GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Cartipàs
Actasessió 26-IV-1991 566 Delegació representant de l'Alcaldia en la Junta
Acta sessió 12-VI-1991 580 General Extraordinària d'Accionistes de
Barcelo-Comissió de Govern
Acta sessió12-VI-1991 583
naHolding Olímpico, SA 587
Designació representants de l'Ajuntament al Con¬
sell Rector del Patronat del Museu d'Art de
Disposicions generals Catalunya 587
Decrets de l'Alcaldia
Instrucciósobre la instal·lació d'elements urbans a Consell Municipal Permanent
l'espai públicde la ciutat 584 Acta sessió 12-VI-1991 588
Creacióde llocs de treball 586
10:
Ajuntament
Hr
de Barcelona
Núm. 20/AnyLXXVIII 10 de
CONSELL
PLENARI
Acta dela sessiócelebrada el 26 d'abril de 1991, i aprovada el 12 de juny
de 1991.
En elSalóde la ReinaRegentde la CasaConsistorial
de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis d'abril de mil
nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr.
Alcalde, Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren
els ll·lms.
Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.
Srs. Regidors Guerau Ruiz i Pena,
Josep M.
Serra i
Martí, Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, JoanClos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i
Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i
Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls
i Serra,
M. AurèliaCapmany i Farnés, Antoni Santiburcio
i More¬
no, Jordi Borja i Sebastià, Enric
Truñó
i Lagares,Josep
Espinàs i Xivillé, Núria Gispert i
Feliu, Joan Fuster i
Sobrepere, Antoni Lucchetti i
Farré, Josep M. Cullell
i Nadal, Josep M. Ainaud i de Lasarte,
Enric Vila i
Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i
Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur
Mas i
Gavarró,
Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i
Parcerisa, Jaume
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puígdollers
i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert,
Eduard Cardona i
Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Antoni Audet i
Novell, Josep L. Olmedo i López, Enric Lacalle
i Coll,
Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz,
assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i
Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr.
Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i trenta minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions
anteriors, ordinària i extraordinària, celebrades el 22 de
març de 1991, l'esborrany de les
quals ha
estattramès
atots els membres del Consistori; i s'aproven. En el despatxd'ofici, el Consell Plenari acorda:
Ratificar el decret de l'Alcaldia, d' 11 d'abril de 1991
(NC-36), que designa la Comissió
encarregada del
sorteig per al nomenament de Presidents i
Vocals de
les Meses electorals de les Eleccions del dia 26 de
maig de 1991, formada pelsll·lms. Srs. Antoni
Santibur¬
cio i Moreno i Jordi Baulies i Cortal, el Sr.
Àngel
Ros i Domingo i la Sra. LydiaSitjà
i Torrent, ifixa el dia 30
d'abril, ales 13 hores, per alacelebracióde l'esmentat
sorteig.
Ratificare Is decrets del'Alcaldia, de 12 de febrer i 11 de març de 1991, pels quals es nomena
membre del
Consell Municipal del Districte: de Nou Barris, la Sra. Bàrbara-AnaMelenchón iSerrano, ensubstitució del Sr.
Eliseo González i de la Iglesia (NC-10); i de Sants-Montjuïc, el Sr. Manuel Pujol i Latorre, en
substitució
delSr. Joan Llorens i Ezcurra (NC-32).
Ratificarsengles decrets de l'Alcaldia, de 21 demarç de 1991, (E-112, 113, 115 i 116), que donen trasllat ala Generalitat de les propostes que els centres del carrer
dels Gallecs, núm. 22, de l'avinguda Meridiana, núms.
183-185, del carrer de Santander, núms. 7-9, i delcarrer Déu i Mata, núm. 57, siguin denominats Col·legi Públic
Escola
Àngels
Garriga, Col·legiPúblic Tabor, Institut
d'Ensenyament Secundari Salvador
Seguí
iCol·legi Pú¬
blic Itaca.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 12 d'abril de 1991, pels quals, en virtut de concurs, es nomena:
el
Sr. Josep M. Miralles de Imperial i Llobet,
Cap del
Departament de Projectes iAvaluació de
l'Àrea
de
Desenvolupament Econòmic i Social
(P-346);
laSra.
Laura Pérez i Sanz, Cap del Servei
d'Animació
Cultural(P-347); i la Sra. Anna
Carbó
i Ribugent,Cap del
Servei
de Participació (P-348).
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 19 d'abril de 1991, que constitueix elCentre
de Gestió Tributària, n'aprova l'estructura interna i la
distribució orgànica de funcions, estableix
els
recursos amb què es dota, i els objectius que lisón exigibles, i
en nomena Conseller Delegat l'll im. Sr. Joaquim de
Nadal i Caparà.
RatificareI decret de l'Alcaldia, d'11 d'abril de 1991 (EF-247), que acorda la
subscripció de
203.000 accions
per un import nominal de
203.000.000 de pessetes,
sobre l'augment del capital social de laCompanyia
mercantilTúnels i Accessos de Barcelona, SAC
(Taba-sa), i el desemborsament de
50.750.000
pessetes,importdel 25 % de la
subscripció,
abansdel 30 de juny
de 1991, i de 30.450.000 pessetes, import del 15 % de
la subscripció, abans del 30 de novembre
de 1991,
mentre que la restas'aportarà els anys
1992
i1993
enquanties i moments a determinar.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de25 d'abril de 1991 (EF-248), que concedeix a
Promoció
deCiutat Vella,
SA, l'aval subsidiari de l'Ajuntament per l'import de
2.500 milions de pessetes sobre el nominal de l'opera¬ ció de crèdit de 2.500 milions depessetes entre aques¬
ta Societat i el Banc de Crèdit Local, aprovada pel
Consell Plenari el 31 de gener de 1991.
Quedar assabentat i ratificar el Conveni, signatamb
data 15 d'abril de 1991 amb l'Entitat Metropolitana del
Transport, mitjançantel qual esformalitza, en
execució
de l'acord plenari de 30 de novembre de
1990, la
transferènciade les accionsdeTransport deBarcelona,
SA, i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, a l'es¬
mentada Entitat.
El Sr. Fernández expressa l'abstenció del seu
Grup
sobre aquest punt, per coherència amb el seu
capteni¬
menten lasessiódel mes de novembre,en quèestractà
la transferència de les accions de les Companyies.El Sr. Alsina avança que el seu Grup
també votarà
negativament aquesta
ratificació, perquè considera
in¬
suficient ladocumentació sobre el convenifinancer per
al repartiment dels 80.000 milions de dèficit
acumulats
perlessocietats de 1982ençà,
de manera que nohi ha
cap garantia de supervivència de les empreses
i
esNÚM.20 10-VII-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 567
saber com es podrà pagar, perquè no està previst
quina part del Fons estatal de cooperació local rebrà
l'Entitat Metropolitana del Transport ni com es resoldrà el deute delsAjuntaments ala Mancomunitat de Munici¬
pis ni els d'aquesta a l'Entitat Metropolitana del Trans¬
port, que actualment deu a les Companyies 2.500
milions de pessetes: davant, doncs, d'aquest panora¬
ma el seu Grup no pot donar el seu vot favorable i demana que aquest puntes retiri pertornar-loa presen¬ tar, simultàniament amb el corresponent conveni finan¬
cer, que garanteixi el normal funcionament d'unes
companyiesque presten unservei essencial alciutadà.
El Sr. Lucchetti manifesta que el seu Grup està
d'acord amb la metropolitanització dels transports pú¬ blics urbans, però votarà negativament aquest punt
perquè la qüestió, malgrat la seva transcendència, no s'ha portat amb prou transparència i les forces políti¬
quesi socials no hanestat suficientment informadesde lesimplicacions, fins itot lesfiscals,i s'ha evitat debatre elfons del problema.
Assenyala que no hi pot haver contradicció entre la
posició expressada pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya en aquest Ajuntament i els representants de lamateixa formació en l'Entitat Metropolitana del Trans¬ port; que traspassar els problemes als altres no és una actitudsolidària; que l'abstenció del Grup Popular s'ex¬ plica perquè aquest partit noté en l'Entitat Metropolita¬
nadelTransport unapresènciaqueprobablement l'hau¬ ria fet reflexionar sobre les conseqüències de la seva decisió; que la metropolitanització dels transports pú¬
blics hauria de fer possible una política integral en aquest camp i sustentada per un finançament estable, per encarar els problemes següents: l'Autoritat única
del transport, la integració tarifària, elcaos circulatori, la qualitat del servei públic, el model de ciutat, el nivell acceptable de mobilitat, la vertebrado del territori, el model urbanístic i la centralitat dels serveis.
Considera que el model de transport urbà presenta
desequilibris, que la manca d'inversions accentuarà en el futur; i que la signatura del Contracte-programa
permet afrontar la metropolitanització, sempre i quan s'aclareixin determinades incògnites i se cerquin meca¬ nismes per a la participació de l'Administració autonò¬ micaen l'esforçperreduir, directament o indirectament,
els dèficits amb l'aportació delsrecursos necessarisper dotar una entitat creada pel Parlament de Catalunya amb el vot majoritari dels representants de Convergèn¬
cia i Unió.
La Presidència recomana al Regidor en l'ús de la paraula que no faci al·lusions al posicionament d'altres
Grups per no haver d'encetar un debat en un punt
consistent en la ratificació d'actes formalitzats en exe¬
cució d'un acord plenari anterior.
El Sr. Lucchetti continua dient que el Contracte-programa, emmarcat dintre el Pla d'inversionsde trans¬ port per a les grans ciutats, arriba massa tard, resulta
insuficient i conté massa incerteses quant als dèficits
futurs i el finançament d'altres opcions
per als trans¬
ports públics urbans;que esnegocià senselaparticipa¬ ció adequada; que les responsabilitats transferides
a l'Entitat Metropolitana del Transport obligaran
tots els Municipis que laintegren aafrontar undèficit de 25.000 milions de pessetes, 22.000 dels quals corresponen a les societats municipals de transport, sense que l'es¬ mentada Entitat tingui prou capacitat econòmica finan¬
cera per assumir els dèficits generats de 1990 ençà; que la desviació de costos financers pels dèficits ante¬
riors i els derivats de laperioditzacióde les aportacions, juntament amb uns càlculs massa optimistes sobre el nombre de passatgers transportats, que és el paràme¬ tre regulador de l'aportació de l'Administració Central, fan pronosticarunacàrregasuperiora la indicada, ique fins aquesta setmana no s'han tancat els comptes de les Empreses de transports transferides.
Valora negativament que es posposi la discussió
sobre els estatuts i es deixi en suspens la composició
dels Consells d'Administració i que s'imputin a l'Entitat
Metropolitana del Transport els dèficits generats apartir de 1990; i sosté que el canvi de titular hauria de comportar un compromís de normalització i estabilitat financera de les Companyies, i un sistema de direcció
política de major rigor conceptual, més transparent i més participatiu, i que l'Entitat Metropolitana del Trans¬ port ha d'ésser quelcom més que un simple instrument per a la socialització dels dèficits.
Diu, en conclusió, que el seu Grup no pot acceptar
una metropolitanització vergonyant dels transports pú¬
blics urbans.
La Sra. Sala puntualitzaque les Empreses transferides
gaudeixen de plena seguretat financera perquè: 1 r) el
Contracte-programaels atorgaunasubvenció perviatger
transportat, concepte que s'ha de diferenciar del de dèficit; 2n)elsdèficitsfins al31 de desembre de 1989 i la
seva càrrega financera seran a càrrec d'aquest Ajunta¬
menti els produïtsa partir de l'1 degenerde 1990 seran assumits per l'Entitat Metropolitana del Transport, en la qual aquest Ajuntament continua essent, i de bon tros, el soci més important; i 3r) una clàusula del
Contracte-programa assigna a aquest Ajuntament la condició de garant, si l'Entitat Metropolitana del Transport no pot pagar i, per tant, assegura una solidaritat no tan sols teòrica, sinó real. Afegeix que no és ara el moment de reiterar, com ha fet el Sr. Lucchetti, els problemes dels
transports públics; que els comptes de les Empreses s'aprovaren fa gairebé un mes i no pas la setmana passada; que en el proper mandat s'haurà d'afrontar el problema del finançament de l'Entitat Metropolitana del
Transport, qüestió que, en la sevaopinió, s'ha de cana¬ litzar mitjançant la creació d'un consorci integrat per totes les empreses que prestin aquests serveis en les Àrees metropolitanes del país i així ho intentarà ella des de lesseves noves responsabilitats.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat,
Audet, Olmedo, Vintró, i Lucchetti, i amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa, i Fernández.
RatificareI decret de 'Alcaldia, de 25 d'abril de 1991
(NC-45), que disposa l'amortitzacióde laplaça d'Adjunt
a laTresoreria, donatque no es considera necessari un lloc de treball d'aquestes característiques i requisits, a l'empara de l'article 19.1 del Reial Decret 1174/1987,
queregula el règim jurídic dels Funcionarisamb habilita¬ ció de caràcter nacional.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 de desembre
de 1990 que aprovaels comptes de cabals de Diposita¬ ria, corresponent al quart trimestre de 1990.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el Departament d'Ensenyament de la Gene¬
ralitat de Catalunya, sobre la realització de diverses activitats de formació del professorat en temes d'ex¬
pressió, comunicació i psicomotricitat.
B) Amb la Diputació de Barcelona, sobre formació
C) Amb el
Ministeri d'Afers Socials, sobre
el
Congrés
Europeu de Benestar
Social.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes
inclosos
a l'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19
d'abril de 1991,queaprova inicialment
l'Estudi de detall
de la plaça del Mar, en el
Port Vell.
S'aprova perunanimitat.Ratificareisacords de la Comissió de Govern, de 19
d'abril de 1991, pels quals s'aprova
inicialment:
1) el Projecte
d'urbanització dels
carrersdel Torrent
del Frare Blanc i de Quatre Camins; 2) el Projected'urbanització de l'illa formada per la plaça d'Eguilaz i
pels carrers de Buïgues, de
la Nena
Casas, de les
Tres
Torres i de Castellnou; i 3) Projecte
d'urbanització del
carrer de Múrcia, entre el de les Navas de Tolosa i
l'avinguda Meridiana.
S'aprova perunanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19
d'abril de 1991, quedesestima les al·legacions
formula¬
des a l'aprovació inicial del Projecte
de delimitació de
la
unitat d'actuació limitada per les finquesdel carrer
dels
Agudells, núms. 9-B al 17,
i del
carrerde Pedrell,
núms.
166 al 174, i aprova definitivament la
delimitació de
l'esmentada unitat d'actuació, per a l'execució de laqual s'estableix el sistema de
compensació.
S'aprovaperunanimitat.
ALCALDIA
SecretariaTècnica de Cultura
Atorgarla Medalla al
Mèrit Artístic,
enla
sevacatego¬
ria d'Argent, a la Sra. Maria
Yáñez i García, «Bella
Dorita», enreconeixement a lalaborartísticaenel teatre
del music-hall barceloní, durant més de seixanta anys
d'actuació personalíssima, que ha contribuït a
donar al
Paral·lel de Barcelona les característiques teatrals per lesqualsse'l coneix en el
món
del'espectacle.
Atorgar la Medalla al
Mèrit Artístic,
enla
sevacatego¬
ria d'Argent, al Sr. Joan Gaspar i
Paronella,
enreconei¬
xementa la rellevant labor de promoció i difusió de lesarts plàstiques a través d'exposicions en
la «Sala
Gas¬
par», durant més de cinquanta-cincanysde professió i
en ocasió de complir vuitanta anys.
Atorgar la Medalla al
Mèrit Artístic,
enla
sevacatego¬
riad'Argent, al'actor, empresari i director
teatral Sr. Pau
Garsaball i Torrents, en reconeixement a la labor rea¬ litzada al llarg de més de cinquantaanys deprofessió i
com a públic homenatgealasevapersonalitat
artística.
El Sr. Ainaud manifesta, a títol personal, que no considera prou documentadaen l'expedient
la justifica¬
ció de la medalla que es proposa per a la Sra. Maria
Yáñez García, motiu pel qual anuncia laseva
abstenció
personal.
El Sr. Armet considera queJoan Gaspart iPeronellaha
tingut un paper molt destacat en la
creació del Museu
Picasso i de la Fundació Miró, però el guardó que se li
atorga és, també, el reconeixement a una
trajectòria
familiarenfavor de les arts plàstiques;quePauGarsaball
ha estatunhome cabdal del mónteatral,que sesacrificà
en moments difícils, ajudà a tornar la seva dignitat al
Teatre Romea i col·laborà en períodes esplendorosos
d'aquest teatre; ique la
medalla
aMaria
Yáñez i García,
«Bella Dorita», significa el reconeixementd'un
gènere,
titllat de menor, que simbolitza els moments
de màxim
esplendor del music
hall barceloní,
i és
l'expressió
d'un
sentiment popular que reconeix un
valor
artístic inqües¬
tionable a una persona que va saber estar,
amb intel·li¬
gència i picardia, al
servei del divertiment de la
Ciutat i
emmotllar-se a les difícils circumstàncies que imposava
la censura, com quedà ben palès en l'homenatge que,
en ocasió de complir els noranta anys, se
li tributà
enel
Molino i queaplegàuna
àmplia i diversificada representa¬
ció de totsels estaments ciutadans.
La Sra. Capmany manifesta que la
«Bella Dorita»,
amb qui ha compartit un disc
i ha mantingut diverses
converses, no usava mai paraules que li poguessin
censurar i era la seva manera de dir la que donava als
mots un sentit especial i encenia la
imaginació del
públic que la volia
seguir:
era,doncs,
una personaextraordinàriament intel·ligent i una
magnífica actriu; i
que elmóndel'espectacle té diverses categories,
entre
les quals cadascú triaallò
quemés li
convé. Afegeix
que Gaspar, «Bella Dorita»i Garsaball
nosón
pas comparables, però totssón
ciutati,
peraixò, l'Ajunta¬
ment fa bé de reconèixer tots els estrats socials, des delsmés superficials als més seriosos.Els Srs. Bonet i Fernández anuncien el vot favorable delsseus respectius Grups.
El Sr. Lucchetti comenta que tots tres guardonats es mereixen les medalles amb què se'ls distingeix; que el
seu Grup valora positivament que tots
tres
guardons
s'apleguinen unamateixa
sessió, fet
queés mostra de
la sensibilitat del Consistori per la rica pluralitat de lesmanifestacions artístiques que es produeixen a la
Ciu¬
tat, i per la llibertat
d'expressió
i decreació artística; i
que probablement
l'expedient de «Bella
Dorita»
està
menys documentatperquè
latrajectòria
professional
d'aquesta artista és bén coneguda.
El Sr. Alcaldedestaca la pluralitatcultural i
artística de
la Ciutat.
S'aprovenels tres dictàmens en
debat amb
l'absten¬
ció del Sr. Ainaud, en el núm. 4, relatiu a la medalla a
«Bella Dorita», i amb laincorporació al final del segon de
la següent addició a proposta de
l'Alcaldia:
«i
perla
seva contribució a la creació del Museu Picasso».
PRIMERATINÈNCIA D'ALCALDIA
Col·laborar amb l'Institut de Drets Humans en la preparació de laconstitució, per part
d'aquesta
Entitat,
d'una Fundació l'objecte de la qual sigui la
creació
d'una Càtedra Internacional de Drets Humansamb seu
a la ciutat de Barcelona, en ordre a la
promoció,
ensenyament, investigació i
difusió dels
esmentats
Drets; i encomanarl'Excm. Sr. Alcalde la
realització dels
actes que siguin necessaris per
dur
a termeaquest
acord.
S'aprovaperunanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA Negociat deSelecció i Promoció de
Personal
NÚM. 20 10-VII-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 569
funcionaris de carrera, aprovades pel Consell Plenari, el 22 de desembre de 1989, pertal d'incrementar el pes de l'exigència de coneixements de la llengua catalana
en els processos de selecció de personal municipal, d'acord amb els criteris expressats en la sentència del Tribunal Constitucional, de 28 de febrer de 1991, i introduint-hi, alhora, algunes modificacions puntuals de¬ rivades de la vigència del Decret 214/1990, de 30 de
juliol, que aprova el Reglament de Personal de les
Entitats Locals de Catalunya, tot això segons es recull
en el text annexat.
El Sr. Fernández entén que lamodificació proposada
en execució d'una sentència del Tribunal Constitucio¬
nal, queelseu Grupacatai comparteix, no és l'adequa¬
da perquè no queda clar en quines convocatòries el
coneixement del català tindrà caràcter no solament
obligatori, sinó també eliminatori, és a dir, quin és el
nivell de coneixementexigible acada lloc de treball, i no s'hi preveu l'opció d'adquirir aquest coneixement amb posterioritat a la selecció, quan l'Administració munici¬ pal hauria de centrar la seva actuació precisament en aquest vessant. Anuncia que, en conseqüència, el seu
Grup votarà en contra d'aquest dictamen,
posiciona-ment que referma l'escritde laJunta de Personal de23
d'abril de 1991, que té el suport de tots els Sindicats
presents a l'Ajuntament.
El Sr. Raventós matisa quela modificacióve a aplicar
estrictament unasentència del Tribunal Constitucional; i
queel nivell de coneixementexigible seràdeterminaten cada convocatòria.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Albesa, i Fernández.
Negociat de Règim Disciplinari
Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les quatre propostes següents:
Autoritzar als senyors: Julio Aso i Serrano, Joan
Josep Calpei Catalán, Pere Gamell i Bordonaba, Carlos
Rodríguez i Guillén, i Antonio Toscano i González; la compatibilitat sol·licitadaentre lasevaactivitat municipal
en aquesta Corporació, amb la categoria que en cada cas s'indica, i laseva respectiva professió d'arquitecte,
arquitecte tècnic o enginyer tècnic, excloent del seu exercici el terme municipal de Barcelona pertal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i priva¬ da, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la impar¬ cialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com afuncionaris, i per salvaguardar l'interès
públic, que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella coincidència; tanmateix: la seva dedicació pro¬
fessional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració Públi¬
ca, tot deconformitat amb allò quedisposenelsarticles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,
d'Incompatibilitatsdel personal al servei de l'Administra¬ ció de la Generalitat; i per altra banda, la present autorització està condicionada a l'efectiu compliment dels deures públics i a la modificació de la normativa
d'Incompatibilitats.
Autoritzarals senyors: Rafael-Manuel Alcántara i
Ri-quel, Ramón Florensa i Sala, Vicente González i Martí¬ nez, José León i Torres, Alfonso Ortega i Fernández,
Ramón Vila i Fusté, i Antonio Zapateri Oliver; lacompa¬
tibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal, amb
la categoria que en cada cas s'indica, i l'exercici de l'activitat privada que cadascun d'ells declara, ja que aquesta activitat privada no figura compresa entre les
causes d'incompatibilitat previstes en els articles 2, 11 i
12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l'Administra¬ ció de la Generalitat, si bé la present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels seus deures
públics i al manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei ipot deixar-se senseefecte permodifi¬ cació de les circumstàncies relatives al lloc de treball,
per modificació del règim d'incompatibilitats, o per interèspúblic.
Autoritzarala Sra. M. Luz Valdés i Conde, la compati¬ bilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal en
aquesta Corporació, amb la categoria de Tècnic d'Ad¬
ministració General, i l'exercici de la professió d'advo¬
cat, si bé no podrà ostentar, per si mateixo mitjançant
substitut, la defensa d'interessos contraris als de la
Corporació municipal i tampoc no podrà assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies d'aquella
professió en aquells assumptes o procediments amb els quals l'Ajuntament o els seus Organismes tinguin
relació, i d'acord amb allò que preveu l'article 12, la
sevadedicacióprofessional privadano podràsuperarla meitat de lajornada laboral setmanalvigenta l'Adminis¬ tració Pública, i condicionarà, en qualsevol cas, la presentautoritzacióa l'efectiu i estricte compliment dels
seus deures públics i a la modificació del règim d'in¬
compatibilitat.
Autoritzar al Sr. Jaume Guillamet i Lloverás, lacompa¬ tibilitat sol·licitada entre la sevaactivitatmunicipalcom a Tècnic Superior i la deprofessorassociat de la Universi¬ tat Autònoma de Barcelona, d'acord amb allò que
preveu l'article4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novem¬ bre, sobre Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei.
El Sr. Cardona assenyala que una de les sol·licituds presentades no concreta l'horari d'exercici de l'activitat privada que pretén compatibilitzar; i reclama la contes¬ tació a la seva pregunta, formulada el 28 de gener de
1991 i reiterada en la darrera sessió plenària, sobre el
seguiment dels expedients de compatibilitat ja que li
agradaria saber si es comuniquen als Col·legis profes¬ sionals i quines cauteles es prenen respectea l'exercici d'activitats dins el terme municipal per professionals
associats amb altres que no tenen tal incompatibilitat.
S'aproven les quatre propostes.
Oficina Administrativa de l'Àread'Economia i Empreses
Informe sobre l'exercici de 1990 de les Empreses i Institucions municipals.
El Sr. Alcaldesignificaque dintre d'aquest informeno s'inclouen les Empreses de transports públics urbans
perquè aquest Consell Plenari ha deixat d'ésser-ne Junta General.
El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr. Raventós, indica d'antuvi que el Grup està integrat per vint-i-cinc entitats de caràcter molt heterogeni; que les comparacions agregades amb l'exercici anterior resul¬
ten difícils perles variacions produïdesen lacomposició
d'Urbanisme i de Recaptació; i sortida de les tres
Societats olímpiques, de les dues Empreses
de trans¬
ports i del'Institut
Municipal
d'Assistència
Sanitària)
queimpedeixen comptar amb unes
xifres
homogènies; i
que encara nos'hafacilitat,
però ho serà oportunament,
la documentació relativa a les societats mixtes en què
l'Ajuntament té una
participació minoritària
que encarano han tingut les respectives Juntes
Generals.
Entrant en el fons del seu Informe, exposa que l'any 1990 el Grup d'Empresesi Instituts
municipals ha tingut
uns beneficis de 2.005 milions de pessetes i un «cash
flow» de 2.949 milions, quan l'exercici anterior aquestes
magnituds, encara que no
siguin exactament
compara¬bles com ja ha advertit, havien estat de
1.188 i
1.172
milions; que el volum d'activitat
global del
Grup ha
assolit els 36.488 milions de pessetes, dels quals
12.500 corresponen a inversions; que la
plantilla total
del Grup és de 2.905 persones; que
la Societat Munici¬
pal d'Aparcaments i
Serveis construí 3.429 places d'a¬
parcament i a finals de
l'exercici
entenia
enexplotació
8.059; que Barcelona Promoció
d'Instal·lacions
Olímpi¬
ques, SA, ha experimentat un
augment
molt notable
d'activitat, ja que amb la
inauguració del Palau Sant
Jordi i la potenciació de l'ús de
l'Estadi Olímpic de
Montjuïc ha triplicat el nombre dels seusespectadors;
quePromoció CiutatVella,SA,
haremodelât
unnombre
important de carrers i ha iniciat la
rehabilitació integral
de 200 pisos i de 5.350
m2
enplantabaixa; queel Grup
hatrasferit a l'Ajuntament rendes empresarials per
518
milions de pessetes (provinents: 8
d'Informació Carto¬
gràfica i de Base, SA;
90 de Mercabarna;
200 de la
Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis;
100 de
l'InstitutMunicipal de ServeisFuneraris i120
deBarcelo¬
na Promoció d'Instal·lacionsOlímpiques, SA), xifra que
augmentarà significativament els propers anys;
i
queels
beneficis de l'InstitutMunicipal de Serveis Funeraris han
passat de 452 a 701 milions de pessetes,
els de la
Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis han pujat
de 621 a 802 milions i els del Parc Zoològic i de
Barcelona Promoció d'Instal·lacionsOlímpiques, SA, ho
han fet de 66a 132 i de 138 a206 milions de pessetes respectivament mentre que els de
Mercabarna s'han
mantingut en els 230 milions de pessetes.
Comenta que el balanç agregat totalitza
53.000 mi¬
lionsde pessetesi reflecteix unsrecursos a llarg termini per43.000 milions, i un immobilitzat
de 29.000 milions;
quel'endeutament total de Grupper
crèdits
allarg i curt
termini suma 7.300 milions, mentre que la tresoreria
disponible n'importa 5.800, de manera que
l'endeuta¬
ment net és de 1.500 milions; que els ingressos d'ex¬
plotació de tot el Grup han estat
23.900 milions i les
inversions hantingutl'evolució següent:2.600
milions
el1987, 5.900 el 1988, 7.600 el 1989 i 12.500 el 1990;
que una part considerable d'aquest
esforç inversor
correspon al Patronat Municipal de l'Habitatge
(3.800
milions el 1988, 2.500 el 1989 i 3.840 el 1990), a Promoció de Ciutat Vella (3.255 milions el 1989 i 3.471
el 1990), a la Societat Municipal d'Aparcaments i
Ser¬
veis (amb 1.807 milions el darrer exercici), i al'Institut
Municipal d'Urbanisme (amb 1.599 milionsel1990,
quefou el primer any que operà); que l'eficàcia del
Grup
haaugmentat clarament perquè, agafant dades
homogè¬
nies, la plantilla presenta una disminució d'un 0,8 % i,
tanmateix, l'activitat ha augmentat de manera ben os¬
tensible; que els Pressupostos aprovats per a aquest
anycomportaran un nou pas en el creixement delGrup,
puix que preveuen un volum d'activitat de 49.000 mi¬
lions i unes inversions de 23.000 milions de pessetes, xifra que gairebé dobla la de
l'exercici anterior; i
queel
Grup, amb 38.400 milions de pessetes,
representà, el
1990, un 21,7 % del Pressupost consolidat, percentat¬
ge que enguany
pujarà
finsal 24,6 %.
Referint-se després a les Societats privades
munici¬
pals (Barcelona
Promoció d'Instal·lacions Olímpiques,
SA, Barcelona Activa, SA, Informació
Cartogràfica
i deBase, SA, Societat Municipal d'Aparcaments i
Serveis,
SA, i Parc Zoològic, SA) informa que el
conjunt dels
seus ingressos suma 6.800 milions
de pessetes i els
seus resultats d'explotació, positius en tots els casos, han assolit els 1.550 milions (provinents: 1.135 de laSocietat Municipal d'Aparcaments i Serveis;
136 de
ParcZoològic de Barcelona; 63
d'Informació Cartogràfi¬
cade Base; 210 de BarcelonaPromociód'Instal·lacions
Olímpiques; i 5 de Barcelona
Activa);
queel balanç
agregat totalitza
9.500
milionsde pessetes amb
unsrecursos a llarg termini de 6.500 milions,
ratio
quedemostra la solvència de l'estructura financera del Grup, i un immobilitzat de 5.300 milions;
i
queel nivell
d'endeutamentés molt baix(1.300 milions) i les disponi¬
bilitats de tresoreria són de 2.000 milions, de manera
que hi ha un saldo positiu de
tresoreria de
700 milions
de pessetes.
El Sr. Lacalle opina que l'informe del darrer
exercici
de les Empreses i Institucionsmunicipalsdemostra
quel'equip de govern s'ha oblidat
de la societat perquè
gasta malament i sense un
ordre de prioritats.
Demana
que se li facilitin lesxifres de
les despeses
enpublicitat
per comparar-les amb les
quantitats destinades
als
disminuïts, alesguarderies, i a la
política d'habitatges,
a laqual no s'ha pogutdedicar unasessió
monogràfica
a pesard'ésserundelsprincipals problemes de
la Ciutat i
d'haver-sedesaprofitat l'oportunitatque brindava la
Vila
Olímpica, quan Barcelona
té
mancade sòl
edificable i
perd unamitjana de
120.000
habitantscada deu
anys. Considera que el Tinent d'Alcalde informants'ha
limitat a llegir les memòries i ha deixat
d'exposar els
grans trets de la
política
del'equip de
govern; que l'Ajuntamentha perdut el control deles Societats
olímpi¬
ques, ara en mans de Holding
Olímpic;
queles inver¬
sions de les institucions de caràcter social són cada
cop més minses; que l'Institut
Municipal de
Serveis
Funeraris obté uns beneficis massa alts, una part dels
quals haurien de servir per reduir costos.
Propugna una rebaixadels preus dels
serveis funera¬
ris, la construcció d'un aparcament en condicions a prop de les sales de vetlla del carrer
Sancho
d'Àvila,
una política seriosa d'habitatge, una major
sensibilitat
envers els serveis socials i la construcció d'aparca¬ ments dissuasius connectats amb els transports pú¬blics; i demana que Informació Cartogràfica i de
Base
no es dediquia elaborar enquestesmunicipals o,
si
més
no, que els seus treballs es posin a l'abast de tots
els
Grups.
El Sr. Mas constatad'entrada que el pescreixent
del
Grup d'Empreses i Institucions
municipals dintre
el
sector públic localno s'adiu amb la
informació
ques'ha
facilitat ni amb la presentació que ha fet elTinent
d'Alcalde perquè no s'ha ofert una
visió
deconjunt
enhaver-se prescindit de tractar d'Iniciatives,
SA (en
la
qual l'Ajuntament té unaparticipació del 49 %),
del
Holding Olímpic (que comporta unes
transferències
anuals de més de 5.000 milions ité confiades obres per valor de 100.000 milions de pessetes), i de les Empre¬
Ple-NÚM. 20 10-VU-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 571
nari hagi deixat d'ésser-ne Junta General, perquè tam¬ poc ho
és
deMercabarna),
a pesar que commés
descentralitzat està l'Ajuntament, més cura i rigor s'hade posar a facilitar informació suficient i racionalment agregable.
També observa que el Consell d'Empreses i Institu¬ cions Municipals havia de servirpercoordinar les políti¬
quesde les diferents entitatsque aplega i, tanmateix, la
manca de coordinació es fa ben evident en aspectes com la política de personal, per exemple, on aquesta mancança s'ha pogut constatar en el recent conflicte del personal de l'Institut Municipal de Recaptació que, sismesosdesprés de laseva entradaenfuncionament,
no teniaencara conveni col·lectiu (en el qual descansa l'eficàcia de la gestió recaptatòria) i tot això per haver d'acabar acceptant lescondicions inicials que elperso¬ nal sol·licitava.
Fa notar que mésdel 75 % dels beneficis delGrup es concentren en l'Institut Municipal de Serveis Funeraris i
en la SocietatMunicipal d'Aparcamenti Serveis,entitats molt lligades amb les necessitats quotidianes del ciuta¬ dans i tenen caràcterprogressiu amb percentatgesque
superen el 70 %; que als 100 milions d'excedents que l'Ajuntamentrepde l'esmenatInstitut, s'haurien d'afegir
els 160 que ha costat la construcció d'una carretera d'accés al Cementiri de Collserola, després cedida a
l'Ajuntament, obra subordinada que no guarda relació
amb els serveis pels quals l'Institut exigeix el pagament d'unes taxes o preus públics als ciutadans, de manera
ques'incompleix lanorma queobligaaajustar els preus als costos dels serveis; que unfenomen similar comen¬
ça a detectar-se en la Societat Municipal d'Aparca¬ ments i Serveis, on s'han encarregat350 milions com a previsibles despeses extraordinàries per grans repara¬ cions que, si s'haguessin distribuït degudament, hau¬ rien fet pujar la xifra de beneficisperdamunt dels 1.000 milions de pessetes (un 90 % més que l'exercici ante¬
rior) gràcies, enmolt bona part, als ingressos provinents de les taxes dels aparcaments i del servei de la grua, gestionades perla Societat que en els últims anys han experimentatun increment molt fort apesar d'ésseruns serveis moltlligats a la vida diària dels ciutadans; i que l'esmentada Societatno ha donat la prioritat necessària
ala inversióen aparcamentsfins l'any 1990 iaixí, enels seus nouanys d'existència, només n'haviaconstruït 13 o 14.
Estima que de l'anàlisi del conjunt de les memòries,
es desprèn un desequilibri entre aquelles Societats i
Organismes que tenen més contingut econòmic i aquells altres que tenen un contingut més social, les quals no han gaudit de la generositat de mitjans amb què l'equip de govern ha dotat les primeres, fet que no
espot explicar
pas per unproblema de competències o de recursos, sinóde prioritats polítiques i de sensibilitat;
que així, al costat de companyies com Iniciatives, que ha obtingut excedents d'uns recursos financers ocio¬
sos, hi ha institucions, comAvillar Chavorros, que viuen
situacions dramàtiques per la manca d'uns recursos, que es dediquen a altres finalitats; que el fet que
l'Ajuntament, que manega uns pressupostos de molts milions, transfereixi 75 milions de pessetesanuals per a
l'Institut Municipal de Disminuïts quan es permet el luxe d'obtenirrecursosociosos enaltres empreses noés un
problema de competències ni de recursos (car es
trobaren 1.300 milions per constituir Iniciatives, i altres 300 per a Barcelona Activa), sinó de prioritats i de
sensibilitat; que en la mateixalínia, en els comptes del
Pamem apareix un dèficit d'uns 250 milions per unes transferències encara no realitzadesa 31 dedesembre; i queel Patronat Municipal de l'Habitatgeno haintensifi¬
cat el seu esforç fins fa pocs mesos perquè el 1990
acabà 200 habitatges i en començà 150.
El Sr. Lucchetti comença lamentant que el Consell d'Empreses i Institucions es reuneixi poc i no faciliti la documentació de manera que faci possible una anàlisi
global de totes les entitatsque integra;que els Regidors d'aquest Ajuntament no hagin tingut al seu abast, amb les reserves pertinents, la documentació de totes les
empresesamb capital municipal, fins i tot d'aquelles en
què la participació municipal és minoritària; i que s'ha¬ gin exclòs del debat les Empreses de transports, la transferència de les quals a l'Entitat Metropolitana del Transport, acordada el darrer mes de novembre, no
s'ha formalitzat fins fa poc, com consta en el despatx d'ofici d'aquesta mateixa sessió.
Considera que l'anàlisi de l'actuació de les diferents Societats i Instituts Municipals hauria d'anarlligatamb el debat de cada política sectorial, perquè tractar alhora entitats tan heterogènies com ParcZoològic, Informació
Cartogràfica i de Base, l'Institut Municipal de Serveis Funeraris i el Patronat de Guarderies, només permet
unaanàlisi economicista,quan cal tambéuna valoració d'aquests instruments al servei de les diferents políti¬
ques municipals, ja que el benefici no és l'únic objectiu que persegueix aquest Ajuntament.
Comenta que el Consell d'Empreses i Institucions Municipals hauria de coordinar aspectes tècnics de la
gestió, però els problemes produïts en els camps de personal i de la tresoreria demostren que no ha sabut complir aquesta funció; que els beneficis s'han calculat comptant les subvencions com ingressos corrents, cri¬ teri que dóna una visió equivocada dels resultats, i en bona part provenen dels ingressosfinancers que tenen alts dipòsits bancaris; i que posant l'accent exclusiva¬
mentenels beneficis i no enels objectius, s'ofereixuna visió profundament equivocada de la política seguida per aquestes entitats.
Observa que en determinades entitats no s'ha computat ni el lloguer ni l'amortització dels actius muni¬ cipals de què se serveixen; que els treballs a l'exterior han pujat un 42 % sobre l'exercici anterior; que la tresoreria resulta, en certs casos, excessiva, com ja ha
dit; que el cost per persona de la plantilla de les Societats i Instituts Municipals ha crescut un 10,1 %, percentatge que superael corresponent al personal de l'Ajuntament i és mostra de la manca de coordinació que abans ha assenyalat; i que la política municipal en favor dels disminuïts no es redueix únicament a les
transferències al Patronat municipal de Disminuïts per¬
què els pressupostos contenen altres partides enfavor d'aquest col·lectiu i l'Institut Municipal de Disminutïts hi fa tan sols un paper dinamitzador.
Insisteix, finalment, que cal una anàlisi sectorial de la
LaSra. Capmany pensa queel Sr.
Raventós ha ofert
un resum coherent i clarde l'activitat de les societats i institucions municipals en el darrer exercici, entenedor
per atothom, mentre que
la
intervenció del Sr. Mas ha
divagat d'una empresa a l'altra
i el Sr. Lucchetti ha
posat en quarantena
l'orientació del Consell d'Empre¬
ses Municipals i laparticipació de la iniciativa
privada
enles empreses municipals.
Significa, en rèplica al Sr.
Lacalle,
que enel
campde
l'habitatge, qüestió aquests
dies de moda
a conse¬qüència de la conversa
telefònica del Sr. Benegas, s'ha
d'evitar la repetició de l'experiència de
l'Eixample,
con¬ cebut perCerdàper allotjar-hi la gentquevivia
amunte-gada en els barris prop del mar,
però
després ocupat
per laburgesiaque tenia els dinersper pagar
el
sòl i les
edificacions; que, tanmateix, el
sòl urbà té avui
uns preus molt alts que no hand'ésser
pasassumits
solament per aquest Ajuntament comsi fosl'únic
hereuresponsable de
l'actuació
de la burgesiacatalana;
que la qüestió fonamental és examinar si esfa
prou per conscienciar la iniciativa privada de la necessitat deconstruirhabitatges a preus assequibles que evitin que la gent hagi d'abandonar la
Ciutat
quetant atractiu té
per aella; ique en elcas que
desgraciadament
l'afectà
de molt de prop, no trobà pas cara la factura que li giraren els Serveisfuneraris.
El Sr. Raventóscontestaa les anteriors intervencions
dient que els discursos de l'oposició no hanestat gaire
coherents amb el tema que figura en l'ordre del dia:
Informe sobre l'exercici de 1990 de les Empreses i
Institucions Municipals, perquè aquest qualificatiu no¬
més poden rebre'l aquelles en què l'Ajuntament
té
majoria i han intentat introduirtambé una
discussió més
pròpia del debat pressupostari i reproduir la
discussió
sobre la manca d'inversions i de sensibilitat social
oblidant-se que, fa poc, havien criticat l'excessiu nivell
d'endeutament. Pensa que tal vegada aquesta actitud respon a la dificultat de criticar el funcionament de
cadascuna de lesEmpreses, Patronats i Instituts muni¬
cipals; que la crítica del Sr. Lacalle en el sentit que
l'esforç inversor s'ha feta corre-cuitaales acaballes del
mandat, oblidaque el Patronat Municipal de l'Habitatge
invertí pràcticament la mateixaquantitat els anys 1988 i
1990 (3.800 i 3.841 milions, respectivament) i també Promoció de Ciutat Vella invertí imports molt similars (3.250 i 3.400 milions) els anys 1989 i 1990 i que si la
Societat Municipal d'Aparcament rellança lasevaactivi¬
tat, és pel desig de contribuira resoldre el problema de
l'aparcament.
Referint-se en concret a la intervenció del Sr. Mas, replica que hauria estat una manca de respecte distri¬
buir els comptes d'Empreses en què aquest Ajunta¬ mentés soci minoritari, abansqueels hagin aprovatles respectives Juntes generals; que el conveni col·lectiu
amb el personal del'Institut Municipal de Recaptació se
signà lasetmana passada; que no li sembla malament
lacontribució de l'Institut Municipal de Serveis Funeraris
a millorar els accessos als cementiris; que la Societat Municipal d'Aparcament i Serveis, que en un any ha
construït 3.500 places d'aparcament, reinverteix la ma¬ joria dels seus beneficis en aquesta tasca i només en traspassa unapetita part a l'Ajuntament; que la sensibi¬
litat del Grup convergent pels serveis socials li agradaria copsar-la també quan es reclamen del Govern de la
Generalitat transferències per desenvolupar els serveis
socials d'aquest Ajuntament; espera, doncs, que tal sensibilitat es tradueixi en unes transferències més
grans peral sostenimentdel Patronat Avillar
Chavorros
ielsInstituts Municipalsde Música i de Disminuïts; i queli
encantaria que el Sr. Mas s'avingués a comparar l'ac¬
tuaciód'Iniciatives, SA, amb la Societat Catalana de
Ca-pital-risc.
Mostra, seguidament, laseva sorpresa perles parau¬
les del Sr. Lucchetti sobre el mal funcionament del
Consell d'Empreses i Institucions Municipals, quan aquest Regidor ha estat qui, esgotades les
possibilitats
de l'esmentatConsell, s'ha oposat ala creació d'unens de coordinació; en canvi, coincideix amb ell en la conveniència de distingir entre aquelles entitats que
tenen unafinalitat més comercial, d'aquelles altres que la tenen més social, per donar-los un tractament dife¬
renciat, però sempre dins d'uns criteris de rigor en els
plantejaments econòmics i financers.
Remarca finalment, malgratla fredor de les xifres, la
bona marxa de tot el Grup d'Empreses i Institucions,
que fa unes inversions molt fortesen profit de la
Ciutat,
ha millorat considerablement els seus resultats i té un
endeutamentagregat net de 1.500 milions depessetes sobre uns actius globals de 53.000 milions.
El Sr. Lucchetti puntualitza que quan l'Ajuntament està patint dificultats de tresoreria, tenir-ne d'ociosa en determinades empreses gràciesa les subvencionsmu¬
nicipals és ineficaç econòmicament; i que el seu
Grup
s'oposà a la creació de l'Institut d'Empreses i
Institu¬
cions Municipals perquè hi apreciava la mateixa con¬cepció i els mateixos criteris que ha tingut el
Consell
d'Empreses i Institucions Municipals.
El Sr. Lacalle assenyala que cada dia resulta més
difícil trobara la Ciutatsòl apreu raonable, peròquan a la Vila Olímpica es presentà aquesta oportunitat, es
preferí l'especulació.
El Sr. Mas replicaque laseva intervenció no ha sortit
del tema fixat en l'ordre del dia i, per això, voluntària¬
ment no ha abordat la problemàtica de l'endeutament municipal (a bastament analitzada en l'informe
de la
Intervenció sobre el contracte de préstec amb el Banco Exterior Internacional per 4.000 milions de pessetes, que és objecte del dictamen núm. 12 d'aquesta ses¬
sió), a fi de no barrejar un debat sobre la
gestió
deles
Empresesi Organismes Municipals amb un debatpres¬ supostari; que ha criticat un ordre de prioritats que ha
determinat un esforç considerable en les Empreses de
contingut econòmic i manca de recursos en
altres
institucions, com l'Institut Municipal de Disminuïts que,
per manca de tresoreria, ha de pagar amb
recàrrec la
seguretat social; que els Consells
d'Administració de
les Societats de transports aprovaren les seves memò¬
ries, balanços i comptes de resultats fa més d'un mes; que li sorprèn que l'Ajuntament se senti soci
minoritari
en el Holding Olímpic on té unaparticipació del 49
%; i
que, en tot cas, aquest debat podia haver-se deixatper
a més endavant perquè els Regidors han de tenir
la
informació adequada sobre temes d'una magnitud tan gran.
La Sra. Vintró indica que, en els quatre anys de
mandat, aquesta ha estat la primera vegada que
el
Grup convergentha expressat el seu interès pels
dismi¬
nuïts; que l'Institut Municipal de Disminuïts noté
estatu-tàriament la missióde crear serveis,però n'ha hagut de
crear perquè els nivells de l'Administració que ho
hau¬
rien de fer no ho fan; que l'esmentat Institut té proble¬
mes de tresoreria en haver-se d'endeutar per atendre
els seuspagaments, perquè no li arriben les
transferèn¬
NÚM. 20 10-VII-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 573
Benestar Social; que el Patronat Avillar Chavorros atén
unes necessitats no cobertes per l'Administració com¬
petent; i que cal seriositat en tractar d'aquests temes,
sobretoten campanya electoral.
El Sr. Truñó demana que el Sr. Lacalle reconsideri el
terme especulacióque ha aplicat a l'operació de la Vila
Olímpicatotadduintque el 1982 elssectors socialsque el Sr. Lacalle representa, propugnavenla ubicació de la Vila Olímpica a Sant Cugat o a Bellaterra i no pas al
Poblenou, on finalment s'ha ubicat, gràcies a la tossu¬ deria dels alcaldes Serra i Maragall per refer aquesta
zona urbana; que ningú no va atendre les propostes
municipals que hi preveien uns polígons de promoció pública; i que per recuperar la seva inversió en expro¬
piació i compra de terrenys, en col·lectors i en urba¬ nització, l'Ajuntament estimà aquests costos com la
seva aportació a Nova Icària, SA.
El Sr. Lacalle matisa que, malgrat la dificultat de trobar sòl a laCiutat, l'equip degovern no dedicàni una petita part de la gran operació urbanística de la Vila
Olímpica a la construcció d'habitatges a preu raonable: el GrupPopular, en canvi, no hauriapastriat la mateixa
opció.
El Sr. Mas precisa que la preocupació del seu Grup
pels disminuïts no és nova i no respon pas a motius electoralistes, perquè sempre ha criticat l'acció del govern municipal en aquest camp; i que la qüestió de les transferències de la Generalitat a l'Institut de Dismi¬ nuïts (que és municipal i pertant el problema depagar la nòmina té també el mateix caràcter) es podia haver resoltmitjançant fórmules més valents de caràcter bila¬ teral.
El Sr. De Nadal adverteix que el Sr. Lacalle ha enterrat massa aviat les expectatives que obren les actuals negociacions sobre els habitatges de la Vila
Olímpica.
El. Sr. Valls puntualitza que les viles olímpiques són cinc: la Vila Olímpica del Poblenou amb 1.800 habitat¬ ges a preus no assequibles (entenent pertals els que superen en una vegada i mitja el mòdul de protecció oficial); Montigalà amb 900 habitatges, a càrrec de la iniciativa privada, altres 200 a càrrec de les cooperati¬
ves sindicals i 150a càrrec de Regesa, tots ellsa preus assequibles; Nou Eixample amb 350 habitatges a preu lliure i 150 a preu assequible; Vall d'Hebron amb 350
habitatges a preu lliure i 150 a preu assequible; i Bellaterra amb 650 habitatges de lloguer. Remarcaque fent els pertinents càlculs, resulta una proporció del 45 % d'habitatges a preu assequible i el 55 % a preu lliure.
El Sr. Armet demana que el Sr. Lacalle retiri el mot especulació, perquè amb el preu dels habitatges de la Vila Olímpica es recuperaran els 200.000 milions de
pessetes invertits en la façana marítima de 6 quilòme¬ tres, de la qual podran gaudir tots els ciutadans de
Barcelona, mentre que l'alternativa d'alguns sectors era convertir en marginals determinades zones.
El Sr. Lacalle canvia el mot especulació, que no ha agradatal Sr. Armet, pernegoci, tot advertintque s'han guanyat uns diners però s'ha perdut l'oportunitat que la gent menys afavorida pugui tenir un habitatge en la
zona. També fa notar que Montigalàpertany a Badalo¬ na i no pas aBarcelona.
El Sr. Armet matisa que l'Ajuntament no ha fet cap negoci, sinó unesinversionsimpressionants (entre elles
30.000 milions de pessetes en col·lectors) conjunta¬ ment amb altres Administracions i ens públics i empre¬
ses de serveis pertenirunafaçana marítimaal servei de
tota la Ciutat: és just, doncs, que qui vulgui estar en primera línia de mar hagi de pagar aquest gust, perquè
altrament s'aprofitaria d'una despesa sufragada per la Ciutat.
Subratlla també que l'equip de govern se sent molt
satisfet dels resultats de les Empreses i Institucions municipals; que és absolutament legítim comparar l'ac¬
tuació d'Iniciatives amb la de la Societat Catalana Capi-tal-risc o el Consorci de la Zona Franca; i que la
capacitat empresarial del Sr. Raventós és molt superior
a la d'altres persones que sempre s'han mogut en els àmbits de la direcció empresarial.
La Presidència, a les dotze hores i cinquanta-tres minuts suspèn la sessió, que es reprèn a les tretze hores i trenta minuts, un cop celebrades les Juntes Generals de les Societats Privades Municipals, convo¬ cades peravui.
ÀREA DE FINANCES
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdits dins del Pressupost General de 1991, de conformitatamb la documentació
adjunta.
El Sr. Fernández pregunta si s'ha modificat l'alta de 84 milions, en la partida 259 perquè altrament el seu
Grup votarà en contra, com ja indicà en la reunió del Consell Municipal Permanent; i el Sr. De Nadal confirma que aquesta alta ha estat suprimida.
S'aprova el dictamen precedent.
Departament de Finançament
Autoritzar la contractació d'una operació de préstec per un import total de 4.000 milions de pessetes amb el Banco Exterior Internacional, SA, amb les condicions
del projecte del contracte que s'adjunta, per afinançar els capítols 6 i 7 del Pressupost de 1991; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde i el Regidor de Finances, ll·lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà, l'atorgament de la docu¬ mentació necessària i la signatura de l'operació.
El Sr. De Nadal explica que la formalització d'aquest
préètec perfinançar les inversions d'enguany, s'ha anat ajornat amb la intenció de reduir-ne la càrrega finance¬
ra; que el seu tipus d'interès fix, que podria semblar excessivament alt es deu al fet d'haver-se tancat el
tracte pel gener, tanmateix la intervenció de l'Ajunta¬ ment en el mercat d'opcions permet tractar el tipus
d'interès fix com si fos variable i abaratir així el costde
l'operació.
El Sr. Mas qüestiona, ateses les condicions del mer¬
cat financer, la conveniència de concentrar un préstec
altipusd'interès fix del 14,60 % i comentaqueel fet de concentrar l'amortització íntegra del préstec en l'any 1996 produirà, en aquell exercici, un increment de la
càrrega financeraque l'informede la Intervenció qualifi¬
ca de brutal; i que segons els seus càlculs, la càrrega financera real es col·loca uns 12.000 milions per da¬
munt dels 30.000 en què se xifra el límit del 25 % dels
ingressos corrents de l'últim exercici liquidat.
El Sr. De Nadal insisteix quel'operació es vacloure el gener, encara que la tresoreria no hagi fet necessari
