Les dificultats per contactar amb les exalumnes

El primer intent de contacte amb les professionals exalumnes de la primera promoció formades en el canvi, s‟inicià tres anys després que es graduessin. Com ja s‟ha comentat, es va utilitzar la base de dades de l‟arxiu de la secretaria acadèmica on, en el moment de la matrícula, l‟estudiant n‟autoritza el seu ús.

El contacte es va fer mitjançant correu electrònic amb una carta en què se‟ls explicava el projecte de recerca, els motius que el justificaven i la necessitat de la seva participació per a dur-lo a terme. Els que hi estessin d‟acord havien d‟emplenar un formulari de consentiment que s‟adjuntava i que havien de retornar per la mateixa via e-mail (consentiment a l‟Annex I).

Aviat es va poder comprovar que l‟estratègia utilitzada no era la més idònia. El mateix dia que es va enviar els 84 e-mail, en retornaren 23 (27,5%) perquè l‟adreça era incorrecta.

Se‟n descartava l‟error, atès que durant els anys en que varen ser alumnes s‟havien usat aquestes adreces. La hipòtesi que ho podia explicar era que, durant aquests tres anys, un terç d‟exalumnes havien canviat d‟adreça electrònica.

Tot seguit es va optar per fer servir el correu postal d‟aquests 23 exalumnes en què s‟afegia un sobre pel retorn amb l‟adreça escrita i el segell corresponent ja engantxat, a fi de facilitar-los l‟enviament (s‟adjunta la carta en l‟Annex III). A partir d‟aquí, durant els tres mesos següents es va rebre: 5 respostes dels correus electrònics, 3 per via correu postal i 3 sobres retornats per destinatari desconegut. Aquests resultats van conduir a fer de nou una tramesa postal a tots, menys als 23 que ja els l‟havia fet anteriorment.

Després de cinc mesos d‟esperar respostes, els resultats feien palès que el mitjà de contacte no era el més eficient, cosa que va propiciar el contacte personal per telèton. I, efectivament aquesta ha estat la manera més eficaç, però tampoc exempta de dificultats que s‟explicaran per tal de deixar-ne constància i tenir-les presents en altres ocasions. En primer lloc cal dir que ha estat costosa pel que fa a la inversió del recurs temps atesa la diversitat de torns i horaris de treball159. Així que per trobar les exalumnes calia fer-ho en diferents moments del dia tenint present que em trobava que cap horari era l‟idoni. Al matí moltes treballaven o dormien per haver exercit per la nit, i a la tarda, si no treballaven, estaven fent algun curs de postgrau. Finalment va caldre intentar-ho al vespre i els caps de setmana, cosa que creava incomoditat ja que s‟envaïa l‟espai de lleure personal.

Es va parlar i deixar encàrrec a pares, mares, germans, avis, marits... Al final es va poder aconseguir parlar personalment amb 72 de les 84 exalumnes.

En la taula 16 es deixa constància de les estratègies utilitzades per a contactar amb les exalumnes que han participat i que ho han fet gràcies al contacte telefònic. Aquesta experiència permet constatar que, malgrat la tendència social actual que diu que cada vegada els joves s‟independitzen més tard, poques de les exalumnes continuaven vivint en els domicilis paterns després de tres anys de finalitzar els estudis universitaris. La majoria s‟havia independitzat, o bé havien canviat el lloc de residència.

159 _{A l‟hospital Vall d‟Hebron existeixen 6 torns de treball bàsics, a banda de les reduccions de jornada}

laboral i les suplències esporàdiques per necessitats urgents dels serveis.

- 7 hores matins o tardes.

- 12 hores dilluns dimarts i dissabtes dia o nit

Taula 16: Resultats de les estratègies utilitzades per a contactar amb les exalumnes. Contacte Resultat / dificultat Observacions/interpretacions Abril 2007:

E-mail a 84 exalumnes per demanar-los participar en la recerca

23 retorns instantanis Canvis d‟adreça després de 3 anys Març 2007:

Correu postal a 23 exalumnes amb sobre retorn

2 retorns (destinatari

desconegut) Canvi d‟adreça després de 3 anys Juny 2007:

Correus postal als qui no tenia cap resposta (55)

No s‟aconsegueix el resultat esperat.

Si no han contestat fins ara, potser que la via no sigui la més correcta Setembre 2007 - Febrer 2008:

Via telefònica per demanar consentiment i e-mail

S‟aconsegueix parlar amb 72 exalumnes.

Gran satisfacció malgrat l‟esforç que ha comportat el recurs temps.

Desembre 2007 Primer grup de

discussió

De 8 exalumnes que confirmen l‟assistència, només n‟assisteixen 4. La proximitat amb les festes de Nadal

ha dificultat el compromís.

Febrer 2008 Segon grup de

discussió

De 8 exalumnes que confirmen l‟assistència, tan sols n‟assisteixen 4.Coincidència amb l‟epidèmia de grip

estacional.

Del total de les 88 exalumnes de la primera promoció graduada el juny del 2005, en aquesta recerca n‟han participat 29. S‟obtingueren les dades actualitzades de 72. D‟aquests, 25 varen contestar l‟enquesta i 8 van participar en els grups de discussió, quatre de les quals havien donat el seu consentiment, però no varen contestar l‟enquesta.

Taula 17: Exalumnes participants

Estudiants 1ª promoció 88 (100%)

Estudiants localitzats 72 (81,8%) Contesten qüestionari 25 (28,4% de les 72)

Participen en grups de discussió

8 (9%)

quatre de les quals no havien contestat prèviament el qüestionari Total d‟exalumnes participants 29 (37,5%)

Malgrat que no es va aconseguir el volum de qüestionaris proposats en un principi, la part més agraïda i positiva d‟aquest retrobament amb les exalumnes és comprovar com s‟han anat obrint camí a nivell professional i personal. La conversa sempre s‟iniciava preguntant si havien rebut i llegit la carta on se‟ls explicava quin era el motiu de contactar-hi, i prosseguia manifestant l‟interés pel seu desenvolupament personal i professional.

Com a docent amb experiència de 20 anys formant infermeres, he tingut l‟oportunitat de fer molts encontres amb exalumnes i sempre ha estat un plaer i un orgull veure com, amb el pas del temps, la maduresa personal els fa reconèixer i verbalitzar la vivència del pas per l‟escola i de quina manera va influir el vincle formatiu/afectiu establert. Però els encontres eren casuals i sempre amb un factor sorpresa que marcava l‟intercanvi d‟informació.

En aquesta ocasió, quan trucava, sabia molt bé qui era l‟estudiant i moltes vegades, quan aconseguia parlar amb ell/ella, ja ho havia fet amb algun familiar que havia indicat l‟horari de treball o si estava estudiant una altra carrera o si treballava a l‟estranger... Per tant, cada vegada que aconseguia parlar amb algú/na, encara que no fos l‟exalumna mateixa, procurava recaptar la màxima informació, ja que em presentava com a professora de l‟escola on havia estudiat la seva filla, muller, germana, neta... Aquest contacte afavoria acumular un munt de dades, que no sempre servien per a la recerca, però sí que eren importants en el moment de parlar amb l‟exalumna i buscar l‟estratègia per compaginar horaris per al grup de discussió o bé contestés el qüestionari si encara no ho havia fet.