GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Designació representants de l'Ajuntament de Bar¬
Actasessió 24-XII-1991 294 celona al PatronatMetropolità Parc de Collserola 310
Designaciórepresentatde l'Ajuntamentala Comis¬
Disposicions generals sió d'Urbanisme 310
Acords delsòrgans degovern
Modificaciódel'Ordenança Municipal deCirculació Consells Municipals de Districte
i Vianants 307 Districte 2. L'Eixample. Acordssessió 3-X-1991 . 311
Decrets de l'Alcaldia Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
Creacions de llocs de treball 307 sessió 28-1-1992 311
Denominacions de nomsde places 308 Districte 8. Nou Barris. Acords sessió30-1-1992 312
Creacions de llocs de treball 308 Districte 10. SantMartí. Acords sessió 30-1-1992 . 312 Renovació de crèdit amb el Banc de Crèdit Lo¬
cal 309 Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Aplicació al personal d'aquesta Corporació de l'in¬ Desembre 1991 i Gener 1992 314
crementretributiu imposatperla Llei Pressupos¬
tària de 1992 309 Consell Municipal Permanent
Establiment celebració del sorteig de la col·locació Acta sessió20-XII-1991 320 de banderoles i pancartes durant les eleccions
del Parlament deCatalunyade 1992 309 Personal
Concursos ioposicions
Cartipàs Modificacions Tribunalsqualificadors 324
Designació membres del Plenari del Consell Muni¬ Nomenaments
cipal de Benestar Social 310 Nomenaments funcionaris eventuals 324
Ajuntament
hF
de
Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia vint-i-quatre de desembre de 1991, i aprovada el dia vint-i-quatre de gener de
1992
AlSaló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el dia vint-i-quatre de desembre de mil
nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell Plenari sota
la presidènciade l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez,
Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i
Pena, Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola,
Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, XavierCasas
i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch I Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan
Colldecar-rera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i
Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat
i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Jaume Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assistits per I'lllm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.Excusa la seva assistència el Sr. Josep L. Olmedo i
López.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pagonabarraga i Garro
Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 de novembre de 1991, l'esborranyde la
qual ha estattramès atotselsmembres del Consistori; i s'aprova incorporant-hi una precisió del Sr. Mas.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 d'octubre de 1991 (NC-141), que designa representant de l'Ajuntament a la Comissiód'Urbanisme de Barcelo¬
na el Sr. Manuel Tuñí i Vancells.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
desembre de 1991 (NC-171), que constitueix la Comis¬ sió de Benestar Social ien determina els membres i les funcions.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
desembre de 1991 (NC-172), que atribueix el Sr. Josep Marull i Gou les delegacions de firma corresponents a
competències delegades al Gerent dels Serveis Cen¬ trals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
desembre de 1991 (NC-173), que manté els Srs. Albert Galofré i Isart i Joan Conde i del Campo enl'exercici de les funcions de Coordinador de Serveis de Personal i
Organització i de Director dels Serveis Generals, res¬ pectivament, fins al dia 31 de desembre.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
desembre de 1991 (NC-174), que dóna a la Comissió Gestora de laMuntanya de Montjuïc la nova denomina¬ ció de Comissió Gestora del Parc de Montjuïc i en
nomena Vice-president Executiu el Sr. Josep Espinàs i
Xivillé.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
desembre de 1991 (NC-175), que designa l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma representant de l'Ajuntament a la Fundació del Centre del Vidre.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de3 de
desembre de 1991 (NC-176, 177 i 178), que nomenen els Srs. Josep M. Figueras i Jacomet, Jaume Tomàs i Vidal, i Miquel Sanlley i García Coordinadors de Serveis
dels Districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Gràcia, res¬
pectivament.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de
desembre de 1991 (NC-179), que nomena el Sr. Rafael Manzanera i López, Coordinador de Serveis de
l'Àrea
de Salut Pública.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de desembre de 1991 (NC-180), que designa els membres de la Comissió d'Imatge (l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma
com a President, i la ll ima. Sra. Eulàlia Vintrói Castells, i
l'll im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, com a Vocals) i també els Assessors i el Secretari.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de desembre de 1991 (NC-181), que nomenael Sr. Santia¬
go Costa i Orfila, Coordinadorde laComissió d'Imatge.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de desembre de 1991 (NC-182), que adscriu la Gerència
d'Imatge alRegidor Portaveu del Govern,sota la depen¬ dència immediata del Coordinador de la Comissió d'I¬ matge.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-192 i 190), que designen, respectivament, els membres del Plenari i del Comitè
Permanent del Consell Municipal de CirculacióiSegure¬ tat Vial.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-193 i 195), pels quals,
respectivament, es deixasense efecte el nomenament del Sr. Ramon Gironès i Pagès com a Coordinador de Serveis del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i se'l nome¬
na per ocupar el lloc de Conseller Tècnic de la Presi¬
dència de l'esmentat Districte.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-194 i 196) que nomenen
el
Sr. JosepM. Lucchetti i Piu, Coordinador de Serveisdel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el Sr. Gabriel Lucena i Ocaña, Coordinador de Serveis del Districte de les Corts.RatificareI decret del'Alcaldia, de 16 de desembre de 1991 (NC-191); que nomenamembre del Consell
Munici¬
pal del Districte del'EixampleelSr. Ramon Fleta iMartín,
NÚM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 295
Ratificarels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-186-189) que designen amb caràcter
definitiu Regidor President dels Districtesde Sarrià-Sant
Gervasi, les Corts, Gràcia, i l'Eixample els ll ims. Srs. FèlixAmat i Parcerisa, Teresa Perelló i Domingo, Xavier
Vallsi Serra, i Antoni Marcet i Rocabert, respectivament. El Sr. Lacalle lamenta el retardque s'ha produïten la
designació de les
Presidències
d'aquests
quatre Distric¬tes, però es
felicita de la decisió
presa finalment perl'Alcaldia, que evitarà la judicialització dels nomena¬ mentscorresponents atres Districtes.
El Sr. Cullell manifesta la decepció del seu Grup pel
nomenament del Districte de Gràcia, encara que el
sentit comú s'hagi finalment imposat en els nomena¬ ments corresponents alsaltres tres Districtes; i subratlla ques'han perdut sis mesos en aquestes designacions i
que els
dictàmens
jurídics
sobre
aquestaqüestió,
lliu¬rats al seu Grup, han servit per afermar-lo encara més
en les seves posicions, de manera que no li resta altra via que el recurs contencioso-administratiu, al qual el
seu Grup no desitjava pas arribar i per això oferí
diverses fórmules, fins i tot la responsabilització entots els Districtes de laCiutat, pertal de mantenir allòque és
essencial al procés de descentralització que aquest Ajuntament adoptà, i al principi democràtic d'un home
un vot, i l'atribució de la Presidència de cada Districtea
laforçaque hi ha guanyat les eleccions. Afegeixque no acaba d'entendre perquè l'Alcaldiahapres una actitud
que sembla respondre més a una obsessió patològica
que no pas a un propòsit de gestióraonable de la cosa
pública; i que ningú no discuteix el principi d'autoritat que l'Alcaldia pretén defensar, però l'autoritat es gua¬ nya pel convenciment i no pas per la imposició de
mesures que el poble no acaba d'entendre.
El Sr. Batlle i Bastardas observa que el Sr. Cullell no està qüestionant pas un acte de l'Alcaldia, sinó una decisió democràtica presapel màxim
òrgan
representa¬ tiu de la Ciutat, jaque fou aquest Plenari qui, en ús de l'autonomia local que li atorga la Constitució, i de la potestat d'autorganització que li reconeix la Llei de Bases de Règim local, aprovà unes Normes d'Orga¬nització dels Districtes quesón les més democràtiques, participatives i descentralitzadores que s'han produïten el conjunt dels Municipis espanyols.
El Sr. Alcalde lamenta els termesen què s'haexpres¬
satel Sr. Cullell, i significa que el governdels Districtes
es tirarà endavant fent una aplicació estricta de la
normativavigentaprovadamajoritàriament, la qual, mal¬ gratles reiteradestergiversacionsque s'han fet, segons elsdictàmensjurídics és plenamentvàlidai preval sobre
altres normes i, tanmateix, s'oferí al Grup de Conver¬
gència i Unió la fórmula de lacopresidència, acceptada
inicialment, si bé, després, la intervenció del Cap del
Grup
impedí arribar a una entesa definitiva; i que elsmesos perduts que el Sr. Lacalle lamentava s'han
esmerçat a tractar de trobar una solució que evités la judicialitzaciódel problema.
El Sr. Cullell deixa constància que la fórmula de la
copresidència no fou acceptada en cap moment pel
Grup
deConvergència
i Unió; i que elseu discurs notéres en comú amb el de l'Alcaldia perquè les
seves paraules, que l'Alcaldia ha considerat ofensives, tenien per objecte defensar unAjuntamentelegit democràtica¬
ment i que funcionés també democràticament en com¬
pliment del mandat rebut dels electors.
El Sr. Alcalde insisteix que en un determinat moment
de la negociaciósemblàque hi havia unposicionament
del Grup de Convergència i Unió, que després es canvià; i que segons la llei, els Ajuntaments poden determinar com serà la seva descentralització i així ho ha fet, democràticament, aquest Ajuntament.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Laca¬ lle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia de 7 de novembre de 1991 (EF-543 i544), que aproven reconei¬
xements de crèdits per import de 261.030.977 i 5.258.397 pessetes, respectivament.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 30 desetembre de 1991 (EF-675), que aprova els Comptes de Cabals
corresponentsal tercer trimestre de 1991.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (EF-619), que aprova reconeixe¬
ments de crèdits per import de 5.445.586.635 pesse¬
tes.
Quedarassabentat de la llista de reserves perreduc¬ ció pressupostària confeccionada per la Intervenció Municipal en compliment del decret de l'Alcaldia de 31 de juliol de 1991 (EF-394).
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 30 d'octubre de 1991 (E-420), que dóna trasllat ala Gene¬ ralitat de la proposta del Consell Escolar respectiu de mantenir al Col·legi públic del carrer Major de Sarrià, núm. 189 el nom de Col·legi públic Escoles Taber.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 2de desembre de 1991 (P-1304) pel qual, envirtut de concurs, es nomena laSra. M. Assumpciódel Valle i Andreu Cap de l'Oficina
Tècnica del Parc de Maquinària del Centre Gestor de Vialitat.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, que aprova les tarifes per a 1992corresponents als serveis d'entrada i aparcament de vehicles i escorxador de Mercabarna.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, que aprova les
tarifes per a 1992 corresponents a entrades, visites comentades, cursets, tallers, conferències i sortides de
camp a aplicarperpart de ParcZoològic de Barcelona,
SA.
Donar conformitat al text refós del Pla especial de l'illa limitada pel carrer de Ricardo Villa, la ronda del General Mitre i l'avinguda de Sarrià, amb desestimació de les al·legacions presentades en eltràmit d'exposició
al públic pels Srs. Alberto Puig i Menéndez i altres,
Miguel
Ángel
Algas i Nadal i Montserrat Sandoval i Sar¬rià.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el Ministeri d'Obres Públiques i Transports, per a continuar les actuacions en el Front marítim; B) amb la Diputacióde Barcelona, per a larealització d'un programa de Descentralització i Relacions ciutadanes;
C)amb la Universitat Pompeu Fabra, per alacol·labora¬
ció en programes de Gestió i Administració Pública; D)
amb la Generalitat de Catalunya, el Ministeri deCultura i la Diputació de Barcelona, relatiu al dèficit acumulat pel Consorci del Gran Teatre del Liceu; E) amb la Generali¬
tat de Catalunyai el Ministeri de Cultura, peral finança¬ ment de laprimera fase de lesobres de rehabilitació del Palau Nacional de Montjuïc com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya; i F) amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social, en matèria
d'atenció
a lesdrogodependències.
El Sr. Lacalle es congratula que s'hagi arribat a una
entesa per al pagament del deute acumulat pel
Gran
tal dèficit, que arriba
gairebé
als5.000 milions de
pessetes, i sobre garanties de
futur.
El Sr. Alcalde s'ofereix a informar amb més detall en
una altra ocasió i assegura que
s'està
avançantpositi¬
vament en la línia que aquest Ajuntament
ha anat
traçant a les altres
institucions.
S'inicia,tot seguit, el debat dels
assumptes
inclosos
a I ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de desembre de 1991, pel qual s'aprova inicialment el
Pla
especial de la
Residència
geriàtrica Seguí als
carrersde
la Mare de Déu de laSalut, núms. 49-51 i de SantCugat
del Vallès, núms. 60-62.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pel qual s'aprova inicialment
la
Modificació del Pla General Metropolità per ala reorde¬nació de les afectacions viàries al barri d'Hostafrancs i
s'acorda la suspensió pel termini de dos anys de l'atorgament de
llicències d'edificació,
parcel·lació
i
enderroc en els àmbits definits en el plànol annex. El
Sr. Bonet anuncia l'abstenció dels membres del seu
Grupen vista de la
transcendència de l'expedient,
que sobrepassa el marc estricte del barrid'Hostafrancs i
exigeix una major
informació, donat
quela
modificació
proposada, més que reordenar afectacions
viàries,
ve arequalificar com a sòls residencials terrenys
vials.
La Presidència recomana brevetat. El Sr. Bonet pro¬ testa per aquestainterrupció
i el Sr. Alcaldeprecisa
queha demanat concisió perquè l'ordre del dia d'aquesta
sessió és molt dens.
El Sr. Bonet, novament en ús de la paraula, insisteix
que en la seva opinió l'objecte de
l'expedient hauria
d'ésser tractat dintre d'unarevisiógeneral del Pla Gene¬
ral Metropolità i quehi ha mancade debatenqüestions urbanístiques de tanta
transcendència;
i opina que nos'han calculat bé les superfícies requalificades, punt que demana que s'aclareixi abans de
l'aprovació provi¬
sional.
El Sr. Truñó, en la seva condició de President del
Districte de Sants-Montjuïc, indica que l'expedient
és
ben conegut pel Consell Municipal del
Districte, el qual
n'ha apressat la tramitació.El Sr. Fernández reconeix que la proposta replanteja
el paper de determinades vies
públiques, millora les
zones verdes iequipaments del barri i determina empla¬ çaments per ahabitatges alternatius
d'alguns dels afec¬
tats i per a aparcaments.
Però
posa en relleu quela
modificació, que afectarà, sense comptar les afecta¬
cions del costat sud del carrer de Moianès, més de 1.500 persones i 500 habitatges, no deixa resolta la
relocalització de tots els afectats, ja que només preveu la construcció de 133 habitatges de promoció pública.
També expressa reserves quant als avantatges que
reportarà al trànsit la
perllongació
delcarrerd'Aragó fins
al de Moianès, ateses, sobretot, les possibilitats que ofereix el carrerde Tarragona.
S'aprova amb
l'abstenció
delsSrs. Cullell, Caminal,
Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet,
Alsi¬
na, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Ratificare Is acords de laComissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pels quals s'aprova:A) inicialment: 1) l'Estudi de
detall de la Plaça
deCatalunya, tram plaça de Catalunya,
núm. 2 i
carrerde Bergara,núm.
14;2)
elPla especial
de
reajustaments
del viari de la unitatd'actuació, núm. 1 de la Modificació del Pla General Metropolità al Parc de Montjuïc;
3)
el Pla especial deconcreció d'ús i tipus d'equipament
alcarrerde la Immaculada, núm. 22; i 4) el Pla especialde desenvolupament d'un equipament
geriàtric assistit
pera Càritas, al carrer de Torrijos-cantonada al de Sant
Lluís, promogut per
Càritas
Diocesana.B) definitivament: 1) l'Estudi
de detall
d'ordenació
de
volums i tractament de mitgera del solar ubicat a la
cantonada del carrer de Balmes ambl'avinguda Diago¬
nal; i 2) l'Estudi de detall d'ajustament d'alineacions i
reordenació de volums al carrer de Perelló, núms. 38-44.
El Sr. Marcet, en consonància amb els informes de la
Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l'Eixam-ple i del Consell de Districte,
justifica el
votfavorable del
seu Grup a l'Estudi de detall corresponent a
la finca,
núm. 2 de la plaça de Catalunya
i 14 del
carrer deBergara
perquè
contribuirà
ala
configuració definitiva
de la plaça de Catalunya; ara
bé,
demanagaranties del
manteniment de lavolumetria establertapel PlaGeneral Metropolità, assenyala unapossible
contradicció
entrela desaparició d'una sala
cinematogràfica
i els acordsanteriors de protecció dels teatres i cinemes del centre de la Ciutat, recomana el manteniment de les façanes
actuals i pregunta sobre el futur de l'edifici del
cafè
Zu¬
rich.El Sr. Fernández comparteix les preocupacions del
Sr. Marcet i hi afegeix la
conveniència
d'establir untractament unitari per als tres immobles existents en aquell indret, motiu pel qual el seu
Grup
opta perl'abstenció en tal expedient, mentre que votarà favora¬
blement, després dels aclariments rebuts en
relació
al
Pla especial de reajustaments viaris a la unitat
d'actua¬
ció núm. 1 del Parc de Montjuïc.
Referint-se després a l'Estudi de detall del carrer
de
Perelló, núms. 38-44, fa avinent que deu diesdesprés
de l'aprovació inicial, el Districte va emetre un
informe
desfavorable perquè s'augmentava l'alturareguladora
màxima fixada pel Pla GeneralMetropolità,
elvolum
edificatori es concentrava en el costat de muntanya imancava un document urbanístic definidor de tot el front del carrer de Perelló; que l'àmbit de la
suspensió
de llicències establerta en el dictamen següent inclou
un oasi urbanístic, que correspon precisament a
tal
Estudi de detall; i que per tots aquests motius,
els
membres del seu Grup votaran negativament aquest
document.
El Sr. De Nadal, en la seva condició de Presidentdel
Districte de SantMartí, informaque l'Estudi de
detall
del
carrer de Perelló s'ajusta a la normativa
urbanística
vigent; queel manteniment de la
configuració actual
del
costat de muntanya del carrer de
Perelló és coherent
amb l'ordenació de lafaçana marítima; i que per raons
jurídiques i econòmiques no sembla convenient
obstruir
l'atorgament de la
llicència
urbanística demanada
pels
promotors.
El Sr. Fernández pensa que, en tot cas, el
Districte
hauria d'haver emès un nou informe; i que
l'Estudi
de
detall proposat nogaranteix el traçat delcarrerde
Pere¬
lló.
El Sr. De Nadal assegura que
s'incorporarà
al'expe¬
dient un informe del Districte en el sentit que haindi¬
NÚM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 297
El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet,
aclareix que l'Estudi de detall corresponent a la plaça
de Catalunya redueix lleugerament el volum edificable;
que
el Pla
de
protecció de
teatres i cinemes
és
posterior
al drets adquirits pels promotors, tanmateix, gràcies al diàleg
persuasiu
ques'ha
mantingut, s'ha aconseguitpreservar un
dels cinemes,
quetindrà
entrada
perla
plaça
de
Catalunya i,
pertot
això,
la llista de sales
aprotegir
només
enrecollia
un; que esmantindrà
unapart
de la
façana i
sen'enderrocarà
unaaltra,
però,
entot cas, queda garantida la coherència amb la morfolo¬
gia
del conjunt
de la
plaça (sobre la qual
properaments'exhibirà una maqueta) atenent les recomanacions de
la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de
l'Ei-xample, la qual, a pesar dels retrets d'ésser massa
conservacionista que sovint se li fan, ha optat aquesta
vegada per
l'enderroc d'una
part significativa, fet quepermetrà
l'eclosió
de la llibertat
decreació arquitectòni¬
ca; i que el cas de l'edifici del Cafè Zurich està
condicionat per la possibilitat de trobar en sis mesos
una solucióper a lesdependències dels Ferrocarrils de la Generalitat.
El Sr. Alcalde reclamaunaespecial atenció al mante¬
niment de la plaça de Catalunyaen lafase de transició
urbanística que està vivint.
S'aprovael dictamen amb l'abstenció delsSrs. Laca-lle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez
en l'apartat A-1) relatiu a l'Estudi de detall de les finques, núms. 2 de la plaça de Catalunya i 14 del carrer de Bergara, i amb el vot en contra d'aquests mateixos Regidors en l'apartatB-2), relatiua l'Estudi de detall de les finques 38 -44 del
carrer de Perelló..
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pel qual s'acorda lasuspensió, pel termini d'un any, de l'atorgament de llicències de
parcel·lació de terrenys, d'edificació i d'enderroca¬
ment, en els àmbits definits en el plànol annex, cor¬ responents a les illes delimitades pels carrers de Fer¬ nando Poo, del Ferrocarril, el Cinturó Litoral i la rambla
del Poblenou.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8 de novembre de 1991, pel qual s'aprova inicialment el Projecte de connexió del carrer de Badajoz amb l'avin¬ guda Diagonal.
Ratificare Is acords de laComissió de Govern, de 13 de desembre de 1991, pels quals s'aprova inicialment: 1) el Projecte d'urbanització de la Carretera del Prat
entre els carrers de l'Energia i de l'Alumini; i 2) el
Projected'urbanització delcarrer de Pallarsentre els de
la Selva de Mar i de l'Agricultura, i del carrer del Treball entre els de Pallars i de Veneçuela.
S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬ dents.
ALCALDIA
Constituir, amb la Diputació de Barcelona, el Port
Autònom de Barcelona, la Universitat Politècnica de
Catalunya,
la Universitat de Barcelona i l'Associació«Barcelona, fes-te a la Mar», el Consorci El Far, Centre de Treballs del Mar, perdesenvolupar activitats relacio¬
nades amb la cultura marítima; aprovar-ne els Estatuts que s'adjunten; i facultar l'Alcaldia per desenvolupar i
dictar les disposicions complementàries i signar la do¬ cumentació pertinent per a la formalització dels acords
anteriors.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, i Alsina.
Constituir, amb la Diputació de Barcelona i el Port Autònom, el Consorci de les Drassanes de Barcelona,
pertal de portaraterme la rehabilitaciói conservació de l'edifici de les Drassanes, realitzaractivitats de promo¬
ció de la cultura marítima i d'interès ciutadà, i coordinar
la gestió de les tasques que s'hi desenvolupin; aprovar els Estatuts del Consorci de les Drassanes que s'adjun¬ ten al present dictamen; adscriure l'edifici de titularitat
municipal de les Drassanes al Consorci de les Drassa¬
nes de Barcelona; i facultar l'Alcaldia per a desenvolu¬ par i dictar les disposicions complementàries i signar la documentació pertinent per a la formalització dels acords anteriors.
El Sr. Bonet indica que no sóngens clars ni l'objectiu ni el perquè de la constitució d'un Consorci per a la
gestió d'un edificique era des de fa temps mereixedor de més atenció perpart del govern municipal; i que no troba convenient l'adscripció de l'edifici al nou Consor¬ ci, l'objectiu final del qual noés conegut, jaque no creu
justificat crear-lo només per esgarrapar uns diners del Ministeri d'Obres PúbliquesiTransports: enconseqüèn¬ cia, demana que el dictamen quedi sobre la taula fins
que s'hagin aclarit aquests aspectes.
El Sr. Alcalde precisaqueel dictamen desitjaresoldre el conflicte derivat de l'existència d'un museu provincial en un edifici municipal, i aconseguir del Ministeri d'O¬ bres Públiques i Transports una ajuda per a conservar-lo.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, i Alsina.
Informe sobre els eixos i criteris bàsics del Programa d'Actuació Municipal 1992-1995.
El Sr. Lacalle demana que es retiri aquest punt de l'ordre del dia, ja que té prou importància per dedicar-li
una sessió extraordinària com demanava laseva carta de 14 d'octubre, i no és acceptable haver de debatre
ara un informe que els membres d'aquest Plenari s'han
trobat damunt de la taula i no hantingutocasió de llegir
i ni de valorar degudament.
El Sr. Alcalde puntualitzaque en una propera sessió
es discutirà degudamentel Programa d'Actuació
1992-1995 i avui només es tracta de presentar un informe seguit d'un debat per facilitar-ne l'elaboració.
El Sr. Lacalle, en vista d'aquests aclariments de l'Alcaldia, esmostra disposat a participar en el debat.
El Sr. Cullellsuggereix que es doni perlliurat l'informe i s'admeti la possibilitat d'intercanviar dades fins a la
propera sessió, però que el debat es posposi fins al
gener perquè pugui fer-se seriosament.
El Sr. Armet matisa que aquest punt s'ha inclòs a l'ordre del dia d'avui per tenir un debat previ en què
poder escoltar les opinions de tots els Grupssobre els
eixos i criteris sobre el Programa d'Actuació Municipal,
en els propers quatre anys, deferència que no té gaire
precedents en la pràctica política.
El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr. Clos, recorda que segons les Normes de
Participació
Ciutadana l'aprovació del Programa
d'Actuació
Munici¬ pal exigeix lacelebració prèvia d'audiències públiques
als Districtes de manera que la intenció de la inclusió
suscitar uns criteris generals que
orientessin les
priori¬
tats d'actuació a recollirenel document que es portarà a aprovació plenària.
El Sr. Cullell insisteix que l'esquema de l'informe
s'havia d'haver distribuït amb temps suficient, com és
habitual en la pràctica
parlamentària
i, per tant,el
seu Grupno es vol sentir implicatenel debati demana
queconsti en acta la decisió de no participar-hi i la seva
protestapels mètodes poc transparents
de la majoria.
El Sr. Alcalde no considera pertinent estalviar la presentació de l'informe previst, a
fi d'encetar
unareflexió sobre els eixosfonamentals delPrograma d'Ac¬
tuació Municipal.
El Sr. Clos comença la seva
exposició
dient que l'objectiu d'aquest punt de l'ordre deldia és suscitar
informacions que puguin ser
útils
enl'elaboració
delPrograma
d'Actuació
Municipal peral
properquadrienni
seguint la pràctica habitual al començament
de cada
mandatcorporatiu; que les proritatsen
l'actuació
durant el mandat han de partir dels treballs i documentacióexistents tant per la continuïtat de la majoria en el
govern com per la riquesa del debat
ciutadà sobre el rol
i la projecció de Barcelona, i entre aquests documents cal citar el Pla Estratègic i els treballs per alapreparació
de la nova Carta Municipal.
Referint-seprimerament al Pla Estratègic,
l'elaboració
delqual aplegà més de dues-centes entitatsque durantmesos treballaren de forma modèlica per extreure el
pensament de la ciutat sobre el seu futur, recorda que té per objectiu consolidar Barcelonacom una
metròpoli
emprenedora i europeaamb incidència sobre lamacro-regió europea, on
geogràficament
se situa amb unaqualitat de vida socialment equilibrada i fortament ar¬
relada en la cultura mediterrània; que d'aquesta defini¬
ció emanen tresestratègies bàsiques: 1) la
configuració
de Barcelona com un dels centres direccionals de lamacroregió europea en
què
se situa;2)
millora de la qualitat de vida i delprogrés
de les persones; i3)
potenciació de les indústries, de la formació professio¬
nal i dels serveis avançats a les empreses; i que aquestes estratègies bàsiques es divideixen en
subob-jectius i el seu seguiment està confiata trescomissions específiques.
Tocant després als treballs de preparació de lanova Carta Municipal, considera que cal recrear la Comissió
existent en el mandat anterior per enllestir la tasca,
trobar un consens entre totes les forces polítiques presents en el Consistori i simplificar els aspectes de
caràcter reglamentari.
Enumeraa continuació els dotze elements essencials
que es desprenen dels treballs realitzats fins ara i que són: 1) la reafirmació de Barcelona com a capital de
Catalunya i el reconeixementde les funcionsque assu¬ meix, però que superen l'àmbit local; 2) la necessitat
d'un model de relació de Barcelona amb l'entorn metro¬
polità; 3) la participació de la Ciutat en les infrastructu¬
res viàries, portuàries, aèries i de telecomunicacions; 4)
l'ampliació dels serveis locals perla via de la coopera¬ ció i delegació de competències, quan calgui, en el
camp de les policies locals, l'extinció d'incendis, el transport i el sanejament; 5) la participació en l'ense¬
nyament no universitari i en la política d'habitatge; 6) la
voluntat d'assumir plenament les competències urba¬
nístiques que pertoquen al Municipi per a una acció eficaç sobre la realitat territorial a fi de superar la inferioritat de condicions en què es troba en compara¬
ció amb altres ciutatsespanyoles; 7)l'aprofundimentde
la descentralització territorial a fi d'assolir una major
participació i més
eficàcia
en laprestació dels
serveis;8) la consecució del règim fiscal especial reconegut ala ? Llei d'Hisendes Locals; 9) la implantació d'un esquema
organitzatiu que superi les cotilles imposades per la legislació local general, donant carta de naturalesa a
experiències com la dels Centres gestors i la de les
Empreses i Organismes autònoms municipals; 10) la
conjunció dels treballs del Pla
Estratègic
amb la revisiódel Pla General Metropolità.
Assenyala que el Programa
d'Actuació
Municipal hade partir de la continuïtat de les accions endegadesen el mandat anterior; i que la primera preocupació ha d'ésser procurar que allò queja funciona ho faci tan bé
com sigui possible.
Dintre de les actuacions que caracteritzaran el man¬
dat,destaca, enprimer lloc, els projectessegüents que
impliquen un grau de
transformació profunda
de laCiutat i completen l'esforç extraordinari desenvolupat
en
l'organització
dels JocsOlímpics:
el Port vell, l'orde¬nació de lafaçana
marítima
del Poblenou, la transforma¬ ció de la zonaferroviària de la Sagrera i la construcció de la segona gran estació, laurbanització
de la Diago¬nal des de la plaça de les Glòries fins al mar, el
desplegament de les àrees de nova centralitat (espe¬
cialment la de Renfe-Meridiana) i la utilització dels so¬ brants dels cinturons per edificar-hi habitatges assequi¬
bles. Hi esmenta en segon lloc l'eix del carrer
Tarragona, l'acabament de l'illa d'or de la Diagonal, el complex format pel passeig Nacional, el passeig
Marí¬
tim i el Parc Biomèdic, la renovació de Ciutat Vella i la
seva extensió cap al Poble-sec, el Palau de Congres¬
sos, la infrastructura de telecomunicacions (especial¬
ment del cableòptic),la implantació de la via d'amplada
europea i l'arribada del tren d'alta velocitat, la localitza¬
ció a Barcelona d'Euronews i Eurofed, l'ampliació del Parc Tecnològic, la construcció de la línia de metro de Barcelona-Montjuïc, latransformació de la plaça Cerdà,
l'acabament de laplaça de Catalunya, el
túnel
d'Horta,la solució definitiva per al Born, el desenvolupament del
Pla central del Raval, l'obertura de l'avinguda de Cam¬
bó, i la transformació del marge del Besòs, consensua¬ da amb l'Ajuntament de Sant Adrià.
Comenta la cooperació de la inversió pública i la privadaenl'execució dels projectes citats i significaque
el contingut del Pla d'Actuació Municipal ha de
garantir
el funcionamentòptim de l'estructura municipal posant
un èmfasi especial en la millora de la qualitat de vida
dels ciutadans tant en els aspectes relatius a la cor¬ recció de desigualtats i desequilibris i a l'eficàcia dels
serveis (assistència primària, lluita contra l'absentisme escolar, rendibilització i aprofitament dels nous equipa¬
ments esportius, promoció de la salut), com en
aquells
altres relatius al funcionament de la ciutat (actuacions sobre lamobilitat, lacirculació, lacongestió, elmanteni¬
ment dels equipaments) i a la justícia i seguretat ciuta¬
dana; que haurà d'insistir també en els projectes
refe¬
rents a la infrastructura cultural que han d'esdevenirun
altre dels elements definidors del mandat; i que
haurà
d'ésser extremadamentbel·ligeranten la lluita contrales
desigualtats i desequilibrisque es produeixen ala
Ciutat
parant especial atenció als aspectes socials de
les
inversions urbanístiques per eliminar els «ghettos» ur¬ bans, potenciant la descentralització ciutadana i la
parti¬
cipació política i garantint el funcionament
òptim
dels
serveis personals i dels equipaments per aprofitar
al
NÚM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 299
El Sr. Lucchetti manifesta que el seu Grup ha partici¬
pat en
aquesta
primera declaració, oberta,
de criteris i
eixos per a la
confecció
del Programa d'Actuació Muni¬cipal, que
tal vegada
resultarà
massaprecipitat portar aaprovació la
properasessió,
tanmateix,
a pesar del seuacord de principi, fa al·lusió a certes discrepàncies en punts concretscom, per
exemple, el
casdel
Port vell.Recomana que es doni prioritat a les competències municipals pròpies per damunt d'altres funcions com¬
plementàries,
revisant els serveis actualment
en funcio¬nament per valorar si són realment competència de
l'Ajuntament; que s'impulsi l'establiment del règim fiscal
previst a la
Carta Municipal,
lacoordinació
institucionalamb laGeneralitat i l'augment de la participaciómunici¬
pal en els recursos
públics
perquè,
simés
no, arribin al percentatgedel 25%,
quan avui a Europa jas'està
parlant del
33%.
També creu que s'ha de consolidar la tasca dels
últims anys en el vessant de la funcionalitat de la Ciutat i del benestar social; que s'ha de desenvolupar una
política bel·ligerant amb els desequilibris territorials i les desigualtats socials mitjançant les actuacions integra¬
des, millorar l'atenció al ciutadàcom a usuari de l'Admi¬ nistració municipal i promoure unmodel social de ciutat
propi que tingui com a principis la participació cívica i
ciutadana,lacooperacióentre el sector públic i el privat, latolerància, la convivència, el voluntariat i la integració
social, mitjançant les prioritats que s'han exposat a les
quals afegeix la necessitat de posar l'accent en la realització del planejament aprovat, tant des de la
perspectiva metropolitana com des del
microurbanis-me, la protecció de les zones residencials, el espais lliures i la rehabilitació de Ciutat Vella per mitjà de Procivesa, experiència que s'hauria d'estendre aaltres
zones.
Considera igualment necessari incorporar-hi la pro¬ blemàtica de la seguretat, el Pla d'actuació de
l'Àmbit
de Benestar Social, elaborat a partir del Pla Estratègic
Barcelona 2000, el desenvolupament de la xarxa d'in¬ frastructures culturals, reordenant les prioritats en aquest camp, i la consolidació exterior de Barcelona tant amb els municipis de
l'Àrea
metropolitana i del'antiga Regió I, com en l'àmbit europeu mitjançant
iniciatives com el grup Eurociutats.
Confia, finalment, que abans del proper debat es trobaran vies que millorin la proposta.
El Sr. Lacalle, després d'advertir que el seu Grup reclama documentació per fer el diàleg més fàcil, però
està sempre preparat per parlar de Barcelona i que al final de la seva intervenció lliurarà un escrit amb les aportacions del seu Grup per afrontar el post '92, manifesta que els propers mesos Barcelona viurà uns dies màgics i escriurà una pàgina molt important de la
seva història; que la Ciutat s'ha mogut per empentes
puntuals com les produïdes el 1888 i el 1929, després de les quals caigué en llargues letargies, fenomen que s'ha d'evitar que es repeteixi després de 1992; que els
projectes del '92 han servit perquè l'Estat cancel·lés el
seu deute històric amb la nostra Ciutat,
que s'ha posat al dia i amb la qual s'haurà de comptar en una Europa
sense fronteres, però es podia haver avançat més si
s'haguessin
evitat les confrontacions entre la Generali¬tat i l'Ajuntament, de les quals són mostra ben notòria els casos de la Fira i del Gran Teatre del Liceu; que el '92 ha fet possible superar unaeroporttercermundista i el col·lapsecirculatori derivat de la
manca de cinturons,
franquejar
la muralla formada perla serra de Collserola,obrir la Ciutat al mar i conjurar el perill d'inundacions
que patien diverses zones urbanes.
Creu, doncs, que hi ha fonaments perafrontar amb
certa seguretat el post '92 sies procura que tot aquest
esforç il·lusionat no caigui en un pou sense fons i es posen en pràctica el Pla Barcelona 2000 i les altres iniciatives creatives de la Generalitat i de la societat civil. Percontribuir-hi, faconstar queel 1992 deixaunaCiutat millorada peròexhausta, on el trànsit, malgrat les noves infrastructures continuarà essent molt difícil, la fiscalitat serà aclaparadora, el deute municipal hipotecarà greu¬
ment el futur, la seguretat ciutadana deixarà molt que desitjar (per lamancad'efectlus de laguàrdia urbana, la descoordinació dels cossos policials, la lentitud de la
justícia i el problema de ladroga), i lacarestia de la vida
provocarà una fugida d'habitants cap a altres pobla¬ cions de l'entorn. També assenyala la necessitat de millorar sensiblement els transports públics, privatizant-los si fos necessari, i lapavimentació dels carrers; que l'Alcaldia hauria d'informar sobre el nombre d'habitat¬
ges que correspondran a Barcelona del Pla aprovat pel govern de l'Estat; que s'ha d'aprofundirenla políticade Benestar social; que, com indicava el Sr. Lucchetti, cal assolir el 25 % de participació local en els recursos
públics; que s'hand'intensificar elsesforçospermillorar
laqualitat de vida dels ciutadans i garantir-losunperfec¬ te funcionament dels diversos serveis públics munici¬ pals, ampliar zones verdes, promoure una bona oferta cultural, habitatges a preu assequible i reduccions en els nivells de fiscalitat i en el cost de la vida.
Propugna que Barcelona recuperi el seu lloc com a
plaça financera espanyola i europea; que s'estimuli la iniciativa privada i la societat civil a col·laborar per convertir la Ciutat en una plaça financera, firal, comer¬
cial, cultural i esportiva; que Barcelona no perdi la seva primacia dins Espanya pel que faafires i exposicions, i
es decideixi d'unavegada la ubicació de l'ampliació de les instal·lacions firals; que es facin les inversions en infrastructures culturals necessàries perquè Barcelona
es converteixi en una de les capitals culturals del sud d'Europa; i que s'han de captar manifestacions esporti¬
ves que assegurin la plena rendibilitat de les instal·la¬
cions construïdes. Pensa, en conclusió, que totes aquestes idees poden ajudar a fer vibrar la Ciutat després de 1992 I projectar-la cap a cotes més altes.
El Sr. Clos agraeix les intervencions anteriors i el material ofert pel Sr. Lacalle, que es poden convertiren
un element més de debaten elprocésdeconfecció del
Programa d'Actuació Municipal del quadrienni, que se sotmetrà a la consideració dels Districtes perquè hi incorporin les seves propostes de plasmació concreta
en el seu respectiu territori.
El Sr. Alcalde tanca el debat sobre el Pla d'Actuació
Municipal per als propers quatre anys recalcant que es
portaràal'aprovaciódel Plenarien elsmesosde gener o febrer, després de les preceptives audiències públiques
que estindran enels Districtes, i prendràcom a baseels treballs sobre la Carta Municipal i el PlaEstratègic.
AMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Negociat de Manteniment i Serveis
Declarar vàlid el concurs celebrat per a l'adjudicació
de 500 columnes anunciadores a la Ciutat per un termini de vuit anys; adjudicar definitivament
l'esmenta¬
da concessió a l'empresa
«Corporación Española de
MobiliarioUrbano, SA (CEMUSA), amb un
cànon anual
apagar a l'Ajuntament,
de
5.000 pessetes
percolumna
instal·lada; cancel·lar i retornar, llevat de
l'adjudicatari,
les garanties provisionals
constituïdes
per aprendre
parten l'esmentat concurs;
i
requerir l'empresa
adjudi¬
catàriaperquè, dins el
termini dels deu
dies següents
a la data en què rebi lanotificació d'aquest acord,
pre¬senti el document que acrediti haver
constituït la
garan¬ tia definitiva d'import de 2.000.000 de pessetesi
per¬què
comparegui el
seulegal representat el dia i
hora
que se li
indiqui
per ala
formalització del contracte.
El Sr. Fernándezanticipa elvot
negatiu dels membres
del seuGrup pels motius següents:
a) les
500 columnes
previstes, xifra que
duplica
gairebé el nombre de les
avui existents, saturaran laCiutat de suportspublicitaris,
sense comptar la publicitat
fixada
enmarquesines
i
altres plafons, i no se'n concreta
la
ubicació,
encara que ja, suposa on es concentraran;b) la proliferació de
publicitat en els nostres carrers es
contraproduent,
quan per llei s'ha
prohibit la
situada
enla proximitat de
les carreteres; c) la
resolució
de laComissió de valora¬
cions no està prou justificada; i d) el
disseny de les
novescolumnes hauria d'ésser coherentamb les carac¬
terístiques de l'entorn.
El Sr. Batlle i Girona, després de comentar que la
uniformitat de les columnes anunciadores, el tipus de
les quals s'ha trigat un any per
decidir,
trencarà la
coherènciaambl'entornurbà, anuncia el votnegatiu del
seu Grup
perquè
laconcessió s'adjudica
a un concur¬sant que ofereix 5.000 pessetes per
columna i
mes, quan altreshavien ofert
25.000 i 30.000,
menor preu que noquedajustificat
perles
excel·lències del disseny,
que tampoc figuraa
l'expedient.
El Sr. Armet puntualitzaque els
cànons són anuals i
no pasmensuals; que les
columnes actuals
escanvien
per altres de
més dignes, amb
undisseny de
granqualitat,
il·luminació
a la partsuperior i
inferior i incorpo¬
ració de rellotge i
termòmetre, i
totaixò
esfinança
amb
la publicitat de l'orla; que lavaloració
deles ofertes ha
tingut encompte la
funcionalitat i les
utilitats del model i
l'assumpció del manteniment per part
de
l'adjudicatari;
que juntament amb
l'expedient hi havia
unamaqueta
amb llum del model; i que, en definitiva, la proposta
contribueix a millorar la qualitat de vida al carrer sense costar res a l'erari municipal.
El Sr. Batlle i Girona insisteixque no ha vist el model; que segons les seves
notícies
els
cànons
eren men¬ suals; i que el nombre de columness'incrementa de les
300 actuals a 500 amb possibilitat d'arribar fins a les
1.000.
S'aprova amb els vots en contra
dels Srs. Cullell,
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,
Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i Àlvarez.
Direcció de Serveis de Control de l'Edificació
Aprovarinicialment l'Ordenança municipal sobrecon¬
dicions de protecció contra incendis en
els edificis,
d'acord amb el text elaborat per la Direcció de Serveisde Control del'Edificació i pel Servei d'Extinció d'Incen¬
dis i de Salvaments; sotmetre-la a informació pública
per un termini de trenta
dies; i,
peral
casde
noformular-s'hi al·legacions, tenir-la per
aprovada definiti¬
vament.S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIO I ECONOMIA
Negociat de Proveïments
Incrementar, per raó
d'interès general,
en una elnombre de parades fixes del mercat
de
Santa Caterina,
amb denominació de gel i amb la
numeració, situació
idimensions que figuren en el
plànol adjunt,
ques'a¬
prova.
Incrementar, per raó
d'interès general,
en unel
nom¬bre de dipòsits d'atuells del mercat
municipal de Felip II,
amb la numeració, dimensions i emplaçament que figuren en elplànol
adjuntdel Servei de
Conservació
i
Manteniment d'Edificis i Instal·lacions, que s'aprova.
Incrementar, per raó d'interès general, en un
el
nom¬bre de dipòsits d'atuells del mercat
municipal de
Montserrat, amb la numeració, dimensions i emplaça¬
ment que figuren en el
plànol
adjuntdel
Servei
de
Conservació i Manteniment d'Edificis i Instal·lacions,
que s'aprova.
S'aproven per unanimitat els tres
dictàmens
prece¬dents.
ÀREADE FINANCES
Negociat d'Administració de
Béns
Autoritzar el canvi de titularitat de la concessió del servei de barques de rems al Parc
de la Ciutadella
afavor de la societat Gestió d'Equipaments i Serveis
Ludiparc, SA, constituïda mitjançant
escriptura
pública
formalitzada el 17 d'abril de 1989 davant el notari Sr. Daniel Tello i Blanco, amb subrogació dels drets i obligacions de la Sra. Joana
González i Peña,
actual
titular, i restant subjecta a les condicions aprovades
pel
Consell Plenari el dia 22 de març de 1991.
Desestimaren totes les seves parts, per manca
de
fonaments legals, el recurs de
reposició
interposatpel
Sr. Emili Caballé i Aguilar, en
representació
de l'empre¬saEID, SA, contral'acord adoptat pel Consell
Plenari el
20 de marçde 1991, pel qual fou
adjudicat
aEdico,
SA,
elconcursper ala
construcció
igestió
d'un equipament
esportiu i un aparcament per a
automòbils
al'espai
anomenat Cotxeres Borrell; i completar l'esmentat
acord en l'aspecte d'entendre realitzada
l'adjudicació
afavor de la unió temporal d'empreses d'Edico,
SA,
Rosselló 231, SL.
S'aprovenper unanimitat els dos
dictàmens anteriors.
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
Aprovarmodificacions de
crèdits
dinsdel
Pressupost
General de 1991, de conformitat amb la
documentació
adjunta.
El Sr. De Nadal comental'abast d'aquestes
modifica¬
cions, que tenen per objecte la
regularització dels
comptes d'interessos mitjançant
estalvis i els
majors
NÛM. 8 29-11-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 301
El Sr. Mas anticipa el vot negatiu dels membres del
seu Grup en constatar que la diferència d'interessos
puja uns
5.000 milions de pessetes i s'hi han
de
destinar les reduccions pressupostàries operades al
mes dejuliol i els majors ingressos obtinguts del Fons
de
cooperació
local, itotaixò
confirmaels advertimentsde l'Interventori del seu Grup municipal sobre el càlcul
dels interessos.
El Sr. Àlvarez també avança, per les mateixes raons
que ha
adduït el
Sr.
Mas, el
vot negatiu dels membresdel seu Grup, contrari ales modificacions pressupostà¬
ries quan tenen una proporció tan alta respecte al total del Pressupost.
El Sr. De Nadal replica que la comptabilitat que
s'estrenarà el proper any, permetrà periodificar els Im¬
postos
i
evitarà
desfasaments; i
que no troba mancat de rigor aplicar els majors ingressos corresponents a 1990 a desviacions en el pagament d'interessos del mateixexercici.El Sr. Mas precisa que no ha criticat que els majors ingressos obtinguts s'apliquin al pagament d'uns inte¬
ressosque es deuen; sinó que s'apliquen a tal finalitat
200 milions de pessetes que s'havien de destinar al pagament de subvencions a determinats vehicles que
gaudissin de
plaça
d'aparcament, altres 200 milions depessetes que s'havien d'haver dedicat atransferències
a famílies per a habitatge social, i 698 milions més corresponents als contractes de clavegueram, com també 50 milions previstos per a promoció de l'ocupa¬ ció.
El Sr. De Nadal puntualitza que tots els interessos són ja pagats i només s'està fent una regularització pressupostària.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Direcció de Serveis d'Ingressos
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals per a 1992.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les propostes següents:
Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬
nances Fiscals per a l'exercici 1992 i següents aprova¬
des inicialment pel Consell Plenari el 25 d'octubre de 1991, i aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s'assenyalen en el document adjunt (annex únic),
com a conseqüència de l'acceptació parcial d'algunes
de les reclamacions presentades, en els termes que resulten de les modificacions introduïdes.
Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬
nances Reguladores de Preus Públics per a l'exercici
1992 i següents aprovades inicialment pel Consell Ple¬ nari el 25d'octubrede 1991, i aprovar-les definitivament amb les rectificacions ques'assenyalen enel document adjunt (annex
únic),
com a conseqüènciade l'accepta¬ció parcial d'algunes de les reclamacions presentades,
enels termes queresulten de les modificacions introduï¬
des.
En defensa d'aquestes dues propostes, el Sr. De
Nadal Informa que s'han rebut 31 reclamacions de
personesfísiques i jurídiques i dues més dels Grupsde
l'oposició;
que no experimenten modificacions les Or¬denances corresponents als vehicles de tracció mecଠnica, als bombers, als mercats, a la guàrdia urbana, a l'eliminació d'escombreries i a l'aparcament de vehi¬
cles; que han estat molt positives les observacions formulades perla Cambra de Comerç, Indústria i Nave¬
gació, la Federació de Gremis i el Gremi de Gestors; que la Cambra de Comerç té plantejat un contenciós sobre la procedència d'incorporar a les Ordenancesles subvencions municipals a determinats col·lectius amb baix nivell d'ingressos, però és voluntat de l'equip de govern anunciar en les Ordenances la seva política de subvencions per pal·liar situacions complexes i precisa¬ ment en aquest sentit s'ha admès una al·legació per
aplicar aquesta política a determinats casos marginals compresos en l'impost sobre les activitats econòmi¬ ques, que només eufemísticament poden ésser consi¬ deratscom ataisja que ambprou feinescobreixen els mínims de subsistència de determinades persones o unitats familiars.
Referint-se a les modificacions introduïdes en els textos de les Ordenances aprovats inicialment, comen¬
ta que esmantenen els percentatges anteriors, fins a la
promulgació de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat; que en l'impost sobre construcció, llicències i instal·lacions, els serveis municipals suplirán la manca de pressupost visat pel col·legi professional correspo¬
nent; i que s'han acceptat al·legacions percobrir llacu¬
nesde redacció, com la detectada en el tractament de
lessepultures a perpetuïtat.
Tocant al catàleg de vies públiques, indica que s'ha
perfeccionat gràcies a la col·laboració dels Districtes i s'han recollit rectificacions que responen a la realitat territorial; així s'han ampliat les zones en coeficients 0,50 i 0,75 i s'han rebaixat els coeficients correspo¬ nents a altres carrers, en atenció a les al·legacions de particulars i comerciants.
Assenyala la vàlua dels treballs realitzats, que són
millorables, i lapossibilitat de polir determinats aspectes de l'impostsobre les activitats econòmiques iesmostra disposat a actuar de portaveu davant del Ministeri d'Hisenda, que és qui fixa les quotes, si esdemostra la conveniència dels canvis, i a acollir les mesures que
perfeccionin un impost en virtut del qual I'activitat econòmica més potent paga més que aquella que no ho és tant.
El Sr. Cullell demana aclariments sobre els récla¬ mants i el Sr. De Nadal llegeix la llista corresponent.
El Sr. Àlvarez indica que el GrupPopular, pensant en els interessos dels ciutadans presentà quinze al·lega¬
cions, de les quals noméss'han acceptatunatotalment i dues parcialment; que s'ha perdut l'oportunitat de fer
un replantejament de l'impost sobre les activitats
econòmiques, sobre el qual el seu Grup presentà una moció perquè se n'ajornés l'aplicació i hi havia hagut
mancade diàleg enhaver-se defugitcrear unacomissió
negociadora amb els afectats.
Comenta que la recaptació peraquest darrer impost
augmentarà un 50% sobre la suma de rendiments de lesfigures tributàries que ha vinguta substituir, percen¬ tatge que el Grup Popular no pot acceptar i que farà créixer el nombre d'impugnacions i recursos com tam¬ bé el volum d'impagats (que avui supera els 12.000 milions pels conceptes de llicència fiscal i radicació) amb el consegüent agreujament de les dificultats finan¬
ceres municipals; que en la resta d'exaccions, l'aug¬
ment mai no havia d'haver superat les previsions d'in¬