Yan Fu explicava (Chou, 1959: 21-22; Wang, 1966: 198), que el desenvolupament dels països occidentals estava completament guiat per la investigació. Aquesta investigació es va basar en els experiments que es van portar a terme al llarg de la seva història. Aquest desenvolupament, els va portar a aconseguir una superioritat econòmica, tecnològica i militar envers els països que no havien practicat o posat en funcionament la democràcia. Segons Yan Fu (Chou, 1959: 21-22; Wang, 1966: 198), la seva superioritat (països occidentals) s'havia de cercar en la visualització de llibertat com l'essència i la democràcia com el mètode .
Aquestes reformes polítiques, socials i econòmiques que Yan Fu demandava, com apunta Frederic Wang (2012, 54), Yan Fu les veia molt urgents per intentar sortir de la gran crisi en la que es trobava la Xina. A principis del 1900, la Xina necessitava nous estímuls per sortir de la pobresa. S’havien de buscar nous mecanismes i coneixements, provinguessin d’Occident o de la Xina. Per això Yan Fu va exposar diverses preguntes:
150
What are China’s principal troubles? Are they not ignorance, poverty, and weakness? In a nutshell, any method which can overcome this ignorance, cure this poverty, lift us out of this weakness, is desirable. The most urgent of all is the overcoming of ignorance, for our failure to cure poverty and weakness stems from our ignorance. In overcoming our ignorance we must exert our utmost efforts to seek out knowledge. We have no time to ask whether this knowledge is Chinese or Western, whether it is new or old. If one course leads to ignorance and thus to poverty and weakness, even if it originates with our ancestors or it is based on the authority of our rulers and teachers, not to speak of persons of lower order, we must cast it aside. If another course is effective in overcoming ignorance and thus leads us the cure of poverty and weakness, we must imitate it, even if it proceeds from barbarians and wild beasts, no to speak of persons of a higher order.40 (Wang, 2012: 7)
Yan Fu apostava per la superació de la ignorància. En la superació de la ignorància havien d'exercir els màxims esforços per buscar el coneixement. Aquest coneixement s’havia d’aconseguir a partir d'imitar, els sistemes que funcionarien. La remodelació de la societat i el sistema polític xinès era fonamental per intentar sortir de la pobresa.
Max K. W. Huang (2008, 239) considera que un dels projectes de remodelació més importants, de la societat i la política xinesa, a l’any 1900, que havia proposat Yan Fu s’iniciava per l’auto-govern local. Yan Fu definia el “local self-government (dìfāng zìzhì 地方自治) a movement in which élite activists were busily instituting provincial and town assemblies to mobilize resources and services, often in competition with the central government, to benefit their home regions and communities”. Yan Fu sabia d'aquest moviment i (animat per Mill i Montesquieu) va apostar per la participació
40 Aquest fragment pertany a la carta que Yan Fu va escriure a l’editor del Wàijiāo bào 外交報 on parlava sobre els sistema d’educació al 1902.
151 ciutadana en els assumptes públics (Huang, 2008: 239), com l’eix més important per iniciar les reformes democràtiques a nivell local.
Yan Fu creia que era fonamental trobar un nou camí o un nou sistema, per intentar poder fer que la Xina sortís de la pobresa que ell dibuixava. El sistema polític, social i econòmic que havia tingut la Xina fins aquells dies ja no era eficient, i calia buscar noves vies. Occident oferia uns sistemes polítics, basats en la democràcia. Aquests sistemes i valors, segons Yan Fu havien de ser estudiats. Aquest fet permetria que els xinesos no continuessin vivint en la ignorància d’un sistema autoritari, que no permetia a la població desenvolupar-se. Per aquest motiu calia imitar certs aspectes de la cultura occidental.
As for today's Westerners, they are altogether different. How so? They both use and dispense with regulations, and in both ways they excel us. With respect to their liberty and equality, they reject taboos, discard onerous obligations, and eliminate cover-ups. People pursue their aims and speak their minds. There is no great gulf between the power of rulers and ruled; monarchs are not overly honoured nor are the people too lowly. Rather, they are linked as in one body. This is how they excel by dispensing with regulations. But from the standpoint of clear and complete rules regarding officials, workmen, soldiers, and merchants, everyone knows his job and does it without monitoring, and the most minute tasks are all completed according to the proper sequence. Orders issued from far or near are acted upon within the day, and no one finds it oppressive. This is how they excel in using regulations ...
In all their affairs they rely on learning, and all their learning is based on direct consideration of the facts, building up layer on layer of knowledge to develop the best-considered and most-extensive course of action. Hence there is no matter in which their theories cannot be put into practice. The reason is that they take freedom as the essential principle and democracy as its application. The peoples of one
152
continent have spread over seven or eight, vying with each other as they advance together, honing each other's skills, beginning as adversaries but ending in mutual development, each employing his intelligence to the fullest, so that one's daily progress is matched by another's monthly innovations. Thus they can use regulations without being hampered by their defects. This is what is awe-inspiring ...
Thus the strength, prosperity, and stability of a country reflect its people's strength, wisdom, and virtue. Only after all three are established will its politics and law follow ... Were one to say, “... Our plan today is simply to pursue wealth and power. The West is truly wealthy and powerful, therefore in today's policies we can have no other teacher than the West, so within the government we must establish democracy and true ministerial government, and in the country at large, build railways, open mines, train a national army, create a navy with hundreds of ships,” this would be but an unsuccessful approximation of the idea of strengthening ...
In essence, wealth and power mean benefiting the people. But policies to benefit people must start with the people's ability each to benefit himself, and the ability to benefit oneself starts with each one's enjoyment of freedom. If each is to have freedom, this must begin with the ability of each to control himself. Otherwise there is chaos. And those who can control themselves in freedom are those whose strength, wisdom, and virtue are truly superior. Hence the essential policies today are summed up in three principles: promote the people's strength, expand their knowledge, and revive their virtue. (Shiwen, in Yan Fu yi, ed. Wang Ji, 1:15-32; de Bary i Lufrano 2000: 259-60)
Si la democràcia i la llibertat eren dues paraules que s’havien convertit en un binomi per a Yan Fu, la llibertat havia d’anar acompanyada de la igualtat entre les persones. Si s’aconseguia tenir un sistema democràtic, la conjugació d’aquestes tres paraules havia de ser un fet real i que havia de trencar l’abisme que existia a la Xina
153 entre el poder de l’emperador i el poble, en altres paraules, havia de trencar la barrera entre els governants i els governats.
Aquest procés, com apuntava Yan Fu en la seva declaració anterior, s’havia de sostenir mitjançant unes regulacions. Aquestes regulacions s’havien de veure contemplades en un marc de normes i lleis, que havien de regular tots els estaments de la societat. Aquestes normes no podien ser opressives, però la seva finalitat havia de ser reguladora i que garantís els drets dels ciutadans, sempre a partir d’un control del seu compliment.
Yan Fu estava anunciant l’establiment d’un estat de dret. Segons les paraules que es desprenen del seu discurs, Yan Fu creia que aquestes regulacions, o estat de dret, havien de garantir les llibertats i la igualtat dels ciutadans. Avui en dia, es diria que Yan Fu veia imprescindible un estat de dret per tal de garantir la pràctica de la democràcia.
Yan Fu posava d’exemple els diferents països d’Europa que havien aconseguit desenvolupar-se a partir d’un sistema democràtic. D’acord amb de Bary i Lufrano (2000, 259-60) Yan Fu apuntava que no tots ells funcionaven de la mateixa manera, sinó que tots ells havien après uns dels altres, sempre partint de la base del binomi democràcia-llibertat, on agafaven la llibertat com a principi essencial i la democràcia com la seva aplicació. Aquest aprenentatge que feien els diferents països europeus, era un aprenentatge que servia per perfeccionar els sistemes democràtics i poder evolucionar amb el temps, per poder perfeccionar els respectius sistemes. El perfeccionament venia a partir de l’establiment de normes i regulacions, que permetien l’estabilitat de l’Estat. Sense aquesta estabilitat, la democràcia no hauria tingut un desenvolupament correcte.
Per fer entendre aquest desenvolupament de la societat, Yan Fu (de Bary i Lufrano, 2000: 60) utilitzava de nou algunes figures confucianes com podia ser la virtut o la saviesa del poble, per fer entendre a la ciutadania, la importància de les reformes, i el què havien aconseguit a Europa amb aquestes reformes.
Com argumenten de Bary i Lufrano (2000, 60), Yan Fu va exposar quines havien estat les polítiques, dutes a terme a Occident, que els havien permès transformar-se en països rics i poderosos. Per aquest motiu Occident era el mestre, una altre figura de l’àmbit confucià, que els xinesos havien de seguir, per tal que dins del govern de l’Estat
154
xinès es pogués establir una veritable democràcia, que havia de portar al desenvolupament de l’Estat, per mitjà de la capacitat de construir noves vies de ferrocarrils, obrir mines, tenir una potent flota naval. En altres paraules, Yan Fu equiparava la democràcia amb el fet de poder desenvolupar-se com a país. La democràcia era sinònim d’evolució, una evolució que Yan Fu s’havia fixat a partir dels seus estudis sobre Spencer i Darwin. A partir de l’evolució de les espècies, Yan Fu feia servir el mateix símil pel desenvolupament de les nacions i els estats. La democràcia era la força que permetia aquest anhelat desenvolupament. Per tant, segons Yan Fu “the essential policies today are summed up in three principles: promote the people's strength, expand their knowledge, and revive their virtue” (de Bary i Lufrano, 2000: 60). Novament utilitzava el pensament confucià per fer veure a la població civil la importància d’adaptar el model de democràcia occidental.
Yan Fu abans de fer les afirmacions anteriors, a finals del segle XIX, s’havia preguntat moltes vegades sobre el motiu del perquè la Xina no va poder fer front a les potències occidentals, quan aquestes van introduir-se a la Xina, durant la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842): “Why were they so ineffectual when introduced in [Opium War] China?” (Wang, 1966: 199). Precisament, la resposta i la conclusió, a la que va arribar a partir de la seva pregunta, la va trobar en la millora que havien fet els països occidentals a partir de models polítics diferents als que havia tingut la Xina, que els havia propiciat un gran desenvolupament, no tant sols econòmic, sinó en els camps socials i tecnològic. La democràcia els havia permès assolir quotes de desenvolupament molt elevades. Per aquest motiu, Yan Fu exposava que “if a democratic regime is established, and if more railroads are built, mines opened, armies trained, and hundreds of vessels constructed, in ten years I fear the result will be worse than poverty and weakness” (Chou, 1959: 25; Wang, 1966: 199 ). Una nació, deia Yan Fu (Wang, 1966: 199), era com una persona; pot arribar a l’extenuació quan la salut és pobre.
A principis del segle XX, a l’any 1903, Yan Fu va traduir el llibre On Liberty de John Stuart Mill, per desenvolupar i donar a entendre d’una manera més entenedora què significava llibertat i com aquesta anava lligada a la democràcia. El tema principal en l’assaig d’Stuart Mill On Liberty era com vivien les societats democràtiques. Per tant, On Liberty no tracta de com la majoria de la població ha d'obtenir la llibertat política d'un govern despòtic, sinó per què cada individu s'ha de protegir de la regla de la
155 majoria. Yan Fu veia a través d’aquest assaig de Stuart Mill que els xinesos, en aquells moments es regien per un govern despòtic i que no havien obtingut la llibertat que altres pobles, com el britànic o el francès estaven gaudint en aquells moments. Per aquest motiu Yan Fu cria que era necessari que, amb una certa urgència, els xinesos es posessin a treballar a favor de la democràcia i la llibertat i en contra de la dictadura del govern.
Today only the blind do not see the wealth and strength of the West. Only those out of their minds can maintain that China does not need wealth and strength or that she can have them without using the Western methods. (Wang, 1966: 196)
Cal extreure unes paraules de Philip A. Kuhn, (2009, 523-524) on sentència que el punt principal, per a Yan Fu era la supervivència de la Xina com una civilització, que requeriria no només de la construcció d'un Estat modern defensable, sinó que també la renovació de les persones, a través d’un punt molt important, com era la cultura i les institucions heretades de la Xina. Aquesta cultura i institucions havien de ser reformades per servir a les necessitats econòmiques i socials de la societat moderna xinesa.
Per solucionar aquest problema que planteja Philip A. Kuhn, Yan Fu creia que:
The secret is to eliminate the obstacles to wealth and strength and to share political power with the people. In trying to strengthen our-selves, we should not blindly follow the ancient teaching, much less the precedents accumulated since the Ch’in … Whereas in the West the country belongs to the citizens and the officials are but public servants, in China the emperor supposedly owns the four seas and rules over millions of subjects. The people of the West are their own masters. (Chou, 1959: 88; Wang 1966: 201)
156
Com apunta Li Zhehou (2003: 256; Bo, 2009: 478), Yan Fu veia que la llibertat era més fonamental que la democràcia, però que la democràcia era el camí que portaria a la llibertat.
Si el benestar de la Xina, depenia de la llibertat de les persones, i si la llibertat no es podia obtenir sense normes tradicionals, això suposaria un descrèdit de la Xina. Per aquesta raó calia una crítica a la moral tradicional de la Xina, per tal d’assolir la prosperitat de la nació xinesa. Això significava que un nou moviment cultural era necessari. Per tant, el treball de Yan Fu tard va tenir un impacte significatiu en el nou moviment cultural de la Xina, encara que ell no hi fos partícip i fins i tot, en alguns aspectes es va oposar.
157
Kang Youwei 康有为
158