• No se han encontrado resultados

Itinerario silvícola para el bosque mixto de pino carrasco, roble y/o encina Para adaptar éste modelo silvícola hay que tener en cuenta la edad actual de los bosques

Propuesta de modelo silvícola para montes de pino carrasco (Pinus halepensis)

10. Descripción del modelo propuesto

11.5. Itinerario silvícola para el bosque mixto de pino carrasco, roble y/o encina Para adaptar éste modelo silvícola hay que tener en cuenta la edad actual de los bosques

de pino carrasco:

• Si la masa tiene entre 8 y 30 años: se llevará a cabo un clareo de preparación. La edad óptima para hacerlo es entre los 8 y 10 años. Cuando la masa tenga entre 30 y 40 años se llevará a cabo la corta final.

• Si la masa tiene más de 30 años: se procederá directamente a la corta final.

0

8-10 Edad óptima del clareo

FASE DE PREPARACIÓN (Clara a 1.000-1.500 pies/ha)

FASE DE CORTA (Corta final a hecho) 30

40

11.5. Itinerario silvícola para el bosque mixto de pino carrasco, roble y/o encina Para adaptar éste modelo silvícola hay que tener en cuenta la edad actual de los bosques mixtos de pino carrasco, roble y/o encina:

• Si la masa tiene entre 8 y 25 años: se llevará a cabo un clareo de regeneración del pino y una selección de rebrotes de los robles y encinas. La edad óptima para llevar a cabo estas actuaciones es entre los 8 y 12 años. La siguiente actuación será la corta final de las tres especies.

• Si la masa tiene entre 25 y 30 años: se llevará a cabo una clara del pino carrasco. Posteriormente se llevará a cabo la corta final.

12. Bibliografía

ABBAS, H.; BARBERO, M.; LOISEL, R. (1984). «Réflexions sur le dynamisme actuel de la

régénération naturelle du pin d’Alep (Pinus halepensis Mill) dans les pinèdes incendiées en Provence calcaire (de 1973 à 1979)». Ecología Mediterránea, t. X (fascicle 3-4).

BARBERO, M. et al. (1987). «Incidence of exogenous factors on the regeneration of Pinus

halepensis after fires». Ecología Mediterránea, t. XIII, pág. 51-56.

BARDAJÍ MIR, M. (1996). «Efectos a corto plazo de la quema controlada sobre la vege-

tación, en una formación de Pinus halepensis (mill) de la región mediterránea francesa». Projecte final de carrera. Universitat de Lleida (ETSEAL).

BELGHAZI, B. et al. (2000). «La productivieé des peuplements naturels de pin d’Alep dans

la forêt de Tamga (Haut Atlas marocain)». Forêt Méditerranéenne, t. XXI, n.º 4.

BROCHIERO, F. et al. (1999). «Autoécologie et corissance du pin d’Alep en Provence cal- caire». Forêt Méditerranéenne, t. XX, n.º 2.

BRUCIAMACCHIE, M. et al. (1991). «Sylviculture du pin d’Alep». La lettre de Pro Silva Fran-

ce, n.º 3.

BURSCHEL, HUSS J. (1987). «Grundriss des Waldbaus». Verlag Paul Parey.

CASTELL, C.; RIERA, J. (2000). «Estudi de la regeneració natural de les àrees afectades per

l’incendi de l’estiu de 1998 a la Catalunya Central». Agència Local de Desenvolupament Forestal. Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona.

CODORNIÚ, R. (1935). El Pino Carrasco. Ed. Espasa-Calpe.

COUHERT, B.; DUPLAT, P. (1993). «Le pin d’Alep (Pinus halepensis Mill) dans la région

(Provence-Alpes-Côte d’Azur PACA). Propositions pour une sylviculture et un modèle de production». Bulletin Technique de l’ONF, n.º 25, pág. 3-22. Direction Régional PACA. DREYFUS, P.; BRUNO, E.; NAUDET, J. P. (2001). «Indices de pertilité stationnelle alternatifs

fondés sur des sonnées écologiques: évolution de la hauteur fominante des peuplements 0

8-12 Clareo de pino y selec- ción de rebrotes

FASE DE REGENERACIÓN (Clareo de pinos a 800 pies/ha)

FASE DE CORTA 25

40 30

FASE DE PREPARACIÓN (Clara de pino a 600 pies/ha)

réguliers de Pin d’Alep». Théme 3. Écosystèmes et biodiversité forestière. Rev.For.Fr. LIII, pág. 378-390.

ESPELTA, J. M. et al. (1999). «La recuperació dels grans incendis forestals: projecte pilot a l’incendi del Bages-Berguedà de 1994».

EVANGELIA, N. et al. (1996). «Aleppo pine (Pinus halepensis) postfire regeneration: the role

of canopy and soil seed banks». Departament de botànica. Universitat d’Athenes (Grè- cia). Editat a E.E.U.U. Int. J. Wildland Fire 6(2), pág. 59-66.

FERRAN, A. et al. (1991). «Els efectes del foc en pinedes da la Catalunya Central». Butlletí

de l’Institut Cat. Hist. Nat., 59 (Sec. Bot., 8), pág. 129-143.

Forêt Méditerranéenne (1988). «La sylviculture du pin d’Alep à Barbentane (Bouches-du- Rhône) et la prévention contre les incendies». Tournée 1.10.87. Forêt Méditerranéenne, t. X, n.º 1.

GALIANA, F. et al. (2001a). «Efectos sobre la diversidad y estructura de la vegetación de

tratamientos selvícolas por cortas finales en pinares de Pinus halepensis».

—(2001b). «Estimación de la radiación solar incidente en pinares de Pinus halepensis sometidos a tratamientos silvícolas de cortas finales».

GANDULLO, J. M. et al. (1972). «Ecología de los pinares españoles». Ministerio de Agricul-

tura-INIA. Madrid.

GONZÁLEZ MOLINA, J. M. (1995). «Tipificación selvícola de las masas mixtas de pino y

rebollo en el Sistema Ibérico (España): estudio sobre su calidad forestal». Investigación

agraria: sistema de recursos forestales. Vol. 4 (2). Dpto. de Selvicultura. Facultad de Frei- burg, Alemania.

—(2000). «Primeras experiencias de claras selectivas mixtas en Pinus halepensis Mill». Universidad de León-ESTIA. Cuaderno de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, n.º 10, pág. 103-109.

GONZÁLEZ-OCHOA, A. I.; LÓPEZ, F.; DE LAS HIERA, J. (2001). «Evolución de un encinar

(Quercus ilex subsp. Bellota) de monte bajo tras distintas intensidades de realveo seis años después del fuego. Resultados preliminares». Universidad de Castilla-La Mancha (ETSIA).

GONZÁLEZ RINCÓN, A.; DE DIOS CABEZAS, J. (2000) «Actuaciones selvícolas sobre masas

de pino carrasco procedente de repoblación con objeto de aumentar su diversidad bio- lógica: planificación y gestión a medio plazo en Montes Públicos de los TT.MM. de Lorca y Carvaca, Murcia».

HANENS, G. (1998). «Les peuplements mixtes de pin d’Alep et chênes en Provence».

Forêt Méditerranéenne, t. XIX, n.º 3.

HERRANZ, J. M. et al. (1997). «Postfire regeneration of Pinus halepensis Miller in a semi-

arid area in Albacete province (southeastern Spain)». Ecoscience, 4 (1), pág. 86-90. De- partment of Plant Production and Agricultural Technology. ETSIA. University of Castilla-La Mancha.

http:/ free/sylvie13/ref/pin.htm. «Sylviculture du pin blanc (pin d’Alep). Office National des Forêts».

LAPESA LÁZARO, F. (2000). «Clareo mecanizado en un regenerado natural de Pinus hale-

pensis, en el monte de Utilidad Pública n.º 1 “Rodanas” en Épila, Zaragoza». Diputación General de Aragón. Foresta, n.º 10, pág. 28-33.

LLOBET, S.; NAVASCUES, P. et al. (2003): «Silvicultura del pi blanc (Pinus hapelensis)» en

Dossiers de Gestió Forestal, n.º 4. Ed. Agència Local de Desenvolupament Forestal. MADRIGAL, A.; ÁLVAREZ, J. C.; RODRÍGUEZ, R.; ROJO, A. (1999). Tablas de producción para

los montes españoles. Madrid.

MAPA-ICONA. Segundo Inventario Nacional (1986-1995).

MONTERO, G.; CAÑELLAS, I.; RUÍZ-PEINADO, R. (2001). «Growth and yield models for Pinus

halepensis mill». Investigación Agraria: sistemas y recursos forestales. Vol. 10 (1). Minis- terio de Ciencia y Tecnología (INIA).

MONTOYA OLIVER, J. M. (1989). Encinas y encinares: regeneración natural, Mundi Prensa

Madrid, pág. 114-120.

NE’EMAN, G; LAVAH, H.; IZHAKI, I. (1993). «The resilience of vegetation to fire in an east- mediterranean pine forest on mount caramel, Israel: the effects of post-fire management». Israel. Fire in Mediterranean Ecosystems. Commission of the European communities, Brussel-Luxemburg, pág. 127-141.

ONF (1993). «Sylviculture du pin blanc». Bulletin Technique de l’ONF, n.º 25. Direction Régional PACA.

OROZCO BAYO, E. et al. (1999). «Actas de la reunión sobre selvicultura del Pino carrasco».

Albacete. Reunión del Grupo de trabajo Selvicultura mediterránea. Cuaderno de la Socie-

dad Española de Ciencias Forestales, n.º 10.

PÁEZ BLÁZQUEZ, M.; CABEZAS CEREZO, J. D.; GONZÁLEZ RINCÓN, A. (1999). «Selvicultura

preventiva contra incendios forestales». Foresta, Especial Murcia, pág. 114-119.

PAPIÓ, C. (1994). Ecologia del foc i regeneració en garrigues i pinedes mediterrànies. Bar-

celona. Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques. 292 pág.

RADDI, A. (2001). «El mercat de la llenya a Catalunya: un estudi per conèixer el comerç i la

producció de les llenyes i dels productes derivats per a fins energètics». Estudio técnico publicado en el Dossier 2 de Gestió Forestal de l’Agència Local de Desenvolupament

Forestal-Diputació de Barcelona. Cuaderno de «Gestió associada de boscos privats i estudis tècnics de les zones cremades els anys 1994 i 1998», pág. 41-80.

—(2003). «El mercat de la fusta de pi blanc». Estudio del mercado de la fruta de pino blanco. Publicado en el Dossier 4 de Gestió Forestal de l’Agència Local de Desenvolupa-

ment Forestal-Diputació de Barcelona. Cuaderno de «Silvicultura del pino blanco (Pinus

halepensis)», pág. 78-95.

RESINO GIL, F.; DÍEZ ROTEA, R. (2001). «Apuntes sobre la ejecución de los proyectos pi-

lotos de selvicultura preventiva en la provincia de Valencia». Foresta, especial Comunitat Valenciana, pág. 112-117.

RIERA, J. (1999). Estudi de la regeneració natural de les àrees afectades pels incendis de

1994 i 1998 del municipi de Sant Mateu de Bages (Barcelona). Agència Local de Desen- volupament Forestal.

RIERA, J. (2000). «Efectes de l’incendi de 1994 sobre la vegetació del Garraf: estat actual

de la regeneració». III Trobada d’estudiosos del Garraf. Monografies, 30. Diputació de Barcelona, pág. 37-45.

RODRÍGUEZ SILVA, F. (2001). «Recomendaciones técnicas para el cálculo de anchuras en

los sistemas lineales preventivos de defensa contra incendios forestales (fajas auxiliares, áreas y líneas cortafuegos)». Universidad de Córdoba, III Congreso Forestal Español- SEDF-Junta de Andalucía, pág. 294-301.

ROSAL LOSCOS, M. (2000). «Estudi de la regeneració de Pinus halepensis a la zona del

Solsonès afectada per l’incendi de 1998». Projecte final de carrera, Vol. I (memòria). Uni- versitat de Lleida (ETSEAL).

SAN MIGUEL, A. et al. (1995). «Situación actual de la investigación forestal sobre las espe-

cies mediterráneas del género Quercus en España». Universidad de Madrid. IUFRO XX World Congress, Finlandia, pág. 1-18.

SARACINO, A.; LEONE, V. (1993) «Ecological features and dynamics of seed dispersal after fire in a Pinus helepensis miller forest». Italia. Fire in Mediterranean Ecosystems. Commis-

sion of the European communities, Brussel-Luxemburg, pág. 151-159.

—(1991). «Osservazioni sulla rinnovazione del Pino d’Aleppo (Pinus helepensis Mill) in soprassuoli percorsi dal fuoco. I: La disseminazione». Italia. Monti e Bochi, n.º 6, pág. 39-46.

SIMARRO, E.; GONZÁLEZ-OCHOA, A. I.; DE LAS HERAS, J. (2001). «Efecto de la recurrencia

del fuego en la regeneración natural de masas forestales en el SO de la provincia de Al- bacete». Universidad de Castilla-La Mancha (ETSIA).

TSITSONI, T. (1997). «Conditions determining natural regeneration after wildfires in the Pi-

nus halepensis forests of Kassandra Peninsula (North Greece)». Forest Ecology and Ma-

nagement, 92 (199-208).

VALERO MORENO, J. (2000). «El Pino carrasco (Pinus halepensis Mill.) en Catalunya: es-

tado actual de la especie en el territorio catalán, propuestas selvícolas en los planes técnicos de gestión y mejora forestal y usos industriales». Centre de la Propietat Forestal.

Cuaderno de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, n.º 10, pág. 97-102.

VALLHONRAT, J.; FAMADAS, J. (2001). «El pi blanc al Vallès occidental. Regeneració des-

prés d’un incendi: gestió i aprofitament». III Jornada del Col·legi Oficial d’Enginyers Tèc-

nics Forestals de Catalunya.

VAN DOBBEN, W. H.; LOVE-MCCONELL, R. H. (1980). «Conceptos unificadores en ecolo-

gía». Ed. Blume ecología.

VENNETIER, M. et al. (1999). «Évolutionà court et long terme de la croissance du pin d’Alep

en Provence. Conséquences sur la procuction de bois». Forêt Méditerranéenne, t. XX, n.º 4.

ZAVALA, M. (1999). «Model of Stand Dynamics for Holm Oak-Aleppo Pine Forests». Eco-

logy of Mediterranean Evergreen Forests. Springer Verlag. Berlin-Heidelberg. Ecological Studies. Vol. 137, pág. 105-117.

Tratamientos silvícolas en masas de regeneración natural