• No se han encontrado resultados

Les assemblees de Pau i Treva durant el regnat de Jaume

control social i fonament institucional

7.4. Les assemblees de Pau i Treva durant el regnat de Jaume

L’assemblea de Lleida del 1214 es va celebrar sota unes condicions molt dures. Pere II havia mort l'any anterior en la batalla de Muret. El buit de poder, degut a la minoria de Jaume I, va fer necessari una intervenció directa de la Santa Seu. Un legat papal va presidir l'assemblea de Pau i Treva.

Sota aquestes condicions, l'assemblea va decretar unes condicions de Pau i Treva vàlides per a tot el Principat de Catalunya. Les disposicions redactades van ser les habituals. Gaudirien de protecció les esglésies, cementiris, sagreres, els membres de l'estament religiós i els seus bens, els membres de les ordres militars. També s'hi van incloure els individus més desprotegits de la societat, ciutadans, burgesos, etc. i les seves propietats i bens. L'incendi va tornar a estar expressament prohibit, entre altres altres de violència. El control del compliment dels estatuts de Pau i Treva acordats va ser atorgat als bisbes, veguers i als paers.

També hi va haver una novetat destacable. Per primera vegada, es va promulgar clarament la superioritat jurídica dels Usatges de Barcelona per sobre de qualsevol altra llei.

Finalment, per assegurar el compliment dels estatuts que es van redactar, es va fer jurar a tots els individus més grans de 14 anys el seguiment d'aquests acords durant tres anys.

Encara que l'assemblea de l'any 1214 va decretar la Pau i Treva a Catalunya, el comte Nunó Sanç I del Rosselló i la Cerdanya en va convocar una altra l'any 1217, pel bisbat d'Elna i el comtat de la Cerdanya18. Les disposicions acordades són semblants a les redactades l'any 1214.

La primera assemblea presidida per Jaume I es va realitzar a Vilafranca del Penedès, en el 1218. Les disposicions decretades no es van diferenciar gaire respecte l’assemblea de 1214, però se’n van afegir d’addicionals. Per exemple: els jueus i els sarraïns del Principat gaudirien de la Pau i Treva. Les vies públiques van tornar a gaudir de la protecció de la Pau i Treva, exceptuant per als qui estiguessin en guerra. La novetat radica en que la Pau i Treva tindria una validesa de deu anys, i

18 GONZALVO i BOU, Gener, “La Pau i Treva del Rosselló de l’any 1217”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Núm. XV, p. 67-73, 2004.

tot individu major de 13 anys les havia de jurar i complir.

En vistes a l’atac a Peníscola, es va celebrar a Tortosa la segona assemblea de Pau i Treva presidida per Jaume I, en el 1225. Les disposicions decretades són semblants a les anteriors. Es protegia: als membres i bens eclesiàstics, les sagreres, les ordres del Temple i l’Hospital, als individus més desvalguts, a tots els magnats, cavallers, ciutadans, burgesos i pagesos i totes les seves pertinences, les vies públiques i a tot aquell qui hi circulés. També es va tornar a incloure la prohibició de l'incendi, fins i tot a causa d'accions bèl·liques, i altres garanties que podia concedir el rei. Tot i això, la protecció no va contemplar als cavallers que fessin la guerra entre ells, però sí es va limitar l'ús de màquines de guerra.

En aquesta constitució de Pau i Treva hi van haver disposicions innovadores. En gran mesura, relacionades amb els Usatges de Barcelona. Aquestes disposicions estaven destinades a regular els conflictes nobiliaris. El document acaba amb l'obligació de complir els estatuts acordats. Tot aquell individu que no les acceptés seria expulsat de la protecció de la Pau i Treva. L'últim article, com ja era habitual, acabava indicant que tots els homes majors de 14 anys haurien de jurar les constitucions estipulades.

En el 1228, a Barcelona s’hi va tornar a celebrar una assemblea de Pau i Treva. Els acords als que es van arribar són semblants als escrits en anteriors constitucions. El seu objectiu era assegurar la pau dels territoris catalans durant la conquesta del Regne de Mallorca. Es va decretar que els acords assolits tinguessin una vigència permanent. Un manament que no es va complir, ja que posteriorment, es van haver de realitzar altres assemblees.

Les dues assemblees de Pau i Treva següents, també es va realitzar en un context prebèl·lic: la conquesta del Regne de València. Ambdues es van realitzar en el 1235 a Tarragona. La primera (al febrer) va confirmar les resolucions preses en l’assemblea del 1228. La Pau i Treva es va estendre al Regne de Mallorca. En la segona (al març) es van tornar a ratificar les disposicions del 1228. En totes dues hi van apareixen les disposicions tradicionals de les constitucions de Pau i Treva, i es reafirmaven els Usatges de Barcelona com a font de dret.

La següent assemblea es faria esperar. Es va celebrar en el 1251, a Barcelona. Entre altres disposicions, cal destacar que es va acordar que les treves pactades entre els nobles en guerra s’havien de mantenir. Els infractors haurien d’esmenar-se pagant el doble dels danys causats.

Sis anys després, en el 1257, a Lleida, Jaume I va convocar una altra assemblea de Pau i Treva. En aquesta ocasió es va tornar a decretar la inviolabilitat dels estatuts de Pau i Treva del Principat, que es varen decretar a Barcelona l'any 1228. També manifesta la voluntat de que les

constitucions fossin jurades i aplicades pels seus successors. Aquesta assemblea va aconseguir que s’apliquessin les constitucions de Pau i Treva de manera permanent, en el Principat. No només durant el regnat de Jaume I, si no també durant els seus descendents.