Edat 71

La intensitat de les migracions internes per edat, segueix de manera general el model estipulat per a les societats post-transicionals (Rogers i Willekens, 1986)77_{, en la trajectòria del curs} de vida de les persones, destacant dos moments especialment intensos: d’una banda, les edats infantils (migració per arrossegament) i de l’altra, en la categoria dels joves adults (període d’emancipació familiar, creació d’una nova llar i d’entrada al mercat laboral), declivi posterior de la intensitat migratòria i repunt en les edats més avançades. Aquest patró, encara que amb certes diferències, es reprodueix pel conjunt del territori català amb les següents característiques:

• Concentració de les taxes de migració al voltant dels 25-29 anys (l’any 2004, la taxa de migració en aquest grup d’edat arriba al 80 per mil). Aquest fenomen posa en evidència la tardana edat d’emancipació dels joves-adults, que al llarg dels darrers anys han vist com incrementaven les dificultats per a l’emancipació residencial, amb unes taxes d’atur més elevades en aquesta franja d’edat, l’increment del preu de l’habitatge i la precarització del mercat laboral.

• Igualment, part de l’increment de la intensitat migratòria dels adults-joves és conseqüència del protagonisme creixent de la població estrangera en aquest tipus de desplaçaments.

• Lleuger increment de la intensitat migratòria a partir dels 75 anys.

77

Gràfic 4.6. Taxes específiques de migració per lloc de naixement

Font: elaboració pròpia a partir de les microdades de l’Estadística de Variacions Residencials (INE) i del Padró Continu de població (INE)

En les gràfiques precedents (Gràfica 4.6) es pot veure amb claredat el comportament migratori diferencial que presenten els individus en funció del lloc de naixement i, l’increment de la intensitat que ha esdevingut en el període 2000-2004, on destaca principalment les altes taxes de

2000

0 20 40 60 80 100 120 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 i més Ta n t pe r m il

Catalunya Estranger Resta de l'Estat Total

2004

0 20 40 60 80 100 120 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 i més Ta nt pe r m il

la població nascuda a l’estranger (efecte estructura). Hi ha, però un altre element que hem de tenir en compte: la major intensitat de la mobilitat de la població nascuda a la resta de l’Estat espanyol, en els primers grups d’edat fins als 25 anys aproximadament (efecte de la curta durada de residència a Catalunya)78_{. Mentre que en el conjunt del curs de vida de les persones la intensitat} migratòria dels nascuts a Catalunya i a la resta de l’Estat és força coincident (encara que aquests últims presenten una dinàmica intensitat lleugerament inferior), podem comprovar com en les edats compreses entre el 0 i els 25 anys, la intensitat de la mobilitat és superior. Aquest fenomen, però, no deixa de ser un resultat esperat, en tant que el comportament migratori de la població recentment arribada, i per tant, sense un fort component de localisme, és sempre superior a la població ja assentada. Vegem sinó, el comportament de la població nascuda a l’estranger. Encara que caldria, per assegurar aquesta afirmació, un indicador que posés en relació la intensitat de la mobilitat amb el temps de durada d’assentament de la població en el territori79_.

Queda encara un altre indicador demogràfic descriptiu del fenomen migratori: és l’Edat Mitjana a la Migració (EMM). Aquest indicador, com indica el seu nom ens permet conèixer la mitjana d’edat en què s’efectua el fenomen migratori, que en el cas de la migració interior a Catalunya se situa en el període 2000-2004 entre els 34 i 36 anys. Una vegada més, però trobem diferències significatives en funció del lloc de naixement de la població.

Taula 4.7. Edat mitjana a la migració interna segons sexe i lloc de naixement (2000-2004)

Font: elaboració pròpia a partir de les microdades de l’Estadística de Variacions Residencials (INE) i del Padró Continu de població (INE)

Els resultats obtinguts en el càlcul de l’EMM venen a confirmar dos fenòmens que ja s’han esmentat anteriorment. D’una banda, l’edat mitjana a la migració de la població nascuda a l’estranger és lleugerament inferior a la de la població nascuda a Catalunya, amb excepció feta de

78

Els individus joves que han nascut a la resta de l’Estat són, molt probablement, persones que fa poc que resideixen a Catalunya.

Dones Homes Total

Catalunya Estranger Resta Estat Catalunya Estranger Resta Estat Catalunya Estranger Resta Estat

2000 34,29 33,09 31,27 35,19 34,63 31,99 34,83 33,75 31,77

2001 34,68 33,70 32,18 35,83 33,76 33,69 35,34 33,94 33,04

2002 34,65 33,22 31,66 35,23 32,47 33,16 35,09 33,05 32,54

2003 35,23 33,54 31,79 35,77 33,87 32,69 35,65 33,77 32,34

l’última dada corresponent a l’any 2004. Però el que més crida l’atenció és l’EMM de la població nascuda a la resta de l’Estat, que tal i com ja s’ha vist en les gràfiques de migració per edat (Gràfica 4.5), presenta altes intensitats en les edats més joves. Aquesta estructura migratòria de la població nascuda a la resta de l’Estat, encara que el pes dels individus de més edat sigui superior, es tradueix en una mitjana d’edat inferior a la resta de la població.

Així, doncs, l’estructura de la població és un element molt important per entendre el sistema migratori que es produeix a Catalunya, més encara si volem entendre la mobilitat diferencial de la població en funció del lloc de naixement. Si ens fixem en el gràfic 4.7 podrem veure que la població de Catalunya presenta estructures per edat força diferents en funció de l’origen de la població. Pel que fa als nascuts a l’estranger, la població presenta una estructura força jove, arribant a representar el grup de població d’entre 20 i 34 anys (el grup potencialment més mòbil) un 42% del total de població estrangera (quan en el cas de la població nascuda a Catalunya aquest percentatge se situa al voltant del 30%). Més peculiar és l’estructura de població dels nascuts a la resta de l’Estat espanyol, on el pes de la gent gran és força elevat. En aquest cas el grup d’entre 20 i 34 anys representa només un 6,6% de la població nascuda a la resta de l’Estat. És però, precisament aquest grup de població el que presenta unes taxes de migració més elevades, amb la qual cosa l’EMM es troba per sota dels altres grups de població (nascuts a Catalunya i a l’estranger).

Gràfic 4.7. Pes dels jove (entre 20 i 34 anys) en cada grup de lloc de naixement, 2000-2004

Font: elaboració pròpia a partir del Padró Continu de població (INE)

79

Tal i com ho demostra Recaño, 2006.

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 2000 2001 2002 2003 2004 %

In document Les migracions internes a Catalunya : una aproximació comarcal (1996-2005) (página 83-87)