• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 08 (29 febr. 1992)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 08 (29 febr. 1992)"

Copied!
32
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari Designació representants de l'Ajuntament de Bar¬

Actasessió 24-XII-1991 294 celona al PatronatMetropolità Parc de Collserola 310

Designaciórepresentatde l'Ajuntamentala Comis¬

Disposicions generals sió d'Urbanisme 310

Acords delsòrgans degovern

Modificaciódel'Ordenança Municipal deCirculació Consells Municipals de Districte

i Vianants 307 Districte 2. L'Eixample. Acordssessió 3-X-1991 . 311

Decrets de l'Alcaldia Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords

Creacions de llocs de treball 307 sessió 28-1-1992 311

Denominacions de nomsde places 308 Districte 8. Nou Barris. Acords sessió30-1-1992 312

Creacions de llocs de treball 308 Districte 10. SantMartí. Acords sessió 30-1-1992 . 312 Renovació de crèdit amb el Banc de Crèdit Lo¬

cal 309 Disposicions d'interès per a l'Ajuntament

Aplicació al personal d'aquesta Corporació de l'in¬ Desembre 1991 i Gener 1992 314

crementretributiu imposatperla Llei Pressupos¬

tària de 1992 309 Consell Municipal Permanent

Establiment celebració del sorteig de la col·locació Acta sessió20-XII-1991 320 de banderoles i pancartes durant les eleccions

del Parlament deCatalunyade 1992 309 Personal

Concursos ioposicions

Cartipàs Modificacions Tribunalsqualificadors 324

Designació membres del Plenari del Consell Muni¬ Nomenaments

cipal de Benestar Social 310 Nomenaments funcionaris eventuals 324

Ajuntament

hF

de

Barcelona

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió celebrada el dia vint-i-quatre de desembre de 1991, i aprovada el dia vint-i-quatre de gener de

1992

AlSaló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de

Barcelona, el dia vint-i-quatre de desembre de mil

nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell Plenari sota

la presidènciade l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez,

Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i

Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola,

Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, XavierCasas

i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch I Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan

Colldecar-rera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i

Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat

i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Jaume Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio

Àlvarez

i Pérez, assistits per I'lllm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Excusa la seva assistència el Sr. Josep L. Olmedo i

López.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí

Pagonabarraga i Garro

Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 de novembre de 1991, l'esborranyde la

qual ha estattramès atotselsmembres del Consistori; i s'aprova incorporant-hi una precisió del Sr. Mas.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 d'octubre de 1991 (NC-141), que designa representant de l'Ajuntament a la Comissiód'Urbanisme de Barcelo¬

na el Sr. Manuel Tuñí i Vancells.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de

desembre de 1991 (NC-171), que constitueix la Comis¬ sió de Benestar Social ien determina els membres i les funcions.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de

desembre de 1991 (NC-172), que atribueix el Sr. Josep Marull i Gou les delegacions de firma corresponents a

competències delegades al Gerent dels Serveis Cen¬ trals.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de

desembre de 1991 (NC-173), que manté els Srs. Albert Galofré i Isart i Joan Conde i del Campo enl'exercici de les funcions de Coordinador de Serveis de Personal i

Organització i de Director dels Serveis Generals, res¬ pectivament, fins al dia 31 de desembre.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de

desembre de 1991 (NC-174), que dóna a la Comissió Gestora de laMuntanya de Montjuïc la nova denomina¬ ció de Comissió Gestora del Parc de Montjuïc i en

nomena Vice-president Executiu el Sr. Josep Espinàs i

Xivillé.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de

desembre de 1991 (NC-175), que designa l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma representant de l'Ajuntament a la Fundació del Centre del Vidre.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de3 de

desembre de 1991 (NC-176, 177 i 178), que nomenen els Srs. Josep M. Figueras i Jacomet, Jaume Tomàs i Vidal, i Miquel Sanlley i García Coordinadors de Serveis

dels Districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Gràcia, res¬

pectivament.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de

desembre de 1991 (NC-179), que nomena el Sr. Rafael Manzanera i López, Coordinador de Serveis de

l'Àrea

de Salut Pública.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de desembre de 1991 (NC-180), que designa els membres de la Comissió d'Imatge (l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma

com a President, i la ll ima. Sra. Eulàlia Vintrói Castells, i

l'll im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, com a Vocals) i també els Assessors i el Secretari.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de desembre de 1991 (NC-181), que nomenael Sr. Santia¬

go Costa i Orfila, Coordinadorde laComissió d'Imatge.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de desembre de 1991 (NC-182), que adscriu la Gerència

d'Imatge alRegidor Portaveu del Govern,sota la depen¬ dència immediata del Coordinador de la Comissió d'I¬ matge.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-192 i 190), que designen, respectivament, els membres del Plenari i del Comitè

Permanent del Consell Municipal de CirculacióiSegure¬ tat Vial.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-193 i 195), pels quals,

respectivament, es deixasense efecte el nomenament del Sr. Ramon Gironès i Pagès com a Coordinador de Serveis del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i se'l nome¬

na per ocupar el lloc de Conseller Tècnic de la Presi¬

dència de l'esmentat Districte.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-194 i 196) que nomenen

el

Sr. JosepM. Lucchetti i Piu, Coordinador de Serveisdel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el Sr. Gabriel Lucena i Ocaña, Coordinador de Serveis del Districte de les Corts.

RatificareI decret del'Alcaldia, de 16 de desembre de 1991 (NC-191); que nomenamembre del Consell

Munici¬

pal del Districte del'EixampleelSr. Ramon Fleta i

Martín,

(3)

NÚM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 295

Ratificarels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-186-189) que designen amb caràcter

definitiu Regidor President dels Districtesde Sarrià-Sant

Gervasi, les Corts, Gràcia, i l'Eixample els ll ims. Srs. FèlixAmat i Parcerisa, Teresa Perelló i Domingo, Xavier

Vallsi Serra, i Antoni Marcet i Rocabert, respectivament. El Sr. Lacalle lamenta el retardque s'ha produïten la

designació de les

Presidències

d'aquests

quatre Distric¬

tes, però es

felicita de la decisió

presa finalment per

l'Alcaldia, que evitarà la judicialització dels nomena¬ mentscorresponents atres Districtes.

El Sr. Cullell manifesta la decepció del seu Grup pel

nomenament del Districte de Gràcia, encara que el

sentit comú s'hagi finalment imposat en els nomena¬ ments corresponents alsaltres tres Districtes; i subratlla ques'han perdut sis mesos en aquestes designacions i

que els

dictàmens

jurídics

sobre

aquesta

qüestió,

lliu¬

rats al seu Grup, han servit per afermar-lo encara més

en les seves posicions, de manera que no li resta altra via que el recurs contencioso-administratiu, al qual el

seu Grup no desitjava pas arribar i per això oferí

diverses fórmules, fins i tot la responsabilització entots els Districtes de laCiutat, pertal de mantenir allòque és

essencial al procés de descentralització que aquest Ajuntament adoptà, i al principi democràtic d'un home

un vot, i l'atribució de la Presidència de cada Districtea

laforçaque hi ha guanyat les eleccions. Afegeixque no acaba d'entendre perquè l'Alcaldiahapres una actitud

que sembla respondre més a una obsessió patològica

que no pas a un propòsit de gestióraonable de la cosa

pública; i que ningú no discuteix el principi d'autoritat que l'Alcaldia pretén defensar, però l'autoritat es gua¬ nya pel convenciment i no pas per la imposició de

mesures que el poble no acaba d'entendre.

El Sr. Batlle i Bastardas observa que el Sr. Cullell no està qüestionant pas un acte de l'Alcaldia, sinó una decisió democràtica presapel màxim

òrgan

representa¬ tiu de la Ciutat, jaque fou aquest Plenari qui, en ús de l'autonomia local que li atorga la Constitució, i de la potestat d'autorganització que li reconeix la Llei de Bases de Règim local, aprovà unes Normes d'Orga¬

nització dels Districtes quesón les més democràtiques, participatives i descentralitzadores que s'han produïten el conjunt dels Municipis espanyols.

El Sr. Alcalde lamenta els termesen què s'haexpres¬

satel Sr. Cullell, i significa que el governdels Districtes

es tirarà endavant fent una aplicació estricta de la

normativavigentaprovadamajoritàriament, la qual, mal¬ gratles reiteradestergiversacionsque s'han fet, segons elsdictàmensjurídics és plenamentvàlidai preval sobre

altres normes i, tanmateix, s'oferí al Grup de Conver¬

gència i Unió la fórmula de lacopresidència, acceptada

inicialment, si bé, després, la intervenció del Cap del

Grup

impedí arribar a una entesa definitiva; i que els

mesos perduts que el Sr. Lacalle lamentava s'han

esmerçat a tractar de trobar una solució que evités la judicialitzaciódel problema.

El Sr. Cullell deixa constància que la fórmula de la

copresidència no fou acceptada en cap moment pel

Grup

de

Convergència

i Unió; i que elseu discurs no

res en comú amb el de l'Alcaldia perquè les

seves paraules, que l'Alcaldia ha considerat ofensives, tenien per objecte defensar unAjuntamentelegit democràtica¬

ment i que funcionés també democràticament en com¬

pliment del mandat rebut dels electors.

El Sr. Alcalde insisteix que en un determinat moment

de la negociaciósemblàque hi havia unposicionament

del Grup de Convergència i Unió, que després es canvià; i que segons la llei, els Ajuntaments poden determinar com serà la seva descentralització i així ho ha fet, democràticament, aquest Ajuntament.

S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Laca¬ lle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia de 7 de novembre de 1991 (EF-543 i544), que aproven reconei¬

xements de crèdits per import de 261.030.977 i 5.258.397 pessetes, respectivament.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 30 desetembre de 1991 (EF-675), que aprova els Comptes de Cabals

corresponentsal tercer trimestre de 1991.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (EF-619), que aprova reconeixe¬

ments de crèdits per import de 5.445.586.635 pesse¬

tes.

Quedarassabentat de la llista de reserves perreduc¬ ció pressupostària confeccionada per la Intervenció Municipal en compliment del decret de l'Alcaldia de 31 de juliol de 1991 (EF-394).

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 30 d'octubre de 1991 (E-420), que dóna trasllat ala Gene¬ ralitat de la proposta del Consell Escolar respectiu de mantenir al Col·legi públic del carrer Major de Sarrià, núm. 189 el nom de Col·legi públic Escoles Taber.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 2de desembre de 1991 (P-1304) pel qual, envirtut de concurs, es nomena laSra. M. Assumpciódel Valle i Andreu Cap de l'Oficina

Tècnica del Parc de Maquinària del Centre Gestor de Vialitat.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, que aprova les tarifes per a 1992corresponents als serveis d'entrada i aparcament de vehicles i escorxador de Mercabarna.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, que aprova les

tarifes per a 1992 corresponents a entrades, visites comentades, cursets, tallers, conferències i sortides de

camp a aplicarperpart de ParcZoològic de Barcelona,

SA.

Donar conformitat al text refós del Pla especial de l'illa limitada pel carrer de Ricardo Villa, la ronda del General Mitre i l'avinguda de Sarrià, amb desestimació de les al·legacions presentades en eltràmit d'exposició

al públic pels Srs. Alberto Puig i Menéndez i altres,

Miguel

Ángel

Algas i Nadal i Montserrat Sandoval i Sar¬

rià.

Ratificar el text dels Convenis següents:

A) Amb el Ministeri d'Obres Públiques i Transports, per a continuar les actuacions en el Front marítim; B) amb la Diputacióde Barcelona, per a larealització d'un programa de Descentralització i Relacions ciutadanes;

C)amb la Universitat Pompeu Fabra, per alacol·labora¬

ció en programes de Gestió i Administració Pública; D)

amb la Generalitat de Catalunya, el Ministeri deCultura i la Diputació de Barcelona, relatiu al dèficit acumulat pel Consorci del Gran Teatre del Liceu; E) amb la Generali¬

tat de Catalunyai el Ministeri de Cultura, peral finança¬ ment de laprimera fase de lesobres de rehabilitació del Palau Nacional de Montjuïc com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya; i F) amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social, en matèria

d'atenció

a les

drogodependències.

El Sr. Lacalle es congratula que s'hagi arribat a una

entesa per al pagament del deute acumulat pel

Gran

(4)

tal dèficit, que arriba

gairebé

als

5.000 milions de

pessetes, i sobre garanties de

futur.

El Sr. Alcalde s'ofereix a informar amb més detall en

una altra ocasió i assegura que

s'està

avançant

positi¬

vament en la línia que aquest Ajuntament

ha anat

traçant a les altres

institucions.

S'inicia,tot seguit, el debat dels

assumptes

inclosos

a I ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de desembre de 1991, pel qual s'aprova inicialment el

Pla

especial de la

Residència

geriàtrica Seguí als

carrers

de

la Mare de Déu de laSalut, núms. 49-51 i de SantCugat

del Vallès, núms. 60-62.

S'aprova per unanimitat.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pel qual s'aprova inicialment

la

Modificació del Pla General Metropolità per ala reorde¬

nació de les afectacions viàries al barri d'Hostafrancs i

s'acorda la suspensió pel termini de dos anys de l'atorgament de

llicències d'edificació,

parcel·lació

i

enderroc en els àmbits definits en el plànol annex. El

Sr. Bonet anuncia l'abstenció dels membres del seu

Grupen vista de la

transcendència de l'expedient,

que sobrepassa el marc estricte del barri

d'Hostafrancs i

exigeix una major

informació, donat

que

la

modificació

proposada, més que reordenar afectacions

viàries,

ve a

requalificar com a sòls residencials terrenys

vials.

La Presidència recomana brevetat. El Sr. Bonet pro¬ testa per aquesta

interrupció

i el Sr. Alcalde

precisa

que

ha demanat concisió perquè l'ordre del dia d'aquesta

sessió és molt dens.

El Sr. Bonet, novament en ús de la paraula, insisteix

que en la seva opinió l'objecte de

l'expedient hauria

d'ésser tractat dintre d'unarevisiógeneral del Pla Gene¬

ral Metropolità i quehi ha mancade debatenqüestions urbanístiques de tanta

transcendència;

i opina que no

s'han calculat bé les superfícies requalificades, punt que demana que s'aclareixi abans de

l'aprovació provi¬

sional.

El Sr. Truñó, en la seva condició de President del

Districte de Sants-Montjuïc, indica que l'expedient

és

ben conegut pel Consell Municipal del

Districte, el qual

n'ha apressat la tramitació.

El Sr. Fernández reconeix que la proposta replanteja

el paper de determinades vies

públiques, millora les

zones verdes iequipaments del barri i determina empla¬ çaments per ahabitatges alternatius

d'alguns dels afec¬

tats i per a aparcaments.

Però

posa en relleu que

la

modificació, que afectarà, sense comptar les afecta¬

cions del costat sud del carrer de Moianès, més de 1.500 persones i 500 habitatges, no deixa resolta la

relocalització de tots els afectats, ja que només preveu la construcció de 133 habitatges de promoció pública.

També expressa reserves quant als avantatges que

reportarà al trànsit la

perllongació

delcarrer

d'Aragó fins

al de Moianès, ateses, sobretot, les possibilitats que ofereix el carrerde Tarragona.

S'aprova amb

l'abstenció

dels

Srs. Cullell, Caminal,

Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló,

Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet,

Alsi¬

na, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Ratificare Is acords de laComissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pels quals s'aprova:

A) inicialment: 1) l'Estudi de

detall de la Plaça

de

Catalunya, tram plaça de Catalunya,

núm. 2 i

carrerde Bergara,

núm.

14;

2)

el

Pla especial

de

reajustaments

del viari de la unitatd'actuació, núm. 1 de la Modificació del Pla General Metropolità al Parc de Montjuïc;

3)

el Pla especial de

concreció d'ús i tipus d'equipament

al

carrerde la Immaculada, núm. 22; i 4) el Pla especialde desenvolupament d'un equipament

geriàtric assistit

per

a Càritas, al carrer de Torrijos-cantonada al de Sant

Lluís, promogut per

Càritas

Diocesana.

B) definitivament: 1) l'Estudi

de detall

d'ordenació

de

volums i tractament de mitgera del solar ubicat a la

cantonada del carrer de Balmes ambl'avinguda Diago¬

nal; i 2) l'Estudi de detall d'ajustament d'alineacions i

reordenació de volums al carrer de Perelló, núms. 38-44.

El Sr. Marcet, en consonància amb els informes de la

Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l'Eixam-ple i del Consell de Districte,

justifica el

vot

favorable del

seu Grup a l'Estudi de detall corresponent a

la finca,

núm. 2 de la plaça de Catalunya

i 14 del

carrer de

Bergara

perquè

contribuirà

a

la

configuració definitiva

de la plaça de Catalunya; ara

bé,

demana

garanties del

manteniment de lavolumetria establertapel PlaGeneral Metropolità, assenyala una

possible

contradicció

entre

la desaparició d'una sala

cinematogràfica

i els acords

anteriors de protecció dels teatres i cinemes del centre de la Ciutat, recomana el manteniment de les façanes

actuals i pregunta sobre el futur de l'edifici del

cafè

Zu¬

rich.

El Sr. Fernández comparteix les preocupacions del

Sr. Marcet i hi afegeix la

conveniència

d'establir un

tractament unitari per als tres immobles existents en aquell indret, motiu pel qual el seu

Grup

opta per

l'abstenció en tal expedient, mentre que votarà favora¬

blement, després dels aclariments rebuts en

relació

al

Pla especial de reajustaments viaris a la unitat

d'actua¬

ció núm. 1 del Parc de Montjuïc.

Referint-se després a l'Estudi de detall del carrer

de

Perelló, núms. 38-44, fa avinent que deu dies

després

de l'aprovació inicial, el Districte va emetre un

informe

desfavorable perquè s'augmentava l'altura

reguladora

màxima fixada pel Pla General

Metropolità,

el

volum

edificatori es concentrava en el costat de muntanya i

mancava un document urbanístic definidor de tot el front del carrer de Perelló; que l'àmbit de la

suspensió

de llicències establerta en el dictamen següent inclou

un oasi urbanístic, que correspon precisament a

tal

Estudi de detall; i que per tots aquests motius,

els

membres del seu Grup votaran negativament aquest

document.

El Sr. De Nadal, en la seva condició de Presidentdel

Districte de SantMartí, informaque l'Estudi de

detall

del

carrer de Perelló s'ajusta a la normativa

urbanística

vigent; queel manteniment de la

configuració actual

del

costat de muntanya del carrer de

Perelló és coherent

amb l'ordenació de lafaçana marítima; i que per raons

jurídiques i econòmiques no sembla convenient

obstruir

l'atorgament de la

llicència

urbanística demanada

pels

promotors.

El Sr. Fernández pensa que, en tot cas, el

Districte

hauria d'haver emès un nou informe; i que

l'Estudi

de

detall proposat nogaranteix el traçat delcarrer

de

Pere¬

lló.

El Sr. De Nadal assegura que

s'incorporarà

a

l'expe¬

dient un informe del Districte en el sentit que ha

indi¬

(5)

NÚM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 297

El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet,

aclareix que l'Estudi de detall corresponent a la plaça

de Catalunya redueix lleugerament el volum edificable;

que

el Pla

de

protecció de

teatres i cinemes

és

posterior

al drets adquirits pels promotors, tanmateix, gràcies al diàleg

persuasiu

que

s'ha

mantingut, s'ha aconseguit

preservar un

dels cinemes,

que

tindrà

entrada

per

la

plaça

de

Catalunya i,

per

tot

això,

la llista de sales

a

protegir

només

en

recollia

un; que es

mantindrà

una

part

de la

façana i

se

n'enderrocarà

una

altra,

però,

en

tot cas, queda garantida la coherència amb la morfolo¬

gia

del conjunt

de la

plaça (sobre la qual

properament

s'exhibirà una maqueta) atenent les recomanacions de

la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de

l'Ei-xample, la qual, a pesar dels retrets d'ésser massa

conservacionista que sovint se li fan, ha optat aquesta

vegada per

l'enderroc d'una

part significativa, fet que

permetrà

l'eclosió

de la llibertat

de

creació arquitectòni¬

ca; i que el cas de l'edifici del Cafè Zurich està

condicionat per la possibilitat de trobar en sis mesos

una solucióper a lesdependències dels Ferrocarrils de la Generalitat.

El Sr. Alcalde reclamaunaespecial atenció al mante¬

niment de la plaça de Catalunyaen lafase de transició

urbanística que està vivint.

S'aprovael dictamen amb l'abstenció delsSrs. Laca-lle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez

en l'apartat A-1) relatiu a l'Estudi de detall de les finques, núms. 2 de la plaça de Catalunya i 14 del carrer de Bergara, i amb el vot en contra d'aquests mateixos Regidors en l'apartat

B-2), relatiua l'Estudi de detall de les finques 38 -44 del

carrer de Perelló..

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pel qual s'acorda lasuspensió, pel termini d'un any, de l'atorgament de llicències de

parcel·lació de terrenys, d'edificació i d'enderroca¬

ment, en els àmbits definits en el plànol annex, cor¬ responents a les illes delimitades pels carrers de Fer¬ nando Poo, del Ferrocarril, el Cinturó Litoral i la rambla

del Poblenou.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8 de novembre de 1991, pel qual s'aprova inicialment el Projecte de connexió del carrer de Badajoz amb l'avin¬ guda Diagonal.

Ratificare Is acords de laComissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pels quals s'aprova inicialment: 1) el Projecte d'urbanització de la Carretera del Prat

entre els carrers de l'Energia i de l'Alumini; i 2) el

Projected'urbanització delcarrer de Pallarsentre els de

la Selva de Mar i de l'Agricultura, i del carrer del Treball entre els de Pallars i de Veneçuela.

S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬ dents.

ALCALDIA

Constituir, amb la Diputació de Barcelona, el Port

Autònom de Barcelona, la Universitat Politècnica de

Catalunya,

la Universitat de Barcelona i l'Associació

«Barcelona, fes-te a la Mar», el Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar, perdesenvolupar activitats relacio¬

nades amb la cultura marítima; aprovar-ne els Estatuts que s'adjunten; i facultar l'Alcaldia per desenvolupar i

dictar les disposicions complementàries i signar la do¬ cumentació pertinent per a la formalització dels acords

anteriors.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, i Alsina.

Constituir, amb la Diputació de Barcelona i el Port Autònom, el Consorci de les Drassanes de Barcelona,

pertal de portaraterme la rehabilitaciói conservació de l'edifici de les Drassanes, realitzaractivitats de promo¬

ció de la cultura marítima i d'interès ciutadà, i coordinar

la gestió de les tasques que s'hi desenvolupin; aprovar els Estatuts del Consorci de les Drassanes que s'adjun¬ ten al present dictamen; adscriure l'edifici de titularitat

municipal de les Drassanes al Consorci de les Drassa¬

nes de Barcelona; i facultar l'Alcaldia per a desenvolu¬ par i dictar les disposicions complementàries i signar la documentació pertinent per a la formalització dels acords anteriors.

El Sr. Bonet indica que no sóngens clars ni l'objectiu ni el perquè de la constitució d'un Consorci per a la

gestió d'un edificique era des de fa temps mereixedor de més atenció perpart del govern municipal; i que no troba convenient l'adscripció de l'edifici al nou Consor¬ ci, l'objectiu final del qual noés conegut, jaque no creu

justificat crear-lo només per esgarrapar uns diners del Ministeri d'Obres PúbliquesiTransports: enconseqüèn¬ cia, demana que el dictamen quedi sobre la taula fins

que s'hagin aclarit aquests aspectes.

El Sr. Alcalde precisaqueel dictamen desitjaresoldre el conflicte derivat de l'existència d'un museu provincial en un edifici municipal, i aconseguir del Ministeri d'O¬ bres Públiques i Transports una ajuda per a conservar-lo.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, i Alsina.

Informe sobre els eixos i criteris bàsics del Programa d'Actuació Municipal 1992-1995.

El Sr. Lacalle demana que es retiri aquest punt de l'ordre del dia, ja que prou importància per dedicar-li

una sessió extraordinària com demanava laseva carta de 14 d'octubre, i no és acceptable haver de debatre

ara un informe que els membres d'aquest Plenari s'han

trobat damunt de la taula i no hantingutocasió de llegir

i ni de valorar degudament.

El Sr. Alcalde puntualitzaque en una propera sessió

es discutirà degudamentel Programa d'Actuació

1992-1995 i avui només es tracta de presentar un informe seguit d'un debat per facilitar-ne l'elaboració.

El Sr. Lacalle, en vista d'aquests aclariments de l'Alcaldia, esmostra disposat a participar en el debat.

El Sr. Cullellsuggereix que es doni perlliurat l'informe i s'admeti la possibilitat d'intercanviar dades fins a la

propera sessió, però que el debat es posposi fins al

gener perquè pugui fer-se seriosament.

El Sr. Armet matisa que aquest punt s'ha inclòs a l'ordre del dia d'avui per tenir un debat previ en què

poder escoltar les opinions de tots els Grupssobre els

eixos i criteris sobre el Programa d'Actuació Municipal,

en els propers quatre anys, deferència que no té gaire

precedents en la pràctica política.

El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr. Clos, recorda que segons les Normes de

Participació

Ciutadana l'aprovació del Programa

d'Actuació

Munici¬ pal exigeix la

celebració prèvia d'audiències públiques

als Districtes de manera que la intenció de la inclusió

(6)

suscitar uns criteris generals que

orientessin les

priori¬

tats d'actuació a recollirenel document que es portarà a aprovació plenària.

El Sr. Cullell insisteix que l'esquema de l'informe

s'havia d'haver distribuït amb temps suficient, com és

habitual en la pràctica

parlamentària

i, per tant,

el

seu Grupno es vol sentir implicatenel debat

i demana

que

consti en acta la decisió de no participar-hi i la seva

protestapels mètodes poc transparents

de la majoria.

El Sr. Alcalde no considera pertinent estalviar la presentació de l'informe previst, a

fi d'encetar

una

reflexió sobre els eixosfonamentals delPrograma d'Ac¬

tuació Municipal.

El Sr. Clos comença la seva

exposició

dient que l'objectiu d'aquest punt de l'ordre del

dia és suscitar

informacions que puguin ser

útils

en

l'elaboració

del

Programa

d'Actuació

Municipal per

al

proper

quadrienni

seguint la pràctica habitual al començament

de cada

mandatcorporatiu; que les proritatsen

l'actuació

durant el mandat han de partir dels treballs i documentació

existents tant per la continuïtat de la majoria en el

govern com per la riquesa del debat

ciutadà sobre el rol

i la projecció de Barcelona, i entre aquests documents cal citar el Pla Estratègic i els treballs per ala

preparació

de la nova Carta Municipal.

Referint-seprimerament al Pla Estratègic,

l'elaboració

delqual aplegà més de dues-centes entitatsque durant

mesos treballaren de forma modèlica per extreure el

pensament de la ciutat sobre el seu futur, recorda que té per objectiu consolidar Barcelonacom una

metròpoli

emprenedora i europeaamb incidència sobre la

macro-regió europea, on

geogràficament

se situa amb una

qualitat de vida socialment equilibrada i fortament ar¬

relada en la cultura mediterrània; que d'aquesta defini¬

ció emanen tresestratègies bàsiques: 1) la

configuració

de Barcelona com un dels centres direccionals de la

macroregió europea en

què

se situa;

2)

millora de la qualitat de vida i del

progrés

de les persones; i

3)

potenciació de les indústries, de la formació professio¬

nal i dels serveis avançats a les empreses; i que aquestes estratègies bàsiques es divideixen en

subob-jectius i el seu seguiment està confiata trescomissions específiques.

Tocant després als treballs de preparació de lanova Carta Municipal, considera que cal recrear la Comissió

existent en el mandat anterior per enllestir la tasca,

trobar un consens entre totes les forces polítiques presents en el Consistori i simplificar els aspectes de

caràcter reglamentari.

Enumeraa continuació els dotze elements essencials

que es desprenen dels treballs realitzats fins ara i que són: 1) la reafirmació de Barcelona com a capital de

Catalunya i el reconeixementde les funcionsque assu¬ meix, però que superen l'àmbit local; 2) la necessitat

d'un model de relació de Barcelona amb l'entorn metro¬

polità; 3) la participació de la Ciutat en les infrastructu¬

res viàries, portuàries, aèries i de telecomunicacions; 4)

l'ampliació dels serveis locals perla via de la coopera¬ ció i delegació de competències, quan calgui, en el

camp de les policies locals, l'extinció d'incendis, el transport i el sanejament; 5) la participació en l'ense¬

nyament no universitari i en la política d'habitatge; 6) la

voluntat d'assumir plenament les competències urba¬

nístiques que pertoquen al Municipi per a una acció eficaç sobre la realitat territorial a fi de superar la inferioritat de condicions en què es troba en compara¬

ció amb altres ciutatsespanyoles; 7)l'aprofundimentde

la descentralització territorial a fi d'assolir una major

participació i més

eficàcia

en la

prestació dels

serveis;

8) la consecució del règim fiscal especial reconegut ala ? Llei d'Hisendes Locals; 9) la implantació d'un esquema

organitzatiu que superi les cotilles imposades per la legislació local general, donant carta de naturalesa a

experiències com la dels Centres gestors i la de les

Empreses i Organismes autònoms municipals; 10) la

conjunció dels treballs del Pla

Estratègic

amb la revisió

del Pla General Metropolità.

Assenyala que el Programa

d'Actuació

Municipal ha

de partir de la continuïtat de les accions endegadesen el mandat anterior; i que la primera preocupació ha d'ésser procurar que allò queja funciona ho faci tan bé

com sigui possible.

Dintre de les actuacions que caracteritzaran el man¬

dat,destaca, enprimer lloc, els projectessegüents que

impliquen un grau de

transformació profunda

de la

Ciutat i completen l'esforç extraordinari desenvolupat

en

l'organització

dels Jocs

Olímpics:

el Port vell, l'orde¬

nació de lafaçana

marítima

del Poblenou, la transforma¬ ció de la zonaferroviària de la Sagrera i la construcció de la segona gran estació, la

urbanització

de la Diago¬

nal des de la plaça de les Glòries fins al mar, el

desplegament de les àrees de nova centralitat (espe¬

cialment la de Renfe-Meridiana) i la utilització dels so¬ brants dels cinturons per edificar-hi habitatges assequi¬

bles. Hi esmenta en segon lloc l'eix del carrer

Tarragona, l'acabament de l'illa d'or de la Diagonal, el complex format pel passeig Nacional, el passeig

Marí¬

tim i el Parc Biomèdic, la renovació de Ciutat Vella i la

seva extensió cap al Poble-sec, el Palau de Congres¬

sos, la infrastructura de telecomunicacions (especial¬

ment del cableòptic),la implantació de la via d'amplada

europea i l'arribada del tren d'alta velocitat, la localitza¬

ció a Barcelona d'Euronews i Eurofed, l'ampliació del Parc Tecnològic, la construcció de la línia de metro de Barcelona-Montjuïc, latransformació de la plaça Cerdà,

l'acabament de laplaça de Catalunya, el

túnel

d'Horta,

la solució definitiva per al Born, el desenvolupament del

Pla central del Raval, l'obertura de l'avinguda de Cam¬

bó, i la transformació del marge del Besòs, consensua¬ da amb l'Ajuntament de Sant Adrià.

Comenta la cooperació de la inversió pública i la privadaenl'execució dels projectes citats i significaque

el contingut del Pla d'Actuació Municipal ha de

garantir

el funcionamentòptim de l'estructura municipal posant

un èmfasi especial en la millora de la qualitat de vida

dels ciutadans tant en els aspectes relatius a la cor¬ recció de desigualtats i desequilibris i a l'eficàcia dels

serveis (assistència primària, lluita contra l'absentisme escolar, rendibilització i aprofitament dels nous equipa¬

ments esportius, promoció de la salut), com en

aquells

altres relatius al funcionament de la ciutat (actuacions sobre lamobilitat, lacirculació, lacongestió, el

manteni¬

ment dels equipaments) i a la justícia i seguretat ciuta¬

dana; que haurà d'insistir també en els projectes

refe¬

rents a la infrastructura cultural que han d'esdevenirun

altre dels elements definidors del mandat; i que

haurà

d'ésser extremadamentbel·ligeranten la lluita contra

les

desigualtats i desequilibrisque es produeixen ala

Ciutat

parant especial atenció als aspectes socials de

les

inversions urbanístiques per eliminar els «ghettos» ur¬ bans, potenciant la descentralització ciutadana i la

parti¬

cipació política i garantint el funcionament

òptim

dels

serveis personals i dels equipaments per aprofitar

al

(7)

NÚM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 299

El Sr. Lucchetti manifesta que el seu Grup ha partici¬

pat en

aquesta

primera declaració, oberta,

de criteris i

eixos per a la

confecció

del Programa d'Actuació Muni¬

cipal, que

tal vegada

resultarà

massaprecipitat portar a

aprovació la

propera

sessió,

tanmateix,

a pesar del seu

acord de principi, fa al·lusió a certes discrepàncies en punts concretscom, per

exemple, el

cas

del

Port vell.

Recomana que es doni prioritat a les competències municipals pròpies per damunt d'altres funcions com¬

plementàries,

revisant els serveis actualment

en funcio¬

nament per valorar si són realment competència de

l'Ajuntament; que s'impulsi l'establiment del règim fiscal

previst a la

Carta Municipal,

la

coordinació

institucional

amb laGeneralitat i l'augment de la participaciómunici¬

pal en els recursos

públics

perquè,

si

més

no, arribin al percentatge

del 25%,

quan avui a Europa ja

s'està

parlant del

33%.

També creu que s'ha de consolidar la tasca dels

últims anys en el vessant de la funcionalitat de la Ciutat i del benestar social; que s'ha de desenvolupar una

política bel·ligerant amb els desequilibris territorials i les desigualtats socials mitjançant les actuacions integra¬

des, millorar l'atenció al ciutadàcom a usuari de l'Admi¬ nistració municipal i promoure unmodel social de ciutat

propi que tingui com a principis la participació cívica i

ciutadana,lacooperacióentre el sector públic i el privat, latolerància, la convivència, el voluntariat i la integració

social, mitjançant les prioritats que s'han exposat a les

quals afegeix la necessitat de posar l'accent en la realització del planejament aprovat, tant des de la

perspectiva metropolitana com des del

microurbanis-me, la protecció de les zones residencials, el espais lliures i la rehabilitació de Ciutat Vella per mitjà de Procivesa, experiència que s'hauria d'estendre aaltres

zones.

Considera igualment necessari incorporar-hi la pro¬ blemàtica de la seguretat, el Pla d'actuació de

l'Àmbit

de Benestar Social, elaborat a partir del Pla Estratègic

Barcelona 2000, el desenvolupament de la xarxa d'in¬ frastructures culturals, reordenant les prioritats en aquest camp, i la consolidació exterior de Barcelona tant amb els municipis de

l'Àrea

metropolitana i de

l'antiga Regió I, com en l'àmbit europeu mitjançant

iniciatives com el grup Eurociutats.

Confia, finalment, que abans del proper debat es trobaran vies que millorin la proposta.

El Sr. Lacalle, després d'advertir que el seu Grup reclama documentació per fer el diàleg més fàcil, però

està sempre preparat per parlar de Barcelona i que al final de la seva intervenció lliurarà un escrit amb les aportacions del seu Grup per afrontar el post '92, manifesta que els propers mesos Barcelona viurà uns dies màgics i escriurà una pàgina molt important de la

seva història; que la Ciutat s'ha mogut per empentes

puntuals com les produïdes el 1888 i el 1929, després de les quals caigué en llargues letargies, fenomen que s'ha d'evitar que es repeteixi després de 1992; que els

projectes del '92 han servit perquè l'Estat cancel·lés el

seu deute històric amb la nostra Ciutat,

que s'ha posat al dia i amb la qual s'haurà de comptar en una Europa

sense fronteres, però es podia haver avançat més si

s'haguessin

evitat les confrontacions entre la Generali¬

tat i l'Ajuntament, de les quals són mostra ben notòria els casos de la Fira i del Gran Teatre del Liceu; que el '92 ha fet possible superar unaeroporttercermundista i el col·lapsecirculatori derivat de la

manca de cinturons,

franquejar

la muralla formada perla serra de Collserola,

obrir la Ciutat al mar i conjurar el perill d'inundacions

que patien diverses zones urbanes.

Creu, doncs, que hi ha fonaments perafrontar amb

certa seguretat el post '92 sies procura que tot aquest

esforç il·lusionat no caigui en un pou sense fons i es posen en pràctica el Pla Barcelona 2000 i les altres iniciatives creatives de la Generalitat i de la societat civil. Percontribuir-hi, faconstar queel 1992 deixaunaCiutat millorada peròexhausta, on el trànsit, malgrat les noves infrastructures continuarà essent molt difícil, la fiscalitat serà aclaparadora, el deute municipal hipotecarà greu¬

ment el futur, la seguretat ciutadana deixarà molt que desitjar (per lamancad'efectlus de laguàrdia urbana, la descoordinació dels cossos policials, la lentitud de la

justícia i el problema de ladroga), i lacarestia de la vida

provocarà una fugida d'habitants cap a altres pobla¬ cions de l'entorn. També assenyala la necessitat de millorar sensiblement els transports públics, privatizant-los si fos necessari, i lapavimentació dels carrers; que l'Alcaldia hauria d'informar sobre el nombre d'habitat¬

ges que correspondran a Barcelona del Pla aprovat pel govern de l'Estat; que s'ha d'aprofundirenla políticade Benestar social; que, com indicava el Sr. Lucchetti, cal assolir el 25 % de participació local en els recursos

públics; que s'hand'intensificar elsesforçospermillorar

laqualitat de vida dels ciutadans i garantir-losunperfec¬ te funcionament dels diversos serveis públics munici¬ pals, ampliar zones verdes, promoure una bona oferta cultural, habitatges a preu assequible i reduccions en els nivells de fiscalitat i en el cost de la vida.

Propugna que Barcelona recuperi el seu lloc com a

plaça financera espanyola i europea; que s'estimuli la iniciativa privada i la societat civil a col·laborar per convertir la Ciutat en una plaça financera, firal, comer¬

cial, cultural i esportiva; que Barcelona no perdi la seva primacia dins Espanya pel que faafires i exposicions, i

es decideixi d'unavegada la ubicació de l'ampliació de les instal·lacions firals; que es facin les inversions en infrastructures culturals necessàries perquè Barcelona

es converteixi en una de les capitals culturals del sud d'Europa; i que s'han de captar manifestacions esporti¬

ves que assegurin la plena rendibilitat de les instal·la¬

cions construïdes. Pensa, en conclusió, que totes aquestes idees poden ajudar a fer vibrar la Ciutat després de 1992 I projectar-la cap a cotes més altes.

El Sr. Clos agraeix les intervencions anteriors i el material ofert pel Sr. Lacalle, que es poden convertiren

un element més de debaten elprocésdeconfecció del

Programa d'Actuació Municipal del quadrienni, que se sotmetrà a la consideració dels Districtes perquè hi incorporin les seves propostes de plasmació concreta

en el seu respectiu territori.

El Sr. Alcalde tanca el debat sobre el Pla d'Actuació

Municipal per als propers quatre anys recalcant que es

portaràal'aprovaciódel Plenarien elsmesosde gener o febrer, després de les preceptives audiències públiques

que estindran enels Districtes, i prendràcom a baseels treballs sobre la Carta Municipal i el PlaEstratègic.

AMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT

Negociat de Manteniment i Serveis

Declarar vàlid el concurs celebrat per a l'adjudicació

(8)

de 500 columnes anunciadores a la Ciutat per un termini de vuit anys; adjudicar definitivament

l'esmenta¬

da concessió a l'empresa

«Corporación Española de

MobiliarioUrbano, SA (CEMUSA), amb un

cànon anual

apagar a l'Ajuntament,

de

5.000 pessetes

per

columna

instal·lada; cancel·lar i retornar, llevat de

l'adjudicatari,

les garanties provisionals

constituïdes

per a

prendre

parten l'esmentat concurs;

i

requerir l'empresa

adjudi¬

catàriaperquè, dins el

termini dels deu

dies següents

a la data en què rebi la

notificació d'aquest acord,

pre¬

senti el document que acrediti haver

constituït la

garan¬ tia definitiva d'import de 2.000.000 de pessetes

i

per¬

què

comparegui el

seu

legal representat el dia i

hora

que se li

indiqui

per a

la

formalització del contracte.

El Sr. Fernándezanticipa elvot

negatiu dels membres

del seuGrup pels motius següents:

a) les

500 columnes

previstes, xifra que

duplica

gairebé el nombre de les

avui existents, saturaran laCiutat de suportspublicitaris,

sense comptar la publicitat

fixada

en

marquesines

i

altres plafons, i no se'n concreta

la

ubicació,

encara que ja, suposa on es concentraran;

b) la proliferació de

publicitat en els nostres carrers es

contraproduent,

quan per llei s'ha

prohibit la

situada

en

la proximitat de

les carreteres; c) la

resolució

de la

Comissió de valora¬

cions no està prou justificada; i d) el

disseny de les

novescolumnes hauria d'ésser coherentamb les carac¬

terístiques de l'entorn.

El Sr. Batlle i Girona, després de comentar que la

uniformitat de les columnes anunciadores, el tipus de

les quals s'ha trigat un any per

decidir,

trencarà la

coherènciaambl'entornurbà, anuncia el votnegatiu del

seu Grup

perquè

la

concessió s'adjudica

a un concur¬

sant que ofereix 5.000 pessetes per

columna i

mes, quan altres

havien ofert

25.000 i 30.000,

menor preu que noqueda

justificat

per

les

excel·lències del disseny,

que tampoc figuraa

l'expedient.

El Sr. Armet puntualitzaque els

cànons són anuals i

no pasmensuals; que les

columnes actuals

es

canvien

per altres de

més dignes, amb

un

disseny de

gran

qualitat,

il·luminació

a la part

superior i

inferior i incorpo¬

ració de rellotge i

termòmetre, i

tot

això

es

finança

amb

la publicitat de l'orla; que la

valoració

de

les ofertes ha

tingut encompte la

funcionalitat i les

utilitats del model i

l'assumpció del manteniment per part

de

l'adjudicatari;

que juntament amb

l'expedient hi havia

una

maqueta

amb llum del model; i que, en definitiva, la proposta

contribueix a millorar la qualitat de vida al carrer sense costar res a l'erari municipal.

El Sr. Batlle i Girona insisteixque no ha vist el model; que segons les seves

notícies

els

cànons

eren men¬ suals; i que el nombre de columnes

s'incrementa de les

300 actuals a 500 amb possibilitat d'arribar fins a les

1.000.

S'aprova amb els vots en contra

dels Srs. Cullell,

Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,

Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez.

Direcció de Serveis de Control de l'Edificació

Aprovarinicialment l'Ordenança municipal sobrecon¬

dicions de protecció contra incendis en

els edificis,

d'acord amb el text elaborat per la Direcció de Serveis

de Control del'Edificació i pel Servei d'Extinció d'Incen¬

dis i de Salvaments; sotmetre-la a informació pública

per un termini de trenta

dies; i,

per

al

cas

de

no

formular-s'hi al·legacions, tenir-la per

aprovada definiti¬

vament.

S'aprova perunanimitat.

ÀMBIT D'ORGANITZACIO I ECONOMIA

Negociat de Proveïments

Incrementar, per raó

d'interès general,

en una el

nombre de parades fixes del mercat

de

Santa Caterina,

amb denominació de gel i amb la

numeració, situació

i

dimensions que figuren en el

plànol adjunt,

que

s'a¬

prova.

Incrementar, per raó

d'interès general,

en un

el

nom¬

bre de dipòsits d'atuells del mercat

municipal de Felip II,

amb la numeració, dimensions i emplaçament que figuren en el

plànol

adjunt

del Servei de

Conservació

i

Manteniment d'Edificis i Instal·lacions, que s'aprova.

Incrementar, per raó d'interès general, en un

el

nom¬

bre de dipòsits d'atuells del mercat

municipal de

Montserrat, amb la numeració, dimensions i emplaça¬

ment que figuren en el

plànol

adjunt

del

Servei

de

Conservació i Manteniment d'Edificis i Instal·lacions,

que s'aprova.

S'aproven per unanimitat els tres

dictàmens

prece¬

dents.

ÀREADE FINANCES

Negociat d'Administració de

Béns

Autoritzar el canvi de titularitat de la concessió del servei de barques de rems al Parc

de la Ciutadella

a

favor de la societat Gestió d'Equipaments i Serveis

Ludiparc, SA, constituïda mitjançant

escriptura

pública

formalitzada el 17 d'abril de 1989 davant el notari Sr. Daniel Tello i Blanco, amb subrogació dels drets i obligacions de la Sra. Joana

González i Peña,

actual

titular, i restant subjecta a les condicions aprovades

pel

Consell Plenari el dia 22 de març de 1991.

Desestimaren totes les seves parts, per manca

de

fonaments legals, el recurs de

reposició

interposat

pel

Sr. Emili Caballé i Aguilar, en

representació

de l'empre¬

saEID, SA, contral'acord adoptat pel Consell

Plenari el

20 de marçde 1991, pel qual fou

adjudicat

a

Edico,

SA,

elconcursper ala

construcció

i

gestió

d'un equipament

esportiu i un aparcament per a

automòbils

a

l'espai

anomenat Cotxeres Borrell; i completar l'esmentat

acord en l'aspecte d'entendre realitzada

l'adjudicació

a

favor de la unió temporal d'empreses d'Edico,

SA,

Rosselló 231, SL.

S'aprovenper unanimitat els dos

dictàmens anteriors.

Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes

Aprovarmodificacions de

crèdits

dins

del

Pressupost

General de 1991, de conformitat amb la

documentació

adjunta.

El Sr. De Nadal comental'abast d'aquestes

modifica¬

cions, que tenen per objecte la

regularització dels

comptes d'interessos mitjançant

estalvis i els

majors

(9)

NÛM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 301

El Sr. Mas anticipa el vot negatiu dels membres del

seu Grup en constatar que la diferència d'interessos

puja uns

5.000 milions de pessetes i s'hi han

de

destinar les reduccions pressupostàries operades al

mes dejuliol i els majors ingressos obtinguts del Fons

de

cooperació

local, itot

això

confirmaels advertiments

de l'Interventori del seu Grup municipal sobre el càlcul

dels interessos.

El Sr. Àlvarez també avança, per les mateixes raons

que ha

adduït el

Sr.

Mas, el

vot negatiu dels membres

del seu Grup, contrari ales modificacions pressupostà¬

ries quan tenen una proporció tan alta respecte al total del Pressupost.

El Sr. De Nadal replica que la comptabilitat que

s'estrenarà el proper any, permetrà periodificar els Im¬

postos

i

evitarà

desfasaments; i

que no troba mancat de rigor aplicar els majors ingressos corresponents a 1990 a desviacions en el pagament d'interessos del mateixexercici.

El Sr. Mas precisa que no ha criticat que els majors ingressos obtinguts s'apliquin al pagament d'uns inte¬

ressosque es deuen; sinó que s'apliquen a tal finalitat

200 milions de pessetes que s'havien de destinar al pagament de subvencions a determinats vehicles que

gaudissin de

plaça

d'aparcament, altres 200 milions de

pessetes que s'havien d'haver dedicat atransferències

a famílies per a habitatge social, i 698 milions més corresponents als contractes de clavegueram, com també 50 milions previstos per a promoció de l'ocupa¬ ció.

El Sr. De Nadal puntualitza que tots els interessos són ja pagats i només s'està fent una regularització pressupostària.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Direcció de Serveis d'Ingressos

Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals per a 1992.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les propostes següents:

Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬

nances Fiscals per a l'exercici 1992 i següents aprova¬

des inicialment pel Consell Plenari el 25 d'octubre de 1991, i aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s'assenyalen en el document adjunt (annex únic),

com a conseqüència de l'acceptació parcial d'algunes

de les reclamacions presentades, en els termes que resulten de les modificacions introduïdes.

Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬

nances Reguladores de Preus Públics per a l'exercici

1992 i següents aprovades inicialment pel Consell Ple¬ nari el 25d'octubrede 1991, i aprovar-les definitivament amb les rectificacions ques'assenyalen enel document adjunt (annex

únic),

com a conseqüènciade l'accepta¬

ció parcial d'algunes de les reclamacions presentades,

enels termes queresulten de les modificacions introduï¬

des.

En defensa d'aquestes dues propostes, el Sr. De

Nadal Informa que s'han rebut 31 reclamacions de

personesfísiques i jurídiques i dues més dels Grupsde

l'oposició;

que no experimenten modificacions les Or¬

denances corresponents als vehicles de tracció mecଠnica, als bombers, als mercats, a la guàrdia urbana, a l'eliminació d'escombreries i a l'aparcament de vehi¬

cles; que han estat molt positives les observacions formulades perla Cambra de Comerç, Indústria i Nave¬

gació, la Federació de Gremis i el Gremi de Gestors; que la Cambra de Comerç té plantejat un contenciós sobre la procedència d'incorporar a les Ordenancesles subvencions municipals a determinats col·lectius amb baix nivell d'ingressos, però és voluntat de l'equip de govern anunciar en les Ordenances la seva política de subvencions per pal·liar situacions complexes i precisa¬ ment en aquest sentit s'ha admès una al·legació per

aplicar aquesta política a determinats casos marginals compresos en l'impost sobre les activitats econòmi¬ ques, que només eufemísticament poden ésser consi¬ deratscom ataisja que ambprou feinescobreixen els mínims de subsistència de determinades persones o unitats familiars.

Referint-se a les modificacions introduïdes en els textos de les Ordenances aprovats inicialment, comen¬

ta que esmantenen els percentatges anteriors, fins a la

promulgació de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat; que en l'impost sobre construcció, llicències i instal·lacions, els serveis municipals suplirán la manca de pressupost visat pel col·legi professional correspo¬

nent; i que s'han acceptat al·legacions percobrir llacu¬

nesde redacció, com la detectada en el tractament de

lessepultures a perpetuïtat.

Tocant al catàleg de vies públiques, indica que s'ha

perfeccionat gràcies a la col·laboració dels Districtes i s'han recollit rectificacions que responen a la realitat territorial; així s'han ampliat les zones en coeficients 0,50 i 0,75 i s'han rebaixat els coeficients correspo¬ nents a altres carrers, en atenció a les al·legacions de particulars i comerciants.

Assenyala la vàlua dels treballs realitzats, que són

millorables, i lapossibilitat de polir determinats aspectes de l'impostsobre les activitats econòmiques iesmostra disposat a actuar de portaveu davant del Ministeri d'Hisenda, que és qui fixa les quotes, si esdemostra la conveniència dels canvis, i a acollir les mesures que

perfeccionin un impost en virtut del qual I'activitat econòmica més potent paga més que aquella que no ho és tant.

El Sr. Cullell demana aclariments sobre els récla¬ mants i el Sr. De Nadal llegeix la llista corresponent.

El Sr. Àlvarez indica que el GrupPopular, pensant en els interessos dels ciutadans presentà quinze al·lega¬

cions, de les quals noméss'han acceptatunatotalment i dues parcialment; que s'ha perdut l'oportunitat de fer

un replantejament de l'impost sobre les activitats

econòmiques, sobre el qual el seu Grup presentà una moció perquè se n'ajornés l'aplicació i hi havia hagut

mancade diàleg enhaver-se defugitcrear unacomissió

negociadora amb els afectats.

Comenta que la recaptació peraquest darrer impost

augmentarà un 50% sobre la suma de rendiments de lesfigures tributàries que ha vinguta substituir, percen¬ tatge que el Grup Popular no pot acceptar i que farà créixer el nombre d'impugnacions i recursos com tam¬ bé el volum d'impagats (que avui supera els 12.000 milions pels conceptes de llicència fiscal i radicació) amb el consegüent agreujament de les dificultats finan¬

ceres municipals; que en la resta d'exaccions, l'aug¬

ment mai no havia d'haver superat les previsions d'in¬

Referencias

Documento similar

Comunicación presentada en las V Jornadas Interdisciplinares: Estudios de Género en el Aula: Historia, Cultura visual e Historia del Arte, Málaga, España.. ¿Qué sería de

En la base de datos de seguridad combinados de IMFINZI en monoterapia, se produjo insuficiencia suprarrenal inmunomediada en 14 (0,5%) pacientes, incluido Grado 3 en 3

En este ensayo de 24 semanas, las exacerbaciones del asma (definidas por el aumento temporal de la dosis administrada de corticosteroide oral durante un mínimo de 3 días) se

En un estudio clínico en niños y adolescentes de 10-24 años de edad con diabetes mellitus tipo 2, 39 pacientes fueron aleatorizados a dapagliflozina 10 mg y 33 a placebo,

• Descripción de los riesgos importantes de enfermedad pulmonar intersticial/neumonitis asociados al uso de trastuzumab deruxtecán. • Descripción de los principales signos

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

E Clamades andaua sienpre sobre el caua- 11o de madera, y en poco tienpo fue tan lexos, que el no sabia en donde estaña; pero el tomo muy gran esfuergo en si, y pensó yendo assi

[r]