Índex
1. El Consorci Sanitari de Barcelona 1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població
2. Línies estratègiques
2.1. Estructurar l’atenció sanitària a partir de les necessitats de salut de la població
Ampliació de la cartera de serveis PIUC
2.2. Garantir la gestió eficient de les prestacions: equitat, eficàcia i eficiència Llistes d’espera
Recepta electrònica
2.3. Millorar la qualitat de servei a la ciutadania, a la recerca de l’excel·lència L’atenció al ciutada: reclamacions, enquestes, RCA
Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris
2.4. Vetllar per la sostenibilitat econòmica i financera del sistema de salut Sistema de compra en base poblacional
2.5.Promoure la millora contínua de la qualitat de l’organització.Incorporar els representants del territori en la governabilitat del sistema de salut Govern territorial de salut
2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis
2.7. Salut pública
2.8. Projectes d’inversions
2.9. Fomentar la participació activa dels professionals Premi de Recerca en Atenció Primària
Jornades
Butlletí E-farma
3. Atenció primària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Avaluació
5. Atenció sociosanitària 5.1. Recursos i activitat
5.2. Avaluació
6. Atenció a la salut mental 6.1.Recursos i activitat 6.2. Avaluació
7. Altres línies d’atenció 7.1. Transport sanitari
7.2. Atenció a les drogodependències 7.3. Rehabilitació
7.4. Diàlisi
8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica
8.2. Prestacions complementàries
Annexos
Glossari d’abreviacions
El Consorci
Sanitari de
Barcelona
1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població
Presentació i descripció
Estructura territorial
La Regió Sanitària Barcelona (RSB) comprèn 164 municipis englobats en 7 comarques: l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i l’Oriental, i es configura, des del punt de vista de serveis sanitaris, en 15 governs territorials de salut (GTS). La població de l’RSB (5.162.064 persones) comprèn a l’entorn del 68% de la població de Catalunya, amb comarques totalment urbanes i d’altres amb un component més rural.
El Consorci Sanitari de Barcelona correspon a un govern territorial de salut, que s’estructura en 10 districtes i 73 barris, des del punt de vista municipal, i en 4 àrees integrals de salut (AIS), des del punt de vista de la gestió.
El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) amb data 28 de desembre de 1987, es pot considerar com el primer govern territorial de salut (GTS) amb una Junta General que compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que assumeix el cogovern de les actuacions de salut a la ciutat de l’Ajuntament Barcelona.
Figura 1. Governs territorials de salut de l’RSB, 2009
L’RSB s’estructura en 15 governs territorials de salut
1.1.
S.Pol de Mar Canet de Mar
CalellaPineda de Mar Sta.Susanna
Malgrat de Mar Palafolls S.Iscle de Vallalta S.Cebrià de Vallalta Tordera Fogars de la Selva
Mediona Font-rubí Torrelles de Foix Pontons Subirats Castellví de la Marca
Barcelona
Olivella
Viladecavalls
S.Pere de Ribes Sitges Vilanova
i la Geltrú
el Prat de Llobregat Torrelles de Llobregat S. Cugat del Vallès Rubí Ullastrell Olèrdola
Vilassar de Mar Premià de Mar el Masnou Alella Teià
Premià de Dalt
S.Adrià de Besòs Sta.Coloma de Gramenet Badalona Montgat Montcada i Reixac Ripollet Cerdanyola del Vallès Badia del Vallès Barberà del Vallès Cervelló Vallirana S.Vicenç dels Horts Sta. Coloma de Cervelló Pallejà el Papiol Molins de Rei la Palma de Cervelló Begues S. Climent de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels S. Boi de Llobregat Santa
Margarida i els Monjos
Gelida Olesa de Montserrat Abrera Masquefa (Anoia) Castellbisbal Martorell S.Llorenç d'Hortons S.Esteve Sesrovires Castellví de Rosanes S.Andreu de la Barca Esparreguera Torrelavit S.Sadurní d'Anoia S.Quintí de Mediona S.Pere de Riudebitlles Olesa de Bonesvalls Avinyonet del Penedès Vilafranca del Penedès Pacs del Penedès S.Martí Sarroca Villobí del Penedès Puigdàlber el Pla del Penedès Sta. Fe del Penedès Cabanyesla Granada
S.Cugat Sesgarrigues S.Fost de Campsentelles Cornellà de Llobregat l'Hospitalet de Llobregat S.Joan Despí
Esplugues de Llobregat S.Feliu de Llobregat Canyelles Cubelles El Bruc (Anoia) Terrassa Sabadell Castellar del Vallès Mataró Argentona Dosrius Cabrera de Mar Vilassar de Dalt Cabrils
Òrrius
S.Andreu de Llavaneres Caldes d'Estrac
Arenys de Mar Arenys de Munt S.Vicenç de Montalt Polinyà S. Quirze del Vallès Palau-s. i Plegamans Sta.Perpètua de Mogoda Corbera de Llobregat Collbató Sentmenat Matadepera Lliçà de Vall Granollers Parets del Vallès Mollet del Vallès La Roca del Vallès Llinars del Vallès Vilalba Sasserra Vallgorguina Sta.Maria de Palautordera Vallromanes Vilanova del Vallès S.Antoni de Vilamajor La Llagosta Martorelles Montornes del Vallès S.Just Desvern S.Llorenç Savall Aiguafreda Tagamanent Montseny Gualba Sant Celoni S.Feliu de Codines Gallifa Caldes de Montbui Lliçà d'Amunt Montmeló Campins Fogars de Montclús S.Esteve de Palautordera S.Pere de Vilamajor Cardedeu Canovelles Les Franqueses del Vallès La Garriga Cànoves i Samalús Figaró-Montmany Bigues i RiellsSta.Eulàliadel VallèsL'Ametlla
de Ronçana Cunit (Baix Penedès) Cabrera d'Anoia Sta.Maria de Martorelles Tiana Alt Penedès Garraf Baix Llobregat Nord Consorci Sanitari de Barcelona Maresme Central Barcelonès Nord i Baix Maresme Baix Llobregat Litoral
Vallès Occidental Oest Vallès Occidental Est Vallès Oriental Sector Central Baix Montseny L'Hospitalet i el Prat de Llobregat
Baix Vallès Baix Llobregat Centre
i Fontsanta
Figura 2. Àrees d’atenció integral de salut del CSB
Estructura funcional
L’estructuració territorial de l’RSB va anar acompanyada d’una reestructuració funcional que, internament, va pretendre compatibilitzar eficàcia amb
desconcentració en el territori. A més, buscava garantir una harmonització en els criteris d’actuació i en la relació amb els serveis matrius del CatSalut amb uns àmbits funcionals únics, amb responsables de projectes concrets.
En el cas de la ciutat de Barcelona, les AIS es van constituir a partir de quatre criteris bàsics:
• Distribució d’altes totals CMBD- 2004: punt de tall 44% • Influència hospitàlaria
• Distribució de recursos sanitaris en salut mental • Sectorització sociosanitària
Cal destacar l’aposta que es va fer per un model de descentralització en el qual es treballa per àmbits funcionals i s’apropa l’estructura al ciutadà, destacant-hi la figura del director de sector com a interlocutor de l’RSB al territori, el desplegament de les secretaries tècniques com a estructura de suport i el manteniment de quatre seus diferents (Badalona, Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès) per afavorir l’accés a l’RSB.
Barcelona Litoral Mar Barcelona Nord
Barcelona Esquerra
Figura 3. Organigrama de l’RSB i del CSB, 2009
Pel que fa a l’àmbit de la ciutat de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona continua exercint les funcions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) atribueix a les regions sanitàries, d’acord amb el que preveu la
Disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig. Això significa que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l’àmbit de l’RSB, l’ens que exercia les funcions de regió sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l’RSB. D’aquesta manera es compatibilitza l’existència del CSB i el respecte a la Carta Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB.
Territori i població
La Regió Sanitària Barcelona concentra al voltant del 68% de la població de Catalunya. Té una superfície de 3.179 km2 i una població de 5.162.064 habitants, segons el registre central de persones assegurades (RCA) de gener de 2009. Això suposa una densitat de població d’uns 1.624 habitants per km2, tal com es mostra a la taula 1.
Taula 1. Dades sociodemogràfiques de l’RSB, 2009
* Font: RCA de 2009 **Font: IdesCat
Les dades corresponen a les àrees bàsiques de salut (ABS) que pertanyen a l’RSB, per tant, en el cas del GTS on participin municipis que tenen ABS de fora de l’àmbit de l’RSB, les dades poblacionals que apareixen en aquest document reflecteixen només les ABS que estan dins el territori de l’RSB.
Dades estructurals Definició/paràmetre
Població* 5.162.064
Extensió** 3.179 km
Densitat de població
2
1.624 h./km
1.2.
2
L’RSB té una població de
Taula 2. Evolució de la població de l’RSB per GTS i AIS, 2008-2009
GTS/AIS
Població 2008 2009
Variació 08-09%
Alt Maresme – Selva Marítima 129.679 110.118 -17,8
Alt Penedès 92.361 94.692 2,5
Baix Llobregat Centre - Fontsanta 296.001 300.424 1,5
Baix Llobregat Litoral 302.845 307.548 1,5
Baix Llobregat Nord 147.861 151.110 2,2
Baix Montseny 49.447 50.880 2,8
Baix Vallès 99.983 101.221 1,2
AIS Barcelona Litoral Mar 308.461 311.151 0,9
AIS Barcelona Esquerra 551.347 550.852 -0,1
AIS Barcelona Dreta 428.435 428.699 0,1
AIS Barcelona Nord 425.634 425.498 0,0
Barcelonès Nord – Baix Maresme 444.565 449.352 1,1
Garraf 143.667 147.301 2,5
L’Hospitalet i el Prat de Llobregat 343.172 345.543 0,7
Maresme Central 233.160 258.096 9,7
Vallès Occidental Est 460.190 466.659 1,4
Vallès Occidental Oest 409.853 420.244 2,5
Vallès Oriental Central 238.894 242.676 1,6
Total 5.105.555 5.162.064 1,1
Població per àrees integrals de salut
Taula 3. Estructura per grups d’edat i sexe de la població del CSB per AIS, 2009
AIS
Homes Dones <15 a. 15-44 a. 45-64 a. >65 a. Total <15 a. 15-44 a.
45-64
a. >65 a. Total
Barcelona
Litoral Mar 21.192 79.533 35.956 21.694 158.375 19.868 64.825 35.609 32.474 152.776
Barcelona
Esquerra 34.170 115.324 65.282 44.106 258.882 32.670 114.848 76.025 68.427 291.970
Barcelona
Dreta 25.293 87.696 50.979 34.410 198.378 23.762 89.695 59.878 56.986 230.321
Barcelona
Nord 28.230 91.056 48.949 35.712 203.947 27.060 87.318 54.929 52.244 221.551 Total
Barcelona 108.885 373.609 201.166 135.922 819.582 103.360 356.686 226.441 210.131 896.618
Taula 4. Total Barcelona ciutat
Anys Homes Dones Total
<15 108.885 103.360 212.245
15-44 373.609 356.686 730.295
45-64 201.166 226.441 427.607
>65 135.922 210.131 346.053
Línies
estratègiques
2.1 Estructurar l’atenció sanitària a les necessitats de salut de la població Ampliació de la cartera de serveis
PIUC
2.2 Garantir la gestió eficient de l’accés a la cartera de serveis Llistes d’espera
Recepta electrònica
2.3. Millorar la qualitat de serveis a la recerca de l’excel·lència Atenció al ciutadà: reclamacions, enquestes
Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris 2.4. Vetllar per la sostenibilitat econòmica i financera del sector
Sistema de compra en base poblacional
2.5. Incorporar els representants del territori en la governabilitat del sistema de salut
Govern territorial de salut
2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis
2.7. Salut pública
2.8. Projectes d’inversions
2.9. Fomentar la participació activa dels professionals Premi de Recerca en Atenció Primària
Jornades
Butlletí E-farma
Estructurar l’atenció sanitària a partir
de les necessitats de salut de la
població
Ampliació de la cartera de serveis
L’abast de l’ampliació en l’atenció assistencial que s’ha produït aquest any 2009 a l’RSB s’ha centrat, bàsicament, en l’extensió de projectes ja endegats i en la contractació de tècniques existents a nous centres que fins ara no en
disposaven, ja que com a novetats només s’ha aprovat una tècnica nova .
A) Noves tècniques i tractaments
Radioteràpia complexitat IV: els importants canvis produïts en els darrers anys en el camp de l’oncologia radioteràpica ha fet necessari un nou sistema de classificació que inclogui, a més dels 3 nivells generals, un quart nivell per a procediments i tractaments que no hi tenen cabuda als 3 anteriors.
En tot cas, per aquest any 2009 dins d’aquesta nova tècnica només es contempla la radioteràpia externa pediàtrica i la irradiació corporal total pediàtrica, i que al ser un tractament tan específic i especialitzat només es contracta als Hospitals Vall d’Hebron.
B) Noves accions més rellevants
S’ha acabat el procés de reordenació de les al·lèrgies, que s’ha fet seguint una doble perspectiva:
Contractual: passant el total de la contractació de centres extrahospitalaris a centres de la XHUP.
Territorial: passant de la concentració a la ciutat de Barcelona a apropar l’activitat a diversos territoris (H. Sant Joan de Déu d’Esplugues, H. de Mataró i H. de Sabadell).
Pel que fa al desplegament del nou model de salut mental, la disponibilitat econòmica només ha permès aquest any 2009 la posada en marxa (i de manera parcial) en 2 nous centres de salut mental d’adults (CSMA). En tots els casos, anava lligat a la implantació del suport a l’atenció primària.
Adjudicació del concurs de teràpies respiratòries domiciliàries, amb deu lots a la RSB distribuïts en el territori amb els proveïdors següents:
Lot 7. GTS : Hospitalet El Prat, Baix Llobregat – Centre – Fonsanta. Proveïdor Air Products Sud europa, S.L
Lot 8. GTS : Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Delta Litoral. Proveïdor Oximeplus
Lot 9. GTS : Barcelonès Nord - Baix Maresme. Proveïdor Oximeplus Lot 10. GTS : Maresme central, Vallès oriental central, Baix Montseny, Baix Vallès. Proveïdor Oximeplus
Lot 11. GTS: Vallès Occidental est Proveïdor Oximesa Lot 12. GTS: Vallès Occidental oest. Proveïdor Oximesa Lot 13. ZI: Barcelona Litoral Mar. Proveïdor Oxigen Salud SA Lot 14. ZI: Barcelona Esquerra. Proveïdor Oximeplus
Lot 15. ZI: Barcelona Dreta. Proveïdor Air Products Sud europa, S.L Lot 16. ZI: Barcelona Nord. Proveïdor GASMEDI
2.1.
Radioteràpia complexitat IV
Reordenació de les al·lèrgies
Nou model de salut mental: suport a la primària
Concurs de teràpies respiratòries
El 2009 s’han implementat noves accions lligades a projectes de diversos plans directors:
o Pla director de malalties de l’Aparell Respiratori: H. Clínic o Pla director de malalties de l’Aparell Locomotor: s’amplien les
noves accions engegades el 2008 a l’H. Sabadell i H. Granollers o Pla director de salut materno-infantil
Part natural: implantació en l’H. Terrassa, Mútua de Terrassa i H. Mollet, i ampliació a l’H. de Sant Pau. o Pla director de Salut Mental i Addicions:
Projecte per a la implementació de projectes demostratius en l’àmbit de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència (ProdeP) per a persones amb trastorns mentals greus (CSMA Eixample Dreta)
Quant a l’ampliació de dispositius ja existents destaquen:
o Atenció hospitalària: nou equipament per consultes externes de l’H. Sabadell (1a. fase: 6,0M € d’anualitat)
o Atenció a la salut mental:
50 llits de mitja i llarga estada ADP al Centre Assistencial Emili Mira (1,8M €)
12 llits d’aguts a l’H. Sant Rafael (0’65M €)
C) Nous equipaments assistencials contractats pel CatSalut
Atenció a la salut mental i drogodependències
• HD adolescents Granollers. 20 places HD
• Centre d’atenció i seguiment a les drogodependències. Can Brians 1 i 2
Atenció primària
• EAP Vilanova i la Geltrú-3
• Fruit de desdoblaments d’equips de l’ICS, es posa en marxa el 2009 l’EAP Cerdanyola-Ripollet
Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC)
Operativització i coordinació del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) amb les funcions de monitoratge i seguiment dels indicadors assistencials en l’àmbit de l’RSB, així com el seguiment de totes les accions posades en marxa durant el període d’hivern, com és el Pla d’altes en les diferents línies, aguts, subaguts i sociosanitari.
També s’estableix un circuit de seguiment i control d’indicadors bàsics com són les urgències ateses, llits disponibles i pacients pendents d’ingrés de tota la xarxa hospitalària de Catalunya.
A la vegada, es fa un seguiment epidemiològic fruit de la informació del PIUC i es completa gràcies a la informació extreta de diversos sistemes de vigilància epidemiològica, com són el de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), la informació sobre detecció de pics de sobrecàrrega assistencial, aplicat sobre els indicadors del 061 que realitza el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i l’European Influenza Surveillance Scheme (EISS).
Finalment, s’avaluen els resultats d’activitat i de les accions establertes al llarg
Accions comunicatives del PIUC Ampliació de dispositius
Garantir la gestió eficient de les
prestacions: equitat, eficàcia i
eficiència
Les principals línies d’actuació se centren en l’accessibilitat als serveis sanitaris, l’accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la comunicació.
Llistes d’espera
Les llistes d’espera afecten les activitats assistencials següents: quirúrgica (14 procediments), atenció primària, proves diagnòstiques, serveis de rehabilitació, sociosanitària, entre d’altres.
La definició teòrica de llista d’espera és la diferència, en el moment en el temps, entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar.
Llista d’espera quirúrgica (14 procediments garantits)
El 2009 la Regió Sanitària ha contractat 14.268 procediments addicionals en el conjunt de centres hospitalaris per reduir el temps d’espera dels 14
procediments garantits, un 14% del total de les intervencions realitzades per aquests procediments.
En el conjunt dels 14 procediments quirúrgics monitorats, en relació amb l’any 2008, s’ha disminuït la llista d’espera en 236 casos, el que representa un 0,62% menys del nombre de malalts que s’esperen. Pel que fa a la mitjana del temps de resolució del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 4,23 mesos el 2008 a 4,27 mesos el 2009, el que representa un augment de prop de l’1% en relació al tipus de resolució de l’any anterior i situant-se al nivell del 2007. Aquest augment es degut a que hi ha hagut una disminució d’un 1,47% de l’activitat realitzada per part del centres hospitalaris.
2.2.
S’han contractat 14.268 procediments
Taula 5. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats
Procediments monitorats
Llista d'espera Temps de resolució
LEQ 2009 Variació
2008-2009 (%) TR 2009
Variació 2008-2009 (%)
Cataractes 11.181 -3,9% 3,57 -2,7%
Varices 2.331 12,9% 3,87 21,3%
Hèrnies inguinocrurals 2.853 4,8% 3,68 9,2%
Colecistectomies 2.291 15,3% 3,99 14,7%
Artroscòpia 3.610 -3,0% 5,98 -4,8%
Prostatectomia 554 -20,6% 2,17 -15,6%
Canal carpià 1.035 -20,5% 2,98 -21,0%
Amigdalectomia 1.683 1,4% 4,82 1,3%
Circumcisió 1.992 15,4% 4,94 17,9%
Pròtesi de maluc 1.728 3,2% 4,48 3,5%
Pròtesi de genoll 3.631 -0,7% 7,02 1,3%
Histerectomia 631 -5,0% 2,66 -2,6%
Galindó 4.296 -4,1% 7,1 -1,1%
Quist pilonidal 555 -10,5% 2,91 -13,1%
Total RSB 38.371 -0,6% 4,28 1,2%
LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica. TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions.
Figura 5. Llista d'espera quirúrgica, desembre de 2009. Comparativa per temps de demora, 2008-2009
Taula 6 . Llista d’espera quirúrgica per AIS
Centre sanitari Desembre 2008 Desembre 2009
Variació 2008-2009 LE TR LE TR LE TR
Clínica Plató Fundació Privada 1.020 2,80 891 2,62 -12,65% -6,43%
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 1.374 2,84 1.454 3,18 5,82% 11,97%
Hospital Universitari Sagrat Cor 880 1,94 925 1,87 5,11% -3,61%
Total Barcelona Esquerra 3.274 2,52 3.270 2,53 -0,12% 0,45%
Fundació Gestió Hosp. Santa Creu i Sant Pau 2.379 5,65 2.942 7,39 23,67% 30,80%
Fundació Puigvert Iuna 65 1,14 64 1,04 -1,54% -8,77%
Hospital Dos de Maig 1.343 4,11 1.177 3,89 -12,36% -5,35%
Total Barcelona Dreta 3.787 4,71 4.183 5,49 10,46% 16,62%
Hospital General Vall d'Hebron 1.694 2,59 1.722 2,66 1,65% 2,70%
Hospital Sant Rafael 1.002 2,58 868 2,24 -13,37% -13,18%
Total Barcelona Nord 2.696 2,59 2.590 2,51 -3,93% -3,10%
Hospitals de l'IMAS 2.756 5,69 2.344 4,86 -14,95% -14,59%
Total Barcelona Litoral Mar 2.756 5,69 2.344 4,86 -14,95% -14,55% Total RSB 38.616 4,23 38.371 4,30 -0,63% 1,74% Total Catalunya 50.717 3,80 50.705 3,85 -0,02% 1,32%
LE: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera.
TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions.
En la mateixa línia de reduir el temps d’espera i el nombre de pacients en llista d’espera quirúrgica, s’han realitzat accions proactives de redireccionament de malalts en llista d’espera en hospitals que, per diverses causes, no podien donar sortida als seus pacients dins els terminis de garantia establerts, cap a d’altres centres amb capacitat per atendre els malalts amb menor temps d’espera. El procés, un cop contrastat amb l’hospital d’origen la dificultat per assumir la intervenció del malalt dins els terminis garantits, consisteix a contactar amb el malalt per proposar-li la realització del procediment quirúrgic en un centre alternatiu, amb les mateixes condicions i qualitat de l’atenció que li oferien en el centre on estava esperant.
Durant aquest any s’ha continuat, també, el mateix procediment de
redireccionar pacients per a la llista d’espera quirúrgica, per a la llista d’espera per a una primera visita per a l’atenció ambulatòria especialitzada. S’ha fet en els centres hospitalaris que tenien un temps d’espera considerat excessiu per a la primera visita de consultes externes de l’atenció especialitzada, així com, també, un nombre important de pacients pendents de programar per a la primera visita.
S’ha derivat un total de 2.677 malalts de la llista d’espera quirúrgica el que representa un 7,18% menys i 3.105 de la llista d’espera d’atenció especialitzada cap a altres centres, que representa un 60,66% més. Fruit d’aquesta actuació, s’han depurat els registres les llistes d’espera en un percentatge molt elevat.
Llista d’espera per a proves diagnòstiques
Durant l’any 2009 s’ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de disposar d’informació de qualitat sobre la llista d’espera nominal de les catorze proves diagnòstiques (PD) monitorades pel CatSalut. S’han de continuar millorant els paràmetres qualitatius d’aquets registres.
Els indicadors que s’han explotat han estat el nombre de malalts en espera i el temps d’espera per a cadascuna de les proves. L’objectiu és arribar a reduir el temps d’espera a un màxim de 90 dies en totes les PD, exceptuant les polisomnografies, que serà de 120 dies, per tal de donar compliment al proper Decret del Departament de Salut que regularà el període de garantia.
Taula 7. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, desembre de 2009
Proves diagnòstiques
Nombre de persones Temps de resolució (dies) 2009
Variació
2008-2009 (%) 2009
Variació 2008-2009 (%)
Ecocardiografia 7.315 -11,2% 73 9,0%
Ecografia abdominal 7.139 26,9% 55 -9,8%
Ecografia abdominal i urològica 3.575 -19,6% 39 2,6%
Ecografia ginecològica 7.591 9,9% 79 -1,3%
Ecografia urològica 6.686 -9,9% 55 3,8%
Colonoscòpia 3.205 -6,6% 34 -2,9%
Endoscòpies esofagogàstriques 17.458 -13,6% 32 3,2%
Tomografia axial computada 5.260 -17,7% 92 -12,4%
Mamografia 3.407 -2,5% 151 65,9%
Polisomnogrames 12.418 -29,6% 53 8,2%
Ressonància magnètica 2.375 70,4% 28 -15,2%
Ergometries 4.542 -12,8% 77 -3,8%
Electromiograma 2.636 -6,1% 27 -10,0%
Gammagrafies 83.607 -12,3% 52 2,0%
Llista d’espera per als serveis de rehabilitació
Durant el 2009, s’ha seguit fent la recollida d’informació de dades agregades sobre la llista d’espera per primera visita al metge especialista rehabilitador per les tres línies de rehabilitació (domiciliària, logopèdia i ambulatòria). Aquest projecte es va començar amb la recollida de la informació de desembre de 2006 i es recull la informació de les empreses adjudicatàries dels lots assistencials trets a concurs públic que es va adjudicar el 2006.
Taula 8. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació, desembre 2009
Línies de rehabilitació Volum de pacients en
espera primera visita Temps de resolució (dies)
Ambulatòria 11.648 35
Domiciliària 2.128 31
Logopèdia 758 26
Temps d’espera a l’atenció primària
Aquest any s’ha continuat la recollida d’informació trimestral sobre el temps d’espera a l’atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per GTS de cada equip d’atenció primària, de quins assoleixen un 85%, com a mínim de mitjana, en totes les seves agendes de medicina general i pediàtrica de cita prèvia en menys de 48 hores.
Taula 9. Temps d’espera a l’atenció primària per a la cita prèvia
Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia per al metge de família en menys de 48 hores
GTS / Àrea integral de salut (AIS) % d'acompliment
Alt Maresme-Selva Marítima 93,16
Alt Penedès 73,75
Baix Llobregat Centre-Fontsanta 72,50
Baix Llobregat Litoral 79,96
Baix Llobregat Nord 94,03
Baix Montseny 70,00
Baix Vallès 50,42
Barcelona
AIS Nord 73,59 AIS Litoral Mar 78,07 AIS Esquerra 84,05 AIS Dreta 78,56
Barcelonès Nord-Baix Maresme 85,71
Garraf 91,29
L’Hospitalet i el Prat 75,55
Maresme 85,81
Vallès Occidental Est 72,52
Vallès Occidental Oest 81,91
Vallès Oriental Central 78,12
Total RSB 78,83
Llista d’espera sociosanitària
Durant el 2009 s’ha continuat consolidant un sistema unificat a nivell de tot l’RSB, informació sobre la llista d’espera de llarga estada per a les orientacions a la demanda de llarga estada sociosanitària, llarga estada piscogeriàtrica i llarga estada grans discapacitats, per les 15 comissions de l’RSB. També s’ha continuat recollint al informació de la mitja estada sociosanitària per a les orientacions de cures pal·liatives, convalescència i mitja estada psicogeriàtrica de les 46 unitats proveïdores de l’RSB i s’ha engegat la recollida de l’últim trimestre de l’any dels Hospitals de Dia.
Llista d’espera de salut mental
Aquest any 2009 s’ha començat a recollir la informació de l’activitat del segon semestre en relació amb les línies de: centres de dia, hospitals de dia, subaguts i mitja i llarga estada, mitjançant la tramesa per part de les entitats proveïdores de la informació d’accessibilitat sol·licitada per la DAC.
Implantació de la recepta electrònica de
Catalunya (ReC@t)
La Recepta Electrònica de Catalunya és un projecte estratègic i assistencial que integra el procés de prescripció i dispensació de medicaments, establint entre d’altres, mecanismes que n’afavoreixen l’ús racional. Per tant suposa un canvi tecnològic en les estacions clíniques de treball dels professionals, i també un canvi de model de prescripció i de dispensació de medicaments.
L’objectiu per al 2009 ha estat desplegar la recepta electrònica en el territori del RSB, concretament en l’àmbit de l’atenció primària de salut.
Durant el primer trimestre del 2009 es realitzaren les reunions de presentació del projecte amb els responsables de les entitats proveïdores d’atenció primària dels diferents Governs Territorials de Salut del RSB, així com amb els
representants del Col.legi de Farmacèutics de Barcelona. Al llarg d’aquest any s’han realitzat un total de 92 reunions d’organització i seguiment del projecte amb els responsables tecnològics i de coordinació de cada territori i proveïdor, 231 sessions de formació a professionals i 20 sessions de comunicació, dirigides a la ciutadania (taula 10). Posteriorment i, seguint un calendari de desplegament, s’han realitzat reunions de treball i sessions de formació,
Taula 10. Reunions d'implementació de la recepta electrònica. Balanç 2009
Àmbit territorial
Nombre i Tipus de reunions realitzades Actes de comunicació Organització Seguiment EAP i
OF
Formació Recepta Electrònica
Consell de Salut /Consell Gent Gran
Ajuntament TOTAL
BCN Nord
25 9 20 65 3 122
BCN
Ciutat 9 13 1 78 13 114
BCN Sud
5 8 2 88 3 1 107
TOTAL 39 30 23 231 19 1 343
Taula 11. Implementació de la recepta electrònica per GTS /AIS, desembre 2009
data inici GTS ABS Prescripció:
ABS amb RE % ABS Dispen
sació: ABS amb RE
% ABS Pacients amb RE Nombre pacients amb recepta RCA 2009 % Pacients (respecte RCA) 27/04/09
Allt Maresme i Selva
Marítima 4 4 100,00 4 100,00 16.644 12.555 110.118 15,11
Baix Montseny 2 2 100,00 2 100,00 8.927 15.316 50.880 17,55
Alt Penedès 3 3 100,00 3 100,00 17.501 30.960 94.692 18,48
Garraf 6 6 100,00 6 100,00 34.599 45.277 147.301 23,49
25/05/09
Maresme Central 13 13 100,00 13 100,00 29.807 82.685 258.096 11,55
Vallès Oriental
sector central 10 10 100,00 10 100,00 55.554 77.306 242.676 22,89
Baix Vallès 5 5 100,00 5 100,00 13.863 32.486 101.221 13,70
26/06/09
Vallès Occidental Est 19 19 100,00 19 100,00 36.567 152.071 466.659 7,84 Vallès Occidental
Oest 12 6 50,00 12 100,00 5.282 135.565 420.244 1,26
11/11/09
Baix Llobregat
L'Hospitalet-El Prat 15 13 86,67 15 100,00 8.859 117.326 345.543 2,56
Baix Llobregat
Centre-Fontsanta 14 14 100,00 14 100,00 7.836 95.079 300.424 2,61
Baix Llobregat Litoral 13 12 92,31 13 100,00 13.829 92.967 307.548 4,50
Baix Llobregat Nord 7 6 85,71 7 100,00 8.947 48.566 151.110 5,92
Barcelonès
Nord-Baix Maresme 23 14 60,87 23 100,00 3.730 151.068 449.352 0,83
09/12/09
AIS Barcelona Litoral
Mar 13 12 92,31 13 100,00 1.135 91.293 311.151 0,36
AIS Barcelona
Esquerra 19 19 100,00 19 100,00 2.100 163.509 550.852 0,38
AIS Barcelona Dreta 17 15 88,24 17 100,00 2.401 136.543 428.699 0,56
AIS Barcelona Nord 19 19 100,00 19 100,00 1.892 143.074 425.498 0,44
Total 210 188 90 210 100 269.473 1.061.356 5.162.064 5,22
Taula 12. Estat de situació de la recepta electrònica a l’RSB. Facturació desembre 2009
GTS / AIS Nombre de RE
Nombre receptes % RE
Nombre pacients
RE
Nombre pacients totals
% pacients RE
Nombre pacients amb més del 90%
de RE
% pacients amb més del
90% de RE / pacients
amb RE
Allt Maresme i Selva
Marítima 9.141 73.100 12,50 2.020 12.555 16,09 1.471 72,82
Baix Montseny 14.864 72.748 20,43 4.124 15.316 26,93 2.945 71,41
Alt Penedès 52.140 161.688 32,25 10.524 30.960 33,99 7.353 69,87
Garraf 79.689 234.216 34,02 17.050 45.277 37,66 12.599 73,89
Maresme Central 86.101 429.101 20,07 18.689 82.685 22,60 13.057 69,86
Vallès Oriental sector
central 151.452 368.190 41,13 32.657 77.306 42,24 23.004 70,44
Baix Vallès 44.419 166.570 26,67 9.299 32.486 28,62 6.342 68,20
Vallès Occidental Est 99.363 814.264 12,20 21.253 152.071 13,98 13.926 65,52 Vallès Occidental
Oest 13.676 675.292 2,03 2.884 135.565 2,13 1.960 67,96
Baix Llobregat
L'Hospitalet-El Prat 19.055 629.733 3,03 4.915 117.326 4,19 2.639 53,69
Baix Llobregat
Centre-Fontsanta 20.641 490.782 4,21 4.529 95.079 4,76 2.576 56,88
Baix Llobregat Litoral 33.499 500.442 6,69 7.928 92.967 8,53 4.580 57,77
Baix Llobregat Nord 21.105 241.488 8,74 5.386 48.566 11,09 3.455 64,15
Barcelonès Nord-Baix
Maresme 11.983 862.147 1,39 2.550 151.068 1,69 1.259 49,37
AIS Barcelona Litoral
Mar 1.335 501.031 0,27 453 91.293 0,50 237 52,32
AIS Barcelona
Esquerra 5.317 925.698 0,57 1.478 163.509 0,90 891 60,28
AIS Barcelona Dreta 3.572 778.844 0,46 1.040 136.543 0,76 549 52,79
AIS Barcelona Nord 3.978 791.233 0,50 1.189 143.074 0,83 585 49,20
Millorar la qualitat de serveis a la
recerca de l’excel·lència
L’atenció al ciutadà: reclamacions, segones
opinions, enquestes
Les principals línies d’actuació se centren en l’accessibilitat als serveis sanitaris, l’accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la comunicació.
Reclamacions
El 2009 es van presentar 44.066 reclamacions (tall de febrer de 2010), un 11,6 % més que l’any anterior. Són 8,72 reclamacions per cada mil ciutadans de l’RSB, i això suposa el 86 % del total de Catalunya (51.164).
Respecte a l’anàlisi de les dades, segueix la tendència dels darrers anys: el gran pes del nombre de reclamacions recau en la xarxa hospitalària: 65 %, amb un increment del 23 %. Aquesta línia inclou l’especialitzada dels CAP II. Aquest increment és degut al seguiment més acurat de declaració de dades per part dels proveïdors. L’atenció primària representa el 30 %, que suposa una disminució del 5 %. La resta de línies assistencials de salut mental, sociosanitària i extrahospitalària representa només el 5 %.
S’han gestionat 2.848 reclamacions de ciutadans, que s’han adreçat
directament a l’RSB o que pel motiu dels fets ens corresponia donar resposta, mostrant la seva disconformitat amb les diferents línies de serveis assistencials, un 2,5 % més que l’any anterior, amb un temps mig de resposta de 26 dies.
També s’han gestionat les propostes de resposta a 150 reclamacions presentades pels ciutadans al Síndic de Greuges, un 11 % menys que l’any anterior.
En referència als fets que motiven les reclamacions, i en compliment de la Instrucció del CatSalut 03/2004 que regula la codificació dels motius, aquests superen el nombre de reclamacions perquè hi ha casos amb més d’un motiu de reclamació. El motiu principal és el grup que fa referència a l’organització i tràmits, amb un 60 % sobre el total. Aquest grup continua sent el de més pes ja que inclou les reclamacions per demora excessiva, llista d’espera per a
intervenció quirúrgica, que representa el 17 % d’aquest grup i un 10 % del total de reclamacions; proves o visites, i és on s’enregistren tots els casos de reclamació que s’originen per superar el temps màxim de garantia (6 mesos) que s’ha fixat per a determinats procediments quirúrgics, i les reclamacions motivades per demora excessiva en transport sanitari i rehabilitació.
2.3.
Taula 13. Reclamacions rebudes l’any 2009* i comparació amb el 2008
* Dades tall 15 de febrer de 2010
Taula 14 . Reclamacions rebudes l’any 2009 per GTS
GTS
Motius de reclamacions
Assistencial Tracte Informació Organització i tràmits
Hoteleria, habitabilitat i
confort
Documentació especificarSense Total motius
Total
reclama-cions
Alt Penedès 82 20,60% 44 11,06% 15 3,77% 233 58,54% 15 3,77% 9 2,26% 0 -- 398 398
Baix Llob Centre-Fontsanta
374 26,77% 158 11,31% 76 5,44% 669 47,89% 76 5,44% 44 3,15% 0 -- 1397 1397
L'Hospitalet-el Prat de Llobregat
892 20,34% 458 10,44% 165 3,76% 2535 57,81% 213 4,86% 122 2,78% 14 0,32% 4399 4385
Baix Llob.
Litoral 414 18,21% 226 9,94% 104 4,57% 1384 60,86% 96 4,22% 50 2,20% 4 0,18% 2278 2274
Baix Llob.
Nord 294 26,87% 132 12,07% 41 3,75% 563 51,46% 44 4,02% 20 1,83% 3 0,27% 1097 1094
Baix
Montseny 29 20,28% 30 20,98% 4 2,80% 72 50,35% 6 4,20% 2 1,40% 1 0,70% 144 143
Baix Vallès 140 27,08% 72 13,93% 30 5,80% 246 47,58% 20 3,87% 9 1,74% 0 0,00% 517 517
Barcelona
ciutat 2572 19,10% 1355 10,06% 635 4,71% 7438 55,23% 642 4,77% 826 6,13% 21 0,16% 13489 13478
Barcelonès Nord-Baix Maresme
1217 18,93% 546 8,49% 252 3,92% 3849 59,87% 346 5,38% 219 3,41% 3 0,05% 6432 6429
Garraf 121 19,93% 105 17,30% 16 2,64% 326 53,71% 26 4,28% 13 2,14% 3 0,49% 610 607
Maresme
Central 278 26,35% 115 10,90% 40 3,79% 450 42,65% 137 12,99% 35 3,32% 6 0,57% 1061 1055
Vallès Occ.
Est 768 13,66% 253 4,50% 121 2,15% 4046 71,94 % 122 2,17% 314 5,58% 1 0,02% 5625 5624
Vallès Occ.
Oest 739 16,14% 300 6,72% 99 2,16% 3155 68,89% 207 4,52% 72 1,57% 3 0,07% 4575 4572
Vallès Oriental-Sector Central
336 16,49% 138 6,77% 50 2,45% 1298 63,69% 92 4,51% 124 6,08% 6 0,29% 2044 2038
RSB 8256 18,76% 3932 8,95% 1648 3,74% 26264 59,68% 2042 4,64% 1859 4,22% 65 3,18% 44066 44011
Línies assistencials Nre. de reclamacions 2008 Nre. de reclamacions 2009
• Motius
Nre. de reclamacions
2008
Nre. de reclamacions
2009 • Atenció primària 13.784 13.102 -5% Assistencials 7.752 8.256 6,5%
Hospitalària 23.143 28.535 23 % Tracte 3.575 3.932 9,9%
Salut mental 654 727 11 % Informació 1.634 1.648 -0,7%
Centres
sociosanitaris 401 431 7,4%
Organització i
tràmits 25.194 26.264 4,2% Altres
1.481 1216 -21% Hotel/Habit./Confort 1.859 2.042 8.9%
Sense especificar -- 65 --
Documentació 1.974 1.859 -6%
Segona opinió mèdica
Consolidat l’accés al dret a obtenir una segona opinió mèdica, mitjançant el Decret 125/2007, de 5 de juny de 2007. Aquest Decret té com a finalitat poder contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies clíniques d’especial gravetat.
Els centres de l’RSB on s’han resolt són els següents:
• H. Clínic i Provincial
• H. Santa Creu i Sant Pau
• H. Mar
• H. Bellvitge
• Hospitals de la Vall Hebron
• H. Germans Trias i Pujol
• H. Sant Joan de Déu d’Esplugues
• ICO
El 2009 s’han gestionat 153 sol·licituds, molt similar a l’any passat (151), 131 de les quals són estimatòries, la qual cosa representa el 86 % i 22 desestimades. La mitjana de temps de resolució de les sol·licituds ha estat de 1 dia natural, i la de resolució per obtenció de segona opinió de 27 dies.
L’especialitat més demanada, com l’any anterior, ha estat l’oncologia amb 63 sol·licituds, és a dir, el 41 %, seguit per neurologia amb el 15%. El principal motiu de sol·licitud és per confirmació terapèutica amb 58 casos, el 38 %.
Enquestes – CatSalut
Durant l’any 2009 el CatSalut ha efectuat enquestes de satisfacció als assegurats per avaluar l’acceptabilitat de les línies d’Atenció Primària (AP), d’Atenció a la Salut Mental ambulatòria d’adults (CSMA) i del Transport Sanitari no Urgent (TSNU).
Pel que fa a l’anàlisi de resultats de l’Atenció Primària i al CSMA a l’RSB, en comparació amb l’anterior estudi del 2006, es mantenen en general tant les àrees d’excel·lència, relacionades amb el tracte que reben els ciutadans per part dels professionals, i la confiança en la seva competència professional, com les àrees de millora, que es repeteixen sobre tot, en l’àmbit de l’accessibilitat. Dins el conjunt de l’RSB la satisfacció global en l’AP és similar a la de l’any 2006, observant-se una millor valoració en els EAP del CSB, a diferència dels CSMA què és a la zona metropolitana on els ciutadans es manifesten més satisfets.
Alguns d’aquests indicadors de qualitat percebuda s’utilitzen en l’edició del benchmarking d’AP de l’RSB. Així mateix, en aquest exercici s’ha efectuat el primer estudi d’opinió dels ciutadans perceptors dels serveis del TSNU, el qual s’ha revelat molt positiu. Cal ressaltar les diferents àrees d’excel·lència relacionades amb el reconeixement de la professionalitat i tracte dels tècnics, i una única àrea de millora, consistent en la puntualitat del trajecte de tornada.
Taula 15. L’opinió dels ciutadans en síntesi, per línies de servei
Resultats
Enquestes Catalunya RSB CSB AIS Nord
AIS Litoral
Mar AIS Dreta AIS Esquerra
Satisfacció global (0-10) % fidelització
SG F SG F SG F SG F SG F SG F SG F
Atenció
primària 7,64 87,5 7,59 87,7 7,75 89,9 7,7 87,9 7,7 88,7 7,8 92,3 7,8 90,7
Atenció a SM ambulatòria
7,74 83,8 7,67 83,3 7,64 83,9 7,53 81 7,6 84,7 7,8 88,3 7,6 82,1
Transport sanitari no urgent
8,58 90,1 8,51 89,6 8,53 87,3 8,62 90,5 8,6 86,1 8,62 90,5 8,38 85,3
SG: satisfació global; F: fidelització.
Taula 15.1. Resultats l’àmbit de l’atenció primària
Àrees d’excel·lència de la RSB > 90% Àrees de millora de la RSB < 75%
Neteja del CAP Puntualitat per entrar a la consulta
Tracte personal del metge Triguen a agafar el telèfon S’entenen les explicacions Facilitat pel dia de visita
No donen informació contradictòria Té tota la informació que necessita Infermeria escolta i es fa càrrec L’horari del CAP per les urgències Tracte personal de la infermera
Està en bones mans Pot donar la seva opinió
Freqüència per anar a la consulta de la infermera El metge dóna informació
Tracte personal de la infermera
Taula 15.2. Resultats en l’àmbit de l’atenció a la salut mental ambulatòria
Àrees d’excel·lència de la RSB > 90% Àrees de millora de la RSB < 75%
Neteja del centre El psiquiatre explica els efectes secundaris dels
medicaments
Soroll habitual Tota la informació que necessita
Secret professional del psiquiatre Freqüència de les consultes amb el psiquiatre No donen informació contradictòria Triguen a agafar el telèfon
Taula 15.3. Resultats en transport sanitari no urgent
Àrees d’excel·lència de la RSB > 90% Àrees de millora de la RSB < 75%
Professionalitat del conductor La puntualitat en el trajecte de tornada Amabilitat de l’acompanyant del conductor
Valoració del fet que el transport sigui de porta a porta Netedat del vehicle
S’entenien les explicacions sobre el funcionament del transport Confortabilitat del vehicle
Avaluació de la compra de serveis sanitaris
i sociosanitaris
Continuïtat del model d’avaluació per línies de serveis amb fonaments més qualitatius i major propostes d’avaluació pròpies de l’RSB (40%dels objectius de la part variable )
Continuïtat i millores en les línies de serveis que es varen incorporar el darrer any , com ha estat la rehabilitació extrahospitalària i el transport sanitari no urgent.
Coordinació amb Serveis Centrals pel consens dels objectius d’avaluació en relació amb el contracte de compra 2010.
Continuïtat i procés de consolidació del model d’avaluació de les zones càpita.
Participació i coordinació amb el Pla director d’oncologia en l’avaluació qualitativa de la implantació del Circuit de diagnòstic ràpid (CDR).
Avaluació de la implantació de nous projectes vinculats a l’atenció primària de salut: Programa Salut i Escola i programa PREALT, Programa de salut mental de suport a l’atenció primària.
Integració de les actuacions de contractació amb la negociació d’objectius vinculats a l’avaluació.
Formulació d’intervencions d’acord amb els resultats i segons les tendències: en la variabilitat interterritorial i interlínies.
Incorporació dels resultats de l’avaluació en les polítiques de
benchmarking, consolidant la línia d’AP i iniciant el treball en les línies de
Salut mental i sociosanitari ampliant aquest procés a tots els EAP de la Regió.
Vetllar per la sostenibilitat econòmica i
financera del sistema de salut
Sistema de compra en base poblacional
Abast territorial
L’Ordre SSS 38/2004, de 20 de febrer, establia la prova pilot per a la
implantació d’un sistema de compra de serveis en base poblacional. Aquesta prova pilot ha estat prorrogada en diverses ocasions, la darrera per l’Ordre SLT/ 21/2009, de 26 de gener, per la qual es prorroga la vigència fins al 31 de desembre de 2009.
Aquest model de contractació té com a objectiu establir una actuació coordinada de totes les unitats proveïdores per tal d’assolir una prestació integral dels serveis que demani la població del corresponent àmbit geogràfic, delimitat específicament per a la implantació d’aquest sistema de compra en base poblacional. En tot cas, es pretén que aquests àmbits siguin coincidents amb els dels governs territorials de salut.
Respecte al desplegament d’aquesta prova pilot, el 2009 és un any de continuïtat a la nostra Regió i no s’ha ampliat l’abast territorial a nous àmbits geogràfics o zones d’avaluació capitativa (ZAC).
Taula 16. Zones amb prova pilot de sistema de compra de base poblacional de l’RSB
Segons dades de l’RCA (any 2009), aquests territoris abasten una població d’1.940.841 habitants, que representa el 37,6% del total de la població de la Regió.
ZAC
Any d’implantació
Alt Maresme-Selva Marítima 2002
Alt Penedès 2005
Baix Montseny 2006
Baix Vallès 2006
Barcelonès Nord 2005
Garraf 2005
Granollers 2006
Maresme 2005
Vallès Occidental Oest 2006
2.4.
Finançament
L’any 2009 s’ha produït, en global per a l’RSB, un increment de l’assignació econòmica, per als àmbits geogràfics on s’aplica la prova pilot, d’un 3,7% respecte a l’any 2008. Si tenim en compte l’efecte de l’increment poblacional, això ha implicat que la despesa per càpita en aquests territoris hagi tingut una mitjana d’augment de l’1,9%.
Taula 17 . Assignació capitativa i despesa per habitant de l’RSB
Àmbit geogràfic
Assignació
capitativa 09 • % s/ 08
Despesa
per habitant • % s/ 08
Alt Maresme-Selva
Marítima 156.045.456,47 4,0 818,88 1,4
Alt Penedès 88.765.543,61 3,9 937,41 1,3
Baix Montseny 36.586.929,81 2,7 719,08 -0,2
Baix Vallès 80.463.345,95 3,9 794,93 2,6
Barcelonès Nord-Baix
Maresme 519.497.193,53 2,3 1.193,78 1,2
Garraf 126.566.928,33 6,8 859,24 4,2
Granollers 205.207.161,46 5,2 845,60 3,5
Maresme 224.656.927,38 4,7 870,44 3,5
Vallès Occidental Oest 373.718.652,28 3,4 889,29 0,8
Promoure la millora contínua de la
qualitat de l’organizació. Incorporar els
representants del territori en la
governabilitat del sistema de salut
Els governs territorials de salut
Tal com esmenta el Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació dels governs territorials de salut (GTS), “les experiències recents dutes a terme en diversos països en el camp de la descentralització en matèria de salut indiquen la importància de preservar la capacitat de definir objectius estratègics en recursos sanitaris, garantir marges suficients per exercir una funció reguladora sòlida i oferir els suports adequats als diversos agents que intervenen en aquest sector”.
Les funcions bàsiques dels GTS són l’ordenació, priorització i coordinació dels recursos dels seus territoris de referència per garantir la prestació dels serveis sanitaris públics. Es doten d’estatuts propis i reglaments interns i regeixen les seves actuacions amb els principis de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, afegint-hi els de subsidiarietat, proximitat, territorialització, coresponsabilització, substitució i participació.
Taula 18. Estat de situació dels GTS, 2009
Govern territorial de salut
Data de signatura del Pacte de salut
Reunió prèvia a la constitució del GTS Acord de Govern de constitució del GTS Publicació de l’acord al DOGC Data de constitució del Consell Rector Data de constitució del Consell de Salut
Alt Penedès 22.11.2005 29.05.2008 02.06.2009 15.06.2009 21.09.2009
Baix Llobregat Centre-Fontsanta 20.07.2006 24.11.2008 14.07.2009 24.07.2009 09.10.2009
Baix Llobregat Litoral 04.11.2005 13.03.2007 21.03.2007 16.03.2007 18.12.2008
Baix Llobregat Nord 11.10.2005 14.11.2007 08.04.2008 21.04.2008 08.05.2008
Garraf 02.05.2005 24.10.2006 15.11.2006 28.10.2006
L'Hospitalet i el Prat de Llobregat 15.06.2006 20.05.2008 20.01.2009 03.02.2009 05.05.2009
Baix Montseny 02.11.2005 21.09.2007 15.04.2008 29.04.2008 11.06.2008
Baix Vallès 02.12.2005 16.10.2006 23.10.2006 08.10.2006 02.07.2009
Barcelonès Nord i Baix Maresme 24.07.2006 18.11.2008 02.06.2009 15.06.2009 13.07.2009
Maresme Central 19.04.2005 12.12.2008 06.10.2009 19.10.2009 30.11.2009
Vallès Occidental Est 17.03.2006 05.06.2008 20.01.2009 03.02.2009 13.03.2009 Vallès Occidental Oest 17.03.2006 29.11.2007 21.10.2008 06.11.2008 05.12.2008 Vallès Oriental-Sector Central 17.03.2006 26.11.2008 24.11.2009 04.12.2009 09.12.2009
Consorci Sanitari de Barcelona 28.12.1987 28.04.1997 En
funcionament (T 18.1)
Alt Maresme-Selva Marítima * 17.09.2009 22.09.2009 02.10.2009 30.10.2009
* En virtut del Decret 122/2009, de 28 de juliol, pel qual es modifica parcialment la delimitació territorial de determinats sectors sanitaris i regions sanitàries establerta en el Decret 105/2005, ha passat a formar part de la Regió Sanitària Girona.
Taula 18.1. Consorci Sanitari de Barcelona
Figura 6. Constitució dels governs territorials de salut a l’RSB
Consell de Salut Data de constitució del Consell de Salut
Ciutat Vella gener 2005
Eixample abril 2006
Gràcia octubre 2009
Horta - Guinardó juliol 2002
Les Corts juny 2006
Nou Barris desembre 2002
Sant Andreu setembre 2006
Sant Martí maig 2006
Sants - Montjuïc juny 2008
Implantar els plans directors i els plans
de serveis
Pla director d’oncologia
S’ha consolidat el CDR de pròstata i bufeta.
Inici del programa de cribratge del càncer de còlon amb la població de l’AIS Esquerra i l’AIS Litoral Mar.
Pla director sociosanitari
S’ha iniciat un procés de reordenació de l’oferta assistencial i de l’accés.
S’està impulsant i implementant sistemes de treball que integren tots els serveis de salut a nivell territorial.
Fibromiàlgia i fatiga crònica
S’ha realitzat una campanya de comunicació a les entitats proveïdores d’atenció primària, hospitalària i de salut mental.
S’han elaborat els plans funcionals.
S’ha iniciat la formació de professionals implicats..
Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i Pla estratègic maternoinfantil
S’ha creat l’òrgan tècnic d’ASSIR i maternoinfantil.
Prealt
S’ha implantat a l’atenció primària, a l’hospitalària i a la sociosanitària..
Pla director d’immigració
S’ha continuat la implantació del Pla. S’ha realitzat formació per als mediadors.
Salut pública
Plans de barris
S’ha finalitzat la Implantació a Roquetes.
S’està desenvolupant al Poble Sec
S’està duent a terme el diagnòstic de situació a Ciutat Meridiana.
Programa d’activitat física
S’ha fet un curs de formació on han participat 14 ABS i hi han assistit 20 professionals (MF i infermeres)
S’ha implantat com a prova pilot a Gràcia i a Horta-Guinardó.
Circuits contra la violència
S’ha consolidat el circuit contra la violència de gènere al 100% dels districtes.
S’ha creat una comissió de coordinació contra el maltractament infantil d’àmbit de tota la ciutat.
S’han desplegat els circuits contra el maltractament infantil a 2 districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí.
Programa Salut i Escola (curs 2009 -2010)
El Programa Salut i Escola s’ha implantat en 158 centres d’ESO (71,2%) que dóna cobertura a 18.191 alumnes de 3r i 4rt d’ESO (71,5%).
Un total de 87 professionals d’infermeria d’AP donen cobertura a la consulta oberta d’aquests centres.
Odontologia
Revisió odontològica i tractament als 100% dels EAP.
Han estat revisats i/o han rebut tractament el 38,8% dels nens i nenes nascuts el 2000, 2001 i 2002.
Pla d’inversions en equipaments de
salut horitzó 2012
Amb data 30 de setembre del 2005 el Departament de Salut va presentar el Pla d’execució d’inversions en infraestructures sanitàries (PEIIS) 2004-2012. A la taula 19 es pot observar el resum de l’estat de situació a 31-12-2009 dels projectes que inclou el PEIIS 2004-2012.
Taula 19 . Estat de situació del PEIIS a l’RSB
Atenció primària
Atenció hospitalària
Atenció sociosanitària
Atenció salut mental
Total
Acabat 13 5 0 0 18
En obres 32 21 3 5 61
En projecte 52 29 1 3 85
Total 97 55 4 8 164
2.8.
Taula 20. Estat de situació del PEIIS al CSB per actuacions i per línies assistencials
Atenció primària
GTS Actuació Estat a 31-12-2009
Barcelona
CAP (nou) (ABS 2-Comte
Borrell) Construcció En obres
CAP Bonaplata ABS 5C I
5D Construcció En obres
CAP Bordeta Magoria (nou)
ABS 3D Construcció En projecte
CAP Casc Antic Remodelació Acabat
CAP Casernes de Sant
Andreu Construcció En projecte
CAP Ciutat Meridiana Ampliació En obres
CAP Vila de Gràcia Construcció En obres
CAP Cotxeres-Borbó Construcció En obres
CAP El Carmel Ampliació En obres
CAP Guinardó Construcció En projecte
CAP La Llacuna (Poble
Nou) Construcció En projecte
CAP Les Corts nou (Montnegre) (Barcelona 4A i 4B) i Centre de Salut Mental d'Adults i Infantojuvenil
Construcció En obres
CAP Rec Comtal Remodelació En projecte
CAP Pare Claret Substitució de les torres de
refrigeració En projecte
CAP Sant Gervasi (nou)
(Parc Sanitari Pere Virgili) Construcció En projecte CAP Sant Martí AQBS 10H
I 10J I CUAP Construcció En obres
CAP Sagrada Familia i
CUAP Reordenació urgencies En projecte
CAP Trinitat Vella (Via
Barcino) Construcció En projecte
CAP Dr. Lluís Sayé Construcció En projecte
CUAP Nord Carmelitana
Atenció hospitalària
GTS Actuació Estat a 31.12.2009
Barcelona
Banc de Sang i Teixits Ubicació al 22@ En obres
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Ampliació I remodelació Edificis Provença, Diagonal I Villarroel – 5 fases)
En projecte
Hospital Vall d'Hebron
Reforma i ampliació EETT edifici
d'energies centrals En obres
Connexió edificis Ârea General i Àrea
Traumatología i Rehabilitació En projecte Remodelació unitat d'esclerosi
múltiple Escola d'Infermeria pl. 1a. En projecte
Hospital Vall d'Hebron - Àrea de Traumatologia
Accessos En projecte
Adequació de l’accés de l’Ârea
Ambulatòria En projecte
Bloc quirúrgic i radiologia Acabat Remodelació uts. Hospitalització pl.
5a. En projecte
Hospital Vall d'Hebron - Àrea General
Bloc quirúrgic, UCI i nucli de
comunicacions vertical En obres
Urgències En projecte
Hospital Vall d'Hebron - Àrea Maternoinfantil
Planta pediatria 3a. Fase -
oncohematologia En projecte
Planta pediatría 4a fase En projecte Remodelació uts. Hospitalització pl.
6a. En projecte
UCI pediàtrica En obres
Unitat psiquiàtrica En projecte
Parc Sanitari Pere Virgili Aparcament i edifici Gerència Acabat
Hospital Dos de maig (Nou Hospital de proximitat)
Hospital complementari En obres
Hospital de Sant Pau Nou hospital En obres
Hospital del Mar Remodelació integral Hospital del Mar
Atenció sociosanitària
GTS Actuació Estat a 31-12-2009 Barcelona
Centre Sociosanitari Casernes
de Sant Andreu Construcció En projecte
Centre Sociosanitari Cotxeres
Borbó Construcció (205 llis) En obres
Parc Sanitari Pere Virgili
Adequació planta d’Hospitalització Edifici Gregal
En obres
Atenció a la salut mental
GTS Actuació Estat a 31-12-2009
GTS Barcelona
Centre Salut Mental Numància Construcció En obres
Centre de Salut Mental
Casernes de Sant Andreu Construcció En projecte
Parc Sanitari Pere Virgili
Llar-Residència (45 llits) -
Edifici Nord En projecte Nous equipaments
psiquiàtrics (120 llits) - Edifici Nord
Fomentar la participació activa dels
professionals
5è. Premi de Recerca en Atenció Primària
2009 de la Regió Sanitària Barcelona
El dia 23 de febrer es va publicar al DOGC núm. 5324, la convocatòria del 5èt. Premi de Recerca en Atenció Primària 2009 de la Regió Sanitària Barcelona, que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol. Aquest Premi, que enguany té una dotació de 15.000 euros, va adreçat als equips d’investigació de les entitats proveïdores d’atenció primària de l’RSB.
Els projectes que es presenten al Premi s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i l'impacte dels serveis d'atenció primària en els resultats de salut de la població, amb especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells, l'efectivitat i l'eficiència dels serveis.
El dia 24 de novembre es va dur a terme l’acte de lliurament del 5è. Premi de Recerca, presidit per la consellera de Salut, en el marc de la Jornada tècnica Sistemes i tecnologies de la informació a l’atenció primària.
El Premi es va concedir al projecte “De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària: avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la medicació”, presentat per Isabel Rosich, com a investigadora principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf, de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquest projecte té com a objectiu principal la valoració de l’impacte d’una intervenció dirigida a millorar el procés de conciliació de medicaments.
En aquesta cinquena convocatòria del Premi es van presentar 20 projectes. Pel que fa als projectes presentats, segons el territori de procedència de l’equip investigador, 1 és del Baix Llobregat Litoral, 10 de la ciutat de Barcelona, 1 del Garraf, 2 del Maresme Central, 1 del Vallès Occidental Est, 4 del Vallès Occidental Oest i 1 del Vallès Oriental Central. Respecte a l’entitat gestora a la qual pertany l’equip investigador, 10 projectes són de l’ICS i 10 són d’altres entitats proveïdores.
2.9.
En l’edició 2009 es van
Taula 21. Projectes finalistes del 5è. Premi de Recerca en Atenció Primària 2009 de l’RSB
Projecte Investigador/a principal
Implantació d’un programa de millora dels hàbits cardiosaludables de la població basat en la formació de pacients experts i en la coordinació dels agents sanitaris i socials
Rosa Madridejos CAP Sant Cugat Mútua de Terrassa
Efectivitat de la implementació d’un protocol de cures d’úlceres vasculars consensuat
entre atenció primària i hospital Lourdes Carrés SAP Litoral
Barcelona ICS Factors associats a la qualitat de vida en el pacient amb malaltia pulmonar obstructiva
crònica: estudi Cavipoc
Núria Albi
SAP Granollers-Mollet Granollers
ICS
Factors associats a la hiperfreqüentació en centres d’atenció primària de salut
Valentín Calvo CAP Montnegre Barcelona ICS Avaluació de l’impacte de la reforma de l’atenció especialitzada sobre la prevenció,
maneig clínic i resultats de la malaltia pulmonar obstructiva crònica a la ciutat de Barcelona
Enric Duran Barcelona PAMEM
Taula 22. Projectes guanyadors del Premi de Recerca en Atenció Primària 2005-2009 de l’RSB
Premi Projectes
presentats Projecte guanyador Jornada
2005 27
“Avaluació d’una estratègia combinada dirigida a professionals i pacients amb l’MPOC (feed-back
d’informació clínica, formació i educació sanitària) per a millorar el control clínic i la qualitat de vida” presentat per Xavier Bayona, del SAP Baix Llobregat Centre de l’ICS
L’AP en el marc
d’interrelacions territorials
2006 12
“Pla de millora del control de la hipertensió”, presentat per Roser Vallès, del SAP Cerdanyola-Ripollet de l’ICS
L’AP i el repte de la integració dels processos per a la milora de la salut
2007 34
“Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en pacients hiperfreqüentadors atesos en un servei d’urgències d’un hospital”, presentat per Josep Davins, de l’Àmbit d’AP Barcelona Ciutat de l’ICS
El nou model d’atenció integral de la salut mental en l’àmbit de l’AP
2008 16
“Estudi d’intervenció per millorar el suport social en cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, del SAP Cerdanyola-Ripollet de l’ICS
La població infantil i
adolescent: noves orientacions de l’atenció primària de salut
2009 20
“De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària: avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la medicació” presentat per Isabel Rosich, com a investigadora principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Alt
Jornades
Jornada sobre els ciutadans i la seva percepció de la salut a la Regió Sanitària Barcelona
El dia 5 de febrer, a CaixaForum de Barcelona, va tenir lloc la Jornada sobre els ciutadans i la seva percepció de la salut a la Regió Sanitària
Barcelona,oganitzada per la Regió Sanitària Barcelona.
Jornada sobre activitat PREALT a la Regió Sanitària Barcelona
El dia 10 de febrer va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, la Jornada sobre l’activitat PREALT a l’RSB.
IV Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització actual de medicaments
El dia 2 d’octubre va tenir lloc, a
CaixaForum de Barcelona, la IV Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització actual de medicaments, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona (RSB).
Amb aquesta nova edició de la Jornada es van abordar els aspectes complexos de la terapèutica a l’entorn de la geriatria.
Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degeneratives d’inici precoç. Organització assistencial i línies d’investigació
El dia 23 d’octubre, a l’Hotel Alimara, es va dur a terme la Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degenerativesd’inici precoç. Organització assistencial i línies d’investigació, organitzada pel Consorci Sanitari de Barcelona, l’RSB i l’Hospital Mare de Déu de la Mercè.
Amb aquesta Jornada es va impulsar, ordenar i coordinar l’assistència a aquesta població, així com actualitzar el coneixement de les noves perspectives de tractament. També es va donar veu a les associacions de familiars per tal d’unir les experiències innovadores en la investigació i en la gestió amb les realitats viscudes en l’entorn familiar.
VII Edició de la presentació dels resultats de benchmarking en l’atenció primària de salut
