PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

(1)

Ajuntament de Riudecols

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

RIUDECOLS, BAIX CAMP

Catàleg de masies i cases rurals

Aprovació Inicial

Francesc Rovira Gras

Enginyer Agrònom

Gener de 2014

(2)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

CATÀLEG DE LES MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL

TERME MUNICIPAL DE RIUDECOLS

INDEX

I- MEMÒRIA ...

3

1.-Introducció

2.- Justificació i criteris adoptats

3.- Raons per incloure una casa al catàleg 4.- Justificació jurídica

5.- Descripció de la fitxa

6.- Llistat de les masies i cases rurals

II- NORMATIVA ...

7

Article 1.- Masies i cases rurals, definició

Article 2.- Raons per incloure una casa al Catàleg Article 3.- Interpretació

Article 4.- Modificació del Catàleg Article 5.- Deure de conservació

Article 6.- Obres admeses i ampliacions

Article 7.- Condicions de rehabilitació, reconstrucció i ampliació Article 8.- Serveis complementaris i línies elèctriques

Article 9.- Tanques

Article 10.- Divisió horitzontal Article 11.- Usos

(3)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

I.- MEMÒRIA

1.- Introducció

1.1.- Localització i trets generals de les masies del terme de Riudecols

Una relació parroquial de 1646 establia els masos on habitaven de manera permanent persones que podien rebre els sagraments. Aquests, concretament, eren: Mas d’en Voltes, Mas de n’Huguet, Mas del Molinet, Mas d’en Nogués, Mas d’en Cabrer, Mas d’en Vall, Mas del Joglar, Mas d’en Fum, Mas d’en Sangenís, Mas del Coll de l’Avellana i Mas d’en Bosc.

En aquests masos hi habitava fins a una desena de persones, la qual cosa ens orienta del caràcter rural del municipi i de la significació que havien tingut diverses d’aquestes edificacions. D’altra banda, els noms contemplats també ens orienten sobre la significació històrica –i en part patrimonial- de les construccions. És a partir d’aquesta consideració que es desenvolupa l’inventari de masos, tot i que de manera complementària als que es descriuen tot seguit.

Els criteris generals de selecció de les masies determinats per la Direcció General d’Urbanisme han estat adaptats a les particularitats del Terme Municipal de Riudecols i, més concretament, a les característiques dominants en les construccions. Alguns criteris clars de selecció o de diferenciació han estat:

- _{La significació arquitectònica del mas, o bé l’interès del conjunt més o menys al marge} d’aquesta qualitat arquitectònica i de manera més vinculada a altres valors diversos.

- _{La seva contribució al manteniment de l’activitat agrària –amb dedicació total o parcial- en un} municipi que en els darrers anys ha registrat un important retrocés des d’aquest punt de vista. Per tant, aquesta contribució ha de ser valorada des d’un plantejament més ampli que l’estrictament econòmic.

- _{Un cert paper d’equilibri en el marc del terme municipal i, per extensió, de la seva rodalia} immediata. Això es vincula directament a la possible assumpció de noves funcions que poden ser d’interès per a cada construcció o per al conjunt del municipi.

Evidentment, en alguns casos es combinen dues o més d’aquestes justificacions, especialment en els masos de major dimensió o els de major significació històrica.

D’altra banda, cal partir de la consideració que els masos que no es puguin considerar casetes de tros i que es puguin considerar inventariables segons els criteris anteriors són relativament pocs en relació a la superfície del terme municipal, trobant-se generalment associats a les grans propietats o explotacions. En alguns casos fins i tot donen nom a la partida en la qual es localitzen.

Conservació i recuperació dels masos i ordenació del sòl no urbanitzable

L’inventari de masos no té només l’objectiu de disposar d’un catàleg d’aquestes construccions d’interès, sinó que ha de constituir una eina de suport important per a la recuperació i/o valorització en el marc de l’ordenació del conjunt del municipi o de la simple recuperació del patrimoni.

D’altra banda, sabem que la filosofia o eix central dels POUM és l’ordenació del conjunt del terme municipal i no únicament del nucli de població. En aquest context, els masos i les activitats que s’hi troben vinculades constitueixen un element de singular importància en un municipi de la base agrària i les característiques de Riudecols.

(4)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

De fet, i tal i com reflecteixen les disposicions generals de la Regulació del SNU, el Sòl No Urbanitzable comprèn terrenys que es caracteritzen per una voluntat de mantenir les condicions naturals i el caràcter pròpiament rural, objectius per als quals gaudiran d’una especial protecció. En aquest sòl no hi són permesos els processos d’urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb l’aprofitament natural del territori.

1.2.- Objectius i estructura general del catàleg

L’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, l’article 50.2 de la qual determina que el planejament urbanístic general ha d’identificar en el catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació radicades en sòl no urbanitzable i justificar les raons que en determinen la preservació i la recuperació.

Es pretén preservar un model d’ocupació del sòl globalment eficient per a la sostenibilitat del territori i que respon, en definitiva, al model tradicional d’edificacions rurals, complementari a l’ocupació urbana en determinades àrees del territori.

Aquest inventari identifica aquelles construccions que responen a unes qualitats o característiques definides per la LU.

Aquest nou règim per la construcció en sòl no urbanitzable preveu que en sòl urbanitzable no pugui edificar-se per a determinats usos, si no és a través de la reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals existents a partir de raons arquitectòniques, històriques, mediambientals , paisatgístiques o socials.

La comarca del Baix Camp és una regió amb una activitat agrícola històricament important, dins el mosaic agroforestal que obre les portes a la comarca del Priorat, i en un entorn paisatgístic molt interessant que de la plana del Baix Camp s’enlaira cap a la muntanya prelitoral.

Aquesta comarca i concretament el municipi de Riudecols, està composada per moltes edificacions en sòl no urbanitzable, algunes habitades per famílies que viuen i exploten els seus camps, i altres com a masos històrics abandonats.

L’estructura de propietat no permet en la majoria dels casos subsistir exclusivament de l’activitat agrícola, i per tant les famílies treballen amb feines del sector terciari alternant amb les tasques agrícoles.

Es per això que el pla permet la divisió horitzontal en alguns casos establerts en cada fitxa a fi de donar continuïtat aquesta estructura econòmica.

2.- Justificació i criteris adoptats

Els criteris que s’han utilitzat per incloure les edificacions dintre d’aquest Catàleg, son:

Les masies i cases incloses en el catàleg són les que, situades en sòl no urbanitzable, cal preservar i recuperar mitjançant la rehabilitació o reconstrucció ateses les raons explicitades en l’article 47.3 LU, per a destinar-los a qualsevol dels usos que preveu aquell, i que es determina particularment per cada una de les fitxes, així com la part que queda subjecte dins del catàleg.

Es considera masia el conjunt d’edificis o volums edificats originàriament destinats a habitatge i a la producció agrícola–ramadera explotats en règim primordialment familiar. La masia es compon com la unió, contínua o discontínua, de diferents volums d’edificació. S’entén per casa rural altres construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable (masoveries, cases de pagès, etc.), amb habitatge familiar vinculat a altres activitats no agrícoles o ramaderes.

(5)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

Que es tractin de masies tradicionals i cases rurals, amb interès històric, arquitectònic, mediambiental, paisatgístic o social.

Que siguin construccions anteriors al 1956.

Que conservin en general, o una part important de la seva configuració, tipologia volumètrica compositiva i/o constructiva original, tot i que s’hagi modificat posteriorment però resti com un a construcció dins la memòria històrica, arquitectònica o arqueològica.

Queden excloses del concepte de masia o casa rural, les instal·lacions no situades a les immediacions de les principals que no formen part de la volumetria original i que resulten clarament no integrades al conjunt.

3.- Raons per incloure una casa al catàleg

La reconstrucció o rehabilitació s’haurà de justificar en les fitxes, d’acord amb l’article 47.3 LU, per raons que poden ser:

a. arquitectòniques b. històriques c. ambientals d. paisatgístiques e. socials 4.- Justificació jurídica

Aquest Catàleg s’elabora en el marc del Dret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, consolidat per les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, del 22 de febrer.

I per el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

5.- Descripció de la fitxa

Les fitxes, juntament amb la Normativa, són els elements bàsics que ens descriuen les masies i cases rurals del municipi de Riudecols.

Cada una de les fitxes està composada a partir de tres conceptes: a- Informació

Localització Dades Cadastrals Dades urbanístiques

Descripció de la masia o casa rural

b- Justificació i determinacions de normativa

Justificació de les raons per la seva recuperació i preservació Determinacions normatives

(6)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

6.- Llistat de les masies i cases rurals

Seguint una orientació de nord a sud i d’oest a est, amb les corresponents coordenades UTM des del centre de l’edificació a preservar, els masos considerats són:

1. Mas del Vedat del Pany (x- 326271.0; y- 4561569.0). Partida de les Collevances. 2. Maset de la Irene (X- 326339.0, Y- 4561212.0). Partida de les Collevances. 3. Mas del Linus (x- 327373.0; y- 4560640.0). Partida de les Collevances. 4. Mas de la Coixa (x- 32757640; y- 4560302.0). Partida de les Collevances. 5. Mas d’en Bosc (x- 328690.0; y- 4559412.0). Partida de Mas d’en Bosc. 6. Mas d’en Cabrer (x- 320780.0; y- 4560315.0). Partida de Mas d’en Cabrer. 7. Mas d’en Vall (x- 328949.0; y- 4560901.0). Partida del Mas del Pere del Mas. 8. Mas d’en Fum (x- 329142.0; y- 4561050.0). Partida de Mas d’en Fum. 9. Mas de la Girada (x- 330034.0; y- 4561248.0). Partida de Còdol Blanc. 10. Mas de Molinet (x- 330122.0; y- 4560287.0). Partida de Mas de Molinet. 11. Maset del Grau (x- 330340.0; y- 4560443.0). Partida de Creuets. 12. Mas del Cleto (x- 331498.0; y- 4559677.0). Partida de Paradetes. 13. Mas de l’Ascó (x- 331578; y- 4559127). Partida de les Deveses. 14. Mas d’en Gil (x- 331709; y- 4558951). Partida de Mas d’en Gil.

(7)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

I ,- NORMATIVA

Article 1.- Masies i cases rurals, definició

a) S’entén per masia la construcció construïda per un habitatge familiar i els seus annexos, vinculada a una explotació agrícola, ramadera i/o forestal considerades d’interès per catalogar.

b) S’entén per casa rural, les construccions d’habitatges com masoveries, cases de pagès i altres construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable, amb habitatge familiar no vinculat a l’activitat agrícola ni ramadera i considerada d’interès per catalogar.

c) No es consideren d’interès per catalogar les construccions posteriors a l’any 1956.

Article 2 .- Raons per incloure una casa al catàleg

A l’hora de desenvolupar l’article 47.3 de la LUC, les raons per a la seva inclusió poden ser:

Època de construcció Es consideren les construccions ≤ any 1956

Entorn paisatgístic Aquelles edificacions que conformen un paisatge

concret humanitzat o no, amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un territori determinat per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que pot formar part d’un recorregut paisatgístic.

Raons d’equilibri territorial Quan la seva existència determina un teixit rural i agrari, amb característiques socioambientals pròpies,

Socials, quan afavoreixen el reequilibri territorial i econòmic.

Històric, per origen i evolució de la tipologia de la masia i rellevància de l’ús en la història.

D’acord amb els criteris d’intervenció continguts a les fitxes dels elements, els volums (naus i coberts) i les instal.lacions (femer, sitges, tines bassa, etc) sense interès i en desús que desfiguren l’ordenació d’un conjunt edificatori amb valor no formaran part de les edificacions catalogables.

Article 3.- Interpretació

1.- La interpretació del present document es realitzarà d’acord amb el seu contingut, partint del sentit propi de les seves paraules en relació al context i als antecedents històrics i legislatius i tenint en compte els seus objectius i finalitats.

2.- Prevaldrà sempre la interpretació que ofereixi una solució mes favorable, per a la millor preservació de l’element a protegir, entenent com una intervenció que permeti el manteniment no només físic sinó conceptual dels elements.

(8)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

Article 4.- Modificació del Catàleg

Només és podrà modificar quan es produeixi alguna variació de les seves determinacions, sempre que aquestes estiguin motivades i no alterin els objectius i criteris que impulsen les determinacions del mateix.

Article 5.- Deure de conservació

1.- Els propietaris, titulars de dret real i posseïdors han de conservar els bens protegits per aquest catàleg, assegurant-ne les condicions de seguretat i salubritat.

2.- Els propietaris, titulars de dret real i posseïdors han de facilitar que l’ajuntament requereixi sobre l’estat dels béns, masies o cases rurals, i sobre la seva utilització.

Article 6.- Obres admeses i ampliacions

1.- Criteris generals

1.1 Tenint en compte que l’objectiu general del catàleg de masies és la rehabilitació i la recuperació de les volumetries preexistents, amb caràcter general no es permeten les ampliacions, i en cap cas no es permeten aquelles que tinguin com objectiu la divisió horitzontal.

1.2 Només s’admet l’ampliació en els casos següents:

a) En les construccions destinades a habitatge familiar, a turisme rural, a activitats artesanals o a activitats artístiques no s’admet l’ampliació del volum de l’edificació principal. Només excepcionalment es podrà admetre per assolir de manera raonada i justificada les condicions adequades d’habitabilitat o per completar una part del cos edificat. En aquest casos, cal prioritzar la reutilització i transformació de les edificacions secundàries amb valor, per sobre de l’ampliació. b) L’ús familiar s’admet en la totalitat de l’edificació principal destinada originàriament a aquest ús

d’habitatge. També s’admet aquest ús en edificacions auxiliars (no destinades a habitatge originàriament) sempre que tinguin valors arquitectònics i sempre que aquest ús s’hi pugui encabir sense ampliar-les. No es considera admissible, per tant, la reutilització de les edificacions secundàries sense valor arquitectònic (magatzems, coberts i granges) com a habitatge o com a espai d’allotjament de turisme rural.

c) Per les construccions destinades a usos col·lectius, com ara establiment hoteler, a activitats d’educació i lleure, a activitats de restauració, a equipaments o a serveis comunitaris, els projectes de reconstrucció i rehabilitació han de prioritzar la reutilització del volum preexistent i respectar la composició volumètrica. Excepcionalment es poden admetre ampliacions i modificacions si els requisits d’ús estan degudament justificats i el programa no malmet la imatge del conjunt edificatori en el paisatge. L’ampliació ha de ser la mínima imprescindible i ha d’estar directament relacionada amb l’ús nou.

1.3 Només s’admeten ampliacions una sola vegada.

1.4 No s’admeten ampliacions en zones situades en connectors biològics del PTP o en zona d’afectació de carreteres.

1.5 Les fitxes del catàleg defineixen i concreten quan s’admet l’ampliació en funció de l’ús assignat i en qualsevol cas, no es poden malmetre els valors arquitectònics, històrics o paisatgístics del conjunt edificat, per la qual cosa l’ampliació s’haurà d’aplicar, si n’existeixen, sobre els cossos annexes. Quan només existeixi el cos principal s’admetrà l’obra nova.

(9)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

2- Rehabilitació o restauració

2.1Son permeses les intervencions que possibiliten un correcte funcionament, manteniment o reconstrucció de la masia o casa rural, conservant els elements i característiques que el caracteritzen. 2.2 És permesa la recuperació de les masies i cases rurals per l’assentament dels usos permesos i compatibles, prioritzant l’ampliació a través de la reutilització i transformació de les edificacions existents

2.3 Sempre cal aportar el projecte concret. La fitxa corresponent pot establir en casos en que la superfície total s’apropi als 1000 m2, la condició de tramitar un pla especial urbanístic per la incorporació dels nous usos admesos, com pot ser l’ús hoteler.

3.- Ampliacions

3.1 Ampliació amb reconstrucció total o parcial

Si per l’ensorrament dels seus paraments l’edificació presenta una volumetria molt incompleta que fa inviable les rehabilitacions que no asseguren la seguretat estructural, és podrà admetre la reconstrucció integral. La reconstrucció respectarà els elements que protegeix i la volumetria original de la construcció.

3.2 Ampliacions d’obra nova

a.- En general no es podran realitzar ampliacions d’obra nova.

b.- Puntualment les construccions de nova planta es podran executar en cas d’absència de volums annexos. Només és permetrà en el cas de turisme rural, hoteler, educació en el lleure o bé que es requereixi a fi de complir amb el decret d’habitabilitat, i que així ho determini la fitxa corresponent. c.- L’ampliació ha de ser la mínima imprescindible i directament relacionada amb el nou ús de l’assentament.

d.- S’estableixen els llindars màxims de les ampliacions admeses en base a la superfície útil existent amb el criteri següent: ampliacions d’un 10% per masies fins a 250 m2 de sostre i d’un 20% per masies de fins a 150m2 de sostre. Les ampliacions es realitzaran preferentment aprofitant els cossos annexos d’arquitectura semblant a la edificació existent.

e.- Excepcionalment, en activitats turístiques justificadament compromeses amb el respecte al medi ambient i amb un alt nivell d’exigència amb els criteris de sostenibilitat i d’integració amb el paisatge, es podrà valorar l’oportunitat de superar aquests llindars d’acord amb allò que disposa la fitxa reguladora corresponent. En qualsevol cas, l’ampliació no podrà afectar els valors arquitectònics i urbanístics concurrents i haurà d’estar justificada en les necessitats derivades del desenvolupament dels usos admesos, d’acord amb l’article 55.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

f.- Per a les ampliacions que superin els llindars establerts i en els casos complexes en els quals s’introdueixi un nou ús i així ho determini la fitxa corresponent, s’haurà de redactar un Pla Especial.

g.- Només s’admet l’ampliació si es permet a la fitxa corresponent i amb les condicions que aquesta fixi, i no s’admeten ampliacions successives.

(10)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

Article 7.- Condicions de rehabilitació, reconstrucció i ampliació

1.- Les obres d’ampliació i/o reforma hauran d’aplicar els materials similars a les construccions existents. Les actuacions a realitzar es faran de manera que conservin els elements arquitectònics, solucions constructives originals, materials d’acabat, tipus d’obertures exteriors, proporcions entre espais buits i espais edificats i espais lliures privats.

2.- No s’admeten noves finestres, balcons o obertures que no fossin presents en l’edificació original, i la seva reconstrucció es realitzarà amb les característiques i materials originals, llevat que es justifiqui de manera fefaent que la nova morfologia s’adapta a l’estructura existent i no n’altera les components bàsiques.

3.- Els edificis hauran de tenir els materials i colors d’acabat exterior tradicionals de la zona. A la petició de la llicència s’adjuntarà una mostra o identificació de color.

4.- Es obligatori cobrir les edificacions amb teulada de teula àrab. No s’admetrà la utilització en coberta de materials inusuals a la zona o de baixa qualitat.

5.- Excepcionalment en activitats turístiques justificadament compromeses amb el respecte al medi ambient i amb un alt nivell d’exigència amb els criteris de sostenibilitat i d’integració amb el paisatge, s’admetrà l’ús d’altres tipus de materials i acabats, així com també l’ús d’altres tipologies constructives. 6.- Els elements tècnics (filtres, extractors, dipòsits, claraboies...) es dissenyaran de manera que formin una composició arquitectònica en conjunt amb l’edifici i es presentaran d’aquesta manera en la petició de llicencia.

7.- Les condicions de protecció dels béns catalogats urbanísticament serà la que s’estableixi en el catàleg per a cada element concret. Si no es diu res en contra, significa que l’edifici és protegit de manera integral.

Article 8.- Serveis complementaris. Línies elèctriques

La rehabilitació o reconstrucció, no poden suposar l’aparició d’instal·lacions aèries a l’entorn de les masies o cases rurals a rehabilitar o reconstruir.

Article 9.- Tanques

S’atendrà a l’article corresponent a la normativa del sòl no urbanitzable.

Article 10.- Divisió horitzontal

Únicament s’admetrà la divisió horitzontal de l’habitatge existent casos puntuals amb l’objectiu de fomentar la rehabilitació de grans superfícies o per resoldre situacions històriques, herències o preexistències degudament documentades.

En cas d’atorgament de la llicencia per a la divisió horitzontal cal complir les condicions següents: 1. Només és permetrà la divisió horitzontal si així ho determina la fitxa corresponent. Que es respecti

l’estructura de l’edificació i que aquesta ho admeti sense ampliacions.

2. Per reconèixer situacions preexistents, disposicions hereditàries o realitats històriques degudament documentades.

(11)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

3. En tots els caos de divisió horitzontal, la part de la finca no edificada s’haurà de mantenir com a element comunitari de la propietat i no podrà ser objecte d’aprofitament privatiu.

4. Sempre que la tipologia ho admeti, i mai més de 4 habitatges.

5. La quantitat d’habitatges serà a raó de 350 m2 per el primer habitatge (principal) i de 150 m2 la mitjana dels restants habitatges. Si hi ha més sostre i s’hi vol implantar una activitat complementaria, requerirà un PEU.

6. Puntualment es permetrà que el primer i el segon habitatge tingui un mínim de 150 m2 amb un màxim de dos habitatges, en el cas degudament justificat que sigui necessari per el manteniment i cura dels cultius vinculats a la finca.

7. De la divisió de les masies o cases no podrà resultar-ne cap porció inscribible al Registre de la propietat que no reuneixi les condicions requerides per obtenir la cedul.la d’habitabilitat municipal o que resulti menor de 150 m2 de sostre.

8. En les intervencions per implantar l’ús d’establiment de turisme rural no s’admet la divisió horitzontal posterior

Article 11.- Usos

El usos admesos son els definits a l’article 55.1 de la RLUC. a) Habitatge Familiar

Habitatge familiar. Es podran destinar a l’ús d’habitatge els volums principals utilitzats tradicionalment com a tal en les masies o cases rurals i els volums annexos al principal.

L’ús familiar pot admetre més d’un programa funcional d’habitatge i inclou també l’habitatge per a temporers, lligat a l’explotació agrària amb un espai d’allotjament per a més d’un hoste.

Usos artesanals: S’admeten vinculats a l’habitatge familiar, en el benentès que són edificacions pròpies del medi rural, són usos d’elaboració i transformació artesanal dels recursos naturals i agropecuaris, així com la comercialització d’aquests productes vinculats a la mateixa finca o finques de l’entorn territorial.

Activitats professionals liberals. S’admeten conjuntament a l’habitatge familiar, els usos vinculats a les professions liberals. En qualsevol cas aquest ús ha de suposar la recuperació del caràcter rural de l’entorn ( Escultors, pintors , músics, estudis de gravació, etc).

b) Turisme rural

Són aquelles que presten allotjament als usuaris turístics en habitacions o habitatges rurals, d’una manera habitual mitjançant preu. Comprèn els grups de masia i masoveria en les modalitats de cases de pagès i allotjament rural.

c) Educació i lleure

La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, regula mitjançant normativa algunes de les instal·lacions destinades a aquests usos, com albergs, campaments, colònies, granges escola i aules natura. També són incloses aquelles activitats de formació, capacitació professional, innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a l’ordenació de produccions agràries.

(12)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

S’admeten els usos lúdico-formatius, basats en activitats educatives, rurals, cíviques o socials que promouen el perfeccionament i millora de les habilitats, creixement i capacitat de les persones

d) Restauració

Son aquelles que ofereixen menjars i begudes, mitjançant preu. Es classifiquen en restaurant, bar i restaurant bar.

e) Hoteler

Son aquells que presten servei d’allotjament a usuaris turístics d’una manera habitual i mitjançant preu, com establiment únic o com a unitat empresarial d’explotació, tant si disposen de serveis complementaris com si no en disposen. Comprèn els grups d’hotels, (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament i usos d’hotel amb condomini) i d’hostals i pensions.

Només és admissible si es disposa d’un sostre aproximat de 1000 m2. .

Article 12.- Directrius i tramitació de llicències

1.- Per a la tramitació de les llicències urbanístiques se seguirà el procediment establert en l’article 50 de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost ( DOGC 6077) ( Llei 3/2012).

2.- Aquelles que per les determinacions de legislació d’aquest catàleg calgui aprovar un pla especial, es tramitaran d’acord l’article 85 de la Llei 3/2012, i també serà d’aplicació els articles corresponents del POUM.

3.- Els projectes arquitectònics de reconstrucció, rehabilitació i ampliació de masies i cases rurals catalogades hauran de contenir la següent documentació complementària:

a.- Aixecament topogràfic a escala mínima 1/500, amb l’emplaçament detallat de les edificacions existents, l’arbrat, els camins, tanques i altres elements definitoris del seu entorn.

b.- Plantes, alçats i seccions a escala mínima 1/200 de l’edificació existent. c.- Reportatge fotogràfic de l’entorn i del conjunt edificat.

d.- Projecte detallat de la reforma o ampliació a escala mínima 1/100. e.- Descripció precisa dels materials, acabats i colors del projecte.

f.- Descripció dels serveis existents i accessos de la propietat, així com la seva proposta de reforma.

(13)

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

(14)

Nom: MAS DEL VEDAT DEL PANY Núm.1

LOCALITZACIÓ

Indret: Vedat del Pany, zona Collevances Adreça postal:

Dades cadastrals : Polígon 2

Parcel·la 1

Superfície: 449.855 m2

Referència cadastral: 43130A002000010000EH Coordenades UTM ETRS89:

X- 326271.0 Y- 4561569.0

Localització de la masia sobre cartografia ICC escala 1/5.000

Nucli o indret: partida de les Collevances Ús del sòl: forestal

DADES URBANÍSTIQUES

Qualificació del sòl: Sòl No Urbanitzable. Sòl de Protecció Especial 1 (SPE-1) Protecció actual: Cap

(15)

DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Època de construcció, tipologia i entorn

Situat al paratge del Vedat del Pany, a la zona de les Collevances i a una alçada de 564 metres. El terreny és molt inclinat, formant una mena de semicercle, emboscat de matolls i alguns claps i alzines.

La configuració de la construcció, totalment de pedra i d’època indeterminada però sempre anterior a l’any 1.950, era únicament en planta baixa, havent estat utilitzat sobretot per a tancar bestiar. L’angle posterior dret presentava una elevació una mica més gran que la resta, per la seva funció com a espai per deixar-hi estris. Sembla que antigament havia estat envoltat d’una tanca metàl·lica en tot el perímetre.

Estat de conservació de l’immoble o conjunt

El mas i el seu conjunt es troben en mal estat i mig enderrocat.

Ús actual

Actualment ni el mas ni el seu entorn no tenen cap utilització concreta, trobant-se únicament freqüentats de manera molt esporàdica per caçadors. L’estat de l’accés indica que ni tant sols des d’aquest punt de vista té una utilització destacable en els darrers anys.

Accessibilitat des dels camins públics, serveis i situació de risc

S’hi arribava, des de les Irles, pel camí de les Collevances o de les Valls, ara en desús i per tant de difícil accés des de les Irles i s’han de cercar senderons alternatius. Per tant, l’accés –sempre peatonal- des del camí de les Collevances es troba en molt mal estat i cobert de vegetació. Per la seva banda, l’esmentat camí d’accés a tota aquesta zona del terme –que anteriorment portava a peu fins a Porrera- es pot qualificar de regular.

No existeix cap servei que permeti l’habitabilitat –encara que sigui parcial- d’aquest mas.

Les situacions potencials de risc deriven majoritàriament de la localització en una zona forestal marcada per l’absència de gestió.

4 m

PB

JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS PER A LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ

Malgrat el seu estat actual d’abandonament, es considera interessant per la seva localització en una àrea d’interès paisatgístic i pel fet de trobar-se documentat anteriorment.

(16)

DETERMINACIONS NORMATIVES

Tractament de la volumetria original i volums susceptibles de ser utilitzats. Regulats per l’Article 6 i l’Article 7.

Per la seva petita volumetria i característiques, caldrà preservar el volum original amb els materials i textures original: pedra de la zona i acabat amb teulada de teula àrab, podent rehabilitar la planta baixa original.

Usos admesos

Regulats per l’Article 11. S’admet l’ús agrícola, d’educació i de lleure.

La seva possible recuperació s’hauria d’emmarcar en una estratègia global d’ordenació i gestió d’aquesta àmplia zona del terme municipal, a partir dels aspectes forestals, cinegètics, agraris i ramaders i d’infraestructures i serveis, que poguessin permetre aturar el seu procés de degradació.

A mig i llarg termini, i sempre segons aquest plantejament d’ordenació del sòl de Protecció Especial 1 (SPE-1), amb un destacat valor del medi natural, l’entorn i el paisatge, el mas podria constituir un petit refugi, o bé un mas de suport a una eventual activitat ramadera o cinegètica.

Condicions d’edificació i ordenació

Obres admeses i ampliacions segons l’article 6

Condicions de rehabilitació, reconstrucció i ampliació segons l’article 7.

S’admeten obres de rehabilitació o restauració, i ampliacions fins a un 20%, sempre que se segueixi amb els materials i textures originals.

D’entrada, la prioritat ha de ser la consolidació de les restes actualment existents, d’enderrocament d’elements superflus i de desbrossament de l’entorn immediat, per passar posteriorment a la recuperació del conjunt de l’edificació.

Accés i serveis

La millora de l’accessibilitat global a les Collevances ha de ser objecte d’una intervenció ambiciosa en la qual es pugui emmarcar l’accés als diversos masos i elements d’interès. En el cas concret del Mas del Vedat del Pany, la possible recuperació del mas fa imprescindible un manteniment periòdic de l’accés peatonal.

Aquesta possibilitat resta en bona part sotmesa a la recuperació de la utilització del traçat per part de caçadors i excursionistes, en aquest cas en el marc d’un itinerari més ampli fins a Puigcerver i fins al Priorat. Tot i això, la millora de l’esmentat accés és també necessària des d’un punt de vista de gestió forestal.

No es considera prioritària la dotació de serveis, al marge de la possibilitat de disposar d’un punt d’aigua proper per a la seva utilització en cas d’incendi.

LIMITACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN ÚS CONCRET

VISTES GENERALS-

(17)

(18)

Nom: MASET DE LA IRENE Núm.2

LOCALITZACIÓ

Indret: Partida de les Collevances Adreça postal: - Dades cadastrals : Polígon: 2 Parcel·la: 26 Superfície: 67.315 m2 Ref.Cadastral: 43130A002000260000EE Coordenades UTM ETRS-89:

X- 326339.0 Y- 4561212.0

Nucli o indret: partida de les Collevances.

Ús del sòl: agrari, forestal.

(19)

També coneguda com Caseta de la Irene i a la vora del castanyer del mateix nom, es localitza al vessant de ponent de les Collevances

L’època de construcció de la masia principal és de 1.945, mentre que les actuacions intenses de reforma que ha sofert l’edifici han tingut lloc de manera predominant en els darrers vint anys. Cal dir que fins llavors havia restat pràcticament enrunat.

Bàsicament les funcions es distribueixen entre el garatge i el magatzem de la planta baixa i les habitacions de la primera planta.

L’entorn presenta una forta inclinació i una configuració forestal i allunyat d’una antiga utilització agrària, centrada en el conreu de la vinya i l’avellaner, del qual ara només queda una hectàrea conreada d’avellaners. Es localitza més concretament al bosc de la Irene, a la zona de ponent de les Comallevances o Collevances, i amb predomini de les alzines i presència complementària de pins i alguns castanyers.

La construcció es troba en perfectes condicions d’habitabilitat, al marge de la dotació de serveis, donada la reforma en profunditat realitzada en els darrers anys. La seva superfície construïda total és de 132,6 metres quadrats, amb un total de 256 m2 edificats pel fet de disposar de 123,9 m2 en la planta pis.

Ús actual

Després d’uns anys d’utilització residencial continuada, actualment es troba únicament habitat bona part dels caps de setmana de l’any.

El mas es troba a uns 200 metres de l’antic camí de Puigcerver, per una entrada estreta i de terra però en bon estat de conservació.

Com a principals serveis a destacar, hi ha una petita font, així com una antena per a la televisió i unes plaques solars aptes per a l’escalfament d’aigua, a banda d’un generador de llum.

Les situacions potencials de risc deriven majoritàriament de la localització en una zona forestal marcada per l’absència de gestió, i en menor mesura de la possibilitat de pluges intenses.

3,5 m 7 m PB+PP PB+PP 2,5 m 10,3 m 17,7 m

JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS PER A LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ Històrica, social i d’equilibri territorial i paisatgístic:

(20)

Malgrat la seva configuració actual i la imatge moderna que presenta, es considera interessant per la seva localització en una àrea d’interès paisatgístic i pel fet històric de trobar-se documentat anteriorment al 1.945. A més, la seva habitabilitat parcial fa necessari el manteniment de determinats serveis, la qual cosa representa un clar benefici per a tota la zona de les Collevances. A banda d’una utilització residencial controlada, també és apte per a la introducció per a la introducció de petites activitats agràries que constitueixin un element d’ordenació.

Per les característiques de la rehabilitació ja realitzada, caldrà preservar el volum existent (ampliat des de l’original), amb els materials i textures d’acabat amb el pintat de les parets ja arrebossades amb un color ocre - terrós. Es conservarà la teulada de teula àrab.

Usos admesos

Regulats per l’Article 11. S’admet l’ús agrari, d’habitatge familiar, turisme rural, educació i lleure, artesanals i artístiques.

En principi caldrà considerar com a ús habitual el mateix que desenvolupa actualment de residència secundària, tot i que per la seva localització i les seves característiques podria acollir una residència més continuada, fins i tot en forma d’allotjament rural.

S’admeten obres de rehabilitació o restauració, i ampliacions fins a un 10%, malgrat superi en uns pocs metres actualment els 250 m2, en el supòsit que es trobi justificat per raons tècniques a l’activitat desenvolupada.

Les actuacions de condicionament de l’entorn haurien de ser en tot cas de baix impacte, consistents bàsicament a consolidar els serveis existents i a crear elements de suport per a la gestió forestal, així com a donar a la façana de la construcció la seva configuració definitiva.

Accés i serveis

Únicament és necessari en aquest cas el manteniment de l’accés al mas. La millora de l’accessibilitat global a les Collevances sí ha de ser objecte d’una intervenció més ambiciosa.

LIMITACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN ÚS CONCRET Altres condicions específiques:

S'haurà de reservar un mínim d'una plaça d'aparcament a l'aire lliure en el cas de realització d’usos de turisme rural o educació i lleure.

(21)

VISTES GENERALS-

(22)

Nom: MAS DEL LINUS Núm.3

LOCALITZACIÓ

Indret: Partida de les Collevances Adreça postal: Dades cadastrals : Polígon: 1 Parcel·la: 5 Superfície: 105.179 m2 Ref.Cadastral: 43130A001000050000EF Coordenades UTM- ETRS-89:

X- 327373.0 Y- 4560640.0

Nucli o indret: partida de les Collevances.

Ús del sòl: agrari

(23)

La construcció consta de planta baixa, planta pis i un petit terradet. Encara que de configuració molt modificada i majoritàriament moderna, la paret posterior presenta encara les característiques tradicionals, amb pedra i sense obertures, de les construccions dels segles XVII i XVIII. També hi ha marques de la construcció anterior a les parets laterals, on s’observa clarament com s’ha recrescut l’alçada originària de la masia.

Anteriorment comptava amb teulada a dos vessants, i destaca també les rajoles del paviment frontal. Tot i trobar-se en una zona majoritàriament forestal, la finca encara té una funció marcadament agrícola. Es localitza concretament en un llom del terreny, entre dues petites rases i dominant un bon sector de les Collevances.

L’estat global és bo, sempre considerant les seves nombroses modificacions. Cal dir que l’estètica del conjunt resulta poc adaptada en general a les característiques de l’entorn.

Ús actual

Constitueix un mas d’utilització exclusivament agrícola, donat que està en el centre d’un conreu majoritàriament d’avellaners, amb tendència a l’abandonament. Únicament es troba visitat alguns diumenges. Té una superfície en planta de42 m2.

Existeix un camí de 200 metres de terra des del Camí de les Collevances, en bon estat i amb revolts que salven el desnivell. Hi ha una cadena que talla el pas a pocs metres de l’inici.

Hi ha la sortida d’aigua que ve d’una petita mina propera i omple la bassa adjacent al mas, el qual compta amb un foc a terra, previsiblement amb reduïda utilització. No existeixen altres serveis destacables.

PB+PP 7 m

6 m

JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS PER A LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ Històrica, i en relació a l’ús inicial i l’estructura del medi rural del municipi:

La preservació cal fer-la en principi a partir de consideracions de caràcter històric o patrimonial. Les raons respecte a la conservació de l’arquitectura dels masos de la zona respecte a l’agricultura tradicional s’han reduït donada la gran transformació del conjunt.

Però cal tenir en compte –antigament hi havia cups i una premsa- que l’explotació on es localitza és un dels pocs reductes d’activitat agrària amb certa continuïtat en una àmplia zona del terme municipal.

El manteniment d’aquesta activitat, de manera complementària amb la gestió forestal i les actuacions d’ordenació i de creació d’infraestructures han de permetre l’ordenació d’aquesta àmplia zona en benefici del conjunt del terme municipal i fins i tot d’un àmbit territorial superior.

(24)

Per les característiques de la rehabilitació ja realitzada, caldrà preservar el volum existent (ampliat des de l’original). No obstant, caldrà realitzar una integració de la masia amb els materials i textures d’acabat amb el pintat de les parets ja arrebossades amb un color ocre - terrós.

Usos admesos

Regulats per l’Article 11. S’admet l’ús agrari i habitatge ocasional.

En principi cal preveure per al mas el manteniment de les seves funcions actuals, de magatzem agrícola i d’habitatge ocasional, de manera que només es preveuen variacions en el nivell de freqüentació en cas d’una millora de les condicions d’habitabilitat. Això faria possible millorar les opcions d’una explotació agrícola més diversificada.

Condicions de rehabilitació, reconstrucció i ampliació segons l’article 7. S’admeten obres de rehabilitació o restauració, i ampliacions fins a un 20%.

En la mesura del que fos possible, caldria optar per millorar l’adequació de les característiques de l’edifici a l’estètica tradicional de l’edificació, començant per l’eliminació d’elements superflus i el pintat amb uns elements i colors adients.

També seria desitjable una tasca de neteja i mínima ordenació en el punt d’arribada del camí al mas, facilitant l’estacionament de vehicles i maquinària. En general, caldria adaptar un dels espais propers per a la seva utilització com a dipòsit de material i estris diversos que evitin la dispersió d’elements distorsionadors del conjunt.

De manera global, la millora del mas i del conjunt va estretament associada a la modernització i competitivitat de l’explotació agrària.

Accés i serveis

De manera complementària al punt anterior, caldria netejar i ampliar lleugerament el camí en el seu tram més proper al mas. La dotació d’altres serveis per a l’habitabilitat dependria de la seva possible utilització real en aquest apartat.

LIMITACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN ÚS CONCRET Altres condicions: -

(25)

VISTES GENERALS-

Vista general del Mas i la bassa adjacent.

(26)

Nom: MAS DE LA COIXA Núm.4

LOCALITZACIÓ

Indret: Partida de les Collevances Adreça postal: Dades cadastrals : Polígon: 2 Parcel·la: 29 Superfície: 2.683 m2 Ref.Cadastral: 43130A002000290000EU Coordenades UTM –ETRS-89: X- 32757640

Y- 4560302.0

Nucli o indret: partida de les Collevances. Ús del sòl: forestal.

(27)

De datació indeterminada, però anterior a l’any 1.870.

Cal diferenciar entre la masia o cos principal, més antiga, i els coberts exteriors de construcció més recent, però amb datació de més de 50 anys. Aquests eren coberts per a animals i antigues cavalleries amb abeuradors del que era el propi mas –en aquest cas- adjacent. Aquesta funció li venia donada per la seva localització estratègica en la via de comunicació entre el mercat de Reus i les comarques agràries de l’interior.

El mas s’estructura en planta baixa –que tenia la funció de restaurant-, i planta pis, corresponent en part a habitacions. D’aquestes se’n conserva encara part de les separacions.

Es localitza concretament a les Collevances, a la dreta de l’antiga carretera de Falset, en el llarg tomb que feia aquesta per salvar la depressió del barranc. Es tracta d’una zona amb forts pendents i amb un avenç important de les zones forestals sense gestió.

A hores d’ara, en fer-se la nova carretera (1989), aquest mas ha quedat relativament apartat i tot el tomb inutilitzat.

Dins el lògic procés de deteriorament, es pot indicar que la realització d’algunes actuacions fa entre 20 i 25 anys ha evitat que aquest es pogués accelerar fins posar en perill la integritat de l’edifici.

En qualsevol cas, qualsevol intenció de donar una funcionalitat concreta al mas requeriria intervencions ambicioses des de tots els punts de vista.

Ús actual

Actualment es troba abandonat com a mas, i tampoc no realitza una funció de suport a cap altra tasca.

El Mas de la Coixa es localitza al peu de l’antic traçat de la carretera a Falset (N-420) i a pocs metres de la carretera actual, pe la qual cosa el nivell d’accessibilitat és molt elevat.

Ara bé, tot i que lògicament el traçat i el ferm de l’accés és millor que el que pot representar un camí de terra, existeixen irregularitats importants per la manca de manteniment.

Pel que fa als serveis, l’abandonament del Mas en relació a les seves funcions fa que aquests es trobin totalment absents, encara que les opcions de captació d’aigua són força elevades, sobretot per la localització en una zona que recull els cursos hídrics que es poden formar en tota la vall.

Quan a la proximitat del barranc, no sembla que es pugui parlar de situacions potencials des d’aquest punt de vista. Més aviat, la manca de seguretat pot venir donada per la gran accessibilitat i les possibilitats de freqüentació de l’indret, especialment si considerem la manca de vigilància.

PB+PP 13,6 m 10,3 m 14,8 m 8 m 15,4 m 11 m PB 10,5 m PB COS PRINCIPAL

El cos principal té una superfície de 140 metres quadrats en planta. Els coberts annexos i antigues

N

(28)

JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS PER A LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ Històrica:

D’entrada, podem parlar d’una clara significació històrica per al municipi. Cal recordar que en el seu emplaçament –on la propietària havia començat venent menjar i begudes poc després de fer-se la carretera moderna (cap al 1870) hi va existir un hostal amb un gran moviment. Existeix constància que pels volts de Sant Andreu, fira de Falset, hi havia tant de moviment que s’hi consumia una quartera de fesols, un casc d’arengades i molta llonganissa, diàriament.

Arquitectònica:

No es pot oblidar tampoc la seva significació arquitectònica, encara que no s’hagi considerat fins ara dins aquesta perspectiva per la seva funcionalitat diferent en relació a la resta de construccions rurals. Més concretament, es pot destacar la imatge global de l’edificació i l’existència de solucions constructives com el pilar central inferior i les bigues del sostre, de grans dimensions.

Equilibri territorial i estructura del medi rural:

A més, destaca per la seva localització estratègica tant en relació a la vall més occidental del municipi – amb elevat risc de deteriorament ambiental però al mateix temps amb innegables valors- com en relació a la carretera, el conjunt del municipi i l’àrea del Camp de Tarragona.

En conjunt, la seva recuperació podria tenir un clar efecte demostratiu sobre la resta de construccions d’interès de Riudecols.

Per les característiques de la construcció i el seu ús antic com a hostal, en la rehabilitació del cos principal caldrà preservar la tipologia i el volum existent, amb planta baixa i planta pis, (140 m2 per planta) amb els materials i textures d’acabat originals, amb el pintat de les parets ja arrebossades amb un color ocre - terrós. Es conservarà la teulada de teula àrab.

Quan als cossos annexos, s’hauran de preservar les parets originals, i es rehabilitarà el conjunt només en la planta baixa original, en un total de 277 m2 del seu conjunt.

Usos admesos

Regulats per l’Article 11. S’admet l’ús agrícola, d’habitatge familiar, turisme rural, educació i lleure, artesanals i artístiques.

En principi, l’activitat turística sembla la més idònia per tal de facilitar la rehabilitació del Mas de la Coixa, tant per les seves característiques com pels elements diferencials descrits.

Fins i tot, l’adaptació i rehabilitació adequada de tot el conjunt –incloent els edificis i coberts adjacents a l’edifici inicial- podria donar peu a la configuració d’un establiment d’allotjament rural amb un restaurant adjacent amb una localització idònia en relació al medi i els recursos d’interès de la zona.

El major interès de l’edificació i per tant de la seva potencial recuperació seria la recuperació de les seves característiques tradicionals, almenys pel que fa a l’exterior. Des del punt de vista de distribució interna, és evident que caldria apostar per una comoditat global que no obligués a transformar dràsticament aquestes característiques.

De les construccions adjacents, únicament es considera necessari des d’un punt de vista patrimonial al manteniment dels elements corresponents als antics abeuradors, que es podrien integrar en noves

(29)

edificacions, en qualsevol cas de petita dimensió, i que permetrien acollir altres serveis necessaris per al conjunt.

Finalment, caldria definir una àrea d’estacionament ben dimensionada i integrada a l’entorn i que no pogués constituir un element distorsionador de la imatge de conjunt. A més, es podria pensar en algun altre servei extern com per exemple una àrea de jocs infantils.

Accés i serveis

Una dotació global dels diferents serveis es faria imprescindible amb qualsevol plantejament vinculat amb el turisme. En aquest sentit, cal tenir en compte que a només 100 m al nord hi passa una línia d’alta tensió. En cas que des d’aquest punt de vista hi hagués algun problema, caldria pensar en la dotació de plaques fotovoltaiques i un generador propi.

Un altre element dotacional a considerar és el sanejament, per al qual caldria comptar amb una fossa sèptica o filtre biològic ben dimensionat, combinat amb una depuradora de filtre verd, que podria tenir una utilització territorial més àmplia.

D’altra banda, la millora del tram concret de l’antiga carretera ha de constituir una necessitat s’avanci o no en aquest plantejament turístic, donat el caràcter d’accés a una àmplia zona.

LIMITACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN ÚS CONCRET Altres condicions

VISTES GENERALS-

Interior de la planta baixa i solució Vista del coberts adjacents, situats a l’esquerra constructiva. de la construcció del mas.

Tancat adjacent i paret esquerra del mas. Interior del cobert corresponent a la mateixa paret,amb restes de les instal·lacions per als animals.

(30)

Nom: MAS D’EN BOSC Núm.5

LOCALITZACIÓ

Indret: Partida de Mas d’en Bosc. Adreça postal: Dades cadastrals : Polígon: 13 Parcel·la: 61 Superfície: 40.731 m2 Ref.Cadastral: 43130A013000610000EI Coordenades UTM–ETRS-89: X- 328690.0 Y- 4559412.0

Nucli o indret: partida de Mas d’en Bosc. Ús del sòl: agrari.

(31)

L’antic mas era de finals del segle XIX, i era força gran i de forma segurament rectangular, amb una construcció amb les característiques de les construccions rurals de l’època moderna, de la qual en queden restes de les parets, així com el Clot del Forn. Pel costat de ponent, entre el mas i el camí, encara hi ha el replanet de l’antiga era.

L’antic mas pertanyia a tres germans, i integrava la construcció principal, el tancat dels animals bésties i el cup de vi, que constitueix l’origen del mas actual. La mala relació entre els germans va portar a l’enrunament del conjunt, tot i la continuïtat d’una de les construccions.

El cos principal del mas actual, realitzat en pedra, compta amb planta baixa i pis, mentre que la dependència situada a la dreta és simplement de planta baixa. Existeix una teulada reformada de manera relativament recent. Davant l’entrada, existeix un petit cobert afegit.

Lògicament, podem parlar d’estat de ruïna pel que fa a l’antic mas, tot i que les restes de les parets que hi ha –en part per la seva adaptació a la topografia- es troben en relatiu bon estat. El mas actual presenta encara una configuració força conservada.

Cal indicar, però, que per la seva localització al bell mig d’una explotació agrícola no gaudeix de perspectives destacables.

Ús actual

La finca es troba en ple rendiment agrícola, predominant el conreu de l’avellaner , amb ametllers i una mica d’horta, així com també un petit espai forestal.

El camí del Mas d’en Bosc porta des de la carretera al Mas en un tram de poc més d’un quilòmetre, de terra, amb uns 2,8 metres d’ample i petits trams formigonats.

No hi ha llum ni altres serveis bàsics, tot i que a la zona hi arriba una mina d’aigua que fa que sigui un recurs abundant, mitjançant una bassa.

No es pot parlar de situacions de risc d’incendi molt importants, malgrat la proximitat de zones forestals, per la localització d’aquestes en una cota superior.

Terrat

5m 2 m

4 m

PB PB

Per tant en total el mas antic que queda en peu té uns 28 metres quadrats, si bé el mas originari del qual encara queden restes tenia uns 100 metres quadrats totals.

(32)

JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS PER A LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ Històrica:

Evidentment, el mas es considera en el Catàleg més per la seva significació tradicional que per l’actual configuració, donat que va tenir antigament una gran importància en el conjunt dels termes de Riudecols i les Irles. Tot i això, és evident que la continuïtat de restes de l’antiga construcció constitueix un element a tenir en compte.

Equilibri territorial i estructura del medi rural:

D’altra banda, no podem oblidar que l’actual Mas d’en Bosc constitueix un element de suport per al manteniment de l’activitat agrícola en una zona estratègica del municipi des d’aquest punt de vista.

Caldrà preservar el volum existent (ampliat des de l’original), amb els materials de pedra d’acabat dins l’estructura original, i en els espais de possible ampliació amb el pintat de les parets arrebossades,amb un color ocre - terrós. Es conservarà la teulada de teula àrab.

Usos admesos

Regulats per l’Article 11. S’admet l’ús agrari.

En principi l’orientació més idònia per al conjunt és la mateixa que registra actualment, donat que constituirà una garantia no només de manteniment del patrimoni rural sinó també de l’ordenació que per al municipi representa l’activitat agrària.

Sempre a partir d’una priorització agrícola i, en la mesura de les possibilitats, caldria apostar pel manteniment de la construcció actual –si és possible substituint el petit cobert actual o moderant-ne l’impacte- i per una millor identificació de les característiques i la distribució de l‘antic mas.

Caldrà preservar les restes situades en l’antic clot del forn

Accés i serveis

En aquest apartat la prioritat és l’extracció de la producció agrícola, així com facilitar la mobilitat en la zona més propera al mas, especialment de cara a la possible maquinària a utilitzar.

Pel que fa a la resta de serveis, prioritàriament s’ha d’intervenir en el manteniment de les instal·lacions per al reg.

LIMITACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN ÚS CONCRET Altres condicions

(33)

VISTES GENERALS-

Vista de la façana de la construcció actual.

Vista superior d’algunes restes de l’antic mas.

Porció de paret de l’antic mas.

(34)

Nom: MAS D’EN CABRER Núm.6

LOCALITZACIÓ

Indret: Partida del Mas d’en Cabré o d’en Cabrer. Adreça postal:

Dades cadastrals : Polígon: 6

Parcel·la: 56

Superfície: 33.124 m2 i 629 m2 construïts Ref.Cadastral: 43130A006000560000EX rústica, i 002000100CF26B0001AA urbana

Coordenades UTM –ETRS-89: X- 320780.0

Y- 4560315.0

Nucli o indret: partida del Mas d’en Cabrer. Ús del sòl: agrari.

Qualificació del sòl: Sòl No Urbanitzable. Sòl de Protecció Especial 2 (SPE-2)

Protecció actual: Cap. No obstant el mas es troba considerat en l’inventari municipal del patrimoni realitzat per la Direcció General del Patrimoni Cultural amb el número 9664.

(35)

Tot i que en el rellotge de sol hi posa la data “XX ABRIL MCMXXXIX”, mig esborrada, el conjunt es va desenvolupar bàsicament entre els segles XVII i XVIII.

La distribució del conjunt és complexa, com a resultat de l’addició de diferents espais i funcions al llarg del temps. Bàsicament la construcció històrica està formada per dos edificis adossats en angle recte i d’un cobert adjacent.

- La construcció principal, que actualment actua com a habitatge –la que té l’accés des del camí- s’estructura en planta baixa, pis i golfes, amb 218 m2 tant a la planta baixa i planta pis, i amb 193 m2 a les golfes, que donen una superfície construïda, només en el cos principal, de 629 metres quadrats.

- El cos annex té una superfície de 90 m2 tant a la planta baixa com a la planta pis.

- Cal sumar els magatzems i corrals, amb un annex important de 182,5 m2, i un altre de més petit de 20 m2.

- Això dona un total de 1.011,5 m2 edificats, dels quals 202,5 corresponen als magatzems, i 809 corresponen als edificis o cossos principals de residència de la masia històrica.

L’obra és realitzada en pedra i argamassa, amb reforços de maons. Els sostres compten amb bigues i cairats de fusta. Els paviments són de rajola rústega, i les cobertes amb teules, a dos vessants.

El mas es localitza al centre del municipi i al nord-oest del nucli de Riudecols, ocupant la partida que té la mateixa denominació, i concretament els polígons 6,7 i 8. Les terres de la propietat ocupen 56 ha i 50 àrees.. La zona, de relleu irregular, es caracteritza per una funció agrària –avellaners, oliveres i una mica d’horta- tot i que alterna amb taques de bosc.

El seu estat de conservació global, incloent el de l’entorn immediat, es pot considerar com a bo. Tot i això, les façanes presenten un cert deteriorament. En conjunt, és relativament habitable, com ho demostra el fet de trobar-se habitat en dies o períodes determinats.

Ús actual

El mas havia tingut una utilització vinculada de manera restringida a les tasques agràries –entre les quals les referides a l’horta i per tant sempre ha estat habitat per uns masovers, que han pogut mantenir el seu nivell de conservació. En els darrers anys, la masia ha despertat paulatinament l’interès per a la celebració de festes de grups, fins a esdevenir en la celebració esporàdica d’alguna boda. Es per aquest motiu que els propietaris s’estan plantejant la remodelació de la masia per a la implantació d’un hotel rural.

El camí d’accés a la zona des de la població de Riudecols (concretament des de la urbanització Riu Club) es de 600 metres i es troba en condicions acceptables, sobretot pel que fa a l’amplada. Lògicament, és més practicable pel que fa a vehicles tot terreny o de característiques semblants. El mateix es pot dir del ramal d’accés al mas, que té uns 150 m i que resta obert a zones sense conreu, per la qual cosa hi ha facilitat d’estacionament.

La seva habitabilitat relativament alta es recolza per exemple en la facilitat de captació d’aigua del barranc i en la disponibilitat d’un pou propi. Tot i això, no compta amb connexió a les xarxes de serveis. Es tracta d’una zona relativament propera a espais forestals o, almenys, a zones agràries poc freqüentades.

(36)

PB+PP+ Golfes Cos principal Magatzem PB 11,2 m 16,3 m PB PB + PP Cos annex 9,1 m 10 m 9 m 24 m

JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS PER A LA SEVA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ Històriques i culturals:

Es tracta d’un dels antics masos més coneguts del terme i d’una construcció interessant per la seva estructura i antiguitat, a més de demostrativa de les construccions agràries tradicionals de la zona del Baix Camp. Més concretament, el mas es troba considerat en l’inventari municipal del patrimoni realitzat per la Direcció General del Patrimoni Cultural amb el número 9664.

Destaquen elements singulars, com l’antiga era enrajolada i, en la construcció principal, la façana amb porta d’arc rodó i el penell amb creu grega en la cota màxima. També destaquen el rellotge de sol i, en una paret lateral, l’arc carpanell insinuat, protegint un petit mosaic marià (Verge de Montserrat) encastat emmig d’un pany de còdols.

A més a més, també constitueix el mas que dóna nom a la partida i al barranc que la travessa. D’altra banda, no podem oblidar el seu paper en la continuïtat de l’activitat agrària en el municipi i en el manteniment d’un entorn paisatgístic d’elevada qualitat.

(37)

Per les característiques de la rehabilitació ja realitzada, caldrà preservar el volum existent (ampliat des de l’original), amb els materials i textures d’acabat amb el pintat de les parets ja arrebossades amb un color blanc o bé amb un color ocre - terrós. Es conservarà la teulada de teula àrab.

Usos admesos

Regulats per l’Article 11. S’admet l’ús agrícola, l’habitatge familiar, turisme rural, educació i lleure, artesanals i artístiques, i atenent a la seva superfície de més de 800 metres quadrats i les bones característiques del conjunt descrites anteriorment, també s’admet l’ús hoteler.

No obstant, la petició de l’ús hoteler s’ha de realitzar a través de la tramitació d’un Pla Especial Urbanístic.

Encara que en principi cal considerar com a ús habitual el mateix que es desenvolupa actualment – habitatge i suport a l’activitat agrària-, per la seva localització i les seves característiques en aquests moments és interessant des d’un punt de vista econòmic i social aquesta possible implantació d’una activitat de turisme rural o l’ús hoteler, tal com hem dit, donat que la demanda en la pròpia finca de celebracions de bodes, especialment de bodes internacionals, és ja manifesta. La valoració del conjunt de la masia i del seu entorn és determinant. Es per això que, encara que la masia estricta no tingui una superfície superior als 1000 metres quadrats, sí que els té comptant els magatzems annexos, i es pot permetre la seva rehabilitació i petita ampliació, fins a uns 1.200 metres quadrats totals.

S’admeten obres de rehabilitació o restauració, i ampliacions fins a un 10%. En el cas d’implantar l’ús d’un hotel rural es realitzarà segons el que determini el pla especial, amb un màxim d’un 50% de la superfície actual considerada, i no superior a 1.200 m2 totals edificats per a l’ús hoteler.

S’admet la divisió horitzontal. Article 10.

Pel que fa al conjunt edificat, si es continua amb l’activitat agrària, les actuacions haurien d’anar encaminades al manteniment de les condicions d’habitabilitat, així com a la preservació de la imatge del conjunt i dels elements constructius més destacables des d’un punt de vista patrimonial.

Les actuacions de condicionament de l’entorn haurien de ser en tot cas de baix impacte, consistents en millorar l’accés, clarificar l’àrea d’estacionament, identificar possibles elements a eliminar, i crear algun espai enjardinat.

Accés i serveis

La millora de l’accessibilitat s’ha d’emmarcar en una actuació més intensa de manteniment i millora de la xarxa de camins del municipi, o bé en el pla especial hoteler en el seu cas.

La dotació de serveis anirà lligada a la possible habitabilitat i/o a la dotació de nous usos que es puguin acollir a la zona.

Cal tenir en compte la relativa proximitat d’altres masos o construccions d’interès, per la qual cosa convindria realitzar un plantejament de conjunt en ambdós àmbits.

LIMITACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’UN ÚS CONCRET Condicions específiques:

(38)

VISTES GENERALS-

Vista general del conjunt

Vista de la paret lateral esquerra des de l’entrada Principal.

(39)