Font: elaboració pròpia a partir de les microdades de l’Estadística de Variacions Residencials (INE)
Però més enllà de la descripció analítica de la realitat, resulta imprescindible comprendre les causes que generen aquesta diversitat de comportaments entre les comarques catalanes. Módenes i Pascual identifiquen els factors que expliquen el grau d’obertura migratòria comarcal respecte l’exterior (Módenes i Pascual, 1998). Així, el nivell d’obertura comarcal dependrà de l’existència d’un nucli o nuclis centrals urbans amb capacitat d’atracció de la migració comarcal. Aquest factor es veurà afavorit si la distància respecte el Barcelonès i nucli central de la regió metropolitana és suficientment gran. Això explicaria per exemple, el cas del Bages, Osona o de
1996-2000 1996-2000 2001-2004
Osona 68,69 Osona 65,41 Osona 62,41 Alt Empordà 56,26
Alt Empordà 65,36 Alt Empordà 63,50 Alt Empordà 61,20 Osona 56,04 Vallès Oriental 63,33 Bages 60,25 Bages 57,52 Segrià 49,93 Bages 62,06 Vallès Oriental 58,36 Segrià 55,06 Vallès Oriental 47,27
Gironès 58,48 Gironès 54,31 Gironès 52,57 Bages 47,06
Maresme 56,90 Alt Penedès 53,39 Garrotxa 46,34 Barcelonès 46,20 Vallès Occidental 56,44 Maresme 53,24 Baix Empordà 46,25 Gironès 45,93 Garrotxa 56,01 Anoia 51,55 Vallès Oriental 44,82 Baix Empordà 44,46 Baix Empordà 54,78 Vallès Occidental 51,09 Barcelonès 44,30 Pla de l'Estany 43,19 Alt Penedès 54,17 Baix Empordà 51,07 Baix Ebre 44,13 Vallès Occidental 42,59 Anoia 53,19 Garrotxa 50,31 Berguedà 43,82 Maresme 41,86 Baix Llobregat 51,82 Segrià 49,95 Pla de l'Estany 42,94 Baix Llobregat 41,63 Garraf 51,71 Baix Camp 49,44 Baix Llobregat 42,15 Garrotxa 41,26 Pla de l'Estany 50,13 Pla de l'Estany 47,55 Baix Camp 41,55 Baix Camp 40,98 Segrià 49,89 Baix Llobregat 44,97 Vallès Occidental 41,51 Baix Ebre 40,13 Baix Camp 47,07 Garraf 44,48 Maresme 40,07 Montsià 39,36 Montsià 45,68 Baix Ebre 44,41 Alt Penedès 39,49 Berguedà 36,69 Tarragonès 45,56 Tarragonès 43,97 Anoia 38,80 Tarragonès 35,58 Baix Ebre 44,48 Berguedà 42,86 Pla d'Urgell 38,79 Pla d'Urgell 35,07 Berguedà 41,35 Montsià 42,57 Tarragonès 37,60 Alt Penedès 34,84 Pla d'Urgell 41,01 Alt Camp 40,11 Montsià 36,66 Anoia 34,44 Cerdanya 38,59 Alt Urgell 39,07 Alt Camp 33,66 Ripollès 34,34 Alt Camp 38,43 Pla d'Urgell 38,86 Alt Urgell 32,47 Alt Urgell 34,29 Alt Urgell 36,73 Baix Penedès 37,53 Ripollès 31,72 Ribera d'Ebre 32,84 Baix Penedès 35,36 Ripollès 35,33 Ribera d'Ebre 29,86 Garraf 30,37 Vall d'Aran 33,04 Vall d'Aran 33,01 Noguera 29,46 Vall d'Aran 29,78 Ripollès 31,12 Cerdanya 32,77 Garraf 29,44 Noguera 29,49 Pallars Sobirà 30,89 Pallars Sobirà 31,52 Vall d'Aran 27,03 Alt Camp 29,00 Solsonès 30,42 Noguera 30,63 Urgell 25,55 Cerdanya 26,09 Urgell 30,40 Solsonès 30,61 Pallars Jussà 24,55 Pallars Sobirà 24,41
Selva 29,21 Selva 30,36 Solsonès 24,33 Segarra 24,18
Ribera d'Ebre 29,03 Ribera d'Ebre 26,87 Cerdanya 23,34 Urgell 23,78 Noguera 29,03 Conca de Barberà 26,07 Segarra 23,03 Solsonès 22,81 Conca de Barberà 27,66 Barcelonès 25,44 Selva 20,75 Conca de Barberà 22,06 Segarra 27,54 Urgell 25,05 Conca de Barberà 20,37 Pallars Jussà 21,22 Pallars Jussà 23,99 Pallars Jussà 23,35 Pallars Sobirà 19,12 Baix Penedès 20,35 Barcelonès 20,37 Segarra 21,28 Baix Penedès 17,34 Selva 20,03 Garrigues 18,82 Terra Alta 18,21 Garrigues 16,86 Terra Alta 19,86 Alta Ribagorça 17,31 Priorat 17,52 Terra Alta 14,23 Garrigues 17,41 Terra Alta 13,12 Garrigues 15,72 Alta Ribagorça 13,37 Priorat 14,56 Priorat 12,11 Alta Ribagorça 13,36 Priorat 10,17 Alta Ribagorça 10,25
l’Alt Empordà. D’altra banda, l’obertura s’ampliarà en aquelles comarques on el pes de la capital o els centres urbans no és capaç d’articular la pròpia comarca, establint-se lligams amb altres centres externs. En serien exemples comarcals, la Terra Alta, l’Alta Ribagorça, el Priorat o les Garrigues. Són comarques amb trets rurals, on menys del 20% dels seus emigrants o immigrants procedeixen de la mateixa comarca. El Barcelonès, igualment, és la comarca urbana amb menor capacitat d’autocontenció: només entre un 20-25% dels que canvien de municipi es queden en un altre municipi de la comarca. En sentit contrari, la immigració al Barcelonès procedent de la resta de Catalunya representa un 55% aproximadament de les entrades als seus municipis.
5.5.2. Dinàmiques migratòries comarcals: emigració i immigració
Aquest apartat té per objectiu analitzar els diferents tipus d’emigracions i immigracions que es produeixen en cada comarca de Catalunya en el període 1996-2004. Així, cal diferenciar entre diferents tipus de moviments. L’emigració global, és a dir, tots els moviments generats des d’algun dels municipis de la comarca, tinguin com a destinació la pròpia comarca o una altra comarca. L’emigració exterior (o extracomarcal) que és la que té com a origen una comarca determinada i com a destinació qualsevol altra comarca diferent de la pròpia. I finalment, l’emigració des de la resta de comarques vers una comarca determinada. Aquest últim indicador ens acostaria al concepte de taxa d’immigració, en tant que la població sotmesa a risc és el conjunt de la població de Catalunya (excepte la de la comarca de destinació) és a dir, la població d’origen del flux migratori. Val a dir, però, que les intensitats de l’emigració global s’han mesurat a través de les taxes estandarditzades (a través de l’estandardització directa i agafant com estructura tipus el conjunt de Catalunya), per facilitar-ne la comparació comarcal.
Finalment, es prosseguirà amb els índexs d’atracció comarcal (o taxa d’immigració), també estandarditzats, encara que aquest indicador és una proporció, en tant que la població sotmesa a risc no és la del flux d’origen, sinó el de destinació.
Mapa 5.12. Evolució de la taxa d’emigració global estandarditzada per comarques. Evolució temporal per períodes (1996-2000 i 2001-2004)
1996-2000 2001-2004
Font: elaboració pròpia a partir de les microdades de l’Estadística de Variacions Residencials (INE) i del Padró Continu de població (INE)
En els mapes anteriors (Mapa 5.12) es pot observar en primer lloc l’increment, entre els dos períodes estudiats, de les intensitats dels moviments emigratoris comarcals, en totes i cada una de les comarques, la qual cosa confirma l’augment de la intensitat migratòria en totes les formes de desplaçament territorial. I, en segon lloc, una pèrdua de concentració en els comportaments emigratoris per comarques, la qual cosa contribueix a la dispersió de comportaments. A la taula que segueix (Taula 5.12), es pot veure l’increment del rang (diferencial entre el valor màxim i el valor mínim) de la taxa d’emigració estandarditzada, així com l’increment de la variança.
Taula 5.12. Indicadors estadístics del comportament emigratori comarcal. Evolució anual (1996-