Númm. 32 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acords Consells District 5/10 Acords Disposic Acords de Modific CVIIIMU
GA
Municipal essió 28/10/2 s sessió 30/11ó de Govern
essió 23/11/2 s sessió 1/12/2
s Municipals
te 4. Les Cort 0/2011 ... s sessió extrao
cions genera els òrgans de
cacions de crè
UN
A
011 ... /2011 ... 011 ... 2011 ... de Districtes. Acords sess ... ordinària 5/10 ls govern èdit Pressupos
N
AS
S
... ... ... ... sió ... 0/2011 ... st 2011 ...NIC
SE
SUMA
3456 3512 3518 3523 3531 3533 3534CI
E
ARI
Cartipàs Designació neral de Piedad d Nomenam de Barc Designació sidènciaPersonal Concursos
Convocatò tal per a gòria de logia ....
P
ET
ó representan e la Caja de A de Zaragoza, ment secretari elona ... ó membre de a i Règim Inte
òria de mobilit a proveir llocs e tècnic/a sup ...
PA
TA
t a l’Assemble Ahorros y Mont Aragón i Rioja del Consell Es ... la Comissió d erior ...
tat voluntària s de treball de perior d’Educac
...
10 de desembr
AL
A
ea Ge- te de a ... 3 scolar
... 3 e Pre- ... 3
horitzon- e la cate-
ció i Psi- ... 3
Bases generals que han de regir la convoca- tòria de dos concursos per a la provisió de dos llocs de treball ... 3543 Cap de Producció i Relacions Externes ... 3545 Assessor/a Tècnic/a... 3548 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria de dos concursos per a la provisió de dos llocs de treball de l’IMH ... 3551 Col·laborador/a amb els Contribuents ... 3553 Administratiu/iva de Gestió Tributària. Ges-
tió Recaptatòria ... 3556
Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de director/a de la Direcció Adjun- ta de Planificació i Control de Gestió d’Hà-
bitat Urbà ... 3559
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Treball de cap del Departament de Llicèn-
cies d’Activitats... 3561
Nomenaments
Funcionaris/àries de carrera / en pràctiques
Tècnic/a Mitjà/na d’Arquitectura i Enginyeria 3563 Tècnic/a Superior d’Arquitectura i Enginyeria 3565 Tècnic/a Mitjà/na d’Art i Història ... 3566 Caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona .. 3566 Agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona ... 3567
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 28 d’octubre de 2011, aprovada el 30 de novembre de 2011
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit d’octubre de dos mil onze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
El Sr. Puigdollers inicia la sessió comunicant al Consell Municipal l'absència de la Sra. Blasco, convalescent d'una intervenció quirúrgica, a qui envia els millors desitjos, en nom de tot el consistori, d'una prompta recuperació.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 23 i 30 de setembre de 2011, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 6 de setembre de 2011 (S1/D/2011) que, proposa a l’òrgan competent de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, S.A., com accionista de TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, S.A., elevar a la Junta General de TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, S.A la proposta de designació del Sr. Constantí Serrallonga i Tintoré com a membre del Consell d'Administració de TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, S.A, en substitució del Sr. Àngel López i Rodríguez.
representació de l’Ajuntament de Barcelona: lm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, la Sra. Cristina Iniesta i Blasco i el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez; i designa la Sra. Cristina Iniesta i Blasco Vicepresidenta de l’esmentat Consell Rector.
3. Decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4465) que, autoritza l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la Declaració que tindrà lloc en 1a 1ª Conferencia Internacional de la Xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran de Dublín i faculta la Sra. Assumpció Roset i Elias, Comissionada de l’Alcaldia de la Gent Gran, o persona en qui delegui, per la representació de l’Ajuntament a les actuacions que se’n derivin de la Xarxa de Ciutats amigues de la gent gran.
4. Decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4360) que, designa representants de l’Ajuntament de Barcelona als òrgans de govern del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, les persones següents:
- Consell Rector:
President: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Vocals: Sr. Llucià Homs Capdevila Sra. Marta Clari i Padrós
Sr. Josep Ma. Mestres Quadreny Sr. Carles Sala Marzal
Sr. Bernat de Déu
Sra. Margarita Tossas i Marqués
- Comissió Executiva:
President: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Vocals: Sra. Marta Clari i Padrós
Sr. Llucià Homs Capdevila
i deixa sense efectes els anteriors nomenaments de representants de l’Ajuntament de Barcelona als òrgans de govern de l’esmentat Consorci.
5. Decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4344) que, designa representants de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Privada de l’Auditori i l’Orquestra, les persones següents:
President: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Vocals: Sr. Llucià Homs Capdevila Sra. Marta Clari i Padrós Sr. Carles Sala i Marzal
i deixa sense efectes els anteriors nomenaments de representants de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de l’esmentada Fundació.
6. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4419) que, designa el Sr. Joan Angulo Arrese i la Sra. Margarita Tossas Marquès representants de l'Ajuntament de Barcelona a la Comissió mixta prevista a la clàusula segona del Protocol de col·laboració entre el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per a la instal·lació de la Secretaria de la Unió pel Mediterrani al Palau de Pedralbes de Barcelona.
7. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4371) que, designa el Sr. Vicent Guallart Furió i la Sra. Marta Clari i Padrós representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió de Seguiment prevista a la clàusula quarta del Protocol signat l’1 de setembre de 2006 entre l’Administració de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona en relació a la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona.
l'Alcaldia de 13 de juliol de 2011 en referència a la designació de representants en aquesta Fundació.
9. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4365) que, nomena el Sr. Jaume Ciurana i Llevadot vicepresident del Patronat i de la Comissió Delegada del Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Sr. Jordi Carulla i Font vocal de la Comissió Delegada de l'esmentat Museu.
10. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4364) que, designa la Sra. Cristina Iniesta i Blasco membre del Patronat de la Fundació Institut Guttmann en substitució de la Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader.
11. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4363) que, delega en la Sra. Cristina Iniesta i Blasco, com a presidenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'atorgament de les autoritzacions sanitàries de funcionament dels establiments de tatuatge, micropigmentació i pírcing a la ciutat de Barcelona, la vigilància i el control sanitari dels esmentats establiments (inclosa la inspecció) i la imposició de sancions sobre les infraccions contemplades en el Decret 90/2008, de 22 d'abril.
12. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4361) que, nomena membre del Consell Municipal del Districte de l'Eixample el Sr. Xavier Díez de Gispert en substitució del Sr. Ignasi Oliva i Corrales.
13. Decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de 2011 (S1/D/2011 4367) que designa, membres del Consell Rector de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, les persones següents:
- En representació de les organitzacions comercials: Sr. Joan Estapé i Mir
Sr. Josep Lluís Gil i Duñó Sr. Alejandro Goñi i Febrer Sr. Faustino Mora i Esteve Sr. Bernat Morales i Loscos
- En representació de les organitzacions de consumidors i usuaris: Sr. Salvador Domínguez i Rodríguez
- En representació de les organitzacions sindicals de treballadors: Sr. Lluís Orri i Riba
14. Decret de l'Alcaldia, de 29 de setembre de 2011 (S1/D/2011) que, fixa com a festes locals a celebrar durant l'any 2012, en el terme municipal de Barcelona, els dies 28 de maig, dilluns de Pasqua Granada i 24 de setembre, Mare de Déu de la Mercè.
15. Decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4503) que, designa el Sr. Josep Lluís Alay i Rodríguez membre del Consell Rector del Consorci Casa Àsia, en representació de l'Ajuntament de Barcelona, i en substitució del Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
16. Decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4499) que, designa vocals del Consell Assessor d'Escultures els Srs.: Willy Müller, Enric Ruiz Geli i Albert Cortina Ramos; i deixa sense efectes les designacions com a vocals de l'esmentat Consell Assessor dels Srs.: Andreu Orriola i Modorell, Francesc Bacardit Segués i Joaquim Español Llorens.
Interdepartamental del Call de Barcelona i el Sr. Josep Lluís Alay i Rodríguez vocal de l'esmentada Comissió.
18. Decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4471) que, designa l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot i la Sra. Marta Clari i Padrós membres del Patronat de la Fundació Privada Barcelona Formació Professional.
19. Decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4469) que, delega en l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot la presidència del Consell General del Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i designa la Sra. Marta Clari i Padrós i Isabel Balliu i Badia i el Sr. Josep Lluís Alay i Rodríguez vocals de l'esmentat Consell General.
20. Decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4468) que, delega en el Regidor de Presidència i Territori diferents atribucions en matèria d'animals i deixa sense efecte les atribucions conferides en aquesta matèria en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans.
21. Decret de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4467) que, designa el Sr. Joan Roca i Albert i la Sra. Anna Castellano Tresserra representants de l'Ajuntament de Barcelona a la Comissió Mixta de Seguiment i Avaluació de la restauració del Museu-Monestir de Pedralbes.
22. Decrets de l'Alcaldia, de 3 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4511, 12 i 14) que realitzen canvis en l'estructura organitzativa de diferents departaments.
23. Decret de l'Alcaldia, de 10 d'octubre de 2011 (S1/D/2011) que assigna a la Gerència de Recursos, la gestió de les aplicacions pressupostàries del Pressupost Municipal 2011 de l’Oficina de protecció dels animals, que formava part de l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans; i encomana transitòriament la tramitació dels actes decisoris i resolutoris fins el tancament del pressupost 2011 en matèria de gestió i administració econòmica, contractació, convenis i subvencions de l’Oficina de protecció dels animals de la Gerència de Recursos, als òrgans i llocs de treball del Departament d’Administració i del Departament Jurídic de la Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans.
24. Decret de l'Alcaldia, de 13 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4649) que, designa el Sr. Josep Reina Rincón, Intendent major de la Guàrdia Urbana de Barcelona, vocal de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
25. Decret de l'Alcaldia, de 13 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4648) que, proposa el nomenament de l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot com a vocal del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
26. Decret de l'Alcaldia, de 14 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4647) que, designa la Sra. Ma. Pilar Altarriba Muradell membre del Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat en substitució del Sr. Marc Viñolas.
27. Decret de l'Alcaldia, de 14 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4646) que, designa el Sr. Francesc Banchs i Areu membre del Consell Rector de l'Institut Municipal d'Informàtica en substitució del Sr. David Vinyals.
28. Decret de l'Alcaldia, de 14 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4645) que, designa la Sra. Cristina Iniesta i Blasco vocal de la Comissió Executiva del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Empresa i Ocupació, membre del Patronat de la Fundació Privada Barcelona Formació Professional.
30. Decret de l'Alcaldia, de 18 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4756) que, designa el Sr. Enric Solé i Codina membre del Consell d'Administració del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona en substitució del Sr. Ignasi Planas.
31. Decret de l'Alcaldia, de 18 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4699) que, nomena vicepresidents/es dels Consells Municipals dels Districtes que s'assenyalen a continuació, les persones següents:
Sr. Joan Anton Sánchez de Juan del Districte de Ciutat Vella Sra. Carme Mata Burgos dels Districte de l'Eixample
Sr. José Antonio Calleja i Clavero del Districte de Sants-Montjuïc Sra. Emilia Torras i Pastor del Districte de les Corts
Sra. Montserrat Guitarte i Gutés del Districte de Sàrria-Sant Gervasi Sr. Xavier Barberà Mir del Districte de Gràcia
Sr. Manuel Conde Garcia del Districte d'Horta-Guinardó Sr. Javier Barreña Flores del Districte de Nou Barris Sr. Claudi Cervelló i Roset del Districte de Sant Andreu Sr. Francesc Carmona Pontaque del Districte de Sant Martí.
32. Decret de l'Alcaldia, de 20 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4712) que, designa vocals de la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona, les persones següents: Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Sr. Vicente Guallart Furió, Sr. Albert Civit i Fons, Sr. Enric Lambies i Ortín i la Sra. Amèlia Mateos i Higuera.
33. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'octubre de 2011, que incoa expedient administratiu per a la supressió del Registre Municipal d’Unions Civils de l’Ajuntament de Barcelona, i per a deixar sense efecte les normes reguladores de l’esmentat Registre, així com la instrucció de l’Alcalde, d’1 de juny de 1994, sobre el desenvolupament normatiu del Registre Municipal d’Unions Civils i delega l’atribució resolutòria en la Comissió de Govern, en aplicació d’allò establert en els articles 16 o) de la Carta Municipal i 23.1a) i 49.17 del Reglament Orgànic Municipal.
b) Mesures de govern
Mg 1. Actuacions de millora i nou impuls a l’Agència per a l’abordatge integral del treball sexual.
La Sra. Vila presenta la mesura de govern, que inicia amb una salutació a tots els presents atès que, aquesta, és la seva primera intervenció del mandat en el Plenari.
Dit això, inicia l'exposició sobre el contingut de la mesura referint-se, d'entrada, a la creació, el 2006, de l'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual –en endavant ABITS–, a instàncies del grup de CiU, de la tasca de la qual, transcorreguts cinc anys, se'n pot fer una valoració molt positiva. Per tant, el nou govern municipal considera que ha arribat el moment de donar un nou impuls al programa que desenvolupa l'Agència, que avui presenten en forma de mesura de govern.
Assenyala que aquesta proposta es basa en la idea que cal un enfocament global i integral del fenomen de la prostitució, des d'una perspectiva local i sent conscients de les competències que tenen com a ajuntament. Precisa que això comporta un pla global, atès que fins ara el programa el liderava exclusivament la regidoria de la Dona, mentre que ara hi impliquen també la Primera i la Segona tinències d'Alcaldia, atès que no es pot perdre de vista que la prostitució és un fenomen complex que no es pot abordar des d'una única perspectiva.
formació i d'inserció laboral en diferents empreses col·laboradores; entenen, tanmateix, que ara cal un assessorament laboral millor, que permeti programes especialitzats segons el perfil de les usuàries, de manera que es pugui garantir l'èxit veritable de la reinserció laboral.
Fa avinent que també es planteja la necessitat de fer un seguiment de les usuàries del programa una vegada hagin trobat una nova feina, atès que no és una garantia, en el cas de les persones que exerceixen la prostitució, que fer una altra feina els asseguri la reinserció social i una altra mena de vida. Per aquest motiu, el pla estableix un seguit de mecanismes que han de permetre valorar amb més rigor els seus resultats.
Informa, també, que s'ha previst un increment pressupostari del 67%, així com el trasllat de les oficines d'atenció a les usuàries d'ABITS. Remarca que amb aquest increment pressupostari es donarà un servei millor d'assessorament laboral, es duplicarà el programa de formació per la reinserció laboral en empreses que participen en el programa; igualment, es crearan programes especialitzats per a col·lectius específics identificats, i també es plantegen l'actuació en països d'origen en coordinació amb altres administracions, amb entitats privades i ONG que treballen en aquest àmbit.
Informa que també inclouran les usuàries del programa ABITS en les clàusules socials de contractació de l'Ajuntament, alhora que els oferiran un servei de representació jurídica i assessorament.
Apunta que tot aquest seguit de millores que acaba d'esmentar, les fan amb els principis de coordinació amb altres administracions, amb els cossos de seguretat, amb informació i sensibilització a la ciutadania i persones visitants d'arreu del món. Afegeix que aplicaran aquests principis i mesures amb el compromís de reunir cada tres mesos una taula política –durant el mandat anterior només ho va fer una vegada– per abordar integralment el fenomen de la prostitució, composada per la regidoria de Dones i Drets civils, i la Primera, Segona i Quarta tinències d'Alcaldia.
La Sra. Moraleda comença la seva intervenció manifestant que estan d'acord amb el que proposa la mesura de govern, tal i com ja va tenir ocasió d'expressar a la regidora Vila, que entenen com una proposta per incrementar els mecanismes per a la lluita contra el fenomen de la prostitució.
Posa en relleu que l'única novetat que presenta la mesura és l'increment pressupostari, atès que l'Agència i el Programa ja fa 5 anys que funcionen. Tanmateix, diu que aprecien l'evolució positiva que ha tingut l'aplicació del pla des del seu inici, quan van néixer per donar respostes a situacions i realitats molt diverses del col·lectiu.
Remarca que en l'informe dels serveis i recursos d'ABITS del 2010 es posava de manifest que en quatre anys d'implementació s'havia anat ampliant l'àmbit territorial d'actuació, havia augmentat el nombre de persones ateses i, conseqüentment, s'havia arribat a un nombre més gran de dones que són prostituïdes al carrer. Destaca que també s'evidenciava que s'havia aconseguit una millora dels serveis oferts, juntament amb l'increment de recursos humans i econòmics per a l'atenció del col·lectiu, de manera que els darrers quatre anys s'havia anat incrementant progressivament el pressupost.
A tot això, hi afegeix el treball en xarxa entre institucions i entitats del tercer sector per atendre les necessitats del col·lectiu; de manera que el nou impuls del programa que planteja la mesura del govern es basa en una feina ben feta al llarg del mandat anterior.
Evidencia que la crisi econòmica dibuixa un marc diferent al de fa uns anys, motiu pel qual avisa que cal estar atents a les dificultats que es presentaran a l'hora d'integrar les dones afectades al mercat de treball, com també que cal estar alerta arran de les retallades aplicades als plans d'ocupació per part del Departament de Treball de la Generalitat, uns plans que servien per poder fer una primera incorporació al mercat de treball. Apunta també que cal parar molta atenció a l'enduriment de l'accés a la renda mínima d'inserció que, en força casos, servia a aquestes dones per poder començar una nova vida.
ajuntament reguli individualment aspectes de la vida quotidiana que esdevenen cada vegada més globals.
Tot seguit, fa referència a la sessió d'aquest mes de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, on van manifestar que serien exigents amb el govern de la ciutat i el seu alcalde a fi que s'abordi el problema de la prostitució i les prioritats de tractament, especialment en l'espai públic; afegeix que també van manifestar que, per al seu Grup, el fenomen de la prostitució s'havia d'abordar protegint les dones mitjançant la lluita contra les màfies i defensant l'espai públic.
La Sra. Pajares, per començar, agraeix a la Sra. Vila la presentació d'aquesta mesura de govern, així com la feina de tots els professionals que, durant els anys que fa que dura el programa, han estat treballant amb l'Agència. Igualment, consideren que cal reconèixer el treball de totes aquelles entitats del tercer sector que participen en la taula tècnica, alhora que valoren positivament l'optimització dels recursos.
Acabat el capítol d'agraïments i entrant en l'objecte de la mesura, remarca el progrés de l'Agència quant a recursos materials i econòmics d'ençà del 2006, i el defineix com un dels projectes de CiU nascut durant l'anterior mandat, que un altre govern va posar en marxa, i que l'actual anuncia que continuarà desenvolupant.
Expressa, tanmateix, que tot i valorar positivament la tasca de l'Agència, no estan d'acord que sigui un projecte continuista i, per tant, celebren que CiU hagi apostat per millorar la feina de l'Agència, malgrat que consideren que la millora també s'ha de traduir en la solució de les mancances i els errors del passat; a tall d'exemple, diu que va ser gràcies a la insistència del grup del PP que durant el passat mandat el districte de les Corts fos inclòs al Programa, de manera que es reconeixia que el districte patia un problema de prostitució al carrer, i es feliciten que es mantingui com un dels punts del programa.
Posa en relleu l'ambició de futur que palesa la mesura de govern, i diu que esperen que en les properes sessions de la Comissió de Qualitat de vida, Igualtat, Joventut i Esports es detallin les actuacions i se'n faci un seguiment, essencialment perquè un increment del 67% del pressupost és molt remarcable, un increment que aniria molt bé per a molts programes que desenvolupa aquest ajuntament, motiu pel qual volen saber quines seran les actuacions preferents, quin pressupost s'hi dedicarà i, també, quines àrees es reforçaran més.
Convida el govern municipal a què tingui en compte la importància de vincular aquest Programa a la lluita contra el tràfic de persones, i a un control major de la immigració irregular, atès que, segons dades que consten en la mesura de govern, un 85% de les dones que exerceixen la prostitució són immigrants, percentatge del qual un 24% es troba en situació irregular.
Igualment, afegeix que en el document hi consta la xifra de 551 expedients inactius a setembre de 2011, és a dir, que corresponen a persones de les quals no se n'ha tingut notícia els darrers tres mesos, i que al seu parer reclama esbrinar els motius i buscar-hi solucions. Indica, també, que a banda dels informes quantitatius, consideren que cal elaborar-ne de qualitatius, sense entrar en judicis de valor, però sí per obtenir el màxim d'informació per poder actuar en conseqüència.
En referència a la coordinació amb altres administracions que ha esmentat la Sra. Vila, remarca la necessitat de treballar transversalment amb la resta d'institucions, universitats i món empresarial, així com la indispensable coordinació amb cossos i forces de seguretat de l'estat.
La Sra. Sanz agraeix a la Sra. Vila la presentació de la mesura de govern, així com el reconeixement a la feina feta durant el mandat anterior. També agraeix la tasca dels professionals implicats en el Programa i de les entitats que hi col·laboren, la feina dels quals permet confirmar avui que el programa ABITS s'ha consolidat com un servei de referència en matèria de treball sexual a Barcelona i també al conjunt del país.
comunicació, que significa un trencament del consens que es va establir durant el mandat anterior, i els convoca a continuar en aquesta línia de treball.
Significa que ABITS era una prioritat per al govern anterior, que la regidoria de Dones va desplegar amb molta ambició, i entre les actuacions del qual remarca que es va doblar el pressupost en quatre anys, que va créixer entorn del 64%; també es va augmentar el nombre d'hores d'atenció i els recursos; es van ampliar les zones territorials; i també es va enfortir la coordinació interdepartamental.
Quant a les novetats que inclou la present mesura, posa en relleu que, tot i l'augment pressupostari que planteja –que li sembla molt positiu–, s'equivocaran si consideren que només augmentant les partides pressupostàries es resoldran les coses, atès que es tracta d'actuacions molt complexes. Per aquest motiu, demana que apliquin una gran dosi de prudència.
En relació a la coordinació interdepartamental, assenyala que coincideixen plenament en la necessitat que s'estableixi, tot i que avisa que estaran molt atents a què sigui real i efectiva, i justifica aquestes reserves amb l'exemple de la renda mínima d'inserció.
Pel que fa a les actuacions amb els països d'origen de les dones prostituïdes que proposa la mesura, els demana que no pequin d'ingenuïtat, atès que el principal problema rau en la normativa a escala estatal; així, l'actual llei d'estrangeria ni ha servit per evitar la irregularitat, ni dóna eines útils per poder gestionar la immigració. Subratlla que quan aquestes dones no es poden regularitzar tenen moltes més dificultats per deixar el treball sexual al carrer.
Finalment, es refereix a la substitució de sancions per treball comunitari, i alerta que es corre el risc de precaritzar encara més la seva situació.
El Sr. Portabella avança el suport del grup UpB a la mesura de govern, atès el seu convenciment que ABITS és un bon plantejament per a l'abordatge del treball sexual, i que recorda que va ser proposat i impulsat el 2006 pel govern tripartit d'aquest ajuntament. Així, transcorreguts aquests anys, el programa s'ha anat consolidant i donant els seus fruits; i els professionals que hi treballen i les entitats que hi col·laboren han fet una gran tasca, i cita les fundacions Surt i Àmbit Dona, l'Associació de Defensa dels Drets de les Dones, El Lloc de la Dona, el programa SICAR cat, APIP, Creu Roja, fundació Escó, Genera, Metges del Món només per citar-ne algunes, que han participat amb gran convenciment a fi d'oferir un resultat final que ajudi a un millor funcionament de la societat i a augmentar-ne la cohesió.
Considera que és destacable l'èxit que ha tingut el servei d'informació i d'inserció laboral que, malgrat el marc de crisi econòmica i els nivells elevats d'atur, ha aconseguit un 65% de la inserció en els casos en què s'ha pogut intervenir. Igualment, valoren molt positivament l'augment dels recursos humans i econòmics d'ABITS, l'ampliació de les zones territorials d'actuació, i l'increment del nombre de dones ateses.
Tanmateix, manifesta preocupació pel fet que s'hagi presentat la iniciativa exclusiva del grup del PP d'introduir modificacions en l'ordenança del civisme, que afecta justament l'àmbit de les treballadores i treballadors sexuals, atès que reclama que desaparegui l'avís previ dels cossos de seguretat per passar a la sanció directa de 300 euros a les persones que exerceixen la prostitució al carrer. Consideren que amb això s'esquerda una mica el consens i l'esperit d'aquest Programa, ja que fins ara s'havia anat actuant de manera consensuada, i que obre una línia que, en la seva opinió, és equívoca pel que fa al contingut i al mètode.
Posa en relleu que, tal i com han fet en altres ocasions, tot i compartir les catorze línies d'actuació del Pla, continuen trobant-hi a faltar els indicadors d'avaluació. Admet que els esmentats indicadors en aquest àmbit no són fàcils d'establir i de consensuar, però la seva inexistència obre un espai d'incertesa sobre el funcionament del Programa, ja que no permet un sistema quantitatiu i qualitatiu que es pugui regular i racionalitzar.
Considera que aquesta coordinació permetria millorar la situació d'aquestes persones.
La Sra. Vila agraeix el to i la voluntat de consens expressada en les intervencions.
Dit això, aborda l'aspecte del continuisme que s'ha explicitat, i admet que sí que hi ha continuisme amb la idea, atès que va ser una idea del seu Grup, tot i que no significa que hi hagi d'haver continuisme amb el model. Precisa que fins ara es treballava des de l'àmbit de la regidoria de Dona, i ara es plantegen la implicació de dues tinències d'Alcaldia, perquè entenen que el fenomen de la prostitució és prou complex i requereix una cobertura àmplia de serveis com per tractar-lo des d'un únic punt de vista. Així, en aquesta mesura de govern s'hi esbossa un enfocament més global, la generació d'un espai de debat del govern municipal per valorar com s'ha d'acarar aquest assumpte i com s'ha de donar cobertura social a les usuàries del Programa. Per aquest motiu, s'hi implica la Primera Tinència d'Alcaldia, i també la Segona Tinència pel que fa als aspectes de reinserció laboral.
Quant a la manca d'indicadors que s'ha apuntat, corrobora el problema que això planteja perquè s'hi han trobat, atès que tal i com estava el seguiment del programa fins a dia d'avui era molt complicat valorar-ne l'eficiència i els resultats, així com saber què s'havia de fer amb els expedients oberts de persones il·localitzables. Per aquest motiu, diu que quan es refereixen a l'enfocament integral d'atenció a les usuàries es plantegen precisament això, perquè tot i que una persona hagi estat reinserida laboralment no significa que li hagin resolt el problema, sinó que cal fer-ne el seguiment, i aconseguir xifres per poder passar comptes quan calgui dels resultats reals del Programa, i que ara com ara no estan en condicions de fer.
Matisa, quant a percentatges que apareixen en la mesura, que el 86% de persones ateses són immigrants, el 73% de les quals estan en situació regular i, per tant, cal trobar-los una sortida.
En referència al tràfic de persones, remarca que hi manca coordinació entre els cossos de seguretat, i diu que és voluntat de la mesura acarar aquesta manca de coordinació, i entenen que l'espai per poder-ho fer ha de ser l'Agència, i la implicació dels cossos de seguretat, atès que, en definitiva, contra el que pretenen lluitar és contra l'abús i la vulneració dels drets humans a Barcelona.
La Sra. Moraleda fa avinent a la Sra. Vila que en el mandat anterior havien establert una coordinació interdepartamental a l'Ajuntament i també amb altres administracions; així, s'hi implicava la regidoria de Seguretat, que era coneixedora en cada moment de com estava la situació, i fruit d'aquesta col·laboració, es prestaven els serveis.
Avisa que estaran atents perquè la mesura els fa sospitar que el govern municipal farà de substitut del de la Generalitat quant a l'aportació econòmica que permetrà fer inserció laboral d'aquestes persones, atès que les entitats que treballen en el Programa actualment no tenen cobertura pel que fa als plans d'ocupació que l'anterior govern de la Generalitat havia posat en marxa.
A tall de conclusió, els demana que protegeixin les dones, que lluitin contra les màfies i que defensin l'espai públic, amb consens.
La Sra. Pajares agreix els aclariments de la Sra. Vila, i anuncia que estaran amatents a les futures actuacions de l'Agència. Afegeix, arran d'alguns comentaris, que el seu Grup actua coherentment amb allò que pensa i, per tant, diu que estan convençuts que lluitar contra la prostitució és el mateix que contra el tràfic de persones i, per tant, continuaran reclamant que les forces de seguretat disposin de tots els mitjans, materials i legals, per lluitar-hi.
La Sra. Sanz replica que la coordinació interdepartamental i interinstitucional va ser una prioritat en el desenvolupament del Pla durant el mandat anterior, i que va redundar en un seguit de resultats molt positius.
Remarca, però, que la realitat és tossuda i ni l'ordenança del civisme els ha servit per acabar amb la prostitució, perquè no li toca a aquest ajuntament, i tampoc no podran abordar aquesta situació sense una política global.
confonguin polítiques migratòries amb la resolució de la situació complexa del fenomen de la prostitució.
La Sra. Vila tanca els torns d'intervenció, afirmant que si realment haguessin existit polítiques transversals, segurament avui no hauria calgut presentar aquesta mesura. En tot cas, considera que aquest no és un assumpte per posar-se medalles, i que és un debat que ha d'ultrapassar aquest cambra.
Mg 2. Impulsar el Museu Picasso de Barcelona mitjançant un nou model de governança.
El Sr. Ciurana inicia la seva intervenció per presentar la mesura de govern remarcant la importància i la potència que el Museu Picasso representa per a la ciutat, i la influència que confien que continuï tenint els propers anys en la vida cultual barcelonina.
Tot seguit, es refereix a la culminació, fa ben poc, de la fase d'ampliació del museu amb la creació del centre de coneixement i recerca, així com que, properament, s'articularà jurídicament la cessió del Palau Meca per part de la Caixa a l'Ajuntament, de manera que el moment és idoni perquè el Museu Picasso faci un salt endavant.
Assenyala que han arribat a la conclusió, després de parlar-ne internament i també amb els responsables del museu, de la necessitat que el Museu Picasso disposi d'un nou estatut i marc d'actuació que li permeti fer aquest avenç a què s'ha referit.
Apunta que entre els objectius principals del nou model de governança que presenten avui hi ha el de dotar el museu d'una major autonomia de gestió, atès que calen requeriments d'agilitat administrativa que, probablement ara com ara no són els idonis. Igualment, assenyala que també pretenen un major grau de representació i visibilitat del Museu Picasso a la societat, dotant-lo de l'autonomia de gestió a què s'ha referit abans a fi que no sigui una mera dependència administrativa municipal.
Seguidament, es refereix al tercer objectiu, que és assolir més projecció internacional del museu, en el sentit d'atorgar-li més capacitat per promoure internacionalment les seves activitats per forjar aliances amb altres museus i fundacions d'arreu del món; d'impulsar acords amb especialistes i experts internacionals i, també, guanyar agilitat, eficàcia i capacitat de reacció.
Finalment, assenyala que el cinquè gran objectiu que recull la mesura és obtenir millor capacitat d'interlocució del museu, tant respecte a la família Picasso, a fi de garantir més vinculació amb el museu, com la relació més directa amb l'entorn d'amistats del pintor; a més de la capacitat de vincular el museu amb l'acadèmia, amb els experts, amb la societat cultural de Barcelona, amb altres administracions, reforçar la presència de la Xarxa Picasso Catalunya, o les col·laboracions amb els ajuntaments de Gósol, Cadaqués, Horta de Sant Joan i la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac.
Consideren, doncs, que aquest conjunt d'objectius que ha esmentat exigeixen un nou model de governança, motiu pel qual l'Institut de Cultura ha posat en marxa un procés d'estudis previs i anàlisi de les diferents possibilitats quant a fórmules jurídiques, i s'ha arribat a la conclusió que la creació d'una fundació pública és la més idònia, de manera que s'han endegat els tràmits jurídics previs, i afegeix que la mesura de govern conté el calendari d'actuacions.
Esmenta, també, un seguit de bases irrenunciables per emprendre el procés, entre les quals que el Museu Picasso mantindrà sempre el seu caràcter de servei públic municipal, amb tot el que això comporta quant a l'exercici de les potestats de l'Ajuntament al museu.
recursos o estructures, ni de l'ICUB ni de l'Ajuntament, ni tampoc no implicarà cap càrrega suplementària per a aquesta administració.
Acaba la presentació assenyalant que tenen previst concloure el procés abans del juliol de l'any vinent; i reitera que ho valoren com un projecte de ciutat, i que estan oberts a tots els suggeriments i propostes que sorgeixin d'aquesta cambra, tot i que estan convençuts que una nova fórmula de governança del Museu Picasso permetrà fer un salt endavant a tot l'àmbit cultural de Barcelona.
El Sr. Martí manifesta, d'entrada, l'acord del grup Socialista amb aquesta mesura de govern perquè qualsevol equipament cultural amb una massa crítica suficient, com és el cas del Museu Picasso, és aconsellable que acabi tenint autonomia de gestió, atès que això pot permetre desplegar el seu màxim potencial; que això es faci a través d'una fundació pública, amb totes les garanties pel que fa a la presència de l'Ajuntament, els sembla correcte.
Remarca, també, que aquesta proposta arriba en un bon moment del museu, atès que rep més d'un milió de visitants a l'any, i es tracta d'una de les propostes més seguides, tant pels ciutadans de Barcelona com pels d'arreu. Un segon aspecte que també consideren rellevant és que ja han acabat les obres del museu iniciades fa força anys, i que es va fer així a fi d'ampliar-lo i reformar-lo sense haver de tancar-lo mai, malgrat que els palaus gòtics que allotgen la col·lecció presenten moltes dificultats d'intervenció estructural, de manera que ha estat gairebé un procés de sutura de tots aquests espais, fins acabar, aquest mateix any, amb la inauguració del centre de documentació i recerca.
Destaca una tercera característica del Museu Picasso, que és la tasca excel·lent que l'equip encapçalat per Pepe Serra ha fet aquests darrers anys. Així, el museu no només ha gaudit del prestigi per la importat col·lecció que allotja, sinó perquè ha esdevingut un centre de referència internacional en la generació de nou coneixement entorn de l'obra del pintor, de la seva influència en el context cultural i de la seva relació amb Barcelona, convidant els màxims experts i institucions en moviments d'avantguardes artístiques i vinculant-los al museu.
Conclou, doncs, que aquestes característiques que acaba d'expressar fan que el Museu Picasso, més enllà de ser un contenidor d'una gran col·lecció, sigui un centre dinàmic, ple d'activitat, i un punt de referència en la recerca i la generació de nou coneixement entorn de la figura d'un dels mestres indiscutibles de l'art del segle XX.
Entén que tot plegat aconsella tirar endavant la mesura de govern, tot i que vol puntualitzar que no acaba de comprendre com, tal i com planteja la mesura i també acaba d'esmentar el Sr. Ciurana, això no suposarà cap cost econòmic, altrament, la segregació d'un nucli d'activitat d'un ens més ampli com és l'ICUB sempre porta costos associats, més encara quan actualment una manera de lluitar contra la crisi de la major part d'institucions públiques és unificant ens autònoms i no pas generant-ne de nous.
Per acabar, diu que l'única cosa que hi troben a faltar és una memòria econòmica que expliqui quin serà l'escenari un cop es desplegui el nou model de governança. Igualment, recorda que per fer un canvi com el que planteja la mesura cal un director potent i, en aquest sentit, afegeix que tot sembla indicar que Pepe Serra és un ferm candidat a guanyar el concurs per a la direcció del MNAC, de manera que recomana que una mesura com aquesta esperi el desenllaç de tots aquests esdeveniments, ja que no és bo per a una institució fer tants de canvis alhora.
La Sra. Esteller subratlla que és opinió unànime que el Museu Picasso és un centre de referència a Barcelona, amb un bon fons i una gran programació d'exposicions temporals. Així, amb aquestes premisses entenen que està en condicions per tenir més projecció internacional i aprofitar tota la potencialitat de la seva col·lecció i l'activitat que desenvolupa.
que permeti obtenir més recursos, i que els qui n’aportin puguin obtenir beneficis, de manera que el museu es beneficiarà amb més obra i uns recursos que li garanteixin la projecció.
En aquest sentit, assenyala que els sembla correcta la figura de la fundació, tot i que consideren necessari abordar les diferents fórmules de gestió valorant-ne els avantatges per aconseguir els objectius desitjats.
Quant a les institucions que en formaran part, a banda de l'Ajuntament, volen saber quins contactes s'han fet.
Igualment, entenen que és bo que el Museu Picasso mantingui un contacte permanent amb tots els museus que tenen obra del pintor, com el MOMA i el Metropolitan de Nova York, el Reina Sofía o el de Màlaga, atès que la interconnexió de l'obra redunda en benefici de les exposicions, incloses les temporals.
Afegeix que vol parlar, a banda de la projecció internacional del Museu Picasso de Barcelona, de l'impacte que té en el seu entorn més proper, el de barri, i els fa avinent la necessitat de dinamitzar l'entorn, i el fet que els veïns han demanat una entrada al museu pel carrer de Flassaders a fi de descongestionar el carrer de Montcada i que, alhora, beneficiaria la part comercial del carrer de Flassaders i s'hi incrementaria la seguretat.
La Sra. Ribas remarca que el Museu Picasso és el millor testimoni del vincle del pintor amb Barcelona, ja que la seva obertura va comptar amb la iniciativa del pintor. Remarca que la ciutat ha respost a aquest vincle al llarg dels anys amb l'ampliació del museu i de les col·leccions, fins a la recent creació del centre de coneixement i recerca. A més, fa referència al fet que el museu ocupa una posició molt rellevant en el relat cultural de la ciutat, esdevenint un actiu molt important que proporciona a la ciutat capitalitat en creativitat, contemporaneïtat i la situa com a ciutat de talent.
Fa avinent que els museus també signifiquen focus de revitalització urbana i, per tant, el Museu Picasso ha contribuït decisivament a la revitalització del barri de la Ribera aportant-li centralitat.
D'aquesta manera, quan els museus deixen de ser espais d'exposició estàtica per entrar en una dinàmica de reformulació permanent per anar més enllà com a equipament cultural i com a valor social i urbà, s'imposa la cerca de noves formes de gestió que li permetin més autonomia i presència i representativitat socials en el òrgans de gestió, més capacitat d'interlocució i de projecció, sense que això impliqui deixar de banda el servei públic.
Posa en relleu que aquesta cerca a què s'ha referit es va iniciar durant el mandat anterior, i que amb la presentació d'aquesta mesura de govern es pot començar a debatre públicament, que, atenent al calendari que presenta, es podrà anar debatent fins a l'estiu.
Confirma que coincideixen amb què la figura jurídica de la fundació pública sembla la més encertada, atès que proporciona més agilitat administrativa, més capacitat per aconseguir recursos externs, alhora que ha de permetre mantenir la titularitat municipal i la direcció política de l'Ajuntament, i també preservar millor els drets laborals dels treballadors i treballadores del museu.
De tota manera, fa un seguit de consideracions que al seu parer són prioritàries, com ara que el Museu Picasso ha de continuar obrint-se a la ciutadania de Barcelona i de Catalunya, i tot i que estan d'acord amb la seva internacionalització, creuen que la proximitat ha de continuar sent un dels seus principals actius, entre altres coses perquè la democràcia cultural es construeix des del territori i, a més, perquè el Museu Picasso sempre ha fet una aposta valenta de diàleg amb el seu entorn, el barri de la Ribera, fet que l'ha portat a enfortir les estratègies de compromís amb la realitat social i el territori on s'insereix.
moment en què l'actual govern de la Generalitat està relaxant els controls sobre les fundacions a través dels canvis legislatius que es volen introduir amb lallei òmnibus, creuen que el concepte de fundació pública no és motiu suficient de certesa sobre la gestió pública d'uns recursos tan preuats per part de la ciutadania.
Per tant, demanen al govern municipal que s'esforci a demostrar a la ciutadania que el nou model de governança garanteix la defensa dels interessos públics per sobre dels privats.
El Sr. Laporta posa en relleu que el Museu Picasso, amb un milió de visitants a l'any, és el més visitat de la ciutat després del Museu del Barça, i és el cinquè equipament quant a interès turístic; alhora que es refereix a l'augment de beneficis que obtindrà a partir de la pujada d’un euro del preu de l'entrada, i puntualitza que no ho diu pas amb ànim de crítica.
Entén que fer front als nous reptes del segle XXI d’un museu com el Picasso, caldrà mantenir i millorar els serveis que ofereix, i continuar captant l'interès dels turistes i dels barcelonins i les barcelonines, treballant en la línia de cercar les vies necessàries per aconseguir els objectius pretesos.
De tota manera, fa un parell de consideracions quant al contingut de la mesura, en el sentit que fa una diagnosi vaga, atès que en presentar les limitacions i les mancances del model actual, no s'expliquen massa; alhora que consideraven, abans que no ho aclarís fa uns instants el Sr. Ciurana, que la proposta de governança també és vaga en l'informe; de tota manera confirma que li ha quedat clar que la gestió no es privatitzarà, sinó que la titularitat del museu continuarà sent municipal, tot i que ho havien intuït atès que a la mesura es parla de l'autonomia de la gestió, de l'agilitació de processos i, sobretot, fa referència al garantiment dels llocs de treball del personal destinat al museu, així com el control econòmic per part de l'administració.
Pel que fa a la figura jurídica que es proposa adoptar per a la gestió del museu, remarca que, després de dir que encara no estava decidida del tot, parlen amb detall de la figura d'una fundació pública, dels beneficis que reportaria als donants i als mecenes, i demana la màxima transparència si finalment s'opta per aquesta fórmula, com sembla.
Quant al calendari que proposen, sembla que s'ha establert que el proper desembre ja estiguin redactats els nous estatuts, fet que encara els fa pensar més que ja s'ha decidit el model que s'implementarà, alhora que celebra la voluntat per part del govern municipal d'assumir nous reptes per al Museu Picasso.
El Sr. Ciurana agraeix la unanimitat expressada en les intervencions d'acceptació d'aquesta mesura de govern, un procés que tot just s'inicia ara, i aprofita per manifestar la disponibilitat absoluta del govern municipal d'estar amatent a tots els suggeriments i propostes dels grups municipals, tot i que diu que tenen clar que és precisament quan el museu està en un bon moment, com aquí s'ha remarcat, que cal plantejar-se els reptes de futur.
Quant a algunes de les qüestions plantejades en el debat, confirma al Sr. Martí que s'elaborarà una memòria econòmica i li fa avinent que, si repassa el calendari, veurà que està prevista per al desembre; assegura, també, que el Picasso tindrà un director potent, tot i que adverteix, ateses les al·lusions a la figura de l'actual director, el Sr. Serra, que no és competència d'aquest Plenari el procés concursal per a la direcció del MNAC.
En referència a algunes qüestions apuntades per la Sra. Esteller, concretament a la pregunta de si s'han fet contactes previs amb les institucions que formen part del museu, li respon que els primers passos s'han fet des d'aquest ajuntament. Quant a la possibilitat que ha plantejat d'una entrada pel carrer de Flassaders, puntualitza que això forma part del pla estratègic del museu, i confia que ben aviat es pugui completar, tot i que ja avisa que aquesta possibilitat comportarà noves obres d'adaptació que, per bé o per mal, mai no es completen del tot ja que és tracta d'un equipament en ple procés de renovació.
de permetre, en aquest cas, l'èxit. Confirma, també, que mantindran els criteris de proximitat i d'accessibilitat de la ciutadania al museu.
Per acabar, arran de la intervenció del Sr. Laporta respon que els aspectes a què s'ha referit han de passar per l'estructura administrativa d'aquest ajuntament, és a dir, un procés que no agilita precisament la captació de recursos.
El Sr. Martí posa de manifest, no sense certa ironia, que va considerar, d'entrada, que la mesura de govern era un darrer intent per part del Sr. Ciurana de mantenir Pepe Serra a la direcció del Picasso, però li demana que si això no passa, reconsideri els temps, sobretot perquè un canvi de direcció suposa una sacsejada prou important que, conjuntament amb un canvi d'ordenament jurídic, pot ser excessiva per al museu.
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d'11 d'octubre de 2011, que designa la Comissió encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament de presidents i vocals que hauran de constituir les Meses Electorals de les Eleccions al Congrés dels Diputats i el Senat, i fixa el dia 22 d'octubre per a celebrar-lo.
2. Ratificar, el Decret de l'Alcaldia, de 29 de setembre de 2011, que concedeix a Regesa una bonificació del 95% (que suposa la quantitat de 58.520,78 euros, corresponent a 4.9014 m2) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres per construir un edifici d'habitatges amb protecció oficial, amb dues plantes soterrani per a aparcament, planta baixa per a un local comercial i tres habitatges, sis plantes pis amb sis habitatges per planta, és a dir, un total de 39 habitatges amb protecció oficial, 1 local comercial, i places d'aparcament per a 47 cotxes i 8 motos, al carrer Pujades, núm. 163, generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució de data 20 de juliol de 2006, de la regidora Ponent d’Urbanisme i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2006, epígraf: 1a) 3, (construccions, instal·lacions o obres que s’executin per iniciativa pública o privada, destinades a habitatge protegit), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l'obra. Donar trasllat a l'IMH als efectes procedents.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens precedents.
4. Ratificar, el Decret de l'Alcaldia, de 29 de setembre de 2011, que concedeix a Regesa una bonificació del 95% (que suposa la bonificació de 153.794’73 euros, corresponent a 14.041’41 m2) sobre la quota inicial de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres per construir un edifici de dues plantes soterrani, planta baixa amb altell, i sis plantes pis per a ús de 104 places d'aparcament per a cotxes, 5 per a motos, 8 locals comercials i 102 habitatges de protecció oficial al carrer Pallars, núm. 373, generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució de data 11 d'octubre de 2005 del Primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, i en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal de l’any 2005, (obres i instal·lacions que s’executin per iniciativa pública i tinguin per objecte la construcció d’habitatge en règim de protecció pública), i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de l'obra. Donar trasllat a l'IMH als efectes procedents.
5. Ratificar els Decrets d’Alcaldia, de 26 de setembre de 2011, que atorguen la medalla d’Honor al Mèrit, en la categoria d’argent i bronze als membres de la Guàrdia Urbana que figuren en les relacions adjuntes; i la medalla d’Honor al Mèrit en la categoria d’argent a títol honorífic, a les persones i entitats alienes al Cos de la Guàrdia Urbana que figuren en la relació adjunta.
S’aproven els tres dictàmens precedents amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova.
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
6. Adoptar, en l'exercici de les competències reservades a l'Ajuntament com a soci únic de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, S.A., els acords següents: Primer. Designar el Sr. Jordi Joly Lena membre del Consell d'Administració de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA. Segon. Establir que el termini de designació del conseller que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. Tercer. Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
Comissió de Govern: a) el reajustament d’anualitats i la redistribució de les autoritzacions i/o disposicions aprovades. b) la signatura dels documents per a la formalització del contracte. c) la designació del responsable del contracte, la del coordinador en matèria de seguretat i salut en l’execució de l’obra. d) l’aprovació del pla de seguretat i salut en el treball. e) l’aprovació del programa de treball. f) la modificació del contracte en els supòsits de fusió per absorció, escissió, aportació o transmissió d’empreses o branques d’activitats de les mateixes. g) la revisió de preus, sempre que estigui prevista en el plec de clàusules administratives particulars. h) la cancel·lació i/o devolució de la garantia definitiva i complementària. i) l’aprovació de la certificació final en els contractes d’obres. j) la liquidació del contracte sense saldo o amb saldo resultant a favor de l'ajuntament. 3. En el Primer Tinent d’Alcalde: a) la decisió sobre la sol·licitud d’adopció de mesures provisionals en els supòsits previstos en la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. 2n) Establir que de les resolucions adoptades en virtut d’aquest encàrrec se’n donarà compte al plenari del consell municipal, mitjançant el despatx d’ofici.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
8. Aprovar, de conformitat amb allò disposat a l'article 99.4 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic (LCSP), l'adaptació dels dotze models de Plecs de clàusules administratives particulars per als contractes d’obres, subministrament i serveis, l’aprovació dels quals estigui atribuïda al Plenari del Consell Municipal, a la regulació establerta per la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible, per la qual es modifica, entre d'altres, la LCSP; incorporar les referides adaptacions a l’aplicació informàtica SAP-Contractes o aplicació informàtica que pugui substituir-lo; i publicar-los en el Perfil de Contractant i en la Gaseta Municipal.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova.
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
10. Restar assabentat de la memòria del Consell Tributari corresponent a l’any 2010.
La Sra. Recasens, abans d'iniciar la presentació d'aquest punt de l'ordre del dia, precisa que s'acumula el debat de les ordenances fiscals i la Memòria del Consell Tributari.
Tot seguit, assenyala que avui podran sotmetre a aprovació inicial el projecte d'ordenances fiscals que ha presentat el govern municipal per a l'exercici del 2012, que ha partit de la proposta valenta d'aquest govern de tirar endavant, malgrat estar en minoria, un projecte per intentar buscar els acords necessaris per acordar una proposta que, després de l'exposició pública, podran acabar de concretar a fi que es pugui procedir a la seva aprovació definitiva el desembre.
Així, manifesta que el projecte d'ordenances fiscals que avui sotmetran a votació no serà, com sempre ha succeït en aquest ajuntament, el que finalment s'aplicarà a la ciutadania, tot i que confirma que avui estan en condicions d'explicar el projecte a fi que sigui valorat de cara a la seva aprovació definitiva. Afegeix que, durant el període d'exposició pública, acceptaran totes aquelles esmenes que no només plantegi el Grup amb qui fins a dia d'avui s'ha arribat a algun acord, sinó també totes aquelles propostes que puguin ser assumides per aquest ajuntament sorgides dels gremis i sectors. En aquest sentit, fa avinent que aquest govern, amb voluntat de consens, de diàleg i negociadora arriba a acords en benefici de la ciutat.
Entrant en el projecte d'ordenances fiscals, assenyala que contemplen un conjunt de mesures destinades a reactivar l'economia a la ciutat, i que pretenen alleugerir la càrrega fiscal a les famílies, amb l'objectiu de donar compliment a uns compromisos que va assumir l'Alcalde amb la ciutadania durant la campanya electoral. D'aquesta manera, el conjunt de mesures que ha esmentat estan descrites i confeccionades en base a uns principis de rigor, d'eficiència, de transparència i de senzillesa quant a la relació dels administrats amb l'administració; posa en relleu, també, el context de restricció dels ingressos per part de les administracions locals, i fa avinent que vol aprofitar aquest punt per reivindicar novament el finançament que li pertoca a Barcelona i que reclamaran al nou govern de l'estat que sortirà de les eleccions generals del proper 20 de novembre, a fi que d'una vegada faci realitat la millora del finançament que la Carta Municipal reconeix per a Barcelona.
Detalla, tot seguit, algunes de les mesures que ja han tingut oportunitat d'explicar en les comissions pertinents. Així, diu que la intenció del govern municipal era que, dels cinc impostos que s'apliquen a la ciutat, dos fossin ajustats a l'increment de l'IPC i els altres tres congelats; finalment, després de les negociacions amb el Grup del PP i que aprofita per agrair, l'IBI no s'incrementa amb l'IPC i l'impost de vehicles es rebaixarà en funció dels cavalls fiscals.
Quant a les taxes, manifesta que el govern municipal proposa unes variacions que responen a quatre vies: hi ha un principi general d'increment de taxes ajustat a l'IPC, congelació de taxes vinculades a l'activitat econòmica, reducció de taxes en resposta al foment de l'activitat econòmica, i l'increment d'algunes taxes per tendir a la demanda legal d'acostar la taxa al cost del servei.
Destaca d'aquests canvis introduïts la bonificació del 20% de l'IAE per a les empreses que incrementin la seva plantilla en més d'un 10%, una mesura que intenta ajudar a la reactivació econòmica de la ciutat; la bonificació del 30% de l'impost de construccions –ICIO– per a aquelles activitats econòmiques que iniciïn la seva activitat, o per a aquelles activitats que hagin d'ampliar les empreses per acollir un increment de plantilla. Afegeix que el govern municipal estaria molt satisfet que aquestes mesures fossin ben acollides per part de les empreses i que es produís una allau d'aquestes bonificacions.
Reitera que es congela l'IBI, així com que el govern ha tingut la voluntat de fer desaparèixer la bonificació del 2%, que va ser introduïda en el seu moment perquè era incentivadora d'una determinada actitud, la domiciliació del rebut, i que ja ha complert el seu objectiu.
les que tinguin al seu càrrec alguna persona amb discapacitat, així com una bonificació del 50% per a vídues i vidus.
Pel que fa a les taxes, indica que algunes s'han incrementat per damunt de l'IPC com la del servei de cremació, atès que l'empresa ha fet una inversió molt important per la compra d'un forn crematori, i han considerat oportú incrementar aquesta taxa, tal i com estableix la llei, per tal d'amortitzar la inversió feta.
Puntualitza, arran d'una intervenció anterior del Sr. Laporta, que el Museu Picasso incrementarà d'un euro el preu de l'entrada, i les zones blaves A i B tindran un increment del 4%.
En referència a les taxes que es congelaran o que s'incrementaran per sota de l'IPC, esmenta l'augment de l'1,5% del servei de grua; la congelació de la taxa de quioscos, vetlladors i guals; l'àrea verda mixta augmentarà d'un 2,6%, mentre que les zones blaves C i D es congelaran; o que s'establirà la gratuïtat de l'àrea verda per als veïns i veïnes que no hagin acumulat sancions els darrers dotze mesos.
Posa en relleu una mesura, que al seu parer ha quedat una mica diluïda, com és la cessió d'espais municipals de forma gratuïta, com ara al Museu Picasso, la Sala Martí l'Humà, el Museu Marès, el Museu Blau o l'Arxiu Històric a les entitats sense afany de lucre una vegada l'any per fer-hi les seves activitats.
Afirma que una altra mesura que, com l'anterior, els causa molta satisfacció és la reducció de la taxa de transmissió entre vius i mortis causa, entre cònjugues i pares i fills, de les parades dels mercats municipals, que es fa amb la finalitat d'incentivar l'activitat econòmica.
Tot seguit, es refereix a una altra mesura que entén que també ha quedat diluïda com és que s'ha incrementat amb contundència la bonificació de la taxa de cementiris, de 275 euros a 400 euros, per a les famílies sense recursos.
Diu que es tracta, en conclusió, d'un conjunt de taxes que sumen entorn dels 970 milions d'euros amb què pretenen fomentar l'activitat econòmica, procurar benestar ciutadà, alleujar la càrrega fiscal a les famílies i introduir equitat i progressivitat en les polítiques fiscals sota criteris de transparència, rigor i eficàcia a l'hora d'utilitzar els recursos públics.
Per acabar, es refereix molt breument a la Memòria del Consell Tributari per agrair la tasca que fa des del 1988, quan va ser creat com a òrgan independent format per tècnics, juristes, acadèmics i professionals lliberals de prestigi, la missió del qual és contribuir a la millora de l'actuació jurídico-tributària de la ciutat i, per tant, millorar la relació amb els ciutadans en tot allò que pugui causar conflicte tributari.
Així, remarca que en aquesta memòria es trasllueix que actualment no hi ha conflictivitat fiscal a Barcelona, atès que només han estat 273 els expedients tramitats, una xifra força inferior a la d'anys enrere, i dóna llum a alguns conflictes fiscals com ara amb l'impost de plusvàlua o l'impost de vehicles en el cas de persones amb discapacitat, entre altres.
Reitera, doncs, el seu agraïment per la tasca que duu a terme el Consell Tributari i esperona la seva continuïtat.
El Sr. Carnes inicia el seu parlament reconeixent i valorant la tasca del Consell Tributari.
Dit això, i pel que fa a l'objecte de l'expedient que els ocupa, anuncia que el seu Grup votarà en contra de l'aprovació provisional de les ordenances fiscals que, recorda, estableixen el marc regulador del cistell de tributs propi d'aquesta administració. Posa en relleu que estan decidint avui quina serà la composició de les figures tributàries sobre les quals l'Ajuntament té capacitat normativa, i que enguany representen aproximadament 960 milions d'euros, és a dir, entorn del 45% dels ingressos corrents del Pressupost.
Adverteix que el grup Socialista no serà ni passiu ni irresponsable, no s'abonaran a allò que en política, malauradament, està de moda: “com pitjor estiguis tu, millor estaré jo”. Entén que algú podria creure que el grup Socialista, ara sense responsabilitats de govern, adoptaria una actitud passiva, i assegura que s'equivoca totalment. Remarca que ja han explicat les seves bases per al diàleg, intentant dibuixar amb claredat el terreny de joc on el seu Grup està disposat a arribar a acords per a la governabilitat de la ciutat; bases que parlen de les ordenances fiscals en el context d'una Barcelona solvent; d'una política fiscal justa i de manteniment de la capacitat inversora, i subratlla que, a diferència del grup del PP que ha votat negativament tots els pressupostos dels organismes dependents de l'Ajuntament, el seu Grup ha optat fins ara per l'abstenció tècnica. Fa avinent al grup del PP que mai no trobaran en el grup Socialista el patró de conducta dels qui han passat de demanar amb contundència rebaixes del 30% de l'IBI; o al grup de CiU, li fa saber que mai no denunciaran de manera efectista el rebut de l'IBI d'una hipotètica Sra. Maria amb arguments de tot punt inassumibles.
Considera, doncs, que CiU i PP s'inclinen per la demagògia fiscal, i assegura que el seu Grup defensarà des de l'oposició el mateix que quan estava al govern.
En conseqüència, manifesta que allò que d'entrada els ha revelat l'expedient de les ordenances fiscals és el pacte, legítim, entre CiU i el PP per superar el tràmit d'aprovació inicial; diu, però, que caldrà veure quant dura aquest pacte, amb una escenografia que, de moment, aguanta, i només el temps dirà si és de cartró-pedra o no. Així, destaca que allò que coneixen de l'argument és l'actitud excloent de CiU decidint recórrer a una única companyia. Altrament, reitera que les seves bases i condicions per fer el recorregut plegats, que es resumeixen en la necessitat de mantenir el model de Barcelona de prestació de serveis públics, continuen estant damunt la taula.
Observa que les ordenances fiscals els haurien de permetre posar xifres a aquesta regressió política que es posa de manifest amb la votació d'avui; unes xifres que la Segona Tinent d'Alcalde no els va proporcionar fins ahir a dos quarts de vuit de la tarda; i aprofita per preguntar-se què hauria passat si hagués estat l'anterior govern qui hagués actuat així.
Adverteix al govern municipal que la recepta dels pactes no passa per eliminar el mínims mecanismes de confiança i de transparència que tant reclamava CiU des de l'oposició, i que sembla que no ha trigat a arraconar. Pregunta, també, quants milions d'euros deixarà d'ingressar l'Ajuntament en concepte d'IBI o, el que és el mateix, quin preu tenen per a la ciutat les exigències del PP.
Dit això, els demana que expliquin que no és cert que es congelarà l'IBI tal com pretenen fer creure alguns; altrament, el rebut de l'IBI creixerà per als contribuents que el paguen per a ús residencial entre un 4% i un 8% per l'efecte dels topalls i l'eliminació de la bonificació per domiciliació bancària.
Destaca, també, que presentar les bonificacions de l'ICIO i de l'IAE sense donar cap xifra del cost que poden representar per a l'Ajuntament, ni dels beneficis que esperen obtenir-ne en termes de generació d'ocupació, ratlla la irresponsabilitat, i els convoca a donar xifres si realment volen ser creïbles.
Anuncia, doncs, que seguiran molt atentament l'impacte d'aquestes mesures; alhora que els recorda que sovint ha expressat que les ordenances fiscals i els pressupostos han de significar uns debats seriosos, malament rai si no és així, atès que la solvència de la ciutat s'ha construït en base a això els darrers anys. Contràriament, l'actitud que han pogut constatar apunta cap a una direcció diferent: sotmeten decisions importants a la conjuntura, a les necessitats de calendari, treballen amb opacitat, de manera que la feblesa del govern es trasllada a la primera gran decisió econòmica, palesant que es busca més el gest i l'efectisme que no pas la solvència de fons i l'efectivitat, i ningú no parla de com afectarà un expedient que regula el 45% dels ingressos i que afecta el compliment del Pla econòmic i financer a què s'ha compromès la ciutat; precisa que no diu pas que no es pugui canviar aquest Pla, sinó que si es vol modificar un plantejament de fons, cal començar la casa pels fonaments i no per la teulada, i explicar el nou plantejament, si és que realment existeix.
