5. Definició de les accions o projectes específics

(1)

(2)

5. Definició de les accions o projectes específics

Línia Estratègica 1

PLANIFICACIÓ D’ASPECTES ESTRATÈGICS DINS L’ÀMBIT FUNCIONAL DEL MUNICIPI DE BANYOLES: PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL

Banyoles exerceix una capitalitat molt clara dins la comarca del Pla de l’Estany, és per això que es defineix aquesta línia estratègica per tal d’estendre aquest lideratge a tot el territori tant per consensuar polítiques intermunicipals com per ser receptius també davant les necessitats dels municipis de l’entorn de dimensions més reduïdes.

Un altre ens local que hi ha d’intervenir, en aquests cas supramunicipal, és el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el qual per la seva naturalesa hauria d’ésser l’element en comú i de trobada de tots els municipis de la comarca.

Així, amb la voluntat d’assolir una major sostenibilitat local, cal fer referència a la necessitat de difondre aquests conceptes en l’àmbit comarcal d’influència natural més immediata, ja que són molts els factors clau que necessiten d’una política comuna dins aquesta àmbit com la mobilitat, l’educació, el planejament,...

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

En relació a l’àmbit d’actuació de la Línia estratègica 1 s’estableixen 2 programes d’actuació i un total de 12 accions.

LÍNIA ESTRATÈGICA 1. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DINS L’ÀMBIT FUNCIONAL DEL MUNICIPI DE BANYOLES: PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

1.1 Coordinació de projectes d’àmbit comarcal 1.2 Vertebració territorial

(3)

PROGRAMA

1.1 COORDINACIÓ DELS PROJECTES D’ÀMBIT COMARCAL ACCIÓ

1.1.1

Millorar la coordinació Ajuntament – Consell Comarcal per tal de cooperar en projectes d’àmbit comarcal

Objectiu Potenciar els serveis que es donen a la comarca i al municipi de Banyoles a través dels dos ens locals de referència.

Descripció

Banyoles té una capitalitat clara a la comarca del Pla de l’Estany i centralitza nombrosos serveis els quals fan de la ciutat un referent per a la resta de municipis. Així mateix, el Consell Comarcal és el segon ens local que actua en aquest nivell, encara que amb una funció més supramunicipal.

La suma d’aquests dos agents facilitaria sinèrgies d’actuació en el territori tant en rendiment de les actuacions com per evitar duplicitats de les mateixes. Facilitaria un missatge clar a la població la qual seria la que se’n beneficiaria directament.

En tots els àmbits d’actuació trobaríem possibilitat de crear majors canals de comunicació entre els dos ens, ja sigui en matèria de turisme, joventut, promoció econòmica, medi ambient,... l’exemple més clar és la recent creació del Consorci de Benestar Social entre l’Ajuntament i el propi Consell Comarcal.

La finalitat d’aquest consorci és la prestació i millora dels serveis socials d’atenció primària tant a la ciutat de Banyoles com a la comarca del Pla de l’Estany i amb aquest nou model d’organització i de prestació de serveis socials en el territori es pretén aconseguir una millor col·laboració i transversalitat entre les dues administracions.

Tipus: Correcció Prioritat: Alta

Termini d’implantació: 0 – 10 anys

Agents implicats en la seva execució: AB i CCPE Pressupost orientatiu: Organitzatiu

Fonts de finançament:

(4)

LÍNIA ESTRATÈGICA 1

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DINS L’ÀMBIT FUNCIONAL DEL MUNICIPI DE BANYOLES: PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL

PROGRAMA

1.1.2 Pla Supramunicipal de Connexió Ecològica

Objectiu Establir una xarxa de connectors ecològics entre els espais d’interès naturals intracomarcals i intercomarcal.

Descripció

En el municipi de Banyoles trobem alguns espais que es troben actualment protegits per mitjà d’una o altra figura legal.

En l’auditoria, i més concretament en el capítol de sistemes naturals, es fa una referència explícita a la necessitat de connectar aquests espais així com unes primeres pautes de corredors que podrien tenir aquesta funció, ja sigui en els espais propis dels municipis, on la xarxa de recs hi té una funció bàsica com un pla supramunicipal de connexió ecològica amb altres espais protegits com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’Ajuntament de Banyoles, conjuntament amb la resta de municipis afectats i la resta d’organismes amb competències en aquest àmbit realitzaran un estudi d’ordenació per a la connexió ecològica dels sistemes naturals.

Davant la manca d’impuls de l’administració central d’un pla de connectivitat ecològica global, cal que les administracions locals encapçalin aquest interès manifest per preservar la biodiversitat dels nostres espais, com per exemple el Consell Comarcal del Pla de l’Estany

El municipi de Banyoles: RECS CAP AL TERRI I TER (PORQUERES I CORNELLÀ)

ZONA LIÓ AMB ESPOLLA (FLUVIÀ) FONTCOBERTA I PORQUERES ZONA DE LA PUDA CAP ALS PRATS DE DALLA – ESTUNES – ST

PATLLARÍ I ROCACORBA

Hauria de lligar amb el Pla Territorial Comarcal i Pla Especial Recs

Tipus: Estudi Prioritat: Alta

Termini d’implantació: 3 - 5 anys

Agents implicats en la seva execució: AB, altres municipis afectats, CCPE, DdG i DMAH Pressupost orientatiu: tècnic

Fonts de finançament: DdG, DMAH i CCPE Interrelació amb altres accions: 1.2.5

(5)

PROGRAMA

1.1.3

Major coordinació amb l’Ajuntament de Porqueres a l’hora de realitzar accions a l’Estany i proximitats

Objectiu Realitzar una gestió conjunta de l’Estany i el seu entorn

Descripció

L’estany de Banyoles no s’ubica en un sol municipi, si no que una part es disposa a Banyoles i l‘altra a Porqueres, fet que ha suposat fins ara que cadascú realitzés actuacions pel seu compte i a lliure arbitri a l’estany.

L’aprovació de la creació del Consorci de l’Estany pels respectius plens municipals (18 de desembre de 2003), és un primer pas per preservar i promocionar ambiental, social i econòmicament el patrimoni natural propi d’aquest Espai d’Interès Natural de Porqueres i Banyoles, que afavorirà la gestió integral de l’Estany i la seva conca lacustre.

Així, la creació d’aquest òrgan supramunicipal entre l’Ajuntament de Banyoles i l’Ajuntament de Porqueres, amb la possibilitat de ser-hi altres administracions i municipis, ha de permetre tenir un mateix criteri sobre la gestió de l’Estany, una major coordinació i eficàcia en la gestió de la vegetació, fauna, neteja, mobiliari urbà, manteniment camins,...i treballar conjuntament amb el CCPE per l’elaboració del Pla Supramunicipal de connectors biològics que afectin a l’Estany.

També treballar conjuntament per obtenir una figura de protecció especial per l’espai d’interès natural de l’Estany de Banyoles, així com la regulació dels diferents usos i activitats que es desenvolupen a l’estany.

De la mateixa manera, també anar junts per tal d’obtenir majors subvencions, ja siguin de la Generalitat, Estat, Comunitat Europea,...

Tipus: Proposta Prioritat: Alta

Agents implicats en la seva execució: AB, AP, DdG, GENCAT i CCPE Pressupost orientatiu: funcionament consorci sense LIFE

Fonts de finançament: UE, DdG, AB, AP i GENCAT Interrelació amb altres accions: 1.1.1

(6)

PROGRAMA

1.1.4

Garantir la reutilització dels fangs de l’EDAR del Terri que actualment van a abocador

Objectiu Demanar i exigir la reutilització dels fangs de l’EDAR del Terri al Consell Comarcal que actualment van a abocador

Descripció

Actualment no s’estan valoritzant els fangs de la depuradora comarcal, i l’objectiu és doncs que s’iniciï aquest procés fins a assolir una reutilització del 100% dels fangs de la depuradora.

Per això caldrà també un control exhaustiu del procés que garanteixi l’aptitud d’aquests fangs per a la seva reutilització, per això caldrà controlar:

- Qualitat dels fangs

- Tipologia dels sòls que suporten la reutilització - Taxes i formes d’aplicació

- Criteris de dosificació dels fangs

Fer analítiques periòdiques dels fangs per saber si es poden utilitzar per a ús agrícola (l’Ajuntament pot ajudar a localitzar camps) o valoritzar-los per a l’obtenció d’Energia. En darrer terme, portar-les a plantes de tractament de fangs de depuradora com les que trobem a Torroella de Montgrí i a Vilablareix.

Tipus: Estudi Prioritat: Mitja

Agents implicats en la seva execució: CCPE, ACA i ARC Pressupost orientatiu: Sense valoració econòmica Fonts de finançament: CCPE, ACA i ARC

Interrelació amb altres accions:

(7)

PROGRAMA

1.1.5 Promoció de l’agroturisme o turisme rural

Objectiu Impulsar una oferta ecoturística, com alternativa i complement a l’oferta existent prop de Banyoles, ja sigui la costa o l’interior

Descripció

La situació geogràfica de Banyoles obliga a disposar d’una oferta complementària o bé diferenciada dels dos grans pols d’atracció de turisme de masses com són el mar i la muntanya.

La diferència ha de recaure bàsicament en la sensibilitat vers el respecte amb l’entorn i l’ecoturisme és un segment de l’activitat turística que utilitza de forma sostenible el patrimoni natural i cultural, incentiva la conservació i busca la formació d’una consciència ambientalista a través de la

interpretació del medi, al mateix temps que promou la participació, la implicació i el benestar de les poblacions autòctones.

Les àrees protegides, com l’EIN de l’Estany de Banyoles, solen ser la base de l’oferta ecoturística i en el cas de Banyoles aquesta oferta es pot veure complementada amb la potenciació d’espais d’alt valor ecològic.

Aquest desenvolupament cal que es planifiqui indicant els mitjans per dur-ho a terme, intentant maximitzar els beneficis econòmics, socials i culturals i buscar l’equilibri entre la oferta i la demanda, integrant per suposat la idea de sostenibilitat implícita en la modalitat de l’ecoturisme.

1. Bases de conservació

2. Desenvolupament del producte

3. Infrastructures i equipaments adequats 4. Promoció del producte

5. Compromís dels productors-subministradors

Agents implicats en la seva execució: AB, CCPE i promotors turístics Pressupost orientatiu:

Fonts de finançament: CCPE i GENCAT Interrelació amb altres accions:

(8)

PROGRAMA

1.1.6 Constitució d’una Entitat Local de l’Aigua supramunicipal

Objectiu Disposar del marc tècnic i legal per tal d’optimitzar la gestió integral del cicle de l’aigua en el municipi de Banyoles conjuntament amb els municipis de la mateixa conca hidrogràfica

Descripció

La Llei 6/1999 de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, estableix la possibilitat de creació d’Entitats Locals de l’Aigua (municipals i supramunicipals) en les quals la Generalitat de Catalunya pot delegar funcions relatives a la gestió de l’aigua i al seu cicle a escala territorial menor. Aquestes atribucions han de permetre una gestió més propera i una lluita més efectiva contra els problemes de contaminació que progressivament van afectant el territori, entre ells la comarca del Pla de l’Estany.

En una primera fase de constitució caldria emprendre les passes legals per tal de constituir-se oficialment i procedir a gestionar les aigües dins el conjunt de municipis que s’estableixi en aquesta ELA en cas que tingui un caràcter supramunicipal.

Per tal que l’ELA pugui funcionar i dur a terme les seves tasques, l’Agència Catalana de l’Aigua atribuirà els recursos econòmics necessaris per a fer les inversions necessàries i els treballs de manteniment de les infrastructures corresponents.

Agents implicats en la seva execució: ACA, AB i municipis que s’hi incorporin Pressupost orientatiu:

Fonts de finançament: L’ACA ha de dotar econòmicament l’ELA per al seu funcionament Interrelació amb altres accions:

(9)

PROGRAMA

1.1.7

Recerca d’un model de recollida selectiva que contempli els residus domèstics, comercials i industrials

Objectiu Adaptació del municipi a la Llei 15/2003 de la Generalitat, reguladora dels residus

Establir un model de recollida selectiva a nivell comarcal incloent totes les fraccions de residus.

Descripció

Aquesta nova normativa estableix els principis rectors que han de definir la nova política en matèria de gestió i tractament de residus.

Aquesta llei manté de l’anterior l’obligatorietat de la recollida de matèria orgànica per als municipis de més de 5.000 habitants, com és el cas de Banyoles, i incorpora nous conceptes com:

. Definició de residu comercial i regulació específica per aquests residus a fi de millorar-ne la gestió i garantir que els productors i els posseïdors n’assumeixin tota la responsabilitat en la gestió, sense perjudici que els ens locals n’assumeixin la gestió directa.

. Es fa referència a la necessitat d’iniciar campanyes de minimització i prevenció dels residus, així com per afavorir la seva reutilització i valorització deixant en darrer terme la opció encara avui més corrent com és la disposició del rebuig en abocador.

Aquesta adaptació a nivell municipal cal iniciar-la redactant una nova ordenança municipal en matèria de residus en la qual s’hi inclogui el model de gestió dels residus municipals i que haurà de definir el tractament que es donarà al residu catalogat com a comercial.

A un altre nivell cal estudiar la possibilitat de crear una estructura a nivell comarcal per a la recollida de residus, incloent totes les fraccions de residus, i els residus domèstics, comercials i industrials assimilables als domèstics. S’ha de realitzar un estudi econòmic i tècnic per veure la viabilitat d’assumir la recollida dels residus comercials dins d’un mateix circuit, el ja existent o bé un de nou, coordinat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Tipus: Correcció / Estudi Prioritat: Alta

Agents implicats en la seva execució: AB, CCPE i ARC Pressupost orientatiu: 6.000 € (estudi) + execució

Fonts de finançament: CCPE, ARC i Ajuntaments de la comarca Interrelació amb altres accions: 5.1.9 / 5.1.16 / 5.3.2

(10)

PROGRAMA

1.2 VERTEBRACIÓ TERRITORIAL

ACCIÓ 1.2.1

Elaboració d’un Pla d’Ordenació Urbanístic Supramunicipal coordinat entre tots els ens presents a la comarca

Objectiu Definir mitjançant el planejament, les grans infrastructures i serveis que trobem o que s’han de desenvolupar a la comarca

Descripció

La reduïda superfície del terme municipal de Banyoles genera limitacions en el desenvolupament urbanístic de la ciutat. Aquest fet provoca la necessària coordinació en aquesta matèria amb el municipis veïns.

Així, quan es redacti un nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, aquest no es pot limitar a omplir els espais buits que quedin en el territori, si no que ha de donar solucions de futur, a mig i llarg termini, al creixement de la ciutat i el seu entorn, un entorn que sobrepassa els límits municipals i que per tant hauria de ser d’abast supramunicipal, ja sigui en temes de vials de circulació, polígons industrials, infrastructures i equipaments de serveis,... amb l’objectiu d’aconseguir un planejament integrador de les necessitats de la comarca.

Els temes a estudiar són: - Zona industrial comarcal - Zona esportiva comarcal

- Depuradora comarcal de Cornellà - Variant oest de Banyoles

- Desdoblament de la variant de Banyoles - Parc periurbà entre Banyoles i Porqueres

Agents implicats en la seva execució: AB, municipis de la comarca i CCPE Pressupost orientatiu:

(11)

PROGRAMA

ACCIÓ 1.2.2

Pla Comarcal de la Indústria, serveis i turisme (Pla Director Urbanístic de les zones industrials de l’eix del Terri,...)

Objectiu Elaboració d’un Pla Director Comarcal que avaluï les dinàmiques territorials sobretot en planejament, economia, relacions de mobilitat,...

Descripció

La comarca ha de suportar en la seva globalitat la dinàmica social i econòmica del municipi de Banyoles per tal de beneficiar-se d’aquesta, tot i que aquest objectiu tant sols s’assolirà si es realitza a través d’una planificació ordenada d’aquest creixement.

La pressió per manca de sòl que pateix Banyoles s’ha de recolzar amb els municipis veïns per així vertebrar per exemple un polígon industrial supramunicipal, una mobilitat més raonable, ... a fi d’aconseguir un creixement homogeni per a tots els municipis de la comarca i sostenible en el futur. Mitjançant la planificació aquesta pressió s’encaminarà cap a una redefinició dels usos del sòl i cap a una major preservació dels valors naturals i paisatgístics de la comarca.

Així, la redacció d’un Pla Director ha de marcar les directrius per a un creixement de la comarca que eviti al màxim l’impacte dels nous usos industrials i residencials, fent compatible la preservació de l’entorn i el desenvolupament econòmic.

Agents implicats en la seva execució: DPTOP, DMAH, AB, municipis de la comarca i CCPE Pressupost orientatiu:

(12)

PROGRAMA

ACCIÓ 1.2.3

Demanar els serveis propis d’una comarca i de què el Pla de l’Estany no disposa: Hospital comarcal,...

Objectiu Sol·licitar els serveis propis d’una comarca definits per la llei d’organització comarcal de Catalunya

Descripció

La Llei d’organització comarcal de Catalunya preveu un seguit de competències per als ens comarcals així com un seguit d’infrastructures de serveis pròpies que s’haurien hagut d’anar desplegant paulatinament.

Aquestes són:

. L’ordenació del territori i l’urbanisme . La sanitat

. Els serveis socials . La cultura

. L’esport

. La salubritat pública i el medi.

En el cas de la comarca del Pla de l’Estany, s’ha fet palès que en alguns casos no s’ha completat aquest desplegament i per tant cal reclamar-los en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes, que a partir d’un criteri de proximitat veurien augmentar la seva qualitat de vida.

Agents implicats en la seva execució: DBF, AB i CCPE Pressupost orientatiu:

Fonts de finançament: GENCAT Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(13)

PROGRAMA

ACCIÓ

1.2.4 Fomentar el transport públic intermunicipal

Objectiu Afavorir l’ús del transport públic, en autobús, que comuniqui Banyoles amb els municipis més propers: Porqueres,...

Descripció

S’ha detectat la necessitat de connectar Banyoles, capital comarcal i que actua de nucli de centralitat de la comarca, amb la resta de municipis. Davant aquesta mancança, l’Ajuntament ha encarregat ja un Estudi de servei de transport de viatgers entre Banyoles i Porqueres de data d’abril de 2003, i que pretén afavorir també la comunicació entre els barris de la ciutat de forma radial per afavorir una major accessibilitat al centre de la ciutat.

Les dades de l’enquesta de mobilitat obligada senyalen també una relació intensa pel que fa a aquest dos municipis, sobretot en l’aspecte de mobilitat obligada per motius laborals.

Un cop iniciada aquesta fase, establerta com a prioritària, s’estudiarà la viabilitat de realitzar aquesta connexió intermunicipal amb la resta de municipis de la comarca.

Agents implicats en la seva execució: AB, AP, CCPE i TEISA Pressupost orientatiu: 62.000 €

Fonts de finançament: AB, AP i DPTOP Interrelació amb altres accions: 1.1.1 / 4.1.3

(14)

PROGRAMA

ACCIÓ 1.2.5

Ampliar i millorar la xarxa de carrils bicicleta a zones més perifèriques: Banyoles – Camós,...

Objectiu Ampliar la xarxa de carrils bici com a eix connector entre municipis

Descripció

El municipi de Banyoles ja té dissenyat un Pla de Carrils Bici per a la ciutat. Aquesta acció, el que proposa, és crear una xarxa que comuniqui els diferents pobles més propers a la ciutat de Banyoles assolint un doble objectiu.

1. Millorar l’oferta de carrils bici, ampliant el recorregut i essent una oferta diferenciada de la xarxa BTT, aproximant-se més al cicloturisme

2. Donar seguretat als usuaris de la bicicleta evitant que aquests hagin de circular per la xarxa de carreteres actual

Tipus: Proposta Prioritat: Mitja

Agents implicats en la seva execució: AB, CCPE i municipis de la comarca i DdG Pressupost orientatiu: 20.000 €

Fonts de finançament: AB, CCPE, Municipis de la comarca i DdG Interrelació amb altres accions: 4.1.1

(15)

(16)

La ciutat de Banyoles s’ha definit sempre pel seu dinamisme econòmic i aquesta línia no té cap altre objectiu que permetre al municipi continuar liderant i essent el motor de la comarca, obrint-se cap a les noves necessitats futures, tot adaptant-se tant infraestructuralment com en les noves formes de coneixement que inclouen tant les noves tecnologies com la recerca i la investigació. La creixent importància de les noves tecnologies obliga a una formació necessària en aquest camp que abraci a tota la ciutadania.

Aquestes noves fórmules no s’han de deslligar de les experiències que puguin aportar-hi altres ens i per això cal establir vincles amb centres com la UdG, Parcs Tecnològics, partenariat europeu,...

LÍNIA ESTRATÈGICA 2. PROMOURE BANYOLES COM A CIUTAT DEL CONEIXEMENT I DE LES NOVES TECNOLOGIES

2.1 Potenciar Banyoles com a Ciutat del Coneixement 2.2 Formació digital

PROGRAMES D’ACTUACIÓ Línia Estratègica 2

PROMOURE BANYOLES COM A CIUTAT DEL CONEIXEMENT I DE LES NOVES TECNOLOGIES

(17)

PROGRAMA

2.1 POTENCIAR BANYOLES COM A CIUTAT DEL CONEIXEMENT ACCIÓ

2.1.1

Potenciar el Centre d’Interpretació de la Conca Lacustre de l’Estany de Banyoles (CICLEB) com a espai de divulgació i estudi d’aquest àmbit

Objectiu Promoure el CICLEB com a dinamitzador d’activitats de coneixement de la zona lacustre.

Descripció

Primer crear el centre d’interpretació de la conca lacustre de l’Estany, a través d’un espai museístic, un centre de documentació, i una entitat dinamitzadora que faci activitats divulgatives, i acadèmiques i de coneixement per altra banda, lligada al mon universitari.

També hauria de potenciar la recerca, relacionada bàsicament amb els trets intrínsecs d’aquesta zona donada la seva exclusivitat i el seu potencial atractor per als investigadors d’aquest camp.

Agents implicats en la seva execució: AB, UdG i EL

Pressupost orientatiu: 800.000 € (fer el Centre d’Interpretació) + 150.000 €/any (funcionament) Fonts de finançament: AB, DdG, GENCAT, UE i MC

(18)

PROMOURE BANYOLES COM A CIUTAT DEL CONEIXEMENT I DE LES NOVES TECNOLOGIES

PROGRAMA

2.1.2

Treballar amb l’objectiu de ser centre de referència a nivell europeu en l’àmbit d’estudi que s’esculli

Objectiu Definir un estudi a potenciar i esdevenir punt de referència en aquest camp

Descripció

Banyoles ha estat, en alguns temes concrets com són l’estudi de la seva hidrogeologia,..., un punt de referència per estudiosos i investigadors. L’actuació que aquí es defineix és la de potenciar una línia d’estudi que tingui el suport tant d’institucions (Ajuntament, Consell Comarcal,...), com de centres d’estudi (universitats, fundacions,...).

Això permetria generar un camp de recerca que implicaria una elevada inversió en desenvolupament i recerca, que permetria atreure investigadors d’arreu d’Europa, i a part d’aquest aspecte, ser el líder en dinamització a nivell català i nucli principal de col·laboració amb les universitats de dins i fora del país, i la participació en xarxes d’àmbit internacional.

Aquest fet potenciaria també la captació de persones qualificades (investigadors, universitaris,...) i de centres universitaris a la ciutat de Banyoles.

Agents implicats en la seva execució: AB, UdG Pressupost orientatiu:

(19)

PROGRAMA

2.1.3 Fomentar la participació en xarxes d’abast nacional i internacional Objectiu Incrementar l’intercanvi i la creació a partir del lligam amb xarxes

externes

Descripció

Per enriquir els àmbits d’estudi que es definiran en l’acció anterior, es fa indispensable estar connectat amb xarxes tant d’àmbit nacional com internacional.

La idea general és que l’experimentació i la investigació que es realitzi al municipi de Banyoles s’incorpori i estigui interconnectada amb altres programes de cooperació activa amb països, regions i institucions de recerca d’arreu del món

L’objectiu final no ha de ser altre que la millora dels recursos que es disposen i d’estimular-ne la seva continuïtat.

Tipus: Proposta Prioritat: Baixa

Agents implicats en la seva execució: AB Pressupost orientatiu: Organitzatiu Fonts de finançament:

(20)

PROGRAMA

2.1.4

Afavorir el desenvolupament en el nostre entorn d’una cultura digital basada en l’esperit emprenedor afavorint l’emergència d’iniciatives innovadores

Objectiu Consolidar el viver d’empreses tecnològic de Banyoles, incorporant-hi la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles.

Descripció

Els vivers d’empreses consisteixen en unes instal·lacions compartides per petites empreses, les despeses de les quals són compartides entre els inquilins, per així afavorir el salt posterior un cop l’empresa està consolidada, per així també, donar pas a nous empresaris

El mes de maig es va obrir, a Banyoles, el primer viver d’empreses (La Incubadora) amb la participació de la UdG i el Consell Comarcal. Un viver amb capacitat de fins a 17 empreses. Es pretén fer un seguiment d’aquests projectes per assegurar-ne la viabilitat i la promoció així com la recerca de les ajudes que atorguen a les administracions.

El viver està pensat exclusivament per empreses tecnològiques i per això es podria establir una fórmula de col·laboració des de l’Ajuntament amb el viver situat al municipi de Banyoles.

Tipus: Proposta Prioritat: Mitja

Agents implicats en la seva execució: CCPE, AB i UdG Pressupost orientatiu: 6.000 €

Fonts de finançament: AB Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(21)

PROGRAMA

2.1.5 Incorporar les TIC a les petites i mitjanes empreses

Objectiu Promoure el desenvolupament empresarial a partir del suport a la petita i mitjana empresa

Descripció

El model empresarial de Banyoles segueix el prototipus del model català, on hi ha un elevat nombre de petites i mitjanes empreses.

Per afavorir-ne el seu creixement, cal donar suport tant a les microempreses com a les pime’s per tal de desenvolupar el seu projecte empresarial.

Un d’aquests punts de suport són les tecnologies de la informació i la comunicació, un servei que cal incentivar per tal de difondre’n el seu ús a nivell de coneixement i ús dins el món empresarial. Això inclou la necessitat de:

a) Facilitar l’accés a Internet

b) Crear programes de difusió i sensibilització (iniciació al correu electrònic, recerca d’informació a la xarxa, comerç electrònic, creació de pàgines web,...)

c) Promoció i difusió d’experiències i casos d’aplicacions d’Internet als negocis d) Assessorament i tutoria

e) Formació bàsica sobre l’ús i aplicació de les TIC

Agents implicats en la seva execució: AB, CCPE, GENCAT i CC Pressupost orientatiu: 4.000 €

Fonts de finançament: AB, CC i GENCAT Interrelació amb altres accions: 2.2.2

(22)

PROGRAMA

2.1.6

Implantació progressiva de les noves tecnologies a l’administració pública

Objectiu Impulsar la realització de tràmits on-line

Descripció

El Departament de Governació de la Generalitat ha impulsat la creació d’una plataforma tecnològica de relació de les administracions catalanes, a través d’Internet i amb signatura electrònica, anomenada eaCat, una extranet de les administracions catalanes i que permet que els procediments que afecten les entitats locals en relació al departament de Governació es puguin trametre per via telemàtica.

Els serveis que s’ofereixen actualment van des de publicacions al DOGC, fins a sol·licituds de subvencions fins al registre virtual d’entrada i sortida de documents entre d’altres. (www.eacat.net). Aquesta simplificació dels tràmits administratius i l’intercanvi de dades s’ha de treballar paral·lelament amb un finestra virtual d’atenció ciutadana de l’ajuntament cap als seus ciutadans, oferint inicialment tràmits senzills com alta al padró d’habitants, certificats,... fins arribar a un percentatge elevat de tramitació on-line.

Tipus: Correcció Prioritat: Mitja

Agents implicats en la seva execució: AB i GENCAT Pressupost orientatiu:

Interrelació amb altres accions: 2.2.3 Indicadors de seguiment:

(23)

PROGRAMA

2.1.7

Potenciar la ciutat per tal de poder captar persones qualificades que vulguin establir la seva activitat econòmica al municipi

Objectiu Establir una línia de treball enfocada a l’empresa i noves iniciatives d’ocupació

Descripció

Dins d’aquesta línia de promoure Banyoles com a Ciutat del Coneixement i noves tecnologies, s’emmarca la necessitat de dinamitzar el teixit econòmic i empresarial de la ciutat, que més enllà de la creació de polígons industrials, infraestructures i bones comunicacions, s’ha de basar també en fomentar l’esperit emprenedor i la cultura empresarial, tot estimulant l’atracció de persones i/o empreses referencials per tal que s’implantin al municipi.

La campanya s’ha de dirigir a empreses amb un perfil idoni per a la ciutat que volem impulsar, per tant han de ser empreses punteres, amb un alt grau d’inversió en recerca i desenvolupament, empreses tecnològiques,... que aporten un valor afegit més enllà de la seva pròpia activitat econòmica.

Cal complementar aquesta acció en afavorir que l’empresa local adopti aquests criteris d’inversió en recerca, desenvolupament i innovació, així com possibilitant crear una imatge exterior òptima tant cap als clients com per als propis ciutadans de Banyoles.

Agents implicats en la seva execució: AB, UdG, CC, organitzacions empresarials i sindicals Pressupost orientatiu: 6.000 €

Fonts de finançament: AB i CC Interrelació amb altres accions:

(24)

PROGRAMA

2.2 FORMACIÓ DIGITAL

ACCIÓ 2.2.1

Formació dels ciutadans i ciutadanes de Banyoles en les noves tecnologies

Objectiu Formar al màxim nombre de ciutadans en aquest camp

Descripció

L’impuls i l’extensió de les infraestructures de telecomunicacions s’ha d’acompanyar amb la capacitació de la població per a usar les noves tecnologies de la informació, per això es fa necessari per completar aquest desenvolupament amb èxit la formació dels ciutadans en aquest àmbit.

Aquesta és una estratègia a afrontar, sobretot en els sectors amb més dificultats tant d’accés a les noves tecnologies, ja sigui per qüestions econòmiques, com en franges de població a partir de mitjana edat, persones en atur o que volen millorar el seu lloc de treball,... per tant en aquesta tasca s’ha de fer un esforç primer en definició de punts amb accés públic a aquestes noves tecnologies i segon determinar la formació necessària per a cada cas.

Utilitzar la xarxa d’equipaments municipals (teatre, centre cívic, biblioteca, llar de jubilats, ...) per dotar-los de la infraestructura informàtica necessària per poder promoure l’accés a les TIC, així com les entitats que treballen en aquest camp són un suport a tenir en compte a l’hora d’iniciar aquesta formació.

Agents implicats en la seva execució: AB i EL Pressupost orientatiu: 18.000€

Fonts de finançament: AB i GENCAT Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(25)

PROGRAMA

ACCIÓ

2.2.2 Promoció d’un centre de foment de les noves tecnologies

Objectiu Disposar d’un espai de referència sobra la formació, recerca i serveis a l’entorn d’Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació

Descripció

La creació d’un centre d’aquest tipus a Banyoles permetria disposar d’un espai de referència per a la població, que, a partir d’un espai multifuncional donaria servei tant a empreses i col·lectius, centres docents,... i a partir del qual es desenvoluparia l’activitat formativa a la qual hem fet referència en el punt anterior així com ensenyar l’ús didàctic d’aquestes noves tecnologies.

La participació d’altres sectors, com l’universitari i el sector privat, es fan imprescindibles per oferir una major diversitat de serveis.

Agents implicats en la seva execució: AB, sector privat, DURSI Pressupost orientatiu: 6.000€

Fonts de finançament: AB, Patronat UdG, DURSI Interrelació amb altres accions:

(26)

PROGRAMA

ACCIÓ

2.2.3 Estendre les noves tecnologies a totes les llars del municipi

Objectiu Implantar la xarxa de connexió inalàmbrica al municipi de Banyoles

Descripció

Actualment existeixen diferents mètodes per tal que les llars del municipi puguin disposar d’una connexió a Internet a uns preus més moderats que els que ofereix el mercat.

En aquest sentit existeixen experiències com les dels ajuntaments de Cassà de la Selva, Flaçà, la pròpia UdG,... que, a partir d’una xarxa inalàmbrica pública d’accés a internet mitjançant ADSL permet als ciutadans connectar-se a una xarxa informàtica pública a un cost mínim.

Aquest projecte facilitaria nombroses de les accions que s’han detallat amb anterioritat: promoció de les noves tecnologies, tràmits on-line, reducció del volum de paper, formació dels ciutadans en les noves tecnologies,...

A nivell intern permetria una facilitació de la gestió de tràmits, una anàlisi dels fluxos d’informació, millor gestió documental,...

Agents implicats en la seva execució: AB Pressupost orientatiu: 24.000 €

Fonts de finançament: AB, GENCAT Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(27)

PROGRAMA

ACCIÓ 2.2.4

Reforçar els canals participatius de la ciutadania amb l’administració a través de les TIC avançant cap al model de gestió de l’e-government, garantint els canals de participació tradicionals.

Objectiu Posar en funcionament la segona fase de la pàgina web que la faci més interactiva amb la ciutadania.

Descripció

Després d’una primera fase de creació de la pàgina web de l’ajuntament durant aquest any 2004 s’ha previst una segona fase que permeti als ciutadans una millor comunicació amb l’administració local fins al punt de poder realitzar gestions com les de:

- Instàncies, constàncies de registre, .... amb l’objectiu final que totes les accions que el ciutadà fa a l’ajuntament es puguin realitzar a través d’aquesta nova finestra d’atenció ciutadana.

Tipus: Proposta Prioritat: Mitjana

Fonts de finançament: AB

(28)

(29)

Catalunya és de per si un país amb un potencial d’atracció turística important. El desenvolupament d’aquesta activitat però, es va transformant amb el temps provocant una modificació pausada però contínua de la demanda. Es busquen activitats complementàries a l’atractiu clàssic de sol i platja, que a la llarga esdevindran focus d’atracció principals, i per això cal posar les bases d’aquesta transformació. La terciarització de l’ocupació n’és també una altra mostra significativa.

El baix grau de desenvolupament d’aquest sector al municipi de Banyoles s’ha de llegir com un factor positiu ja que no cal trencar inèrcies desarrollistes passades si no que ja es pot avançar amb pas ferm fent una aposta per un desenvolupament turístic sostenible.

En relació a l’àmbit d’actuació de la Línia estratègica 3 s’estableixen 1 programa d’actuació i un total de 3 accions.

LÍNIA ESTRATÈGICA 3. DEFINICIÓ D’UN MODEL TURÍSTIC SOSTENIBLE PER AL MUNICIPI DE BANYOLES

3.1 Definició dels aspectes que singularitzen l’oferta comarcal PROGRAMES D’ACTUACIÓ

(30)

DEFINICIÓ D’UN MODEL TURÍSTIC SOSTENIBLE PER AL MUNICIPI DE BANYOLES

PROGRAMA 3.1

DEFINICIÓ DELS ASPECTES QUE SINGULARITZEN L’OFERTA COMARCAL

ACCIÓ

3.1.1 Promoció de productes comercials singulars

Objectiu Potenciar el turisme a partir de productes propis per potenciar els atractius locals

Descripció

L’oferta de productes locals i singulars, millor si són exclusius, ajuden a crear una marca pròpia i a ser un atractiu més per potenciar el turisme local.

Cal treballar doncs per oferir un producte altament localitzat, en aquest cas productes comercials, que acabin complementant l’oferta històricocultural, natural i paisatgística del municipi.

Donada la demanda creixent de productes naturals i ecològics, es poden impulsar sistemes de producció ecològica i integrada al municipi. Cal complementar aquesta tasca amb la recerca d’una sortida comercial al producte al mateix municipi i a municipis veïns.

Tipus: Estudi Prioritat: Baixa

Agents implicats en la seva execució: AB, sector comercial i sector agrícola Pressupost orientatiu: 2.000 €

Fonts de finançament: AB i GENCAT Interrelació amb altres accions: 6.1.2 Indicadors de seguiment:

(31)

ACCIÓ 3.1.2

Cercar la connexió amb l’oferta turística propera (Costa Brava, Garrotxa,...)

Objectiu Definir una oferta complementària i amb pes específic propi, al turisme ja consolidat

Descripció

El municipi de Banyoles no ha desenvolupat fins ara les seves potencialitats turístiques, mentre que geogràficament es troba situada entre dos pols d’atracció turística important que provoca que no deixi de ser un lloc de pas.

Ja s’ha treballat mitjançant l’informe “Les vint-i-cinc oportunitats de Banyoles per al seu èxit sostingut de visitants” (juny 2002), un seguit d’accions encaminades a convertir Banyoles en un destí d’atracció per als visitants que practiquen una tipologia de turisme d’escapades, però cal anar més enllà.

Aquest flux important de visitants que atreuen els diferents destins turístics propers, cal analitzar-los per saber de quina manera s’aconseguiria que el municipi de Banyoles fos capçalera de destí, tot això a part del desenvolupament de Banyoles com a Destinació Turística Esportiva.

Cal estudiar doncs la tipologia de turistes i quin és el públic objectiu per definir paquets turístics propis a partir dels recursos infrautilitzats de què actualment es disposen, i que han d’anar acompanyats de les infraestructures necessàries (hotels,...)

Agents implicats en la seva execució: AB, GENCAT, sector privat Pressupost orientatiu: 6.000 €

Fonts de finançament: GENCAT, AB Interrelació amb altres accions:

(32)

DEFINICIÓ D’UN MODEL TURÍSTIC SOSTENIBLE PER AL MUNICIPI DE BANYOLES

ACCIÓ 3.1.3

Desenvolupar la marca de Destinació Turística Esportiva que englobi esport, natura i cultura.

Objectiu Fomentar el distintiu atorgat al municipi de Banyoles

Descripció

La ciutat ha aconseguit convertir-se en Destinació Esportiva Pilot (DEP), rebent la marca o distintiu de Destinació Turística de Pràctica Esportiva. L’obtenció d’aquesta marca, atorgada per Turisme de Catalunya, catalogarà Banyoles com a destí turístic apte per a la realització de camps d’entrenament, competicions i campus esportius. Això es pot traduir en un augment del nombre d’esdeveniments esportius que es realitzin al municipi i en una major demanda d’equips que vindran a entrenar-se a Banyoles, en benefici de l’economia local.

Aquest fet permetrà ampliar les activitats esportives fins al punt de ser atractor d’un tipus de turisme altament especialitzat, de qualitat , i a la vegada la difusió que se’n farà pot ser una eina molt eficaç per promocionar turísticament els altres valors que presenta el municipi.

Malgrat haver obtingut aquest distintiu, cal tenir en compte que es promou una activitat turística en un àmbit envejable per la seva qualitat ambiental i paisatgística, per tan es proposa que paral·lament s’incentivi un Programa Verd per a les empreses de turisme que operin al municipi de Banyoles com a garantia d’una sensibilitat ambiental que contribuexi a la conservació i preservació d’aquest espai.

Agents implicats en la seva execució: AB, Agenda, EL Pressupost orientatiu:

Fonts de finançament: AB, GENCAT, sector privat Interrelació amb altres accions:

(33)

(34)

Línia Estratègica 4

MILLORA DE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ

La ciutat de Banyoles presenta nombrosos espais verds, tant a l’entorn de l’estany com en forma de places, jardins i parcs. Aquests espais satisfan funcions essencials per al benestar dels ciutadans i per al manteniment de la qualitat ambiental de la ciutat en quan satisfan les necessitats de lleure i oci, fomenten les relacions socials, garanteixen espais amplis, trenquen la monotonia i uniformitat de l’asfalt,... Tot això, a part del seu mantenimen, ha de conjugar amb una altra realitat com és l’augment del nombre de vehicles i de les seves problemàtiques associades. Cal doncs establir accions que prioritzin una mobilitat que afavoreixe el vianant respecte el vehicle i que fomenti una xarxa de baixa velocitat.

La promoció dels espais verds, dels elements patrimonials, de zones tranquiles, una major accessibilitat per als ciutadans,... són sovint accions menystingudes en quan es pot tractar d’accions de vegades senzilles, però que en la seva suma poden aportat una enorme qualitat de vida.

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

LÍNIA ESTRATÈGICA 4. MILLORA DE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ PROGRAMES D’ACTUACIÓ

4.1 Realitzar un Pla de Mobilitat urbana sostenible – Xarxa de baixa velocitat

4.2 Elaboració d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana que incorpori criteris de Sostenibilitat 4.3 Recuperar el patrimoni construït

(35)

PROGRAMA

4.1 REALITZAR UN PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE ACCIÓ

4.1.1 Fomentar l’ús de les bicicletes i els desplaçaments a peu

Objectiu Afavorir la mobilitat dels ciutadans de Banyoles que es desplacen a peu o en bicicleta, els quals representen la tipologia de mobilitat interna més elevada.

Descripció

La mobilitat interna, tant per motius d’estudi com per motius laborals, té una tipologia de mobilitat diferent de la que percebem, ja que el 52% dels desplaçaments per motius d’estudi es realitzen a peu o en bicicleta, mentre que els desplaçaments per motius laborals representen també un percentatge a destacar, el 34%.

Cal doncs, afavorir aquesta modalitat de transport entre els ciutadans de Banyoles, facilitant-los aspectes tant essencials com un espai propi de circulació en el cas de les bicicletes, i unes millors condicions urbanes pel que fa als vianants.

Per això es preveu treballar dos aspectes bàsics: 1. Sensibilització

A través de la jornada del “Dia sense cotxes” campanya a la qual el municipi s’hi va adherir l’any 2000, s’intenta implicar al màxim de ciutadania, afavorint la participació ciutadana, i realitzant accions permanents en el temps com:

- Pàrkings de bicicletes en espais públics com escoles, instituts,... - Senyalització fixa horitzontal que indica distàncies a peu. 2. Accions

Facilitar la mobilitat i la accessibilitat amb la implicació de totes les àrees en els nous projectes urbanístics. Existeix una àrea de treball anomenada Mobilitat i Urbanisme que està integrada per les àrees d’urbanisme, medi ambient, mobilitat i via pública que estudia cadascun dels casos per afavorir aquest tipus de mobilitat: carrils bici, accessibilitat per cotxets, gent amb disminucions,...

Tipus: Correccions i propostes Prioritat: Alta

Agents implicats en la seva execució: AB Pressupost orientatiu: --

Fonts de finançament: PUOSC Interrelació amb altres accions: 1.2.5

(36)

LÍNIA ESTRATÈGICA

4 MILLORA DE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ PROGRAMA

4.1.2 Augmentar la secció dels carrers

Objectiu Definir la xarxa de carrils bici i millorar l’accessibilitat dels vianants

Descripció

En les zones ja consolidades es té per objectius estudiar la implantació d’espais compartits entre vianants, bicicletes i turismes, donant prioritat en el cas de la zona del barri vell, a la mobilitat lenta, vianants i ciclistes, ja que actualment els vehicles continuen rebent un tracte preferencial en la mobilitat urbana, per davant de la bicicleta i dels mateixos vianants.

En les zones de nova construcció s’ha de preveure en cadascun dels casos unes seccions de vorera prou amples per afavorir la mobilitat sense obstacles de les persones amb disminucions, els cotxets, i preveure la xarxa de carrils bici per a totes elles amb la finalitat de connectar-les a tota la ciutat.

Aquest nou model d’urbanització ja s’ha dut a terme en algunes zones de la ciutat, i s’ha de continuar tenint present en el moment de redactar els plans urbanístics dels nous plans parcials i plans especials (C/ Girona...) i en segon terme, cal aprofitar les ocasions que es produeixen en fets puntuals com enderrocs o noves promocions (C/ Estricadors), carrers per a vianants (Barri Vell), i en actuacions d’eixamplament de voreres.

Tipus: Estudi i proposta Prioritat: Mitjana

Agents implicats en la seva execució: AB Pressupost orientatiu: --

Fonts de finançament: --

Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(37)

PROGRAMA

4.1.3 Negociar més parades urbanes dels autocars interurbans

Objectiu Millorar la connectivitat dels barris perifèrics amb el centre de la ciutat

Descripció

La creació de noves parades ha de permetre connectar tots els barris entre sí i els barris amb el centre de la ciutat per tal d’afavorir els desplaçaments sostenibles sense necessitat d’usar el vehicle privat, així com per facilitar la mobilitat de les persones amb més dificultats per anar a peu o amb bicicleta com persones grans, persones amb dificultats físiques,...

Té per funció també disminuir la intensitat de vehicles de la ciutat en general i específicament al centre de la ciutat.

Agents implicats en la seva execució: AB i AP, CCPE i TEISA Pressupost orientatiu: 62.000 €

Fonts de finançament: AB, AP i DPTOP Interrelació amb altres accions: 1.2.4

(38)

4.1.4 Accelerar el Pla de Supressió de Barreres Arquitectòniques Objectiu Completar el Pla ja elaborat accelerant el seu termini d’execució

Descripció

L’Ajuntament de Banyoles té redactat el Pla que defineix les zones a actuar per tal d’eliminar les Barreres Arquitectòniques, tant en edificis públics com a l’espai públic, per tal de facilitar l’accessibilitat a la gent gran, a les persones amb minusvalia i els col·lectius que precisen d’una a tenció especial.

Un cop definit aquest Pla i les actuacions a realitzar, el que es demana en aquesta acció és que es doti el pressupost suficient per completar-lo amb la màxima celeritat possible, ja que és concebuda com una acció que beneficia a un gran nombre de ciutadans.

La Generalitat de Catalunya té establerta una línia d’ajuts per a la supressió de barreres arquitectòniques i urbanístiques i per millorar l’accessibilitat (Ordre de 28 d’octubre de 1991)

S’actua en dues línies,

a) en les noves urbanitzacions, planificació de supressió de les barreres arquitectòniques, que se solen salvar amb passos rebaixats (perifèria) o elevats (centre ciutat). Aquests darrers afavoreixen també al vianant en quan provoca una disminució de la velocitat del cotxe. b) en reurbanitzacions de carrers.

Termini d’implantació: 0- 5 anys

Agents implicats en la seva execució: AB, MIFAS, ONCE, GENGAT Pressupost orientatiu: 24.000 €

Fonts de finançament: AB, GENCAT Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(39)

PROGRAMA

4.1.5 Regular els nivells de contaminació acústica del municipi

Objectiu Aplicar l’ ordenança municipal de soroll que regula el soroll ambiental a nivell urbà

Descripció

La regulació del soroll ambiental a nivell urbà passa per identificar i determinar els diferents graus de sensibilitat acústica del municipi. A partir del cadastre acústic elaborat pel Departament de medi ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, es pot disposar de la informació preliminar (mapa acústic i cadastre acústic), per tal que l’Ajuntament revisi l’actual ordenança de sorolls.

L’ordenança està sectoritzada a la ciutat en funció de la sensibilitat acústica, establint els valors màxims de soroll (diürns i nocturns) per a cada zona de la ciutat. També ha de regular els sistemes de vigilància i prevenció, les mesures de control, i el tipus d’infraccions i sancions establertes.

Tot i l’actualització de l’ordenança cal seguir fent controls als vehicles de motor. Es proposa continuar realitzant aquests controls, principalment les motocicletes* i que se’n faci difusió dels resultats al conjunt de la població.

(* Els nivells sonors admissibles de les motocicletes estan regulats pel RD 2028/1986, de 6 de juny de 1986, BOE 236).

Agents implicats en la seva execució: AB, DMAH i UdG Pressupost orientatiu: --

Fonts de finançament: DMAH Interrelació amb altres accions:

(40)

4.1.6 Millorar els camins escolars

Objectiu Definir i implantar rutes segures fins a les escoles per tal de fomentar els trajectes fins a l’escola a peu o en bicicleta

Descripció

Els alumnes que es desplacen diàriament a les escoles tant a peu com en bicicleta cal garantir-los la seva seguretat vial en els seus desplaçaments. D’aquesta manera es pretén també augmentar el nombre d’estudiants que es desplacin a través d’aquests camins escolars

En funció de la ubicació de l’escola es planificaran estratègies d’accés que tinguin en compte les dificultats circulatòries de la zona.

Actualment, existeix un programa de Protecció Escolar, que consisteix en la protecció de les cruïlles més conflictives a través d’una persona específicament formada. Es disposa actualment d’una persona per escola i que actua en les franges horàries d’entrada i sortida a les escoles.

Agents implicats en la seva execució: AB, Creu Roja, CE i CEM Pressupost orientatiu: 18.000 €

Fonts de finançament: AB Interrelació amb altres accions: Indicadors de seguiment:

(41)

ELABORACIÓ D’UN NOU PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA QUE INCORPORI CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

ACCIÓ 4.2.1

Actuacions de millora del sistema de desguàs de les aigües de l’Estany

Objectiu Facilitar el control del nivell que presenta l’aigua de l’estany de Banyoles per mantenir-ne un nivell adequat

Descripció

Es defineixen un seguit d’accions per facilitar el control del nivell de l’aigua de l’estany, que consisteix bàsicament en un mecanisme automatitzat de presa de decisions a partir del volum d’aportacions d’aigües subterrànies i controlant les sortides d’aigua de l’estany a través d’estacions d’aforament.

L’estandarització d’aquest sistema i la mostra contínua de dades permet una obertura i tancament automatitzat de les comportes de desguàs de l’estany i s’obté el doble objectiu d’evitar inundacions per un costat i per altre evitat el baix nivell de l’estany que perjudicaria les comunitats vegetals que s’hi manifesten.

Agents implicats en la seva execució: AB i Consorci de l’Estany Pressupost orientatiu:

(42)

4.2

ACCIÓ 4.2.2

Requalificació urbanística dels fronts sotamonestir i Guèmol i adequació per a l’ús públic.

Objectiu Previsió d’espais públics de qualitat a la trama urbana

Descripció

En aquests dos sectors esmentats s’ha de treballar mitjançant les eines existents en l’àmbit urbanístic per tal d’adaptar aquests espais a les necessitats generals de la població com són una densitat urbanística raonable, un espais lliures de qualitat i una mobilitat òptima.

Per això es proposa

Sota Monestir: elaborar un Pla Parcial, sense necessitat de requalificar tota la zona, que prevegi una zona important d’espai lliure per a hortes, funció actual; un vial important com és el Joan XXIII i un augment de la densitat inicialment prevista per evitar el creixement difús i extensiu, afavorint un creixement més compacte, que permetria alliberar tot l’espai públic necessari.

Zona Guèmol: treballar sota els mateixos paràmetres que el sotamonestir per afavorir el seu ús social.

Agents implicats en la seva execució: AB, Sector privat Pressupost orientatiu: tècnic

(43)

ACCIÓ

4.2.3 Regular la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil

Objectiu Definir la ubicació estratègica de les antenes de telefonia mòbil al municipi de Banyoles

Descripció

Cal controlar la ubicació d’aquestes antenes de telefonia mòbil per tal de situar-les adequadament i donar resposta davant les possibles noves demandes d’instal·lació d’antenes de telefonia mòbil al municipi.

El departament de Medi Ambient ha aprovat el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació. Aquest decret estableix:

a. Les especificacions i determinacions tècniques aplicables a les instal·lacions de radiocomunicació. Per fixar els nivells de referència i les distàncies de protecció a les persones s’adopta el principi de cautela i s’estableix un factor de seguretat sobre la recomanació de la Unió Europea.

b. El sistema d’ordenació urbanístic de la implantació de les instal·lacions sobre el territori, mitjançant la figura de la normativa, sempre que l’aplicació d’aquest sistema d’ordenació sigui necessària.

c. El sistema d’intervenció administrativa de les obres i activitats cal sotmetre’ls als règims de llicència o de comunicació, de control i, eventualment, de sanció

L’aplicació d’aquest Decret ja està regulat per tot l’àmbit del municipi de Banyoles, cal només actualitzar-lo i fer alguna actuació com la reubicació de l’estació de Puigpalter i estudiar la idoneïtat de les ubicacions previstes per a la seva instal·lació com són l’edifici de la Telefònica, l’edifici Nutrex i els solar on actualment s’hi troba ubicat el parc de bombers.

Agents implicats en la seva execució: AB, Consorci Localret i empreses de telecomunicació Pressupost orientatiu:

(44)

4.2

ACCIÓ 4.2.4

Promoure els concursos d’idees en els projectes d’ordenació (Plans Especials,...)

Objectiu Arribar a un consens de forma participativa en l’elaboració de nous projectes d’ordenació urbanística

Descripció

L’Ajuntament ha de facilitar el recull de propostes dels veïns implicats en l’ús dels espais públics en forma de consells de barri amb l’objectiu que col·laborin en el disseny de la ciutat, i més específicament del seu entorn més immediat.

La diferència amb el procés que se segueix actualment és que es demanarà la participació en la planificació, és a dir en la primera fase de qualsevol procés, més enllà de la dinàmica actual de presentació d’al·legacions en la fase final d’exposició pública.

L’objectiu és facilitar la participació tant en la planificació com en la remodelació de diferents espais de la ciutat.

Tipus: Estudi / Proposta Prioritat: Mitjana / Mitjana

Termini d’implantació: 3 – 5 anys / 0 – 2 anys

Agents implicats en la seva execució: AB i CB, GENCAT i EdN Pressupost orientatiu: 5.000 € inicials + 2.000 € anuals

Fonts de finançament: GENCAT, AB i DdG Interrelació amb altres accions: 5.3.1 Indicadors de seguiment:

(45)

PROGRAMA

4.3 RECUPERAR EL PATRIMONI CONSTRUÏT

ACCIÓ

4.3.1 Redacció d’un Pla Especial de Recs

Objectiu Potenciar i valoritzar els recs com a patrimoni cultural i com a element natural i connectors ecològics

Descripció

Redactar un pla especial que inclogui els seguents apartats:

Concepte de dits verds, els recs com a espai natural, recuperar la qualitat de l’aigua, connectors ecològics, elements d’interés arquitectònic-urbanístic per integrar-los al paisatge urbà i d’interés cultural, històric i industrial, l’ús dels recs (regadiu, hortes, industrial), la seva gestió i el seu tractament urbanístic.

Agents implicats en la seva execució: AB i EL Pressupost orientatiu:

Fonts de finançament: GENCAT i DdG

(46)

4.3 RECUPERAR EL PATRIMONI CONSTRUÏT

ACCIÓ 4.3.2

Redacció d’un Pla Especial del Barri Vell, coordinat amb el Pla Especial de Recs

Objectiu Preservar el valor patrimonial del Barri Vell conjuntament amb la resta de Plans que afecten a la zona

Descripció

El Barri Vell de Banyoles presenta un valor patrimonial molt important que manté una estructura i una edificació del s. XV, i això suposa un atractiu important que s’ha de preservar en aquesta Pla Especial.

Cal doncs realitzar aquest Pla sota uns criteris molt ben definits: Definir una normativa urbanística específica pel Barri Vell que:

- preservi els edificis emblemàtics i que defineixi uns criteris per preservar aquest conjunt històric

- sigui prou flexible per compatibilitzar la preservació amb la Promoció i Rehabilitació d’aquesta zona

- inclogui la planificació que s’estableixi amb els altres plans com el Pla Especial de Recs.

Interrelació amb altres accions: 7.3.1 Indicadors de seguiment:

(47)

4.3 RECUPERAR EL PATRIMONI CONSTRUÏT ACCIÓ

4.3.3

Realització de l’inventari exhaustiu del patrimoni construït i d’una diagnosi del seu estat, incloent-lo com un aspecte més de l’Agenda 21 Objectiu Realitzar un inventari del patrimoni sòciocultural de la ciutat

Descripció

Elaborar un catàleg patrimonial com a eina bàsica per a la seva protecció i per a la seva definició d’ús futur.

El catàleg, a més de ser un document descriptiu i de valoració del patrimoni podria incorporar un cos normatiu que en facilités i/o orientés la seva gestió per assegurar-ne la conservació. A la vegada aquesta tasca continua una línia de treball ja marcada en anteriors accions on es defineix un dels principals reptes de la ciutat, com és l’articulació de mecanismes per a la museització del patrimoni, com a valor d’atracció per part del públic i que contribuís a la vegada a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Agents implicats en la seva execució: AB Pressupost orientatiu: 12.000€

Fonts de finançament: AB Interrelació amb altres accions:

(48)

4.3 RECUPERAR EL PATRIMONI CONSTRUÏT ACCIÓ

4.3.4

Recuperació de la Puda, les pesqueres i altres espais per fer-hi equipaments (Can Felez, Can Durall, Moltforts,...)

Objectiu Rehabilitació d’espais per al seu ús públic i/o privat

Descripció

La ciutat de Banyoles disposa d’un nombre determinat d’edificis en desús i que podrien tenir una funció específica en el municipi. Així es proposa portar a terme diferents iniciatives, ja siguin de caire públic i/o privat per tal de mantenir viu aquest patrimoni.

A la vegada cal fer incidència que la millora d’un espai públic i/o privat provoca un efecte cascada en els seus entorns més immediats, incidint sobretot en la inversió privada per a la rehabilitació d’edificis.

Agents implicats en la seva execució: AB, propietaris dels edificis, empreses promotores Pressupost orientatiu:

Fonts de finançament: GENCAT, promotors privats i AB Interrelació amb altres accions: