Acta 23 d'octubre de 2013 del Plenari del Consell de Ciutat

(1)

1 ACTA DEL PLENARI DEL CONSELL DE CIUTAT

Saló de Cent, 23 d’octubre del 2013, 19:30 hores

Actua com a president l’Il·lm. Sr. Joaquim Forn de Chiariello, primer tinent d’alcalde de la ciutat. Un cop iniciada la sessió, s’hi incorporarà l’Excm. Sr. Xavier Trias.

Vicepresidència primera: Sr. Albert Claret, president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).

Vicepresidència segona: Sr. Alejandro Goñi Febrer, president de PIMEC-Comerç.

En representació dels grups municipals

Sr. Guillem Espriu, en representació del Grup Municipal Socialista; Sr. Javier Mulleras, en representació del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya; Sr. Joaquim Mestre, en representació del Grup Municipal d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa; Sr. Jordi Portabella i Calvete, en representació del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona; Sr. Carles Agustí, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme.

En representació dels consells ciutadans de districte

Sr. Enric Sánchez Arias, en representació del Consell Ciutadà del Districte de Ciutat Vella; Sr. Joan Bordetas, en representació del Consell Ciutadà de l’Eixample; Sr. Antonio Guillén, en representació del Consell Ciutadà de Sants-Montjuïc; Sr. Antonio Fortes, en representació del Consell Ciutadà de Sant Andreu.

En representació dels consells sectorials de la ciutat

(2)

2 En representació de les institucions rellevants de la ciutat

Sr. Vicenç Tarrats, en representació de Comissions Obreres del Barcelonès (CCOO); Sr. Marc Enrich, en representació del Consell d’Associacions de Barcelona; Sr. Joan Maria Soler, en representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Sr. Josep Vilalta, en representació de la Universitat de Barcelona (UB); Sr. Julio Ríos i Martí, en representació de la Federació de Cases Regionals i Entitats Culturals de Catalunya (FECARECAT); Sra. Àngels Guiteras, en representació de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya; Sr. Lluís Vendrell Pedrola, en representació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació; Sr. Albert Claret, en representació del Consell de la Joventut de Barcelona; Sr. Alejandro Goñi Febrer, en representació de PIMEC-Comerç; Sr. Lluís Reales, en representació de l’Ateneu Barcelonès; Sra. Elisa Sayrol, en representació de la Universitat Politècnica de Catalunya; Sra. Carme Servitje, en representació de l’Associació Consell de Cent; Sr. Antonio Bosch, en representació de la Universitat Pompeu Fabra; Sr. Enric Frigola, en representació del Col·legi de Periodistes; Sr. Antoni Cabré, en representació de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament.

En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes

Sr. Javier Garcia Bonomi, en representació de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (FEDELATINA); Sra. Maria Rosa Lunas Masnou, presidenta de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG); Sra. Felisa Pérez Antón, en representació de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD); Sr. Enric Canet i Capeta, director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris; Sra. Anna de Eguia, coordinadora de la Unitat Territorial de Barcelona de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS); Sra. Concepció Pujolar, en representació de l’Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Barcelona; Sra. Montse Sòria, en representació de SOS Racisme; Sr. Pau González Val, en representació del Moviment Laic i Progressista.

Persones d’especial rellevància ciutadana

Sr. Enric Estrenjer Mortes; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sr. Jordi Porta Ribalta; Sr. Joaquim Calvo; Sr. Ignasi Parody; Sra. Elisenda Rius.

Persones del Registre Ciutadà

Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Carmen Fisse Segarra; Sr. Emilio Ruiz Pérez; Sra. Mercedes Cerdà; Sra. Mayte Regodón.

Persones convidades

(3)

3 Han excusat la seva assistència a aquesta sessió

Sr. Josep Ortiz, en representació del Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris; Sra. M. José Ariza, en representació del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals; Sra. Raquel Díaz, en representació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat; Sr. Jordi Galligó, en representació del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona; Sr. Josep Molina, en representació del Consell de l’Habitatge Social; Sr. Lluís Quintana, en representació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Sr. Xavier Ruestes, en representació del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC); Sra. Eulàlia Perarnau, en representació del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta; Sr. Jordi Puig, en representació de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni; Sr. Amadeu Quintana, en representació de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec; Sr. Ramon Tornero, en representació de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès; Sr. Carles Duarte; Sr. Miquel Àngel Fraile; Sra. Núria Galan; Sr. Rafael Manzanera; Sra. Cristina Dacruz.

Assistits per la Sra. Berta Clemente, secretària del Consell de Ciutat, i pel Sr. Carles Agustí, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme.

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. Activitat del Consell.

3. Informe de la síndica de Greuges.

4. Debat i aprovació del document de recomanacions del projecte de pressupostos 2014.

5. Torn de paraula.

 Il·lm. Sr. Joaquim Forn i Chiariello (primer tinent d’alcalde)

Excusa l’assistència de l’alcalde i informa que s’incorporarà al Plenari amb retard. Dóna la benvinguda als assistents i a la síndica de Greuges. Puntualitza que la Il·lma. Sra. Sònia Recasens, segona tinenta d’alcalde, explicarà els pressupostos i respondrà a les preguntes que els assistents vulguin fer. També agraeix a tots els membres del grup de treball l’esforç realitzat per elaborar el Dictamen de Pressupostos.

Passa al primer punt de l’ordre del dia: l’aprovació de l’acta de la sessió anterior. Atès que no es va rebre cap esmena, dóna l’acta per aprovada.

(4)

4  Sr. Carles Agustí (comissionat de Participació Ciutadana i

Associacionisme)

Dóna les gràcies al primer tinent d’alcalde. Recalca la importància de la tasca de l’equip que diàriament porta el Consell de Ciutat i agraeix la participació a tots els implicats que ajuden a realitzar la seva activitat.

Destaca el desenvolupament de la jornada «Cap a un Nou Model de Governança» celebrada el dia 9 d’octubre a la Universitat Pompeu Fabra, atès que molts dels membres del Consell de Ciutat hi van assistir.

Finalment, informa que continua en curs la reforma de la Normativa de la Participació Ciutadana, la qual inclou el Reglament del Consell de Ciutat. Apunta que quan hi hagi l’aprovació inicial passarà a mans del Consell de Ciutat per dictaminar i influir en aquesta reforma.

Demana si algú té alguna pregunta sobre l’informe del comissionat. Davant la negativa, passa al tercer punt de l’ordre del dia, que és l’informe de la síndica de Greuges, a la qual dóna la paraula.

 Sra. Maria Assumpció Vilà i Planas (síndica de Greuges de Barcelona)

Saluda els assistents i comença dient que ja fa tres anys que el Consell de Ciutat es va pronunciar sobre la Carta de Ciutadania: Carta de Drets i Deures de Barcelona, i recorda que en aquesta carta s’encomanava a la síndica la garantia dels drets i deures que hi ha en el seu contingut.

Aclareix que totes les dades i els comentaris que aportarà són de l’any 2012. Comença amb el preàmbul de la Carta de Ciutadania, que diu que totes les persones tenen dret a trobar a Barcelona les condicions socials, econòmiques, polítiques, culturals i ambientals per viure dignament. En el cos articulat s’enuncien i es reconeixen, amb caràcter de dret imperatiu, un seguit de drets i deures de la ciutadania i de l’Administració.

Puntualitza que l’informe està dividit en quatre parts: territori i hàbitat; carrer i convivència; bona administració; i persones.

Comença dient que l’Ajuntament desenvoluparà un pla d’habitatges amb criteris de cohesió social i d’eficiència, tot i que, a causa del mal moment que estem passant, una part de la ciutadania es queixa de la manca d’habitatges assequibles i de la manca de suport en casos de desnonaments que s’han produït.

(5)

5 població en risc d’exclusió; atorgar subvencions per a la rehabilitació d’habitabilitat interior dels habitatges; exposar amb transparència a la web els censos dels habitatges públics i especificar-hi si estan llogats o pendents d’adjudicació.

Pel que fa a seguretat i convivència —l'Ordenança de Convivència—, que s'endegui el procés d'avaluació i revisió per tal de reconsiderar els tipus infractors i l'import de les sancions, i que es regulin de forma pràctica i útil les mesures alternatives de col·laboració social.

Amb relació al transport públic, la tarifació i el control dels títols de transport públic dels viatgers. S'ha d'estudiar la possibilitat que les persones que no puguin presentar la seva identificació per títols unipersonals, com ara la Targeta Rosa, no rebin la sanció de manera immediata, sinó que disposin d’un marge de temps per presentar la documentació. Afegeix que també caldria revisar alguns aspectes del Bicing, com ara introduir bonificacions a qui remunti una bicicleta de la part baixa de la ciutat a la part alta, estudiar la gradació per minuts del cost dels trams d'usos superiors a trenta minuts, o bé la possibilitat d'implantar un abonament familiar que inclogui adolescents des dels 14 anys fins als 17. A continuació, la síndica canvia de bloc temàtic i parla de la bona administració. Fa referència a la Carta de Ciutadania i diu que la bona administració ha de procurar una participació de la ciutadania a la vida política municipal, el dret a sol·licitar una consulta popular, fomentar l'activitat associativa, el dret a formar part dels òrgans de participació... Afegeix que l'Ajuntament ha de garantir l'existència de procediments i òrgans adients per a la participació efectiva de totes les persones en l'àmbit municipal, tant als districtes com als barris.

Tot seguit passa a parlar de la conciliació de la vida laboral i personal, i comenta que és un punt difícil de tractar. Creu que l'Ajuntament ha de col·laborar en la promoció professional dels treballadors i treballadores de la ciutat, i ha de promoure el diàleg i els acords entre els empresaris i el personal per fomentar l'ocupació, així com la col·laboració amb la resta d'administracions públiques per fomentar l'ocupació i lluitar contra la inseguretat en el treball, el treball clandestí i l'explotació laboral. La síndica recomana implantar l'actualització d'estàndards lliures amb el programari obert en matèria de llicència d'activitats, sintetitzar en una guia el conjunt de la normativa relativa a activitats econòmiques i desplegables a la ciutat, donar a conèixer a través de la web municipal les llicències existents de tots els establiments d'activitat econòmica reglada a la ciutat. Recalca que per a la Sindicatura de Greuges aquest punt és molt important.

(6)

6 Defensora del Pueblo d’Espanya, de Madrid, perquè ells si que tenen poder per canviar aquesta llei.

Després se centra en els Serveis Socials i diu que els veïns i veïnes de Barcelona i, en qualsevol cas, totes les persones que es trobin en estat de necessitat personal bàsica, tenen dret a accedir als Serveis Socials de la ciutat. Els destinataris dels Serveis Socials tenen dret a disposar d'un pla d'atenció social individual, familiar o convivencial, a rebre atenció urgent i serveis continuats de qualitat, així com a estar plenament informats en cas de necessitat. També poden renunciar a les prestacions i els serveis concedits, sempre que això no perjudiqui els interessos de menors d'edat ni de persones afectades d'incapacitat.

La síndica recomana garantir una atenció social òptima als usuaris dels centres de Serveis Socials, l'elaboració de protocols, una intervenció social amb garanties procedimentals, impulsar una renda garantida de ciutadania per famílies sense recursos, etcètera, així com la qualitat dels serveis d'atenció domiciliària i de menjador externalitzats.

Amb referència a l’educació assenyala que la interrelació entre els Serveis Socials i les escoles i els pares i mares és fonamental. Pel que fa als esports, considera que seria molt positiu que les persones a l’atur, els infants de famílies en desavantatge social i la gent gran, com a col·lectius prioritaris de les polítiques municipals esportives, tinguessin uns avantatges.

Quant al tema de la prostitució, la síndica reitera el que ja ha dit en altres ocasions: s’ha de treballar coordinadament amb els tècnics municipals i amb les entitats socials a fi i efecte de buscar alternatives a la normativa municipal vigent que facilitin la solució dels problemes actuals, com ara evitar les negociacions amb clients a l’espai públic, fer servir espais en edificis veïns per exercir l’activitat, i garantir els drets de seguretat i salubritat de les persones que exerceixen la prostitució.

La síndica finalitza la seva intervenció recordant a tots els membres que l’informe està penjat a la web de la Sindicatura de Greuges i que tant ella com el seu equip s’ofereixen per facilitar tota la informació que calgui.

S’acomiada agraint la col·laboració de tot el seu equip en tots els estudis i la tasca que estan duent a terme per ajudar la ciutadania.

Agraeix la intervenció de la síndica i obre un torn de paraules. Atès que no hi ha cap pregunta, agraeix el treball que duu a terme la Sindicatura de Greuges de Barcelona i cedeix la paraula al Sr. Carles Agustí.

(7)

7 Fa referència al llibret titulat La Casa de les Idees, que tots els membres tenen a la carpeta. Explica que respon a un procés participatiu en forma de repte dut a terme en els darrers mesos. Una pregunta que el govern llança a la ciutadania: quina és la teva proposta per afrontar els reptes de l’habitatge a Barcelona? Mitjançant una web, els ciutadans i ciutadanes van situant idees i propostes. Apunta que s’han rebut 93 projectes adreçats a garantir el dret a l’habitatge, els quals la ciutat de Barcelona posa en coneixement i a disposició de la ciutat o de qui vulgui portar-los a terme.

Agraeix la intervenció del Sr. Carles Agustí i passa al quart punt de l’ordre del dia: els pressupostos. Anuncia que farà l’exposició la segona tinenta d’alcalde, Il·lma. Sra. Sònia Recasens.

 Il·lma. Sra. Sònia Recasens (segona tinenta d’alcalde)

En primer lloc dóna les gràcies a tots els membres del Consell de Ciutat i recorda que hi ha un lloc web que conté tota la informació dels pressupostos de manera molt clara, pedagògica i explicativa per tal que tots els ciutadans i ciutadanes hi puguin tenir accés.

Recorda que el projecte de pressupostos del 2014 compleix amb les dues mesures de govern que es van marcar: a) la planificació financera del pressupost en el sistema europeu de comptes com a eina que permet ser molt rigorós; i b) permetre la solvència necessària per donar resposta a les necessitats que té la ciutadania avui.

Continua dient que la segona mesura de govern que van presentar és una mesura de liquiditat; el comprimís de pagar els proveïdors a 30 dies. Ressalta que aquest fet permet injectar liquiditat al sistema.

Dóna molta importància al fet que una Administració com la de Barcelona pugui presentar un pressupost expansiu de 2.574 milions d’euros, amb un creixement de l’11 % i un augment del 22 % quant a les inversions. D’aquesta manera, l’increment pressupostari permet destinar més diners al servei de les persones més vulnerables i a la recuperació econòmica per lluitar contra la crisi.

(8)

8 seu manteniment i millora. Continua especificant els increments pressupostaris, com ara el 12,4 % dels recursos destinats a l’ocupació i a la promoció econòmica, o el 3,3 % de les transferències als centres cívics com a equipaments culturals de proximitat.

La Il·lma. Sra. Sònia Recasens cita els recursos en què s’ha mantingut l’aportació econòmica, com ara les polítiques de seguretat i prevenció, els serveis urbans, neteja, residus i enllumenat, medi ambient, salut, foment i promoció de l’esport, instal·lacions esportives, habitatge social i protecció i millora del paisatge urbà.

Tot seguit destaca algunes de les xifres més importants en inversió: 164 milions en millores de l’espai públic; 145 en millores de dotació d’equipaments; o 108 milions en habitatge. Recorda que tots i cadascun dels 426 milions d’euros en inversions estan detallats a la web.

Acaba la intervenció agraint a totes les persones implicades la feina feta a l’hora de redactar el Dictamen de Pressupostos.

Agraeix la intervenció de la Il·lma. Sra. Sònia Recasens i obre un torn de paraula per a les persones que vulguin intervenir.

 Sr. Albert Claret (vicepresident primer del Consell de Ciutat)

Saluda els assistents i assenyala que el treball amb els pressupostos és una matèria tradicionalment complexa, ja que no tothom té una formació en temes comptables i l’extensió real dels pressupostos és enorme; un resum executiu permet veure línies mestres, però de vegades costa arribar a la concreció del detall. Continua dient que el passat dijous 10 d’octubre es va dictar el Decret d’Alcaldia, en què es proposava elaborar un projecte de pressupostos i s’establien 15 dies hàbils per fer-ho. Com a conseqüència d’això, i atès el breu període de temps disponible, el dia 14 el Consell de Ciutat va crear un grup de treball específic i uns quants representants d’entitats van fer una primera valoració d’un document que no havien tingut temps de mirar i amb relació al qual no havien rebut cap tipus d’assessorament tècnic que els ajudés a comprendre’l. Continua dient que el dijous 17 es va reunir la Comissió Permanent amb una proposta de document. Explica que gairebé no s’ha disposat de temps per revisar un document d’aquesta complexitat i que creu que seria molt positiu que en futures ocasions es trobessin maneres diferents de gestionar-ho per tal que el resultat obtingut sigui més transversal i complet.

Agraeix la seva intervenció i cedeix la paraula al vicepresident segon, Sr. Alejandro Goñi.

(9)

9 Agraeix l’assistència a tots els presents i explica que el principi que sustenta transversalment tot el pressupost del 2014 és, segons els seus impulsors, la transparència. D’acord amb aquest principi, s’hauria de garantir un període de debat i esmenes que recollís diferents punts de vista i fomentés la confiança de la ciutadania vers les seves institucions. Davant d’aquesta situació, el Consell de Ciutat valora el següent: està plenament d’acord amb el principi de transparència, així com amb la priorització de les persones dins el pressupost de la ciutat. No obstant això, es vol deixar constància que un calendari tan ajustat per a la valoració dels pressupostos dificulta una anàlisi acurada i divergeix del principi de transparència, que no es pot limitar a la publicació de les dades. Per això el Consell de Ciutat considera insuficient el període de 15 dies i pensa que, des del punt de vista participatiu, no és raonable per poder treballar les xifres i elaborar un dictamen que sigui coherent i consensuat.

Continua dient que cal garantir els mitjans i procediments perquè el procés sigui tècnicament possible i útil a la ciutadania. Afirma que el Consell de Ciutat valora el gran capital humà i social de què disposa la ciutat i les entitats socials que conformen la xarxa i que cada dia treballen de manera coordinada per la cohesió social. Opina que cal apoderar el paper de les entitats i revaloritzar les estructures participatives ja creades, i potenciar-les, si cal, abans de crear-ne de noves, i sobretot fer un pas endavant quant a la vinculació real de les decisions que prenen aquests òrgans i espais de participació.

Encoratja el govern i els grups polítics a fer de Barcelona un referent en pressupostos participatius.

 Sra. Elisenda Rius Bergua (persona d’especial rellevància ciutadana)

Explica que la proposta de pressupostos 2014 que es presenta té un principi: la transparència; i un primer objectiu: el compliment dels valors; aquests valors són el rigor, la confiança i el creixement econòmic. Ella creu que, com a ciutadana, la percepció que queda és que es treballa per crear el producte Barcelona, però no per obtenir més qualitat de vida a la ciutat, més benestar per a la ciutadania, etc.

Examinada la proposta de pressupostos 2014, vol fer els comentaris següents: dins el capítol 2 hi ha una partida anomenada «Altres despeses diverses», amb una previsió de 2.263,798 €. Si fem una comparativa amb el darrer pressupost aprovat, el de l’any 2012, que tenia un import inicial de 207.452 €, obtenim 2 M€ i poc de diferència. Proposa deixar com a crèdit el mateix import del 2012; és a dir, 207.452 €, amb la qual cosa quedarien lliures per a nova distribució 2 M€, que proposa redistribuir en projectes socials i educatius.

(10)

10 Continua dient que, també al capítol 2, hi ha una partida que augmenta de manera significativa: «Despeses imprevistes i funcions no classificades», que passa de 3.822.314 € el 2012 a 8.494.096 € el 2014; és a dir, més del doble del que hi havia. Proposa un crèdit per al 2014 de 4 M€, amb la qual cosa s’alliberarien 4.494.096 € per cobrir altres necessitats.

Considera que cal destacar l’augment en 16M € de l’apartat de treballs realitzats per altres empreses, dins l’epígraf 22719: «Altres contractes de serveis municipals», que passa de 42,6 M€ a 59,26 M€. Només vol comentar que en aquest cas s’ha de fer un seguiment i control d’aquests contractes i garantir un nivell de qualitat i d’atenció de servei òptim. Representa 17 M€ més que el pressupost del 2012.

Quant al capítol 4 —Transferències corrents— apunta que s’ha augmentat considerablement el pressupost de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI), de manera que el seu contracte programa passa de 22,79 M€ a 26,9 M€ el 2014, a més d’una transferència corrent prevista de 3.176.052 €, quan el 2012 aquesta quantitat era de 768.568 €, cosa que vol dir que l’aportació es triplica. Proposa com a transferència corrent 1 M€ i destinar l’estalvi aconseguit —més de 2M €— a altres despeses de caràcter social.

A continuació explica que dins el pressupost apareix un nou concepte, que és el de «Consorci Fons de Foment del Turisme», amb una previsió de despeses de 2.850.000 €, import que se suma a l’1,5 M€ que es fa de transferència al Consorci de Turisme de Barcelona. Demana si aquest fons del Foment del Turisme és l’import resultant de la taxa turística.

Pel que fa a transferències corrents a diferents organitzacions, la societat mercantil Barcelona Gestió Urbanística passa d’un pressupost de 2,43 M€ el 2012 a un de 4,79 M€, i al Consorci de Normalització Lingüística se li atorga quasi el doble de pressupost: d’1.084.102 € a 1.890.399 €. En el primer cas, no sap quina previsió d’accions té el Consistori perquè s’hagi doblat la seva aportació; en el cas del Consorci de Normalització Lingüística es proposa congelar l’aportació en l’import del 2012, la qual cosa permetria alliberar 806.297 € per a altres prioritats. Aquests augments contrasten amb decrements a algunes institucions, com és el cas del Consorci Campus Interuniversitari Diagonal, que passa de 90.971 € el 2012 a 20.332 € el 2014; o la reducció de pressupost a la Sindicatura de Greuges, que passa de 770.285 € el 2012 a 658.266 €.

(11)

11 un import de 5 M€. Vol proposar que alguns dels estalvis que ha citat anteriorment tinguin, com a mínim, un pressupost igual que el que tenien el 2012.

Quant al capítol 6 —Inversions— destaca l’augment de pressupost també de l’IMI —Informàtica de l’Ajuntament—, que augmenta de 4,4 M€ el 2012 a 18,39 M€ el 2014, xifra que contrasta amb les inversions del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), que es redueixen de 41,18 M€ el 2012 a 31,98 M€ el 2014, o amb les de l’Institut Municipal d’Esports, que passen de 8,95 M€ a 4,7 M€ el 2014. La pregunta aquí és si no es podria pal·liar la disminució que experimenten Educació i Esports amb un augment menor en Informàtica. Recorda que per al contracte programa del capítol 4, ja augmenta 4 M€.

Finalment, mirant i analitzant el pressupost des d’una perspectiva de classificació per programes quant al programa d’actuacions de caràcter general, el 2012 el pressupost era de 378,65 M€ i per al 2014 hi ha una previsió de 521,08 M€. D’aquest programa, el que més puja és dins l’Administració general, la coordinació territorial, que passa de tenir un pressupost, el 2012, de 1,56 M€ a un de 4,8 M€ el 2014. Això contrasta amb la reducció d’altres activitats, com ara la participació ciutadana, que passa de 16,75 M€ a 8,01 M€; és a dir, a la meitat. Dins el concepte de participació ciutadana ha desaparegut el Consell de Ciutat com a concepte amb un pressupost específic. En canvi, sí que ha augmentat el concepte civisme, que passa de 59.360 € a un de 989.485 €. Vol proposar que el govern municipal reconsideri el pressupost destinat a coordinació territorial i que el Consell de Ciutat torni a aparèixer dins el pressupost.

Un altre apartat que ha patit una reducció és l’atenció als ciutadans, que ha passat d’un pressupost, el 2012, de 48,31 M€, a 36,7 M€. També és rellevant apuntar que dins l’àrea de despesa 93: Administració Financera i Tributària s’ha passat d’un pressupost de 100,85 M€ a un de 203,77 €. Aquest augment és molt significatiu, i és conseqüència de l’augment de la despesa 933: Gestió del patrimoni, que passa d’un import, el 2012, de 68,9 M€ a un de 171,3 M€. Demana quin canvi significatiu s’ha produït en aquesta àrea que justifiqui dedicar-hi tants recursos públics, ja que hi ha una diferència de 100 M€. Invita a reflexionar sobre si aquest augment és una prioritat absoluta i necessària dins el Consistori.

Com a darrer apunt, analitza les despeses per districtes i observa que tots ells es mantenen o augmenten lleugerament, llevat de Gràcia, Nou Barris i Horta. Resumint, proposa alguns ajustos d’imports, que alliberarien 9.639.688 € per dedicar, en gran part, a temes socials, educatius i d’esports, que són les àrees on determinades partides han minvat els seus pressupostos. Això, al marge d’aquest augment de 100 M€ de gestió del patrimoni, que el govern ha de reflexionar si és imprescindible.

(12)

12 al càlcul de l’import 2014 s’ha aplicat un increment del 10 % en el valor cadastral d’urbana, mentre que els tipus impositius són els aprovats en les Ordenances Fiscals sense l’afectació del que disposava el “Real Decreto-Ley 20/2011”». En la resta d’impostos, no hi ha canvis normatius substancials, i la previsió parteix de la hipòtesi d’estabilitat respecte a l’estimació de recaptació del 2013. La qüestió fa referència a aquest increment del 10% del valor cadastral d’urbana. Demana si aquest augment s’ha produït com a conseqüència d’alguna normativa estatal o si ha estat una decisió del govern municipal. En aquest últim cas caldria reflexionar sobre si ara és el moment d’augmentar el valor cadastral, perquè indirectament té afectació en els cinc impostos que paguem tota la ciutadania, ja que la base sobre el tipus impositiu augmenta i, per tant, també augmenta l’import a pagar.

Agraeix a tothom la seva atenció.

Agraeix la intervenció i passa la paraula al Sr. Marc Enrich.

 Sr. Marc Enrich (representant del Consell d’Associacions de Barcelona)

Es presenta i saluda els membres del Consell de Ciutat. Dóna suport a la idea que la participació en quinze dies no és una participació factible. Diu que això el preocupa, no sols de cara als pressupostos, sinó també amb relació a altres processos participatius que queden pendents, com el Pla de Suport a l’Associacionisme.

Parlant específicament dels pressupostos, apunta que des del CAB donen suport a l’increment del 3,3 % per als centres cívics i anuncia que faran una revisió de com s’està aplicant aquest 3,3 % des de la voluntat i l’optimisme.

Després, el Sr. Marc Enrich comenta un dubte molt concret, que es troba a la pàgina 41 i fa referència a un projecte de millora de la gestió per valor de 2 milions d’euros. Demana si aquest concepte es pot definir una mica millor i si es poden aportar més dades.

Agraeix les paraules del Sr. March Enrich i cedeix la paraula al Sr. Antonio Fortes.

 Sr. Antonio Fortes (Consell Ciutadà de Sant Andreu)

(13)

13 També creu que amb relació al turisme no estan anivellats els diners que es recapten (18 milions d’euros) amb els que realment acaben arribant (5,7 milions d’euros).

El Sr. Fortes opina que no hi ha cap inversió en la política per al Pla de Barris, i creu que aquest tema resta pendent.

Finalment, considera que un dels temes més preocupants és el fet que la inversió sobre habitatge per valor de 104 milions d’euros s’estigui fent en funció d’una empresa que encara no existeix. Demana saber realment quant s’ha pressupostat pel que fa a aquest concepte.

 Sra. Àngels Guiteras (representant de la Taula d’Entitats del Tercer Sector)

Opina que no es pot fer un dictamen en aquests quinze dies, raó per la qual s’ha de presentar una recomanació i no pas un dictamen.

Creu que l’Ajuntament és un model capdavanter a l’hora de prioritzar la inversió social, i també és capdavanter en aquest nou model de governança que, d’alguna manera, ajuda a treballar plegats, en xarxa, a multiplicar l’impacte dels recursos existents i també a treballar amb aquest compromís actiu de la ciutadania.

Comenta que una part important dels serveis cap a les persones es fa a través de concursos, i aquí hi ha tota una sèrie de pressupostos. Sobretot en els darrers dos anys, l’Ajuntament ha plantejat uns plecs de condicions en què l’oferta econòmica i l’oferta tècnica ja se situen molt per sota del pressupost inicial per dur a terme serveis. Afirma que aquests serveis s’estan ajustant any rere any.

La Sra. Àngels Guiteras demana canviar aquesta tendència per ajustar-se als principis de solvència social, rigor, transparència, credibilitat, etcètera. Demana si aquesta situació ha de continuar així de manera indefinida, ja que creu fermament que no es poden abaixar més els preus, perquè ja estan ajustats al màxim.

Agraeix la intervenció i passa la paraula al Sr. Emilio Ruiz.

 Sr. Emilio Ruiz Pérez (en nom del Registre Ciutadà)

Saluda els assistents i formula una pregunta: si està previst que els Grups Municipals que conformen la corporació municipal de Barcelona informin del seu posicionament de cara als pressupostos 2014.

(14)

14 Cedeix la paraula a la Il·lma. Sra. Sònia Recasens.

Comença dient que aquest era un pressupost on el govern planteja un projecte de pressupost perquè el debati la ciutadania amb els respectius consells de participació i sigui consensuat i negociat amb els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona. Diu que aquesta és la voluntat del govern municipal: fer una primera posició de sortida, un primer projecte de pressupost i, mitjançant les aportacions dels diferents ciutadans i ciutadanes i dels diferents grups municipals, ser capaços de tirar endavant amb un pressupost consensuat. Agraeix al Sr. Albert Claret la presentació del dictamen en nom del Consell de Ciutat, i al Sr. Goñi la lectura que n’ha fet. Explica que, tal com apuntava el Sr. Carles Agustí, de cara al proper exercici s’està treballant juntament amb la Direcció de Pressupostos per poder fer algun tipus de participació ciutadana en l’elaboració prèvia del pressupost.

Afirma que es tindrà en compte tot el que avui es digui. Com a resposta al Sr. Carlos Aledo explica que ara s’està pagant als proveïdors a 28 dies, d’aquesta mesura les empreses subcontractades no en gaudeixen. Per ampliar aquest benefici, als plecs de clàusules dels concursos s’ha incorporat un comprimís amb l’empresa contractista a fi i efecte que aquesta pagui a les seves empreses subcontractades en el mateix termini que l’Ajuntament li paga a ella. Quant al tema de la pressió fiscal, de l’IBI, respon que a la memòria s’explica molt clarament: es tracta del Decret 20/2011, que va fer incrementar un 10 % els valors cadastrals a tots els municipis d’Espanya. A Barcelona, i com a única ciutat del territori espanyol, l’increment del 10 % no queda en vigor. Quan va entrar en vigor l’increment del 10 %, es va abaixar el tipus impositiu, del 0,85 al 0,75, per compensar l’increment de les bases. En tot cas, [no hi ha efecte en els rebuts, en l’increment dels valors del 10 per cent]  aquest increment no afecta els rebuts, perquè afortunadament Barcelona continua aplicant els topalls. Pel que fa a la taxa turística, aquest impost el va dissenyar i aplicar la Generalitat de Catalunya a tots els municipis de Catalunya: el 70 % es recaptava per a la Generalitat de Catalunya i el 30 % es revertia en els municipis. En el cas de la ciutat de Barcelona, després d’una negociació bilateral, la ciutat se’n queda una mica més, al voltant del 34-35 % de la recaptació, que es tradueix en uns 5 milions per retornar a la ciutat.

(15)

15 En resposta al Sr. Vicenç Tarrats sobre el tema de les inversions per als barris, creu que ja hi haurà temps per veure-les. Quant als plans d’ocupació, comenta que les polítiques vénen determinades per l’Estat; per tant, no es fan plans d’ocupació. A Barcelona, li han adjudicat 250 plans d’ocupació i, per tant, ja estan en ple procés per implementar-los entre els diferents districtes.

Dit això, la segona tinenta d’alcalde vol refermar Barcelona Activa; calia que deixés de dependre d’uns fons que no controlaven, que venien d’altres administracions. Per tant, aquest Ajuntament ha fet un esforç per portar recursos econòmics a Barcelona Activa i dotar la seva plantilla, estructurar-la i aconseguir que no depengui de les subvencions. Comenta que el 2010, l’Ajuntament donava a Barcelona Activa 16 milions d’euros. El 2014, l’Ajuntament donarà a Barcelona Activa 24,5 milions d’euros. Per tant, l’aposta envers Barcelona Activa és molt important.

Pel que fa al tema de la política d’habitatge, continua sent la que hi havia fins ara, la que aplica el Patronat Municipal de l’Habitatge, amb la seva capacitat per demanar crèdit per tirar endavant les diferents polítiques, aproximadament uns 30 milions. Aquest és un tema que l’alcalde té molt present: vol que Barcelona tingui un parc d’habitatge públic i un parc d’habitatge públic de lloguer. Per tant, va demanar que es trobés una eina per injectar de manera contundent recursos per fer polítiques d’habitatge de manera molt més important. Per això es va crear una nova societat mixta que serà gestionada per qui guanyi el concurs. Aquesta societat gestionarà tots els pàrquings municipals i els recursos que generi seran els que es destinaran a la política d’habitatge.

Amb relació al comentari de la Sra. Àngels Guiteras, assenyala que ha parlat d’un tema molt específic, de les baixes dels concursos. Diu que ja tindran temps de parlar-ne. El contracte del Servei d’Assistència Domiciliària s’ha adjudicat mitjançant concurs a empreses del tercer sector que han pogut ser més competitives pel tema de l’IVA. I aquest estalvi de l’IVA, que ha estat de 9 milions, s’ha revertit en l’Àrea de Qualitat de Vida per atendre altres necessitats. Es tracta de 9 milions, més l’increment que s’ha fet també de manera independent.

Finalitza la seva intervenció fent referència al Sr. Emilio Ruiz, que demanava si els grups es posicionarien. Dóna la paraula al primer tinent d’alcalde perquè respongui a la pregunta.

Comenta que els partits polítics normalment no es manifesten. Voten, però no es manifesten sobre els debats, principalment per un motiu: perquè entenen que els debats al Consell de Ciutat i, en aquest cas, en aquest Plenari, són un moment de debat bàsicament per a les entitats. Els partits polítics tenen altres llocs on discutir, com el Plenari o les comissions, i sobretot no volen acaparar una discussió política per a la qual ja disposen de molts altres fòrums.

(16)

16 Demana si hi ha alguna pregunta o comentari més i passa la paraula al Sr. Joan Maria Soler.

 Sr. Joan Maria Soler (en representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

Es presenta i demana un aclariment pel que fa al tema turístic. Diu que des de la FAVB estan preocupats per la temptació d’anar caminant cap a una espècie de monocultiu econòmic amb el tema del turisme, i d’anar abandonant la riquesa de futur d’una diversitat econòmica que pugui sortir del si de la ciutat mateix. Aclareix que la pregunta concreta que vol fer té relació amb el fet que el 34 % de la taxa turística se la queda l’Ajuntament de Barcelona, i vol saber a què es destina, en concret, aquest 34 %.

Anuncia que serà l’últim torn de paraula i dóna la paraula a la Il·lma. Sra. Sònia Recasens perquè respongui a aquesta pregunta.

En resposta al Sr. Joan Maria Soler explica que aquest 34 %, atès que prové d’un impost finalista, i es va determinar per llei a què s’havia de destinar. Afortunadament, el destí d’aquest impost és la promoció turística, però també és per a un turisme responsable i sostenible.

Recorda que Barcelona ha estat certificada per la Unesco com l’única ciutat que emprèn polítiques de turisme sostenible i responsable i, per tant, el que es farà amb aquests diners —5 milions d’euros— és destinar-los a preservar aquest turisme sostenible, a reduir la pressió d’aquestes zones, que rebran finançament. Aquests fons es destinaran a promocionar plans de districte, rutes alternatives, i també a preservar el turisme que en aquests moments hi ha a les zones més pressionades de la ciutat.

Agraeix les intervencions i passa a la votació del dictamen. Assenyala que totes les reflexions o demandes que s’han expressat s’incorporaran al dictamen final. Procedeix a obrir la votació del dictamen i comenta que durant el recompte de vots passa el torn de paraula a l’alcalde.

 Excm. Sr. Xavier Trias (alcalde de Barcelona)

(17)

17 Quant a la gestió cívica, vol aclarir que això no és afavorir una gent perquè facin diners, sinó que és afavorir un plantejament diferent sobre on es volen portar les coses i com es volen gestionar.

Assegura que cal aprovar uns pressupostos. La ciutat no pot funcionar amb uns pressupostos prorrogats que impedeixin tirar endavant inversions. Demana a tothom la màxima col·laboració per fer-ho possible.

Vol parlar dels Jocs Olímpics, de quan el Sr. Hereu va dir que la ciutat es presentaria als Jocs Olímpics d’Hivern. Ell s’ho va prendre a broma, però explica que després d’haver estudiat el procés assegura que no és cap broma. Vol entregar properament un expedient ja fet sobre les possibilitats d’aquests Jocs Olímpics d’Hivern, que no es farien a la ciutat de Barcelona mateix, sinó que més aviat serien uns Jocs Olímpics per al Pirineu.

Aquesta candidatura pot tenir un retorn econòmic molt important per a la ciutat. Per això l’alcalde creu que seria un error no participar-hi.

Finalitza dient que la feina feta per l’equip del senyor Enric Truñó és magnífica.

Agraeix la intervenció de l’alcalde i diu que hi ha tres paraules demanades. Anuncia el resultat de la votació del dictamen de pressupostos: 33 vots a favor i 4 abstencions. Per tant, dóna per aprovat el Dictamen de Pressupostos.

Passa la paraula al Sr. Enric Canet.

 Sr. Enric Canet (en representació del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris)

Demana que l’Ajuntament posi totes les eines perquè el tractament de la mort d’una persona al carrer d’Aurora sigui enormement transparent i faciliti la solució d’aquest cas.

Agraeix la intervenció i cedeix la paraula al Sr. Pau González.

 Sr. Pau González (en representació del Moviment Laic i Progressista)

Vol fer una reflexió. Creu que amb els tempos que es marquen és impossible fer una bona elaboració del dictamen i demana que s’ampliïn per disposar d’un marge que permeti madurar tot el procés. Diu que sempre que es fa el debat de pressupostos hi ha els mateixos comentaris: falta de temps i mancança o excés d’informació. Creu que aprovar un dictamen amb valoracions fetes al mateix moment sembla una mica estrany. Demana reflexionar-hi per fer-ho millor en els propers dictàmens.

(18)

18  Sra. M. Rosa Lunas (en representació de la Federació d’Organitzacions

Catalanes de Gent Gran, Dones i Família [FOCAGG])

Vol comentar que els propers dies 9 i 10 se celebrarà el primer Congrés de la Plataforma per a la Família o Catalunya-ONU 2014. Anima els assistents a participar-hi.

Agraeix la intervenció i passa la paraula al Sr. Joan Maria Soler.

 Sr. Joan Maria Soler (en representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

Vol parlar de la mort a l’Hospital Clínic del Sr. Juan Andrés Benítez després de la seva detenció i posterior pallissa. Creu que això se suma a una sèrie de circumstàncies que estan relacionades amb la comissaria de la zona de Nou de la Rambla, i recorda, per exemple, que el mes de juliol ja es va detenir i colpejar un periodista, el Sr. Bertran, i que arran d’aquest fet va sortir a la llum un seguit de problemes que hi va haver en alguns casos concrets. Demana que successos com aquests no es puguin repetir mai més. Creu que s’ha de convocar el Consell de Seguretat Urbana i que els Mossos d’Esquadra han d’explicar i clarificar aquest tema. El fet que hi hagi un procés judicial no impedeix que es pugui fer política ni que des dels estaments polítics se’n demani la màxima claredat.

Demana fer un minut de silenci per portar aquest gest de dol i de suport als familiars.

Agraeix la intervenció i procedeix a demanar el minut de silenci. [La sala fa un minut de silenci.]

 Excm. Sr. Xavier Trias (alcalde de Barcelona)

Vol especificar que és el president de la Junta de Seguretat d’aquesta ciutat, en la qual intervenen les diferents forces. Considera que ha de quedar clar que els Mossos d’Esquadra han de ser capaços d’informar amb exactitud sobre què ha passat i de prendre les mesures adients.

Finalitza la sessió a les 21:30 hores.