GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Cartipàs
Acta sessió 16-VI-1989 1040 Designació de representant de l'Ajuntament
de
Barcelonaen laComissiód'OrdenacióTerritorial
Comissió de Govern Metropolitana de Barcelona 1079
Acta sessió 19-VI-1989 1056
Acords sessió 12-VII-1989 1060 Consells Municipals de Districte
Districte1. Ciutat Vella. Acords
Disposicions Generals sessió25-V-1989 1080
Acords delsòrgans degovern Districte4. Les Corts. Acords
Establiment del procediment complementari de la sessió 22-VI-1989 1081
Campanya Municipal de Mesures per a la Pro¬ Districte 10. Sant Martí. Acords
tecció i Millora del Paisatge Urbà 1071 sessió 29-VI-1989 1081
Decrets de l'Alcaldia
Modificacions de crèdit 1077 Disposicions d'interès per al'Ajuntament
Delegació en els Consellers Presidents dels Con¬ Juny 1989 1083
sells Municipals de Districte de facultats per a
l'efectivitatde les funcions transferides als Dis¬ Anuncis
trictes en el Projecte de Transferència núm. 6 Llicències d'obres. Juny 1989 1085
1040 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 30-VII-1QRQ
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 16 dejuny de 1989, apro¬ vada ei 5 de juliol de 1989.
Al Saló de la Reina Regentde laCasade la Ciutat de
Barcelona, el setze de juny de mol nou-cents
vuitanta-nou, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬ dors Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí, Joan
Torres iCarol, Marta Mata iGarriga, Joan Clos i Matheu, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal iRebull, Joaquim de Nadal iCaparà, Xavier
Valls i Serra, M. AurèliaCapmany iFamés, JordiParpal i
Marfà,Antoni Santiburcioi Moreno, Jordi Borja i Sebas¬
tià, Enric Truñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llar-dent, Josep Espinàs i Xivillé, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud de Lasarte,
Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M.
Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix AmatiParcerisa,
Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdo-llers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardo¬ na i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto
Fernández i Díaz, assistits perI'll lm. Sr. Secretari Gene¬ ral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusa la sevaassistència la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades el 19 d'abril i el 9 de maig de
1989, l'esborranyde les quals ha estat tramèsatots els
membres del Consistori; i s'aproven.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28
d'abril de 1989(NC-72), pel qual es reorganitza parcial¬ ment lesÀrees i Sectors d'actuació inclosos en l'Àmbit d'Organització i Economia.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28
d'abril de 1989 (NC-73),que adscriu el Departamentde Pressupostaciói Control de Gestióa
l'Àrea
de Financesi li assigna diverses funcions.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 8 de maig de 1989 (NC-71), que delegaen l'llim. Sr. Guerau
Ruiz i Pena la resolució de diversos recursos d'alçada i la proposta de resolució de recursos de
reposició contra actes dictats per l'Alcaldia.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de2 de
maig de 1989 (NC-74, 75 i 76), pels quals, respectiva¬ ment, es nomena: el Sr. Francisco Longo i Martínez, Gerent dels Serveis Centrals de l'Ajuntament, el Sr. José Luís Giménez i Montero, Coordinador de Serveis
de l'Àrea de Personal i el Sr. Albert Galofré i Isart, Coordinador de Serveis de l'Àrea d'Organització i Ser¬ veisGenerals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de
maig de 1989 (NC-80), que encomana al Gerent de l'Institut Municipal per a la Promoció Urbanística i els Jocs Olímpics, Sr. Lluís Serra i Serra, la coordinació dels procediments i actuacions administratives i tècni¬
ques que calguin per a l'execució del Conveni amb l'Administració de l'Estat, de constitució d'una societat mercantil que assumirà el finançament i control de les
obrés relacionades amb la celebració dels Jocs Olím¬
pics de 1992.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 16de
maig de 1989 (NC-82), que delega en l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà les competències de l'Alcaldia en l'aixe¬
cament de les actes prèvies a l'ocupaciódels terrenys afectats pel II Cinturó en els trams compresos entre
l'avinguda de la Diagonal i el carrer d'Iradier.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de
maig de 1989(NC-83),que encomana a laRegidoríade
Relacions Territorials les funcions de Secretaria Tècnica del Consorci d'Eurociutats i la representació en la Comissió organitzadora de la propera Conferència.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 16de maig de 1989 (NC-81), que designaels ll·lms. Srs. Joan
Clos i Matheu, iJoaquim de Nadal i Caparà perquè, de
forma indistinta, representin l'Ajuntament a la propera Junta General ordinària de Promoció de CiutatVella, SA
i puguin acceptar la celebració de Junta General ex¬ traordinària amb caràcteruniversal.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de maig de 1989 (NC-78), que prorroga fins al properdia 16 dejuny l'horari d'hivern del Mercat de Fruites iVer¬
dures.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 18 d'abril de
1989 (NC-62, 61 i 63), pels quals, respectivament, es nomenen membres dels Consells Municipals dels Dis¬
trictes: de Ciutat Vella, el Sr. Jordi Valero i Buch, en substitució del Sr. Francesc Becerra i Condo, de les Corts, la Sra. Rosa Pons i Claveria, en substitució de la Sra. FelicitatPiquet i Berruezo, i de Gràcia, el Sr. Alfred Pallarès i Molina, en substitució del Sr. Jordi Serra i Ro¬
vira.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 18 d'abril-de 1989 (NC-84 i 85), pels quals, respectivament, es no¬ menen membres dels Consells Municipals dels
Distric¬
tes: de les Corts, la Sra. GlòriaCastillo i Domínguez,en substitució del Sr. JaumeGayoso i Rodríguez, ide
Nou
Barris, el Sr. Salvador Clop i Urpí, en substitució
del
Sr.
Miguel Reñé i Garboa.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 4 de maig de 1989 (EF-294), pel qual s'aproven
reconeixe¬
ments de crèdits per un import de 613.409.805 pesse¬
tes.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de
juny de 1989 (NC-89), pel qual es modifica el de
23
de
30-VII-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1041
que
s'hi
especifiquen,
siguin
exercides pel
Gerent dels
Serveis
Centrals.
Quedar
assabentat
del decret de
l'Alcaldia, de 2 de
maig de
1989
(NC-77),
que nomena
el
Sr.
Manuel de
Forn ide
Foxà, Director
del Programa
de Millora
de les
relacionsamb
el
ciutadà.
Quedarassabentat
del decret
de
l'Alcaldia de
19 de
maig
de
1989
(NC-86),
que
nomena
el
Sr. Josep M.
Lucchetti i Piu,
Coordinador de
Serveis
del Districte
de
lesCorts.
Quedar assabentat
de
l'acord de la
Comissió de
Govern, de21
d'abril de
1989,
queconstitueix
el Centre
Gestor Castell de
Sant
Foix, n'aprova
la
competència
en funcions i estructura
interna,
estableix els
recursosamb què es
dota,
i els
objectius
exigibles
i
en
nomena
Consellera Delegada laSra. Marta
Mata
i Garriga.
Quedar assabentat de
l'acord de la
Comissió de
Govern, de21 d'abril de
1989,
queconstitueix el Centre
GestorImpremta
Municipal, n'aprova la
competència
enfuncions i estructurainterna,
estableix els
recursosamb
què es
dota, i
els
objectius
exigibles i
en nomena
ConsellerDelegatl'll im.Sr. Guerau
Ruiz i Pena.
Ratificarels decrets de l'Alcaldia, de 4 de maig
de
1989, pels
quals,
envirtut de
concurs, esnomena:
el
Sr.Josep M. Raya i
Cobo,
Cap del
Servei
d'Informació i
Assessorament (P-489); el
Sr. Xavier
Suñol i Ferrer,
Cap
del Servei de Creació i Cultura (P-490); el Sr. Josep
M.
CastiellaiViu, Cap del
Servei
deParticipació i
Associati-vismeJuvenil (P-491); el
Sr.
Llàtzer Juli Pernas i López,
Cap de la Unitat
Operativa de
Promoció Esportiva
(P-492); el
Sr. Francesc
Xavier
Sánchez i
Miguel,
Cap
de la Unitat Operativade
Construccions
i Edificis Esco¬
lars(P-493); la Sra. M.Jesús Pérez
López i de Castro,
Cap de la Unitat
Operativa
d'Administració Educativa i
Econòmica (P-494); la Sra.
Montserrat
Señal i Ribera,
Cap del Departament deProfessorat
i Centres
Educa¬
tius (P-495); la Sra. Pilar
Figueras
i de Diego, Cap del
Departament
d^'Administració Central de la
Secretaria
Executiva de l'Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis Mu¬
nicipals(P-496); elSr. Joan
Rovira i
Casajuan,
Cap de la
UnitatOperativa deProtecció del
Patrimoni
Monumental
i Històric (P-497); el Sr.José Fernando
Iglesias i Acero,
Capdel Servei del PaisatgeUrbà (P-498); la
Sra. Neus
Sabi i Rojas, Cap del Negociat del
Patrimoni Monumen¬
tal(P-499); la Sra. M. CarmenPérez i Abellan,
Cap de la
Unitat Operativa de Proveïments i Consum(P-500); el
Sr. Pedró López i Iñigo, Cap dela
Unitat Operativa
d'Edificiació (P-501); el Sr. Carlos Fuentei Fuente,
Cap
del Servei d'Obra Civil(P-502); el Sr. JosepM. Busquets
iMonge, Capdels Serveis d'Instal·lacions(P-503); el Sr.
Jordi de Pineda iÀlvarez,
Cap de laUnitatOperativa
de
ProgramesTècnics (P-504); la Sra. Blanca
Jiménez de
Anta i Losada, Cap de la Unitat Operativa
d'Aigües
i
Sanejament (P-505); el Sr. MiguelÁngel
Clavero
i Blan¬
quet, Cap de la Unitat Operativad'Obres de
Vialitat
(P-506);
el Sr. Josep Lahoz i Belda, Cap dela
Unitat
Operativade Gestió Econòmica iAdministrativa(P-507); el Sr. Jordi Figueras i Torres, Cap del Servei
de
Neteja
Viàriai Recollida(Zona oest)(P-508); el Sr.
Pere
Malgrat
i Bregolat, Cap
del Servei de
Planificació i
Control
(P-509);
el Sr. Josep M. Cabré i Castellví,Cap del
Servei
dePavimentació (P-510).
RatificareIdecret del'Alcaldia, de 2 de maigde
1989
(P-532),
pel qual es nomena, envirtut deconcurs,el
Sr.
Josep
Miguel Pérez de Arenaza i Barcelona, Cap de laUnitatOperativa d'Obres i Instal·lacions Esportives. Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
maig de
1989,
que aprovael
Conveni-marc
amb
l'Insti¬
tutTecnològic Geominer d'Espanya
(ITGE) del
Ministeri
d'Indústriai Energia, perregular la
col·laboració
técnico-científica entreaquestInstitut i el Museu
de
Geologia de
Barcelona.
Ratificar el Conveni, signat el
17 de
maig de 1989,
amb la Dirección General de Tráfico sobre accions de cooperació i
col·laboració,
tant
econòmica
comjurídica
itècnica, per ala
realització d'un
sistema de
gestió del
trànsiten els Cinturons de Barcelona.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de
18
de maigde 1989
(E-250 i
251), pels quals
estraslladen
a la Generalitat sengles propostesdels
Consells Escolars,
informades favorablement pel Consell
Municipal
del Dis¬
trictecorresponent, de denominar
Col·legi Públic Proven¬
çals el centre que
fins
aras'havia
denominat
provisional¬
mentSant Joan deMalta, i Col·legi Públic Tom
i Guida,
el
centre públic del carrer
Romaní núm. 6.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia,
de
28
de febrer de 1989 (EF-485 i
486), pels
quals s'aproven
les liquidacions,
corresponents
al'exercici de
1988, de
cadascun delsPressupostos que integrenel
General de
la Corporació.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de
2 de
maig de
1989
(E-220), pel qual
estraslladen
ala
Generalitat sengles propostes
dels
Consells
Escolars
que han rebut
l'informe favorable
del
Consell
Municipal
del Districte de Sarrià, de denominar Col·legi
Públic
Taber, Col·legi Públic
Costa
Llobera,
Col·legi
Públic
Naví i Col·legi
Públic Orlandai
els
centres
docents
existents al carrer Major deSarrià 189,
ala
Capella de
Can Caralleu, al carrer Mont d'Orsà
núm. 4 i
al
carrerJaume Piquet núm.
23, ratificant
el
nomamb
què
erenconeguts abans
de la
sevaintegració
ala
xarxade
col·legis públics.
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 2 de
juny de
1989, pel
qual s'aprova
el pressupost
de
l'Oficina Municipal
d'Informació
al
Consumidor, s'aculi
el sistema de col·laboració establert a l'Ordre de 7 de febrer de 1989, se sol·licita unasubvenció
de
18.324.053 pessetes,s'assumeix
el compromís
de fi¬
nançamentdel programa en
la part
nosubvencionada i
s'afecten indefinidament ala
protecció
del consumels
béns adquirits amb
càrrec
atal
programa.Quedar assabentatdel resultat del sorteig celebrat el 12 de maig de 1989 per
elegir els
components
de les
Meseselectoralsque haurandeconstituir-se
amb motiu
de lacelebració de les elecccions al Parlament Europeu
el 15 dejuny de
1989.
Quedar assabentat del decrets de l'Alcaldia, de
31
dedesembre de 1988(F-1036, 1037 i
1038) pels
quals,
respectivament,
s'apliquen
aeconomies de despeses
del Pressupost d'aquell
exercici les
quantitats
de
626.428.565 pessetes, que
corresponien
al
capítol I de
despeses (Resultes
de
1985,
1986 i
1987), de
1.957.978.588 pessetes quecorresponien
ainteressos
del Conveni amb la Ceca (Resultes de
1984, 1985 i
1986) i de
288.801.153
pessetes
de certificacions
pre¬ sentades perFecsa corresponentsal període
comprès
entre l'1 d'octubre de 1983 i el 31 de juliol de 1984. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 de juny de
1989, pel qual es resol que es
procedeixi
afer la
transferènciadeles participacions d'aquestAjuntament
en tributs de l'Estat amb destinació específica per a
obres i serveis de naturalesa metropolitana,
trimestral¬
ment i de manera simultània el seu ingrés a la
Caixa
1042 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
Banc de Crèdit Local d'Espanya a favor de la Manco¬ munitat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana de Barce¬ lona.S'inicia tot seguit el debat dels assumptes inclosos en l'ordre del dia.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 21
d'abril de 1989, pels quals, respectivament, s'aprova:
A) Inicialment: 1) el Projecte d'urbanització, d'iniciati¬ vaprivada, delcarrerdel Sena, entrel'avinguda de Sant Ramon Nonat i el carrer del Danubi; 2) el Projecte
d'urbanització, d'iniciativaprivada, del carrerdel Carde¬ nal Reig, entre els del Pisuerga i de Collblanc; i 3) el
Projecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del nou accés al Cementen del Nord de Barcelonaen connexió amb la carreterad'Hortà-Cerdanyola BV-1415.
B) Definitivament: 1) el Projecte d'urbanització, d'ini¬ ciativa privada del polígon 4 del sector llevant-sud, delimitatpelscarrers de Bilbao, del Perú, i de la Llacuna i per laGran Via de les Corts Catalanes.
El Sr. Fargas observaque en l'expedientdel Projecte d'urbanització del carrerCardenalReig no hi ha informe del Consell del Districte, el document tècnic és incom¬ plet i esrectifica a llapis el pressupostque passade 21 a 29 milions de pessetes, anomalies totes de les quals en demana la correcció abans de l'aprovació provisio¬
nal; i que el nou accés al Cementiri del Nord hauria
d'haver estat objecte d'un pla especial.
El Sr. Serra i Martí puntualitza que en els folis 22 i 23 de l'expedient del Projecte d'urbanització del Cardenal Reig, hi consta l'informe del Districte; i que les alinea¬
cions i rasants de la carretera d'accés al Cementiri del Nordja foren aprovades abans del projecte d'urbanitza¬ ció presentat avui.
El Sr. Fargas expressa la conveniència de redactar un textrefós de tals documents.
El Sr. De Nadal remarca que el Projecte d'urbanitza¬ ció del polígon 4 del sector Llevant-Sud completa la urbanització de la zona.
S'aprova el primer punt de l'ordre del dia.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de maig de 1989, pel qual s'aprova inicialment el Projecte
d'urbanització, d'iniciativa privada, del carrerd'Indústria, de Trinxant i de Freser.
S'aprova perunanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de maig de 1989, pel qual s'acorda la suspensió, pel
termini d'un any, de l'atorgament de llicències d'activi¬ tat, edificació i reestructuració de locals existents amb destinació als usos resultants de les categories C.1,
C.2, C.3 i F de
l'Ordenança
d'establiments de concur¬ rència pública, a les zones de Districte de les Cortsdefinides en el plànol annex.
La Sra. Perelló subratlla que la suspensió de llicèn¬ cies d'establiments de concurrència pública en el Dis¬
tricte de les Corts ve avalada amb l'informe favorable del Consell del Districte i s'inscriu en la línia de les decisions enel mateix sentit preses en els Districtes de Sarrià i de Gràcia.
Els Srs. Fabregat i Amat, en la seva condició de
Presidents d'aquests Districtes, a requeriment de la
Presidència, valoren positivament l'experiència en les
seves respectives demarcacions si bé el Sr. Amat
assenyala la necessitat que els serveis centralitzats facin un esforç perquè tals experiències arribin a bon
port.
S'aprovaper unanimitat el dictamen.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 19
NÚM. 26 30-VII-iqrq
de maig de 1989, pels quals, respectivament, s'apro¬ ven:
A) Inicialment, el Pla especial de protecció de la Masia de Can Cortada.
B) Provisionalment, el Pla especial de
protecció,
ordenació volumètrica i determinació d'usos del Palau Abadal, situat a l'avinguda de la Diagonal núms.
668-670.
El Sr. Fargas recorda que el Grupconvergentvotàen contra de l'aprovació inicial del Pla especial del Palau Abadal i recomanà que l'expedient se sotmetés a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona com s'hafet, però encara que l'expedient recull les observacions de tal Organisme, té dubtes quant a la possibilitat que l'ús
hoteler permeti,a l'emparade l'article 345de les Normes
Urbanístiques del Pla General Metropolità, la tramitació
com apla especial encomptes decom amodificaciódel Pla General Metropolità, de manera que es poden pro¬ duir recursos contra la concessió de la llicència i, per
tant, el seu Grup s'abstindrà en lavotació.
El Sr. Albesa significa que el seu Grup ja votà favorablement l'aprovació inicial del Pla especial del Palau Abadal perquè veia molt díficil el manteniment d'aquestedificii, peraixò, avui tornaràafer-ho; i queen l'expedient del Pla especial deCan Cortadas'hauriade precisar que la concessió de la utilització de l'edifici
s'atorgarà mitjançant concurs públic.
El Sr. Serra i Martí subratlla que la Direcció General
d'Urbanisme ha informat favorablement l'avanç delPla especial del Palau Abadal amb unes prescripcionsque s'han incorporat a l'expedient.
El Sr. Batlle explica que el Pla especial de Can Cortada té tres objectius: la rehabilitació i conservació
de lamasia, la preservaciódel patrimoni arqueològici la
integració del conjunt en el Parc de la Vall d'Hebron; i
que l'autorització de l'edifici serà objecte deconcessió administrativa.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Cu-llell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat, Audet i Olmedo, quant a l'apartat B), relatiual Pla espcial del Palau Abadal.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de19
de maig de 1989, pels quals, respectivament: A) S'aprova el Projecte d'expropiació, pel
procedi¬
ment de taxació conjunta, de les finquescompresesen el polígon d'actuació del sector Renfe-Meridiana.
B) S'aprova també el canvi de sistemad'actuació del Pla especial BE-156 i es determina el sistema d'expro¬
piació per a la totalitat de la finca situada entre la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Tarragona,
de Llançà i de la Diputació.
C) S'estimaparcialment el recurs de
reposició
contra l'acord de 27 de generde 1989, que aprovà ladelimita¬
ció de la unitat d'actuació constituïda per les finques núms. 165-195 del carrer dels Comtes de Bell-lloc.La Presidència retira el paràgraf A) d'aquest
punt
de
l'ordre del dia.El Sr. Albesaes congratula que s'hagi atès la
iniciati¬
va de salvar la façana de la Plaça de Torosde
les
Arenes com propugnava el seu Grup tot fent-seressò
de les demandes de la ciutadania, però fa notar que avui no es planteja l'aprovacióde l'estudi de detallde
la
finca sinó tan sols el canvi de sistema d'actuació; \ demana que es puntualitzique l'expropiació nocostarà
ni cinc cèntimsa l'erari municipal.ui'IM Pfí 30-Vil-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1043
relatiu a la Plaça
de les Arenes
s'ha procurat
tenir
en
compte
l'opinió
de tots
els sectors
ciutadans;
que
l'aprovació
del
projecte
constructiu
-no
estudi
de de¬
tall- correspon a
la
Comissió de
Govern
però
el
canvi
desistema
d'actuació ha
d'acordar-lo
el
Plenari; i
que
el
beneficiari de
l'expropiació és la Fira de
Mostres,
que
és
qui
haurà de
pagar-la.
S'aprova per
unanimitat el
dictamen
en
debat
excep¬
te el
paràgraf A)
quequeda
retirat.
S'absentade la
sessió el
Sr. Fabregat.
Ratificarl'acord de la
Comissió
de
Govern, de
2 de
juny
de
1989,
pel
qual s'aprova
inicialment
el
Projecte
d'urbanització de la Torre de
Collserola.
El Sr. Albesa expressa la seva
preocupació
perl'impacte
ecològic
quela Torre
de
Collserola
pot
produir
a l'entorn i demana la
repoblació forestal dels
terrenys
que
puguin resultar afectats
pel
procés
constructiu i
quedesprés
noresultin
necessaris.
El Sr. Amat indica que la Torre de
Collserola és
necessària però l'expedient
presenta
defectes
perquè
noestà numerat ino conté les respostes a les
peticions
d'informe que s'adreçaren
al Patronat
de la Serra
de
Collserola i al Consell del Districte deSarrià
-Sant
Gervasi queel vaemetre
formulant-hi algunes observa¬
cions; i afegeix que laCoordinació de Serveis
d'Urba¬
nisme, malgrat considerardeterminats els criteris tèc¬
nics,creu necessari unprojected'urbanització executiu
on es concretin diversosaspectes que
són
coincidents amb els indicats en l'informe del Districte. Precisa que lesobservacionsformulades pel Districte fanreferència
a unamillorsolucióenl'accésperVallvidrera, sobretota l'encreuament; auna millordefinició de les rasants; a la concreció dels drenatges i pendents de
l'aparcament,
de l'evacuació de les aigües pluvials,
dels
mursde
contenció, dels punts de llum i de les
actuacions de
jardineria; al compliment de la
normativa vigent
enla
pavimentació i en els serveis de subministrament per¬
què no entrin en conflicte amb el paisatge i
amb
l'entorn. Anuncia que, peraquests motius, el seu
Grup
avui no pot donar el seu vot favorable a
l'aprovació
inicial del Projecte.El Sr. Parpal remarca que el Consell del Districte
de
Sarrià-Sant Gervasi va emetre per unanimitat informe favorable sobrel'expedient, totdemanant-hi larectifica¬
ció de les mancances indicades; que ell, com a repre¬
sentant del Districte, les presentà a la
Comissió
deGovern, la qual les assumí i prengué l'acord d'anar revisant totes aquelles deficiències, que no eren de fons sinó formals pertant, creu convenient de mantenir arael mateix plantejamentque es feu en el Consell del Districte i en la Comissió deGovern, aprovarl'expedient i anar-hi corregint les mancances assenyalades.
El Sr. Lucchetti abona elposicionament del Sr. Parpal dient que l'acord d'aprovació inicial pres perla Comis¬ sió de Govern restava condicionat a la
incorporació
de lesqüestions tècniques indicades pel Districte.El Sr. Serra i Martí puntualitza que el Patronat de
Collserola fa un seguiment del Projecte, el qual s'ha
d'enviar ara immediatament per aconseguir
l'aprovació
del procedimentexpropiatori d'urgència; quetanmateix lescondicions indicades pel Districte, coincidents amb les assenyaladesper
l'Àrea
d'Urbanisme, seran inclo¬ses en el text que es portarà
a l'aprovació definitiva; i que l'Ajuntament, a més, redactarà un projecte de millora delsaccessosal Tibidabo i a Collserola que té el
finançament
garantit pels compromisos assumits perTorre deCollserola,
SÀ
iperTibidabo, SA.
El Sr. Amat matisa queellno ha ditque el
Patronat de
Collserola no conegués el Projecte,
sinó
que al'expe¬
dient ni hi havia elseu informe; ique si les observacions del Districte sónrealment ateses, el seu Grupdonarà el
seu vot favorable en el tràmit de
l'aprovació
definitiva, però avui ha demantenir la
sevaabstenció.
El Sr. Alcalde lamentatal abstenció en un expedient
en què, per la seva
importància i
incidència, s'ha
procurat sempre l'acord
de tothom;
i
expressala
con¬fiança que els
responsables
tècnics del Parc
posaranmolta cura apreservar-lo.
S'aprova el dictamen amb
l'abstenció dels Srs.
Cu-llell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,
Perelló,
Mas,Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,Cardona,
Au-det i Olmedo.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
maig de
1989,
pelqual
sesol·licita la
creació del lloc de
treball d'Adjunt a la Tresoreria, reservat a
funcionaris
amb habilitació de caràcter nacional, es modifica la
plantilla de funcionaris
amb la
inclusió de tal lloc de
treball, iesprocedeix alaseva
dotació pressupostària.
El Sr. Albesa observa que l'equip de govern, que
crea empreses i instituts per
descentralitzar la
gestió,
centralitza, encanvi, els serveis de
recaptació executiva
que, en laseva
opinió funcionaven
força bé; i
queaixò
provocarà una nova despesa
els costos
de la qual
nose sap si quedaran coberts
amb
beneficis del
nou sistema. També assenyala que l'Adjunt had'ésser
unfuncionari totalment adscrit a la Tresoreria, sota la
dependència del Tresorer.
El Sr. De Nadal afirma que aquest nou sistema es
basa en lanova Llei queregula la
recaptació
executiva,
implica la
recuperació
perl'Administració d'una potestat
confiadahistòricament a col·laboradors privats i exigeix reforçar la Tresoreria
Municipal
perquè pugui absorbir
aquestes noves funcions;
i
quantala
segonaobserva¬
ció del Sr. Albesa, diu que així
serà
d'acord amb la normativavigent.S'aprovaper unanimitat.
ALCALDIA
Líniesd'actuació de la Política cultural.
El Sr. Alcaldesignifica d'antuvique
entén
l'interès
perlamarxade laCultura a la Ciutat, sobretot després dels
canvis organitzatius i
dimissions produïdes
-sobre
les
quals no desitja estendre's-; que,
tanmateix,
assumit
aquest camp per l'Alcaldia, la nova
Coordinació funcio¬
naperfectament i vol agrair la
col·laboració
rebuda de la
Sra. Capmany, avui Regidora dePublicacions, del Sr.
Vidal -que desenvolupa unameritòria
tascapionera de
l'ensenyament musical en els Districtes i de
promoció
de l'associació Amics de la Música- i, molt especial¬
ment, de la Sra. Vintró -Presidenta del Patronat de l'Orquestra Ciutat de Barcelonaque avuisona
molt
bé,
com li confessà el crític musical Sr. Fernández Cid
durant el concert de l'Orquestra a l'Auditori de Madrid on interpretà la Simfonia de Mahler- i del Sr. Armet, a qui ha confiat la responsabilitat
política d'impulsió i
orientació de les qüestions relacionades amb l'infras¬ tructura cultural.
Exposa, tot seguit, a tall
d'introducció,
que,després
del període comprès entre 1939 i 1978, gris
però
noexempt d'heroïcitats individuals de persones que sabe¬
demo-1044 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 26 30-VH-im
cràticaen una novafase ques'enceta amb
l'elaboració
del Pla de Museus, el qual vinguéaordenar unes idees que havien anat gestant, primer, la Junta de Museusi,
després, la Diputació i l'Ajuntament; que
l'evolució dels
nostres Museus està lligada a les grans exposicions celebradesa la Ciutat puix el 1888, amb la transforma¬ ció de la Ciutadella i de l'Arsenal en un recinte cíviccomençàa desvetllar-se la possibilitat d'un
coleccionis-me i d'una recopilació de la memòria
històrica
de laCiutat; que tanmateix, a partir de 1930, la
pressió
perdestinar la Ciutadella a usos preferentment cívics, polí¬ tics i ciutadans -l'última conseqüència de la qual ha estat el desplaçament de la Biblioteca dels Museus d'Arts al Convent dels
Àngels-
unida al fet que havienquedat disponibleselsPalaus de l'Exposició de 1929 fa pensar en la possibilitat d'allotjar-hi les nostres colec-cionsd'art; que,conseqüentment, el 1932 esformulava la decidida voluntat decrear un museu complet d'art de Catalunya -exclòs el contemporani i l'arqueològic- en el Palau Nacional; que el Pla de Museus dirigit perLluís Domènech recupera tota aquesta història i assenyala diverses zones museístiques (la Ciutadella, el Barri
Gòtic, el Raval, Montjuïc) cadascuna amb la seva em¬
premtaivocació; i quetotaixòha comportatunnotable
esforç comparable al desplegat en el camp musical si bé en aquest hi hagut una lluita per l'adaptació de la circumstància funcionarial mentre que en el museístic els problemes han estat d'ordre conceptual.
Explica a continuació que hi ha quatregrans conve¬ nis sobre equipaments culturals: un amb l'Estat, de cessió deterrenys ala cruïlla dels carrers d'Almogàvers i de Sardenya, per a la construcció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó; un altre amb la Generalitat, també de cessió de terrenys per a la construcció del Teatre Nacional de Catalunya; un altre amb el Consorci del
Centre de Cultura de la Casa de la Caritat i el Consorci del Museu d'Art Contemporani en virtut del qual el
primer cedeix els terrenys rebuts de l'Ajuntamenti de la
Diputació perquè s'hi construeixi el Museu d'Art Con¬ temporani i el Consorci d'aquest Museu es compromet
a invertir 180 milions de pessetes perarranjar l'aparca¬ ment i l'entorn del conjunt de la Casa de Caritat; i el darrer amb el Ministeri de Cultura, sobre cooperació tècnica i econòmica per a la construcció de l'Auditori
dins el programa nacional d'auditoris - ja aplicat a
Granada, València, Oviedo, Saragossa i Madrid-, con¬ veni que s'ha endarreritperla necessitat d'elevar el límit
d'inversió a fi d'assolir els nivells que aquest Ajunta¬
ment reclamarà, i a aquesta dificultat s'ha acumulat
l'oferta de la Generalitat de participar en l'Auditori con¬ cebut com un consorcisegurament lligatamb l'Orques¬ tra Ciutat de Barcelona ja que planteja el problema
d'haver de reformar un conveni ja negociat de manera tant ellcom el Coordinador de Cultura i el Primer Tinent d'Alcalde són partidaris de signar el conveni esmentat afegint-hi una clàusula que permeti futures incorpora¬ cions, demaneraque, sibéel Ministeri té encaraalguns
dubtes, espera que es podran resoldre aviat com tam¬
bé quepugui arribar-sea un acordper a la incorporació
de la Generalitat en condicions querespectin la tradició i l'esforç immens fetperaquesta Ciutat, que no permet preterir determinats noms.
Passa després a tractar dels equipaments que no han estat encara objecte de cap conveni específic i
refirint-se, primerament, al Palau Nacional i al Museu
d'Art de Catalunyacomentaquehan travessatunacolla
de vicissituds des del moment de l'encàrrec a Gae
Aulenti, la qualelaboràunprojecte executiuapartird'un
programa d'usos que seguia les directrius del Pla de Museus i que tanmateix el Palau Nacional, a més de museu, és també un gran edifici del qual la Ciutatno
pot prescindir totalment sinó que ha d'estar disponible per altres usos i, concretament, laSala Gran és neces¬ sària per fer-hi grans exposicions, congressos i reu¬
nions de caràcter musical o social, atesa la mancade grans espais per atendre una demanda sempre crei¬
xent; que, peraixò,s'ha demanatal'arquitecteque varií elseu projecteenfunciód'aquests condicionantsi d'un recull d'opinions sobre la qualitat del projecte pelquefa a la SalaGran, peticióque l'arquitecte ha acceptat;que l'1 de juliol lliurarà, doncs, un nou projecte amb una certa indeterminació d'usosjaque el Palau Nacionalha d'ésser el Museu d'Art de Catalunyai el Museu
Olímpic
-perquè ésa prop del cordels Jocs i ha d'irradiaratot el món la importànciadel nostre art i s'han de poderfer la gran exposició d'art medieval i altres manifestacions; que aquests objectius que exigeixen un gran esforç
institucional, que la Ciutat ha de procurar arrossegar convencent, persuadint i seduint les altres Administra¬
cions i això l'Ajuntament ho segueix-, i que el 15 de
juliol s'estarà en condicions d'obrir les pliques que
presentaran diverses empreses adaptades al projecte
de Gae Aulenti.
Sobre el Museu d'ArtContemporani, indicaqueel 26 de juny serà ala Ciutat, Richard Meyer amb el projecte -que afecta 12.000 m2- ja acabat i les institucions implicades estaranen condicions de satisfer-li els hono¬ raris; que el Museu ha estat objecte de crítiques però, encara que Josep Benet -bon amic seu i que contribuí a salvar la vida de Jordi Conill quan fou condemnata
mort durant el franquisme- no el considera tan neces¬ saricom laxarxade biblioteques, ajuíde laGeneralitati
de l'Ajuntament, Barcelona, tot i comptar amb el Museu
Picasso, amb laFundació Miró i, aviat, amb laFundació
Tàpies, ha de tenirtambé un museud'art contemporani
malgrat l'alta cotització que assoleix aquesta mena d'obres puix, per la via de la seducció i del convenci¬
ment, potaconseguiralgunes col·leccionssignificatives que permetin als nostres ciutadans conèixer la produc¬ ció artística actual i, per altra banda, el Museu pot
coadjuvar a lareanimació urbanística del Raval.
Quant al Centre de Cultura de la Casa de la Caritat,
informa que la Diputació té la voluntat de
concentrar-hi,
durant tres o quatre anys vinents, les inversions del
Pla
de Cooperació amb l'Administració Local que cor¬responguin a la Ciutat, si aquest Ajuntament hi
està
d'acord; que com el Centre Pompidou de París, desen¬
voluparia unes funcions de creació de cultura,
exposi¬
cions, mediateca i videoteca, totes elles enormement
populars com palesen les xifres de visitants de
l'institu¬
ció parisenca citada; que el gest de la
Diputació ha
comportat una certa reformulació del Projecte
-al
qual
s'haurà de nomenar un nou director perquè
l'actual
és
Conseller Delegat de l'Olimpíada Cultural, tasca que absorbeixforça laseva atenció- i exigeix donarsolució
a alguns peus forçats, com l'oferta d'installar-s'hi
que ha formulat l'Institut de Goethe. Agrega quehi
ha
l'opció que unade les Facultats -possiblementlad'His¬
tòria- de la Universitat de Barcelona estraslladi al'altra
banda del carrer de Montalegre, ús que es veu
més
efectiu que no pas els previstos inicialment, peral
rellançament de Ciutat Vella; i que alConvent
dels
Àngels,
japràcticament reconstruïtgràcies alsconvenis
presi-30-VII-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1045
dència del
Sr.
Coll i Alentorn,
s'instal·larà la Biblioteca
dels Museus
d'Art i,
probablement
els fons de
l'Heme¬
rotecade Ca
l'Ardiaca.
Fa avinent que elsusos
de
l'Auditori
nopoden
ésser
exclusivament
musicals
sinó
quehan
d'ésser
també
congressuals seguint
l'exemple
del Finlandia Hall
d'Hel¬
sinki on se
celebrà
la
Conferència Europea
de
Segure¬
tat; que elCentre
Cultural del
Nord
està concebut
com
un'
centred'aprenentatge
de
tecnologia
en unmedi
obrer en crisi,opció
quedefensà davant el
Comissari
Europeude
Política Regional i
possiblement,
serà
ac¬
ceptat
dins
el
programadel Fons
Europeu de
Desenvo¬
lupament
Regional; i
ques'han seleccionat
uns
tècnics,
els Srs. Enric Sòria (que
posà
en marxael Centre de
Tecnologia
Juvenil de
la Caixa) i el Sr. Xavier
Kirchner
perquè
preparin
unprimer
esbós d'aquest
Centre, la
documentació sobre el qual
conté
unesxifres purament
orientatives.Renuncia, per manca de temps, a
analitzar
temes
com les biblioteques o el Teatre
Grec
idestaca
quel'Ajuntament
participa
també
enel Liceu,
enel
Palau de
la Música, en la Fundació Miró i en moltes
altres
institucions culturals de les quals no és l'únic impulsor i que aquestaparticipació ha de continuar i respondre
a latradició i a les possibilitats de futur.Tocant a l'Observatori Fabra, assenyala que no per¬
tanyal'Ajuntament
sinó
al'Acadèmia de Ciències
-queel sostenia amb els ingressos que obtenia del cinema existentalaplanta baixadelseu
edifici-
però
forma part,
si més no, del patrimoni cultural de la
Ciutat;
queconvé
oferirun itinerari científic que ellligui amb el Museu
de la
Ciència i ambla MentoraAlsina, quesón a prop; i queel
projecte de
rehabilitació de l'edifici i
del
seuentorn
-formulat de la mà del Regidor Valls atès
l'interès
astro¬ nòmic quedespertà el pasdel cometaHalley-
enel
qual
participarienlaMancomunitat de Municipis
Metropolitans,
la Generalitat, l'Ajuntament i, possiblement, el Patronat de la Serra de Collserola haquedatdesert dues vegades per sortir amb un tipus massa baix
però
convé
tirar-lo
endavant perquè té un interès científic i
ciutadà
iés
undels projectes més gratificants.
Fa al·lusiódesprés a laFundació Tàpies dientque
els
obstacles sorgitsen l'adquisició de l'edifici -queforma¬ rà part del recorregut modernista del passeigde
Grà¬
cia-obligaren l'Ajuntament ha assumir-nel'expropiació
tanmateix hamantingut unes partides per ala rehabilita¬
ció de l'edifici; que forma part, en certa manera, delpatrimoni ciutadà atès, especialment, elcontingut de les
disposicions testamentàries de l'artista; i que acollirà obres pintades per Tàpies -quatre per any a
partir de
1945-, obres que són propietat de l'artista
però
nocreades per ell, i la seva gran
col·lecció
de llibres i objectes d'artoriental.Es refereix, finalment, a la instal·lació de lacol·lecció Thyssen en el Monestirde Pedralbestot anunciant que les obres podran començar el mes de juliol
després
d'un procésque ha estat llarg per causa de lesdificul¬
tatsinherents a la conservació d'un edifici tan carregat d'història -perexemple, hi havia el dilema de si s'haviadeconservaro nol'enteixinat del segleXVIII que tapava les voltes gòtiques- però que els propietaris dels qua¬ dres podien interpretar
com a manca d'interès per les cent-cinquanta obres ofertes de franc per deu anys i amb un criteri rotatori gràcies al qual passarà
per
^colona
gairebé
tota
l'exposició Thyssen exposada
a
El PrimerTinent d'Alcalde, Sr. Armet, manifesta que
el conjuntde projectes presentats
constitueixen
el
repte
cultural de laCiutat més important del segle; que entreun 60 i un 70 per 100 dels compromisos
són
enferm;
que enelMuseu d'Art de Catalunya lesinversions
seranper terceres parts a càrrec de
l'Ajuntament,
de la
Generalitat i de l'Estat, que també
està
disposat acontribuiren el manteniment-aspecte aquest en
el qual
espera interessarla Generalitat- i l'esquema
del Museu
passa per un consorci ambla
participació de les institu¬
cionsadequades, perla
col·laboració dels experts
i
perunagestió vinculada a una
societat
civil activa,
qüestió
que s'ha treballat intensament de manera queconfia
poder comptar el mes vinent ambofertes de
finança¬
ment; que el Museu d'ArtContemporani
també està
ben enfocat perquè hi ha unacord entre
l'Ajuntament
i
la Generalitat de finançament al 50 %,
s'ha
realitzat la
cessió de terrenys al Consorci i abans
d'acabar el
meses tindrà un avantprojecte; que en
l'Auditori, sobre
el
qual l'Alcaldia ja ha informat
àmpliament, s'ha
deixat
unaporta obertaa la
incorporació futura de la
Generali¬
tatsense que això pugui comportar la
renegociació dels
compromisos ja assumits; quela
novaactitud de la
Diputació respecte al Centre
de la
Casa de Caritat
garanteix unfinançament i posa
la
sevaexecució
en un primer pla; que elCentre Cultural
del Nord
és
un equipament de ciutat quedóna també
resposta
ales
necessitats del Districte, mancat d'equipaments, que s'han avaluat en uns 600 milions de pessetes i a les
quals es procurarà donar
preferència;
que esmateria¬
litzarà de manera immediata l'oferta, queel Consistori ja coneix formulada al Teatre Lliure i laDiputació
també
ha inclòsenel seu Pressupost unespartides peraaquesta operació; que l'Alcaldia jas'ha referit al
Convent dels
Àngels,
aCa l'Ardiaca, ala Biblioteca
dels Museus d'Art
i a l'Hemeroteca; que l'Ajuntament desitja una
inversió
d'uns 1.000 milionsen laxarxade biblioteques -que no és de la seva competència estricta- segons un progra¬ ma i uns compromisos de
periodificació
pertal de
doblar en un termini raonable els fons de les bibliote¬quespúbliques que
són
llunydels
estàndards
accepta¬
bles; que l'Arxiu de la Corona
d'Aragó és
unequipa¬
ment estatal però l'Ajuntament ha facilitat
la
seva ubicació atesa la seva significació cultural iurbanística,
com també ho ha fet amb el Teatre Nacional deCatalunya; que l'Ajuntament
desitja continuar
contri¬
buint en el Consorci del Gran Teatre del Liceu en la
dimensió que li pertoca
després
del'etapa inicial
enla
qual l'esforç municipal ha estat molt
superior
aallò
queli corresponia.
Comenta queelconjunt de projectes enumerats
més
el MuseuMarítimsignifiquen una
inversió
global, estima¬ tiva però afinada, d'uns40.000 milions de
pessetes dels quals les diferents Administracionss'han
compro¬ mès a aportar-ne uns 23.000 (8.600, l'Ajuntament;4.500, laDiputació, 4.000, la Generalitat i 6.183, l'Estat);
que l'impacte d'aquestes aportacions,
l'anàlisi de les
llacunes observades i la distribució de les quantitats pendents aconsella un disseny de
finançament global
en el qual Estat,
Generalitat
iDiputació tinguin
una participació equivalent,és
a dir, araó
d'una tercera partcadascú, proporció aquesta que és de sentit
comú
i respon als esquemes aplicatsinternacionalment;
ques'ha d'agrair a la Diputació la seva
política,
molt clara, de concentrar la seva accióen un equipament singular en lloc d'atorgar diverses ajudes sectorials il'esforç
molt notable que la situa en unarelació
de2
a 1pressu-1046 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 30-VI1-1989
postària és gairebé d'1 a 50; i que el quadre d'inver¬ sions facilitat al Consistori, avalua el cost de cada projecte, concreta les aportacions compromeses per cada institució, mostra les quantitats encara noassumi¬
des per cadascuna d'elles, i reflecteix la viabilitat d'un
plantejament, molt espectacular, que equival a l'esforç en infrastructura cultural fet per Madrid durant els dar¬ rers deu anys.
Remarca, per últim, que l'Ajuntament s'ha posat al
davant de tots els projectes i se sent orgullós d'haver
anat més enllà d'allò queli pertocava, pergarantir-ne la viabilitatperò restaencara un encaixenel nivell autonò¬ mic i en l'estatal perquè tot es pugui portar aterme de
la forma més raonable possible; ara bé, confia que, al
capdavall, s'acabarà aconseguint la col·laboració i una entesa de totes les institucions gràcies a l'autoritat
moral que dóna el treball realitzat per aquest Ajunta¬
ment.
La Sra. Vintró exposa que els esforços en el camp musical s'hanmogut en quatre direccions: 1a) lapreser¬ vació del patrimoni musical, centenari enalguns casos: el Conservatori de Música, l'OrquestraCiutat de Barce¬
lona, la Banda Municipal, el Museu d'Instruments Musi¬
cals i l'Arxiu Musical; 2a) la formació i divulgació de la música: activitat del Conservatori quecompta amb uns
6.000 alumnes i sèries de concerts de l'Orquestra Ciutat de Barcelona -a preus molt econòmics i, fins i
tot, gratuïts, en el Saló de Cent- i de la Banda Munici¬
pal, també gratuïts, arreu de la Ciutat; 3a) la col·labora¬
ció en altres institucions (el Liceu, el Patronat de la Música) en cicles promoguts per altres entitats, i en
concursos com el Maria Canals o el Francesc Viñas; i 4a) la preocupació per associar patrocinadors privats i la Generalitaten el suport econòmictant de l'Orquestra Ciutat de Barcelona com en la gestió futura de l'Audi¬ tori.
Afirma que l'esforç econòmic de l'Ajuntamentatotes aquestes activitatsimporta uns 2.000 milions de pesse¬
tes, unapart dels quals havingut exigidaperl'etapa de
resistència que visqué la nostra cultura, per la manca d'altres nivells d'administració i per la insensibilitat de
l'Estat pels afers culturals fins a 1975, tanmateix, des¬ prés de deu anys de normalització democràtica, és de
lamentar que l'esforç fonamental recaigui, encara, so¬ bre els Districtes.
Fa avinent que el Conservatoride Música, amés de
la seu central disposa ja d'altres edificis destinats a
Conservatori elemental; que en una propera sessió proposarà la creació d'un institut que integri l'Orquestra Ciutat deBarcelona i la BandaMunicipal; que l'Orques¬ tra té una plantilla de 96 músics i un cost
per a l'Ajuntament de 600 milions de pessetes, ha fet unes
sèries de concerts, amb 5.700 abonats, als
quals han
assistit uns 90.000 espectadors, ha omplert els con¬ certs gratuïts efectuats en el Saló de Cent, procura oferir un repertori no habitual i manté una
política d'estrenes i de promoció dels compositors catalans; que a les actuacions de la Banda, escampades pels
diferents barris de la Ciutat, han assistit unes 35.000
persones; i que són ben coneguts del Consistori els convenis amb el Palau de laMúsica, el Liceu,
Ibercàme-ra, Euroconcert, etc.
Enumera després les iniciatives musicals desenvolu¬
pades pels diversos Districtes (les jornades de cant
coral organitzades pel Districte de
Sarrià; les activitats musicals a les escoles promogudes pel Districte de l'Eixample; l'experiència exemplar del Districte de Sant
Andreu; la col·laboració del Districte de Gràcia en les activitats de jazz) i concreta com a línies de treball de cara al futur:
a) Aprofundir la tasca de formació, divulgació i apro¬
pament de la música als jovesaprofitanttots els meca¬ nismes idonis (la col·laboració amb Joventuts
Musicals,
les iniciatives musicals dels Districtes, l'existència d'unprofessor especialista en música a lesescoles, possibi¬
litat que s'hauria de generalitzar a totes les escoles
públiques, el Premi Ciutat de Barcelona) afi d'assolirla plena rendibilitat de les inversions en infrastructuramu¬
sical.
b) Procurar també un lligam entre els diversos instru¬
ments (per exemple la contractació del guanyador del concurs Maria Canals per als concerts de
l'Orquestra Ciutat de Barcelona de la temporada següent).
c) La incorporació de totes les instàncies
públiques
i privades perquè Barcelona assoleixien elcamp musicalel nivell que té en altres, cosa que s'ha de ferrespec¬ tant els drets del'Ajuntament de Barcelonasobre elseu
patrimoni, i el legítim protagonisme que li correspon
gràcies al seu esforç històric atès especialment, en el cas de l'Orquestra, el fetque arreu d'Espanyai d'Euro¬ pa les orquestres porten majoritàriament el nom deles ciutats.
d) La màxima transparència sobre els recursos exis¬ tents, com es dediquen, en quin percentatge i amb
quina finalitat, afiqueels ciutadans coneguin quègasta
l'Ajuntament i amb quines prioritats en el camp de la
música clàssica, concepte
que és més ampli que par¬ lant en termes estrictament
cronològics.
El Sr. Ainaud significa que el present debat haestat motivat també, encara que no s'ha dit, perquè els
membres del seu Grup demanaren una sessió extraor¬ dinària per tractar de la política cultural, tanmateix no
consideren satisfeta la seva petició formal que, a més de demanar un debat, contenia unes propostes
d'a¬
cords. Agraeix, doncs, l'informe que se li ha lliurat però creu que és precipitat i incomplet
i demostra que no hi hahagutunapolíticacultural: aixího
prova, també, el fet
que no hi hagi un Regidorde
l'Àrea
que el Sr. Alcaldeha intentatportar directament però li ha resultat impossi¬ blea pesar de l'entusiasme, il·lusiói
capacitat detreball que hi ha posat, de manera que valorapositivament la designació d'un economista com el Sr. Armet per coordinar aquet sector. Consegüentment, el seu Grup manté la petició d'una sessióextraordinàriaperanalitzar lapolíticaculturali reflexionaràsobre l'informe -que, per
cert, no resulta correcte haver lliurat en el moment de
començar la sessió- en el qual hi ha certes novetats respecte als Programes electorals tant del Partit dels Socialistes com d'Iniciativa per Catalunya,
cosa que li sembla
lògica
pel transcurs del temps encaraquehade
demostrar la seva preocupació perquè contínuament surten projectes diferents.
Insisteix que troba encertada la designació del
Sr.
Armet com a interlocutor en aquesta matèria ja que
el
Sr. Alcalde -ambqui nohatingutmaicapproblemaper
motius d'amistat, d'afecte i de respecte- no podia dedicar l'atenció que exigeixen els afers culturals en una ciutat, com Barcelona,
que té en la cultura la seva
raó de ser i, tanmateix, ha estat els darrers
anys força
abandonada encara que l'equip de govern ho
negui.
Opina, també, que el document distribuït està man¬ cat de credibilitat perquè molts dels projectes s'havien
