GASETA
®
riUNICIPAl
DE
bAKCEIOMA
Núm. 8 - Any LXVIII
20 de
Març de
1981
Es publica
cada 10
dies
Dipòsitlegal
B.
1.824
-1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ 1 SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500
pessetes
Número corrent 15
Gaseta municipal - Av. Portal de
l'Àngel,
8-10,
3.a
La correspondència s'adreçarà al'Il.lm. senyor
Secretari general de l'Ajuntament
de
Barcelona.
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari
(23-XII-1980)
141
Al Saló de la Reina Regent de la
Casa Consisto¬
rial de la Ciutat de Barcelona,
el
vint-i-tresde de¬
sembre de mil nou-cents vuitanta, es
reuneix
el
Consell plenari, ensessió
ordinària,
sotala presi¬
dència de l'Excm. Sr .Alcalde, Narcís Serra iSerra,
i hi concorren els Il.lms. Srs. Tinents
d'Alcalde,
PasqualMaragall
iMira, Josep
Miquel
Abad
i
Silvestre i Antoni Comas i Baldellou, els
Il.lms.
Srs. Regidors, Mercè
Sala i
Schnorkowski, Pau
Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno,
Fe¬
lip Solé i
Sabarís,
Miquel
Bonilla
i
Ruiz,
Rafael
Piadas i Camps, Francesc
Borrell i Mas,
Albert
Serratosa i Palet, Josep Miró iArdèvol, Francesc
Blanch i Terradas, Francesc Martí i Jusmet,
Josep
Ignasi Urenda i
Bariego,
Maria Francesca
Masgo-ret i Llardent, Cèsar López i
Vera, Lluís
Reverter
i Gelabert, Jacint Humet i Palet,
Enric
Truno i
Lagares, Raimon Martínez
i Fraile,
Josep
Octavio
iFabregat, Germà
Vidal
iRebull,
Justinià
Martínez
i Medina, Agustí de Semir iRovira,
Núria Gispert
i Feliu,Josep Maria Serra i
Martí,
Guillem
Sánchez
i Juliachs, Francesc Xavire Millet iTusell,
Albert
Pons iValon, Ramon Martínez i Callen, Josep
Thió
i de Pol, Josep Bueno i
Escalero,
Carles
Güell
i
de
Sentmenat, Josep Maria
Comalrena de
Sobregrau
i Gal, Santiago Sánchez i
Pradell, Carles
Soldevila
i Rodríguez, FredericRahola
iAguadé i
Miquel
Ponsetíi Vives, assistits pel Secretari
general, Jordi
Baulies i Cortal.
Hi és present l'Interventor
accidental, Sr.
Josep
Aymar i Costa.
Excusen llur assistència els Il.lms. Srs. Regidors, Josep Maria Pujadas i Porta,
Jordi
Conill
i
Valls
i Jordi Guillén i Montenegro.
Oberta la sessió per la
Presidència
ales deu ho¬
res i quaranta-sis minuts és
llegida i aprovada
Pac¬
ta de la sessió anterior celebrada el 9 de desembre
de 1980.
En el Despatx d'ofici el
Consell
plenari acorda:
Quedar assabentat i
ratificar la
designació
dels
Srs. Albert Diaz i Vilella i Josep Maria
Torres
i Arnau com a Vocals dels Consells d'Administraciódel «Ferrocarril Metropolità de
Barcelona, S.
A.»
i de «Transports de Barcelona,
S. A.»,
efectuada
per acord de la Comissió
municipal
permanentdel
10 de julio de juliol de 1980.
Quedar assabentat del decret de
l'Alcaldia, del
8 de desembre de 1980, que nomena
l'Il.lm. Sr. Ra¬
mon Martínez i Callén Ponent per a la
normalit¬
zació de l'ús de la llengua catalana dins de
l'Ad¬
ministració municipal.Quedar assabentat del decret de
l'Alcaldia del 8
de desembre de 1980 que encarrega a
l'Il.lm.
senyorRegidor Lluís Reverter i Gelabert
la direcció i
con¬ trol de la utilització, conservació i mantenimentdels edificis municipals
centrals
situat ala
Plaça
de Sant Jaume, a la Plaça deSant Miquel i
al'A¬
vinguda delPortal de
l'Àngel.
Quedar assabentat
de
l'Ordre del
Ministeri
d'Ad¬
ministració Territorial, del lr. de
desembre de
1980, que nomena
el
Sr. Martí
Pagonabarraga i
Garro, Interventor de Fons en
propietat d'aquest
Ajuntament.
Quedar
assabentat i ratificar
l'acord de la
Co¬
missió municipal permanent,
del 22
de
desembre
de 1980, que autoritzala creació d'una
plantilla de
funcionaris municipals dinsel Servei municipal
de
Parcs i Jardins.
Quedar assabentat i
ratificar
l'acord de la
Co¬
missió municipal permanent,
del 22
de
desembre
de 1980, que
sol·licita del Ministeri
de
Sanitat i
Seguretat Social
la
subvenció
de
19.598.306
pesse¬ tes amb càrrec al Pla d'Inversions de 1980 comajut a les obres
d'equipament
de la
Unitat
Gerià¬
trica municipal.
Quedar assabentat
i ratificar
l'acord de
la Co¬
missió municipal permanent,
del 2 de
desembre
de 1980, que disposainiciar
els
tràmits
perquè
la
Ponència de nomenclàtor estudiï l'atorgamentdel
nom d'un carrer o plaça a JosepLlorens i Artigas,
Ramon Otero i Pedrayo i JoanLlongueras i Badia.
Quedar
assabentat i
ratificar
l'acord de la
Co¬
missió municipal permanent,
del 22
de
deseembre
de 1980, que disposa iniciarels tràmits
per ala
creació d'un premi per única
vegada
enhomenatge
a Sebastià Gasch i Carreras.
Quedar
assabentat
iratificar
els
acords de la
Comissió municipal permanent,
del 22
de desem¬
bre de 1980, que disposeniniciar
gestions
amb
l'Ins¬
titut Nacional de la Vivenda per a
establir les
bases dels futurs convenis de col·laboració adre¬çades a la promoció
d'habitatges de
protecció
ofi¬
cial, aprovat el
conveni-marc
per ala
promoció
de 400 habitatges de proteccióoficial
iel conveni
amb el Patronat municipal de
l'Habitatge
per a la reparaciód'habitatges de
l'esmentat Patronat,
i
facultar l'Alcaldia per a dictarles
resolucions
necessàries encaminades a l'efectivitat d'aquests
acords.
Es dona compte dels següents assumptes
inclosos
a l'Ordre del dia:
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Informe i propostes de
l'Alcaldia sobre els objec¬
tius de l'actuació municipal per a 1981.
Informe sobre la situació financera de l'Ajunta¬ ment de Barcelona i propostes a
la
Generalitat de
Cataluña i a l'Administració Central per tal d'e¬El Sr. Alcalde assenyala que aquests dos primers punts són fruit de l'experiència del primer any
complet d'actuació municipal segons uns Pressu¬
postos i un Programa redactats per aquest Consis¬ tori així com de la conveniència de dotar-nos d'un marc de treball per a l'any vinent que fixi els cri¬
teris i objectius per tal que el Programa, els Pres¬ supostos i la nova Plantilla responguin a unes lí¬ nies prèviament definides, i també de la necessitat de plantejar la situació específica de Barcelona per assolir l'equilibri pressupostari; que de l'examen de la situació anterior se'n deriva l'exigència, de
cara al futur, de millorar-la en molts camps i de
concentrar-la evitant la dispersió d'accions,
d'ob-jectius i organitzativa, i la conveniència de trobar
mecanismes de coordinació entre les Àrees; i que
l'experiència viscuda també ha revelat que el pro¬ blema més greu de la Ciutat és la seva situació fi¬
nancera i les dificultats per resoldre-la cosa que
perjudica la solució de totes les altres necessitats
ciutadanes: és indispensable, doncs, l'elaboració de
tot un programa de sanejament de les finances mu¬
nicipals com a pas previ per a la solució de totes
les altres necessitats ciutadanes.
Explicar tot seguit que els criteris que orientaran l'elaboració del Programa per a 1981 seran: lr. la
igualació de la Ciutat lluitant per a una equipara¬
ció d'estandards —cosa que no equival a unifor¬
mitat— entre el centre i la perifèria, atesos els dè¬ ficits de serveis de les diferents zones urbanes;
2n. la prioritat de la inversió sobre la despesa cor¬
rent donant preferència a les inversions que gene¬ rin més llocs de treball com a mesura per comba¬
tre l'atur, que repercuteixin sobre un major nom¬
bre de ciutadans, que permetin un ús social més
immediat i que comportin menors despeses de fun¬
cionament; 3r. la potenciació de la qualitat dels
serveis que pertoquen pròpiament a la competència
municipal: neteja, transports públics i circulació i protecció ciutadana; 4t. el manteniment dels ser¬
veis que l'Ajuntament presta subsidiàriament, amb especial atenció vers l'ensenyament i la tercera
edat; 5è. la millora de la relació entre l'Adminis¬
tració municipal i el ciutadà potenciant la infor¬ mació i els serveis d'atenció al públic; i 6è. la po¬ tenciació dels mecanismes de control tant pel que fa a la racionalització de la plantilla com pel que
fa a la revisió de les contractes i als costos de la inversió.
Analitza a continuació els objectius de cadascuna
de les Àrees agrupant-les en: a)
Àrees
bàsicament inversions: Urbanisme, Habitatge, Parcs i Jardins, Obres públiques i Circulació; b)Àrees
de Serveis:Neteja, Proveïments i Mercats, Transports públics,
Ensenyament, Joventut, Cultura, Esports, Sanitat,
Serveis socials, Protecció ciutadana, Empreses mu¬
nicipals i Informació; i c)
Àrees
interiors: Descen¬tralització, Reforma administrativa, Hisenda i Pro¬
gramació.
Passa després el Sr. Alcalde a comentar detalla¬ dament el programa per a equilibrar els nostres
Pressupostos que es concreta en el següent docu¬ ment:
«En acabar el primer exercici complet d'aquest Consistori considera l'Alcaldia que cal plantejar a la Generalitat de Catalunya i al Gobern Central de l'Estat la situació específica de Barcelona per tal de trobar les solucions que corresponen, donat que
malgrat d'haver-se congelat el dèficit del Trans¬
port públic i reduït en gran mesura el de tot l'A¬
juntament, continua havent-hi una forta diferència
entre els ingressos i les despeses d'aquest i de les
seves empreses de Transports.
Els dèficits de l'Ajuntament de Barcelona tenen dos orígens que requereixen solucions diferents:
l'Ajuntament en si mateix i els transports públics.
Pel que fa a l'Ajuntament, es fa necessari un
tractamentespecíficen primerlloc per la sevagran¬
dària, que requereix una estructura d'ingressos di¬
ferents i més pontents que els de la ciutats d'un nombre d'habitants més reduït; també, pel fet d'ésser el nucli central d'una àrea metropolitana, donat que això obliga a Barcelona atenir unvolum de serveis superior al que correspon al nombre es¬
tricte dels seus habitants; i també finalment, pel
fet de la seva capitalitat de Catalunya. Tots aquests
factors fan que el volum de serveis, és a dir, la des¬
pesa de l'Ajuntament de Barcelona, sigui superior al de les ciutats que no tenen aquestes caracterís¬
tiques i que, per tant, s'hagi fer front a aquestes
necessitats específiques.
D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona presta
uns serveis al ciutadà que en les altres ciutats són
competències de l'Administració Central o
Auto¬
nòmica i, per tant, són finançants per aquestes. Bà¬
sicament, aquests serveis són els de Sanitat, Ense¬
nyament, Cultura (Museus) i Serveis socials. L'es¬
timació de la despesa en aquests serveis ha estat
per al 1980 superior als 11.000
milions
de pessetes. No es tracta de transferir aquests serveis a altresAdministracions, donat que la seva gestió ha de ser
municipal com a la majoria de països, sinó d'ob¬ tenir les transferències de cabals que permetin la
seva prestació.
Entercer lloc, la situació específica de Barcelona
ve donada per un descens molt important als dar¬ rers anys de la inversió de l'Administració Central en les infrastructures viàries i de transports públics a la Ciutat.
Davant d'aquesta situació es proposa al Consell
plenari l'adoptació
dels acords
següents:Primer.—Iniciar amb la Generalitat de Catalu¬
nya i el Govern Central l'exposició de la situació
esmentada i també del programa de solució a fi
que tingui efectivitat per ala confecció del Pressu¬ post de 1981.
Segon. —Aquest programa d'equilibri pressupos¬
tari estarà basat en els següents punts:
—L'establiment de mecanismes de participació
municipal en els Pressupostos de l'Estat, que tin¬
guin en compte de forma mésrealista la diferència
de costos entre les ciutats grans i les dels cinturons
industrials d'una banda, i dels altres tipus de muni¬
cipis, de l'altra.
—La transferència de cabals en concepte dels
serveis que en les altres ciutats són finançats per l'Estat. Aquestes transferències es calcularan sobre els costos mitjans que per a l'Estat suposa la pres¬
tació delsesmentats serveis. En cas que a Barcelona
els costos siguin superiors, correrà a càrrec de l'Ajuntament la cobertura de la diferència.
—La conversió dels anomenats pressupostos de
liquidació de deutes dels anys 1975-79, en veritable
liquidació en lloc de la cobertura per crèdit de les
Cré-dit Local amb una moratòria de tres anys i un allargament dels períodes d'amortització.
—Manteniment de la transferència d'un punt i
migaddicional d'impostos indirectes per a la ciutat de Barcelona.
—Cobrament immediat del ròssec del Pressupost de Liquidació de Deutes de 1979 i calendari per a la cobertura del dèficit de 1980.
Tercer. —Seguint la proposta del Ministeri d'Hi¬
senda en la discussió dels Pressupostos Generals de
l'Estat pel que fa als dèficits municipals de 1980, presentar, tant aviat com s'hagi liquidat el Pressu¬
post de l'Ajuntament de Barcelona, els seus resul¬
tats al Ministeri d'Hisenda per tal de tramitar la cobertura del dèficit mitjançant un crèdit extraor¬ dinari votat a les Corts, acabant, d'aquesta manera,
la fórmula invial de recurs al crèdit per a aquesta
finalitat.
Quart.—Reclamar al Gobern Central i especial¬
ment als Ministeris d'Obres Públiques i Urbanisme
i de Transports i Comunicacions, el volum d'inver¬ sió que Barcelona necessita i correspon al seu pes
demogràfic i característiques metropolitanes. Coor¬
dinar l'actuació amb la Generalitat de Catalunya en
el cas que les inversions siguin competència auto¬
nòmica. Aquesta coordinació ha de tenir com
a
objectiu assolir que les transferències de cabals de
l'Estat a la Generalitat siguin les adequades a les
necessitats. En el cas que siguin competència de
l'Administració Central, per tal de tenir una posi¬
ció comuna d'exigència d'aquestes inversions.
Cinquè.—Urgir la renovació de la MUNPAL, a fi de limitar la consignació desproporcionada al pressupost municipal per aquest concepte i parti¬ cipar en una auditoria de la Mutualitat que ha de
ser prèvia al pagament dels deutes
imputats.
Sisè.—Reclamar del Ministeri d'Hisenda la pos¬
ta en pràctica del pla de Sanejament financer del
Consorci de la Zona Franca. El retard per part del Ministeri a assumir la seva responsabilitat pot
conduir a una pèrdua del patrimoni de la Ciutat
que aquest Ajuntamentmai acceptarà. Els usuaris
de terrenys de la Zona Franca, empreses públiques o empreses privades han d'actualitzar
a nivell rea¬
lista els pagaments pel sòl utilitzat. El futur del
Consorci ha de quedar reflectit en una llei que
remogui els obstacles d'una legislació caduca i
re-composi els seus òrgans de govern. Pel que fa al tema
dels transports urbans, abans
de proposar mesures adients a la situació
específica
de Barcelona, es fa necessari que es promogui la Llei de Transports urbans, promesa ja des de finals de 1979 per part del Govern i reiterada en la dar¬ rera discussió dels Pressupostos
generals de l'Estat.
Objectiu prioritari per part del transport públic municipal és la millora de la qualitat del servei. En aquest sentit es fa indispensable l'establiment,
per part de l'Administració Central, d'un mecanis¬
me de finançament que permeti la renovació del material mòbil.
En el cas de Barcelona és de la màxima
urgència
l'equiparació del seu Ferrocarril Metropolità amb el de Madrid per acabar amb una situació diferen¬ cial que es fa més greu amb el
pas del temps. El Consistori no coneix, en aquest moment, el
redactat final d'aquest Decret i adverteix a l'Admi¬
nistració Central de l'absoluta necessitat que un Decret que tant afecta a la vida de Barcelona sigui acordat amb coneixement previ de l'Administració
municipal de la Ciutat.
A més del Decret d'equiparació queden com a altres elements que han de completar la política
d'equiparació del Metro de Madrid amb el de Bar¬ celona, els següents:
—Indemnització a l'Ajuntament de Barcelona
per haver comprat amb fons municipals les com¬
panyies privades originàries del Ferrocarril Metro¬
polità. És prou conegut que l'expropiació del Fer¬
rocarril Metropolità de Madrid s'ha fet a càrrec de
recursos de l'Estat.
—Igualació de la inversió de l'Administració Cen¬
tral i Autonòmica en la infrastructura i superes¬
tructura del Ferrocarril Metropolità a Barcelona, respecte de la que s'ha fet a Madrid. Pel que fa al
finançament del material mòbil,es reclama igualtat d'actitud del Banc de Crèdit de la Construcció que
la mantinguda respecte del cas de Madrid.
Per tot això es proposa al Consell plenari l'adop¬
ció dels acords següents:
Setè.—Reiterar la posició acordada
en el Con¬
sell plenari de 28 de març de 1980, segons la
que
la Llei de Finançament del Transport públic ha de fixar els dèficits tolerables de les empreses de trans¬ ports com a conseqüència del preu polític del ser¬
vei, determinant una forma equitativa de finança¬ ment del dèficit entre l'Administració Central, l'Automòmica i la Local, i reclamant la seva més
urgent aprovació.
Vuitè.—Ratificar també l'acord de l'esmentat
Consell plenari segons el qual ofereix i reclama de l'Administració Central i de la Generalitat de Ca¬
talunya la discussió i elaboració d'un programa de reestructuració del Transport públic a Barcelona,
programa que fixarà els compromisos de cada Ad¬
ministració i que, en el seu dia, ha d'ésser obert a la participació dels municipis que integren l'Àrea
Metropolitana de Barcelona. L'Ajuntament de Bar¬
celona hi aportarà els estudis i polítiques definits
per la reestructuració de les empreses municipals.
Novè.—Urgir del Govern Central la immediata publicació del Decret d'equiparació del Ferrocarril
Metropolità
de Barcelona amb el de Madrid, i ne¬gociar els altres elements de
l'equiparació
que noestan inclosos en el Decret.
Convé emmarcar els acords anteriors en la polí¬
tica de la Generalitat de Catalunya. En
aquest sen¬
tit, es proposa:
Desè.—Traslladar els elements
que han d'inte¬ grar aquest programa d'equilibri pressupostari a la
Generalitat de Catalunya donada la transcendència
per al nostre país d'aquesta actuació, demanant el
suport i la coordinació d'esforços.
Finalment, plantejar que la situació específica de
l'Ajuntament de Barcelona requereix preparar el
marc legislatiu que hi ha de donar solució, és
a dir,
la Carta Municipal.
D'acord amb la moció aprovada per unanimitat el 29 de maig de 1980, i un cop constituïda la Co¬ missió ciutadana nomenada per l'Alcaldia i forma¬
da pels senyors Argullol, Estapé, Garcia Durán,
i
Onzè.—Presentara aquest Consell plenari abans
de l'estiu el text d'una ponència de síntesi amb proposta d'alternatives sobre les linees mestres de
la Carta de Barcelona i els Reglaments Municipals
d'Organització, Hisenda, Descentralització i Règim
Interior, per tal d'obrir una consulta a les entitats ciutadanes interessades i fer sentir la seu de la
Ciutat en la discussió de les lleis municipals d'àm¬
bit estatal i nacional.
Sense esperar el final d'aquest debat, en el curs del mateix s'arbitraran solucions en el sentit de
simplificar l'organigrama político-administratiu, a fi de donar més agilitat als processos de decisió.» La Presidència obre un primer torn d'interven¬
cions sobre ambdós documents de l'Ordre del dia
sense perjudici d'acotar posteriorment el debat.
El Sr. Blanchen nom dels Centristes lamenta que
la premura de temps amb què ban estat distribuïts
entre els membres del Consistori els informes en
debat, un dels quals lia arribat a les seves mans aquest mateix matí, n'impossibiliti un
anàlisi
apro¬ fundida per part dels Grups que no figuren al'e¬
quip de govern, i propugna una major regularitat
en la convocatòria de les sessions ordinàries, que
haurien de tenir una periodicitat mensual a fi d'e¬
vitar uns ordres del dia massa atapeïts, així com la
celebració de sessions monogràfiques. Entén que les declaracions efectuades recentment a la Premsa
per diversos Regidors responsables del govern mu¬
nicipal i els enfrentaments públics dins del Parte
del Progrés, integrat per partits d'ideologia tan in¬
compatible com l'oli i el vinagre, revelen la
ino-perància de l'esmentat Pacte i la conveniència que la força política vencedora de les eleccions
muni-cipjals bagués assumit en solitari la responsabilitat de regir el Municipi. Afegeix que la gestió de les diverses Àrees no ha estat satisfactòria car la selec¬
ció del seu personal tècnic directiu s'ha fet mitjan¬
çant criteris de clientélisme polític i subvalorant, malgrat la seva qualificació professional, el perso¬ nal tècnic de la Corporació; que la proliferació d'Àrees i d'organismes comporta unes despeses in¬
necessàries i així s'han destinat 37 milions de pes-»
setes per a la creació d'establiments afectes a
l'Àrea
de la Joventut quan existeixen associacions i enti¬ tats que haurien, en canvi, d'ésser ajudades, en
lloc de crear estructures paral·leles; i que per la
manca de temps que ha esmentat, el seu Grup no
té elements de judici suficients per a valorar en
consciència els objectius del Programa per a 1981. El Sx*. Rahola anuncia el suport d'Esqueira Re¬
publicana de Catalunya al document sobre l'equi¬
libri pressupostari municipal si bé sosté la neces¬ sitat d'adoptar, a curt o mitjà termini mesures, tendents a la reducció del dèficit als límits indis¬
pensables que no comportin disminució de la qua¬
litat dels serveis oferts als ciutadans, també expressa el suport delseu Partit alscriteris i objectius peral programa d'actuació de 1981, que són fruit de l'ex¬
periència del període de vida corporativa demo¬
cràtica i que combinen unes declaracions de prin¬
cipis amb unes actuacions puntuals de caraàter sec¬
torial de forma que al final de període podrán efectuar-se un balanç del seu compliment, el qual
està, però, en funció del grau d'eficàcia dels res¬
ponsables de la gestió municipal amb la qual se
senten solidaris. Per últim, fa notar que en una
Ciutat com la nostra on els preus dels aliments ar¬
riben a les cotes més altes d'Espanya, té molta im¬
portància la política de proveïments i de mercats
municipals; que quan els objectius parlen de con¬
trol de gestió dels mercats, s'ha d'entendre que aquest es farà per part dels Consells de Districte
a través de la seva presència a la Junta del Mercat en la qual aquests, els Consells de Districte, repre¬
sentaran al mateix temps els usuaris, tot això ac¬
ceptant en la seva plenitut l'art. 22 a) del Regla¬
ment dels Consells; i que els esforços de descen¬
tralització de l'Administració municipal no han de comportar una major burocratització ni una
dupli¬
citat d'estructures.El Sr. Borrell per Convergència i Unió sosté que la convocatòria de la present sessió sembla marcar
una nova trajectòria en la gestió municipal perquè es oreconeix que aquesta no és prou eficaç, i es
palesa la voluntat de millorar-la traçant el marc de les futures actuacions. Celebra, doncs, la inicia¬ tiva de l'Alcaldia que comporta l'acceptació,
amb
esperit receptiu i obert, dels suggeriments construc¬
tius sobre el govern municipal. Accepta el plante¬
jament fet per l'Alcaldia que implica un desig de millorar l'eficàcia de l'Ajuntament però entén que aquesta no depèn tan sols de la definició d'uns ob¬
jectius sinó de dos factors: l'estructura de l'Ajun¬
tament (que és massa complexa i acapara en reu¬
nions el temps qxxe els responsables de les
Àrees
bauxien de dedicar a la gestió) i la minimitzacióde la funció dels Regidors que s'han convertit en
uns superdelegats de serveis (tasca per a la qual no
estan sovint preparats ni professionalment ni tèc¬
nicament) en lloc de haver vist reforçada la seva
missió específica d'inspirar tota la política muni¬
cipal i de controlar la gestió dels Delegats de Ser¬
veis puix les comeses actuals dels Regidors circums¬ crites a una sola Àrea, limiten la seva visió global
de l'Administració municipal. Recorda que des de fa 14 mesos el seu Grup ve insistint contínuament,
si bé mai n'ba fet una qüestió de principi per soli¬
daritat amb l'equip de govern, en la conveniència d'una revisió, ara ja compartida pels altres Grups, de l'estructura municipal que concreta en la pre¬
sentació al Plenari per part del govern municipal
i dins d'un temps produncial: a) d'un projecte d'una nova estructuració municipal més àgil, més
operativa i m'és eficaç; i b) d'una proposta defi¬
nidora de la funció de Regidoridel seu acoblament als òrgans estructurals del Municipi, pretensions ambdues que ara ban tingut cabuda al programa de l'Alcaldia quan preconitza la reorganitzaciódels serveis centrals de l'Ajuntament i la simplificació dels processos administratius.
Subratlla que las sessions plenàries són
llarguíssi-mes i feixugues i els acords s'adopten per unani¬
mitat evitant d'arribar fins al fons de les qüestions
per no incidir en Àrees regides per companys; que
una participació més plena dels Regidors i la cele¬
bració de Plens d'informació i de debat sobre qües¬
tions específiques interessaria més als ciutadans en
la vida municipal: per tant, el seu Grup suggerí que en un període màxim de tres mesos el govern
municipal sotmetés al Ple uns nous ci-iteris de
funcionament del Consell plenari més àgils i més
participatius, proposta que no ha estat assumida
per l'equip de govern.
Assenyala després que els mitjans econòmics de
l'Ajuntament són migrats i cal esmerçar-los amb
efectivitat i rendibilitat; que no és cap model d'e¬ ficàcia que al nostre Metro treballin 66 persones
per Km. de línia quan a Roma i a Milà n'hi treba¬
llen la meitat i a Munic i a Hamburg, la tercera
sigui de 3 persones per llit quant hauria de ser de 2 o menys; que uns costos raonables requereixen
que els mitjans emprats siguin proporcionals als
serveis oferts; que això, el seu Grup proposà que
abans de tres mesos cada Àrea establís un progra¬ ma per a reduir al màxim la despesa en funció dels
serveis prestats, és a dir, a millorar l'eficàcia dels
serveis, mesurable en els seus índex o estàndards
que han de compararse amb els d'altres ciutats,
proposa que ha estat acceptada pel govern munici¬
pal sota la rúbrica de control de la despesa.
Continua dient el Sr. Borrell que la migració de
recursos ocasiona un un creixement continuat de
l'endeutament que ofega les nostres inversions i
desequilibri els Pressupostos i que en els últims 20 mesos s'ha incrementat en un 40 per 100 i es¬
caig; que les despeses de personal, que representen
un 50 per 100 del Pressupost ordinari, s'han incre¬
mentat en un 20 per 100 acumulatiu durant els dos últims anys; que tals fenòmens s'han produït
mal-malgrat haver augmentat en un 50 per 100 l'apor¬
tació de l'Estat als nostres Pressupostos; que aques¬
ta greu situació exigeix limitar al màxim la despesa
i donar preferència a aquelles inversions que re-duixin la despesa ordinària o, almenys, no l'aug¬ mentin; que na de les comeses dels Delegats de
Serveis ha d'ésser el control de la despesa en col·la¬
boració amb l'Àrea d'Hisenda i sota les instrucci¬
ons de la Permanent i del Pole; que per totes aquestes raons el seu Grup proposà de donar pre¬
ferència ales inversions que comportin una millora dels serveis i, alhora una reducció de la despesa de funcionament (cosa que equival a millorar els ín¬
dexs d'eficàcia) acceptant només en casos molt es¬
pecials les inversions que comportin un augment de
despeses.
Quant a la reforma administrativa i a la planti¬ llaorgànica, temes en què, sense cap intencionalitat
demagògica, els aspectes socials i humans han de privar per damunt dels estructurals, dels tècnics i
dels econòmics, comenta que la poca eficàcia de
l'Ajuntament no és pot imputar globalment als funcionaris, els quals no són ni millors ni pitjors
que la resta de treballadors d'arreu de Catalunya,
sinó als dirigents de la Casa Gran que han de
con¬
duir lamàquina municipal amb energia, flexibilitat
i eficàcia però cal donar-los plena responsabilitat
en l'exercici de llurs càrrecs en lloc d'encotillar-los en una estructura funcional; que els responsables
de l'aparell municipal avaluen de manera discrepat les necessitats de personal: per a uns n'hi ha
exces, per a altres, mancança, caldria, per tant un estudi
comparatiu, a igualtat de serveis prestats, de la
nostra plantilla amb la de les altres ciutats euro¬
pees, estudi que contribuiria a aclarir malentesos
i donaria un índex creïble de la nostra eficàcia;
que la reforma administrativa té aspeoctes positius
i negatius però ha tingut una conseqüència clara:
ha augmentat el cost de la nòmina i el desconegut
entre els funcionaris; que el departament de per¬ sonal hauria d'actuar en les diverses Àrees a tarvés dels respectius Delegats de Serveis;
que per totes aquestes raons el seu Grup proposa que abans de
tres mesos quedi enllestida la reforma administra¬
tiva i la plantilla orgànica amb ple
respecte al fun¬
cionari i procurant-ne la motivació i
que les qües¬
tions de personal que afectin
a qualsevol Àrea si¬ guin informades preceptivament per la direcció de
la mateixa i, a ser possible, es decideixin de comú
acord, proposta que també ha estat recollida.
Expresa el Sr. Borrell la conformitat del seu
Grup amb el programa d'equilibri pressupostari que, al seu juí, fins i tot havia d'haver estat pre¬
sentat abans; i clou la seva intervenció constatant
que un i altre informe recullen gairebé totes les
propostes del seu Grup, encara que amb una certa foscor i timidesa.
El Sr. Alcalde precisa, contestant les paraules del Sr. Blanch, que aquest any s'han celebrat 11 ses¬ sions plenàries, de les quals 5 han estat ordinàries
i la resta extraordinàries, tot i així es tendirà al Ple mensual reservant els assumptes de transcen¬ dència ciutadana per a sessions monogràfiques;
que els Partits que integren el Pacte de Progrés
tenen consciència que es troben en una etapa de reconstrucció del país i que l'acord de govern és l'instrument idoni per a aquesta etapa; i que la responsabilitat d'haver de redactar una nova Carta
municipal (amb uns nous esquemes d'organització
democràtica) els ratifica en aquesta idea.
Comparteix el Sr. Alcalde les puntuacions del
Sr. Rahola sobre la temàtica dels proveïments i quant a les paraules del Sr. Borrell matisa que el
programa d'equilibri planteja amb suficient rotun¬ ditat les singularitats de la nostra Ciutat malgrat
oblidar potser les instruccions d'actuació i que l'a¬
portació estatal o, més ben dit, la participació dele Municipis en els impostos públics pagats pels ciu¬
tadans s'ha incrementat considerablement els dar¬
rers anys, fet que constituia un pas previ al plante¬
jament de la nostra problemàtica específica: en
efecte, l'esmentada participació en els impostos es¬
tatals passà de 3.100 milions l'any de les eleccions
a quasi 8.000 milions l'any 1980, i a uns 10.500 mi¬
lions l'any 1981 (tot això amb independència del
programa específic a negociar per les característi¬
ques de Barcelona) xifres espectaculars perquè la desproporció de les participacions municipals en
les diverses fons tributàries era insostenible en el
moment de les eleccions; cal doncs reconèixer que si bé els Municipis espayols no poden pretendre encara, per la migradesa del seus recursos, un ni¬ vell de serveis similar al dels altres Municipis euro¬
peus, la seva situació econòmica ha millorat sensi¬
blement però queden encara per resoldre els casos
específics com el de Barcelona i d'altres grans ca¬
pitals i llurs cinturons industrials, que reclamen
solucions específiques.
El Sr. Bradas manifesta que, des d'una posició d'autocrítica i de corresponsabilització, el Grup co¬
munista està d'acord amb els documents presentats,
que són fruit d'una reflexió interna de l'equip de
govern i que recullen algunes de les propostes del
seu Grup, el qual, sentintse responsable de les tas¬
ques de govern de Barcelona i d'altres ciutats de
Catalunya, n'està realitzant una anàlisi mitjançant les jornades de política municipal perquè és
un
Partit de govern i un Partit de lluita (en el sentit
ja altres vegades explicat) i lia detectat mitjant una
enquesta, actualment en fase d'elaboració, una cer¬
ta preocupació dels ciutadans. Afegeix que el Par¬
tit Socialista Unificat de Catalunya a través d'a¬ questes reflexions i de la seva presència a les
entitats, a les associacions de veïns, als barris, als
Districtes i a l'Ajuntament vol contribuir a millo¬
rar el diàleg el Consistori i els ciutadans i també a millorar els serveis; està d'acord en el mètode
seguit per a l'elaboració dels documents en debat (que plasma una veritable voluntat de treball),
les forces polítiques presents als òrgans de decisió
municipal. Dins del capítol de la reforma adminis¬ trativa, recalca la importància de la formació, del
reciclatge i de la motivació dels funcionaris, als
quals reconeix uns graus de dedicació i esforç que
molts dels membres de la Corporació democràtica
no podien sospitar i que fan innecessari sortir al carrer a contractar personal idoni, cosa que fora
un insult als esforços dels funcionaris per servir a
la Ciutat i a la nova Administració. També consi¬ dera prioritària la política de descentralització, amb la qual se sent absolutament compromès, i la de les Àrees de serveis personals (que ofereixen al ciutadà unes prestacions immediates i concretes)
de manera que atencions com les referents a la
joventut, a la cultura, als serveis socials, i a l'en¬ senyament ban d'ésser avui inqüestionables. Des¬ taca la incidència que les inversions municipals po¬
den tenir en un problema de tanta envergadura
ciutadana i social com és el de la lluita contra l'a¬
tur en la qual han de prossegir les accions amb
càrrec al Fons d'Ocupació Comunitària i s'ha de reclamar un tracte preferent per a Barcelona i la
seva comarca. També remarca la necessitat d'una
transparència informativa que faci conèixer millor
el contingut i el com i el perquè de l'actuació de
l'Ajuntament, que moltes vegades no està ben en¬
tesa per causa de no haver estat ben explicada.
Acaba afirmant que Barcelona tot i el seu caràcter de capital de Catalunya i de gran conurbació ha de mantenir uns llaços de solidaritat amb els Mu¬
nicipis de l'entorn, de la zona metropolitana, man¬
cats dels sex-veis més elementals, si volem que s'inte¬
grin en un país que desitja bastir el seu futur i la
seva autonomia; i que el programa traçat ha de te¬
nir plena efectivitat cosa que exigeix mesures de
control i de seguiment per part del Plenari però
que tinguin, alhora, gran dosi de realisme i evitin
el parany de recórrer a comparacions entre índexs
i estàndards que no siguin anàlegs entre sí.
El Sr. Vallverdú assenyala que el Grup socialista,
en la seva condició de força política majoritària
dins del Consistori i desprès d'una reflexió sobre la pròpia experiència de govern, oferí als altres Partits amb qui comparteix la tasca de govern,
uns criteris bàsics d'actuació per a 1981 i els anys
següents, posteriorment enriquits amb les aporta¬ cions dels altres Partits del Pacte de Progrés; que tal programa intenta evitar la dispensió d'esforços concentrant l'acció de l'Ajuntament en aquelles
prestacions que el ciutadà considera competències
pròpies del Municipi sense eliminar però aquelles
altres en les quals l'acció municipal és purament
subsidiària; que l'esmentat programa referma tam¬ bé la preocupad per qüestions ja compreses al
programa de 1980 que no s'han pogutmaterialitzar;
i que cal que l'acord assolit en la redacció del do¬
cument tingui continuïtat
en la fase d'aplicació i
d'execució. Quant a l'al.lusió del Sr. Blanch sobre
l'hetereogeneïtat ideològica dels Partits del Pacte
de Progrés i al govern en solitari dels Socialistes
significa, servint-se del mateix símilusat per aquell Regidor, que amb oli i vinagre i altres ingredients
ben batuts s'elabora la vinagreta que és un
amani-ment típicament català i que sila salsa sortia massa
amarga, sempre hompot decantar-se pelpa amb oli.
En resposta també al Sr. Blanch, defensa les dota¬
cions per a la joventut perquè a Barcelona, hi ha
300.000 joves en edats compreses entre els 15 i els
24 anys i només 40.000 estan afiliats a associacions i molts menys encara participen en llurs activitats:
cal, doncs, tenir cura dels joves no associats i po¬ tenciar les associacions existents dotant-les de l'in¬ frastructura adequada. Abona la posició del senyor Rahola sobre els proveïments i aclareix que una descentralització efectiva que doti suficientment els
Districtes de competències i mitjans, evitarà la bu¬ rocratització i les duplicitats orgàniques. Sobre la intervenció del Sr. Borrell comenta que la deter¬
minació dels objectius i de les finalitats és indis¬
pensable i prèvia a qualsevol actuació; que efecti¬
vament els Regidors han de desplegar la seva co¬
mesa cada vegada més des d'una perspectiva global de tota la Ciutat i no des de la particular d'una
Àrea o Districte; que cal perfeccionar el règim de
sessions però és l'oposició que hi ha d'animar-les amb la crítica de les propostes del govern munici¬
pal; que la publicació de la Plantilla i de l'Organi¬ grama deixarà ben definida la política en matèria
de personal; i que s'ha d'avançar en l'atenció al ciutadà per tal d'afavorir les relacions entre l'Ad¬ ministració i els administrats.
El. Sr. De Semir s'absenta del Saló de sessions amb la vènia de la Presidència.
La Presidència, a instàncies del Sr. Miró obre un torn d'intervencions sobre els criteris bàsics d'ac¬ tuació per a 1981.
El Sr. Miró comença advertint que les seves ma¬ nifestacions crítiques tenen escasa voluntat parti¬ dista perl'exigu nombre de representantants d'Unió de Centre de Catalunya al Consistori, pel fet d'ha¬
ver-se aquests mantingut al marge de les polèmi¬
ques declaracions a la premsa produïdes els darrers dies i per la seva preocupació que el govern muni¬
cipal, que acaparà quasi el 80 per 100 dels sufragis
a les eleccions locals, no acumuli més i més grans
desencants a la nostra societat democràtica. Entén
que els grans problemes de l'Ajuntament sn: lr.
unes dificultats econòmiques provocades per a) unes despeses quantioses degudes a uns serveis que
presta substitutivament i amb uns costos unitaris
massa elevats, b) un insuficient control de la des¬
pesa, c) un endeutament creixent que ha passat de
58.000 milions a 85.000 milions i d) una excessiva
pressió fiscal; 2n. la manca de correspondència dels
serveis oferts amb els ingressos obtinguts per la
recaptació directa o a través de les aportacions de
l'Estat, circumstància que ha inplicat la
desgrada-ció d'alguns d'aquests serveis; 3r. la deficiència de l'estructura i funcionament interns; 4t. la necessi¬
tat de l'Ajuntament d'imbricar-se a la realitat en
què viu, oferint resposta a la crisi econòmica i al
desencís polític de la població. Opina que la docu¬ mentació distribuïda, (exceptuant la relativa a l'e¬
quilibri pressupostari) ha estat redactada amb pre¬
cipitació a conseqüència de la conjuntara política
interna i no s'acaba amb la problemàtica de la Ciutat com revela l'anàlisi dels objectius del
pro¬
grama per a.1981 i la coparació d'aquests amb els
traçats a la sessió del 15 de maig de 1979, sobre el
grau de compliment dels quals, per altra banda, no
es fa cap balanç a pesar d'ésseer un exercici ben
necessari; que els criteris bàsics de la programació
per a 1981, que li sembla acceptables, no especifi¬ quen si la prioritat de les inversions sobre la des¬
pesa corrent serà ja aplicable a l'exercici de 1981; que la preferència per a determinats serveis no
queda després reflectida en fixar els objectius; que
el propòsit d'igualació urbana entre el centre i la
perifèria no guarda relació després amb les grans
ve-gada s'estan fomentant unes esperances que després
no es veuran acomplertes. Inquireix:
si l'actual
divisió en àrees i la seva direcció
per un Regidor
resulta adequada; per què les Comissions informa¬ tives tenen una vida tan lànguida; com es
pot
aconseguir una major operativitat del Ple; per què
no s'assenyalen unes dates fixes
per a la celebració
de les seves sessions com succeeix a la Corporació
Metropolitana; per què no s'ha potenciat la fun¬
ció política de la Comissió permanent, circumscrita
ara a les tasques
purament administratives; quin
ha d'ésser el paper dels Regidors els quals, per la disciplina de vot, veuen frenades les seves valora¬
cions i iniciatives; i en definitiva, si
no existeix un problema d'estructuració i funcionament de l'A¬
juntament i per què no s'exposen les diverses alter¬
natives per a millorar l'un i l'altre;
interrogants
tots ells que el programa no contempla
i que cal¬
dria tractar en una sessió monogràfica. Acaba in¬ sistint en la necessitat de
generar una esperança
política en els ciutadans, i reservant per a una se¬
gona intervenció l'anàlisi dels diversos objectius
per a 1981.
El Sr. Sánchez i Pradell demana aclariments so¬
bre les referències a la reducció del dèficit muni¬
cipal, fetes pel programa d'equilibri pressopostari
i que no quadren amb les dates de què disposa, i sobre l'esdevenidor dels serveis que incumbeixen a l'Estat però que són prestats per aquest Ajunta¬ ment.
El Sr. Alcalde
després
de puntualitzarque la
primera qüestió plantejada per Sr. Sánchez i Pra¬
dell serà contestada quan es debati el document sobre l'equilibri pressupostari, matisa
que l'Ajun¬
tament assumí tots els serveis esmentats per aquell Regidor en la seva segona pregunta, forçat
per un
esperit de servei o per determinades necessitats ciutadanes o circumstàncies històriques i
no pretén
pas ara retransferir-los aaltres Administracions sinó
obtenir, per atendre'ls dignament, una redistribu¬ ció dels cabals públics.
El Sr. Ponsetí pensa que cal analitzar ininterrom¬
pudamentels principis que mouen les diversesidees
i la seva realització, i
que el programa resulta ac¬
ceptable encara que perfectible; tanmateix respec¬
te a la reforma administrativa, vol significar
que
els funcionaris desitgen demostrar
que són treba¬
lladors com els de
qualsevol altra empresa cosa
que exigeix organització i responsabilització puix la productivitat depèn
més del'organització interna
que dels controls,i les normes de convivència s'han
establert per defensar els
responsables i no els
avasalladors: cal doncs, enllestir
urgentment la re¬
forma administrativa
que redundarà en una sim¬
plificació dels tràmits i en una major eficiència i,
ensems, en una disminució del nombre de funcio¬
naris necessaris per
a cada Àrea de manera que els
sobrants puguin ésser destinats al
procés de descen¬
tralització el qual, així, podrà dur-se
a terme sense
augmentar la plantilla, factor determinant de l'èxit
o el fracàs de qualsevol
empresa.
El Sr. Cernuda, sortint al
pas a les acusacions
que l'informe sobre programació
per a 1981 deno¬
tava una certa precipitació i improvisació
fruit de
l'actual conjuntura política, recorda
que el plan¬
tejament d'objectius és conseqüència d'un període de reflexió i balanç sobre les actuacions realitza¬
des fins ara, i d'una voluntat de
realisme que no
ignora els
handicaps
que trobem en la nostra ges¬tió municipal ni desitja
crear falses esperances a
la població.
La Sra. Masgoret, en la mateixalínia, deixa cons¬ tància que el fet que l'actuació de l'Ajuntament no
sigui encara prou satisfactòria, no pot interpretar-se
com que no hagi millorat considerablement en
comparació als Consistoris anteriors. El Sr. Alcalde considera
que no és mitjançant
l'autocrítica sinó mitjançant les lliçons que hom rep de l'experiència, com es corregeixen els errors
i així la insatisfacció sobre la feina desenvolupada constitueix la força més clara de
superació cara al
futur però no s'ha de convertir en un element
po-tenciador del desencís; que s'han iniciat les
tasques de racionalització a totes les Àrees encara que els
ritmes no haguin estat prou
convincents; que la
prioritat a determinats serveis quedarà plasmada
en el Programa definitiu i en els
Pressupostos
pera 1981; que la igualació entre
la perifèria i el
centre no
pot erigir-se en l'únic, motor de l'acció
municipal la qual no pot oblidar altres obres de
gran transcendència ciutadana; que l'organització inicial ha permès el coneixement de la
màquina
administrativa i el plantejament de la reforma ad¬
ministrativa, de l'equilibri financer i de les pri¬
meres programacions a partir de les
quals podrà
ara revisar-se el
contingut de la Carta i traçar-se l'estructura definitiva de
l'Ajuntament;
que les solucions han d'ésser producte de l'experiència vis¬ cuda i no del laboratori; i que per combatre el desencís cal configurar, sobre unes inversionsque
seran possibles gràcies a les operacions de crèdit
amb l'exterior que s'estan ultimant, un esperit de treball que es tradueixi en uns serveis efectius al
ciutadà, conducta que serà la nostra contribució més sòlida a l'esmentada lluita contra el desencant. El Sr. Abad remarca que les Àrees porten molt
temps treballant en llurs programes; que la Co¬
missió de Programació ha mantingut
tres reunions intenses sobre els criteris d'inversió, els quals han
estat també sospesats en la reunió de l'Alcalde
amb els Tinents d'Alcalde i en les reunions internes dels
Partits: no es pot parlar ,doncs,
d'improvisació;
i que els Partits integrats
en el govern municipal
han desplegat un veritable esforç d'aproximació i de síntesi de posicions, que és patrimoni de
tot
l'equip de govern.
La Presidència obre un torn d'intervencions
per
a debatre els objectius de la
programació per a
1981.
El Sr. Güell anticipa que, coherents amb les
ra¬ ons ja adduïdes d'insuficiència de
temps per al
degut estudi del document, els Centristes no parti¬
ciparan en aquesta segona ronda d'intervencions.
El Sr. Miró entén que els 92 objectius
enume¬
rats en l'informe no palesen,
certament, un propò¬
sit de concentrar esforços;
que el programa de
1979 parlava de la requalificació del Casc
Antic,
de la lluita contra la contaminació, de la creació d'una Comissió per tractar la problemàtica dels cinturons i dels túnels, de la congelació
de les ac¬
tuacions referents a
l'Avinguda
de GarciaMorato,
avui anomenada de les
Drassanes, a l'Avinguda de
la Catedral, a la Via O i al I Cinturó
fins haver definir uns criteris, (que
li agradaria saber quins són), però les previsions d'objectius per a l'any
1981 no fan cap al·lusió a
aquestes qüestions, acti¬ tud que manté la incertitud dels
