Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 10 (10 abr. 1991)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari Districte 4. LesCorts. Acordssessió 14-11-1991 .. 273

Acta sessió25-1-1991 250 Districte 10. Sant Andreu. Acords

Acta sessió extraordinària 11-11-1991 264 sessió4-111-1991 274

Comissió de Govern Disposicions d'interèsper a l'Ajuntament

Acta sessió 15-11-1991 265 Febrer 1991 278

Consells _{Municipals de Districte} Comissió Municipal Permanent

Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió extraordinଠActa sessió 16-1-1991 280

ria 21-11-1991 272

Districte 3. _{Sants-Montjuïc. Acords} Anuncis

sessió 28-11-1991 272 Notificacions 283

Ajuntament V

de Barcelona

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió celebrada el 25 de _{gener de} 1991, i aprovada el 26 de febrer de 1991.

AlSaló de la Reina_{Regentde laCasa Consistorialde} la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de gener de mil

nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell Plenari en

sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde _{Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll ims.} Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Francesc

Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll ims. Srs. _{Regidors Guerau Ruiz i Pena, Josep M SerraiMartí,} Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos

i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i

Bastardas, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i _{Caparà, Xavier Valls i Serra, M. Aurèlia Capmany i} Famés, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Se¬

bastià, Enric Truñó i Lagares, Josep Espinàs i Xivillé,

Núria _{Gispert i Feliu, Joan Fuster i Sobrepere, Antoni} Lucchetti i _{Farré, Josep M Cullell i Nadal, Josep M} Ainaud i de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M Blasi i

Gutiérrez, Josep M Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jordi Bonet i Agustí, Joan

Puig-dollers i _{Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard} Cardona i _{Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan} Antoni Audet i _{Novell, Josep L Olmedo i López, Enric} Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto

Fernández i Díaz, assistitsperI'll lm. Sr. Secretari Gene¬ ral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Excusa la seva assistència I'll lm. Sr. Juan José Ferreiro i Suárez.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí

Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬

cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts. Es _{dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,} celebrada el 24 de desembre de _{1990, l'esborrany de la} qual ha estattramèsatots els membres del Consistori.

El Sr. Lucchetti demana _{que s'incorpori a l'acta,}

encara _{que només fou objecte d'acord la part dispositi¬}

va, _l'exposició de motius de la moció presentada per Iniciativa per Catalunya i relativa al conflicte del Golf Pèrsic, ja que per brevetat renuncià a defensar-la oral¬

ment; i elSr. Alcalde indicaque jatindrà ocasiód'expli¬ citar tals motius al final_{d'aquesta sessió juntament amb} la nova moció presentada pel mateix Grup.

S'aprova l'acta de la sessió anterior.

En el _{despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:} Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de gener de 1991 (NC-4), que designa representants d'a¬ quest Ajuntamenta la Comissió Mixta del Museu d'Art de _{Catalunya els Srs. Ferran Mascarell i Canalda, Jordi} Carrió i _{Figuerola, i Josep Gual i Oliver.}

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 7 de gener de 1991 _(NC-1), que nomena membre del Consell Munici¬ pal del Districte de Ciutat Vella la Sra. Margarida Fran¬ cisco i _{López, en substitució de la Sra. Assumpta} Escarp i Gisbert.

Quedar assabentat del decret de_{l'Alcaldia, de 18 de}

gener de 1991 (NC- 5), que constitueix la Comissió

Gestora de la _{muntanya de Montjuïc,} en nomena els membres i nomena la Sra. Catalina _{Carreras-Moysi i} Carles-Tolrà Comissionada de l'Alcalde per a coordinar les activitats que es desenvolupin a la muntanya.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 31 de

desembre de 1990 _{(EF-1052), que aprova reconeixe¬}

ments de _{crèdit per import de 3.962.361 pessetes.} Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 2 de gener de 1991 (EF-1), que efectua unapermuta financera (swap) de _{principal i interessos de l'emissió de 10.000 milions} de iens a _{pessetes incorporant-hi el swap del mes de}

març de iens a dòlars, escull la modalitat de subsidiar l'interès realitzant en _{aquesta forma el guany de canvi}

implicat, dóna mandat per a realitzar l'operació a Citi¬

bank, NA, i delega en I'll lm. Sr. Joaquim de Nadal i

Caparà l'atorgamentde la documentació necessària.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 30de setembre de

1990 _(EF-1051), que aprova els comptes de cabals de Dipositaria, corresponents al tercer trimestre de 1990.

Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 7 de gener de 1991, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la Sra. M. Pura Piera i Pibernat, Administradora «A» de

Sistemes d'informació i _{mitjans de difusió (P-6); el Sr.}

Ignasi Milà i Canals, Supervisoradjunt d'Atenció perso¬ nalitzada al 010 (P-7); el Sr. Pau Serrano i Fuertes, Administrador «B» de Sistemes d'informació i _{mitjans de} difusió_(P-8); el Sr. Jaume Figueras iColl, com a Capdel NegociatJurídico-administratiu de

l'Àrea

de Desenvolu¬ pament Econòmic i Social (P-11); el Sr. Manuel-Odon Mallo i Gómez, Cap del Negociat de Serveis Generals

(P-12); les Sres. Ana Dueñas i Molins, com a Cap del Nucli_{OrgànicdeGestió Econòmicadel Districte de Nou} Barris, i Nieves Munt i Manzana, _Cap del Nucli Orgànic

d'Economia del Districte de Sants - Montjüic (P-13); i les

Sres. Carmina Català i_{Galofré, Maria VisitaciónTarilonte} i _{Martínez, i Maria}

_Àngels

_{Albertos i Zamora com a} Assessors tècnics de Benestar social dels Districtes

d'Horta-Guinardó, deSant Martí, i d'Horta-Guinardó res¬

pectivament (P-14).

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

a I ordre del dia.

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 14 de

desembre de _{1990, pel qual s'aprova inicialment, per} segonavegada, la Modificaciódel Pla General Metropo¬ lità que té per objecte l'ordenació detallada de l'àmbit definit _{pels carrers de Numància, en projecte, del Doc¬}

tor Ibáñez, d'Anglesola, de Vilamur i pel límit amb zona 14 fins al carrer de Numància.

S'aprova per unanimitat.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d' 11 de gener de 1991, pel qual s'aprova l'Oferta Pública d'O¬ cupació de l'Ajuntament de Barcelona per a 1991.

quel'oferta d'enguany

presenta

notables

mancances en

els sectors de _{protecció civil i seguretat}

ciutadana,

on es

manté una _plantilla que obliga a

vulnerar

la

normativa

sobre hores extraordinàries, fet que és particularment

punyent en tractar-se

de llocs

que

exigeixen

una gran

dosid'atenció, la qual resulta afectada per

la fatiga

física

i mental; que, concretament les

105 places

previstes

en laGuàrdiaUrbanas'haurien demultiplicarperdoscom a mínim, sobretotquan, en opinió de la

Comissió

especial

sobre _{seguretat ciutadana, els}

efectius

d'aquest

cos resulten clarament minsos per atendre

satisfactòriament

les _obligacions que li assigna la

Llei de

Cossos i

Forces

de _{Seguretat; que el}

_Servei

_{d'Extinció d'Incendis i Salva¬}

ment had'ésser dotat de més recursos tècnics i humans

perquè pugui complir

eficaçment

la

seva

missió

i,

per

tant, laseva plantillas'hauria d'ampliar,

almenys, amb 30

places més sobre les 5

previstes; i

que no es

presenta

unadistribució _{adequadadel personal entre}

_les

_diferents

Àreesi Districtes i això pot obligara

recórrer

acontracta¬

cions eventuals, endetrimentde la seguretat enelsllocs

de treball.

El Sr. Cardona anticipa

l'abstenció

del seu Grup perquè no comparteix els criteris de

l'equip de

govern

sobre elsdèficitsde laplantilla, aalguns dels quals s'ha

fet esment a la intervenció anterior.

El _{Sr. Lucchetti avança el vot favorable del seu Grup}

perquè, malgrat laseva

preocupació

per

la plantilla de la

GuàrdiaUrbana i delsBombers, lessolucionsno passen, tant sols, pel simple augment quantitatiu i, en aquest

sentit, hi ha el compromís d'analitzar la qüestió a fons i

d'incrementar la _presència de la Guàrdia Urbana en el

carrer _{mitjançant una millor distribució dels efectius del}

Cos que l'exonerin de tasques administrativesi, peraltra banda, cal una certa cautela en l'ampliació del Cos de Bombers _{perquè la dotació podria ésser suficient si} s'aconsegueix una coordinació dels diferents Serveis

existents a l'Àrea metropolitana i _{atot Catalunya.}

El Sr. Raventós _{puntualitza que l'ampliació de la} plantilla del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament serà de 10 _{places i no pas de 5; i que la política de} contenció de la _{despesa imposa} uns límits en l'amplia¬ ció dels recursos humans.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Albesa, Lacalle, i Fernández, i amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,

Amat, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo.

Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, d' 11 de gener de 1991, pels quals s'aproven definitivament: 1) el Projecte d'urbanització, del carrer nou entre el carrer de Pelfort i el _{passatge del Negociat; 2) el} Projecte de compensació elaborat pel propietari únic de la unitat d'actuació dels _terrenys que configuren l'illa limitada per laplaça d'Eguilaz, i pelscarrers de Búígas, de NenaCasas, de les TresTorres i deCastellnou; 3) el Projecte de reparcel·lació voluntàriade les finquescom¬ preses entre els carrersde _Segur, d'Iriarte, de Samanie-go i nou vial.

S'aprova perunanimitat.

ALCALDIA

Secretaria Tècnica de Cultura

Aprovar la modificaciód'Estatuts del Consorci Centre de Cultura _{Contemporània de la Casa de la Caritat,}

segons documentadjunt, perfer-hi possible laincorpo¬ ració d'altres Institucions.

S'aprova perunanimitat.

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

Negociat de Règim Disciplinari

Aprovació d'expedients de compatibilitat d'activitats.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les quatres propostes següents:

Autoritzar als senyors: Miguel Angel Barrabia i Aguile¬

ra, Fernando Javier Frias i Valle, Rafael Olañeta i Fer¬ nández-Grande, Jordi Rocha i Serra, i Gaietà Sala i Prat; la _{compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat de} funcionari municipal en aquesta Corporació, amb la

categoria que en cada cas s'indica, i l'exercici de la professió d'advocat, si

bé,

de conformitat amb

l'article

11 de la Llei _{21/1987, de 26 de novembre, d'Incompati¬} bilitats del _{personal al servei de la Generalitat, no} podran portar, per si mateix o mitjançant substitut, la

defensa d'interessos contraris als de la _Corporació municipal i tampoc no podran assessorar, informar o desenvolupar les activitats pròpies d'aquella

professió

en _{aquells assumptes o procediments amb els quals}

l'Ajuntament o els seus Organismes tinguin

relació,

i

d'acord amb _{allò que preveu l'article 12, laseva dedica¬} ció_{professional privada nopodrà} superarla meitat de la

jornada laboral setmanal vigent a l'Administració

Públi¬

ca, condicionant, en qualsevol cas, la present autoritza¬

ció a l'efectiu i estricte compliment dels seus deures

públics i a la modificació del règim d'incompatibilitats.

Autoritzar als senyors: Josep M Aguilera i Pérez, M Concepció Cabezas i Peña, Francisco Javier Cárceles i

Mestres, _{Miguel Díaz i Sánchez, Lluís Domingo i Que¬}

ralt, Raúl Fontanet i _{Rodríguez, Marta Gabas i Gonzalo,} José M González i Valcárcel, Josep M Guifreu i Jove, Cinto Hom i Santolaya, Eva M Julian i García, Pere Llorenç Martínez i Torrado, Bernat Martorell i Peña,

Antoni Miralles i Guillo, Modest Mor i París, Montserrat Periel i _{Piquer, Cristina Polo i Sangüesa, Mercè Ribera i}

Bergós, Berta de Roda i Cusco, i José M Sopeña i

Lalueza; la compatibilitat sol-licitada entre laseva activi¬ tatde funcionan _{municipal en aquestaCorporació, amb} la_{categoriaque encadacas s'indica, i lasevarespecti¬}

va _{professió d'arquitecte, enginyer, arquitecte tècnic o}

enginyer tècnic, excloent del seu exercici el terme municipal de Barcelonapertal d'evitar possiblescoinci¬

dències entre l'activitat _{pública i privada, garantint d'a¬} questamanera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬ dència que ha de presidir la seva actuació com a

funcionaris, i per salvaguardar l'interès públic, que po¬ dria sortir_{perjudicaten casde produir-se aquella coinci¬} dència; tanmateix, laseva dedicació professional priva¬

da no _{podrà superar la meitat de la jornada laboral}

setmanal _{vigenta l'Administració Pública, tot de confor¬} mitat amb _{allò que disposen els articles 2, 11 i 12 de la} Llei _{21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats} del _{personal al servei de l'Administració de la Generali¬}

tat, i, per altra banda, la present autorització està

condicionada a l'efectiu _{compliment dels deures pú¬} blics i a la modificació de la normativa _{d'Incompatibili¬}

tats.

Autoritzar als senyors: Enric Alió i Sánchez, Olga del

MariaGas deCid, Lluís Gómez i Godayol, Josep Rafael González i Tormo, Josep Oriol Gual i Dalmau, Francesc Martí i Moltó, José Martínez i Martínez, Daniel Minguet i Sanabria, José Pérez i Freijo, Alícia Rodríguez-Martos i

Daver, Concepció Solé i Olivella, i Jordi Torroella i Sans;

la_{compatibilitat sol·licitada entre lasevaactivitat munici¬} pal, amb la categoria que en cada cas s'indica, i l'exercici de l'activitat _{privada que cadascun d'ells de¬} clara, ja que aquesta activitatno figuracompresa entre les causes _{d'incompatibilitat previstes en els articles 2,}

11 i 12 de la Llei _{21/1987, de 26 de novembre, sobre} Incompatibilitats del personal al servei de l'Administra¬ ció de la _{Generalitat, si bé la present autorització està} condicionada a l'estricte _{compliment dels seus deures}

públics i al manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i _{pot deixar-se sense efecte} permodifi¬ cació de les circumstàncies relatives al lloc de treball, per modificació del règim d'incompatibilitats o per inte¬ rès _públic.

Autoritzar als senyors: Francesc Xavier Castells i Fontbote, Xavier Irigoyen i Moran, Miguel Mateu i Len-go, Rafael Olañetai Fernández-Grande, i Manuel Ruiz i Calvo; lacompatibilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal i la de Professor associat de les Universitats que s'expresen, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei _{21/1987, de 26 de novembre, sobre} Incompatibilitats del personal al servei de l'Administra¬ ció de la Generalitat i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei.

S'aproven les quatres propostes precedents.

Assessoria Tècnica de _{Pressupostos i Comptes}

Aprovaciódels Pressupostos Generals per a 1991.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta amb la proposta següent:

Aprovarels Pressupostos Generals per a 1991, i les

seves Bases d'Execució, en els quals es troben inte¬ grats: a) El propi de la Corporació; b) Els delsOrganis¬

mes Autònoms _{municipals de caràcter administratiu:} PatronatMunicipal de l'Habitatge, Patronat Municipal de Guarderies, Patronat Municipal Escola Massana, Patro¬

nat Avillar _{Chavorros, Fundació Pública Mies Van der} Ròhe, Institut Municipal de Música, Institut Municipal de Disminuïts, Institut de Prestacions d'Assistència al Per¬

sonal _{Municipal, InstitutMunicipal de Recaptació, Institut}

Municipal d'Urbanisme; c) Els dels Organismes Autò¬

noms _{municipals de caràcter comercial, industrial o}

financer: Patronat de Turisme de Barcelona, Institut

Municipal de ServeisFuneraris, Institut Municipal d'Infor¬ màtica, Institut Municipal Barcelona Espectacles; d) Els de les Societats mercantils: Societat _{Municipal d'Apar¬} caments i Serveis, SA; Informació _{Cartogràfica i de} Base, SA; Parc Zoològic de Barcelona, SA; Barcelona Activa, SA; i Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpi¬

ques, SA.

El Tinent d'Alcalde _{d'Organització i Economia, Sr.} Raventós comença la defensa del dictamen anterior amb unaintroducció centrada en_{l'objectiu (establert en}

el _{Programa d'Actuacióaprovaten començarel present} mandat _{corporatiu) d'operar una profunda transforma¬} ció urbana que culminarà en la Barcelona de 1992. Exposaque la Ciutat viu unmomentmolt dinàmic, creu

enel seu futur i té un_{prestigi internacional; quetot això}

és _{degut al procés de transformació que s'està desen¬}

volupant i en el qual aquest Ajuntament ha tingut un papermolt destacat; que les xifres d'inversions extraor¬ dinàries que donaràtot seguit tenen caràcter estimatiu,

corresponen a la Ciutat i al seu entorn metropolità, comprenen no tan sols actuacions de l'Ajuntament, sinó també de l'Estat, de la Generalitat, d'altres institu¬

cions _{públiques i del sector privat, i, en alguns casos,} inclouen _{projectes que es prolongaran més enllà de} 1993; que la quantificació monetària només reflecteix,

però, un aspecte del procés de transformació de la Ciutat _{perquè hi ha aspectes qualitatius que no són} susceptibles de valoració econòmica.

Explica que el conjunt d'inversions en marxa en l'entorn _{metropolitàs'ha valorat}en uns 711.350 milions de _{pessetes tot destacant-hi: A) Pel que fa a l'urbanis¬}

me: la creació de les Àrees de nova centralitat, la

recuperació de 4 quilòmetres de platja i l'obertura de la Ciutat al mar, les operacions de la Vila Olímpica i la Nova Icària, les actuacions a la Vall d'Hebron, a

Diago-nal-nord i a _{Diagonal-sud, l'eix del carrer de Tarragona,}

la zona de l'Estació del _{Nord, el Parc esportiu de Can}

Dragó, el Port urbà, la urbanització de la Muntanya de Montjuïc, l'Anella Olímpica de Montjuïc, el parc del Migdia, i l'arribada del Metro a Montjuïc.

B) Pel que faa la vialitat, al trànsiti als aparcaments: la construcció dels Cinturons i les seves _{«potes» nord i} sud, el nus de la plaça de les Glòries, la ronda del Mig,

l'enllaç dels carrers d'Aragó i de Guipúscoa, la prolon¬

gació de la Diagonal fins al mar, elTúnel de Vallvidrera i els _{enllaços amb l'autopista A-7 i la Via Augusta, la}

regulació intel·ligent del trànsit per mitjà del Centre de Control del Trànsit, i els aparcaments subterranis ja construïts i els _programats.

C) Pel que fa a les instal·lacions esportives: lacons¬ trucció de 28 sales de barri o _{pavellons, de 17 pistes}

esportives en escoles i de 22 més en espais urbans, i de 25 altres _equipaments.

D) Pel que fa a les infrastructures generals: l'aixeca¬

ment de 4 _quilòmetres de via fèrria i la supressió del ramal de _{marina, laremodelació de l'Estacióde França,} la reforma de les Estacions de_{Catalunyai laSagrera, la} construcció de 26 _{quilòmetres de galeries de serveis i}

l'esforçen la xarxa de col·lectors.

E) Pel que fa a les comunicacions: la Torre de Collserola, el Teleport de Castellbisbal, el Centre de Comunicacions de la Granada, laTorre de_{Montjuïc i el}

programad'inversions extraordinàries per a la potencia¬ ció de les comunicacions _{telefòniques.}

F) Pel que fa a les infrastructures econòmiques: l'am¬

pliacióde l'Aeroport, el nouPalau deCongressos, l'expan¬

sió de la Fira en el _{polígon Pedrosa, les}

_Àrees

_{de nova} centralitat i _l'ampliació de l'oferta de places hoteleres.

G) Pel que fa als equipaments culturals: la renovació del Museu d'Art Modern, la remodelació del Museu d'Art

de _{Catalunya, la Fundació Tàpies, la ubicació de la} col·lecció Thyssen en el Monestir de Pedralbes, l'Heme¬

roteca, el Museu d'Art Contemporani, el Convent dels

Àngels,

el Centre de la Casa de Caritat, l'Auditori de Música, el Teatre Nacional de _Catalunya, el nou Arxiu de la Corona _{d'Aragó, l'ampliació del Liceu, el Complex} teatral del Mercat de les Flors, l'ampliació de laFundació

Miró, els projectes relatius a l'Observatori Fabra i la MentoraAlsina, el Centre Culturaldel Nord, i laremodela¬

ció de la Biblioteca de _Catalunya.

H) Pel quefa al benestar social: les actuacions per a la renovació de Ciutat_{Vella, la políticade remodelaciód'ha¬}

devells, deCentresCívics, de casals de joves i

d'infants, i

d'albergs, i el

Congrés

de

Ciutats Educadores.

I) Pel que faa

la millora

de serveis:

el servei gratuït de

tràmits per

telèfon.

Estima, amb caràcter purament orientatiu, que

les

inversions en marxa poden assolir

77.000

milions

de

pessetes en

les

instal·lacions olímpiques de

Montjuïc,

dela _{Diagonal i de}

la Vall

d'Hebron;

28.000 milions

en

la

Vila _{Olímpica i el seu}

_entorn,

_{12.000 milions}

_en

_la

regeneració de

platges; 116.000

milions

en

els

Cintu¬

rons i 21.000 més en les seves connexions comple¬

mentàries; 29.000 milions en obres

d'urbanització i

zones verdes; 46.000 milions en

telecomunicacions;

26.000 milions enl'Aeroport;

36.000 milions

en

el metro,

bàsicament la línia II; 14.000 milions en aparcaments; 92.000 milions enla millora de les infrastructurestelefò¬

niques;

60.000

milions

en

equipaments

culturals;

14.000 milions en larehabilitació de Ciutat Vella; 24.000 milions enlaxarxa declavegueram;44.000 milionsen

el

Port vell; 22.000 milions en el túnel de Vallvidrera; i

45.000 milions en nous hotels.

Com a cloenda de la introducció, significa que aquest quadre, a pesarde no

recollir els

esforços

per a la creació de noves oficines i àrees comercials o per a la construcció de _{l'autopista de Sitges, palesen la} capacitat financera al servei de la

transformació

de

la

Ciutat; que l'impacte economic de les

obres

en marxa supera el bilió de pessetes i penetra en tot

el

teixit

econòmic i social; i que el procés de

transformació

urbanas'està_{finançant i pagant amb normalitat}

_i

_comp¬

ta amb el _{ple suport de les institucions}

_{públiques i del}

sector _privat.

Entra _{seguidament en}

_l'anàlisi

_dels

_Pressupostos

Generals per a 1991 il·lustrant lesseves

paraules amb la

projecció de quadres igràfics i enuncia primerament

els

criteris bàsics, fixats per l'equipde govern per a elabo¬ rar-los, que han estat: a) l'austeritat,

i

per

això només

presenten, sobre els de l'any anterior, un creixement de

I'_{11,2 % en el total consolidat, i del 10,6 %} en l'estricte de _{l'Ajuntament, percentatges que segueixen molt de} prop l'evolució del producte interior brut; b) la modera¬

ció en la _{pressió fiscal, i així, continuant la}

_política

mantinguda al llarg de tot el mandat, els ingressos

tributaris pugen un 6,8 %, índex que és molt similar al

de la inflació; c) la inflexió en el procés inversor de la

Ciutat; d) reforçar la solvència financera de l'Ajuntament mitjançant l'augment dels valors patrimonials i la pru¬ dència en l'endeutament _{municipal; e) incidir} en la

millora de la _{qualitat de vida; f) aprofundiren el procés} de descentralització per acostar els serveis als ciuta¬ dans; i g) posar els Pressupostos al servei de la transformació de la Ciutat.

Referint-se _{després a les grans magnituds del Pres¬} supost _{consolidat (que integra el propi de l'Ajuntament i} els delsseus_{Organismesautònomsi Empreses munici¬}

pals) explica que importa 201.090 milions de pessetes, equivalent al 4,7 % del producte interior brut (estimat per a 1991 en 4.205 bilions de pessetes), mentreque el 1987 _{aquest percentatgeeradel 4,1 % sobre el produc¬}

te interior brut d'aquell any; que el Pressupost d'en¬ guany implica un increment de I'11,2% sobre els

180.800 milions _{que importava el de 1990 un cop}

homogeneïtzat perhaver-se transferit les Societats olím¬ piques aHolsa, l'Institut Municipal d'Assistència Sanitଠria al Consorci _{Hospitalari, i les Empreses de transporta} l'Entitat _{Metropolitana del Transport; que comparativa¬}

ment mentre el _{pes de l'Ajuntament (amb 168.600}

milions de _{pessetes) ha crescut el}

_10,6%,

_{el de les} Institucions i Empreses municipals (amb 49.500 milions

de _{pessetes) ho ha fet un 29,1 %.}

Fa notar que, pelque fa als ingressos,

les operacions

corrents_augmenten un 8,9 % sobre el pressupost con¬ solidat _{homogeni i} passen de

144.500

a

157.400 mi¬

lions; les_{operacions de capital} esdupliquen

de

2.500

a 5.000 milions i les operacions financeres passen de

33.800 a 38.600 milions amb un increment del 14,2 %,

però deduint-hi les despeses

financeres

l'increment de

l'endeutament net consolidat és del 12,2%; que, pel quefaalesdespeses, les

operacions

correntsaugmen¬

tenI'11,9 % i les de capital ho fan el 6,3 %; que les tres

quartes parts del total

pressupostari s'esmercen

en despesa corrent i la quarta part restant es

dedica

a

operacions de capital i financeres

de

manera que

l'es¬

tructura financera de l'Ajuntament és força bona; que

les inversionsconsolidades han tingut la següentevolu¬

ció: 15.000 milions de _{pessetes el 1987,}

_{29.100 el}

1988, 34.300 el 1989, 35.600 el 1990 i 37.800 el 1991;

que en el període

comprès

entre

1987 i

1991 l'Ajunta¬

ment i les societats olímpiques han fet inversions per

valor de 328.300 milions de _pessetes; que el 31 de

desembre de 1990 l'endeutament a curt i llarg termini

de _{l'Ajuntament de Barcelona totalitzava}

_{191.792 mi¬}

lions de _{pessetes i els de les Empreses}

_{i Organismes}

autònoms eren d'altres 13.609 milions, de manera que sumant als imports anteriors els límits d'endeutament

que autoritza el Pressupost en

debat,

a

finals de

1991

les xifres esmentades assolirien els 208.392 i 23.827 milions de _{pessetes, respectivament,}

_és

_a

_dir,

_{un en¬} deutament total de 232.219 milions de pessetes per a

tot el _Grup; que en el període

comprés

entre

1987

i

1991 l'endeutament municipal a termini mitjà i llarg ha crescut en _72.000milions depessetes, quantitat mode¬

rada si se _{la compara amb el notable esforç inversor}

desplegat en el mateix període.

Especifica a continuacióque, per grups

de funcions,

la _{despesa consolidada}

_té

_la

_distribució

_següent: 12.800 milions(ei 6,3 %) per aserveis generals;

14.300

milions _{(el 7,1 %) per a}

_protecció

_{civil i seguretat ciuta¬}

dana; 13.400 milions (el 6,6 %) per aseguretat, protec¬ ció i _{promoció social; 83.500 milions (el 41,5}

_%)

_{per a}

producció de béns públics de

caràcter social;

24.200

milions _{(el 12,3 %) per a la}

_producció

_de

_{béns públics}

de caràcter econòmic; 7.400 milions (el 3,9 %) per a la regulació econòmica de

caràcter

general;

2.000 milions

(el 0,9 %) per a la regulació

econòmica; 5.700

milions (el 2,8 %) a

transferències

a Administracions

públiques;

i37.000 milions (el 18,6 %)peral servei del deute públic

municipal.

Desglossa alguns d'aquests grans conceptes dient

quela funció de

producció

del

béns públics de

caràcter

social _{comprèn 32.600} milions per habitatge i urbanis¬

me _{(compra de sòl, projectes urbans,}

_serveis

_urbanís¬

tics i _{espaisverds), 12.300 milions per a}

_cultura,

_20.300

milions per-a benestar comunitari (clavegueram

i neteja

viària i domiciliària), 10.900 milions per a sanitat i

3.300

milions per a altres serveis socials; que

la

funció

de

seguretat,

protecció

i

promoció

social inclou

8.900

milions per a accions socials

(atenció

primària,

serveis

socials, gent gran, infància, joventut,

adults,

drogode-pendències i disminuïts),

3.000 milions

per a

pensions

i

altres _{prestacions a funcionaris i classes}

_{passives i}

1.500 milions per ala promoció de

l'ocupació;

que en

la

funció de _{protecció civil i seguretat ciutadana es pre¬}

milions peral Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament; i

que dins la funció de producció de béns públics figuren

17.900 milions _per a transports i 4.300 milions de

pessetes per a vies públiques urbanes.

Informa que la plantilla consolidada totalitza 14.847

persones, de les quals 12.079 corresponen a l'Ajunta¬ ment i les restants 2.768 a les Institucions i _Empreses

municipals; que el pes del capítol 1 dins el Pressupost

consolidat de tot el _{Grup és enguany del 27,7 % quan}

era _{l'any passat del 28,3 % i el 1987 del 37,2 % i això}

dóna una _{àmpliacapacitat d'actuació.}

Centra, _després, la seva atenció en el _Pressupost

estricte de _{l'Ajuntament i referint-se primerament als} ingressos subratlla que les operacions corrents aug¬ menten un 7,5 %; que l'endeutament net previst és de 16.600 milions de _{pessetes, és a dir, d'un 10% del}

Pressupost, percentatge lleugerament inferior a l'incre¬

ment _{pressupostari; que els ingressos tributaris que}

paguen els ciutadans importen 74.500 milions de pes¬

setes, amb un increment del 6,8 % que segueix una evolució similar a la de la _{inflació; que en el període} comprès entre 1987 i 1991, mentre en tot l'Estat el producte interior brut ha crescut un 51,2 % i la inflació

ho ha feten un23,7 %, els _{ingressostributaris d'aquest} Ajuntament han augmentat un _{37 %, percentatge que} té dos _{components: el relatiu a} la _pressió sobre les famílies, amb valors més pròximsa l'evolució de

l'índex

de preus al consum, i el relatiu ala pressió fiscal sobre els _{negocis, amb valors més pròxims a l'evolució del} producte interior brut de la Ciutat; que l'evolució de l'índex de preus al consum de la Ciutat és una mica superior ala mitjana estatal, peròtambé la del producte interior brut de la Ciutat és_{superior en 1,5o2 punts ala} mitjana espanyola; iqueel producte interior brut real,és

a _{dir, la riquesa real de la Ciutat és gairebé superior}

en

una tercera _{part a l'existent al començament del man¬} dat.

Tocant a les _{despeses Indica que les operacions} corrents _{augmenten un 12 % i les de capital ho fan en}

un _{1,9 %; que el capítol 1 creix un 6 o un 8,2}

per cent segons si s'agafen o no valors homogenis que tinguin

en _{compte la creació de l'Institut Municipal}

d'Informàti¬

ca; que la compra de béns i serveis i els interessos

augmenten un 8 i un 7 per cent respectivament i les transferències corrents ho fan en un 33 %; que l'equip

de govern impulsauna política de contenció dels efec¬

tius de la _{plantilla municipal i d'augment de l'eficàcia i} productivitat del personal ja que, en condicions homo¬

gènies la plantilla ha passat de 13.356 personesel 1987

a 13.112 el _{1991, però correlativament s'ha millorat la}

qualificació del funcionariat com demostren l'ampliació significativadels grupsdels Tècnics superiors i mitjans i la disminució dels _{Grups dels Auxiliars i Subalterns; i} quela importànciaque l'equip de governconcedeixala descentralització _{queda ben palesa: a) en l'evolució del} pesde les despeses descentralitzades:el 5 % el 1987, el 9 % el 1988, l'11 % el _{1989 i el 22 % els anys 1990 i}

1991; b) en la gestió compartida entre els Districtes

i l'ÀreaCentral en _{els camps de l'enllumenat, la neteja i}

la recollida _{d'escombraries; c) en les inversions} que el Patronat_{Municipal de l'Habitatge (5.247 milions), l'Insti¬} tut _{Municipal d'Urbanisme (7.150 milions), la Societat}

Municipal d'Aparcaments i Serveis (7.367 milions), Pro-civesa _{(1.963 milions) realitzen coordinadamentamb els} Districtes; i d) en l'evolució del nombre de persones adscrites als _{Districtes, que eren 963 el 1983 i seran} 2.446 ei 1991.

Remarca que enguany l'Ajuntament tindrà uns in¬ gressos corrents d'uns 139.000 milions de pessetes, dels _{quals l'Estat n'aportarà 47.000 directament i altres} 5.200 per mitjà d'Holsa, xifres que sumades represen¬

ten el 37,8 % del total del _{Pressupost de l'Ajuntament} quan_{el 1987 aquest percentatge}eradel 37,7 %; que la Generalitat, en _{canvi, aporta 2.200 milions de pessetes,}

és a dir, un 1,6 % del Pressupost; que la creació del Fons de _{cooperació local deCatalunya podria significar} entre 15.000 i 20.000 milions anuals que ajudarien a millorar _{aquesta ràtlo i el nivell d'endeutament munici¬} pal; que les despeses de capitalitat i substitució que

sufraga aquestAjuntamentimporten uns 17.400 milions anuals que haurien d'ésserfinançats per les Administra¬ cions _{competents; que peraquesta causal'Ajuntament} ha deixat _{d'ingressar uns 133.000 milions de pessetes,} la meitat de les _{quals corresponien} a _{serveis traspas¬} sats a la Comunitat Autònoma; que si la Generalitat

hagués actuat teninten _{compte els interessos d'aques¬} ta _{Ciutat, sumant el concepte anterior i les aportacions} del Fons autonòmic de _{cooperació local, s'haurien}

obtingut uns _{150.000 milions de pessetes addicionals} que deixarien l'endeutament municipal en una xifra in¬ significant.

A _{continuació, sintetitza les grans xifres cor¬} responents als Pressupostos dels Organismes autò¬

nomsi les _{Empreses municipals i diuque sumen 49.500} milions de _{pessetes amb unaugment del 16,2 % sobre}

l'any anterior; que les inversions, amb 23.000 milions, augmenten un 20% i l'endeutament, amb 10.400 mi¬

lions, ho fa en un 10%; que en una classificació pel volum d'activitat cal destacar els _{impostos següents:} 11.156 milions en la Societat_{Municipal d'Aparcaments i} Serveis, 7.150 milions en l'Institut Municipal d'Urbanis¬

me, 6.650 milions en el Patronat _{Municipal de l'Habitat¬} ge; 4.952 milions a Procivesa, 4.312 milions a l'Institut

Municipal de Serveis Funeraris, 2.439 milions a

Merca-barna, 2.017 milions a l'Institut _{Municipal d'Informàtica,}

1.937 milions en el _{Pamem, i 1.519 milions} al Patronat

Municipal de Guarderies; i que les inversions mésgrans

es _{produiran a la Societat Municipal}

d'Aparcaments i Serveis amb 7.367 milions, a l'Institut Municipal d'Urba¬ nisme en 7.150, al Patronat _{Municipal de l'Habitatge}

amb 5.247, i aProcivesa amb altres 1.963.

Clou el Tinent d'Alcalde _{ponent la} seva intervenció reiterant els grans eixosque han inspirat els Pressupos¬

tos _{d'enguany i agraint la dedicació de les persones} que han col·laboraten l'elaboració.

El Sr. Albesa manifesta que el Tinent d'Alcalde d'Or¬ ganització i Economia en la seva intervenció ha donat

una _{prova més de la política d'aparador que practica}

l'equip de govern i que pot portar-nos a una situació

com la de Rio de Janeiro _{(on al costat dels gratacels} més _{imposants hi ha la misèria més absoluta), ja}

que davant la Imminència _{de la campanya electoral s'ha}

arrogat actuacions fetesperaltres institucions, i fins i tot

pel sector privat, i ha ofertun espectacleque mésaviat

anava_{adreçat a latribuna de la premsa que no pasals}

membres del_{Consistori; que el Tinent d'Alcalde ponent}

no _{ha fet cap comparació entre les inversions munici¬}

pals I els milers de milionsde pessetes que els barcelo¬ nins han _{pagat en impostos; que les valoracions patri¬} monials baixen quan les empreses van malament i fan fallida; ique la qualitat de vida no ha millorat_gaireper a molts ciutadans.

Entrant en una anàlisi més concreta dels Pressupos¬

augmenta en un

10,6 % i la del Pressupost consolidat

ho faen un 11,2 %; que aixòno denotapas

contenció,

perquè

aquests

percentatges són força superiors

a

les

previsions

de

l'evolució de

l'índex

de

preus

al

consum,

a la_qual es referiran

les

rendes personals dels

treballa¬

dors, funcionaris i pensionistes; que els ingressos

tribu¬

taris proporcionen

el 44

% dels

recursos

mentre

que

la

resta s'obté d'altres fonts, entre elles l'endeutament, que, amb

26.282 milions de pessestes, aporta el 16

%

del total, i la venda de terrenys, entre ells els de

Rente

Meridiana, dels quals s'espera obtenir

3.800 milions de

pessetes, que,

si

l'operació

no es

realitza,

passaran a engrossir

l'endeutament;

que, a pesar que

els bancs

animin a _l'Ajuntamenta endeutar-se,

l'augment de

l'en¬

deutament en 26.282 milions, que abans ha esmentat,

col·loca les finances municipals en una

situació

crítica,

sobretot quan s'hi acumulen els

11.491 milions

de

pessetes en

què

s'incrementarà l'endeutament dels

Organismes autònoms i Empreses

municipals, i la

suma s'afegeix a l'endeutament

preexistent, reconegut

per l'equip de govern de 279.829 milions,

però

que

arriba

als 310.000 milions de _{pessetes comptant-hi els avals} atorgats perl'Ajuntament; que, conseqüentment, a

Bar¬

celonaunafamília _{mitjanaformada} perquatre

membres

té un endeutament, no sabut ni volgut, de 846.000

pessetes; que el 79,81 % de la despesa

de l'Ajunta¬

ment es dedica a _{operacions corrents, de les quals}

45.116 milions de pessetes, el 26,76 %, corresponen a

remuneracions directes de la _{plantilla de personal, tan¬} mateix, la contenció de la despesa ha d'afectar la supèrflua i no pas el personal necessari per a prestar

degudament els serveis; que el 15,9 %

(25.400 milions

de _{pessetes) es destina a}

_{transferències}

_{corrents, entre} les _{quals destaquen els 1.212 milions dedicats a}

_l'Insti¬

tut _{Municipal d'Informàtica, mentre} que el Patronat

Mu¬

nicipal de l'Habitatge en rebrà 368 i s'apliquen tan sols

4.000 milions de pessetes als serveis autònoms de

desenvolupament econòmic i social; que dintre del

mateix _{capítol són notòriament insuficients les transfe¬} rències de 787 i de 76,5 milions de pessetes previstos per a compensar a les Empreses de transport els

costos de les _{targetes roses (sobretot, després dels} darrers increments tarifaris) i del transport de

minusvà-lids, i exigües les 600.000 pessetes destinades a la

Mútua Benèfica de la Guàrdia Urbana.

Renuncia a incidir en els _{aspectes formals i tècnics} de les diverses _{partides, que es reserva de tractaren la} fase _{d'al·legacions i} queja han estat posats de manifest

en _{l'acurat informe emès per la Intervenció Municipal; i}

comenta que l'Ajuntament dedica 25.425 milions de pessetes (que representen 59.824 pessetes per a una família de _{quatre persones) als interessos delspréstecs} i altres 9.457 milions a l'amortització dels _préstecs

rebuts, de manera que la política d'endeutament ha compromès un 20,69 % (34.882 milions de pessetes) del _{Pressupost, xifra que contrasta amb la de les} inversions _{reals, que n'importen 8.543,o sia,un 5 % del} total _{pressupostari; quequeda ben palès el desequilibri} existent entre el volum recaptat, 61.298 milions de pessetes, i les inversions consolidades que en sumen 16.693, és a dir, el 27,2% dels impostos recaptats; que, en conseqüència, el ciutadà no veu materialitzats

al carrer _{els tributs que paga; que, concretament, es}

dediquen 200 milions de pessetes a reparacions de paviments, 5 milionsa grans reparacions i 4,8 milions a la _{rehabilitació de fonts ornamentals quan, segons els} càlculs fets _pel seu Grup tres anys endarrera, la pavi¬

mentació exigiria unes inversions de

5.000

milions

de

pessetes; que ben pocs habitatges

socials

es

podran

edificar amb els 300 milions que es destinen a la

compra de sòl amb tal finalitat; que les partides de

40 i

30 milions de_pessetes per a

l'adquisició

de

vehicles I la

xarxade comunicacions del Serveid'Extinció d'Incendis i Salvament amb prou feines cobreixen

l'amortització

del material i no _{permeten ampliar les dotacions d'a¬}

quest servei; que les previsions

de

25

milions

de

pessetes per a la

reparació d'instal·lacions, d'altres 25

peral control del

trànsit

i

de 5

per a

instal·lacions

per a la circulació dels disminuïts no resoldran cap dels

problemes de la

circulació

urbana i amb els

75 milions

del Pla de Circulació no es podran comprar ni xiulets

per atots els guàrdies; que les

inversions

en

desenvolu¬

pament

econòmic

i

social

es

limiten

a

159 milions

per a la _{reparació dels Centres de}

formació

en

els

Districtes;

que dintre les

inversions de benestar

social

(on,

per

cert, s'inclouen conceptes que corresponen

pròpia¬

ment a _{qualitat de} vida) les partides relatives _a la gent

gran només comprenen els

120 milions

per a

la

repara¬ ció de la Residència de Vallbona, i les referents a la infància i la joventut tan sols arriben a

19

milions

de

pessetes, quan es destinen

186,5 milions

a

despeses

de _{representació dels òrgans de govern; que, conse¬} qüentment, no copsa en el Pressupost cap

intencionali¬

tatde trencar els desequilibris existentsa la Ciutat; i que

lestransferències a Holsa serviran en bona mesura per atendre la _{propaganda d'aquesta empresa en}

_{els mit¬}

jans de

comunicació,

sobretot la

televisió,

amb

una

finalitat clarament electoralista, i no pas per millorar la

ciutat.

Creu, en resum, que els Pressupostos presentats no

generaran cap riquesa que

justifiqui l'endeutament

mu¬

nicipal ni l'esforçcontributiu ques'exigeix als

ciutadans;

que no resoldran, tampoc, cap dels

problemes

que

la

Ciutat té _{pendents ni els forts desequilibris socials}

perquè noinclouen previsions perales

famílies amb

un

nivell baix d'ingressos ni per als pensionistes i

jubilats,

que necessiten solidaritat; que no s'hi aprecien mesu¬ res _{que fomentin la indústria, el comerç I els serveis i}

generin llocs de treball; que tampoc no

hi troba

mesu¬ res de millora ambiental i _ecològica i, per tant, de la

qualitat de vida a la ciutat; que s'hi reflecteix, en canvi,

la disbauxa de l'administració socialista que porta la Ciutat aendeutar-se i a _{haver de pagar sumes enormes}

per interessosi amortitzacions de

préstecs

sense obte¬

nir una rendibilitat social d'aquest esforç; i que, en definitiva, el Pressupost no pot ésser acceptat per

ningú que estimi laCiutat, i, peraixò, el Grup popular hi votarà en contra.

El _{Sr. Mas considera que laintervenciódel Sr. Raven¬} tós ha tingut dues parts: l'una més o menys seriosa i més o _{menys esbiaixadaen favor de la seva visióde la}

política municipal; i l'altra, la primera (que passarà a la història del _{marketing polític més escandalós i pròpia} d'un venedor ambulant en dia de _{fira) en la qual s'ha} apropiat indegudament d'una llista d'actuacions fetes

per altres institucions (a les quals s'ha fet al·lusió molt de _{passada) que representen uns col·lectius de ciuta¬} dans _{que no viuen tan sols} a Barcelona: per tant, lamenta que el Sr. Raventós hagi utilitzataquest Plenari

per fer-hi allò que no hi escau, i adverteix que ell circumscriurà la seva intervenció a _{la segona part del}

discurs del Sr. Raventós.

recone-gui que l'increment de la tributació municipal ha superat l'evolució del cost de la vida: estan, doncs, d'enhorabo¬

na els _{assalariats, funcionaris públics, jubilats i pensio¬}

nistes, els ingressos de tots els quals han pujat, atot estirar, un punt per damunt de la inflació, i també als propietaris perquè el pis que necessiten per viure-hi val molt més i en virtut _{d'aquesta circumstància se'ls han} aplicat uns

_impostos

_que

_han

_{crescut per damunt de} l'evolució de

l'índex

_{de preus al} consum; ja que perals Grups de l'equip de govern impostos com el de béns immobles i la taxa de _{neteja que porta incorporada o}

com el de vehicles de tracció mecànica, estan íntima¬

ment relacionats amb el _{producte interior brut i això} justifica els increments que s'han produït.

Considera, deixant de banda les qüestions de priori¬

tats _{polítiques, que els Pressupostos estan infradotats}

peratendre els compromisos assumits perl'Ajuntament i així ho afirma de manera contundent l'Interventor; que concretament hi manquen uns 3.500 milions per aten¬ dre interessos i amortitzacions de crèdits a _{pesar que,}

per aquest mateix motiu, ala darrera sessió s'hagueren

d'aprovar unes importants modificacions pressupostà¬

ries; que també hi falten, pel capbaix, uns 6.000 milions de pessetes per atendre els compromisos derivats del

Contracte-programa per bé que les bases incloguin el compromís de fiançar aquests recursos si l'Entitat Me¬ tropolitana del Transport i les Companyies de transport els necessiten; i que si els conceptes anteriors se

sumaven als dèficits _{pressupostaris que es produeixen}

perquèuna_{part dels ingressos pendents} no esfarà mai efectiva, és adir, són morosos incobrables, el_desequili¬ bri _{pressupostari encara seria més gros.}

Indica que una altra característica que allunya els

Pressupostos de la presentació esbiaixada i triomfalista del Tinent d'Alcalde és que, a partir de 1991, el nou

endeutament no servirà tan sols per a finançar inver¬ sions sinó també per _{al pagament de deutes anteriors ja} que supera, en 7.000 milions de pessetes en el Pressu¬ post de l'Ajuntament i en 5.000 en el Pressupost

consolidat, el volum de les inversions; que si les transfe¬ rències al _{Holding olímpic} es consideren, com són realment, la devolució del deute que corresponia a l'Ajuntament però fou assumit per Holsa, la qüestió

encara es fa més _{preocupant perquè l'efecte «pilota»,} quefins ara eraexclusiu de l'endeutamentacurt termini

(que assoleix ja els 45.000 milions de pessetes i té caràcter _{estructural), comença a passar ja també a} l'endeutament_{superior al'any. Afegeix que la necessi¬}

tat _{de retornar els deutes acumulats} en exercicis ante¬

riors _{imposa, prescindint de qüestions de matís entre} els_{Grups integrants de l'equip degovern, la venda dels} terrenys de Renfe Meridiana, i si després d'aixòencara quedava alguna quantitat per pagar, el recurs seria suposar un altre teòric ingrés corrent que donés un

superàvitqueel tempss'encarregariade transformar en

dèficit; quesi esfa un estudi rigorós, lacàrregafinance¬

ra és la _{primera partida del Pressupost de despeses}

perquè als imports dels capítols 3 i 9 s'hi han de sumar

l'aportació a Holsa, que és estrictament càrrega finan¬

cera _{i la transferència «insuficient»} a les _{Empreses de} transports per un deute camuflaten els comptes de les companyies que el Contracte-programa ha fet aflorar. Insisteix, doncs, que l'increment de l'endeutament no

haestatpas moderat; quelacàrrega financera hipoteca

greument _{el funcionament de l'administració municipal; i} que una part de la culpa de no poder satisfer les necessitats de les àrees s'haurà d'atribuir a la _política

d'endeutament que, demagògicament, s'ha presentat

com a _{moderada. Remarca també que les xifres d'en¬}

deutament quefapocs dies facilitava l'equip de govern

en un diari, s'acosten a les que indicava el seu Grup si s'hi computen els avals i l'esgotament de les autoritza¬ cions _{per endeutar-se al llarg d'aquest any;}

que el volum d'endeutament s'ha incrementat un 80 % en

quatre anys i avui, computant-hi també el de curt termini, equival a quatre vegades i mitja l'esforç fiscal

que s'exigeixals ciutadans, política que ha de qualificar d'agosarada i irresponsable.

En relació a _{les transferències d'altres Administra¬} cions, observaque laparticipaciódel Fons de coopera¬ ció _{municipal en els ingressos estatals, que era del} 7,43 % el 1983, només serà enguany del 4,99 %; que

l'aprovació de la Llei d'Hisendes Locals comportà la congelació de les prioritats vigents fins aleshores en matèria de finances locals i _{obligà els Ajuntaments a} espavilar-se fiscalment peraconseguir els recursos que necessiten; que si, segons les teories socialistes, els pressupostos de les Comunitats Autònomes són sub¬ conjunts pressupostaris, difícilment poden arreglar les

mancances de _{qui té les principals responsabilitats i} que són imputables a l'ordre de prioritats del Govern estatal i a la _{pressió fiscal que ha assolit; i que si}

volgués fer un _{plantejament demagògic, podria adduir} que, entermes relatius, les aportacions de la Generalitat s'han_{triplicat, però no ho faràperquè, en lasevaopinió,} l'aspecte més rellevant és què inverteix cada Adminis¬ tració en la _{Ciutat, encara que no ho faci a través} d'aquest Ajuntament, i, en conseqüència, l'equip de govern no hauria d'insistir en el seu plantejament.

Respecte al'al·lusió del Tinent d'Alcalde Ponenta les

despeses de capitalitat, opina que ha estat una manera de salvar la cara _{perquè l'Ajuntament els ve prestant}

des de molt abans del restabliment de la Generalitat i, no obstant això, el Govern estatal, al'hora d'avaluar els

traspassos s'oblidà olímpicament del cost _d'aquestes

despeses: pertant, és allà on l'equip de govern ha de plantejar, si gosa, aquesta reivindicació.

Quant a la referència al _{procés descentralitzador feta} pel mateix Tinent d'Alcalde, puntualitza que les dades són certes si la descentralització s'entén en el sentit purament administratiu de la descongestió de serveis

però no pas si s'entén en el sentit polític de capacitat inversoralliure, laqual enguany es redueixen un 33 % i

en tot el mandat ho ha feten un32 _{%; que endespesa}

corrent només s'ha _{produït una descongestió compta¬} ble de les contractes de serveis de manera _{que ex¬}

cloent _{aquestes contractes la descentralització de la} despesa corrent no passade l'11 % del total; i que les grans fites de la descentralització en el present mandat són els _{percentatges anteriors més els 1.000 milions} d'inversions a consensuar _{que serviran per a rectificar} coses fetes malament.

Sosté que s'ha emfasitzat la inflexió en el procés

inversorcom si _{ja estiguin cobertes totes les inversions} que necessita la Ciutat, quan no és així; que, concreta¬

ment, no es dedica ni una sola pesseta a noves inversions de _{clavegueram, malgrat que l'equip de} govern havia estimat necessari dedicar uns 1.500 mi¬

lions de pessetes anuals a tal fi; que a pavimentar els 370 carrers _{que no ho estan, només s'apliquen 200}

milions, amb una reducció de 600 respecte a l'any anterior; que en la renovació de l'enllumenat no s'inver¬

conservació, on espreveuen uns330 milions anualsper

atendre decentment uns dèficits d'enllumenat

bàsic

valorats en 13.000 milions de pessetes; que podria

fer

unesreflexions similars respecte al'execució dels plans especials

de

reforma interior

on,

malgrat l'esforç

relatiu

que es

fa

a

instància d'un dels

grups

de

l'equip de

govern,

hi

ha

unes

diferències abismals entre

les dota¬

cions i els dèficits que es deuen a la

improvisació,

perquè

es va esperar massa

temps, i

a

l'ordre de

prioritats, que no

ha anat

en

aquesta

direcció

a pesar

que afecta

directament

la

qualitat de vida dels

ciuta¬

dans.

El Sr. Vila, tractant de les dotacions

pressupostàries

per a benestar

social, recorda

que

l'Ajuntament

té

el

compromís

de posar en

pràctica les decisions

consen-suades en el Consell Municipal de Benestar

Social,

on

hi ha una àmplia

representació de

la

societat

civil, i

significa que no

obstant

això, els Pressupostos

d'en¬

guany

només augmenten

les dotacions

a

tal fi (que

l'any passat jaes

consideraren

insuficients)

en

el 7,5 %,

quanel total

pressupostari ha crescut

un

10,6

o un

11,2

per 100segons

s'agafi l'import del Pressupost

propi de

l'Ajuntament o

el total

consolidat;

que, en

conseqüèn¬

cia, les dotacions de benestar social han

perdut

pes

específic dintre la despesa

global i

no

permetran

aten¬

dre les darreres conclusions del Consell Municipal de Benestar Social en el camp de la lluita contra la

droga,

de la _{promoció de la dona, de}

_l'atenció

a

la gent

gran, de la lluita contra la _{pobresai del voluntariat}

social,

que exigeixen un esforç

pressupostari més

gran.

Concreta

que les dotacions

pressupostàries dedicades

a

benes¬

tar social han baixat del 14,8 i 14,3 per 100 en els Pressupostos delsanys 1987 i

1988

a

l'11,41

i

a

l'11,14

per100en els Pressupostos de

1990 i 1991; i limitant

la

comparació a les consignacions per a

serveis

socials i

joventut el percentatge d'enguany

és

tan

sols d'un

1,91 %, apesar que el seu

Grup havia propugnat

entre

un 5 i un 6 per _{100 per posar} Barcelona

_al

nivell de les

altres ciutats europees.

Fa _{esment, tot seguit, a la}

_{política d'habitatge}

_i

comenta que la manca d'habitatge

social

o a preus assequibles és una de les causes del descens

de

població que experimenta la nostra

Ciutat;

que per aquest motiu s'han promogut diverses

iniciatives de

cooperativisme; que en aquest mateix

sentit el

seu

Grup ha reclamat insistentment un programa d'habitat¬ ge públic i ha exposat la conveniència

d'aprofitar, amb

aquest objectiu l'oportunitatque brindava la

Vila

Olímpi¬

ca; que tanmateix els Pressupostos no concreten prou

les _{partides que s'aplicaran ala política}

_{d'habitatge, i la}

materialització dels _{projectes relatius a} la

prolongació

de la _{Diagonali alesvores delsCinturons noes}

_farà,

_en el millor dels _{casos, fins d'aquí a uns quants anys,}

_de

manera_{que, desprésde dotze anys de govern}

_socialis¬

ta, encara s'està parlant de projectes

perquè

les

reali¬

tats són zero.

El Sr. Lucchetti adverteix, d'antuvi, que el fet d'estar discutint els darrers _{pressupostos del}

_mandat

_corpora¬ tiu i la properacontesa electoral

condicionen

el

present

debat; que cada vegada creixen

més ràpidament

els

Pressupostos dels Organismes

autònoms

i Empreses

municipals; que no s'ofereix una

presentació

homogè¬

nia que faciliti unaanàlisi

pressupostària i seriosa;

que

la

primera part de l'exposició del Tinent

d'Alcalde, malgrat

algunes expressions discutibles, ha estat

útil perquè ha

ofert una _{panoràmica de}

l'actuació del conjunt de les

Administracions _{públiques a Barcelona}

_{i al}

_seu

_entorn;

que, concretament, no es

pot

ignorar

la importància de

l'aeroport per a la

Ciutat;

que

les eleccions

imposen,

lògicament, una

reflexió sobre l'actuació

al llarg de tot

el

mandat i, per això, li hauria

agradat haver

pogut

ana¬

litzar, amb més temps i sense presses,

les

xifres adduï¬

des _{pel Tinentd'Alcalde}

_{d'Organització i Economia}

_que ell ha _{pogut aconseguir a}

_la

_{tribuna de la}

_premsa.

Afirma que a l'hora demesurar

la

pressió fiscal, s'han

de comparar els rebuts

d'una

família tipus

que no

hagi

canviat ni de cotxe ni de pis, i no pas

els ingressos

tributaris _{globals, que}

_resulten

_{afectats pel creixement}

del producte interior brut

i

per

la millora

dels padrons;

que fent

així

els

càlculs, l'augment

de la

pressió fiscal

reflecteix una _{progressivitat}

_més

_gran

_de

_{manera que}

pagui més qui

més té

(característica

que

potser

cou

als

membres del_{Grup de}

_{Convergència i}

_{Unió, però}

que

el

Grup d'Iniciativa per

Catalunya

considera

positiva),

i

també es constata un increment de la pressió fiscal

sobre l'activitat econòmica, superior al que ha

sofert la

pressió fiscal que grava

les

famílies.

Aclareix que la partida

esmentada

pel Sr. Albesa,

de

4.000 milions de pessetes per a

actuacions

de desen¬

volupament

econòmic,

té caràcter

ampliable;

que

l'Àrea

que ell dirigeix,

obté

recursos

externs

provinents

d'al¬

tres _{fonts per valor superior als}

_{3.000 milions;}

_que

_els

140 milions per a inversions atrauran

subvencions

del

Fons _{Europeu de Desenvolupament}

_Regional

_properes als 400 milions de pessetes.

Observa quelesdotacionsper a

neteja

experimenten

un incrementmolt fort, del 14,4 % i, no obstant

això,

el

servei no hamillorat; que mentre les

despeses corrents

i les de _{capital pugen un}

_{11,9 i}

un

6,3

per

100

respectivament, les financeres

creixen

un

19,1

per

100,

circumstància que imposa una

reflexió seriosa perquè

és la clau dels problemes financers

d'aquest

Ajunta¬

ment: per tant, creu

adient demanar

a

l'Interventor

un dictamen sobre el deute municipal consolidat, on

figuri

el deute atermini _llarg, mitjà i curt i

els avals atorgats.

Subratlla que, durant la

confecció dels

Pressupostos,

el seu _{Grup ha concentrat}

_els

_seus

esforços

_en

les

previsions relatives a compra

de sòl

per a

habitatges,

a

l'execució dels plans especials de

reforma

interior, al

benestarsocial, al medi ambient ia la

descentralització.

Explicita que de la

transferència

de

7.150 milions de

pessetes per a

l'Institut

Municipal

d'Urbanisme,

cor¬

responen3.000 milionsa

l'execúció de plans especials i

altres 2.000 a la compra de sòl per a

habitatges,

quantitats aquestes a

les

quals, si hom

vol tenir

una

idea exacta dels diners invertits en tals finalitats, s'han

de sumar els 1.000 milions inclosos en el Pressupost del Patronat Municipal de l'Habitatge i els

altres

1.000

milions compresos en les actuacions

de

Promoció de

Ciutat Vella, SA; que aquestes previsions

inviten

a

reflexionar sobre elscompromisos de

construcció

d'ha¬

bitatgepúblicalanostra

Ciutat

assumits

per

la

Generali¬

tat; i que les Bases incorporen, a

instàncies del

seu Grup, l'obligatorietatd'elevar

mensualment

un

informe

a la Comissió de Govern sobre l'execució dels plans especials dereforma interior

i

la compra

de

sòl; i

que

hi

ha també, una partida ampliable de

250 milions de

pessetes per a la

rehabilitació

dels habitatges

afectats

per defectes estructurals.

Precisa, igualment,

que es dedica una atenció pressupostària molt

especial

a

les

persones amb disminucions

físiques

per

mitjà del

pro¬ grama

d'eliminació

de barreres

arquitectòniques, l'a¬

daptació del 3 % d'habitatges públics,

l'increment de