-O
,■
desembre
1992
La
qualitat
dels
serveis,
el
pressupost
i
l'optimització
dels
recursosDiversitat
per
conviure
a
la ciutat
Enric
Lacalle,
Cap del
Partit
Popular
a
l'Ajuntament
La
Pompeu
Fabra
a
Les Rambles
Els barcelonins
i elNadal
El
Jardí Botànic
de
Montjuïc
El Servei d'Actuació
sobre el Patrimoni
Artístic
*
I
j
j
HI
nl
il
!Uf
Rïf,.#11
#
k
:fi
•-«
--Han treballat
a
l'Ajuntament,
araviuran més
Barcelona!
Els Pastorets
desembre
i__q
Í99Í
President: Guerau Ruiz Pena
Consell Assessor;
FranciscoI .ongo,
Ferran Mascarell,
Josep M.
Figueras,
Manuel de Fora,
ManuelTuñí, Enric Casas,
Angela Vinent, Carme Turró,
ManuelVillalante, Manel Blasco. Director:
Tons
Puig
Coordinació:
Irene
Pagès
Adjunta
aRedacció:
Dolors Pinart Edita:
Regidoría de Presidència
Ajuntament de Barcelona
Autoedició, fotomecánica
i
impressió:
Impremta Municipal. Exp.9227375
Dipòsit legal: B.
14.742-1990
Disseny gràfic:
FerranCartes/Montse Plass
Maquetació:
Impremta Municipal. Beatriz González
Fotografia:
Jaume Soler. Canetti.F.Ontañón. Oficina Tècnica
d'Imatge, fotògrafs:
AntonioLajustícia, Rafael Escudé.
Jacques Rutten.
Col·laborenenaquest
número:
Tavi
Algueró, Marta Balaguer,
Siscu
Baiges, Arnal Ballester,
Oriol deBolòs,Jaume Colomer, MontseGinesta, Pere Meroño,
GemmaMiralles,
Josep M. Montserrat,
Pep Montserrat, Picanyol,
Esperança Rabat, J.I.Urenda.
A lasecció Debat Obert:
AnaAlcaftiz, Jordi Aldecoa, Anna M.
Busquets,
Anna Conde, Josep M.
Figueras, Ascensión Garcia, Oriol Gual,
JesúsMarcos, Carmen Micas, Salvador
Monpeat,
Manel Pijuan, Cristina
Roqué,
JordiSánchez, M.
Josep
Udina.
Adreça:
Plaça de Sant Jaume,
Regidoría de Presidència.
08002-Barcelona
Tel. 402 70 00
GO
Ganyotes
Editorial
Bones festes des de la cadira de'n Tàpies.
La
qualitat dels serveis, el
pressuposti
l'optimització
dels
recursos.Retall pressupostari no vol
dir
menorqualitat
enel servei.
4 5
Fets i
projectes
Coses interessants
quesón agradables de saber.
Els quatrecantons
Entrevista
Reportatge
Ciutadans
Dossier
Ajuntament
endins
Debat obert
Laciutat que
construïm
Treballadors
municipals
Amanida de notícies Taula de
joc
El FuncionariRomagosa
Graffiti: quan
les
paretsparlen.
Alguns
joves
les usen percomunicar-se, però laseva
expressió
embruta laciutat.
Amb el fred, refredat comú.
Com
prevenir-lo i curar-lo
adequadament.Diversitat per
conviure
ala
ciutat.
La ciutat ésdiversitat,
però...
Desamortitzar la Casa Gran
Amb l'austeritatpodem millorar moltescoses.
Enric Lacalle,
Cap del
Partit
Popular
al'Ajuntament.
Una altravisió de la ciutat, el
municipi
il'acció
política..
Els barcelonins i el Nadal.
La tradició i la modernitat conflueixen enel Nadal.
Adéua Frederic Rahola, Síndic de
Greuges.
Un home dialogant i acceptatper
tothom.
El Jardí Botànic de
Montjuïc.
Unaplec de tota la flora de clima mediterrani
a Montjuïc.
Servei d'Actuació sobre el Patrimoni Artístic.
Hi ha
qui persisteix
amaltractar
monuments,fonts
i escultures. Però aquest
equip municipal és més
fort que
qualsevol agressió.
De les
prioritats municipals, quines consideres
mésimportant?
Quèenpensen unquantstreballadors
municipals.
La
Pompeu Fabra
aLes Rambles.
Les Rambles
s'omplen
dejoves
amb llibressotael braç.Han treballata
l'Ajuntament,
araviuran
més
Barcelona!
Uns companys
s'han acollit
al pla dela jubilació voluntària.
Els recordem!
Sempre
estemd'actualitat.
Agenda
Juguem,que
fa
passarel fred!
Els Pastorets
Municipals.
Amb moltsdimonis,unspastors,reis i totallòquecal.
Molta activitat percloure
l'any.
10
11
12
17
22
D/217
23
26
30
32
34
38 40
cá
• r—I
P-H
O
^3
m
La
qualitat
dels
serveis,
el
pressupost
i
l'optimització
dels
recursos
FOTOS: JAUME SOLER
L'elaboració del pressupost per
a
l'any 1993
ensobliga
a aterrar en el difícil món dels números. Serà un exercici costós i demanaun alt nivell
d'esforç i d'exigència
per part
de tothom
perintentar
mirara l'interior dels programesi
analitzar
què farem, fins
ala dar¬
rera pesseta.
I
comla
gastarem.Encara més, es tractacom es pot gastar-ne menys.
L'exercici serà útil.
Perquè
ensobliga
aplantejar-nos la reducció
de
despeses
através d'una anàli¬
si, pessetaa pesseta,
de
comi
amb
quins criteris utilitzem
els
recursos.
De
fet,
l'objectiu
peral 1993
continua sent prestar
el
millor
servei a la
ciutat,
però, alhora,
hem de sercapaços
de
noincre¬
mentar els pressupostos.
És
pos¬ sible. Al noranta-tres,el
repteés
continuar treballant en la millora de la
qualitat del
servei
optimit-zant els recursos de
què dispo¬
sem. Endefinitiva,
hem de guan¬yar-li
la partida
ala despesa.
Què vol dir això? Que hem de
continuar treballant per una
Bar¬
celona més
habitable,
sense queaixò
comporti forats
enel
pressu¬post.
Que
intentarem aconseguir
fer
compatibles els millors
ser¬veis
públics i els projectes
so¬cials amb les mesures de raciona¬ lització de la
despesa. Volem
que els parcsi els jardins de la ciutat
siguin
netsi acollidors,
queles
escoles
municipals siguin
les
mi¬
llors de l'Estat, queels
centresculturals i socials ofereixin pro¬
gramacions
per ales necessitats
dels ciutadans...
Tot això ho
aconseguirem
per¬què
aquesta casa sempreha
acon¬seguit tirar endavant els projectes
que ens
hem
proposat com acol-lectiu. Com a
organització.
És
clar quehaurem de deixar
de fer totallò que no
reverteixi
directament en la millora dels
serveis. I haurem de repensar
els
projectes
que nofuncionen.
Però tenim clar
l'objectiu:
ser¬ veis dequalitat
amb
recursosben
gestionats.
El repte
és
important.
El
motiu
s'ho val.L'any acaba, doncs, amb
nous reptes.
I
espereminiciar-ne
un de nou amb il·lusió, amb ener¬gia
renovada
perfer
la
feina
queens espera.
Per
aconseguir
allò
que ens proposem.
Bones festes i bon any
de
qua¬ litat en la feina i|
SKI-LIGHT I J.A
Els
van
agradar
els Jocs
Olímpics
L'Ajuntament
i el Patronat
de
Turisme han considerat molt im¬ portant per
al futur desenvolupa¬
ment turístic de la ciutat avaluar
quin ha
estatel
nivell de
satisfac¬
ció
general dels
visitants
i la
imatge
queels ha donat
la
ciutat.
La sistematitzaciódels visitants
s'ha fet per
nacionalitats
—es¬panyols
nocatalans,
europeus,nord-americans i
japonesos—,
persexes i
professions. Els
motius
prioritaris de la visita
han
estat
en
primer lloc
l'assistència
ales
proves
dels Jocs i el
fet
de
viure
l'ambient de laciutat durant
l'esdeveniment.
Pel que
fa
ala mitjana d'edat
se situa en la
franja
que vadels
25 als 45 anys.Per
professions
ocupen
el primer lloc
els
estu¬
diants,seguits pels
professionals
liberals.
S'havalorat el que
els
visitants
consideraven el millor de Barce¬
lona:
l'arquitectura
modernista,
tretdels nord-americans que
la
valoren en segon
lloc,
després de
les Rambles.
Lacontaminació,
el trànsit, els
preus
i el soroll han
representat
els items
negatius
considerats
en lesestadístiques,
entreels
quals,
s'erigeix
com acapdavanter
el
dels preus.
Quant
ala
intenció
de repetir
la visita el percentatge
més
elevat
de reincidents és eld'espanyols
no catalans,
seguits
pels
euro¬peus,
els americans i els
japo¬
nesos. Pel que
fa
a recomanarunavisita a Barcelona, els percentat¬
ges
—molt més elevats
queels
anteriors—
segueixen el
mateix
ordre de nacionalitats, tot i que
en aquest cas,
els
nord-americans
passen
al darrer lloc, darrera
dels
japonesos.
Premi per
al
groc
que
afavoreix
L'AECC -—Asociación
Españo¬
lade Centros Comerciales—
és
l'entitat que
reuneix
enl'àmbit
estatal les persones,entitats
i
em¬preses
representatives
de la
in¬
frastructura del comerç
i de
les
seves fórmules comercials.
Els
Mercats
Municipals
de Barcelona
en són socis actius. Entre els seus
associats hi ha les empreses
més
prestigioses del
sector.
L'any
1990
l'AECC ja
va pre¬miar les tasques
de
promoció i
animació comercial als mercats.Aquest
anyha
premiat
novament
els Mercats
Municipals
perla mi¬
llor campanyad'animació i
pro¬moció realitzadaa tots els centres comercials a escala estatal:
«El
Groc t'Afavoreix».
La campanya
significava la
vo¬luntat
d'adaptació del
comerçtra¬
dicional als canvis
produïts
enels
hàbits de consum dels ciutadans,
una voluntat de
modernització i
d'entrar en els canals de distribu¬
ció més nous.
Els quaranta-un
mercats
muni¬
cipals
es vanadscriure
ala
cam¬panya
«El Groc
t'Afavoreix»
quees realitzava cada
dijous. Un
«dia
groc» a
la
setmana, enquè
el
mercat es convertia en un gran re¬
bost d'ofertes i de
promocions
amb la finalitat queel comprador
gaudís
de
nousavantatges
enla
seva compra.
Sant
Martí
obre
una
ludoteca
Sant Martíacaba
d'inaugurar
un nou
equipament
peral
Distric¬
te, la
ludoteca
Ca
l'Arnó
situada
al barri de la
Verneda.
La
recuperació de
la
masia Ca
l'Arnó té un gran
valor
peral
pa¬trimoni de la ciutat.
El
projecte
de rehabilitació es va
iniciar
mit¬
jançant
un campde treball durant
l'any
1988,
fruit de la
campanyade sensibilització «salvem
Ca
l'Arnó» que va promoure
l'Asso¬
ciació de Veïns de la
Verneda
Alta per
tal
de
preservaraquest
nucli històric.
La masia data del
segle
XVII i
està situada dins el
nucli
històric
de SantMartí de
Provençals, al
costat de les masies de Can Plans
i Can Cadena —actualment en
procés de
rehabilitació—,
l'esglé¬
sia i el parc
de Sant
Martí.
La ludoteca Ca L'Arnó és unequipament
municipal de
recursos
lúdics
adreçat als
infants de sis
a dotze anysi
als joves de
tretze
avint-i-cinc anys.
La finalitat que
pretén és
posara
disposició dels
usuaris
unaoferta
àmplia
de
recursosamb el
suport
d'un
equip de
professio¬
nals
qualificats. Hi podem
trobar
des dels
jocs
més
tradicionals
fins a lestecnologies
més actuals
en quatre
espais
diferenciats:
ala
planta
baixa hi ha
l'espai
perals
jocs de taula
i el joc
informàtic,
ala
primera planta, l'espai de
joc
tecno-científic i de
joc simbòlic.
Pera informació iinscripcions
us
podeu adreçar
aLudoteca
Ca
1
1992,
un
pessebre
ecològic
Cada any per
Nadal,
l'Ajunta¬
ment munta a laplaça Sant Jaume
un
pessebre. Aquest
muntatges'espera
amb expectació
perquè
sempre
conté algun detall
sorpre¬nent i s'ha convertiten una visita
obligada dels barcelonins
aques¬tes dates.
El 1992 ha estat
l'any de
Bar¬
celona i de
Catalunya.
Parcs
i
Jar¬
dins ho havolgut celebrar
retentun
homenatge al
nostrepaisatge
en una de les seves representa¬cions més
genuïnes:
la serralada
pre-litoral.
Han portat
al bell mig de la
ciutat un bosc depins,
unavinya,
un
jardí-hort.
A
fi d'aconseguir
que
la
representació sigui el més
fidel
possible,
també
s'hi
ha
re¬produït el sotabosc amb
totala
vegetació arbustiva i de planta
aromàtica que
el caracteritza: els
brucs, laginesta, el romaní, la
fa¬
rigola, l'estepa i fins i
tot quatrebolets. Un
paisatge
obert,
amb
una
perspectiva gradual i ample,
com la que
tindríem des d'un
tu-ronet del Maresme.
Totes les
plantes del pessebre
són vives ija
tenenassignat
un destíen els parcsi jardins de la
ciutat. Per tant, tots
els elements
del muntatge es
podran replantar,
un símbol d'estimació i de res¬
pecteper
la
natura.El bestiari
d'aquest pessebre
també és autòcton. I viu! Els po¬ llastres del Prat, lesoques,els
bens i els conillets faran una re¬ mor sorprenent que
transportarà
la
plaça Sant
Jaume,
acostumada i
avorrida dels sorolls urbans, atemps passats.
Guia de
Grups
d'Ajuda
Mútua
L'Àrea
de Salut Pública ha edi¬tat un nou volum de la col·lecció «Ciutats Saludables», en segona edició revisada i
augmentada. Es
tracta del Directori de
Grups
i
Organitzacions
d'Ajuda Mútua de
Barcelona. Els grups
i organitza¬
cions que
s'inclouen
en aquestapublicació
estanrelacionats de
forma directao indirecta amb te¬
mes que
afecten la salut
de
mane¬ rafísica,
personal
osocial.
Aquests
grupsd'ajuda mútua
estan formats bàsicament, a part
dels
professionals,
per persones afectades per unproblema, amb
l'objectiu de trobar-se i donar-se
suport
i desenvolupar
actuacions
solidàries.
Aquests
grups esrela¬
cionen directament amb les orga¬ nitzacionsd'ajuda
mútua,
entitats
registrades legalment
i
quepoden
acollir-los en la seva estructura.
Aquesta
segonaguia ha
estatpensada
com aeina
perals
grups iorganitzacions
quehi
figuren i
per
als
professionals
quetreba¬
llen amb la
població.
Els grups
i organitzacions
quefiguren
en aquestaguia
estansi¬
tuats
gairebé
tots aBarcelona
ciutat, tot
i
queel
seuàmbit d'ac¬
tuació és més
ampli.
El Manual per
al
Funcionament
dels
Grups
d'Ajuda Mútua, editat
per
l'Ajuntament
arafa
un any,és unaaltra eina
indispensable
per ala posada
en marxade qual¬
sevol grup
d'aquestes caracterís¬
tiques.
Per sol·licitar
exemplars
d'a¬
questes
publicacions cal
posar-seen contacte amb l'Institut Muni¬
cipal de la
Salut, telèfon 415 00
66.
Les Corts
estrena
pavelló esportiu
El novembre es va
inaugurar al
Districte de Les Corts el Pavelló
Esportiu
Municipal
«L'Illa»,
si¬
tuat al carrer Numància 142 i que
ha estat fruit del
pla d'urbanitza¬
ció de l'illaDiagonal/Numància.
Aquest projecte
preveia
la
construcció d'un
polisportiu
co¬ bert per aús dels
veïns,
de
les
en¬ titatsesportives i
les escoles del
barri.L'equipament
forma
part del paquet—Can Rosés, Escoles
ítaca
i santa Teresita— delqual
s'ha beneficiat el Districte i la ciutat com acàrrega
urbanística
del
projecte
d'urbanització
es¬mentat.
El
polisportiu l'Illa té
propde
1.750 metres
quadrats
construïts
i
de 1.140 metres
quadrats de
pista
esportiva amb
unacapacitat
de
350espectadors. També
compta amb unapista polisportiva cober¬
ta i quatre
vestidors. S'hi poden
practicar
esports com arael bàs¬
quet,el voleibol, handbol
i
fut-bol-sala.
S'hi pot
assistir
aclasses
d'e¬
ducació física i a cursets d'ini¬ ciacióesportiva.
La
gestió
de
la instal·lació és
del'Ajuntament. Es
d'ús escolar
en horari lectiu i per a
la
iniciació
"Són nois
i
noies
de
barris
perifèrics
que
han
convertit
els
graffiti
enel
seu
mitjà de
comunicació."
través de les seus
de
Districte
oper
les
denúncies
dels
ciutadans
que truquen
al
900
30 20
30
—servei de
trucada gratuïta
per re¬soldre
incidències
relacionades
amb la
neteja—.
S'atenen
totes
les denúncies ies
dona
prioritat
aaquelles
enquè la
neteja de la
pintada té
caràcter
d'urgència.
Aquesta
neteja,
la duen
a
terme
dos homes
equipats
amb
unvehi¬
cle quedisposa
d'aigua
a
pressió
i material com ara rasquetes, ras¬
palls
olíquid décapant.
Aquest
equip
actua
pertota
la ciutat
du¬
rant set hores
diàries, durant
sis
dies a la setmana, cosa que supo¬
sa una
despesa
diària
enneteja de
40.811
pessetes.
De fet, des
del
generfins al
30
de setembre
d'enguany,
el Centre
Gestor de
Neteja ha
netejat
5.026
pintades
querepresenten
una su¬
perfície de
31.004
m2
i la
mitjana
de serveis
pendents
oscil·la
entre
els 40 i 90.
L'activitat del Centre Gestor
de
Neteja és
tanincombustible
comla dels
pintors de
graffiti.
El fet és,
però,
queaquesta
ma¬nifestació urbana,
des
que va apa¬rèixer, ha
nedat
entredues
ai¬
gües:
d'una
banda,
els
graffiti
ben realitzat tenen un valor
artís¬
tic
innegable. Però,
d'altra banda,
ocupen una
superfície
quehauria
d'estar neta. De moment no
hi ha
acordentre els nois
«Hip-Hop» i
la societat per
pintar amb
permís,
perquè ells
volen
fer cridar les
parets
transgredint
les
normes es¬
tablertes,i
aquí
començael
pro¬blema.
Gemma
Miralles
Àrea
d'AfersSocials
i
Joventut La
«Hip-Hop»
és
unade les
tri¬
bus urbanes que
fan
notarmés la
seva
presència
aBarcelona.
S'ha
fet seus els carrers de la ciutat per rebel·lar-se contra la societat que
els
margina. Són nois i
noies de
barris
perifèrics
quehan
convertit
elsgraffiti
enel
seumitjà de
co¬municació, una manera
d'atrapar
la realitat i
d'expressar-la
ala
seva manera amb un
llenguatge
que,
de
fet,
només entén
el propi
autor. Es mouen amb
rapidesa,
aritme de rap
i
escampenla
seva protestafurtivament,
sovint
prote¬
gits
perla
nit
o perla fugaç
arri¬
bada del metro a l'estació.
El
perill de
serdescoberts
pin¬
tant,
forma
partdel
seujoc
d'in-submissió, tot i que
saben
queels
poden
multar amb
5.000
pessetes
el
primer
cop queels
enxampeni
amb 10.000 si són reincidents. A aquestes
quantitats
s'afegeix
el
costde
neteja de
la pintada.
Comença
així l'eterna
lluita
entre els
pintors
de
graffiti i els
Serveis deNeteja
encarregats
de
mantenirneta la ciutat. Unalluita
on les dues parts
implicades
sa¬ben que
els
graffiti són
unaobra
efímera que
sovint
desapareix
sota les
pinzellades
d'un
Equip
de
Neteja,
si
noés
queels
propis
veïns o laseu del Districte volen
conservar-hocom a
símbol del
barri o per a
alguna
reivindicació.
El Centre Gestorde
Neteja
de
l'Ajuntament
de Barcelona és
el
que
s'encarrega
de
mantenir
neta
de
pintades i
cartells la
ciutat.
Concretament,
s'ocupen de
man¬ tenir en bon estat els contenidors,papereres
i
façanes
—ons'hi pin¬
ten la
majoria de
graffiti—.
Aquest
centre,situat al Torrent
de l'Olla 218-220, rep
les
denún¬
cies per
diversos canals:
els
in¬
formes dels seus
inspectors,
els
informes de la Guàrdia
Urbana,
aGraffiti:
quan
les
parets
Amb el
fred,
refredat
comú
"Els tractaments
antibiòtics que
normalment
s'administren no tenen capsentit
terapèutic i les
vacunes,ara com ara,
tampoc.
"
El refredato catarro comúes
caracteritza per una
inflamació
aguda
de la
mucosade les foses
nasals que, en
la majoria
dels
ca¬ sos,evoluciona
cap ala curació
espontània. Constitueix
la infec¬
ció humana més
freqüent,
amb
una incidència màxima durant la infància i que
disminueix
apartir
dels 55 anys.
Estudis estadístics valoren els refredats com el 50% de totes les afeccions
agudes de
la
població
general. Es
tractad'un
procés ba¬
nal,
però d'una
granimportància
sòcio-econòmica per
la
sevamor-biditat, que
determina
uníndex
molt alt d'absentisme
laboral,
al¬hora que
indueix
a un consum elevat de medicaments.Tot i que es tracta
d'un procés
poc
important
enedats infantils
pot provocar,
sobretot
entrela
gentmés
gran,l'aparició
de
com¬plicacions.
El catarro comú està provocat per un
virus
que es transmet percontacte a
partir
de les
gotetesde
vapor
d'aigua
de la
nostrarespi¬
ració. No existeix tractament es¬
pecífic
però
sí
simptomàtic,
cosa quevol dir
que,amb
tractament osense, la malaltia
segueix el
seuprocés i
curshabitual.
Per
això,
els tractaments antibiòtics que
normalment s'administren no te¬
nen cap
sentit
terapèutic
i les
va¬cunes, ara com ara, tampoc no te¬
nencap
garantia d'efectivitat
enla
prevenció d'aquesta malaltia.
La immunitat quedesenvolupa
la malaltia mateixa només és tem¬poral —aproximadament
d'un
mes—, per
la qual
cosa noés
es¬trany que es
puguin patir diversos
refredats el mateix any.
El
quadre
acostuma aaparèixer
quandisminueixen les defenses
de l'individu o bé quan augmenta
la virulència de
l'agent
causal.
Com a factors quepredisposen,
hem de destacar-ne els climàtics,
TAVI ALGÚERÓ
que
influeixen
sobretot el
mesd'octubre i al
principi de
generi
març.El fred disminueix
la
resis¬
tència
general
ala infecció i
pro¬voca una vasoconstricció de la
mucosa. El canvi de nivell d'hu¬
mitat,
tantsi
augmentacomsi
disminueix, és
unaltre factor
depredisposició.
Altres
factors
comara una nutrició deficient, l'obs¬
trucció nasal i infeccions cròni¬ ques
de les
vies respiratòries
su¬periors, així
commalalties
gene¬rals i
endocrines,
predisposen l'a¬
parició del procés
infecciós.
El
quadre clínic del refredat
es ca¬ racteritza per unperíode d'incu¬
bació de tres
dies,
durant elsquals apareixen, de sobte
undis¬
cret malestargeneral,
cansamenti
esgarrifances
queprecedeixen
unes hores a les manifestacions
nasals, que
al principi són
seque¬ dat al nas idesprés
unacongestió
amb obstrucciórespiratòria de la
via nasal. Tambépoden aparèixer
esternuts i el
procés continua amb
l'aparició de mucositat
aquosai,
en ocasions,
llagrimeig i pèrdua
de l'olfacte i el gust.
En
la majo¬
ria de casos dura set dies, mo¬ ment enquè desapareixen
totsels
símptomes de
maneraespontània.
Un
analgèsic i llit,
però, són el
millor remei.Dr.
Miquel Conti
La
perspectiva d'una
societat
multicultural, que
ja
vasent
unarealitat a
Europa
i
quetambé
esperfila
enel
nostre
horitzó,
ha fet
néixerun lema
particularment
atractiu isuggeridor: «Igualtat
per
viure, diversitat
perconviu¬
re». Amb aquesta
frase
acaben el
seu manifest les diverses entitatsque promouen a
Catalunya la
campanya
«Democràcia és
igual¬
tat». El lema és una forma viven¬
cial de reclamar el
contingut
de
l'article segonde la
Declaració
Universal dels Drets Humans:
«Tota persona
té
totsels drets
i
totes les llibertats
proclamats
enaquesta
Declaració
sense capdis¬
tinció de raça,color,
sexe,idio-Diversitat
per
conviure
a
la
ciutat
"Hi ha valors de
la
nostra societat que nasón
discutibles
i han de ser
assumits
pertothom, majories
i
minories. "
ma,
religió,
opinió
política
ode
qualsevol altra
mena,origen
na¬
cional o social,
posició
econòmi¬
ca,
naixement
oqualsevol altra
condició.»
L'article resumeix la
necessitat
de tolerància i la voluntat
d'opo¬
sar-se a
qualsevol
forma
de dis¬
criminació.
És
bo que aquestavoluntat
s'expressi
enreunions, concentra¬
cions,
manifestacions
i
actespú¬
blics. Si cal,
tal
comfa
pocha
succeït a Berlín, la
majoria,
coma respostaa
la
proliferació d'ac¬
tes racistes i xenòfobs, ha
sortit
al carrer. També cal,
però,
quela
necessitat de tolerància es«paeixi»
serenament
perpart
del
cos social, tot
i
queaixò ja és
més difícil.Didàcticament i de manera as¬
sossegada, és
necessari i alhora
urgentdifondre i
propagar enels
distints sectors socials el
conei¬
xement, les causes
i també el
contingut
positiu de la
diversitat.
Concretament, la realitat
de la
nostra
immigració
procedent
d'al¬
tres continents que, segons totsels
indicis,
augmentarà.
El
missatge
ha
d'arribar i ha
de
ser analitzat
pels
moviments
veï¬
nals,
els sindicats, els
partits, el
món de
l'esport,
el personal do¬
cent,
els
treballadors socials i
els
funcionaris,
pels
cossosde
segu¬ retat,els estudiants, els
empresa¬ ris...I mentre es fa tot això,
ja
po¬ dríem començar unareflexió més
profunda sobre
unaspecte
que esfa present en
la
qüestió del
res¬pecte a
les
minories i la
societat
multicultural:
quins
valors de la
nostra societat no són discutibles —com ara la mateixa Declaració
Universal dels Drets Humans—i
han de ser assumits per
tothom,
majories i
minories.
Encara que ens
sorprengui, hi
ha línies de pensament —per
exemple,
pel
quefa als
drets de la
persona
(la
dona,
els fills)
i els
drets de la famíliaen
general—
que en
les
sevesdarreres
con¬
seqüències
ensretornarien
afór¬
mules medievals, amb tants «drets diferents» com grups espe¬ cífics de
població. De
tota
mane¬ra,
filant
prim
i amb
unagran vo¬luntat d'entesa, és
possible
trobar-hi camins
d'apro-ximació.
En relació amb aquesta
qüestió
és molt oportuna
l'aparició de
l'obra
«Quan
l'Islam
truca ala
porta»de
Josep Manyer,
la publi¬
cació de la
qual hem
d'agrair
ala
Fundació Serveis de Cultura Po¬
pular i
al'editorial Alta
Fulla. Es
tractad'una aquestes
obres
difí¬
cils de fer,però
gràcies
al
co¬neixement
profund de
l'autor
so¬bre el tema li és
possible relatar
amb brevetat —en menysde 150
pàgines— el
nucli dels problemes
que
ja
estroben
enaltres països
europeus
i,
totho fa
pensar,ben
aviat seran els nostres:
quins
principis
i amb
quins
criteris hau¬
rem
d'organitzar
la
nostraconvi¬
vència amb el sector
magrebí, el
més nombrós que
arriba
ala
nos¬tra terra.
Conviure en la diversitat, més
enllà de les dificultats i dels va¬
lors
positius evidents i
enriqui¬
dors, és una
necessitat
ineludible,
una
exigència de la
nostra
època
que, a
més de bona voluntat,
vol
intel·ligència.
J. I.
Urenda
Comissionat del'Alcaldia
perDesamortitzar
la
Casa
Gran
"Enrera
ja el brogit olímpic,
el clima d'austeritat ésun bon
paràmetre d'estils i de
conductes :
ajuda
aregular
les
despeses
i
adestinar-Ies
aallò que
realment s'ho val."
JAUME SOLER
L'Ajuntament
té
per comesala
gestió
integral
de la ciutat.
Per
assumir aquesta
responsabilitat
disposa
d'una maquinària
masto-dòntica,
difícil de governar,amb
més de 13.000
empleats directes i
molts milers més d'indirectes.És
l'empresa
més
important
de la
ciutat,
perplantilla i
perresultats.
Unamaquinària,
però,
pocefi¬
cient perles
sevesdimensions
i
per
la
sevaestructura.Amb
unamitjana
de
productivitat desigual.
Amb una forta inflació de perso¬
nal en
algunes àrees
i amb
gransdèficits de recursos humans en al¬
tres. Amb economies d'escala in-frautilitzades.
L'Ajuntament
em permet esta¬blir una metàfora amb el
procés
desamortitzador que vaviure
el
nostre
país
fa
molts
anysi
que, apetita escala, s'està
duent
a termeal Port Vell. Un gran engranatge
que, a causa
de la
sevarigidesa,
ofega
les potencialitats
amb
què
compta.
Es
tracta,doncs,
de dotar
l'Ajuntament
amb
novesfórmules
de
gestió
tipus
holding:
una casa matriu amb filialsespecialitza¬
des, com ara els
instituts,
els cen¬ tres gestors oels Districtes.
Do¬
tar-lo d'estructures més variades
que
treballin
enfunció
dels resul¬
tats.
Que,
en actuard'aquesta
ma¬nera,
competeixin
entreelles.
S'ha d'incitar una revolució or¬
ganizativa
basada
enla
responsa¬ bilitatpersonal.
En resum, anemcap a un nou
disseny
més
flexible i
més
plural.
Amb una
petita cúpula central de
carácter
polític i dirigent i
uncontinu
organitzatiu capilar
situat
a prop
del ciutadà.
Hem
d'acon¬
seguir
unamaquinària
desconges¬
tionada, que
s'alliberi de les rè¬
mores que
la paralitzen. Una
estructura
diversa,
competitiva i
competidora,
ques'acosti
als mè¬
todesde treball i de
gestió del
mercat.
En aquest
sentit cal
anarfent
noves passes
amb la
simplificació
de les
categories;
dotant el
perso¬ nal de més movilitat; subcontrac¬tant serveis a empreses externes
i
reconvertint la
plantilla
quefeia
lagestió,
arasubcontractada,
capa un servei
d'inspecció i
avalua¬
ció. També seria convenient re¬
duir la
plantilla global
através
d'unpla
atractiu de
jubilacions
voluntàriesanticipades. Fins
i
tot oferint indemnitzacions de baixa pervoluntat pròpia
a gentde
me¬noredat. Cal reduir l'oferta
públi¬
ca i contractar
personal
especia¬
litzat en casos ben
justificats.
S'ha de treure el màximprofit
de la informatització de la institu¬ ció. S'ha d'estrendre pertotel sis¬
tema de treball per
objectius
ava-luables. S'ha de crear una
estructura salarial més flexible en
què hi hagi
una partde
salari fixa
i una altra de variable en funció
de la consecució
d'objectius
per¬ fectamentquantificats. S'ha
d'enfortir eldepartament de
per¬ sonal totconvertint-lo en unaàrea de recursos humans en la
qual,
a partdel
control
i
la
con¬tractació, es
dugui
a terme un es¬tudi real de les necessitats. Cal que
cadascú sigui destinat
allà
onpugui rendir adequadament
i amb
satisfacció de les parts.
Caldria
variar els sistemesd'ingrés i
d'ascens realitzant unes provesmenys
memorístiques,
quetin¬
guessin
unadimensió més pràcti¬
ca i concreta.
Enrera
ja
el
brogit
olímpic,
el
clima d'austeritat ésun bon
parà¬
metred'estils i de conductes :
ajuda
aregular
les despeses i
a destinar-Ies a allò querealment
s'ho val.
És
un autèntic liceu de bons gestors.PereMeroño
Enric
Lacalle,
Cap
del
Partit
Popular
a
l'Ajuntament
És
cordial iexplica
sense em¬buts la seva feina
política i de
partit d'oposició
municipal.
Té
idees clares
i,
encomunicar-les,
ho fa amb convicció i un som¬
riure.
Escoltant-lo,
se sap que, fins i tot en la batalladirecta,
és civilitzat.
El vam entrevistar al seu des¬
patx
de feina,
que araja
només
és feina
política. La
sevataula
estava
plena
de
dossiers
amb
números,
amb propostes,
amb
anàlisi, amb
alternatives...
Es nota que
li agrada
treba¬
llar. I seli nota que
és
unbar¬
celonista deprimera
fila. I
unconvençut
del treball
polític des
del
municipi.
És,
endefinitiva,
unaaltra
veu dins el grup
de
partits
queels ciutadans han
volgut
que re¬geixin
la ciutat.
Fotos: JaumeSoler
Enric
Lacalle,
41
anys,advo¬
cat i consultor
d'empreses,
què
el va decidir a dedicar-se a
la
política?
Ara
ja
nofaig
d'advocat
ni de
consultor
d'empreses
perquè
no tinc tempsde
dedicar-me
a unaaltra activitat queno
sigui la
cosapública. Això
és
normal
si
es
vo¬
len fer bé les coses. Per tant,
he
decidit dedicar-me només
al
tema de lapolítica
peral
quehe
estat
elegit. Fins
i
tot,
al'oposició
de
l'Ajuntament de
Barcelona i al
govern
de la
Diputació és
molt
difícil fer
compatible la
tasca
professional
amb la
política.
Com va arribar a la
política?
Percasualitat. Jo treballava a
la banca i, un
dia,
vavenir
a veure'm un grupd'amics
de la
meva
quinta
peroferir-me
si
vo¬
lia ser
president
del PP
de Barce¬
lona. Primerels
vaig dir
que no,principalment
perquè,
treballant
a
la banca, no
podia
significar-me
per un grup
polític determinat,
tot
i que
ells ja
sabien
quejo havia
estat al'UCD i que
recolzaria
el
PP.
Això passava
l'any
1982, justa¬
ment quan
s'havia
acabat
l'UCD.
Els
vaig dir
quepodien
comptar
amb mi,
però
anònimament.
Van
passar uns
quants
dies i,
undiu¬
menge, mentre
fullejava
la
prem¬sa,
llegeixo
aLa
Vanguardia:
«Candidatura
d'oposició
á'Alian¬
za
Popular
aCatalunya». I
emdic: A veure
qui hi surt? Lle¬
geixo:
President:
Esteve
i Oriol,
Vice-President Primer: Enric La¬
calle. Però,
això,
què
és? Em vaig
quedar perplex.
Per aquesta
casualitat
vaig
en¬trar al món de la
política. Després
ja
seria molt llarg
explicar
comvatranscórrer el
Congrés. Només
vull dir que vam
perdre amb el
49% de vots,
i això, amb
una can¬didatura
improvisada!
A
partir
d'aquí
emvaig
ficar
en aquest tema
plenament. Un
tema, de
vegades
molt
estimulant
i altres no tant. Sobretot
familiar¬
ment és molt dur.
Quin
és l'espai
actual del PP
a
Catalunya?
Èn
què
esdiferen¬
cia del de CiU?
Nosaltres ens movem en un es¬
pai similar,
és
adir,
enun
espai
de centre-dreta,
però jo
diria
queel PP actual és un
partit molt
més
modern,
més
liberal
i més
obert
que
Convergència.
Convergència
encara manté unaestructura mu¬
nicipal
enmolts
pobles de
Ca¬
talunya
queprové de
l'antic
Mo¬
vimiento.Nosaltres,
malauradament,
no tenim tants alcaldescomvol¬
dríem,
però
estemen unaaltra
lí¬
nia: som una estructura més
jove
i més
actual, més centrada
que CiU.El que
principalment
ensdife¬
rencia és
l'aspecte
nacionalista.
Si vostè em preguntaquè
em sen¬to,
jo li
respondré
quebarceloní,
catalài
espanyol. Si, això
mateix,
li ho pregunta a unde
CiU, és
molt
possible
queli
respongui:
del meu
poble
i català. L'Ebre
és,
per a
alguns
convergents
—notots—, una
frontera. Per
anosal¬
tres no ho és. Els nostres postu¬
lats són més clars i no hem
jugat
mai a
l'ambiguïtat
permanent,
que
és
undels
temes
més
signifi¬
cats de
Convergència. El
mateix
President
Pujol
reconeix
enprivat
que
ho
duen bé,
això
de l'ambi¬
guïtat.
Quines
diferències hi ha
en¬tre el PP de
Catalunya
i
el
PP
de l'Estat?La
política
aCatalunya
i la
po¬lítica a Madrid són diferents. Jo
he estat en ambdues
polítiques.
He estat membre del Comitè Exe¬
"La discussió
política és
correcta. Evidentment que
ens diem coses molt
fortes,
però
sempredins de la
correcció i elrespecte entre
ideologies
i partits. "
"Únicament
ensqueda la
possibilitat
quela Generalitat
i l'Estat ens
aportin
unaquantitat
de diners molt
important
o que, comnosaltres hem
demanat,
unapart
mínima
de l'IRPF
vingués
directament
a Barcelona. "
estat a la Junta Directiva Nacio¬ nal i de
diputat
al
Congrés.
Amb
la mevaexperiència
m'he adonat
que
la política
catalana té més
seny,
és més cordial. Jo diria
que, fins i tot,és més correctai mésdemocràtica.
L'altre
dia,
un amic de Barce¬lonaem
deia,
parlant
dels
proble¬
mes quehi ha
hagut
últimament
ala Cambra de
Comerç,
que es pre¬guntava
si
nosaltres,
al'Ajunta¬
ment, ens
barallàvem
acrits,
aixecant la veu. Jo li
vaig
respon¬ dre: mai. I la veritat és que, al'Ajuntament
o ala Diputació,
la
discussió
política és
correcta. Evidentment que ensdiem
co¬ses molt
fortes,
però
sempredins
de la correcció i el respecte entreideologies i
partits.
Madrid és
Chicago
oTexas.
Hi
hauna manera de fer allà...Recordo unaanècdota. Jo esta¬
va a la Comissió d'Administra¬ cions
Públiques i,
undiputat
molt
conegut
—n'obvio
el
nom—,do¬
nava canya sense parar a
la Mi¬
nistra Portaveu. Jo, l'única cosa
que
vaig fer
enaquella reunió,
vaser mirar-me-la amb
compassió.
Ensortir, i
sense quejo
hagués
intervingut
en resdurant la
ses¬sió,
la ministra em va dir:grà¬
cies,
moltesgràcies
Lacalle.
Aquesta és
unamica
la
diferèn¬
cia. Podem dir-nos coses fortes
però,
gairebé mai,
no ensperdem
el respecte,ni la cordialitat
per¬què
cadascú entén
quel'altre està
defensant les seves ideesi, mai,
cap company,
ni del
meupartit ni
dels
altres, s'ha
passat.Hi
ha
cor¬ tesiaparlamentària municipal.
El seu
partit és
molt
mogut,
sovint hi ha canvis. Per
què?
Elscanvis,
elsmoviments,
esdeuen als
personalismes de la
dreta. La dreta, el centre-dreta,sempre
s'ha
distingit pels
perso¬ nalismes. Potser som unpartit
menys
disciplinat
queels d'es¬
querra.
També és possible
quela
raó d'això
sigui
quegairebé
tots els meus companysde partit
te¬ nen la seva activitatprofessional
privada i,
aquestfet, fa
quesi¬
guem
més
independents,
que non'hauríem de sertant. Per això passa.
Vostè
parla
sovint
de
priva-titzar les empreses
municipals.
Per
què
i
aquines
esrefereix?
De
fet, ni
privatitzant les
em¬ presesmunicipals solucionarem
el
problema del deute.
He
estat rumiant molt aquest tema.El
cert és que,ja fa
uns anys,l'any
1987,
quan
jo vaig
entraral'Ajunta¬
ment,
deia això
mateix.En
aquells
momentsteníem X
milions de deute ijo creia
que per amortitzar-lo era bona laprivatit-zació. També tenia clar que
l'Es¬
tat no ens
aportaria
resmés del
que ens
ha donat
perals Jocs
Olímpics i la Generalitat
tots sa¬ bem queviu
unamica
d'esquena
a Barcelona per
la
pugna entre"Jo
sóc
undefensor
aferrissat
de la modernitat.
"
"Respecte
als
temes
de
capitalitat, la
nostra
petició
pujava seixanta-nou
mil
nou-cents onze
milions.
"
Jodeia,
ja
enaquella època,
que
la
solució
passava perpriva-titzar les empreses
municipals,
reclamar el fons de
capitalitat
aquè té
dret la ciutat
de
Barcelona
—tantde l'Estatcom de la Gene¬
ralitat—,
fer
unajustament
eco¬ nòmic al'Ajuntament
i
realitzar
unaauditoriacomptable
seriosa.
Però,
és clar,
uncopfets els nú¬
meros actualment,
la
privatització
d'aquelles
empreses quedonen
números
positius,
tampoc no re¬ soldria el deutede 370 mil mi¬lions.
Així és que
únicament
ens que¬da la
possibilitat
quela
Generali¬
tat i l'Estat ens
aportin
una quan¬ titat de diners moltimportant
o que, comnosaltres
hem demanat,
una part
mínima de
l'IRPF vin¬
gués directament
aBarcelona.
Creu que
és
necessari
reade-quar
la Carta
Municipal de
Barcelona, de la
mateixa
mane¬ra que
s'està fent
aMadrid?
Si em
parlen de
Carta
Munici¬
pal
no pucfer
resmés
queriure.
Jo ho lamento
profundament,
pe¬rò penso queno
podem
continuar
més temps
amb
unaCarta
que ve dels anysseixanta.
Especialment
a
l'equip de
govern—i
novull
fer
oposició
enaquest moment—
crec que, una
mica, li
hauria de
caure lacara de vergonya
de
no arribar a unconsens sobre aquest tema. Joveig
queaixò de la Carta
Municipal
sempresurt
enperíode
electoral. Evidentment penso que
es tracta, de certa manera,
d'un
reclam
publicitari.
Però vostè n'ésun defensor
aferrissat...
Jo sóc undefensor aferrissat de
la modernitat. I, al
final,
he arri¬
bat a pensarque
al
nostre
Alcal¬
de, la
Carta
Municipal actual, ja
li està bé. I ho dic
perquè
estic
convençutque, tan tossut comés,
quan
agafa
untema
el
porta
fins
al final. Ara que
té més
temps,
si
noduu fins al final eltema
de la
Carta
Municipal, és
perquè
novol.
Com es
posiciona
respecte
la
reivindicació de les
qüestions de
capitalitat?
A Madridexisteix
l'opinió
ge¬ neralitzada queja s'ha
complert
amb Barcelona.Jo crec que
qual¬
sevol esmenaalspressupostos
de
l'Estat que
vingui d'un
diputat de
Barcelonano tindrà
èxit
oressò.
Crec que no ens
donaran
ni
una pessetamés,
ni
aBarcelona
ni
a
Sevilla. Això
significa
que enshaurem
d'espavilar.
Respecte
als
temesde
capitali¬
tat, el
quejo vaig
passarals
grups
parlamentaris
del
Congrés és
una
llista del que
nosaltres
considerà¬
vem
imprescindible
com adespe¬
sa de
capitalitat
per aBarcelona.
La nostra
petició pujava
seixanta-nou mil nou-cents onze
milions:
No tinc massa esperances,
since¬
rament! Però com diu
aquella dita
castellana,
«quien
nollora
no ma¬ma». I
ja he
vist
queCiU
també
ho hareclamat i no ha funcionat.
Vostè és usuari
habitual de la
moto. Com secircula ara per
la
ciutat? Encara ésuna
gimcana
com deia que era a
l'època
pre-olímpica?
No, en moto se
circula
perfec¬
tament. Jo hi
vaig des
dels divuit
anys
i
encaraés
unmitjà de
trans¬
portbrut,
però molt
còmode.
La campanya
«Bachelona»
vaajudar
molt
asensibilitzar
el
go¬vern
municipal
enel
tema
dels
sots,
ja
quehi
vadestinar
unespartides
determinades. La
reces¬sió actual i el retall de pressupos¬
tos ha fet que no
s'hagi realitzat
tot allò quecalia i
aBarcelona
encara hi hacarrers i zones que
continuen sent un recorregut
del
París-Dakar. De totamanera,
ja
estem molt acostumats aser una
mica artistesdel moto-cross.
He
de reconèixer que
s'han
fet
cosesen temes de vialitat,menys,
però,
que
la llista
immensa
que
jo vaig
passar en
el
seumoment.
Però
l'important
són
les
queja
s'han
fet.
El seu
partit
vaaixecar
polè¬
mica amb el tema de
les
multes.
Com pensa que
està
aquesta
qüestió?
El pacte
de
consensentre
els
socialistes i el grup
de
CiU
va serun
pedaç
al
problema de les
mul¬
tes.
Aquest
és
unproblema
molt
més
ampli
queafecta
la
legisla¬
ció. La multa ha de ser un
càstig
contra
aquelles
persones que vanen cotxe o en moto
amb
perillosi-tat per a
altres
persones.Les
mul¬
tes serveixen permantenir
unadisciplina
viària
i
d'estaciona¬
ments. Hem
d'arreglar el
proble¬
ma de fons, que no
és
recaptar
més a través de la
imposició de
multes i amb aquests
diners
tapar
forats,sinó
queles
multes
es res¬pectin i
espaguin. En
definitiva,
el nostre lema és:
multes més
ben
cobrades icorrectament
imposa¬
des. En aquest tema
el
governde
laciutat tindrà totel nostrerecol¬
zament si, de
debò, vol fer
unapolítica de
disciplina
viària
i
de
multes i arribar a les últimes con¬
seqüències: arribar al
Congrés
dels
Diputats
i reformar
algunes
lleis que, ara com ara, nofuncio¬
nen
perquè s'han
quedat
obsole¬
tes.
Com valora la
qualitat
del
treball dels
funcionaris
enels
serveis
municipals?
Jo sempre
he
dit
que al'Ajun¬
tament hi ha un gran
funcionariat,
amb molta
