Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Desembre 2005

(1)

Cap al mes de febrer comença-ran les obres que han de tcomença-rans- trans-formar Vil·la Florida, l’edifici de l’antiga Escola de Puericul-tura , en el Centre Cívic de Sant Gervasi. Els treballs dura-ran entre 12 i 14 mesos i te-nen un pressupost de 3,6 mi-lions d’euros. A hores d’ara ja s’ha inaugurat un primer jardí, que té un petit itinerari per descalçar-se i relaxar els peus trepitjant diferents textures, i una petita bassa d’aigua. El nou centre cívic tindrà cafete-ria, sala amb capacitat per a 100 persones, 8-9 espais de ta-llers i sales especialment aptes per a activitats de gastronomia i exercicis corporals.

Sant Gervasi tindrà el seu

Centre Cívic en un any i mig

Nadal i Reis arriben plens

d’actes per a petits i grans

L’alcalde Joan Clos i la regidora Katy Carreras-Moysi amb la maqueta del futur centre cívic.

TRADICIÓ

Pastorets, concerts, tió i

cavalcades ompliran el

barri durant les festes

NOVETATS

Tallers i contes per a

nens a les biblioteques i

centres cívics i culturals

SOSTENIBILITAT

Civisme és Cultura

proposa dues activitats

educatives per a tothom

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Mercè Figueras

Directora i fundadora de Traç, centre d’experiències plàstiques amb l’art

“Sempre estem molt

oberts a qualsevol

tipus d’activitat que

sigui per al barri”

S O C I E TAT Pàg. 4

Inauguració dels

jardins de Vil·la

Florida i mostres

d’entitats i comerç

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Club Kallipolis

Una escola de natació sincronitzada a Sarrià-Sant Gervasi

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Teleassistència

per a la gent gran

S’amplia el servei

U R B A N I S M E Pàg. 6

El nou carrer

Craywinckel

Un exemple de participació veïnal

SARRIÀ-SANT GERVASI

B A R C E L O N A

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • D e s e m b r e 2 0 0 5

(2)

SARRIÀ-SANT GERVASI

B A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Anglí, 31.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic de Sarrià 93 205 02 29 Eduardo Conde, 22-42.

Centre Cívic l’Elèctric 93 205 40 09 Ctra. de Vallvidrera a les Planes, 98.

Centre Cívic

Vallvidrera-Vázquez Montalbán 93 406 90 53 Reis Catòlics, 22-34.

Casal de Joves Sant Gervasi 93 597 13 09 Pg. de Sant Gervasi, 49.

Espai Cultural Pere Pruna 93 418 65 37 Ganduxer, 130.

BIBLIOTEQUES

Bibl. Collserola-Josep Miracle 93 406 91 11 Reis Catòlics, 16-34.

Biblioteca Clarà 93 280 15 47 Doctor Carulla, 22-24.

Biblioteca del Centre Docent 93 254 09 07

d’Ensenyament Sup. Abat Oliba

Bellesguard, 30.

Biblioteca La Llotja 93 417 38 40 Ciutat de Balaguer, 17.

SERVEIS SOCIALS

C. Serveis Socials Sant Gervasi 93 217 24 47 Saragossa, 74

C. Serveis Socials Sarrià 93 291 65 45 Salvador Mundi, 6 bis.

CSS Sarrià (annex Les Planes) 93 204 86 04 Ctra. Vallvidrera a Barcelona, 6.

CSS Sarrià (annex Vallvidrera) 93 406 84 53 Reis Catòlics, 2.

GENT GRAN

Associació Cultural Asoculca 93 434 06 70 Bertran, 41.

Casal de Gent Gran Can Fàbregas93 203 21 43 Plaça Pere Figuera, 1.

Llar de Jubilats Mossèn Lluís Vidal93 417 82 36 Bigai, 12.

Casal de Gent Gran Can Castelló 93 414 28 57 Castelló, 1-7.

Club Vedruna 93 200 39 31 Sant Hermenegild, 11-13.

Esplai Bonanova 93 201 88 06 Muntaner, 441.

Casal Sant Ildefons 93 200 75 15 Marià Cubí, 111.

Club de l’Avi Parr. M. Auxiliadora 93 203 52 52 Pg. Sant Joan Bosco, 70.

Llar Santa Cecília 93 418 06 12 Craywinckel, 12.

Casal Sala del Roser 93 203 03 39 Clos de Sant Francesc, 62.

Casal M. de Déu de Gràcia 93 218 74 03 Pl. Lesseps, 25.

ALTRES SERVEIS

Centre de Normalització 93 217 87 23

Lingüística (Gràcia-Sarrià)

Príncep d’Astúries, 45, 2a.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Sarrià-Sant Gervasi

Av. Josep Vicenç Foix, 55.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Sarrià 93 204 22 88 Bonaplata, 54-58.

CAP Marc Aureli 93 241 38 20 Marc Aureli, 18-20.

CAP Pere Virgili 93 209 02 60 Esteve Terrades, 30.

CAP Sant Gervasi 93 212 00 84 Pg. de Sant Gervasi, 83-85.

CAP Vallvidrera 93 406 84 53 Reis Catòlics, 2.

CAP Les Planes 93 280 56 32 Ptge. Solé i Pla, 16-18 (local 1).

Centre Geriàtric Municipal 93 254 13 13 Sant Joan de la Salle, 42.

Hosp. Sant Gervasi-La Rotonda 93 417 04 00 Pg. Sant Gervasi, 51-53.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dimecres 17 de desembre

Rua del reciclatge

A les 11.30 h. Nucli Antic de Sarrià

Col·laboren El Movi, la Big Band de l’Antàrtida, Construc-cions SIESMO i els voluntaris de “civisme és cultura”.

Dijous 5 de gener

Cavalcada de Reis a Sarrià

A les 19 h. Punt de sortida: passeig de Santa Eulàlia

Els Reis d’Orient recolliran les cartes dels nens a la seu del Districte de 14 a 18 h. A les 18.30 h rebran el pa i la sal de mans de la regidora Katy Carreras-Moysi. Itinera-ri: passeig de Santa Eulàlia, Major de Sarrià i passeig de Sant Joan Bosco fins als Salesians.

Dijous 5 de gener

Cavalcada de Reis a Sarrià

A les 20.30 h. Punt de sortida: plaça de la Bonanova

Itinerari: plaça Bonanova, Muntaner, Marià Cubí, Ami-gó i Mercat de Galvany. Els nens poden lliurar les seves cartes de les sis fins a dos quarts de nou del vespre.

Divendres 23 de desembre

El príncep d’Egipte

A les 18 h. Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130)

A càrrec de Magatzem d’Ars.

23 i 28 de desembre i 4 de gener

Un Nadal de conte

A les 17 h. Biblioteca Clarà (Doctor Carulla, 22-24)

Narració de contes i realització d’un taller.

Dimarts 27 de desembre

Contes de la iaia

Dijous 29 de desembre

L’home dels nassos

Dilluns 2 de gener

Nadal als cinc continents

Narrador: José Luis Guerrero.

Dimecres 4 de gener

Fila que fila contes de Nadal

Narradora: Elisabeth Ulibarri.

Dilluns 12 de desembre

Concert de Nadal

Petits i grans clàssics de l’Escola Musicaart.

Festival Nadalenc de hip-hop

A les 18 h. Centre Cívic Sarriá (Eduardo Conde, 22)

I a les 22 h, concert de nadal a ritme de rock.

Música d’Advent a l’Ospedale de la Pietà

Cor de noies de l’Escola de Música de Can Ponsic.

Concert de Nadal

A les 22 h. C.C. L’Elèctric (ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 9)

A càrrec de grups de rock juvenils.

Dijous 22 de desembre

Cançons de Nadal dels Països Catalans

A les 20 h. Parròquia de la Bonanova (pl. Bonanova, 12)

Concert de tota l'Escola de Música Municipal Can Ponsic.

Diumenge 18 de desembre

Itinerari en bicicleta

A les 10 h. Punt de sortida: plaça John Kennedy

Descoberta literària. Cal inscripció prèvia: 93 307 71 00.

Del 15 de desembre al 13 de gener

II Mercat de Nadal

Espai Cultural Pere Pruna (Ganduxer, 130)

Organitzat pel Centre Artístic Sant Lluc.

Cagatió i festa infantil

C. Cívic L’Elèctric (Ctra. Vallvidrera a Sant Cugat, km 6,5)

17, 18, 20 i 23 de desembre

Els Pastorets

Dia 18, a les 17 i 20.30 h; 23, a les 18 h; i 17 i 20, a les 20.30 h. C. C. de Vallvidrera-V. Montalbán (Reis Catòlics, 22-34)

Representació de l’obra tradicional de Folch i Torres.

Del 5 al 6 de gener

Recollida de joguines

De 8 a 03 h. Plaça Mañé i Flaquer, 5.

Organitza: AA.VV i comissió de Festes del Farró.

www.bcn.es/publicacions [email protected]

(3)

Núria Mahamud

N

o hi ha Nadal sense Pas-torets. A Sarrià- Sant Gervasi se’n faran al Centre Cívic de Vallvidrera Vázquez Montalban del 17 al 23 de desembre i al Centre Parro-quial de Sarrià, que tene una tradició gairebé centenària. Ni Nadal sense música. Molts són els concerts pro-gramats per a tots els públics a l’Espai Cultural Pere Pruna, al Casal de Sarrià, al Centre Cívic Elèctric, a l’escola muni-cipal de música Can Ponsic, a l’Associació de Veïns de Sant Gervasi i a la parròquia de

Sant Vicenç de Sarrià, la qual comptarà amb la Coral Sant Jordi el dia 21 de desembre. Tampoc hi pot faltar el Tió, que cagarà llaminadures per als més petits al Centre Cívic l’Elèctric.

D’uns anys ençà, també es pro-gramen una munió d’activitats infantils. A la Biblioteca Clarà, al Centre Cultural Pere Pruna i al Casal de Sarrià s’hi explica-ran contes. Hi haurà un taller de circ al Centre Cívic l’Elèctric i un campus de natura del Cen-tre Cívic Vázquez Montalban. A més a més, els nens d’entre 3 i 6 anys poden ajudar, el dia 12

de desembre, a fer el pessebre sostenible del Casal de Sarrià. De fires de Nadal, n’hi haurà pertot arreu durant el mes de desembre. A la plaça de Sarrià, s’hi instalarà el dies 17 i 18; a

l’Espai Cultural Pere Pruna, el 15; al Taller Auxilia Barcelona, del 19 al 21 h i a la plaça Pep Ventura de Vallvidrera, els dies 10 i 11.

Cavalcades

N’hi ha dues, el 5 de gener a la tarda. A Sarrià, els reis recolli-ran cartes a la seu del Distric-te, de 14 a 18 h. Després re-bran el pa i la sal i aniran al passeig de Santa Eulàlia, d’on arrencarà la cavalcada a les 19 h. Recorreran Major de Sarrià avall i el passeig Sant Joan Bosco, fins a les Salesia-nes, on acabarà la cavalcada.

Sant Gervasi mantindrà el mateix recorregut que altres anys. A la plaça de la Bonano-va, es rebran cartes fins al

vespre, tard. Des d’allí co-mençarà la cavalcada que passarà per Muntaner, Marià Cubí i Amigó, fins a arribar al Mercat de Galvany, on fina-litzarà.

A Sarrià, els Reis recolliran cartes a la seu del Districte.

Al costat dels tradicionals

pastorets, concerts, dinars i

sopars de germanor i

cavalcades de Reis i diverses

activitats lúdiques que estimulen

el reciclatge

Nadal arriba ple de pastorets,

música, contes i les cavalcades

C I V I S M E É S C U LT U R A A S A R R I À

A

Compartir i reciclar són els dos objectius que la Plataforma del Gel, juntament amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi persegueix amb les activitats cíviques que proposa per a aquest Nadal al barri. Amb “Les festes de Nadal a la ciutat inunda-da” faran que un hipotètic Sarrià del futur a la vora del mar faci una peculiar sopa de pedres, mentre joglars, poetes i altres artistes recreen la festa del Nadal. A la “Rua del reciclatge” es recorden uns suposats primers habitants del barri, els follets de Collserola, que ensenyaven els nens a reciclar.

C I U TA D A N S O P I N E N

Roger Jiménez

Periodista

Veig que aquí al distric-te hi ha ganes i il·lusió per fer coses. He estat vivint fora i no estic gaire integrat pel que fa a les activitats cultu-rals del barri, però ara que tinc temps penso endinsar-m’hi més.

Montse Sanpere

Pintora

Voy a exponer mis turas junto a otros pin-tores en una exposición de Navidad, pero poco más. Estas fiestas tie-nen mucho que ver con la religión y la familia. Las preparo poquito.

Mireia Llinars

Estudianta

No sóc massa partici-pativa pel que fa a les coses del districte. Faig teatre i sé que una companyia del barri fa Els Pastorets al Centre Parroquial. Celebro el Nadal a casa meva.

Miquel Delàs

Estudiant

El barri es comença a preparar per al Nadal des del novembre. Els carrers i les botigues es disfressen amb llums i colors, però crec que al darrere de tot això hi ha un esperit molt con-sumista.

Mireia Olius

Comercial

Anem a veure la caval-cada de Reis amb els nens, que ho viuen com uns dies màgics. Els pares anem una mica més de bòlit, però es fa amb il·lusió. Cada any comprem a la fira algu-na figureta.

Cristina Álvarez

Comerciant

Aquí al barri és molt maco el que es fa per Reis. Tots tres es posen a la plaça Bonanova i tots els nens els porten la carta i fan una cua llarguíssima que no s’acaba mai. Després es fa la cavalcada. P e n s a p a r t i c i p a r e n a l g u n a d e l e s a c t i v i t a t s d e N a d a l p r o g r a m a d e s a l d i s t r i c t e ?

(4)

Els tallers centrals

de Sarrià

Situats en el passeig Don Bosco i Manel Girona, els ta-llers centrals de Sarrià, amb una superfície de 36.423,20 m_, eren del 1923. Aquestes instal·lacions constaven, per una banda, d’uns edificis per a magatzems, l’arranja-ment de motors i trucks, la part elèctrica, etc.. Separats per un gran pati hi havia unes altres naus per a la fuste-ria, magatzem per a material, la subcentral de transfor-mació d’electricitat, etc. A més, també hi havia una torre d’aigües i altres serveis menors. En aquests tallers, que tant van servir per als tramvies de via ample com per als de via estreta, s'hi van reparar, modificar o reconstruir molts d’aquests vehicles, i també s'hi van construir tro-leibusos, reparar autobusos i refer diferents unitats del metro. Finalment, el terreny es va vendre el 1977 i una bona part es va dedicar a la construcció habitatges. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 205 41 04

AbansEls tallers centrals de Sarrià l’any 1958.

Ara L’espai està ocupat per diferents blocs de pisos i els jardins de Joan Vinyoli.

J. M. Contel

A B A N S I A R A

Daniel Romaní

E

l tram més alt del carrer Muntaner, el comprès entre la ronda General Mi-tre i la plaça Bonanova, va ser ocupat massivament pels ciutadans el 5 de no-vembre. Hi coincidien tres esdeveniments populars: dues mostres i l’obertura dels Jardins Vil·la Florida. La Mostra de Comerç de Sant Gervasi és un espai de trobada consolidat –en-guany se'n celebrava la vui-tena edició– entre els

co-merços del barri i els clients, tant actuals com po-tencials. És organitzada per l’Eix comercial de Sant

Ger-vasi (Associació de Comer-ciants de Sant Gervasi, Bar-navasi i Galvany Comerç) amb el suport del Districte. D’altra banda, la tercera

mostra d’entitats de Sarrià-Sant Gervasi va acollir du-rant tot el dia a 90 associa-cions, a la zona de la plaça Bonanova/Muntaner (des del carrer Bigai fins al carrer Bisbe Sivilla), on es van orga-nitzar desenes d’activitats, les quals posen de manifest la vitalitat de les entitats: sardanes, teatre de carrer, ta-llers de gegants, de diables, de dibuix, de costura, mostra de comerç just, rocòdrom, correfoc infantil... Finalment, el mateix 5 de novembre al migdia, i al mateix carrer Muntaner, van inaugurar-se els Jar-dins de Vil·la Florida (si-tuats entre el carrers Reus i Bisbe Sivilla).

S O C I E T A T

La part alta del

carrer Muntaner va

omplir-se de gent i

activitats

La mostra de comerç, la mostra

d’entitats i l’obertura dels Jardins de

Vil·la Florida van atraure centenars de

ciutadans el 5 de novembre

El 5 de novembre va ser festa grossa a Sant Gervasi amb la inauguració dels jardins de Vil·la Florida i les mostres d’entitats i de comerç.

Mostres d’entitats i comerç i

inauguració de Vil·la Florida

www.bcn.es/publicacions

Aquestes festes

regala llibres

El Mina-Grott

Història d'un petit tren de Vallvidrera

Ricard Fernández i Valentí

El túnel de la Minagrot, que canalitzava les aigües del pantà de Vallvidrera, es va conver-tir en el recorregut del primer tren elèctric de passatgers de l’Estat espanyol. Aquest llibre n’explica la història, la construcció, l’explota-ció i l’ambient de l’època en què Barcelona creix cap a la muntanya i descobreix Collserola plena de possibilitats per omplir els temps d’oci. Som al canvi del segle XIXal XX.

(5)

N O T Í C I E S

f

La revolució d’Einstein

Dins la programació de l’Any de la Física 2005, Cos-mocaixa acull la mostra “Einstein, 1905, cent anys de física”. L’exposició commemora el centenari de la pu-blicació de cinc articles d’Einstein que van revolucio-nar la física del segle XX. Aquests articles van canviar la manera d’entendre l’univers i comprendre una mica més la llum, el temps, el moviment o l’espai. Fins al 30 de gener de 2006.

Millora de l’accés a l’escola

El passat mes de novembre van començar les obres d’urbanització del passeig de Santa Eulàlia, entre el c/ de Can Caralleu i el c/ de Vidal Quadras. L’objectiu és transformar l’actual calçada de terra en una vorera asfaltada que faciliti l’accés a l’escola de Dolors Mon-serdà Santa Pau. Es tracta d’un projecte que repre-senta un pas endavant en la millora de la seguretat i accessibilitat dels camins escolars.

Fi de les tertúlies sobre Comerç Just

El dijous 15 de desembre tindrà lloc, a les 20 hores, la darrera sessió del cicle de tertúlies sobre Comerç Just al Centre Cívic de Sarrià. La xerrada serà sobre

L’economia social: com treballen els nostres diners?. Es reflexionarà sobre les possibles contradiccions dels sistema financer, els paradisos fiscals i la banca ètica. El cicle està organitzat per Done Fem i inclòs dins el batec de les Cultures.

El Batec de les Cultures 2005

Aquesta tardor, el Districte ha presentat per setè any consecutiu El Batec de les Cultures, un projecte des-tinat a fomentar la solidaritat ciutadana amb els paï-sos en desenvolupament per mitjà del coneixement de les diferents identitats i el diàleg intercultural. Enguany, la programació se centra en aspectes d’eco-nomia social i solidària. Fins al 22 de desembre. www.bcn.es/sarriasantgervasi.

Gerard Maristany

L

a construcció del Centre Cívic servirà per rehabili-tar Vil·la Florida, la finca on havia estat l’Escola de Pueri-cultura. A hores d’ara, s’hi veuen humitats pertot arreu, la fusta s’ha fet malbé i fins i tot es veuen grafits a la faça-na que mira al carrer Sant Gervasi de Cassoles. S’han ta-piat els accessos inferiors, però a dalt els coloms entren per les finestres esbatanades i fan sorolls sinistres. El projec-te que s’anuncia pretén tornar les velles glòries a aquest edi-fici mig modernista mig nou-centista. La rehabilitació es deixarà sentir especialment a la façana posterior, on se su-primiran una sèrie de cons-truccions afegides i se substi-tuiran per una construcció d’acer corten (de coloració si-milar al rovell) que combina amb el color ocre que originà-riament tenia l’edifici.

El projecte arquitectònic s’ha posat a informació pública, i al mes de febrer s’espera que comencin les obres, que han de costar un màxim de 3,6 milions d’euros. Duraran de

12 a 14 mesos, o sigui que es preveu que a mitjan 2007 l’e-difici ja hauria d’estar refor-mat. Entre els espais que s’hi

habilitaran hi ha una sala d’exposicions, cafeteria/res-taurant, sala per a cent per-sones, sales per a tallers (al-gunes amb terrassa inclosa), espais polivalents… Criden especialment l’atenció un es-pai de cuina, on es podran fer activitats al voltant de la gastronomia, i un altre per a activitats cor porals, molt vinculat al jardí terapèutic que ja s’ha inaugurat al cantó Muntaner. En el futur hi haurà més novetats: el man-dat que ve es construirà la bi-blioteca del districte al ma-teix solar, i s’habilitarà una altra part del jardí.

El pròxim mandat

es farà al mateix

recinte la biblioteca

de Sarrià-Sant

Gervasi

A principis de la

primavera vinent

començaran les

obres del nou

equipament, que

es farà a l’edifici de

Vil·la Florida

Maqueta del futur centre.

Cartell oficial de la jornada.

Dia contra la Violència vers les Dones

Bea Sanchís

E

l passat 25 de novembre es va commemorar el Dia Internacional contra la Vio-lència amb les Dones. El Dis-tricte va organitzar el dia 24 una taula rodona sota el títol:

Les mil cares de la violència vers les dones. Una aproximació al tractament de la violència des d’alguns àmbits que intervenen en la seva detecció i tractament.

A l’acte varen participar re-presentants de diferents

sec-tors com ara: Yolanda Gràcia, caporal, coordinadora de l’O-ficina d’Atenció a les Víctimes de Barcelona, del Cos de Mossos d’Esquadra; Emma Gómez, de l’Associació de Do-nes Juristes; Rosa M. Ale-many, responsable del Pla operatiu contra la violència amb les dones, de l’Ajunta-ment de Barcelona; Carme Riu, de l’Associació Dones no Estàndard, en representació del Col·lectiu de Dones amb

Disminució, i Carme Gallego, metge del CAP Marc Aureli. L a taula rodona també va comptar amb la presència de la regidora Katy Carreras-Moysi. L’acte va tenir lloc a la sala de plens del Districte, a la plaça Consell de la Vila, 7. Cal recordar que aquesta pro-blemàtica que, malaurada-ment, pateixen les dones és un dels principals problemes de caire social al primer i al tercer món.

El nou Centre Cívic de Sant

Gervasi estarà acabat el 2007

L A S E LVA D O M E S T I C A D A

A

(6)

E

l Centre Òptic Estivill va ser fundat l’any 1950 per Xavier Estivill Baixeras i és la primera òptica de Sarrià. La tradició familiar, però, ve fins i tot d’abans, perquè el pare del fundador també havia estat òp-tic. El primer local del Centre Òptic Estivill es trobava al carrer Jaume Piquet, un ca-rrer molt important en aquella època, per-què era l’únic pas cap als Ferrocarrils de Sa-rrià. Posteriorment, es traslladà a Major de Sarrià, a la seva ubicació actual. En Xavier

Estivill era una persona molt vinculada al barri i va ser un dels fundadors de l’Asso-ciació de Comerciants de Sarrià. Avui al capdavant de l’establiment hi ha la tercera generació, que manté el criteri de qualitat i bon servei a la clientela fidel, de sempre, i a la nova que ha tingut l’oportunitat de des-cobrir la professionalitat i el bon ofici acre-ditats al llarg dels anys.

Centre Òptic Estivill / Major de Sarrià, 58

E L T A U L E L L

Una tradició en el món de la visió que ve de lluny

Entrada al Centre Òptic Estivill.

Joan Anton Font

U R B A N I S M E

Daniel Romaní

E

l carrer Craywinckel, que va del passeig de Sant Gervasi a l’avinguda de la Re-pública Argentina, era fins fa poc una via amb una gran densitat de trànsit, una part important del qual es dirigia cap a la Ronda de Dalt. Fa aproximadament un any, uns quants veïns van demanar al Districte que es fes alguna ac-tuació per apaivagar la conta-minació acústica i atmosfèrica per fer un carrer més amable, més a la mesura de les perso-nes i d’acord amb el seu caràc-ter comercial. Gairebé tres-cents veïns van reunir-se en una assemblea informativa el passat mes de febrer.

D’aque-lla trobada, en va sorgir un grup de treball amb represen-tants dels veïns i del Districte per explorar fórmules que per-metessin pacificar el trànsit. Aquestes fórmules s’han fet realitat abans d’un any. “Una

de les mesures que es va acor-dar, i que ja s’ha dut a terme, va ser la instal·lació d’un se-nyal de trànsit a la plaça Ken-nedy que canalitzés els cotxes en direcció a la Ronda de Dalt

per l’avinguda Tibidabo i no pel carrer Craywinckel”, diu Albert Soms, membre de l’es-mentada coordinadora. “El que s’està fent al carrer Cray-winckel ho comparem amb el que es farà al carrer Calvet: el cotxe no ha de ser l’únic pro-tagonista”.

Les obres ja s’han iniciat: s’ei-xampla la vorera de la banda de muntanya, es planta nou arbrat i s’instal·la nou enllu-menat. A més, el carrer passa de tres a dos carrils de circula-ció; el que es perd serà de mul-tiserveis (destinat als conteni-dors, una part de càrrega i descàrrega, aparcament per a motos i alguna plaça d’aparca-ment per a minusvàlids). To-tes les mesures s’han pactat entre els veïns i el Districte. Es tracta d’un exemple reeixit de participació ciutadana.

Es redueix un carril,

s’eixampla la vorera

de dalt, es canvien

els llums i els arbres

Els veïns i el Districte han consensuat les

mesures de pacificació del trànsit que

s’estan aplicant al carrer Craywinckel

La vorera de la banda de muntanya s’està eixamplant.

El nou carrer Craywinckel, un

exemple de participació dels veïns

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

La teleassistència és un servei adreçat a persones que, per la seva edat o estat físic, poden requerir una atenció d’urgència durant les 24 hores del dia. És un dispositiu domèstic d’alarma, connectat a un centre de control, que funciona prement un botó. Barcelona ampliarà el seu servei de teleassistència d’aquí al 2007, període en el qual es passarà dels 5.000 aparells actuals als 25.000. Per demanar aquest servei, s’ha d’estar empadronat a la ciutat de Barcelona, disposar de línia telefònica i te-nir la capacitat suficient per utilitzar-lo. El poden de-manar: 1. Persones més grans de 85 anys que visquin soles. 2. Persones discapacitades, majors d’edat, amb grau de disminució igual o superior al 75 %, i que supe-rin el barem de necessitat d'ajut d’una tercera persona o superin el barem de mobilitat reduïda. 3. Persones més grans de 65 anys amb suport familiar/social insufi-cient i amb problemes de salut o dependència. 4. Perso-nes discapacitades majors d’edat amb barem positiu de mobilitat reduïda i suport familiar/social insuficient. Les persones que es trobin en la situació 1 i 2 han de de-manar el servei al Centre de Serveis Socials municipal o a l’Àrea Bàsica de salut corresponent per domicili, o bé al Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelo-na (Av. DiagoBarcelo-nal, 233). Les persones que es trobin en la situació 3 i 4 han d’adreçar-se al Centre de Serveis So-cials de l'Ajuntament corresponent per domicili per de-manar una entrevista amb un assistent social. El preu del servei varia en funció dels ingressos econò-mics. En alguns casos pot ser gratuït i en d’altres s’haurà de pagar un màxim de 6 euros al mes. Més informació: 010 (de dilluns a dissabte, de 8 a 22 hores. Preu de la trucada: 0,55 euros + IVA/3 minuts o fracció) www.bcn.es

El servei de teleassistència funciona les 24 hores del dia.

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Viu el barri”

De dilluns a divendres, d’11.30 a 13.30. Canal 39 UHF

RÀDIO

Ràdio Bonanova - 107.1 FM

Sant Eusebi, 54. Tel. 93 202 34 36

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

La Veu de Sarrià

Associació de Comerciants de Sarrià Canet, 8. 08017 Barcelona Telèfon: 93 204 40 26

[email protected]

Sarrià

Associació de Veïns de Sarrià Canet, 4. 08017 BCN. Tel. 93 204 90 58

Ressò

Associació de Veïns de Mas Guimbau Crta. Vallvidrera-Les Planes, 98 08017 Barcelona. Tel. 93 205 68 69

La Vall de Vidre

Associació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera Reis Catòlics, 2. 08017 Barcelona [email protected]

INTERNET

Plànol de Barcelona

El web bcn.es proporciona una eina de consulta útil i ràpida: es tracta del plànol de Barcelona en línia, que permet consul-tar al mapa qualsevol adreça, el transport públic de la zona, espais d'interès i equipa-ments amb només un clic, i fins i tot, fer un vol virtual per la ciutat. A més, es pot accedir a la fitxa de cada un dels equipa-ments que s'hagin situat al mapa.

www.bcn.es

Planificar la ruta al web Com anar-hi

Aquest apartat del web bcn.es permet escollir el millor itinerari en transport públic per anar d'un lloc de la ciutat a un altre. Només cal indicar l'adreça del lloc d'origen i la del lloc de destinació perquè es mostrin els itineraris recomanats en transport públic i el temps total que es trigarà a arribar-hi. A més, ara es pot veure la ruta recomanada en tres dimen-sions com si fos una animació.

www.bcn.es

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

A

nna Romagosa, secretària del Club Natació Kallipolis, és ro-tunda quan afirma que “la natació sincronitzada emborratxa els seus practicants. Quan, a poc a poc, vas entrant en aquest espor t , cada dia t’agrada més. És un es-port molt dur, però ho pots com-paginar tot: esport i estudis”. El Club Kallipolis, que actualment compta amb unes 250 nedadores a les seves escoles de sincronitza-da, utilitza aquestes tres instal·la-cions: la de Can Caralleu, de Sar-rià Sant Gervasi; l’Escola Garbí, a Esplugues, i les del CAR de Sant Cugat del Vallès.

El Kallipolis és una de les princi-pals escoles de natació sincronit-zada de Barcelona i actualment és campió d’Espanya absolut júnior, és segon en infantils i quart en alevins, i compta entre les seves files amb la mediàtica Gemma Mengual.

“L a natació sincronitzada –co-menta Romagosa– no té edat. Així a les nostres escoles tenim nenes des dels sis anys fins als vint. A més a més tenim, a la ca-te gor i a de ve ca-teranes, alg unes practicants que ja han arribat als setanta anys”.

Això sí, és un esport molt dur; per exemple, les noies que no par-ticipen en competicions han d’en-trenar dos dies a la setmana, i les que han de participar a les diver-ses proves ho han de fer quatre dies a la setmana, durant unes dues hores.

“La primera condició que ha de tenir una noia per començar a practicar la natació sincronitzada –precisa Anna Romagosa– és

sa-ber nedar com a mínim uns 25 metres sense ajuda de ningú”. A partir d’aquí, per exemple i entre altres exercicis, segons de la cate-goria a la qual pertany la noia, ne-darà 4.000 o 5.000 metres, farà molta tècnica per treballar i con-trolar el seu cos, el ball, la música, farà apnea, estiraments, flexibili-tat, gimnàstica...

“Una de les millors coses que té la natació sincronitzada és que has de treballar en grup i això pot ser molt difícil, però al capdavall és molt agradable pels resultats” –explica Romagosa–.

Més informació Club Kallipolis, C/ dels Esports, s/n

[email protected]

Arribar a ser una bona

nedadora és molt difícil,

però fer-ho a la natació

sincronitzada ho és encara

molt més i requereix

molta força de voluntat i

esperit de sacrifici

Nedar més de 5.000

metres és un dels

exercicis de preparació

de les nedadores

Per fer natació sincronitzada, cal molta tècnica.

Club Kallipolis: l’escola de natació

sincronitzada a Sarrià-Sant Gervasi

(8)

Què és Traç?

És un centre que intenta cobrir tot el te-rreny de la creativitat, on hi ha molts tallers per a nens, per a adults, de plàsti-ca, de gravat, d’aquarel·la, de còmic, de ceràmica, d’escultura, de restauració...

Hi ha molts nens.

Per als nens és una activitat extraesco-lar. Això no vol dir que hi ha escoles que vénen per fer un treball concret. També n’hi ha que periòdicament ens porten els nens per fer les pràctiques aquí.

I els adults?

Per a adults hi ha classes al matí, al mig-dia i a la nit, de set a nou. Dediquem la tarda bàsicament a les activitats extra-escolars. També hi ha molts tallers a l’estiu, al juliol, per a nens, perquè no hi ha escoles. També fem activitats es-poràdiques en temps de vacances, com pot ser Setmana Santa o el Nadal. Hi ha persones que vénen a aprendre per-què gaudeixen molt i d’altres que vénen a passar una estona de manera creativa.

Igual que hi ha qui passa l’estona anant a comprar.

I hi assisteixen durant anys?

Sí, hi ha gent que fa molts anys que ve, perquè a banda de crear també mirem que es faci un grup de relació. Això tam-bé és important, perquè estem en una societat molt deshumanitzada, sobre-tot, a les ciutats; costa trobar cercles on et trobis bé.

Hi ha alguna especialitat que agradi més que d’altres, que es destaqui?

La pintura és una especialitat en què la gent s’aboca molt, perquè és senzill nir eines a casa. Però tots els tallers te-nen força gent. I el que en diem plàsti-ca és molt bonic, perquè són moltes tècniques. La gent aprèn què és el car-tró, què és la fusta, l’encistellat o el tin-tat de vidre.

Els alumnes tenen ja una certa formació o són gent sense cap tèc-nica, però que li agrada i en vol aprendre?

Ve tot tipus de gent. De nens, en vénen que no tenen gens de traça i els va bé per desenvolupar tota la part més psi-comotora, i nens amb moltíssima traça que amb l’escola no tenen suficient,

perquè a les escoles aquesta gamma ar-tística està molt deixada de banda. Vé-nen nanos amb problemes psicològics perquè són molt introvertits, que els costa fer relacions i aquí, sense adonar-se’n, els surt tot el que porten dins per-què estan molt relaxats.

O sigui que esteu fent una tasca pedagògica.

I tant. Penso que la plàstica i la creati-vitat és un dels clàssics en la pedago-gia. A l’escola s’hauria d’ensenyar amb la part artística quasi totes les matè-ries, primer, perquè s’ocupa una part del cervell que moltes vegades ni es treballa. Avui dia l’escolaritat és cada vegada menys creativa. S’està perdent la creativitat en general.

S ó n e l s c e n t r e s c í v i c s c o m -petència?

Nosaltres no podem competir en

preus amb els centres cívics, però ells tampoc poden competir en qualitat amb nosaltres. Jo penso que aquests equipaments públics fan més una tas-ca d’iniciació: creen l’hàbit i les ganes perquè la gent faci activitats artísti-ques. Un cop que la gent s’ha iniciat, els que volen continuar van a un cen-tre privat. A mi m’agradaria tenir una subvenció per als nens amb proble-mes psíquics.

Tenen tallers específics per a nens disminuïts psíquics?

Més que tallers específics, tenim mestres preparats que fan interacció amb aquests nanos. Tenim un mes-tre especialitzat que està amb un mínim de cinc nens. I ara estem mi-rant si aquesta tasca es pot subven-cionar. Els que ens coneixen i saben com treballem ens envien molts nens. Aquests nens requereixen molta més atenció i nosaltres no els apugem el preu.

Col·laboren amb el Districte en algunes activitats?

Nosaltres sempre estem molt oberts a qualsevol tipus d’activitat que sigui per al barri, ens ho demani el Distric-te o qualsevol altre.