Programas de desarrollo

Dentro de los recursos institucionales con que cuenta el territorio de la provincia de València debemos destacar los programas de desarro- llo local y territorial en sus diferentes fórmulas. De especial relevancia resultan los fondos co- munitarios ligados a la Política de Cohesión, que en el actual periodo de programación 2014- 2020 recoge expresamente diferentes tipos de estrategias de desarrollo. De entre ellas cabe destacar especialmente las Estrategias de Desarrollo Local Participativo (EDLD), que gestionan los Grupos de Acción Local en las zonas rurales, que están basadas en la meto- dología LEADER y que cuentan ya con una larga trayectoria en el territorio la Comunitat Valen- ciana y en la provincia de València.

6.2 INSTRUMENTOS

DE PLANIFICACIÓN

V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LES V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LS

6.2 INSTRUMENTS

DE PLANIFICACIÓ

bits de la gestió municipal en línia amb els compromisos d’Aalborg i compromisos posteriors cap a la sostenibilitat, potenciant el paper dels municipis en les polítiques de desenvolupament sostenible de les comarques valencianes i en la impli- cació de la societat valenciana». El pla, junt amb el paper que atorga al pacte de les alcaldies, aposta per una millora del procés de planifica- ció, implementació i gestió de l’AL21. Ho fa amb un enfocament nou més ampli, diversificat i transversal, amb la intenció de renovar els instru- ments i les estratègies existents. Així, les comissions de gestió muni- cipal sostenible i de seguiment de les AL21 (úniques fins ara) s’amplien amb l’aparició de cinc comissions tècniques específiques: energia i canvi climàtic, cicle integral de l’ai- gua, economia verda i minimització i gestió de residus, gestió sostenible de recursos naturals, i consciencia- ció i foment de la sostenibilitat. El Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, iniciativa que té suport financer de la Comissió Europea, suposa que els governs locals adop- ten una sèrie de compromisos en matèria energètica, de reducció

d’emissions de CO2 i de lluita contra el canvi climàtic. Llançat el Pacte de les Alcaldies des de l’any 2008 amb objectius situats en l’horitzó del 2020, experimentà un impuls reno- vat en el 2015 amb l’objectiu d’adap- tar-se al canvi climàtic i reduir per al 2030 un 40% les emissions de CO2 i de gasos d’efecte d’hivernacle. Els municipis que s’adhereixen al pacte es comprometen a fer un inventari d’emissions, una avaluació de riscos i vulnerabilitats derivades del canvi climàtic i un pla d’acció que incloga les mesures que s’hi han de dur a terme per a aconseguir els objec- tius. El pacte preveu tres nivells de compliment: l’adhesió, tindre el pla d’acció i haver-lo posat en pràctica i haver-ne fet el seguiment i l’avaluació de resultats.

Actualment hi ha a la província de València 228 municipis adherits al pacte, la DIVA n’és l’entitat coordi- nadora; però també hi preveu la par- ticipació d’altres entitats, com les agències locals i regionals d’ener- gia, i consorcis comarcals (com el de la Ribera, per exemple). La ma- jor part dels municipis firmants ho han fet a partir del 2016, coincidint amb l’estrebada de la DIVA, que te- nia llavors una línia d’ajudes (en tres

modalitats) dirigida a municipis de menys de cinquanta mil habitants adherits al pacte. En la modalitat A, la DIVA elabora i lliura l’inventa- ri d’emissions de referència (IER), l’avaluació de riscos i vulnerabili- tats derivades del canvi climàtic (ARVCC) i el Pla d’acció per al clima i l’energia sostenible (PACES). La modalitat B es dirigia als municipis que ja estaven adherits al Pacte de les Alcaldies abans del 2015 i que s’havien d’adaptar als nous objec- tius i condicions. La DIVA feia, i els feia arribar als municipis implicats, els treballs d’adaptació des del Pac- te de les Alcaldies del 2008 (amb l’horitzó del 2020) al nou Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia del 2015 (amb el nou horitzó del 2030), que consistien en l’ARVCC i un nou PACES. La modalitat C es dirigia als municipis que ja tenien un pla d’ac- ció redactat, i l’ajuda es dirigia al finançament de les actuacions d’in- versió incloses.

L’any 2017, la DIVA va tornar a con- vocar ajudes per a complir el Pacte de les Alcaldies, amb un canvi en les modalitats que es redueixen a dos: la realització de l’IER, l’ARVCC i el PACES seguint la metodologia esta- blida, bé siga per part de la DIVA o

de l’ajuntament, mitjançant una con- tractació. Es continua, per tant, un esquema que recorda el seguit per a la implementació de l’AL21. La implantació territorial de les AL21 no ha sigut homogènia, amb diferències acusades entre les co- marques en les quals tots els muni- cipis han desenvolupat el pla d’acció i les que a penes els han dut a terme. En el cas de la comarca d’El Valle de Cofrentes-Ayora, en cap dels set mu- nicipis que la conformen s’ha posat en marxa l’Agenda Local 21. No obs- tant això, cal destacar que sis mu- nicipis (el 86%), tots excepte Zarra, són socis de la xarxa de municipis va- lencians cap a la sostenibilitat: Ayora, Cofrentes, Cortes de Pallás, Jalance, Jarafuel i Teresa de Cofrentes. Així mateix, cinc municipis (el 71%) estan adherits al pacte de les alcal- dies pel clima i l’energia: Ayora, Tere- sa de Cofrentes, Cofrentes, Cortes de Pallás i Zarra. En els cinc casos, l’adhesió es va produir l’any 2016 i es troben en la primera fase d’adhe- sió, sense haver preparat encara el pla d’acció. Els tres últims municipis esmentats (Cofrentes, Cortes de Pallás i Zarra) van rebre l’any 2016

V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LES V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LS

Han transcurrido ya más de veinticinco años des- de la puesta en marcha de la primera Iniciativa Comunitaria (IC) de desarrollo rural LEADER (Liai- son Entre Actions de Développement de l’Écono- mie Rurale) en el territorio valenciano. No fue la única iniciativa de desarrollo rural que se llevaba a cabo, ya que durante varios años esta convivió en concordancia con la iniciativa española de de- sarrollo rural PRODER (Programa Operativo de Desarrollo y Diversificación Económica de Zonas Rurales). La aplicación de estos programas no ha sido generalizada en todo el territorio valenciano; ni en el tiempo (su peso ha ido creciendo con el paso del tiempo), ni en el espacio (mayor en las comarcas interiores que en las del litoral). Las distintas comarcas y, sobre todo, los municipios que las integran, han ido ganando experiencia en materia de desarrollo rural de forma progresi- va. También han debido hacer frente a sucesivos cambios en la forma de implementar los progra- mas de desarrollo, tanto por los cambios en su base territorial como en las prácticas de gestión y coordinación requeridas.

Por otra parte, la Política de Cohesión 2014- 2020 también contempla la puesta en marcha de Estrategias de Desarrollo Urbano Sostenible e Integrado (EDUSI), cofinanciadas por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) y diri- gidas en este caso a las ciudades y regiones urbanas. Si las estrategias de desarrollo rural son de ámbito supramunicipal, en la práctica las EDUSI tienen por lo general un ámbito que se limita a una unidad urbana de más de 20.000

habitantes, aunque no excluye en las convocato- rias la concurrencia de agrupaciones de muni- cipios que superen ese umbral de población. La selección de las estrategias, que presentan las Comunidades Autónomas, la realiza mediante convocatoria pública el Ministerio de Hacienda del Gobierno de España.

La comarca del Valle de Cofrentes-Ayora se encuentra entre la franja intermedia y el siste- ma rural. El sur de la comarca queda dentro de la franja intermedia, pero la mayor parte de la superficie de la comarca forma parte del sis- tema rural. Esta comarca es otra de las más desfavorecidas y presenta graves limitaciones demográficas y económico-laborales. Por este motivo desde 1994 sus municipios han sido beneficiarios del programa LEADER, pensado para las áreas más desfavorecidas del territo- rio europeo. La aplicación de los programas de desarrollo rural en esta comarca tiene su ori- gen en LEADER II (1994-1999) y afectó a todos los municipios de la comarca, aunque no todos bajo una misma área. El área fue compartida con municipios limítrofes pertenecientes a la comarca de la Plana de Requena-Utiel.

Durante el periodo LEADER + la totalidad de mu- nicipios que conforman la comarca fueron benefi- ciarios del programa de desarrollo rural, aunque se produjo un cambio importante desde el punto de vista territorial. Al igual que ocurrió con la co- marca del Rincón de Ademuz, durante este pe- riodo el Valle de Cofrentes-Ayora puedo disfrutar

de la aplicación de este programa bajo un GAL que ocupaba exclusivamente toda la comarca, si- guiendo la lógica territorial-comarcal que se llevó a cabo en este periodo.

Sin embargo, durante el periodo Ruralter-LEA- DER esa lógica se perdió y se introdujeron cambios en la aplicación territorial del progra- ma LEADER. La comarca del Valle de Cofren- tes-Ayora en su totalidad fue seleccionada para la aplicación de este programa, aunque com- partió área de actuación no con la Plana de Re- quena-Utiel, que ya lo había hecho en LEADER II, sino con municipios pertenecientes a La Canal de Navarrés y La Costera. Esta nueva delimita- ción no parecía la más adecuada para poder responder a las exigencias de eficacia o cohe- rencia territorial.

El actual periodo de programación 2014-2020 trae consigo grandes cambios para la comarca. Por un lado, no todos los municipios han sido be- neficiarios de esta ayuda, ya que se ha excluido a Ayora. Por otro, los municipios seleccionados se han integrado bajo un GAL cuya superficie es completamente diferente a las anteriores, ya que comparte zona con municipios de las co- marcas de La Plana de Requena-Utiel, La Canal de Navarrés y La Hoya de Buñol-Chiva.

De nuevo su marcado carácter rural de peque- ños núcleos de población explica que no haya tenido lugar en la comarca ninguna iniciativa de EDUSI; tampoco se ha impulsado un ATEDL, aun-

6.2 INSTRUMENTOS

DE PLANIFICACIÓN

V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LES V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LS

6.2 INSTRUMENTS

DE PLANIFICACIÓ

l’ajuda de la Diputació per a fer l’in- ventari d’emissions, l’avaluació de vulnerabilitats al canvi climàtic i el pla d’acció.

6.2.3 Programes

de desenvolupament

territorial local

Dins dels recursos institucionals que hi ha al territori de la província de València hem de destacar els programes de desenvolupament local i territorial en les diverses fórmules. D’una rellevància espe- cial resulten els fons comunitaris lligats a la política de cohesió, que en el període de programació actual 2014-2020 inclou expressament diferents tipus d’estratègies de des- envolupament. Entre les quals s’han de destacar especialment les es- tratègies de desenvolupament local participatiu (EDLD), que gestionen els grups d’acció local a les zones rurals, que estan basades en la me- todologia LEADER i que ja tenen una trajectòria llarga a tot el territori valencià i a la província de València. Ja han transcorregut més de vint-i- cinc anys des de la posada en marxa de la primera iniciativa comunitària (IC) de desenvolupament rural LEA-

DER (Liaison Entre Actions de Déve- loppement de l’Économie Rurale) al territori valencià. No va ser l’única iniciativa de desenvolupament rural que s’hi duia a terme, ja que durant diversos anys va conviure en con- cordança amb la iniciativa espanyola de desenvolupament rural PRODER (Programa operativo de desarrollo y diversificación económica de zonas rurales). L’aplicació dels programes no ha sigut generalitzada a tot el te- rritori valencià; ni en el temps (el pes ha crescut amb el pas del temps), ni en l’espai (major en les comarques interiors que en les del litoral). Las diferents comarques i, sobretot, els municipis que les integren, han anat guanyant experiència en matèria de desenvolupament rural de ma- nera progressiva. També han hagut d’afrontar successius canvis en la forma d’implementar els progra- mes de desenvolupament, tant pels canvis en la base territorial com en les pràctiques de gestió i coordina- ció requerides.

D’altra banda, la política de cohesió 2014-2020 també preveu posar en marxa estratègies de desenvolu- pament urbà sostenible i integrat (EDUSI), cofinançades pel Fons Euro- peu de Desenvolupament Regional

(FEDER) i dirigides a les ciutats i re- gions urbanes. Si les estratègies de desenvolupament rural són d’àmbit supramunicipal, en la pràctica, les EDUSI tenen en general un àmbit que es limita a una unitat urbana de més de vint mil habitants, encara que no exclou en les convocatòries la concurrència d’agrupacions de municipis que superen eixe llindar de població. La selecció de les es- tratègies, que presenten les comu- nitats autònomes, la fa el Ministerio de Hacienda del govern d’Espanya mitjançant convocatòria pública. La comarca es troba entre la franja intermèdia i el sistema rural. El sud de la comarca queda dins de la fran- ja intermèdia, però la major part de la superfície de la comarca forma part del sistema rural. És una altra de les comarques més desfavori- des i presenta limitacions demo- gràfiques i econòmiques i laborals greus. Motiu pel qual des de 1994 els municipis han sigut beneficiaris del programa LEADER, pensat per a les àrees més desfavorides del territori europeu. L’aplicació dels programes de desenvolupament rural a la comarca té l’origen en LEADER II (1994-1999) i va afectar tots els municipis de la comarca,

encara que no tots en una mateixa àrea. L’àrea va ser compartida amb municipis limítrofs pertanyents a la comarca de Requena-Utiel.

Durant el període LEADER +, tots els municipis de la comarca van ser be- neficiaris del programa de desenvo- lupament rural, encara que hi hagué un canvi important des del punt de vista territorial. Igual que va ocórrer amb El Rincón de Ademuz, durant el període esmentat va poder gau- dir de l’aplicació del programa en un GAL que ocupava exclusivament tota la comarca, seguint la lògica territorial-comarcal que es va dur a terme llavors.

No obstant això, durant el període Ruralter-LEADER eixa lògica es va perdre i es van introduir canvis en l’aplicació territorial del programa LEADER. La comarca va ser selec- cionada íntegrament per a aplicar el programa, encara que va compartir àrea d’actuació no amb la veïna de Requena-Utiel, com ja ho havia fet en LEADER II, sinó amb municipis pertanyents a la Canal de Navarrés i la Costera. La nova delimitació no pareixia la més adequada per a po- der respondre a les exigències d’efi- càcia o coherència territorial.

V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LES V I. RE C U R S O S IN S TI TU C IO N A LS

que sí que se experimentó un Pacto Territorial por el Empleo el año 2005, que fue gestionado por la asociación Grupo de Acción Local “Valle de Ayora-Cofrentes”. A pesar de ello, debe des- tacarse la participación de Cortes de Pallás en el ATEDL que gestiona la Mancomunidad Hoya de Buñol – Chiva en dicha comarca.