4t d ESO Reunió informativa. Interpretació Tests Psicotècnics El nostre Batxillerat Els Cicles Formatius

1

4t d’ESO 2012-2013

Reunió informativa

Interpretació Tests Psicotècnics El nostre Batxillerat

COM INTERPRETAR EL TEST PSICOTÈCNIC?

Ha de ser interpretat només com unun dels

indicadors d'und'un nivellnivell maduratiumaduratiu oo unun rendiment

rendiment donatdonat enen unauna situaciósituació determinada

determinada, però, en cap cas, pot ser interpretat com el nivell de capacitat final, ni tampoc com un indicador predictiu.

En el nostre cas, és un recurs

d'orientació.

VARIABLES QUE HI INTERVENEN

• Persona coneguda per ells i coneixien la seva funció. •S’han escollit aquelles que més s’adeqüen a allò que mesuràvem •Idioma - Ordinador •Són molt importants i cal valorar-les abans de passar el test. •Lloc, horari •BLOCS • Elements que poden determinar els resultats • Forma de reaccionar en situacions noves • Motivació PERSONALS AMBIENTALS EXAMINADOR LES PRÒPIES PROVES

MATERIAL QUE ELS LLIUREM

DOCUMENTS DOCUMENTS • EFAI-3-Espacial • EFAI-3-Numèric • EFAI-3-Raonament • EFAI-3-Verbal • 16APQ-Personalitat • BAS-3-Socialització • IPP-Interessos professionals RESULTATS RESULTATS

• Quantitatiu (estadística del primer full) • La interpretació qualitativa.

EFAI:

Aptituds o habilitats específi

ques

Indica quina àrea domina millor o

aquella en la qual presenta més habilitat. » EFAI-3-Espacial » EFAI-3-Numèric » EFAI-3-Raonament » EFAI-3-Verbal 9-10 MOLT ALT 8 ALT 7 MIG ALT 4-5-6 MIG 3 MIG BAIX 2 BAIX 0-1 MOLT BAIX

16 PF-APQ PERSONALITAT

Aquesta prova dóna una visió de la forma de ser de l’adolescent, de les

seves peculiaritats: preferències, motivacions, valors.

91 ... MOLT ALT

71 fins al 90 ALT

31 fins al 70 MIG BAIX 11 fins al 30 BAIX

A.- ESTILS DE RESPOSTES.

1. MANIPULACIÓ DE LA IMATGE 2. RESPOSTES EN BLANC

3. RESPOSTES CENTRALS

4. RESPOSTES Centrals dificultat B.- ESCALES PRIMÀRIES.

• La puntuació fa referència en tot moment

a la puntuació transformada. C.- PREFERÈNCIES OCUPACIONALS.

• Presenta una ordenació de les

preferències tenint en compte sis tipus i d’acord amb el seu perfil.

1 Estil respostes Escales primàries Preferències ocupacionals Dimensions globals

BAS-3 SOCIABILITZACIÓ

Aquesta prova mostra dimensions de la personalitat social i de les habilitats socials que té l’alumne. Analitza cinc factors: CONSIDERACIÓ

ENVERS ELS ALTRES

Preocupació o despreocupació envers els altres, sensibilitat social.

AUTOCONTROL Suposa l’acceptació de les normes i regles

socials que faciliten la convivència o pel contrari les conductes impositives i indisciplinades.

RETRAÏMENT SOCIAL

Aïllament, apartar-se dels altres.

ANSIETAT SOCIAL -TIMIDESA

Ansietat en relacionar-se, espontaneïtat. Detecta manifestacions de por, ansietat, nerviosisme, vergonya i/o apocament.

LIDERATGE Empatia, popularitat, confiança en si mateix, iniciativa.

IPP-R: Preferències professionals

Aquest qüestionari té com a finalitat que els estudiants escullin,escullin, entreentre lesles diverses

diverses professionsprofessions ii activitatsactivitats,

aquelles que els semblen més adients a les seves capacitats i interessos.

Identifica els interessos en 1515 campscamps professionals

IPP: Preferències professionals

• Dins de cada camp professional hi trobem:

Activitats

• Quan les puntuacions són elevades en activitats i professions del mateix camp, l’elecció està molt clara.

Professions

• Quan les puntuacions són molt semblants en tots els camps, sense preferències ni rebuigs,

s’interpreta com una manca d’interessos i són persones molt indecises.

IPP-R: Preferències professionals

CAMPS PROFESSIONALS AAA Agrario/Agropecuario/Ambiental AmE Artístico-Musical/Espectáculo ApAM Artístico-Plástico/Artesania/Moda C Científico Ci Comunicación-Información CsH Científico Social/Humanidades D Deportivo EAC Empresarial/Administrativo/Comercial

FaSP Fuerzas Armadas/Seguridad/Protección

I Informática Js Juridico Social P Psicopedagógico S Sanidad T Técnico Th Turismo-Hostelería

Preferències Professionals

 Determinades professions són fàcilment idealitzades.  Professions tradicionalment ben considerades es

troben saturades.

 Cal valorar les possibilitats de feina.

 El desenvolupament d’un lloc de treball demana unes habilitats que no són “acadèmiques”:



 Treball en equip.Treball en equip. 

 Organitzar la feina.Organitzar la feina. 

 Ser responsable.Ser responsable. 

CONCLUSIONS

Per realitzar una bona orientació cal tenir en compte:

• Les aptituds: EFAI’S

• Les característiques personals:

• actituds i perfil 16PF

• les habilitats socials: BAS

• Les preferències professionals: IPP

És preferible a l’hora d’escollir realitzar l’activitat o professió que més agradi, encara que l’esforç de dedicació

sigui més elevat, que estudiar una professió per altres motius (més fàcil, més prestigi) ja que en el primer cas

La planificació de la tasca

•• Coneixement Coneixement – d’un mateix

– del món acadèmic – del món laboral

•• On i quan s’orientaOn i quan s’orienta

– A partir del treball a classe – En reunions de pares

– Entrevistes amb l’alumne i la família •• Al final de tot l’objectiu és:Al final de tot l’objectiu és:

– La vida plena

– Estabilitat econòmica – L'accés a la cultura

1. Definir la decisió que hem de prendre.

• Què és el que he de decidir?

• Què és el que he de saber abans de decidir?

2. Identificar les alternatives que tenim.

• Quines opcions tinc?

3. Valorar els avantatges i els inconvenients de cada alternativa.

• Com em trobaré després?

4. Elegir una opció.

• Quina és la millor opció?

5. Valorar els resultats.

• El resultat de la decisió és satisfactori?

COM TRIAR

• L’orientació és un procés que

cal planificar .

Cicles formatius de grau superior (CFGS)

PAAU

Estudis universitaris

Cicles formatius de grau mitjà (CFGM) Batxillerat T R E B A L L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Prova

SENSE títol de Graduat en edcucació secundària obligatòria (Certificat)

AMB títol de Graduat en educació secundària obligatòria (GESO)

Finalitat del batxillerat

Ens prepara per continuar estudiant:

Cicles

Cicles FormatiusFormatius de Grau Superiorde Grau Superior Estudis

Distribució alumnes en acabar l’ESO. 0 20 40 60 80 100 Batxillerat CFGM 89,6 10,4

Resultats BATX.

+ 30,78% + 30,78%

Es presenten a PAU

0 20 40 60 80 100 Pàlcam Catalunya 98,38 67,62 + 30,76 + 30,76

Nota mitjana d’expedient

7,1 7,15 7,2 7,25 7,3 7,35 7,4 Pàlcam Catalunya 7,4 7,2 + 0,2 + 0,2

Resultats PAU

88 90 92 94 96 98 100 Pàlcam Catalunya 100 92 % Aproven PAU + 8% + 8%

Resultats PAU

6 6,2 6,4 6,6 6,8 7 7,2 Pàlcam Catalunya 7,1 6,4

Mitjana nota PAU

+ 0,7 + 0,7

CARACTERÍSTIQUES DEL BATXILLERAT

• Etapa no obligatòria.

• Elecció d'itineraris adequats a les

capacitats i interessos dels alumnes. • Augment de l'exigència acadèmica.

• Major dificultat i amplitud dels temaris. • Són estudis generalistes, no concrets

• Només dura dos anys, per tant l’esforç

ha de començar des del primer dia ja que les notes de primer curs queden

registrades al currículum.

• El treball ha de ser diari i constant,

l’esforç és el que ens donarà resultats. • Les matèries són independents i totes

valen el mateix (fan mitjana aritmètica), tant siguin de primer com de segon.

• Els exàmens trimestrals es fan durant una setmana, hi ha exàmens finals

obligatoris.

• Hi ha la possibilitat de recuperar durant el curs i de fer exàmens extraordinaris un cop feta l’avaluació final.

• No es pot passar de curs amb més de dues matèries suspeses.

• Cal fer el Treball de Recerca que és un 10% de la nota de batxillerat.

• La nota final del batxillerat els permetrà accedir als estudis universitaris o als

CFGS que haguin escollit.

• Per anar a la universitat hauran d’aprovar primer la selectivitat, la nota del batxillerat val un 60%!!!

ESTRUCTURA DEL BATXILERAT: MODALITATS ARTS ARTS HUMANITATS I CIÈNCIES HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS SOCIALS CIÈNCIES I TECNOLOGIA CIÈNCIES I TECNOLOGIA

El batxillerat s’organitza en:

• Matèries comunescomunes per a tot l’alumnat.

Contribueixen a la formació general dels alumnes.

• Matèries de modalitatmodalitat que diferencien les

modalitats i donen a l’alumnat una formació específica relacionada amb la modalitat

escollida.

• La Modalitat de batxillerat no ens condiciona

les assignatures de les quals ens hem

d’examinar a selectivitat ni les carreres a què volem accedir.

CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part comuna

Matèria: 1r curs 2n curs

Llengua catalana i literatura 2 2 Llengua castellana i literatura 2 2

Llengua estrangera 3 3

Filosofia i ciutadania / Ha. Filosofia 2 3

Història - 3

Ciències pel món contemporani 2

Educació física 2

-Treball de recerca

Tutoria 1 1

Matèria: 1r curs 2n curs Matèria de modalitat 1 4 4 Matèria de modalitat 2 4 4 Matèria de modalitat 3 4 4 Matèria de modalitat 4 4 4 16 16

Matèria: Matèria de modalitat 1 Llatí 1 Matemàtiques aplicades a les ciències socials 1

Matèria de modalitat 2 Història món contemporani Economia Matèria de modalitat 3 Literatura castellana Economia i organització d’empreses 1 Matèria de modalitat 4 Francès 1 Psicologia i sociologia Física 1 CTMA 1

CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: Modalitats

Matèria:

Matèria de modalitat 1

Matemàtiques

Matèria de modalitat 2 Química 1 Dibuix tècnic 1

Matèria de modalitat 3 Biologia 1 _Tecnologia industrial 1 Matèria de modalitat 4 Francès 1 Psicologia i sociologia Física 1 CTMA 1

CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: Modalitats

QUALIFICACIÓ FINAL PAU

Nota mitjana de Batxillerat (60%) +

Qualificació Fase General PAU (40%)

Nota d’accés

Validesa indefinida

Dues millors qualificacions de la fase específica (segons quadre de ponderacions de les Universitats)

Nota d’admissió

ELS GRAUS UNIVERSITARIS

• Actualment tots els graus s’organitzen en cinc branques de

coneixement. Arts i Humanitats Ciències Ciències de la Salut Enginyeria i Arquitectura Ciències Socials i Jurídiques

• Els diferents graus estan adscrits a una branca de coneixement determinada.

• Això permet més flexibilitat entre els estudis de la mateixa branca.

• Els estudis s’han unificat en:

graus (4 anys) i màsters (1 any)

On trobar més informació?

• Relativa a característiques del batxillerat:

• http://www.gencat.cat/educacio

• Relativa a la selectivitat:

Els cicles formatius de grau mitjà

Els cicles formatius de grau mitjà

Els cicles formatius de grau mitjà

No hi ha d’haver una

sensaciò de fracàs

82% dels alumnes de Pàlcam inscrits als cicles formatius de grau

mitjà al setembre van obtenir la titulació al juny.

Els cicles formatius de grau mitjà - 2 ANYS ACADÈMICS. - 350 HORES F.C.T - COMTABILITAT - ATENCIÓ AL CLIENT - INFORMÁTICA - RECURSOS HUMANS - FINANCES - DOCUMENTACIÓ DE COMPRAVENDA - APROVISIONAMENT - PROGRAMA SEFED C.F.G.M . GESTIÓ ADMINISTRATIVA

Els cicles formatius de grau mitjà - 2 ANYS ACADÈMICS. - 350 HORES F.C.T - COMUNICACIÓ - MÀRQUETING - PUBLICITAT - TÈCNIQUES DE VENDA - MARXANDATGE - APARADORISME - RELACIONS PÚBLIQUES C.F.G.M . ACTIVITATS COMERCIALS

Els cicles formatius de grau mitjà - 2 ANYS ACADÈMICS. - 350 HORES F.C.T - PROGRAMACIÓ - ADMINIS.SISTEMES - DISSENY WEB - BASE DE DADES - OFIMÀTICA - SOCIAL MEDIA - MUNTATGE

Els cicles formatius de grau mitjà

• Departament Escola – Empresa

RECERCA I GESTIÓ DE PRÀCTIQUES ASSESSORIA EN INSERCIÓ LABORAL