• No se han encontrado resultados

INFORME DEL PROGRAMA D AJUTS PER A LA INSTAL LACIÓ D ASCENSORS A LA CIUTAT DE BARCELONA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "INFORME DEL PROGRAMA D AJUTS PER A LA INSTAL LACIÓ D ASCENSORS A LA CIUTAT DE BARCELONA"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)

Habitatge - Hàbitat Urbà

INFORME DEL PROGRAMA D’AJUTS PER A LA INSTAL·LACIÓ

D’ASCENSORS A LA CIUTAT DE BARCELONA

COMISSIÓ D’HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT

(2)

Habitatge- Hàbitat Urbà

El 15 de setembre de 2008 es va posar en marxa el Programa d’ajuts per a la

instal·lació d’ascensors a la ciutat de Barcelona, amb el principal objectiu de

resoldre l’inconvenient més habitual dels edificis d’habitatges de Barcelona construïts abans de 1960: la manca d’ascensor, un problema especialment important per a la qualitat de vida de la gent gran i de la població en general. La millora de l’accessibilitat, la universalitat, la cohesió social i l’equilibri

territorial eren els propòsits d’aquest programa que, a més, establia, per

primera vegada, un ajut complementari especial per a persones amb pocs recursos per a poder cobrir fins el 100% de la quota que els correspondria aportar a la comunitat per a la instal·lació de l’ascensor.

Especialment important per assolir aquests objectius va ser el disseny i la

implantació d’un nou model de gestió, per agilitzar la informació, els tràmits i

el pagament dels ajuts, basat principalment en la proximitat al ciutadà, per a l’assessorament legal, tècnic i administratiu mitjançant la xarxa d’Oficines de

l’Habitatge, la gestió tècnica de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la

Qualitat de Vida, i la proactivitat de l’Ajuntament en facilitar els recursos i ajudar a les comunitats de propietaris a trobar les solucions tècniques per fer possible la instal·lació del ascensor i l’acord i la col·laboració dels gremis

professionals i agents del sector alineats en la consecució dels objectius

previstos.

El programa posava a l’abast dels ciutadans un seguit d’ajuts econòmics:

• Ajuts generalistes: destinats a subvencionar aquelles comunitats de propietaris que instal·lessin un ascensor en la seva finca. Durant el 2011 aquestes subvencions eren d’entre el 50% i el 60% amb un topall màxim de fins 45.000€ per a ascensors exteriors o 35.000€ per ascensors en l’interior dels edificis.

• Ajuts complementaris: per a subvencionar addicionalment fins el 100% a aquells propietaris a rendes familiars inferiors a 2 vegades l’IRSC.

Aquests ajuts s’atorguen sempre que es compleixin aquestes cinc condicions: que l’edifici vagi destinat a vivenda; no disposar d’ascensor ni d’haver iniciat les obres d’instal·lació; disposar de la llicència d’obres corresponent; que l’edifici no presenti patologies estructurals; i que no es tracti d’una promoció immobiliària.

(3)

Habitatge- Hàbitat Urbà

1. Resultats del Programa

Abans de la posada en marxa del programa es va realitzar un estudi previ per mesurar el potencial d’edificis sense ascensor, de 4 plantes o més, existents a la ciutat i susceptibles de poder instal·lar un ascensor. En total el sostre màxim resultant era de 6.851 edificis.

En aquest moment estan inscrits en el programa 1.337 edificis, i tot i que el procés d’instal·lació és relativament llarg ( uns 15 mesos), un total de 1.032 ja

han finalitzat les obres i tenen instal·lat l’ascensor i 14.652 habitatges ja han millorat la seva accessibilitat.

Estat Ascensors Habitatges beneficiats

Aprovats 889 12.829 Finalitzats 143 1.823 Obres en execució 263 3.409 Sol·licituds en tràmit 42 760 Total 1.337 18.821 1032 263 42

Estat de les sol·licituds aprovades o en tràmit

Obres finalitzades Obres en execució Pendent inici obres

(4)

Habitatge- Hàbitat Urbà

Tenint en compte que l’objectiu previst en el Pla de l’Habitatge 2008-2016 era d’instal·lar 2.400 ascensors en vuit anys (300 ascensors/any), els resultats actuals permeten assolir plenament aquests objectius, donat que actualment ja s’han acollit el 56% de sol·licituds previstes.

Els 889 ascensors aprovats han beneficiat a 12.829 habitatges, que han millorat la seva accessibilitat gràcies a la subvenció total rebuda de 33,9

MEUR que ha generat una inversió de 78.1 MEUR.

Un dels propòsits del programa era agilitzar al màxim la gestió i tramitació dels ajuts; atorgant les subvencions una vegada s’ha presentat la documentació complerta, que confirma que l’obra ja ha finalitzat.

(5)

Habitatge- Hàbitat Urbà

La distribució territorial de les sol·licituds comprèn tots els districtes de la ciutat, amb una major incidència, per damunt del 19% de mitjana potencial, als districtes de l’Eixample, Sants, Gràcia, Horta i Sant Andreu.

Districte

Potencial

Sol·licituds % Sol·licituds % Potencial

Programa d'ajuts per a la instal.lació d'ascenosrs Ciutat Vella 996 148 11,1% 14,9% L’Eixample 1.101 244 18,2% 22,2% Sants-Montjuïc 686 140 10,5% 20,4% Les Corts 169 15 1,1% 8,9% Sarrià-Sant Gervasi 338 48 3,6% 14,2% Gràcia 626 138 10,3% 22,0% Horta-Guinardó 869 209 15,6% 24,1% Nou Barris 886 164 12,3% 18,5% Sant Andreu 543 136 10,2% 25,0% Sant Martí 637 95 7,1% 14,9% Total 6.851 1.337 100,0% 19,5%

D’altra banda, a nivell de barris tots hi són presents amb un nombre variable de sol·licituds, destacant els que n’acumulen més de 50 sol·licituds.

Barris amb més de 50 sol·licituds Ascensors sol·licitats

Congrés i els Indians 122

Vila de Gràcia 95

El Carmel 84

El Raval 66

Antiga Esquerra de l'Eixample 64

Poble Sec 59

Dreta de l'Eixample 58

La Barceloneta 55

(6)

Habitatge- Hàbitat Urbà

2. Cohesió social. Ajuts complementaris

Un total de 55 famílies han obtingut l’ajut complementari per cobrir fins el

100% del cost de l’ascensor. Aquestes famílies abans no haurien pogut

assumir la quota que els corresponia aportar. Amb aquest ajut, l’Ajuntament garanteix la possibilitat d’adequar el parc d’habitatges de tota la ciutat per mantenir l’estructura residencial.

Aquest ajut va destinat a totes aquelles persones amb ingressos familiars inferiors a 2 vegades l’IRSC (Indicador de renda de suficiència de Catalunya) que visquin a l’edifici on es vol instal·lar l’ascensor i no disposin de cap altre habitatge a Barcelona. L’ajut complementari s’haurà de retornar en cas de transmissió de l’habitatge.

3. Gestió, assessorament i coordinació amb els agents

La xarxa d’Oficines de l’Habitatge informen sobre els ajuts del programa així com sobre la normativa aplicable per assolir les majories necessàries i arribar a un acord negociat amb la comunitat. La gestió d’aquests ajuts es realitza des de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. Els ajuts es poden consultar a través del web: www.consorcihabitatgebcn.cat i s’han rebut 65.495 visites relatives a consultes sobre ascensors.

La bona acollida del Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors es deu en gran part a la col·laboració establerta entre l’Ajuntament de Barcelona i els diversos gremis professionals i agents del sector:

• Cambra de la Propietat Urbana • Col·legi d’Administradors de Finques, • Gremi Empresarial d’Ascensors,

• Comissió de Rehabilitació i Manteniment d’Edificis de Catalunya en representació del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres

• Col·legi d’Arquitectes

• Col·legi d’Arquitectes, Col·legi d’aparelladors i Arquitectes Tècnics, Col·legi d’Enginyers i Federació d’Associació de Veïns de Barcelona. Les entitats col·laboradores no només han contribuït a la difusió del programa, sinó que també han donat suport actiu a la gestió dels ajuts. En aquests moments hi ha 41 empreses de rehabilitació i 38 empreses instal·ladores d’ascensors que, mitjançant l’acord subscrit entre els gremis i l’Ajuntament col·laboren activament en el finançament dels ascensors. Així, les comunitats de propietaris que cedeixen el cobrament de la subvenció a una d’aquestes empreses no han d’avançar els diners per iniciar les obres.

(7)

Habitatge- Hàbitat Urbà

En el marc del Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors es va crear la

comissió per l’estudi i aprovació de projectes singulars. Aquesta comissió

té un doble objectiu, d’una banda analitzar aquells projectes en que les rigideses en la interpretació de normes de caire tècnic dificulten la obtenció de la llicència d’obres, i d’altre homogeneïtzar els criteris a aplicar en tots els districtes de la ciutat. En aquesta comissió hi participen tècnics en representació de la Direcció d’Actuació Urbanística, de l’IMPUiQV, de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge, del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament i de la Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció. La comissió es reuneix amb caràcter mensual i des de la seva constitució al maig del 2009 ha analitzat 136 projectes, acceptant-los o aportant solucions en els casos en els que tècnicament és possible la instal·lació de l’ascensor. Els resultats d’aquesta comissió han estat ben valorats per els agents col·laboradors del programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors.

4. Equilibri territorial. Plans Especials de Millora Urbana (PMU)

La manca d’ascensors afecta bona part dels polígons d’habitatges que hi ha a la nostra ciutat i en què la instal·lació de l’ascensor només és possible si s’ubica a l’exterior. Per això, des de l’inici del programa, l’Ajuntament ha impulsat l’elaboració i aprovació dels Plans de Millora Urbana (PMU) per fer possible aquest tipus d’actuacions i atendre així la mancança d’accessibilitat que presenten aquests nuclis d’habitatges.

La realització d’un PMU es fa necessari en tots aquells edificis on l’ascensor no es pot instal·lar sense una solució tècnica especial que, en

molts casos, ha de permetre una instal·lació exterior a façana, i que per a l’atorgament de la corresponent llicència d’obres, cal disposar d’un pla especial (PMU) que aprovi l’actuació.

En aquesta situació, l’Ajuntament estudia la solució més ajustada a les condicions pròpies de cada conjunt d’edificis i, en funció de les possibilitats arquitectòniques i d’usos, planteja per a cada tipologia d’edifici l’actuació més adient. D’aquesta manera, alhora que es facilita la millora de l’accessibilitat, ocupant l’espai públic mínimament necessari, es garanteix una mateixa intervenció, coherent i harmònica per al conjunt dels edificis.

A dia d’avui, ja són 14 Plans de Millora Urbana (13 aprovats, i 1 en

aprovació inicial) que s’han endegat a la ciutat de Barcelona, que permetrien instal·lar uns 862 ascensors.

(8)

Habitatge- Hàbitat Urbà

Polígon potencials Ascensors Habitatges beneficiats Aprovats definitivament

TRINITAT 117 1.467

LA PAU 32 440

SUD-OEST DEL BESÓS 130 2.244

CIUTAT MERIDIANA 212 2.544

URBANITZACIÓ MERIDIANA /

NAVAS 40 264

CONGRÉS 6 48

GUINEUETA 143 1.131

MARINA DEL PORT 12 156

POLÍGON PARERA 8 80

MONTBAU 116 983

SANT GENIS DELS AGUDELLS 20 565

BON PASTOR 18 200

RAMON ALBÓ 4 32

Amb aprovació inicial

CAN CLOS 4 104

(9)

Habitatge- Hàbitat Urbà

5. Impactes econòmic i social

Els bons resultats del programa van més enllà de les xifres dels ascensors instal·lats i del nombre de comunitats que s’hi ha pogut acollir.

A banda de les indubtables millores en l’accessibilitat dels edificis que propicia el Programa, s’ha de reconèixer l’impuls que representa per al sector de la

rehabilitació en un moment d’extrema crisi en l’obra nova i l’impacte econòmic que suposa la subvenció en la generació d’inversió directa i

reduïda (ex.: per cada 1€ de subvenció se’n generen 2,34 d’inversió).

En aquest Programa, a més de la instal·lació dels ascensors, algunes comunitats han ampliat les tasques de rehabilitació a l’accessibilitat, la millora de les instal·lacions, etc.

Així mateix, cal destacar com el Programa afavoreix la cohesió social i la

permanència en els barris, evitant l’expulsió de gent gran i la continuïtat de

les famílies en els habitatges que ja no presenten aquest dèficit estructural.

L’èxit del Programa liderat per l’Ajuntament de Barcelona té a veure també amb una suma d’esforços, dels professionals del sector que s’han

alineat en un mateix objectiu per agilitar i simplificar el procés, i amb recursos facilitats per la pròpia Administració (servei de ‘finestreta única’), així com l’esforç econòmic de les diferents comunitats a l’hora de posar-se d’acord.

Referencias

Documento similar

 En aquesta fase, corresponen a les unitats de gestió la custòdia i el control de la documentació, així com l'accés, fins que és transferida a l'arxiu central.. Per

S’ ha de tenir en compte que l’ empresa haurà d’ afrontar la inversió inicial de compra del tren turístic, ja sigui considerant el finançament corresponent, i per tant assumir

Per a Plumier, el guardó va significar un reconeixement no sols del client, sinó tam- bé de les institucions a la seua tasca, encara que, segons Casado: «És un premi no només a

Organitzat per l’Associació d’Editors del País Valencià, ha comptat amb el patrocini de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana i

Aquest procediment es fa per a l’autorització i el registre dels establiments sanitaris en què té competència la D. d’Ordenació,

Autoritzar i registrar la instal—lació i l'obertura de salons recreatius i de joc com a establiments autoritzats per a l’explotació i instal—lació de màquines recreatives

Registrar l’obertura de salons recreatius i de jocs com a establiments autoritzats exclusivament per a l’explotació i instal—lació de màquines recreatives de pur

MUSEU INTERACTIU DEL POBLE GITANO Elaborat pel grup de 5é del CEIP La Coma.. ✔ Inauguració: Dilluns 8 d’abril, a les 16:00 A