Gaseta municipal de Barcelona. Any 095, núm. 21 (10 jul. 2008)

(1)

Núm. 21 / Any XCV 10 de juliol de 2008

MUNICIPAL

GASETA

SUMARI

Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Facultats en supòsits d'absència dels gerents d'Àrees d'actuació i de Districte, i suplències dels directors de Serveis Tècnics i secretaris

tecnicojurídics de Districte ... 2119 Creació de la Direcció de Serveis d'Inversions ... 2121 Modificacions de crèdit ... 2121

Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió 20-V-2008 ... 2123 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta

sessió 20-V-2008 ... 2136 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió 20-V-2008 ... 2153 Comissió de Presidència, Territori i Funció

Pública. Acta sessió 21-V-2008 ... 2167 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 21-V-2008 ... 2187 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-

sió 22-V-2008 ... 2203 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta

sessió 22-V-2008 ... 2212

Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha-

bitatge. Acta sessió 22-V-2008 ... 2223

Acords

Acords de les sessions del mes de juny... 2248

Personal

Concursos i oposicions

Convocatòria per a la provisió per promoció interna de 10 places de tècnic superior en

Gestió ... 2252 Convocatòria per a la provisió per promoció

interna de 40 places de gestor d'Administra-

ció General ... 2259

Concursos

Bases generals que han de regir la convoca- tòria de dos concursos per a la provisió de

dos llocs de treball ... 2266 Un lloc de treball d'assessor tècnic ... 2267 Un lloc de treball de director/a de centre de

serveis socials ... 2268

Anuncis

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l'Alcaldia

Decret. En ús de les facultats atribuïdes a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona i l'article 22 del Reglament orgànic de l'Ajun-tament de Barcelona, disposo:

Primer. Facultar els/les gerents d’Àrees d’Actuació que es relacionen en annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del gerent/a de l’àrea corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d'Alcaldia de 3 de setembre de 2007 i de 14 de maig de 2008, llevat de les facultats específiques del gerent de Serveis Generals i Coordinació Territorial en matèria de ges-tió i administració de personal i de les facultats del gerent municipal, les quals continuaran essent exer-cides per ambdós càrrecs, respectivament.

Segon. Facultar els/les gerents de Districte que es relacionen en annex adjunt i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del gerent/a del districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades en els decrets d'Alcaldia de 3 de setembre de 2007, en matèria de gestió econòmica i d'administració de personal, així com les facultats delegades en el decret d'Alcaldia de 15 de desembre de 2003 rectificat pel decret d’Alcaldia de 20 de ge-ner de 2004, relatives a la incoació, instrucció i reso-lució d'expedients sancionadors.

Tercer. Establir, en supòsits d'absència, les su-plències dels directors de Serveis Tècnics i dels se-cretaris tècnico-jurídics dels Districtes que es relaci-onen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, en les tasques que els són pròpies per raó del seu càrrec.

Barcelona, 30 de juny de 2008. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(Ref. 2964)

ANNEX

Gerents d’Àrees d’Actuació

Període del 28 de juliol al 3 d’agost – Cobrirà el servei el gerent municipal.

Període del 4 al 10 d’agost

– Cobrirà el servei el gerent de l’Àrea de Preven-ció, Seguretat i Mobilitat.

Període de l’11 al 17 d’agost

– Cobrirà el servei el gerent de l’Àrea d’Educació, Cultura i Benestar.

– Cobrirà el servei el gerent de l’Àrea d’Acció So-cial i Ciutadania.

– Cobrirà el servei la gerent d’Horta-Guinardó.

Gerents de Districte

Període del 21 al 27 de juliol

– La gerent del Districte de Gràcia cobrirà la ge-rència del Districte de l’Eixample.

Període del 28 de juliol al 3 d’agost

– La gerent del Districte de Les Corts cobrirà la gerència del Districte de Sants-Montjuïc.

– El gerent del Districte de Sarrià-Sant Gervasi cobrirà la gerència del Districte de l’Eixample.

– El gerent del Districte de Sant Martí cobrirà la gerència del Districte de Ciutat Vella.

– El gerent del Districte de Nou Barris cobrirà la gerència del Districte d’Horta-Guinardó.

– El gerent del Districte de Sant Andreu cobrirà la gerència del Districte de Gràcia.

– El gerent del Districte de Sant Martí cobrirà les gerències dels Districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, Gràcia i Ciutat Vella.

– El gerent del Districte de Nou Barris cobrirà les gerències dels Districtes d’Horta-Guinardó, Sar-rià-Sant Gervasi, Les Corts i Sant Andreu.

– La gerent del Districte de Gràcia cobrirà les ge-rències de la resta de Districtes.

– El gerent del Districte de l’Eixample cobrirà les gerències dels Districtes de Ciutat Vella, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó.

– El gerent del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà les gerències dels Districtes de Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris.

– La gerent del Districte d’Horta-Guinardó cobrirà les gerències dels Districtes de Nou Barris i Sant Andreu.

– El gerent del Districte de l’Eixample cobrirà les gerències dels Districtes de Ciutat Vella i Sant Martí.

– El gerent del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà la gerència del Districte de Les Corts.

– El gerent del Districte de Sarrià cobrirà la gerèn-cia del Districte de Gràgerèn-cia.

Període de l’1 al 3 de setembre

– La gerent del Districte de Ciutat Vella cobrirà la gerència del Districte de les Corts.

– La gerent del Districte d’Horta-Guinardó cobrirà la gerència del Districte de Gràcia.

(3)

Directors de Serveis Tècnics

Període del 30 de juny al 15 de juliol

– La directora de Serveis Tècnics del Districte de Gràcia cobrirà el Districte d’Horta-Guinardó.

– El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor-ta-Guinardó cobrirà el Districte de Gràcia.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Ciutat Vella cobrirà el Districte de l’Eixample.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Les Corts cobrirà el Districte de Sants-Montjuïc.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Ciutat Vella cobrirà el Districte de l’Eixample.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Les Corts cobrirà el Districte de Gràcia.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Nou Barris cobrirà el Districte d’Horta-Guinardó.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà els Districtes de l’Eixam-ple, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Sant Andreu cobrirà els Districtes de Ciutat Ve-lla, Horta-Guinadó, Nou Barris i Sant Martí.

Dia 11 d’agost

– La directora de Serveis Tècnics del Districte de Gràcia cobrirà la resta de districtes.

– La cap de Llicències i Inspecció del Districte de Gràcia cobrirà la resta de districtes.

– El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor-ta-Guinardó cobrirà la resta de Districtes.

– La directora de Serveis Tècnics del Districte de l’Eixample cobrirà els Districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià.

– El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor-ta-Guinardó cobrirà els Districtes de Gràcia, Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu.

– El director de Serveis Tècnics del Districte d’Hor-ta-Guinardó cobrirà el Districte de Nou Barris.

– La directora de Serveis Tècnics del Districte de L’Eixample cobrirà el Districte de Ciutat Vella.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà el Districte de Les Corts.

– El director de Serveis Tècnics del Districte de Sarrià-Sant Gervasi cobrirà el Districte de Sant Martí.

– La directora de Serveis Tècnics del Districte de Gràcia cobrirà el Districte de Sant Andreu.

Dies 9 i 10 de setembre

– La directora de Serveis Tècnics del Districte de Gràcia cobrirà el Districte de Sant Andreu.

Secretaris Tècnic-Jurídics

– La secretària del Districte de Sant Martí cobrirà el Districte de Ciutat Vella

– La secretària del Districte d’Horta-Guinardó co-brirà el Districte de Gràcia.

– El secretari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi cobrirà el Districte de l’Eixample

– La secretària del Districte d’Horta cobrirà el Dis-tricte de Gràcia.

Període del 28 de juliol al 3 d’agost

– El secretari del Districte de Sarrià-Sant Gervasi cobrirà el Districte de L’Eixample

– La secretària del Districte d’Horta cobrirà el Dis-tricte de Gràcia.

– La secretària del Districte d’Horta cobrirà els Districtes de Les Corts, Gràcia, Nou Barris i Sant Andreu (des del dia 6 d’agost).

– La secretària del Districte de l’Eixample cobrirà els Districtes de Ciutat Vella (fins al dia 5 d’agost), Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (des del dia 6 d’agost) i Sant Martí.

– La secretària del Districte d’Horta cobrirà els Districtes de Nou Barris i Sant Andreu

– La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà els Districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí.

– La secretària del Districte de l’Eixample cobrirà els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Les Corts.

– La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà els Districtes de Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant Martí i Nou Barris.

– La secretària del Districte de l’Eixample cobrirà els Districtes d’Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Ger-vasi, Sant Andreu i Les Corts.

– La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà els Districtes de l’Eixample, Sants, Horta-Gui-nardó i Sant Martí.

– La secretària del Districte de Gràcia cobrirà els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris, Sant Andreu i Les Corts.

– La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà el Districte de l’Eixample.

– La secretària del Districte de Sants-Montjuïc cobrirà el Districte de Sant Martí.

– La secretària del Districte de Gràcia cobrirà el Districte d’Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi.

(4)

Període del 4 al 9 de setembre

– La secretària del Districte de Ciutat Vella cobrirà el Districte de l’Eixample.

– La secretària del Districte de Gràcia cobrirà el Districte de Sarrià-Sant Gervasi (fins el dia 5 de setembre).

– La secretària del Districte de Sant Martí cobrirà el Districte d’Horta-Guinardó

– El secretari del Districte de Nou Barris cobrirà el Districte de Sant Andreu (fins el dia 5 de setem-bre.

* * *

Decret. En ús de les facultats conferides a aques-ta Alcaldia per l'article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l'article 13 de la Carta Muni-cipal, disposo:

Crear la Direcció de Serveis d'Inversions, depen-dent de la Direcció d'Inversions, amb les funcions que es detallen als annexos amb un nivell de res-ponsabilitat equivalent 2850E de l'actual Catàleg de Llocs de Treball.

Barcelona, 30 de juny de 2008. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(Ref. 2986)

Annex. Descripció de funcions de la Direcció de Ser-veis d’Inversions

Direcció de Serveis d’Inversions

Òrgan superior immediat: Direcció d’Inversions.

Nivell associat: 28.

Finalitat

Gestió econòmica – pressupostària de les inversi-ons de l’Ajuntament i del grup d’organismes autò-noms, entitats públiques empresarials, societats mercantils i altres ens dependents.

Funcions principals

– Coordinació dels sectors, districtes i ens depen-dents amb els serveis centrals de l’Ajuntament en el procediment inversor municipal.

– Gestió dels ingressos –vendes, subvencions, transferències, aprofitaments, etc.– susceptibles de generar crèdit per a noves actuacions inver-sores.

– Gestió dels recursos destinats a les expropiaci-ons en tràmit jurídic.

Vetllar per la compatibilitat de les eines informàti-ques corporatives que gestionen inversions (Sigef-actius), expropiacions (Sigef-exp) i les de nou des-envolupament (SAP).

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2008 (Generació de crèdits per ingressos)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 2 de juny de 2008)

Expedient núm. 3-42/2008

INGRESSOS

Partida Descripció Alta

9901-72000 Aportació del Consejo Superior de Deportes per a les obres de remodelació i adequació de les infraestructures en el Estadi Olímpic per a la celebració del Campionat d’Europa d’Atletisme 2010 (anualitat 2008).

610.531,00

DESPESES

Partida Descripció Alta

9901-74925-43230

Transferència de capital a BSM SA, per les obres de remodela-ció i adequaremodela-ció de les diferents instal·lacions esportives en l’Estadi Olímpic per a la celebració del Campionat d’Europa d’Atletisme 2010.

(5)

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2008 (Transferències)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 16 de juny de 2008)

Expedient núm. 3-46/2008

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

48900 9901 12110 MC7 Altres transferències 400.000,00

22610 9901 12110 MC7 Altres despeses compra serveis 100.000,00

22706 0101 14120 MC8 Estudis i treballs tècnics 500.000,00

48906 9901 46520 MC7 Subvencions diverses 224.345,42

48984 9901 12110 MC7 Altres transferècies 239.863,00

48900 9901 12110 MC7 Altres transferències 62.750,34

22723 9901 15110 MC7 Manteniment patrimoni artístic 346.960,87

22611 9901 13113 MC7 Altres despeses indemnitz. sentències 350.425,79

41000 0101 14140 MC8 A l'Institut Municipal d'Informàtica (contracte programa)

1.000.000,00

(6)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 20 de maig de 2008 i aprovada el dia 17 de juny de 2008

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20

de maig de 2008, s'hi reuneix la Comissió de Cul-tura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Es-puña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moli-né, Immaculada Moraleda i Pérez, Itziar González i Virós, Carmen Andrés i Añón, Jaume Ciurana i Lle-vadot, Raimond Blasi i Navarro, Francina Vila i Valls, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits pel secretari general de la Corpo-ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents la Ima. Sra. Ester Capella i Farré, Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura, i Pere Alcober i Solanas, delegat d’Esports.

S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.

La Sra. Fandos, com a presidenta de la Comissió, abans d’iniciar la sessió vol fer una queixa a la Junta de Portaveus perquè no han acceptat la proposta de canviar el dia de la Comissió d’Acció Social i Ciuta-dania i això significa que s’haurà de ser breu en les exposicions i que els haurà d’anar tallant sovint.

I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior

S'aprova.

La Sra. Fandos demana a la Sra. Blasco que, tal com consta en l’acta, li faci arribar la documentació sol·licitada en el punt 12 de l’ordre del dia de la Co-missió anterior relatiu al percentatge de dones, per escales, en el cos de la Guàrdia Urbana.

II) Part Informativa

a) Despatx d'ofici

En compliment de l'article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:

1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial

Del gerent municipal, de data 16 d'abril de 2008, que aprova el Plec de clàusules i convoca concurs, per adjudicar el contracte de la gestió de l'equip d'a-tenció a les dones, per als exercicis 2008-2010, i per un import de 939.048,92 euros.

2. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 10 d'abril de 2008, que adjudica a l'entitat Club Lleuresport de Barcelo-na el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, la gestió i explotació del centre cívic Can Deu, per als exercicis 2008-2010, i per un import de 440.562,50 euros.

3. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 17 d'abril de 2008, que adjudica al Club Joventut les Corts el contracte de la concessió de la gestió de la instal·lació munici-pal esportiva Pavelló de l'Illa, per als exercicis 2008-2011, i per un import de 126.500 euros.

b) Mesures de govern

c) Informes

A la Comissió:

1. Informe balanç 2007. Serveis i recursos en ma-tèria de violència vers les dones.

La Sra. Fandos demana brevetat en la presentació de l’informe, que ja ha estat presentat a les regidores i als mitjans de comunicació.

(7)

les dones que entren al servei per la via d’urgència. 4. La Casa d’Acolliment Municipal per a dones i fills i filles amb 27 places disponibles i 10 habitacions. 5. Els Pisos Pont ara conveniats amb entitats privades i socials, explica que en el nou Pla Municipal de l’Habitatge 2008-2016 hi haurà una reserva de pisos pont municipals. 6. El Servei de Suport per l’Atenció de la Violència de Gènere en l’Àmbit Familiar que inclou el Servei d’Atenció a Homes que Maltracten –SAHM– i el Servei d’Atenció a Nenes i Nens que han patit violència de gènere a l’àmbit familiar –SAN–, aquests serveis ara es donen en els locals de l’Entitat amb la que està conveniada l’activitat però hi ha la proposta que aquests serveis es puguin incor-porar en espais propis municipals. 7. La Xarxa Insti-tucional, el Circuit Barcelona contra la violència vers les dones i els 10 circuits territorials, un per cada districte, on participen Generalitat, cossos de Segu-retat, Justícia, Ajuntament, etc. 8. La Xarxa Cívica emmarcada dins l’acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones. Finalment, quant a sensibilització, hi ha els tallers de prevenció de rela-cions abusives amb joves del que se’n farà una am-pliació en el sector d’adolescència durant l’any 2008. Quant a les dades del 2007, fa constar que en els 10 PIAD s’han atès 1715 dones, el que suposa un increment del 15% respecte a l’any 2006, el recurs més sol·licitat és l’assessorament jurídic amb 846 entrevistes i els principals assumptes tractats: la violència de gènere, les separacions i els divorcis. Els EAD han atès 971 dones, 507 per primer cop l’any 2007 i 218 per la via d’urgència, els infants ate-sos han estat 99, el 65% de les dones ateses són de nacionalitat espanyola. El Servei de Teleassistència mòbil té 157 unitats en marxa que provenen dels manaments judicials que recomanen la utilització d’aquest dispositiu. La Casa d’Acolliment oberta les 24 hores de tots els dies de l’any ha atès 23 dones i 26 fills i filles. El SHAM ha atès 109 homes i el SAN ha atès 109 menors i 75 mares. Pel que fa a la Xarxa Institucional, formada per 250 professionals dels diversos àmbits, s’han realitzat cinc reunions de tre-ball durant l’any més unes jornades organitzades per l’Ajuntament. Explica que s’han consolidat els circuits territorials i que la Xarxa Cívica acull més de 600 persones a títol individual i 438 entitats. El pressu-post per al 2007, sense incloure les despeses de Capítol I del personal municipal, és d’1.810.956 eu-ros. Destaca la integralitat del dispositiu, la coopera-ció institucional i la complicitat ciutadana i cívica i fa constar que durant aquest mandat s’incrementaran les places d’acolliment i pisos pont que permetran millorar tot el dispositiu.

A la Sra. Fandos li sobta que les dades de l’in-forme assenyalin que el 22% de les dones ateses pateixen algun tipus de trastorn mental diagnosticat i pregunta si aquests trastorns són arran que pateixen violència. Li sobta, també, que el 87% de les dones ateses pateixen violència per part de la seva parella i només el 8% per part de la seva exparella. Voldria saber per què a la casa d’acollida només 10 de les 23 dones són de nacionalitat espanyola, i pregunta quins són els motius d’expulsió d’una casa d’acollida. Demana quina relació hi ha entre el serveis del SAN i els que es donen des de l’àrea d’infància. El seu grup opina que, davant la violència, calen serveis

d’aco-lliment però sobretot prevenció i considera insuficient dedicar a la prevenció només 28.000 euros d’un pressupost de 1.810.956 euros. Recorda que un grup de persones guanyadores d’un dels darrers pre-mis que es van atorgar en motiu de la celebració del dia de la dona, criticava la manca d’un programa estable de prevenció de la violència de gènere a les escoles. Creu que cal posar major incidència perquè les escoles tinguin programes estables de prevenció de la violència de gènere i, alhora, buscar una major incidència en la família i en els mitjans de comunica-ció.

(8)

causa: la desigualtat de gènere, però no es pot obli-dar que aquestes situacions, moltes vegades, estan lligades a situacions de dificultats econòmiques, marginació o problemes d’integració social. Pensa que l’informe no aporta les dades suficients per po-der valorar si les actuacions que es realitzen són les adequades per solucionar els problemes amb què es troben aquestes dones.

La Sra. Capella agraeix la presentació de l’informe però troba a faltar en la intervenció de la Sra. Blasco una al·lusió a les mesures presentades per la Sra. Vallugera que, aleshores, era regidora d’ERC, apro-vades pel Plenari del Consell Municipal el 24 de març del 2006, ja que són un dels eixos principals del Pla, ho esmenta perquè considera que cal recor-dar d’on es parteix i cap on es va. Creu que l’informe aporta dades que permeten analitzar la situació real, però li manquen diversos aspectes, caldria marcar unes directrius i revisar el Pla perquè la nova Llei incorpora definicions, com ara la recuperació i la reparació, que són conceptes que fins ara no es posaven de manifest. Critica que es posposi l’adop-ció de determinades mesures com ara la creal’adop-ció del Centre Municipal d’Acollida d’Urgència que en el Pla 2007-2009 ja es preveia per a finals del 2009, o la posada en marxa dels Serveis d’Atenció Psicològica. Fa constar que en relació als pisos pont no es diu quin serà el percentatge de reserva i, quant als ta-llers de reinserció, no es concreta quan s’iniciarà l’ampliació al sector d’adolescència. Pensa que la planificació de la posada en marxa dels PIADS ha estat satisfactòria però vol posar de manifest que els protocols per detectar la violència envers les dones no funcionen prou bé perquè els mateixos informes dels PIADS donen aquesta dada. Està d’acord que és més fàcil que les dones posin de manifest la situ-ació de violència en els PIADS perquè és menys estigmatitzador i victimitzador fer-ho en un espai on poden anar a fer qualsevol tipus de consulta. Insis-teix que hi ha una sèrie de serveis que no acaben de funcionar com ara els serveis d’atenció medica, els serveis socials i els altres serveis que formen part dels protocols d’intervenció. Respecte a la violència, haurien de detectar en alguna de les entrevistes aquestes situacions.

La Sra. Blasco, per no allargar la resposta, propo-sa que les preguntes més concretes sobre temes específics de cada servei els siguin facilitades a les regidores pels responsables dels propis serveis. Quant a les dones ateses per trastorns mentals pun-tualitza que aquests no estan provocats per la vio-lència, però són situacions afegides que compliquen la sortida de la casa d’acollida. Diu que el fet que hi hagi 10 dones de nacionalitat espanyola a la casa d’acollida i 13 procedents de la immigració s’explica perquè les dones d’aquí tenen més xarxa i més re-cursos per poder sortir del seu domicili sense neces-sitar la casa d’acollida. Pel que fa a les causes d’expulsió de la casa d’acollida, explica que, en en-trar-hi, s’accepten unes condicions i un pla de treball, i el seu incompliment o cometre una irregularitat greu –com ara dir a l’agressor el lloc on s’està– són motiu de finalització de l’estada. Pel que fa al SAN, fa constar que es treballa de forma conjunta amb l’EAIA de referència territorial. Està d’acord amb què la prevenció s’ha de potenciar i que s’ha de treballar en

els instituts, fa constar que per aquest concepte, l’any 2008 hi ha pressupostats 42.000 euros.

Respon a la Sra. Martín que, quant a la qualitat dels recursos, s’estan posant les mesures perquè aquells que no la tenen la tinguin i, quant a la quanti-tat, diu que l’increment és sempre possible i remarca la voluntat de posar de manifest l’existència dels recursos per arribar a totes les dones que ho puguin necessitar. Manifesta que els PIAD no tenen llista d’espera i s’atén fins i tot fora dels horaris establerts les dones que ho necessiten. Pel que fa als EAD, manifesta que s’està fent un canvi de model organit-zatiu perquè puguin ser ateses les dones en els dis-trictes i s’estan treballant uns protocols per a l’aten-ció de les dones a títol individual i de grup perquè des dels Serveis Socials es pugui també, a més de la detecció, fer una certa intervenció inicial. Quant a la Casa d’Acolliment d’Urgència, fa constar que des del mes de setembre passat es disposa de l’espai, que s’està elaborant el projecte constructiu, s’han de fer les obres i una rehabilitació important de l’espai i repeteix que estarà en marxa l’any 2011. Vol posar de manifest que la violència de gènere és un as-sumpte transversal i estructural, que passa per totes les cultures, per totes les classes socials, per tots els nivells formatius i per tots els nivells de recursos, fa constar que en els PIAD i en tots els serveis especia-litzats hi arriben advocades, mestres, dones de fer feines immigrades i del país, insisteix que no es tracta ni d’un assumpte econòmic, ni d’un assumpte social. Pel que fa als comentaris de la Sra. Capella, recorda que ha dit que Barcelona havia estat pionera en la posada en marxa dels Serveis d’Atenció a les Dones amb Violència de Gènere i ha puntualitzat que aques-tes polítiques estaven emmarcades en plans iniciats molt abans, no ha mencionat les persones responsa-bles dels plans anteriors però, òbviament, reconeix la feina feta per tothom que ha participat en el procés.

La Sra. Fandos renuncia al seu segon torn de pa-raula i farà personalment a la regidora les preguntes per no allargar més el tractament d’aquest punt per-què ja s’està fora del termini estipulat.

La Sra. Martín entén de l’explicació de la Sra. Blasco que hi ha una certa relaxació en alguns as-pectes i insisteix que la posada en marxa de la Casa d’Acolliment d’Urgència s’ha d’accelerar.

La Sr. Capella creu necessari revisar el Pla i ade-quar-lo a la Llei del Parlament de Catalunya que introdueix aspectes importants que van més enllà de la intervenció en el fet puntual de la violència.

La Sra. Blasco respon que es farà la revisió del Pla en funció de la Llei del Parlament de Catalunya. Quant a les obres de la Casa d’Acolliment d’Ur-gència, també a ella li agradaria que estiguessin fetes en un any però el procés de rehabilitació ne-cessita uns determinats terminis i, per tant, no podrà estar en marxa fins a l’any 2011.

La Sra. Fandos fa constar que s’han emprat qua-ranta minuts en aquest assumpte i recorda que s’ha compromès a què la Comissió d’Acció Social es pu-gui iniciar a les dotze hores. Demana brevetat en les exposicions.

Es dóna per tractat.

2. 10 anys del Pla de Biblioteques.

(9)

1998 i determinar quines són les grans línies de futur per a aquests equipaments. Menciona els punts de l’informe que considera que han contribuït a l’èxit del Pla: els equipaments bibliotecaris nous i la reforma dels antics s’ha fet amb criteris contemporanis, tant des del punt de vista arquitectònic, com dels serveis que aquests equipaments han ofert: incorporació d’internet o espais wifi que han permès arribar a un públic cada vegada més ampli; l’especialització de les biblioteques i la diversitat dels fons ha permès que ciutadans de qualsevol condició cultural hagin trobat oferta; les biblioteques han actuat com a agi-tadors culturals, no han estat només uns fons a dis-posició dels ciutadans, sinó que ho han complemen-tat amb activicomplemen-tats de tota mena (presentacions de llibres, tallers, cursos, exposicions i concerts) i han col·laborat amb els festivals importants de la ciutat com, per exemple, el Barcelona Poesia o el festival Grec, més de 500.000 persones tenen el carnet de biblioteques que ofereix serveis complementaris que faciliten l’accés a la cultura amb descomptes, millo-res i promocions per a activitats teatrals, musicals, cinematogràfiques i que ha permès que les bibliote-ques siguin cada vegada, a més de la porta d’accés al llibre, la porta d’accés a la cultura amb sentit genè-ric. Recorda que dels 18 equipaments bibliotecaris de l’any 1998 s’ha passat a 33, d’11.000 metres quadrats a 40.000 i dels 1.300.000 usuaris de l’any 1998, s’ha arribat a 5.172.000 l’any del 2007, quan el Pla plantejava només arribar a 5.000.000. L’informe es fa dos anys abans del termini del Pla perquè en tots els indicadors ja s’ha arribat a la situació norma-litzada que plantejava el Pla, i encara queden dos anys per desenvolupar accions, finalitzar alguns equipaments i millorar alguns dels serveis. L’informe detalla districte per districte totes les actuacions fe-tes.

Quant a les previsions per al 2020, destaca que l’objectiu és aconseguir que el ciutadà tingui una biblioteca, com a màxim, a 700 metres de casa seva; entenen que és un dels equipaments culturals de proximitat capdavanters; es planteja l’ampliació de les biblioteques fins a 48 equipaments i 90.000 me-tres quadrats perquè els ciutadans puguin tenir, com a màxim, a 15 minuts caminant del seu domicili, una biblioteca. Des del punt de vista de serveis, destaca la incorporació d’un sistema, del que aviat es co-mençarà a fer una prova pilot, de radiofreqüència per fer autoservei en el préstec que permetrà una gestió més ràpida dels estocs i possibilitarà que la dedica-ció fonamental del personal de biblioteques sigui la dinamització i generació de serveis de més valor afegit per a l’usuari. Es vol reforçar el paper de les biblioteques com a porta de la cultura i del coneixe-ment, perquè esdevinguin l’espai de primera conne-xió del ciutadà amb tot l’univers cultural de la ciutat. Fa constar que diverses grans infraestructures cultu-rals de la ciutat han assenyalat que un dels carnets més utilitzats a l’hora de trobar un descompte per a l’adquisició d’entrades és el de biblioteques. Finalitza dient que es vol adequar l’oferta a una ciutat cada vegada més diversa, i afirma que les biblioteques són l’únic equipament cultural que avui ja té un 17% d’usuaris estrangers i això ha d’obligar a fer un es-forç complementari, que els fons responguin a aquesta diversitat cultural i que la informació es doni

de la forma el més diversa possible a fi que la biblio-teca sigui un lloc d’enllaç i reforç de les polítiques del diàleg intercultural que aquest any 2008 s’ha iniciat.

El Sr. Ciurana considera que el balanç caldrà fer-lo l’any 2010 que és quan finalitza aquest Pla. Mani-festa que en els últims anys a la ciutat han esdevin-gut canvis demogràfics substancials, i els índexs sobre els que es van planificar les biblioteques han sofert modificacions importants, i dubta que hi hagi hagut la capacitat suficient per adaptar-se. Creu que la coincidència en qualificar d’èxits el desenvolupa-ment del Pla no ha de fer oblidar que trenta anys després del primer Ajuntament democràtic encara hi ha districtes que no tenen biblioteca i l’endarreriment que s’ha portat històricament amb aquesta qüestió és important. Quant als horaris, considera que l’adaptació dels horaris d’aquests equipaments no va al ritme de la ciutat, és partidari que hi hagi una bibli-oteca per districte oberta les 24 hores del dia però, més enllà d’aquest punt, insisteix que els horaris deixen molt que desitjar. Pel que fa al carnet, creu que no s’ha sabut convertir el carnet de biblioteca en el carnet cultural de la ciutat, l’informe diu que s’ha vinculat amb setanta entitats culturals, però pensa que hi ha molt de camp per córrer per intentar socia-litzar l’accés a la cultura de molta gent. Vol plantejar el desequilibri progressiu entre els préstecs de llibres i altres usos de la biblioteca; creu que la quantitat per la quantitat no és suficient; cal que l’increment no sigui només d’usuaris d’internet o de la premsa del dia. El Sr. Martí i Grau ha dit que s’han assolit tots els objectius marcats dos anys abans del termini de finalització del Pla, però pensa que s’han assolit els objectius: si es mira el perfil baix, el Pla fixa un grau mínim i un grau òptim que encara no s’ha assolit i, per tant, demana que l’ambició no s’oblidi. Posa de manifest el risc de caure en la fractura bibliotecària perquè hi ha amplis segments de la població als que encara no s’ha arribat. Menciona l’evidència que la Biblioteca Central Urbana és una manca importantís-sima. Afirma que l’èxit del Pla es concretarà, sobre-tot, en la capacitat d’aconseguir augmentar l’índex de lectura de la ciutat i la comprensió lectora. Finalitza dient que la línia que separa l’interculturalisme del multiculturalisme és molt prima, creu que posar lli-bres en urdú a les biblioteques no afavoreix el diàleg intercultural; el que sí ho afavoreix és traduir un es-criptor urdú al català, i això és important segons la societat que es vulgui construir: una confederació d’ètnies i cultures diferents o una societat que tingui un eix troncal cultural comú.

(10)

Pla fixen la situació mínima en 1.320 hores i la mà-xima en 1.760, ara s’està en 1.359, dada que. pel seu grup. no és suficient. Insisteix que cal incremen-tar el nombre d’hores d’obertura de les biblioteques, especialment en determinats moments de l’any com, per exemple, èpoques d’exàmens; cal augmentar el nombre de biblioteques que estan obertes les 24 hores. No sap si s’arribarà al 2010 amb les set biblio-teques que ara manquen ja construïdes, però afirma que l’assignatura pendent és l’adequació de les bibli-oteques a les noves necessitats i la proximitat al barri. Denuncia l’endarreriment en la construcció de la biblioteca provincial de la ciutat de Barcelona, que és cabdal per garantir una cobertura adequada.

El Sr. Florensa recorda que el Pla de biblioteques, aprovat l’any 1998 amb l’acord de tots els grups mu-nicipals, ha permès el desenvolupament de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. Fa constar que ERC sempre ha donat suport a aquesta iniciativa i qualifica de positiu el balanç del Pla que va definir les diferents tipologies d’aquests equipaments –biblio-teques de barri, de districte, etc.– i quina havia de ser la seva implantació a la ciutat. Considera satis-factòries les xifres, especialment pel que fa al carnet de biblioteques que supera els 500.000 socis, i creu que són una mostra de la demanda d’equipaments que hi ha a la ciutat. Pensa que, de vegades, les biblioteques fan d’alguna cosa més que de bibliote-ques, especialment en districtes que han arrossegat dèficit d’equipaments. Afirma que hi ha alguns reptes als que s’hauria de fer front els propers anys des de l’àmbit de biblioteques: cal posar a disposició dels usuaris més ordinadors, facilitar connexions wifi i ampliar els horaris. Pregunta si el nou mapa de bar-ris ha implicat canvis en la previsió d’implantació d’aquests equipaments, creu que cal estendre la xarxa perquè tots els barris tinguin una biblioteca a banda de la biblioteca central urbana que continua sent un altre dels reptes pendents.

La Sra. Blasco manifesta que el Pla de bibliote-ques ha estat un èxit en majúscules, que s’han asso-lit tots els objectius marcats, les biblioteques s’han convertit en un equipament cultural de referència als barris i als districtes. Destaca l’alt grau d’imple-mentació del Pla i afirma que les propostes de millo-ra fins a l’any 2020 són millo-raonables i possibles.

El Sr. Martí i Grau repeteix que el Pla de bibliote-ques ha estat un èxit. Està d’acord amb el Sr. Ciura-na quan feia referència a un cert endarreriment histò-ric, però vol deixar constància que l’any 1998 els qui van treballar per construir el Pla no ho van tenir fàcil perquè part del món cultural i social considerava les biblioteques com a un equipament antic, recorda que aleshores les Caixes de Pensions que eren les prin-cipals titulars dels equipaments bibliotecaris volien tancar les seves xarxes. Creu que la visió de l’Ajuntament amb el suport de tots els grups i la visió política que va tenir el qui aleshores era gerent de l’Institut de Cultura, Sr. Mascarell, van ajudar a què, avui, es pugui parlar d’una història d’èxit.

Quant als indicadors, fa constar que, per la breve-tat de l’exposició, no s’ha referit als objectius cultu-rals de què ha parlat el Sr. Ciurana –índexs de lectu-ra, de comprensió lectora– però manifesta que les biblioteques són l’instrument que ha de permetre el cultiu cultural individual dels ciutadans. Afirma que

els elements quantitatius demostren que les bibliote-ques estan molt ben adaptades a la ciutat, un servei amb 5.000.000 usuaris seria impossible sense aquesta adaptació. Pel que fa als objectius culturals, diu que cal aconseguir que qualsevol ciutadà pugui fer a la biblioteca un itinerari cultural, pot començar llegint la premsa i utilitzant internet, després fer un préstec d’un còmic, llegir una novel·la best-seller i, finalment, si ho vol, ha de poder arribar a Proust. Insisteix que les biblioteques han d’oferir un catàleg prou ampli perquè els ciutadans, sigui quin sigui el seu nivell cultural, trobin que l’equipament també és seu, la fractura bibliotecària no hi és, i si hi fos, seria per la banda alta. Fa constar que hi ha clubs de lec-tura amb un nivell de debat literari de primer ordre i que s’ha subscrit un acord amb l’escola d’escriptors de l’Ateneu Barcelonès per permetre que hi hagi oferta de primer nivell i debat elitista a les bibliote-ques. Des del punt de vista d’horaris, explica que es van fent esforços, s’ha superat l’objectiu mínim fixat per a l’any 2010 i cal continuar treballant però ell no és partidari de tenir oberta una biblioteca per districte les 24 hores del dia; pensa que cal anar modulant els horaris per adaptar-los a les demandes dels usuaris escoltant el parer dels bibliotecaris. S’ha fet algun comentari relatiu a què el carnet de biblioteca podria ser més, afirma que en biblioteques tot pot ser més, però arribar a 500.000 persones que utilitzen el car-net per préstecs i per moltes altres activitats culturals és molt positiu. Quant a l’adaptació als barris i a la nova realitat demogràfica, l’ampliació a quaranta-vuit equipaments s’ha fet seguint el criteri de proximitat a peu. No creu que tenir llibres en urdú a les bibliote-ques sigui multiculturaliste; la frontera entre el multi-culturalisme i l’intermulti-culturalisme és complex i no tan fina com el Sr. Ciurana deia. Explica que s’ha optat per aquest punt mitjà que la Unió Europea ha obert entre l’assimilació tradicional i el multiculturalisme, el ciutadà ha de poder trobar reconeguda la seva mot-xilla cultural d’origen: trobar llibres en la seva llengua a la biblioteca de proximitat, alhora, ha de trobar els ponts per connectar amb la cultura originària del territori que l’ha acollit, literatura catalana i ha de trobar maneres per relacionar-se amb les altres comunitats culturals que conviuen en el territori. Afirma que aquest doble joc és la millor manera per aconseguir el diàleg intercultural.

La Sra. Fandos demana brevetat en les interven-cions.

El Sr. Ciurana precisa, quant a la fractura bibliote-cària, que no ha dit que no es pugui accedir a les biblioteques, sinó que hi ha ciutadans que no s’ho plantegen i, per tant, cal una feina de difusió i de coneixement, segurament les escoles poden ser una via d’accés, no només per als alumnes, sinó també per als seus pares. Quant a disposar de llibres en urdú, insisteix que pot ser molt respectable però amb això no es fa diàleg intercultural.

(11)

els serveis que han de donar, en les aules i en in-crementar els horaris.

El Sr. Florensa no pensa que totes les bibliote-ques hagin d’obrir sempre, fa constar que les matei-xes sales d’estudi, per exemple, no obren tot l’any, sinó en determinades èpoques. Afirma que les xifres demostren que quan les biblioteques amplien horari i obren a la nit, quan molts dels equipaments públics de la ciutat estan tancats, tenen demanda i, per tant, és important estudiar una ampliació dels horaris que han quedat una mica allunyats de les necessitats que tenen molts sectors de la societat.

El Sr. Martí i Grau insisteix que no hi ha una frac-tura bibliotecària, el que hi ha és un risc a la societat en general d’una fractura cultural perquè cada vega-da més l’accés als continguts i la capacitat de mane-gar habilitats cognitives més sofisticades és impor-tant per a la integració social. Afirma que les biblioteques són l’antídot en aquest perill. Torna a dir que llibres en urdú és diàleg intercultural que és el punt intermitjà entre el multiculturalisme i l’assi-milacionisme, significa reconeixement de la diversitat cultural que existeix i permet, a més, el pont entre cultures. Quant als horaris, repeteix que s’analitza cadascun dels casos i que s’han fet modificacions d’horaris en funció de les necessitats i demandes dels usuaris, està segur que es podrien millorar i ampliar però repeteix que el servei està molt adaptat als requeriments dels ciutadans. Finalitza dient que aquest és un dels serveis més ben puntuats en l’enquesta de valoració de serveis que acaba de publicar l’Ajuntament.

Es dóna per tractat.

d) Compareixences Govern municipal

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

3. Ratificar, per part de l’Ajuntament de Barcelona

com a ens consorciat, l’acord adoptat pel Consell General del Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona en sessió de 14 d’abril de 2008, pel qual es va aprovar definitivament la modificació dels seus Estatuts segons consta a l'expedient administratiu annex.

El Sr. Martí i Grau explica que es proposa la modi-ficació dels Estatuts bàsicament per la incorporació del Ministeri de Cultura al Consorci, fins ara format per l’Ajuntament, la Generalitat i la Fundació MACBA. Recorda que el Ministeri de Cultura hi ha participat de forma esporàdica donant suport en algun dels programes, fa temps es van iniciar converses perquè el seu finançament s’incorporés de manera estable i, finalment, ha acceptat la seva incorporació arribant en un termini raonable a aportar al Consorci el ma-teix finançament que aporten l’Ajuntament i la Gene-ralitat. Fa constar que la incorporació permetrà millo-rar el finançament del Museu i donar sortida a l’expansió dels seus coneixements i dels seus pro-grames. Explica que la resta de modificacions que es proposen tenen a veure amb la incorporació que ja va ser aprovada per la Comissió Delegada del

MACBA, ratificada pel seu Consell General i exposa-da a informació pública.

El Sr. Ciurana explica que CiU està en contra de la incorporació del Ministeri de Cultura en les institu-cions culturals de Catalunya perquè la presència del Ministeri no compleix cap dels supòsits polítics i ad-ministratius que l’Estatut estableix ja que fixa clara-ment que Catalunya té competències exclusives en matèria de Cultura. No entén aquesta incorporació i menys que es justifiqui en base a l’aportació econò-mica que fa el Ministeri. Li sembla absurd que la manera que tingui el Ministeri per incorporar-se a les institucions culturals del país sigui a través de fer una aportació econòmica. Pensa que hi ha un altre debat, el finançament, que s’està vivint en altres àmbits però repeteix que és absurd i políticament poc reco-manable que per aquesta qüestió el Ministeri s’in-corpori al MACBA.

La Sra. Esteller avança el suport del seu grup a la proposta perquè facilitarà que el MACBA pugui asso-lir els objectius establerts i que el seu finançament s’estabilitzi.

El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu grup.

El Sr. Martí i Grau diu al Sr. Ciurana que les com-petències exclusives del Govern de la Generalitat no queden afectades per concertar una actuació concre-ta entre tres administracions. Puntualitza que l’ex-clusivitat en competències culturals vol dir que la Generalitat de Catalunya i les institucions catalanes són sobiranes per decidir amb què concerten; el Govern de Catalunya i el Govern Municipal han deci-dit concertat un servei públic i no s’han saltat cap precepte constitucional ni estatutari. Fa constar que, a més del benefici que representa l’aportació eco-nòmica, aquesta incorporació comporta molts altres beneficis. Formar part de les estructures de les insti-tucions que poden tenir caràcter estatal ha de per-metre millorar les donacions en pagament que el Ministeri d’Hisenda administra i ha de permetre, tam-bé, establir ponts estrets en tots els programes, fins i tot els de projecció internacional i aconseguir que les produccions artístiques que faci el MACBA puguin circular a escala internacional. Fa constar que des de l’inici de les converses s’ha arribat a un acord amb la Societat Estatal d’Art a l’Exterior que ha permès que bona part de les exposicions del MACBA estiguin circulant en aquest moment per diverses capitals europees i del món, i ha permès també establir un acord entre l’Arxiu del MACBA i Arxius llatino-americans que finança el Ministeri d’Assumptes Ex-teriors. Li sorprèn que CiU estigui en contra d’aquesta incorporació perquè en el seu moment va acordar la incorporació del Ministeri de Cultura al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El Sr. Ciurana insisteix que la realitat és que el Ministeri de Cultura entra al Consorci perquè aporta diners. Torna a dir que en un punt en el que hi ha competències exclusives l’única raó de fons perquè el Ministeri entri sigui al MACBA o al MNAC és per la insuficiència financera per fer polítiques culturals ambicioses. Recorda que en el seu moment ja CiU va fer al·legacions a la modificació dels estatuts, que van ser desestimades.

(12)

MNAC i en el MACBA no; es pregunta quina és la diferència. Pensa que quan hi ha governs que deci-deixen pactar polítiques comunes sempre és a bene-fici de la qualitat del servei i no es poden barrejar qüestions relacionades amb el finançament. Afirma que se seguirà amb un millor finançament per a Ca-talunya i se seguirà tenint Consorcis amb el Ministeri i amb el Govern de la Generalitat si això permet mi-llorar la prestació del servei de la mateixa manera que si en algun moment la Unió Europea agafés com a prioritàries les polítiques culturals i permetés la concertació en algun programa, s’estaria disposat a convidar-la a participar en algun dels Consorcis per-què la millor manera d’expandir la feina del MACBA seria aquesta.

El Sr. Ciurana repeteix que és evident que hi ha insuficiències en el finançament i dubta que si no fos per això s’hauria convidat el Ministeri a entrar en el Consorci.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ICV-EU i A, PP i ERC i amb el posicionament contrari de CIU.

b) Propostes d'acord

4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr.

Joan Maria Tintoré i Turull per la seva feina com a president del Real Club de Tennis Barcelona–1899, com a reconeixement a la seva dilatada tasca i el seu arrelament a la Ciutat, per les seves aportacions al món del tennis i, en concret, per la projecció de la ciutat de Barcelona al món gràcies al trofeu de tennis Conde de Godó, que aquest any celebra la cinquan-ta-sisena edició.

El Sr. Alcober demana debatre aquest punt i el següent, conjuntament. Es proposa concedir la me-dalla d’Or al mèrit esportiu a dues persones vincula-des a l’esport del tennis. Explica que Catalunya té el 43% de federats del conjunt de l’Estat alhora que molts clubs centenaris que han fet realitat una pràcti-ca esportiva molt important. El Sr. Tintoré, president del Real Club de Tennis Barcelona, ha tirat endavant un club que té un dels més prestigiosos trofeus de tennis en terra batuda del món, la seva presència com a president a escala internacional dels clubs centenaris i les seves col·laboracions per vincular el tennis entre ciutats el fan mereixedor d’aquest guar-dó. El Sr. Ferrer i Peris, és també mereixedor del guardó. Ha estat durant vint-i-set anys president de la Federació Catalana de Tennis, té una llarga trajec-tòria en la promoció del tennis català i ha donat un suport molt important als clubs en relació al tennis per als més joves i al tennis adaptat.

La Sra. Fandos avança el suport del seu grup a aquestes dues propostes. Del Sr. Tintoré vol desta-car la seva manera de ser propera i sempre disposa-da a col·laborar amb tothom, ha aconseguit que Tennis Barcelona sigui club de referència de la ciutat i del país i ha impulsat juntament amb Sixte Cambra el torneig Comte de Godó que és un dels exemples de com la societat civil pot posar principalment amb el seu esforç un esdeveniment com aquest a escala mundial. Afirma que el Sr. Ferrer i Peris és una per-sona que ha dedicat la seva vida al món del tennis, considera important la seva tasca en el desenvolu-pament del tennis a escala de base i la seva

aporta-ció va més enllà de posar el tennis català a escala mundial.

La Sra. Esteller celebra l’atorgament de les dues medalles perquè el tennis és un esport molt vinculat a la ciutat amb una gran trajectòria i projecció inter-nacional. El Sr. Tintoré tant en la tasca desenvolupa-da al desenvolupa-davant del Club de Tennis Barcelona i amb el Trofeu Godó ha contribuït a projectar la ciutat i el tennis arreu del món. El Sr. Ferrer ha tingut una ac-ció pionera davant la Federaac-ció Catalana de Tennis i ha fet una funció primordial quant al tennis base amb la seva implementació a les escoles perquè continuí sent un esport de referència a Barcelona.

El Sr. Florensa reitera el suport del seu grup a les dues medalles que entén sobradament merescudes a dues personalitats del món del tennis.

La Sra. Blasco afegeix el suport del seu grup a l’atorgament de les medalles.

El Sr. Alcober agraeix el suport unànime de tots els grups.

Es dictamina amb el posicionament favorable de

tots els Grups.

5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr.

Josep Ferrer i Peris, president de la Federació Cata-lana de Tennis entre els anys 1981 i 2008, com a reconeixement a la seva dilatada tasca en el món del tennis català, que ha experimentat una evolució i un creixement extraordinaris només comparables al de les grans potències mundials; pel desenvolupament del tennis base i del tennis a les escoles, que ha estès aquest esport per tots els racons de Catalunya; i també perquè la Federació Catalana de Tennis ha esdevingut un dels màxims referents del tennis inter-nacional i és present en la majoria d’òrgans de go-vern del tennis arreu.

Es dictamina amb el posicionament favorable de

tots els Grups.

IV) Part decisòria / Executiva

a) Ratificacions

b) Propostes d'acord

6. Aprovar inicialment la proposta de modificació dels Estatuts de l’entitat pública empresarial Institut Barcelona Esports, per a la seva adequació a orga-nisme autònom local, fixant l’entrada en vigor del canvi de forma jurídica a partir de l’1 de gener de 2009. Sotmetre’ls a informació pública per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals.

El Sr. Alcober explica que es proposa la modifica-ció dels estatuts perquè la nova Llei de contractes del sector públic modifica de forma substancial el règim de les entitats públiques empresarials i la seva entrada en vigor significa que part dels contractes de les concessions esportives no es podrien celebrar d’acord amb el dret públic, sinó amb el dret privat, motiu pel qual es proposa el passi de l’Institut a or-ganisme autònom local.

(13)

autò-nom, però com que avui s’aprova inicialment la modi-ficació d’uns estatuts el seu grup s’absté per si s’escau proposar alguna al·legació.

La Sra. Esteller afirma que el PP entén el motiu del canvi motivat pel nou règim de contractació. Avança, però, l’abstenció del seu grup a l’aprovació inicial per, si és el cas, presentar al·legacions a algu-na de les modificacions proposades.

El Sr. Florensa avança l’abstenció del seu grup. Pensa que l’Institut Barcelona Esports ha viscut en poc temps diversos canvis i modificacions d’estatuts i entén que caldria actuar amb més previsió, en poc temps ha passat de ser un institut a entitat pública empresarial i ara un organisme autònom local.

El Sr, Alcober repeteix que es modifiquen els esta-tuts i també s’aprofita per normalitzar algunes situa-cions. Quant a la previsió a què fa referència el Sr. Florensa, puntualitza que el 24 de novembre de 2004 es constitueix l’entitat pública empresarial, però el 31 d’octubre de 2007 la llei modifica aquesta situació, cosa que no era previsible.

El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa l'abstenció de CIU, la Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP i el Sr. Florensa expressa l'abstenció d'ERC. S'aprova.

7. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Bar-celona com a ens consorciat, en el Consorci Casa de les Llengües. Aprovar inicialment els Estatuts del Consorci Casa de les Llengües adjunts en aquest expedient; i sotmetre'ls a informació pública per un termini de trenta dies.

El Sr. Martí i Grau explica que es proposa l’aprovació inicial de la incorporació de l’Ajuntament al Consorci Casa de les Llengües, que s’ubicarà en el recinte fabril de Can Ricart. El Consorci està for-mat actualment per la Generalitat, el Centre Unesco i la Fundació Fòrum. Fa constar que en el proper Ple-nari del Consell Municipal s’aprovarà la cessió dels espais de Can Ricart, de titularitat municipal, i el planejament urbanístic que permetrà l’inici de la construcció de la seu definitiva de la Casa de les Llengües a Barcelona. La proposta d’estatuts plante-ja que l’Ajuntament s’incorpori sense cap aportació per al finançament ordinari del Consorci perquè l’aportació municipal es tradueix en la cessió de l’espai.

El Sr. Ciurana avança el vot favorable del seu grup.

La Sra. Esteller manifesta alguns dubtes en rela-ció al que ha de ser la Casa de les Llengües. Pensa que és un centre cultural adreçat a tothom per a la recerca i la innovació de les llengües, la seva natura-lesa està prou contrastada a l’expedient, però creu que ocupa un espai excessiu –5.000 metres qua-drats– perquè tenint en compte la manca d’equi-paments que hi ha al districte una part d’aquest edifi-ci s’hauria de destinar a altres equipaments. El PP entén que totes les llengües han d’estar reconegu-des i que s’ha de garantir la presència de la pluralitat lingüística a Catalunya, del català i del castellà. Re-corda que el 13 de febrer passat el seu grup va for-mular un prec demanant que l’Ajuntament de Barce-lona garantís en la Casa de les Llengües aquest respecte de les llengües oficials i es va respondre que l’Ajuntament respecte l’autonomia i el criteri de la

Generalitat. Pensa que si l’Ajuntament forma part del Consorci no és només per tenir un paper passiu i acceptar tot el que diu la Generalitat, sinó que ha de tenir un paper actiu i proposar el que consideri con-venient per desenvolupar els objectius de la Casa de les Llengües. Pregunta quin serà el paper de l’Ajuntament i si defensarà la pluralitat i oficialitat de les dues llengües de Barcelona.

El Sr. Florensa avança el vot favorable del seu grup perquè la Casa de les Llengües és un equipa-ment cultural important per promoure i preservar el desenvolupament de les llengües del món i el reco-neixement i respecte a la diversitat lingüística.

La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu grup i la demanda d’una obertura de llengües i de món a la ciutat.

El Sr. Martí i Grau creu que els metres quadrats destinats a la Casa de les Llengües són necessaris perquè aquest sigui un equipament que tingui centra-litat a escala de ciutat. Fa constar que s’ha acordat que la part de l’espai de l’equipament destinat a Au-ditori tindrà també un ús polivalent per al barri. Res-pecte al paper de l’Ajuntament en el Consorci, afirma que serà actiu, fa constar però que sense formar part del Consorci ja s’han acordat projectes en comú, posa com a exemple l’exposició de la Mar de Llen-gües instal·lada a la Carpa de la plaça Universitat que es va concertar amb la Casa de les Llengües per fer-la coincidir amb l’any del diàleg intercultural.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu grup i espera que l’Ajuntament defensi la pluralitat de les llengües i també la castellana tenint en compte que és la tercera llengua que es parla al món.

El Sr. Martí i Grau diu que a la Casa hi tindran ca-buda totes les llengües, però manifesta que un cen-tre d’aquest tipus ha d’ajudar a mantenir l’ecosistema lingüístic del món i, per tant, protegir especialment les llengües minoritàries i més amenaçades.

El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa l'abstenció del PP i el Sr. Flo-rensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova.

c) Proposicions

V) Part d'impuls i control

a) Proposicions / Declaracions de Grup

Del Grup Municipal CIU:

(14)

La Sra. Fandos adverteix que queden només cin-quanta-cinc minuts perquè comenci la Comissió se-güent, fa constar que s’han utilitzat dues hores per tractar les propostes de l’equip de govern i demana als grups que facin una reflexió. Li consta que l’equip de govern estava d’acord en acceptar la proposta de canvi d’horari que va fer CiU.

El Sr. Ciurana formula la proposició. Diu que en una ciutat com Barcelona, que va patir com poques la follia dels bombardejos durant la guerra civil i que, per tant, els ciutadans van haver de buscar meca-nismes d’autodefensa com ara refugiar-se en les estacions del metro o construir refugis antiaeris fa que periòdicament apareguin en diferents obres pú-bliques o particulars espais que fa setanta o vuitanta anys s’havien previst com a refugis ciutadans. La-menta que la Llei de memòria històrica que parla de la necessitat del manteniment, per exemple, dels arxius documentals no parli de preservar els ele-ments estructurals que vinculen amb la guerra. De-mana que l’Ajuntament estableixi uns criteris gene-rals per facilitar la feina als operadors públics i privats. Esmenta que a la plaça Navas ha aparegut un refugi que requeriria una intervenció el més ràpida possible per decidir si mereix una valoració determi-nada o la seva preservació.

La Sra. Esteller avança el vot favorable del seu grup pel que fa a la primera part de la proposició i, quant al segon punt, explica que ha proposat a CiU un redactat transaccional perquè es prioritzi la possi-bilitat de la seva coexistència amb l’aparcament pre-vist.

El Sr. Florensa avança el suport del seu grup per-què és una proposta positiva que intenta ordenar i establir criteris i perquè posa èmfasi a una problemà-tica que s’ha presentat aquests dies a la que caldria trobar una solució.

La Sra. Blasco expressa el suport del seu grup. El Sr. Martí i Grau dóna suport a la proposta per-què ja s’està treballant en aquesta línia. Fa constar que els arqueòlegs encara no han certificat que hi hagi a la plaça les estructures internes que permetin la recuperació del refugi que allà hi havia. Posa de manifest que hi ha més de 1.500 espais a la ciutat que van ser utilitzats com a refugi antiaeri i que, per tant, els criteris de gestió d’aquests espais hauran de tenir en compte el seu gran nombre que segurament obligaran a prendre en alguns casos decisions que no seran la seva estricta preservació.

El Sr. Ciurana agraeix el suport de tots els grups. Accepta l’esmena proposta pel PP que aclareix la voluntat de prioritzar la coexistència de l’aparcament. El Sr. Martí expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP i el Sr. Florensa expressa el vot favorable d'ERC. S'aprova

amb el redactat següent:

La Comissió de Cultura, Educació i Benestar So-cial acorda: 1. Que, per part del Museu d'Història de la Ciutat o qui correspongui, es fixin els criteris i el protocol d'actuació a seguir en relació a l'estudi, la preservació, catalogació i la possible obertura al públic dels refugis antiaeris que estan documentats a la ciutat de Barcelona. 2. Que, en el cas del refugi de la plaça Navas, es procedeixi en el temps més breu

possible, a la seva valoració per part de Patrimoni i, en el cas que es decideixi la seva preservació, prio-ritzar la possibilitat de la seva coexistència amb l'a-parcament allà previst, i en el cas que no fos això possible, cercar d'acord amb els veïns, un emplaça-ment alternatiu per a l'aparcaemplaça-ment en el seu entorn immediat, dignificant i urbanitzant la plaça de manera immediata.

Del Grup Municipal PP:

9. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, manifesta el seu rebuig a l'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya perquè: I) Impedeix als pares exercir la llibertat per escollir el tipus d'educa-ció que volen pels seus fills, i no defensa la pluralitat de models educatius: limita l'autonomia de centre, no permet la separació de nens i nenes a les aules, etc. II) No inclou mesures per millorar la qualitat educati-va i disminuir el fracàs escolar, no estableix els re-cursos educatius necessaris per atendre als alumnes amb necessitat específiques, no esmenta la neces-sària millora de les condicions laborals dels mestres i no estableix les línies d'una política decidida de be-ques i d'ajudes per a les famílies.

La Sra. Esteller formula la proposició tenint en compte que s’està parlant d’un avantprojecte de Llei que després estarà sotmès a un procés de diàleg i participació, creu però que en aquesta fase és ne-cessari manifestar-se perquè estan en joc drets im-portants. El text no estableix un catàleg de drets a les famílies, l’article 16 només els permet una parti-cipació secundària en tot el procés educatiu, entre tots els principis ordenadors de la prestació del ser-vei públic no es recull, en cap cas, el dret de les fa-mílies a escollir l’escola i el model escolar i, en aquest sentit, es vulnera un dret fonamental. Fa constar que es continua primant el criteri geogràfic i de planificació per damunt de l’interès de les famílies en el procés de matriculació i que el text mostra des-confiança cap a les famílies i cap el sector concertat. Manifesta que no es respecten les opcions pedagò-giques, la llei prohibeix les escoles diferenciades sense cap tipus de justificació pedagògica o legal i no respecta la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la declaració d’ajustar a dret tot tipus de for-mació. No es fomenta la conciliació de la vida famili-ar i laboral, no s’especifica la necessitat de places suficients en el primer cicle de l’educació infantil. Quant a la violència a les aules, es limita a parlar de mediació en les situacions de manca de convivència i no ajuda a lluitar contra el fracàs escolar. Pensa que tots aquests motius són de sobres suficients per manifestar el rebuig a la llei.

La Sra. Blasco, que s’ha d’absentar de la sessió, avança el vot contrari del seu grup a la proposició.