Núm. 27 / Any XCVI 20 d'octubre de 2009
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 24-7-2009 ... 2628
Acords sessió 2-10-2009 ... 2666
Comissió de Govern Acta sessió 9-9-2009 ... 2670
Acta sessió 18-9-2009 ... 2684
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 2686
Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca- tòria de tres concursos per a la provisió de quatre llocs de treball ... 2687
Dos llocs d'Administrador/a de Sistemes ... 2688
Un lloc de Responsable de Prevenció de Re- sidus i de Gestió de Destins ... 2689
Un lloc de Tècnic/a adjunt a Prefectura ... 2690
Bases generals que han de regir la convoca- tòria dels concursos per a la provisió de llocs de treball de l'Institut de Cultura de Barcelona ... 2691
Tècnic d'Exposicions ... 2692
Tècnic de Cultura ... 2693
Tècnic de Secretaria Tècnica ... 2694
Tècnic de la Línia de Fons Documental (Gràfics) ... 2695
Bases generals que han de regir la convoca- tòria de concursos per a la provisió de llocs de treball del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona ... 2696
Cap del Departament de Manteniment del PM de l'Habitatge de Barcelona ... 2697
Cap de Projecte, adscrit a l'Àrea de Projectes i Obres del PM de l'Habitatge de Barcelona 2698 Lliures designacions Convocatòria per a la provisió d'un lloc de cap del Departament de Gent Gran ... 2700
Convocatòria per a la provisió d'un lloc de cap del Programa de Relacions Bilaterals .. 2700
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 24 de juliol de 2009 i aprovada el dia 2 d'octubre de 2009
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-quatre de juliol de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Munici-pal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concor-ren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmo-na, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Imma-culada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jau-me Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, An-toni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixe-des i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Este-ller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Abans d'iniciar la sessió, el Sr. Alcalde expressa el condol d'aquest Plenari pels quatre bombers morts en l'incendi d'Horta de Sant Joan, així com la solidaritat amb les seves famílies i companys, alho-ra que fa palès el desig per una prompta recupealho-ra- recupera-ció dels bombers que hi van resultar ferits.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores i cinc mi-nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 26 de juny de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con-sistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a)Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 25 de juny de 2009 (S1/D/2009 3110), que proposa a la Societat Bar-celona d'Infraestructures Municipals, SA, com acci-onista de Foment de Ciutat Vella, SA, que elevi a la Junta General d’aquesta societat la proposta de designació del Sr. Adrià Folia i Campos com a membre del Consell d'Administració de Foment de Ciutat Vella, SA, en substitució del Sr. Miquel Cata-lán Arbós.
2. Decret de l'Alcaldia, de 25 de juny de 2009 (S1/D/2009 3112), que designa el Sr. Joaquim Vicente Ibáñez, secretari del Consell Assessor d’His-tòria de Barcelona i secretari del Consell d’Etnologia de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Suñol Ferrer.
3. Decret de l'Alcaldia, de 25 de juny de 2009 (S1/D/2009 3113), que designa la Sra. Núria Rive-ro i Matas representant de l’Institut de Cultura de Barcelona al Consell de Direcció previst al punt segon del Conveni per a la creació de l’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Suñol Ferrer.
4. Decret de l'Alcaldia, de 25 de juny de 2009 (S1/D/2009 3115), que crea la Taula Tècnica Muni-cipal "Turisme i Ciutat", designa el seus membres i estableix les seves funcions.
5. Decret de l'Alcaldia, de 25 de juny de 2009 (S1/D/2009 3114), que modifica el Decret de l'Al-caldia, de 21 de desembre de 2001, de creació de la Comissió Interdepartamental per a la igualtat d'oportunitats de les dones a les polítiques munici-pals.
6. Decret de l'Alcaldia, de 26 de juny de 2009 (S1/D/2009 3120), que nomena membre del Con-sell Municipal del Districte de Nou Barris el Sr. Da-vid Frontela Risueño en substitució de la Sra. Ana Álvarez Franquet.
7. Decret de l'Alcaldia, de 6 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3354) que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Fuad Saou Touhou en substitució del Sr. Oscar Benítez Bernal.
Trinitat Capdevila i Burniol en substitució del Sr. Roger Civit Carbonell.
9. Decret de l'Alcaldia, de 6 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3299), que constitueix la Comissió d’estudi encarregada d’elaborar la memòria justifi-cativa del canvi de forma de gestió del servei públic dels Mercats Centrals de Fruites i Verdures i del Peix (els "Mercats Centrals"), i nomena els mem-bres de l'esmentada Comissió.
10. Decret de l'Alcaldia, de 6 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3303), que autoritza la Sra. Roser Cri-vellé i Yuste, Cap del Departament de Manteniment i Pla de Locals, perquè pugui signar les sol·licituds de contractació i baixa de les pòlisses de subminis-traments amb les respectives Companyies Submi-nistradores de Gas, Aigua, Electricitat i Telèfon.
11. Decret de l'Alcaldia, de 6 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3302), que fixa com a festes locals a celebrar durant l’any 2010, en el terme municipal de Barcelona, els dies: 24 de maig, Dilluns de Pas-qua Granada i 24 de setembre.
12. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3424), que proposa a la Societat Bar-celona d’Infraestructures Municipals, SA, com acci-onista de Foment de Ciutat Vella, SA, que elevi a la Junta General d’aquesta societat la proposta de designació del Sr. Joan Anton Sànchez de Juan com a membre del Consell d'Administració de Foment de Ciutat Vella, SA, en substitució del Sr. Oriol Pineda i Teixidó.
13. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3372), que designa el Sr. Mateu Her-nández i Maluquer vicepresident del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Activa, SA.
14. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3423), que designa la Sra. Concepció Miret i Nicolazzi representant de l'Ajuntament de Barcelona al Comitè Local de la Creu Roja, en subs-titució de la Sra. Pilar Solanes i Salse.
15. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3389), que faculta els/les gerents d'À-rees d'Actuació i Districte que es relacionen en an-nex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que en el supòsit d'absència del gerent/a de l'àrea o Districte corresponent, puguin exercir determina-des facultats delegadetermina-des; i estableix, en supòsits d'absència, les suplències dels Directors de Serveis de Llicències i Espai Públic i dels secretaris tècnico-jurídics dels Districtes que es relacionen en annex adjunt, i en els termes que hi consten, en les tas-ques que els són pròpies per raó del seu càrrec.
16. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3358), que atorga el títol de Ciutadà Honorari de Barcelona al Sr. Lee Kuan Yew, ex-primer ministre i actual Mentor Minister de la Repú-blica de Singapur.
17. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3876), que aprova les condicions de servei específiques dels empleats municipals que ocupen llocs de treball de nivell 28 o superior i del
personal eventual de l’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes públics dependents recollides en l’annex que s’adjunta.
18. Decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2009 (S1/D/2009 03437), que assigna un lloc de treball de Direcció de Serveis de la Junta Arbitral de Con-sum de Barcelona, adscrit a la Gerència de Promo-ció Econòmica, amb les funcions que detallen en annex i nivell 2850E de l’actual Catàleg de Llocs de Treball, derivat del nomenament com a presidenta de la mateixa Junta Arbitral, de la funcionària Sra. Pilar Riera i Sorolla.
19. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3522), que nomena membre del Con-sell Municipal del Districte de Sant Martí el Sr. Ge-nís Boadella i Esteve en substitució del Sr. David Puentes i Jurado.
20. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2009 (S1/D/2009 3533), que faculta els regidors/es que es relacionen en l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, per tal que, en supòsits d’absència del regidor/a de districte corresponent, puguin exercir les facultats delegades relatives a la incoació, ins-trucció i resolució d’expedients sancionadors. Així mateix, facultar-los per a l’exercici de qualsevol altra competència atribuïda en els decrets de dele-gació a favor dels regidors/es de districte.
b)Mesures de govern
1. Pla Director de Serveis Socials Especialitzats de Barcelona.
El segon tinent d'alcalde, Sr. Gomà, presenta la mesura de govern. Posa de manifest que el Pla Director de Serveis Socials Especialitzats de Barce-lona expressa l'acompliment de les funcions de planificació que els estatuts atorguen al Consorci de Serveis Socials. Es tracta, de fet, del primer procés de planificació en clau territorial, elaborat de mane-ra compartida entre la Genemane-ralitat i l'Ajuntament a través de l'espai comú que representa l'esmentat consorci.
Significa que, mai abans, aquest Ajuntament ha-via estat coprotagonista en la planificació de l'aten-ció social especialitzada a la ciutat; i recorda que en el seu moment ja van expressar que el Consorci n’era l'oportunitat i, ara, s'ha traduït en un instru-ment de planificació concret. Amb això, l'Ajunta-ment ha fet un salt qualitatiu: ha ampliat la seva capacitat d'incidència en la configuració global de l'atenció social; sense que això vulgui dir, tanma-teix, que la Generalitat se’n desentén, sinó tot al contrari, el Consorci de Serveis Socials ha esdevin-gut la garantia millor de vinculació de la Generalitat a Barcelona en aquesta matèria.
dones que han patit violència masclista, persones en situació de dependència i gent gran, persones amb discapacitat i persones amb drogodependènci-es; i atenent a aquesta estructura el document està estructurat per col·lectius. Es tracta, doncs, d'una diagnosi molt acurada i ben travada, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de les unitats implicades, tant de l'Ajuntament com de la Genera-litat. Quant a la sistemàtica, indica que, per a cada col·lectiu diagnosticat, s'expressa el seu perfil so-ciològic, l'oferta de serveis existent i l'evolució de les dinàmiques de demanda.
És tracta, en conseqüència, d'una eina sense precedents per a la diagnosi global dels col·lectius acotada en clau territorial.
Afegeix que el Pla Director també presenta cinc línies de treball estratègiques, objectius i mesures, dues de les quals són de caràcter transversal, ori-entades a la millora de cobertura i de models, la millora de la qualitat en el desplegament del servei, i a garantir l'equitat en l'accés. En definitiva, tenen l'objectiu d'assentar una cultura de millora perma-nent dels processos. La tercera línia estratègica defineix el Consorci de Serveis Socials com a ens de gestió dels serveis d'atenció especialitzada a Barce-lona; mentre que la quarta i la cinquena línies es-tratègiques fan èmfasi en la dimensió de les relaci-ons del Crelaci-onsorci amb les administracirelaci-ons, la societat civil i la ciutadania.
Més enllà de les línies estratègiques i dels ob-jectius, vol posar en relleu que el Pla Director pre-senta tres-centes mesures i genera una bateria de tres-cents indicadors concrets, la mesura dels quals ha d'anar informant en cada moment del grau d'execució del Pla i, per tant, per posar més atenció en funció de la variabilitat dels ritmes d'e-xecució.
Finalment, vol destacar que el Pla Director no és només un document, sinó que avui mateix ja s'està desplegant amb empenta; és, per tant, una de les eines principals d'enfortiment del Consorci de Ser-veis Socials en el paisatge institucional de l'acció social a Barcelona i a Catalunya.
Sense ànim d'estendre's en els exemples, vol concretar que en l'àmbit de la infància i l'adolescèn-cia, on el Consorci de Serveis Socials ja ha rebut una transferència important de més de trenta cen-tres, que es tradueixen en més de set-centes pla-ces, el Pla planteja, i ja s’hi està treballant a fons, un canvi de model, tant des de l'òptica conceptual com de la nova organització d'atenció a la infància en risc a Barcelona.
En síntesi, el Pla Director proveeix coneixement integral sobre poblacions vulnerables; fixa el full de ruta a través de cinc línies de treball; proporciona una bateria d'indicadors de control i de seguiment i, per damunt de tot, expressa l'aposta estratègica de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona, perquè la forma consorciada de prestació de serveis
esdevin-gui l'eix vertebrador de tota l'atenció social especia-litzada a Barcelona.
La Sra. Fandos, després d'agrair al Sr. Gomà la seva intervenció, posa de manifest que, d'entrada, aquest pla director no els sembla una mesura de govern, sinó més aviat un informe. Puntualitza que per encaixar en el que és una mesura de govern hauria de contenir explicacions concretes de com, quan i amb quin pressupost es duran a terme les mesures que inclou.
Remarca que el seu Grup coincideix plenament amb els principis que inspiren el sistema de serveis socials per a la ciutat, però els acaba semblant un paradigma perquè no s’adiu amb el que succeeix realment. La realitat és que, per exemple, pel que fa a la Llei de la Dependència, 17.500 persones a Barcelona estan pendents d'avaluació; i de les que ja han passat l'avaluació, 11.500 estan pendents del Programa Individual d'Atenció –PIA– que depèn dels centres de serveis socials.
Entén que el tema que els ocupa en aquest cas són els serveis especialitzats, però remarca que la porta per accedir-hi són els serveis socials, i, si aquesta porta està tancada, no hi ha possibilitat d'arribar als serveis especialitzats.
Insisteix que aquesta apreciació no surt del seu Grup, sinó que ho diuen els mateixos treballadors del serveis socials, que es veuen obligats a donar a entendre als usuaris que no creuen en el model de serveis socials de Barcelona, i que posa en evidèn-cia el dèficit del sistema públic per fer front a les necessitats. Igualment, consideren que el model que defensa el Sr. Gomà a la pràctica augmenta la jerarquització i la burocratització del sistema.
Recorda que, quan el Sr. Gomà va presentar el nou model de serveis socials, el seu Grup no va poder fer altra cosa que felicitar-lo, però, malaura-dament, es demostra que no s'aplica i encara va pitjor que abans.
Per tot plegat, la seva decisió és posar en qua-rantena aquest pla director que avui es presenta i, el dia que vegin que s'aplica, ja en tornaran a par-lar. De tota manera, avança que avui ja tindran oportunitat de tractar molts aspectes que atenyen al model d'atenció social en la proposició del seu Grup sobre compliment del conveni d'equipaments de serveis socials, o en la proposta sobre el Pla d'acció sobre drogues.
El Sr. Fernández Díaz posa en relleu que atendre i oferir serveis i oportunitats a les persones més vulnerables ha de ser la primera obligació d'un go-vern. Tanmateix, és evident que les polítiques soci-als d'aquest Ajuntament han estat clarament insufi-cients. Els centres i els serveis estan col·lapsats perquè no s'han incrementat al ritme que requereix poder atendre la demanda creixent.
contenen mesures concretes per tirar endavant les necessitats dels ciutadans. En definitiva, és un pla amb inconcrecions i amb manca de compromisos clars per atendre la gran demanda en atenció.
Remarca que presenten el Pla com un instrument per a la planificació i la bona gestió dels serveis socials especialitzats, però els avisen que si això no s'acompanya d'un increment del finançament per part de la Generalitat no s'arribarà enlloc; i afegeix que, ara, amb el nou model de finançament auto-nòmic, ja no tenen excusa. En base a això, pregun-ta si tenen previst actualitzar el Pla director, i millo-rar i enfortir els serveis propis i els que depenen de la Generalitat o els que són compartits per ambdu-es administracions.
Subratlla que aquest Ajuntament incompleix sis-temàticament els acords dels convenis que signa, com és el cas del conveni per a la construcció d'e-quipaments de serveis socials que van signar el 2005 amb la Generalitat, atès que encara no s'ha construït cap de les deu residències i centres de dia per a gent gran, només per posar un exemple. Ara, novament, en el Pla director s'esmenta la construc-ció de residències i centres de dia, malgrat s'ha diferit l'execució completa del conveni esmentat fins al 2013. D'altra banda, els compromisos que estan disposats a assumir per al 2011 estan clara-ment per sota de les necessitats, ja que únicaclara-ment preveu l'increment del 20% del nombre de places en residències per a gent gran, quan és sabut que dèficit és d'un mínim de quatre mil places en resi-dències, i nou-centes en centres de dia. Igualment, el document obvia el fet que, no només són neces-sàries més places públiques, sinó també concerta-des amb el sector privat.
Per si tot això fóra poc, cada dia es demostra que la Llei de Dependència és paper mullat, i moltes persones, més de vint mil a Barcelona, no en poden disposar malgrat haver estat valorades amb grau de dependència, i entre aquestes, 9.300 persones estan pendents del PIA i, alhora, hi ha divuit mil persones pendents de valoració d'acord amb la Llei de Dependència. Adverteix que en el capítol de residències per a persones amb discapacitat passa pràcticament el mateix; ni s'han fet les places com-promeses, i únicament s'ha construït un dels sis equipaments previstos. En la mateixa situació està l'àmbit dels menors en risc, on només es presta una atenció específica a tres mil dels sis mil casos que estan reconeguts.
Conclou, doncs, que es torna a presentar un pla en el terreny dels serveis socials, amb una bona anàlisi i diagnòstic, però sense realització pràctica.
La Sra. Capella inicia la seva intervenció posant de manifest que els serveis socials representen, conjuntament amb l'educació, la sanitat i les pensi-ons un dels pilars de l'estat del benestar.
Recorda que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona es va crear mitjançant la llei 22/98 de la Carta Municipal, i es va constituir a través d'un
decret, el 2006, que preveia la creació d'una comis-sió mixta de traspassos que en va fer efectius els de gran part de l'actual Consorci, el maig de 2008.
Es posa de manifest, per tant, el posicionament clar dels darrers governs de la Generalitat –el tri-partit i l'actual d'entesa–, que han estat els que definitivament han impulsat la creació i l'assumpció de competències del Consorci.
Del Pla Director que avui es presenta destaca el diagnòstic dels diversos col·lectius vulnerables, que coincideixen clarament amb els traspassos efectu-ats el 2008: protecció i recuperació d'infància en risc i desemparada, drets de les dones per eradicar la violència masclista, atenció de persones amb discapacitat i atenció a les persones drogodepen-dents. Aquesta diagnosi clarificadora ha permès i permetrà abordar aquestes qüestions d'una manera operativa.
El seu Grup considera que aquest Pla director és encertat, tant pel que fa al període i l'horitzó que marca, 2008-2013; en les cinc línies estratègiques que estableix, entre les quals la gestació, progra-mació i prestació dels serveis socials personalitzats; l’impuls en matèria de coneixement de serveis soci-als especialitzats; l’impuls del procés de millora i innovació amb la resta d'administracions i entitats; i el desenvolupament del mateix Pla amb diferents línies de treball per objectius que, finalment, esde-venen mesures concretes. Un altre aspecte que valoren positivament és la calendarització d'aques-tes mesures i, sobretot, disposar d'indicadors de seguiment.
El seu Grup entén que els plans directors confi-guren el marc general on s'ha d'inserir les diferents accions concretes i, per tant, que els atorguen sen-tit com a part d'un sistema complex integral del que formen part, no només l'Ajuntament, sinó tam-bé la Generalitat.
En resum, el tenen per un Pla realista, que dibui-xa línies de treball clares amb objectius concrets i amb mesures i indicadors per valorar el grau de consecució.
La Sra. Ballarín expressa en nom del Grup muni-cipal Socialista el suport a la mesura de govern presentada pel segon tinent d'alcalde, i tot seguit, n'argumenta les raons.
D'entrada, entenen que amb aquesta mesura de govern s'evidencia l'elevat grau de compromís de la ciutat amb la millora del benestar de la ciutadania, i que va més enllà d'allò a què el marc jurídic gene-ral obliga, i posa de manifest, una vegada més, que res del que succeeix a Barcelona els és aliè. Un grau de compromís que implica que aquest Ajun-tament exerceix les competències pròpies munici-pals en serveis socials, però que va més enllà i passa a compartir les responsabilitats amb la Gene-ralitat en aquest àmbit.
bons instruments normatius i operatius perquè Barcelona assoleixi més quotes de responsabilitat en serveis clau per al benestar.
Un segon argument per donar suport a la mesura es basa en el fet que el Pla Director de Serveis So-cials Especialitzats constitueix una eina bàsica per enfortir tota la xarxa de serveis socials i constituir-los realment en un pilar de l'estat del benestar. Aquesta eina ofereix una diagnosi compartida entre Generalitat i Ajuntament sobre la situació de cinc col·lectius que estan en situació de risc, d'exclusió i de vulnerabilitat, i amb els quals cal emprendre una tasca decidida i eficaç si es vol una ciutat cohesio-nada socialment. És una eina bàsica perquè fixa, també, un horitzó temporal de treball i s'hi detallen les propostes concretes amb línies estratègiques, objectius i mesures; i perquè permet dos nivells de coordinació clau per garantir l'èxit en la intervenció dels serveis socials que són, d'una banda, la coor-dinació entre els serveis socials bàsics i els especia-litzats i, d'altra banda, entre les administracions a fi de planificar i organitzar aquests serveis especialit-zats d'una manera eficaç.
En conclusió, el seu Grup dóna suport a la mesu-ra perquè aporta més proximitat i els valors que això comporta en la intervenció social especialitza-da.
El Sr. Gomà agraeix, en primer lloc, el suport re-but per la mesura de govern amb les intervencions de la Sra. Ballarin i la Sra. Capella. Altrament, a partir de les intervencions del Grups municipals de CiU i del PP, entén que es fa molt difícil establir un debat atès que l'han defugit absolutament; no han posat damunt la taula cap argument concret de debat, de confrontació o de contrast dels continguts de la mesura de govern. Remarca que aquest Pla director és el primer que, conjuntament, Generali-tat i Ajuntament a través del Consorci de Serveis Socials, fan sobre els serveis socials d'atenció a cinc col·lectius vulnerables.
Concretament, la intervenció de la Sra. Fandos ha fet referència al desplegament de la Llei d'Autonomia Personal a Barcelona i al nou model de serveis soci-als bàsics, amb opinions legítimes que moltes vega-des han contrastat, però que no comparteix en base a un coneixement exhaustiu de la tasca que es duu a terme a la ciutat i on mai no s'havien assolit els graus actuals d'atenció social del sistema públic a les persones que, a tall d'exemple, es poden quantificar, pel que fa al desplegament de la Llei de Dependèn-cia, en què més de dotze mil persones estan ateses, i s’hi afegeix un 30% de persones que mai no havien rebut cobertura del sistema públic a la ciutat. En definitiva, un model de serveis socials bàsics que s'està desplegant quantitativament, amb molts més recursos i centres i un increment important de les ràtios de professionals.
Quant a la intervenció del Sr. Fernández Díaz, que incidia en les necessitats de finançament, li avança que ja tindran ocasió de debatre aquest
assumpte en aquesta mateixa sessió; alhora que confirma que els nous recursos de finançament han d'implicar la necessitat de blindar els compromisos en matèria de despesa social per part del conjunt de les administracions públiques.
Entén que tots aquest aspectes a què s’han refe-rit són importants, però lamenta no haver pogut debatre els elements concrets de la mesura de go-vern que avui han presentat.
La Sra. Fandos replica que té la sensació que el Sr. Gomà no s'ha llegit el Pla Director, perquè aquest parla en nombroses ocasions de dependèn-cia i de la seva valoració; alhora que també s'hi esmenten els equipaments de gent gran. De mane-ra que es mane-ratifica en els arguments expressats en la seva primera intervenció.
El Sr. Fernández Díaz manifesta la seva preocu-pació perquè els plans que ha d'executar el govern municipal no es compleixen, i torna a enumerar els casos d'incompliment que ha esmentat en la seva intervenció referents al conveni d'equipaments i a l'aplicació de la Llei de Dependència.
2. Pla Local de Seguretat Ciutadana de Barcelo-na.
La Sra. Escarp presenta la mesura de govern so-bre el Pla de Seguretat Ciutadana 2009-2011, aprovat per la Junta Local de Seguretat de Barcelo-na, i que respon a la Llei de Seguretat Pública i al Pla General de Seguretat de Catalunya, però que, sobretot, vol donar resposta a la complexitat dels fenòmens socials associats a la convivència i la seguretat en una Barcelona capital de Catalunya que no es pot desvincular de la realitat metropoli-tana. Aquest Pla és un document nou atesa la seva vocació de pla global i transversal, coherent amb la manera de treballar la prevenció i la seguretat que sempre ha dut a terme aquest govern municipal.
Afegeix que aquest document analitza els punts de millora i defineix respostes concretes als reptes de seguretat i convivència, adaptant les polítiques a les noves realitats. Analitza l'evolució demogràfica i social, els canvis en l'estructura econòmica i el ca-ràcter metropolità dels fenòmens relacionats amb la seguretat.
Posa de manifest que es tracta d'un document viu que caldrà anar adaptant a les necessitats que vagin sorgint, que s'ha de gestionar com un quadre de comandament que faciliti la presa de decisions i que, una vegada més, renova el compromís de servei a la ciutat.
Aquest Pla marca com a premissa fonamental as-solir una vivència segura al barri i a la ciutat, però posant l'èmfasi en aquest primer àmbit atès que és l'espai proper, l'entorn immediat i conegut com a principal generador de seguretat. Es tracta, doncs, de construir seguretat a partir de la convivència, de compartir l'espai públic i de conèixer les necessitats i demandes dels ciutadans i dels visitants.
se-gur; la transversalitat, amb una gestió participada pels tècnics de barri, els educadors socials, la in-specció, el servei de gestió de conflictes i la media-ció; i l’autoritat, per garantir la defensa dels inte-ressos de la comunitat, exercida sense complexos mitjançant la intervenció de la guàrdia urbana amb la policia de proximitat i el patrullatge preventiu i dels mossos d'esquadra com a policia bàsica de seguretat ciutadana. A aquests principis, cal inclou-re-hi la participació i la responsabilització dels ciu-tadans en l'exercici dels seus drets i deures.
Afegeix que el Pla marca quatre eixos estratègics i vuitanta-un programes; busca respostes adients als barcelonins i barcelonines, però també als visitants per feina o per turisme; concreta intervencions de prevenció, d'usos de l'espai públic, de turisme, i estableix intervencions envers els més vulnerables, amb el programa de Prevenció, atenció i protecció de les dones víctimes de violència masclista; l'aten-ció als sectors de poblal'aten-ció adolescent i juvenil, i les necessitats de protecció de la població gran.
Finalment, remarca que aquest Pla permetrà aportar una diagnosi ajustada i permanentment actualitzada de l'estat de la seguretat i la convivèn-cia, tant des de la dimensió objectiva com des de la subjectiva, així com definir un conjunt articulat i coherent de polítiques públiques. No es tracta d'un pla reactiu, sinó que estableix mecanismes preven-tius d'anticipació al conflicte i també a la interven-ció policial, i per avaluar i fer un seguiment del seu desenvolupament, aportant els mecanismes neces-saris per a la seva millora continuada.
El Sr. Forn addueix que la capacitat del govern municipal per vendre fum és il·limitada. En la intro-ducció al document es fa esment del model Barce-lona de seguretat en un to que, com a mínim, els hauria de fer tornar vermells; en aquesta línia, els pregunta si realment creuen que Barcelona és refe-rència de bones pràctiques pel que fa al seu model de seguretat ciutadana. Entén que, una vegada més, es demostra que conviuen dues realitats: l'oficial, la que s'autoproclama com a referent i pionera en l'aplicació de noves polítiques públiques per a la seguretat ciutadà; i la que pateix la ciuta-dania, la que en cada baròmetre assenyala la inse-guretat ciutadana com el principal problema dels ciutadans, la que, segons l'enquesta de victimitza-ció, significa que més d'un 20,3% dels barcelonins majors de 16 anys ha estat víctima d'algun fet de-lictiu durant el 2007.
Considera molt allunyat de la realitat, doncs, dir que Barcelona i seguretat són dos termes que ca-minen plegats. Altrament, Barcelona és referència mundial en matèria de seguretat pels constants advertiments que es fa als turistes que circulen per algunes zones de la ciutat, o per la permissivitat en determinades conductes socials que no es donen en gaires ciutats europees.
Observa que, en presentar aquest Pla, pretenen fer-los creure que és una decisió de l'alcalde per tal
de donar respostes adients als reptes, en l'àmbit de la prevenció i la gestió de la seguretat, que té plan-tejats la ciutat. El presenten perquè s'hi veuen obli-gats, atès que l'Ajuntament de Barcelona porta gairebé sis anys de retard en la seva elaboració; i malgrat les demandes i queixes reiterades de l'opo-sició municipal, han trigat tot aquest temps a com-plir el que mana la llei.
Addueix que, després de trenta anys de governar la ciutat, la seva capacitat per treure conills del barret ja s'ha acabat. La declaració de bones inten-cions que exposen en presentar aquest Pla, respon precisament a les mancances que la ciutadania pateix dia a dia. Al seu parer, sembla que hagin descobert ahir el que significa el concepte de pro-ximitat, quan s'han passat anys disminuint el nom-bre d'efectius de la guàrdia urbana. Aprofita per recordar que en l'Òmnibus del juny de 2008 hi ha-via una pregunta que es referia al nombre d'agents de la guàrdia urbana que havia vist el ciutadà o la ciutadana al seu barri una setmana enrere, i la resposta d'un 40% de ciutadans és que cap ni un. En la mateixa línia, es remet a una mesura de go-vern del 20 de juliol de 2007, on es comprometien a posar especial atenció a la presència de les uni-tats territorials, i a augmentar un 23% aquesta presència durant el mandat present, tanmateix es constata igualment que les unitats territorials dis-minueixen el 2008 respecte a l'any anterior entre un 2 i un 6%.
A aquest estat de coses s'hi pot afegir la mala aplicació de l'ordenança de civisme, la incapacitat per lluitar contra determinats fenòmens com el dels venedors de llaunes o la venda ambulant, entre altres.
Destaca que el nombre de mossos d'esquadra que han obtingut per a la ciutat és clarament insu-ficient; i sense pretensió d'estendre's en la valora-ció de la coordinavalora-ció de mossos i guàrdia urbana, només els remet a episodis recents viscuts a la ciutat per poder avaluar-ho.
Adverteix a la Sra. Escarp que se'ls ha esgotat el temps, i que ja no generen cap confiança; que no es tracta de fer plans i declaracions d'intencions, que queden desmentides pel dia a dia.
l'alcal-de i el conseller d'Interior, hauria hagut l'alcal-de posar damunt la taula els efectius policials disponibles i suficients per lluitar contra la delinqüència coordi-nadament, més encara en una ciutat on 1 de cada cinc barcelonins reconeixen haver estat víctimes d'un delicte durant el darrer any. I, això, cal fer-ho amb quatre premisses bàsiques. En primer lloc, l'establiment de mesures de prevenció, socials i d'inclusió, sense incórrer en un paternalisme mal-entès en base a l'expressió "odia el delicte i compa-deix el delinqüent", de manera que es compacompa-deix tant el delinqüent que es genera una confusió de termes quant a qui cal protegir, és a dir, la gent de bé i d'ordre que paga els seus impostos i que es veu summament indefensa davant d’unes lleis i uns tribunals que no apliquen, o que apliquen in-justament, determinades normes. Prevenció tam-bé és la lluita contra l'absentisme escolar, on la guàrdia urbana té plenes competències; la lluita en favor de la defensa dels drets i dels interessos dels més petits en els entorns escolars, i insisteix en la bondat de considerar la figura de l'agent-tutor, que el seu Grup ha proposat en diverses ocasions. Prevenció també inclou la instal·lació de càmeres de videovigilància, no per substituir la policia, però sí per reforçar la garantia de seguretat en determinats emplaçaments; o millor il·luminació a la via pública.
Estan a favor de la prevenció, però també de la presència policial als carrers, i malgrat que sempre els acusen de demanar més policia al carrer, estan convençuts que és garantia de seguretat per a la gent de bé i dissuasió del delicte. En aquest sentit, precisa que si els darrers anys ha augmentat la plantilla de la guàrdia urbana és gràcies a una pro-posta que va fer el Grup municipal del PP; perquè no es tractava només de convocar noves promoci-ons, sinó d'augmentar el nombre d'agents en cada promoció. També, però, cal reclamar més mossos d'esquadra per a Barcelona, atès que d'ençà del seu desplegament s'han reduït d'un 7%; calen 1.600 mossos d'esquadra més, i els 240 previstos per la Conselleria d'Interior per a l'any vinent són clarament insuficients, sense que l'Ajuntament faci altra cosa que restar passiu davant la situació.
Conclou que cal una actitud ferma, mà dura, ac-tuar sense complexos en l'exercici de l'autoritat i no mantenir criteris erràtics o contradictoris; així com noves lleis i millor justícia, propostes que la ciutat de Barcelona ha de fer davant del Parlament i altres instàncies competents de l'Estat.
Finalment, pregunta per a quan s'ha previst la justícia de proximitat.
El Sr. Martínez observa, d'entrada, que tindrien alguns comentaris a fer sobre el contingut del Pla de Seguretat Ciutadana que els acaben de presen-tar, però no farien altra cosa que reiterar debats que ja s'han produït a les comissions. Puntualitza, però, que tenen petites divergències quant a la concepció de la seguretat a la ciutat.
Tot seguit, se centra en l'apartat que es refereix a la convivència. Els preocupa que, una vegada més, els conceptes de convivència es barregin amb els de seguretat. Certament, un dels elements que proporcionen sensació de seguretat entre la ciuta-dania rau en la garantia que l'espai públic és de tothom, un espai que hauria de ser un punt de tro-bada harmònic. Tanmateix, barrejar sistemàtica-ment els conceptes de seguretat i convivència porta a mesclar les solucions, que han de ser clarament diferenciades.
Entenen que hi ha d'haver un principi d'autoritat també en la convivència ciutadana, que s'ha de basar en la diligència, la constància i la coherència de les actuacions, elements que, altrament, troben a faltar en aquest pla en el sentit de definir quines són les eines que ho han de garantir, quins ele-ments tècnics i recursos humans calen; quins són els objectius; quin paper es dóna a la mediació i a la complicitat amb tots els actors socials, entès com a eina indispensable per a les actuacions transver-sals i coordinades des del territori; establir la capa-citat dels regidors i regidores dels districtes per ser els primers a aportar mesures adaptades al territo-ri, que requereixen serveis jurídics i serveis d'ins-pecció eficients i disponibles en tot moment. En aquesta línia, el coneixement del territori ha de generar actuacions pròpies, sense estar dirigides des dels serveis centrals, en resposta a determina-des polítiques que, com ja han expressat en alguna ocasió, no els semblen les més encertades.
Consideren, doncs, que cal un pla específic de convivència a la ciutat que analitzi la normativa i els fenòmens i que comprengui que una veritable descentralització abona en una millora de la convi-vència a la ciutat.
El Sr. Mestre agraeix la presentació que ha fet del Pla Local de Seguretat Ciutadana la Sra. Escarp i també la tasca de totes les persones que hi han treballat.
Tot seguit, en destaca, en primer lloc, el fet que el Pla fa un abordatge integral de la seguretat pú-blica a la ciutat i, també, el caràcter transversal de les actuacions que hi són previstes. Tot plegat es planteja des d'un punt de vista conceptual, però també en concretar els quatre eixos i tots els pro-grames d'intervenció. Vol remarcar les referències, imprescindibles per dissenyar una política pública de seguretat ciutadana, al coneixement de la reali-tat, alhora que té clar que cal tenir present que és canviant, i els conceptes relativament nous de ciu-tat metropolitana o els canvis sociodemogràfics que es produeixen a Barcelona i que tenen impacte en tot allò que es refereix a la seguretat.
entre els quals les dones, els joves i adolescents, gent gran, persones desemparades o persones que poden patir homofòbia, violència racista o xenòfo-ba; i també inclouen els turistes o visitants.
El Pla contempla, per tant, tots aquests aspectes i estableix programes específics, que signifiquen un segell de qualitat en les polítiques de seguretat pública, i també la línia que marca la diferència entre polítiques de seguretat pública progressistes i polítiques conservadores en l'àmbit de la seguretat.
En referència a les intervencions dels portaveus dels Grups de CiU i del PP, manifesta que els han servit de molt per posar en evidència aquesta dife-rència que acaba d'esmentar, que aclareix sufici-entment el tema recurrent i el comú denominador de les polítiques de seguretat: el nombre d'agents dels cossos de seguretat.
Admet, tanmateix que el nombre d'agents és re-llevant per a un sistema de seguretat pública, i els drets en matèria de seguretat són per a tothom i no només per a la gent de bé, com aquí s'ha apuntat.
Finalment, vol destacar tot allò que fa referència al barri com a escenari on es construeix convivència i valors de ciutadania, però també on s'implemen-ten polítiques de seguretat pública a través de la interlocució i la participació.
La Sra. Escarp agraeix les intervencions del re-presentants dels Grups d'ERC i d'ICV EUiA, alhora que entén l'obligació del Sr. Forn de fer l'argumen-tació que ha fet.
Addueix que han elaborat el Pla partint del co-neixement de la realitat, tot i que admet que hi ha una realitat, la de l'oposició, basada en percentat-ges que utilitza per defensar la seva visió.
Manifesta que aquest Pla és un compromís del govern municipal amb la convivència i la seguretat i, sobretot, la vivència segura als barris, i ho fan en compliment dels acords presos el 2007 i dels que posteriorment han anant prenent.
En referència a l'argument reiterat de la manca d'agents, insisteix que actualment hi ha deu comis-saries de mossos d'esquadra a Barcelona, i no té tan clar que això s'hagués aconseguit amb un altre govern; com també està convençuda que tampoc no s'hauria pogut arribar a la coordinació des de les unitats territorials de guàrdia urbana i mossos d'es-quadra, fent coincidir les àrees bàsiques policials, tant d'un cos com de l'altre, per treballar en l'àmbit de la proximitat.
Al Sr. Fernández Díaz li fa notar que sempre par-len de nombres, no de polítiques públiques de se-guretat, com, de fet, ja va demostrar el seu partit quan governava l'Estat. Entenen que el Pla és uni-versal i inclusiu, que defensa amb autoritat demo-cràtica els drets, les llibertats i l'exigència dels deu-res. Un pla que entén que convivència, seguretat i espai públic són termes indestriables, i afegeix que, a diferència de la visió del Sr. Martínez, no es bar-regen, sinó que convivència és benestar, participa-ció, autoritat i, per tant, seguretat.
Remarca que el que pretén el Pla és aconseguir un espai públic vertebrador de convivència i segu-retat; perquè garantir un ús social, col·lectiu i segur de l'espai públic és un dels compromisos d'aquest govern, tal i com ha manifestat en moltes ocasions i amb molts instruments, entre els quals l'ordenan-ça de convivència, i creu que aquest Pla recull, a bastament, tots aquests principis, també el de la proximitat.
El Sr. Martínez manifesta que no pretén discutir els conceptes de convivència, seguretat i espai pú-blic, només vol expressar que cal diligència, cons-tància i coherència per abordar-los.
La Sra. Escarp remarca que qualsevol eina per a l'espai públic i la convivència ha de ser transversal, i totes tenen coherència en el seu àmbit.
Remarca la importància de la gestió, però sobre-tot l'anticipació al conflicte.
c)Informes
1. Suport al sector audiovisual.
El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, presenta l'in-forme sobre el suport al sector audiovisual. Posa en relleu que Barcelona és, i té vocació de continuar sent, una gran capital cultural, fet que se sustenta en dos pilars bàsics: la creativitat, la capacitat de generar propostes i continguts; i la indústria, com a mitjà per produir-los i difondre'ls. Per aquest motiu, des de fa molts anys, Barcelona desenvolupa for-mació, espais de difusió, grans equipaments i infra-estructures de referència i estratègies d'atracció del talent, entre altres actuacions. Concretament, la creativitat que manifesta el sector de l'audiovisual el situa a l'avantguarda de moltes de les producci-ons que es fan en aquest camp, on Barcelona és reconeguda com un espai on les propostes experi-mentals i més noves tenen una importància clau. Per aquest motiu, el pressupost municipal intenta contribuir al foment d'aquesta creativitat, que es tradueix en què la part que dedica a l'audiovisual ha passat d'un 9% el 2004 a un 15% aquest 2009.
Testimonis de tot plegat són els festivals i cicles que se celebren a la ciutat i que posen en relleu l'existència d'aquest ric sector creatiu en el camp de l'audiovisual; l'animació, els curtmetratges, els documentals o el suport digital són alguns gèneres específics que tenen Barcelona com a referent. Assenyala, també, l'immens talent que acumulen actors, directors i professionals en tots els vessants tècnics del sector, en part gràcies a la magnífica formació que ofereixen alguns centres de la ciutat i, en part també, gràcies a la tradició pròpia.
a part de les empreses, el món de la publicitat i la Televisió de Catalunya com agents que aposten i estiren aquest sector.
En definitiva, la indústria està en augment i re-presenta un gran potencial, com ho demostren les dades a partir de les quals es pot comprovar que Barcelona és escenari d'aquesta producció, amb un creixement espectacular els darrers anys de la feina de la Barcelona-Catalunya Film Commission per ordenar i promoure la ciutat com a espai de filma-ció i, també, amb projectes com el Parc Barcelona Media, al districte 22@, que ofereix l'espai d'ofici-nes i de recerca i investigació.
Malgrat tot, per posar encara més en valor aquest nivell, consolidar-lo i fer un salt qualitatiu que faci de Barcelona una gran capital del sector audiovisual calen dos aspectes principals i un de complementari als quals remet l'informe. D'una banda, un aspecte bàsic és la disponibilitat d'espais per fer produccions de gran format, per a la qual cosa es proposa la creació del Parc de l'Audiovisual de Barcelona, ubicat a la Zona Franca, que, en col·laboració amb bona part de les empreses repre-sentatives del sector, tingui capacitat per oferir allò que Barcelona encara no està en condicions d'oferir i que és necessari per al desenvolupament del sec-tor. D'altra banda, un segon aspecte clau és conti-nuar insistint perquè grans cadenes de televisió s'instal·lin a la ciutat, i que el potencial que repre-senten es pugui explotar al màxim; en particular el Canal Cultura de Televisió Espanyola pot ser una referència molt important.
Finalment, la mesura complementària, però del tot necessària, a què s'ha referit, és el consens, la unió dels esforços i la capacitat d'articular els dife-rents agents i professionals per aconseguir un lide-ratge compartit i conjunt que l'Ajuntament de Bar-celona es compromet a encapçalar.
El Sr. Ciurana agraeix la presentació de l'informe i apunta que, de certa manera, posa de manifest la vitalitat del sector de l'audiovisual, important des dels vessants cultural i econòmic. Tal i com ha ex-pressat el Sr. Martí, Barcelona concentra el 20% de la producció de l'indústria audiovisual de l'Estat, però entén que cal anar més enllà i ser capaços de presentar una oferta que pugui competir a escala mundial.
Seguidament, i entrant a valorar el contingut de l'informe, vol advertir del risc de la dispersió, atès que inclou molts certàmens, mostres i altres acci-ons que, si d'una banda demostren la vitalitat del sector, d'altra banda, poden significar no acabar excel·lint en res; en aquest sentit, recorda alguna de les experiències fallides quant a festivals de cinema a la ciutat, que entén que haurien de servir d'exemple a fi d'evitar aquest risc de la dispersió.
Assenyala, també, que hi ha un risc de dispersió en el territori, ja que la gran Barcelona, entesa en el seu abast metropolità, té quatre ubicacions: l'eix del Baix Llobregat, el clúster del Vallès, el districte
22@ i, ara, el futur Parc de l'Audiovisual a la Zona Franca. En aquest sentit, considera que fóra bo valorar si hi ha potencial suficient per tenir quatre centres d'aquestes característiques en relativament pocs quilòmetres quadrats.
Posa de manifest que, com d'habitud, en l'infor-me no hi consta cap pressupost ni calendari, tot i que estan disposats a esperar els quatre mesos de marge que s'han donat per elaborar el Pla director a fi que es defineixin. Els sorprèn, però, l'absència en l'informe d'algunes de les empreses del sector de l'audiovisual més potents del país; així com la fredor amb què la iniciativa ha estat acollida pel govern de la Generalitat, que probablement se n'ha sentit al marge.
Finalment, quant a la creativitat, coincideix ple-nament amb les apreciacions que ha fet el Sr. Mar-tí, tot i que vol puntualitzar que quan la creativitat no troba indústria per realitzar-se, canvia de lloc. Per consegüent, considera que una de les maneres de fixar la creativitat al territori és que tingui una disponibilitat industrial important.
Fetes aquestes reflexions, no es vol oblidar de considerar que, en l'actual conjuntura econòmica, hi ha una reestructuració profunda del sector de les empreses publicitàries, i voldrien que aquestes empreses obtinguessin suport de les administraci-ons públiques.
El Sr. Fernández Díaz, després d'agrair al primer tinent d'alcalde la presentació de l'informe, mani-festa que és imprescindible la presentació, en el termini establert, del Pla director que ha de concre-tar i perfilar de debò els trets bàsics d'un objectiu que, amb tota probabilitat, comparteixen govern i oposició: que Barcelona sigui la capital en el camp de l'audiovisual. Igualment, esmenta com a impres-cindible la connexió dels centres de producció i dels de decisió, sense oblidar la importància que l'àmbit públic de l'audiovisual mantingui el prestigi i la im-portància que sempre ha caracteritzat a algunes cadenes públiques com ara Ràdio Nacional d'Espa-nya i Televisió Espanyola a Catalud'Espa-nya. Així doncs, reconeix la importància d'apostar pel sector audio-visual privat, però sense permetre que s'empobreixi el sector públic existent a Catalunya.
tingut algun tipus de cost públic. Pregunta, també, quines garanties tenen que aquesta aposta en favor de la Zona Franca és solvent, perquè, malaurada-ment, no seria la primera vegada que un projecte d'aquestes característiques acabés en no res. Re-marca, a més, que a la mateixa Barcelona hi ha el Barcelona Parc Media, al districte 22@, i es qüestio-na si això no és uqüestio-na fractura de projectes o uqüestio-na du-plicitat, i si, altrament, hauria estat possible haver-los compartit i complementat en un mateix àmbit d'actuació. Sospita que aquesta disgregació en àm-bits diversos respon probablement a la improvisació. Quant a l'apartat de la inversió municipal i públi-ca, a les possibles requalificacions de terrenys o canvis d'usos previstos per fer realitat el model proposat, reclama la necessitat d'absoluta transpa-rència en les actuacions.
Finalment, assenyala que el seu Grup creu que és convenient la inclusió del capítol de la formació en els convenis o acords que es puguin signar, in-dispensable per consolidar una indústria d'aquesta naturalesa.
Aquestes observacions són les que, en la mesura que sigui possible, voldrien que aclarissin i que, evidentment, han d'haver estat resoltes quan es presenti, d'aquí a quatre mesos, el Pla director.
El Sr. Florensa considera evident que el sector de l'audiovisual ha estat des de sempre vinculat a la ciutat, des que fa gairebé cent anys, quan Fructuós Gelabert va consolidar els primers estudis de rodat-ge ubicats al barri d'Horta. Actualment, el sector de l'audiovisual és emergent, ocupa milers de perso-nes, i és un àmbit estratègic a potenciar si Barcelo-na es vol situar entre les principals ciutats europees en el terreny de la cultura.
Creuen que l'informe és un bon resum de les ini-ciatives que ja es duen a terme a Barcelona en aquest camp, sense que aporti, però, massa nove-tats, atès que el 90% dels esdeveniments que s'hi citen ja es fan des de fa temps i estan plenament consolidats, entre les quals esmenta el programa Barcelona Plató que ha servit per endreçar i projec-tar els rodatges i les localitzacions a la ciutat, i el Parc Barcelona Media construït al districte 22@.
Centrant-se en el contingut de l'informe, avança que volen fer un parell de comentaris i un prec. D'una banda, s'hi esmenta el conveni signat amb el Consorci de la Zona Franca i diverses empreses per elaborar un pla director que desenvolupi el futur Parc de l'Audiovisual, que el seu Grup qualifica com un projecte important, però que, en tot cas, es pregunten, atès que ja existeix el Parc Barcelona Media consolidat com a pol en l'àmbit de l'audiovi-sual, si no hauria estat més interessant aprofitar el mateix espai per evitar la dispersió.
En segon lloc, pregunten quin procés seguirà la tramitació del pla director vinculat al conveni es-mentat, i si es discutirà i s'aprovarà en els òrgans de govern municipals, i fins a quin punt es podrà complir el calendari, que qualifica de molt ajustat.
Finalment, atès que entenen que aquest informe està massa centrat en el cinema i la publicitat, i és evident que l'àmbit de l'audiovisual inclou moltes altres especialitats que creuen que en l'informe no hi estan prou reflectides, demanen que es faci un esforç per incorporar-les i donar-los l'ajut i el su-port pertinents.
El Sr. Mestre, al seu torn, agraeix l'informe que ha presentat el Sr. Martí, i en valora expressament el fet que posa de manifest la determinació de l'A-juntament de reforçar la posició de la ciutat en el camp de la creació cultural i, especialment, de la indústria audiovisual.
Tal i com s'expressa en l'informe, i en diverses intervencions, aquest sector té un caràcter estratè-gic de futur per a la ciutat i l'àrea metropolitana i, també, per al país; i ara, és especialment necessà-ria aquesta aposta per reforçar el sector que, com molt bé deia el Sr. Ciurana, és un sector molt sen-sible a les turbulències econòmiques.
Remarca que l'informe s'adiu a l'aposta de l'Ajun-tament de Barcelona pel sector de la cultura i per la capitalitat cultural. S'hi recullen aspectes que il·lustren aquest recorregut en el camp de la creació cultural i del sector audiovisual com ara els festi-vals, els programes com Barcelona Plató, o el Parc Barcelona Media al 22@; però consideren que tam-bé cal recordar el capital que té la ciutat amb esco-les i centres de formació, amb el talent dels treba-lladors i treballadores en les diverses disciplines del sector, o dels emprenedors i les empreses.
Per tot plegat, els sembla que calen certes ga-ranties d'èxit per posar en marxa el Parc de l'Audi-ovisual de Barcelona, un projecte que sorgeix d'ini-ciatives públiques i privades, i que respon a la voluntat que promou aquest informe de reforçar la posició de la ciutat en el sector i convertir-la en una referència en el camp de la creació i la indústria de l'audiovisual. Consideren que les polítiques que s'impulsen des d'aquest Ajuntament seran efecti-vament un bon impuls per a la indústria i la creació cultural.
El Sr. Martí agraeix el consens en referència a la importància estratègica d'aquest sector, així com de les iniciatives que s'emprenen en aquesta àmbit. Indica que vol fer alguns comentaris a tall de complement o d'aprofundiment en les qüestions que s'han suscitat. Es tracta efectivament d'una aposta per la nova indústria, que ha de permetre albirar noves perspectives enfront de la crisi eco-nòmica actual, i amb la disposició de liderar el sec-tor a Espanya i, evidentment, tenir una presència molt important a escala europea i internacional.
que cal preservar, atès que confereix capacitat de referència a un sector amb referència a la ciutat.
Subratlla que la diversitat i l'especialització no són dolentes, el que cal és integrar-les i projectar-les de manera col·lectiva. Precisament, si es vol ser una ciutat de referència, seria un error enfortir una única especialitat o subsector, atès que tots estan íntimament relacionats. En aquest sentit, l'aposta pel Parc de l'Audiovisual complementa la disponibi-litat de metres quadrats, que no caben tots al 22@.
Per acabar, al·lega que no té especial rellevància que algunes empreses no s'hagin sumat a aquest projecte concret, sinó que el que realment cal és que se sumin i es vinculin al projecte global.
2. Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs. El Sr. García-Bragado presenta l'informe relatiu a la iniciativa del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs, que es contextualitza en el conjunt d'activi-tats desenvolupades per l'Ajuntament en l'àmbit de referència.
Fent un breu repàs de la trajectòria històrica d'a-questa intervenció, recorda que s'inicia el 1995 amb l'obertura de la Diagonal fins al mar, acompa-nyada de projectes com el Front Litoral, el 22@ o el Fòrum. Es refereix concretament a dues operacions que han tingut un pes rellevant en la configuració d'aquest espai. D'una banda, la recuperació del Besòs duta a terme en col·laboració pels ajunta-ments de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i de Barcelona. D'altra banda, l'operació Fòrum, que va permetre la integració positiva d'infraestructures com la ronda Litoral, la incineradora, la central de cicle combinat i la depuradora del Besòs en una estructura urbana. A partir d'això, la presència en la planificació gene-ral de la zona de la universitat suposa un factor de transformació indispensable que, des d'una pers-pectiva històrica, es ben evident en les diverses localitzacions urbanes on s'han ubicat.
Finalment, aquest projecte de referència ha de quedar incardinat amb el projecte de Besòs i del nord de la ciutat, que ha de suposar una recentra-lització urbana i d'ampliació de la ciutat central.
Remarca que l'impuls del projecte del Campus ha requerit un gran esforç, tant per la seva evolució estrictament urbanística, com per la col·laboració institucional. Precisa, quant al desplegament urba-nístic, que en l'aprovació de la modificació del PGM en el sector del front litoral i marge dret del Besòs, el 12 de desembre de 2000, ja s'hi preveia la zona universitària; i, a partir d'aquí, va continuar amb l'aprovació el 2008 del Pla de millora urbana i l'a-provació del projecte de reparcel·lació i d'urbanitza-ció. Actualment, s'ha aprovat el projecte de repar-cel·lació i les parcel·les ja estan disponibles.
Remarca que aquesta iniciativa també és de gran abast pel que fa a les col·laboracions institucionals, concretament amb l'ajuntament de Sant Adrià del Besòs, el Consell Comarcal del Barcelonès, la Gene-ralitat –Departament d'Innovació i Empreses, i la
Direcció General de l'Energia– i, finalment les uni-versitats Politècnica i la de Barcelona.
Afegeix que amb Consorci del Campus Interuni-versitari del Besòs s'ha creat l'estructura a través de la qual els titulars dels terrenys han tirat enda-vant les intervencions. L'entramat institucional in-dispensable per al desenvolupament del projecte, està format per la Fundació b_TEC, on es troben les institucions territorials amb les universitats i el go-vern de la Generalitat, i el Consorci del Besòs com a administració actuant.
Precisa que la intervenció abasta una àrea de prop de vuitanta mil metres quadrats, repartits en cinquanta mil metres quadrats de sostre destinat a equipament universitari i per a les empreses vincu-lades amb l'activitat universitària.
Posa en relleu que la col·laboració institucional i el desenvolupament urbanístic han permès obtenir resultats molt importants; actualment, els projectes universitaris s'estan desenvolupant amb equips d'arquitectes de Barcelona, impulsats des de la UPC.
En definitiva, es tracta d'una intervenció amb ca-ràcter estructurant i amb un gran valor qualitatiu. Informa que, ahir mateix, el Comissionat per a Universitats i Recerca va comunicar a l'Ajuntament l'acord definitiu del Departament d'Innovació i Em-preses per signar el conveni amb la UPC i el Con-sorci Interuniversitari del Besòs per iniciar immedi-atament les obres de la primera fase de construcció del Campus de l'Energia Industrial i la Innovació. Esmenta, també, que fa just dues setmanes, l'al-calde va posar la primera pedra de l'edifici Torre Espiral en el mateix àmbit, posant en marxa la construcció d'un dels edificis que serà un element formal de referència bàsic a la zona, promogut pel Consorci de la Zona Franca. Igualment, estan força avançades les obres de l'edifici corporatiu de Tele-fónica, que acollirà els principals serveis de la com-panyia i la divisió de recerca i desenvolupament creada ara fa tres anys.
Aquests esdeveniments recents que acaba d'es-mentar, posen de manifest el llançament definitiu d'una peça essencial en l'estratègia que aquest Ajuntament executa des del 1995 i que va perme-tre els projectes a què s'ha referit. En aquest con-text, s'emmarca també la posada en marxa defini-tiva de la construcció del Campus i de les estructures d'equipaments que han d'acollir iniciati-ves com ara l'Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya, promogut per la Generalitat, o la seu a Barcelona de l'institut europeu ITER que significa una vinculació estreta amb la indústria i la nova economia.
El Sr. Freixedes agraeix la presentació de l'infor-me, i destaca la significació de la transformació urbana que suposa, que ve de lluny, i a la qual encara li queda molt de recorregut.
àmbit de transformació. Significa, també, que en moltes ocasions han vist com els projectes s'anaven embolicant i ajornant, per la qual cosa és molt bona notícia que, definitivament, aquest projecte comen-ci a tirar endavant. Observa, tanmateix, que només cal esporgar una mica en la premsa per comprovar que, de la Torre Espiral, ja se'n parlava el maig de 2006 com d'un projecte imminent, tot i que es feli-cita perquè tres anys després ja se n'hagi posat la primera pedra. Igualment passa amb el projecte de la seu de Telefónica, un projecte llarg i que comen-ça a ser realitat. És a dir, malgrat el temps trans-corregut, ara sembla que comencen a tenir cos projectes importants en aquest àmbit de la ciutat.
Els preocupa, tanmateix, el fet que l'àmbit sigui veí del Fòrum, que en la seva opinió ha estat una aposta fallida del govern municipal passat i que heretarà el futur. Definitivament, el Fòrum no ha trobat l'encaix urbà amb els seus barris veïns, de tal manera que quan es va fer el pla d'equipaments a la zona, els veïns van rebutjar la ubicació en el Fòrum. Insisteix que el Fòrum no acaba d'arrencar malgrat els esforços que s'hi esmercen.
Confien, doncs, que amb l'aposta definitiva del projecte que se'ls presenta acabi d'engegar, també, el Fòrum, una obra que ha tingut un cost molt ele-vat sense obtenir-ne amb prou feines cap rendibili-tat.
Demanen, doncs, que aquest àmbit sí que suposi un benefici per als barris veïns.
La Sra. Esteller agraeix al seu torn la presentació de l'informe, atès que el Campus Interuniversitari, en opinió del Grup municipal de PP, ha de significar la conversió d'una part de la ciutat en un pol de coneixement. És fonamental que la capacitat prenedora i la interrelació entre universitats i em-preses s'estengui a la resta de Catalunya i suposi un pol d'atracció en l'euroregió mediterrània; és bàsic per a la millora de la competitivitat i perquè es creïn sinergies entre tots els agents que hi seran presents.
El Campus suposarà també un àmbit geogràfic de referència que, mitjançant una gran transforma-ció urbana, aconseguirà que societat del coneixe-ment s'implanti a Barcelona. Tanmateix, és neces-sari que aquesta transformació sigui ràpida, tenint en compte la suma d'endarreriments que s'han produït.
Posa de manifest que aquest informe no aporta massa novetats, i bàsicament fa un repàs d'allò que ja sabien; des de l'inici del projecte l'any 2000, la constitució del Consorci el 2002 i, posteriorment, l'aprovació gradual dels plans urbanístics que afec-ten la zona, com ara el Pla de millora urbana, el juliol de 2007, amb la unanimitat del Plenari del Consell Municipal. En aquesta sentit, el Grup muni-cipal del PP pregunta per la previsió d'obres dels equipaments i el seu estat de desenvolupament; i es refereix en concret a la inauguració de la Torre Espiral, que l'alcalde Clos va anunciar per al 2008.
En conclusió, la suma d'endarreriments és una constant a la zona del Besòs.
Igualment, remarca que el seu Grup va presentar l'abril de 2006 un prec en aquest sentit a la Comis-sió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, i se'ls va respondre que en el període 2007-2008 s'hauria enllestit la primera fase i estarien en funcionament l'Escola Universitària, el Centre d'In-vestigació de l'Energia, la residència d'estudiants i algunes empreses.
Reclamen, per tant, que aquests retards se solu-cionin i que es presenti un informe acompanyat d'un calendari del trasllat de les universitats, d'ex-plicacions sobre com s'obtindrà el finançament, atès que, tal i com va manifestar el rector de la UPC, hi havia quaranta milions d'euros sense ga-rantir, tot i que era probable que els financés l'Ins-titut Català de Finances.
El Sr. Portabella posa en relleu l'interès que sempre ha suscitat aquest projecte en el seu Grup. Consideren que el Centre Interuniversitari permet enllaçar amb el districte 22@ i vertebrar una zona amb un urbanisme molt desafortunat, i permet, també, regenerar barris com la Mina.
Tanmateix, ateses les nombroses administracions que hi participen i l'elevat cost econòmic, aquest projecte ha patit incerteses des del primer moment. I, per il·lustrar-ho, recorda que al principi ni tan sols se sabia quin seria l'operador universitari que hi acabaria intervenint i que, feliçment, ha estat la UPC.
Observa que, dels dotze edificis previstos, alguns estan clarament definits i encarrilats. Tanmateix queden alguns edificis encara per acabar de definir, com el que ha de fer el Consell Comarcal del Barce-lonès, el del Parc d'Energia, on hi ha vinculat el Departament d'Economia de la Generalitat, o el de l'ITER. En opinió del seu Grup la causa és, malgrat que sembli anecdòtic, l'ocupació actual dels ter-renys per un aparcament de camions, cosa que dificulta que es puguin iniciar les actuacions. El sembla, per tant, que és moment d'alliberar el sòl per començar.
Entenen, també que, a més dels clústers previs-tos de l'eficiència energètica i de l'aigua, cal fer un esforç en definir la mobilitat de la zona, atès que seria força lamentable que es perdés el potencial que aquest mateix ajuntament té en gestió de mo-bilitat i que es treballés conjuntament amb la UPC, que també té una especialitat en aquest sentit.
