GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
ConsellPlenari
Actasessió4-11-1986 158
Acordssessió 12-11-1986 167
Comissió de Govern
Actasessió29-1-1986 ...
Acordssessió 12-11-1986
Disposicions Generals Acords delsòrgansdegovern
Estatuts del "Patronat Municipal de l'Orquestra de la
Ciutatde Barcelona"
Relació de carrers del barri de Montbauquepassen de lacategoriafiscal "C"a la "D"
Constitucióde laPonència Tècnica d'Indústries i Ac¬ tivitats Classificades
Transferènciaals ConsellsMunicipals de Districte de les funcionsrelatives a les llicències o autoritza¬ cionsd'ocupacióde la via pública
Decretsde l'Alcaldia
Creació del Consell Assessor de Salut Laboral i constitució d'un Centre de Salut Laboral
(Modificació
cional 4a. de les Normes sobredels
apartats
4 i 5 de la disposició
l'ordenacióde lesaddi¬
despeses i laseva comptabilitat
Cartipàs
Nomenament Vicepresident del Consell Econòmic
Assessorde l'Alcaldia
Acceptació renúncia Director del "Full informatiu del Districte" inou encàrrecde la seva direcció
Atribució de laDirecció i Coordinació del "Full infor¬ matiu del Districte"
ConstituciódelConsellde Publicacions
168 171
172
178
178
178
180
181
181
182
182 182
Ban
Campanya Referèndum
Circulars deSecretariaGeneral
Normes sobe l'ordenació de lesdespeses i la seva comptabilitat
Consells Municipals de Districte Districte 3. Sants-Montjuïc.
Acords Sessió4-11-1986 Districte 5. Sarrià-Sant-Gervasi.
Acords Sessió 28-1-1986
Districte 6. Gràcia. Acords sessió6-11-1986
182
183
184
185
186
Personal
ConcursosiOposicions
Concursoposiciólliure perproveir 11 places de Tèc¬ nicsuperioren Ciències
ases que han de regir l'oposició lliure per proveir
38 places de Tècnic d'administració general
^ Bases_gue-barrde"règir el concurs-óposicio per
_188
189
provisióde 28 places deTècnic superior d'educa
-gíó— i
-Bases que han de regir elconcurs-oposició restringit
per a la provisió de 16 places deSergentsde la
GuàrdiaUrbana
Disposicions d'interèsper a l'Ajuntament Gener de 1986
Anuncis
Llicènciesd'obres. Gener 1986
Anuncis publicatsen el B.O.P. dels dies 1 al 12 de febrer de 1986
199
204
206
208
Ajuntament
Hpr
de
Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió del 4 de febrer de 1986 aprova¬ da el 12 de febrer de 1986.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat
de Barcelona, el quatre de febrer de mil nou-cents vuitanta-sis, es reuneix el Consell Plenari, sota la
Presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall
i Mira, ihi concorrenels ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde,
Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà, i
Raimon Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors
amb rang deTinent d'Alcalde, Jordi Borja i
Sebastià,
Pau Cernuda i Barrios, i Josep M. Serra i Martí, i els
ll·lms. Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena, M.
Aurèlia
Capmany Farnés, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i Llardent, Enric
Truñó
i Lagares, Joan To¬rresi Carol,Juan José Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle
i Bastardas, Antoni Dalmau i Ribalta, Mercè Sala i Schnorkowski,Jordi Vallverdú iGimeno, Germà Vidal
i Rebull, JosepEspinàs i Xivillé, Josep Antoni García i España, Xavier Valls i Serra, Francesc Segura i de
Luna, Antoni Comas i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalero, Josep Thió i de Pol,
Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabregat,
Enric Vila ¡'Andreu, Jordi Bonet i Agustí, Joan García
i Domingo, Josep Bascompte i Solà, Josep M. Puja¬ das i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras
i Roji, Mercè Muñoz i Ramonet, Ferran Clemente i
Solsona, i Jordi Conill i Vall, assistits per l'll im. Sr.
Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifi¬
ca.
Excusen la sevaassistència els ll·lms. Srs. Ramon Trias i Fargas, i Francesc Borrell i Mas, i la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells.
Hiés present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pa-gonabarraga i Garro.
La Presidència obre la sessió ales deu hores i cinc minuts i, a propostaseva, que interpreta el sentir de
totala Corporació s'acorda, perunanimitat, fercons¬
tarel condol del Consistori perla defuncióde l'Excm.
Sr. Enrique Tierno Galván, Alcalde de Madrid, de I'll lm. Sr. Ramon Sáinz de Varanda y Jiménez de la Iglesia, Alcalde de Saragossa, i del Sr. Dionís Mes¬
tres i Serrat, Alcalde de Montblanc; i testimoniar
aquest sentiment ales Corporacions municipals res¬
pectives i als familiars de totes tres personalitats. És llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el
27 de desembre de 1985, i s'aprova amb una rectifi¬
cació del Sr. Alcalde.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia de 22 i 24 de gener de 1986, que disposen la inclusióen la relaciód'empreses, institucions iòrgansespecials de
gestió a què fa referència l'article 1r. del decret de
l'Alcaldia de 12 de desembre de 1983, que crea el
Consell d'Empreses i Institucions Municipals, les "Societat Privada Municipal Parc Zoològic de Barce¬
lona, S.A.", "SocietatPrivadaMunicipal Anella Olímpi¬
ca de Montjuïc, S.A.", i "Iniciatives, S.A., Iniciatives
Municipals Empresarials, Societat Privada Munici¬ pal", i
l'Òrgan
Especial deGestió
del Front Marítimdel Poblenou.
Quedar assabentat i ratificarel decret del'Alcaldia, de 6 de desembre de 1985, que crea el Consell As¬
sessor de Salut Laboral i la constitució d'un Centre
de Salut Laboralcom a òrgan operatiu.
Quedar assabentat i ratificar el decret del'Alcaldia, de 9 de generde 1986, que nomena I'll lm. Sr. Segon
Tinent d'Alcalde, Joaquim de Nadal i Caparà, Vice-president del Consell
Econòmic
Assessor.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
de desembre de 1985, que nomena I'll lm. Sr. Regi¬
dorJosep M. Serra i Martí responsable, ambrang de Tinent d'Alcalde, de la Ponència de Desenvolupa¬
ment Econòmic i Social de la Ciutat, sense perjudici
de les seves atribucions com a Regidor de
l'Àrea
d'Empreses i Serveis Municipals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27
de desembre de 1985, que nomena I'll lm. Sr. Regi¬
dor amb rangde Tinent d'Alcalde, Pau
Cernuda
i Bar¬rios, Comissionat de l'Alcaldia per al Pla d'actuació
de la Ciutat Vella.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia de 7 de
gener de 1986, que accepta la
renúncia presentada
pel Sr. Joan M. Gual i Dalmau com a Director de
Ser¬
veis deTeatre, inomena la Sra. Marta Tatjer iCapon,
Directora de Serveis de Música i Arts Escèniques de
l'Àrea de Cultura.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14
de generde 1986, quedelega expressament a
I'll lm.
Sr. Guerau Ruiz i Pena, Regidor de
l'Àrea
deRègim
Interior i Protecció Ciutadana, la firma de decrets detràmit ordinari resolutoris de les propostes que
s'in¬
diquen.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de24
de gener de 1986, que nomena President
de
la
Co¬
missió Tècnica d'Administració I'll lm. Sr. Regidor
de
Règim Interior i
Protecció
Ciutadana,Guerau
Ruiz i
Pena, i els representants de les
Àrees municipals
al'esmentadaComissió.
Quedar assabentat i ratificar, exercintfuncions
de
JuntaGeneral de la Societat Privada Municipal
Inicia¬
tives Municipals Empresarials, S.A., del
decret
de
l'Alcaldia, de 22 de gener de 1986, que nomena
l'Il·lm. Sr. Regidor, amb rang de Tinent
d'Alcalde,
Jo¬
sep M. Serra i Martí, membre iVice-president
del
Consell d'Administració de l'esmentada Societat, en
substitució de I'll lm. Sr. Regidor, amb rang
de
Tinent
d'Alcalde, Pau Cernuda i Barrios.
Quedar assabentat de les Ordres del
Ministeri
d'Economia i Finances, de 23 dedesembre de
1985,
que, respectivament, autoritzen
l'emissió d'obliga¬
cions per2.000 milions de iens i un
préstec
de
8.000
milions de pessetesampliable a 12.000milions.
Quedar assabentat i ratificar els acords de la
Co¬
missió de Govern de 15 de generde 1985,que
apro¬
NÚM. 6 28-11-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 159
ambel "Bancode
Préstamo
yAhorro",
per un importde 250 milionsamb venciment
el 20
de desembre de1986 i les restants condicions que figuren en el con¬ tracte; i de 29 de gener de 1986, que aprova les se¬
güents
operacions de
crèdits
de tresoreria: amb el
"Banco Atlántico", -per 600 milions de pessetes-,
ambel"Bancode Progreso" -per500 milions depes¬ setes-, i amb la Caixa de Barcelona -per 1.250 mi¬
lions de pessetes-, al tipus
d'interès
variable Mibormés 0,50 anual i venciment20 de desembre de 1986
les dues primeres i 16 de gener de 1987 la tercera;
aixícomamb el "Banco de Progreso" per500 milions
depessetes
al tipus
d'interès fix
del 14 % anual,
ven¬ ciment20 de desembre de 1986 isegons les restantscondicions que figuren alscontractes.
Quedarassabentat de l'adequacióde les Ordenan¬
ces fiscals núm. 18 "Arbitri sobre la radicació" i núm.
19"Impost sobre la
circulació"
aallò
que es disposaal'art. 51 de la Llei 46/1985, de 27 de desembre i que consta al document adjunt, en compliment de l'art.
1.2 de l'Ordenança Fiscal General d'aquesta Corpo¬ ració; donant-la per aprovada.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 13
de desembre de 1985, que aprova definitivament l'expedient de baixes per anul·lacions de càrrecs de
1984 en poder de les Entitats bancàries recaptado¬
res, per358.027.491 ptes.
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de
Govern, de 15 degenerde 1986, pel qual esdeclaren exempcions de les tarifes d'utilització de les taquilles municipals de Gran Via-Aribauper al'organització de
la campanya benèfica "Catalunya amb Mèxic", i de la
taxa peraprofitaments especials de la viapúblicaper
ala venda ambulant a favor de la Sra. Carme Pubill;
i es desestima el recurs de reposició interposat per l'Assemblea Provincial de la Creu Roja a Barcelona
contra la quota que li fou assignada pel projecte de la "Xarxa de distribució d'aigua a la zona urbana del Rectoret".
Quedar assabentat i agrair el suport a la Candida¬
turade Barcelona als JocsOlímpics de 1992que han tramès a l'Alcaldia: els Ajuntaments d'Almeria, Bada¬
joz,Burgos, Còrdova, Lleida, Salamanca, Saragossa, Tarragona, Toledo, Ciutadella (Menorca), i de la Vila
de Sentmenat; la ComunitatAutònoma de Múrcia, el
Comitè Olímpic Bolivià i elComitè Olímpic Guatamal-tec; i trametre'ls certificacions expressives del reco¬
neixement del Consistori.
S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificarl'acord adoptatper la Comissió de Govern
el 18 de desembre de 1985,
pel qual s'acorda la in¬
corporacióal Pressupost de 1986, dels remanents de
crèdit de despeses i ingressos del Pressupost d'In¬ versions de 1985.
EL Segon Tinent d'Alcalde Sr. de Nadal informa sobre lesprimeres dades de laliquidació del Pressu¬
post de 1985 dient que l'operació de tancament de l'exercici constituirà elprimer material objecte d'estu¬ di en la propera reunió de la Comissió de Comptes;
que l'esmentat document, lliurat per la Intervenció,
dóna uns resultats positius i és mostra del saneja¬
menteconòmicmunicipal;queels Pressupostos d'In¬
versions liquidats el 31 de desembre de 1985 (els
compresos entre els anys 1979 i 1985 i que, en con¬
junt, totalitzen21.800 milions de pessetes) presenten
un superàvit de 1.576 milions de pessetes provinent
d'economiesen la contractació de diversos projectes aixícom de l'evolució favorable de lesprevisions del
tipus de canvi en les operacions concertades amb
l'exterior per a finançar-los; per tant, l'endeutament
per a finançar les inversions d'enguanyes podràre¬ duiren uns1.000 milions depessetes; queel Pressu¬ post Ordinaride 1985 es liquida amb un superàvit de
1.442.644.282 pessetes derivat dels següents fac¬
tors:
a) la bona liquidació de les estimacions d'ingres¬
sos; b) la correctasituació de tresoreria,queha per¬ mès estalviar interessos de demora; c) la correcta gestió, ajudada per l'Administració Central, dels con¬
tractes de subministramentd'energia, i la finalització del corresponent sanejament d'aigües; d) l'obtenció d'economies en el capítol I, que ha pujatun 1 % per dessota de les previsions inicials; e) els bons resul¬
tats de laconcentració de resultes en la partida 291;
if) la rebaixa del tipusd'interès, queha possibilitat la
liquidaciódel capítol III tambéperdessota de les pre¬ visions inicials.
Comenta que el superàvit del Pressupost Ordinari
ha estatimportant i gràcies a ell i a la baixa operada
en els ingressos i despeses d'exercicis anteriors, el dèficit del Pressupostrefós, que era de 3.589milions
a començament d'exercici, ha quedat reduït a
1.502.442.922 pessetes, a pesar d'haver-se produït
una depuració de les resultes d'ingressos per valor
de més de 3.000 milions de pessetes -la xifra més
alta que mai no s'hagi acordat-, i d'haver-se mantin¬ gut, en canvi, una
extraordinària prudència
a l'horade donar de baixa obligacions, de manera que, si es
depuraven tambéaquesteses podria afirmar, nodes
del punt de vista comptable però sí del real, que l'A¬
juntament no té dèficit: està pagant actualment a no¬
rantadies i compleix al peu de la lletra tantels acords convencionals de finançament de tercers (concreta¬
ment la Corporació Metropolitana) com les transfe¬
rències, especialment les relatives a les Empreses municipals de transports. Remarca que l'Ajuntament
ha encetat, doncs, l'exercici de 1986 amb una pers¬
pectiva de normalitat si bé continuen plantejades qüestions que són preocupants: el finançament dels transports públics i
l'obtenció
de compensacionsadients per a les despeses de capitalitat realitzades pel Municipi en substitució d'altres Administracions públiques.
El Sr. Comas indica que la liquidació del Pressu¬
postOrdinari jaestindrà
ocasió
de discutir-la a laCo¬
missió de Comptes; que el superàvit del Pressupost
d'Inversions,en la part degudaa la no
realització
de projectes, ha de merèixer unaqualificació
negativaigualment com aquella que derivi de les
economies
en els pressupostos dels projectes, les quals
són
fà¬
cils d'obtenir elevant l'import d'aquests; que, conse¬güentment, no troba justificada
l'eufòria del Segon
Tinentd'Alcalde, ara bé, noobstant això, elseu Grup
atesosels termesestrictes de la proposta,votarà po¬ sitivament la ratificació, sense perjudici de precisar
tots aquests aspectes en el si de la
Comissió
de Comptes o en futuressessions del ConsellPlenari.
El Sr. Pujadas anunciaque el seu Grup
votarà afir¬
poder desenvolupar correctalnent
la
sevatasca.
El Sr. de Nadal significaque la
Comissió
de
Comp¬
tes, un dels òrgans fonamentals de
la
novaestructu¬
raorgànica municipal
podrà realitzar
unaanàlisi
acu¬rada i aprofundida de tota la
comptabilitat'municipal,
tasca que
substituirà
avantatjosamentels
tràmits
d'informe perlaComissió
Municipal Permanent
i d'ul¬
terior informació pública, establerts per la
normativa
anterior; que el superàvit del Pressupost
d'Inversions
reflecteix economies aconseguides en
l'adjudicació
dels projectes,
així
com en elfinançament
através
dels crèdits exteriors; ique el grau de compliment
de
tal Pressupostés del 93 %, percentatge
ben
satisfac¬
tori.S'aprova el dictamen per
unanimitat.
Ratificar els acords adoptats per la
Comissió
deGovern el 15 de gener de 1986 pels
quals, respecti¬
vament:
A) s'aproven:
1) inicialment, el Pla especial de nou traçat
de
vial
secundari i ajustdezones entreels carrers
Benedetti
i de Martorell i Peña; l'Estudi de detall d'ordenació
volumètrica de les finques núms. 52-56 del carrer
dels Cavallers; i l'Estudi de detall d'ordenació volu¬
mètrica de la finca núm. 589-595de l'avinguda Diago¬
nal;
2) provisionalment, el Pla
especial
d'ajusti
concre¬ció d'alineacions i rasants del carrer de Bederrida,
entre el passeig de la Reina Elisenda de
Montcada i
el carrer del Cardenal Vives i Tutó;3) definitivament, l'Estudi de detall per
al restabli¬
mentd'alinecions del carrerde la Jota entre el carrer
de Pardo i l'avinguda de laMeridiana; i l'Estudi de de¬ tall d'ordenació de volums de la finca núm. 8/u de la
Carretera del Prat; i
B) s'acorda la suspensió, pel termini d'un any de l'atorgament de
llicències
dè parcel·lació, edificació,
obres de reforma, modificació i consolidació, amplia¬
ció d'usos i implantacióde novesactivitats, enel sec¬
torqualificat pel Pla General
Metropolità
com a 14-b,5, 14-a, 6-a, 7-a, 13-b i 12, al'entorn dels carrers de Tarragona i de la Creu Coberta.
El Sr. Comas indica que el seu Grupvotarà negati¬
vament la ratificació de l'aprovació inicial del Pla de
nou traçat de vial secundari i ajustament de zones
entre els carrers de Benedetti i de Martorell i Peña,
aixícom de l'aprovació definitiva de l'Estudi de detall peral restabliment de les alineacions del carrerde la
Jotaentre el carrer de Pardo i l'avinguda de la Meri¬
diana; a)en el primercas,perquè si la descentralitza¬
ció és quelcom més que un mot, calia haver donat
una resposta a les observacions recollides en l'infor¬ medel Consell Municipal de Districte quanta la unifi¬
cació deldisseny de les cruïlles dels carrers
d'Iradier-Terré i Iradier-Benedetti i perquè, malgrat tractar-se
d'un projecte de més de 100 milions de pessetes, el Servei de Valoracions noha informat les valoracions
acceptades, les quals no es poden considerar sim¬ ples aproximacions, sobretot quan l'equip redactor
estima el cost de les expropiacions en 13.135 ptes./ m2.; i b)en el segon cas, perquè l'expedient no conté
cap informe del Districte, si bé també ha de lamentar
-incidentalment, carla qüestió no ésdeterminant del
seu vot-, que s'hagi trigat tres anys i mig a resoldre
l'Estudi de detall d'un carrer tantcurt, concretament: el període d'informació públicadurant quinzedies ha
comportat una demora del 14 de juny fins avui.
El Sr. Parpal assenyalaque havent-se plantejat les observacions indicades pel Sr. Comasa lareunió del Consell Municipal Permanent, elsdocuments corres¬
ponents han estat incorporats als expedientrespec¬ tius.
S'aprova eldictamen amb el votencontra dels Srs. Segura, Comas, Alemany,
Bueno,
Thió,
Amat,
Fabre¬ gat, Alegre, Vila, Bonet iGarcía
i Domingo,
quant alPla especial de vials secundari i ajustament de zones
entre els carrers de Benedetti i de Martorell i Peña, i
a l'Estudi de detall per al restabliment de les alinea¬
cions del carrer de la Jota.
Ratificar els acords adoptats per la Comissió de
Govern el 29 de gener de 1986 pels quals, respecti¬
vament:
A) es determina la
suspensió de
llicències
d'edifi¬ cació,demolició, modificació oampliacióde l'úsexis¬tent, i d'implantació denoves activitats en els àmbits
de les Roquetes, grafiats en el
plànol
de delimitació dels sectors afectats.B) es modifica la
classificació
fiscal de
diversesvies públiques passant-les de la categoria "C" a la
"D"; i C) es constitueix la
Ponència Tècnica
d'In¬dústries i Activitats Classificades, esfixa la periodici¬
tatde lessevessessions, esdeterminen les activitats
subjectes a ella i exemptes del
tràmit
de qualificació
i informe davant la Comissió Territorial, i es demana
de la Conselleria de Governació les corresponents
sol·licituds d'exempció.
S'aprovaper unanimitat.
ALCALDIA
Proposta sobre la
Corporació Metropolitana de
Barcelona.
Aquest puntde l'ordre del dia esconcretaen
la
se¬ güent proposta:"L'organització
territorial i laregulació
del
governlocal de Catalunya són detrascendental
importància
per al futur del País. Dins d'aquest debatés
evident
que no solament la
Corporació Metropolitana
de Bar¬
celona, sinó també els vint-i-set municipisquelacon¬ formen, han d'expressar la seva opinió al respecte.
En aquestsentit, es constata
l'existència del
conti¬
nu urbà queconfigura la realitat
metropolitana
queesmanifesta com a únic mercat de treball, com a marc definit de relacions urbanístiques, econòmiques, so¬
cials i culturals, apte per a contribuir realmenta
l'eli¬
minació dels desequilibris i a la millora de
vida
dels
seus ciutadans. D'altra banda,
l'Àrea
Metropolitanade Barcelona constitueix un factorsingular
d'enriqui¬
ment de Catalunya i de
potenciació
del seu pesdins
d'Espanya i Europa, de la mateixa manera que
el
conjunt dels municipis metropolitansés
unelement
clau en el sistema de ciutats de l'àmbit meditarrani.
Qualsevol plantejamentque pugui tendir a
rebaixar
la
potencialitat de
l'Àrea
Metropolitana deBarcelona
s'ha de considerar lesiu perals insteressos
nacionals
de Catalunya.
El paper desenvolupat per la
Corporació
Metropo¬
litana de Barcelona respon a aquestarealitat,
mal-grar que ésobvi que, com a realitat
dinàmica,
pot
és¬
ser sotmesa a adequacions irevisions
i
nogensmenys és evident que la seva
perspectiva
de
futur ha d'ésser assumida per un organisme
demo¬
NÚM. 6 28-11-1986 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 161
alarealitat
territorial
actual i
aassignació
de
compe¬
tències en
funció de
l'aproximació
de
l'Administració
al ciutadà,
i la
definició de la qual
esfarà després
d'uns complexosi documentats estudis
entots els
campsdel'activitat
ode la
realitat
històrica
recent.
El reconeixement de la
Corporació Metropolitana
de Barcelona
s'ha de
fonamentar
enels
següents
principis:
- Foment de l'autonomia local. -
Representació política de
totsels municipis
enels
òrgans de govern
metropolitans.
- Eficàcia dels serveis prestatsen l'urbanisme, els transports(metro,
autobús,
taxi),
promoció
indus¬
trial, eliminació de deixalles, xarxa viària, saneja¬
ment, i en el conjunt d'obres i serveis munici¬ pals.
- Foment de la participació ciutadana.
I, en aquest sentit, assenyalar com ja ha estat fet
reiteradament, la necessitat quetotsels Alcaldes tin¬ guinveu
i
votal
Consell Metropolità,
tant ara com enelfutur.
L'esquema proposatno obsta que
l'Àrea
Metropo¬litana de Barcelona s'hagi d'articular amb el conjunt
de la regió metropolitanacom aorganització perifèri¬
ca i descentralitzada de la Generalitat, i l'estructura¬
ció de la qual demana criteris de descentralització i eficàcia.
D'acord amb les manifestacions exposades, el Ple
del'Ajuntament de Barcelona faseus els acords pre¬
sos pel Consell Metropolità, en sessió extraordinària
de 16 de gener de 1986, per majoria absoluta i, en la
seva virtut, acorda:
Primer.-Adreçar-se atotsels Grups parlamentaris
presents al Parlament de Catalunya i fer-los arribar
aquestes manifestacions, perquè siguin tingudes en
compte en el transcurs del debat parlamentari, com
a expressió de la voluntat de la CorporacióMetropo¬
litana de Barcelona i dels Municipis metropolitans
Segon.-Sol·licitardel Parlament de Catalunya l'ar¬
ticulació d'un debat basat en el consens de tots els
Grups parlamentaris, atesa la importància institucio¬
nal de la Llei d'Organitzacióterritorial i del govern lo¬
cal deCatalunya, aixícom la necessitatque s'aportin totes les consultes, opinions i estudis de caràcter
tècnic que siguin necessàries.
Tercer.- Sol·licitar també del Parlament de Cata¬
lunya que,d'acord amb allò que preveuen l'article 43
de la Llei de bases del Règim local i l'article 5è. de la
Carta europea de l'Autonomia local, consulti a tots i
cadascun dels Ajuntaments que formen part de la
Corporació Metropolitana de Barcelona.
Quart.- Recolzar la reiterada sol·licitud als Grups parlamentaris, aprovada pel Consell Metropolità en sessió de 19 de desembre de 1985, pertal que, atès
el silenci del Consell Executiu de la Generalitat sobre
aquesta qüestió, iniciï els tràmits necessaris per do¬
tar de veu i vot a tots els Muncipis que integren la
Corporació Metropolitana de Barcelona, en el seu
Consell Plenari iniciant així els passos necessarisper
al seu perfeccionament institucional».
El Sr. Alcalde explica que l'anterior proposta és
conseqüència de l'acord del Consell Metropolità d'a¬
dreçar-se
al Parlament deCatalunya onobra el docu¬ment del Consell Executiu de la Generalitat sobre
Iorganització
territorial de Catalunya i la Llei de
Rè-gim local, acord que invitava els Ajuntaments a pren¬
dre la seva posició sobre tals temes com fa la pro¬
posta en debat.
EL Sr. Comas, en nom del Grup convergent,mani¬
festa que a partir del'aprovació pel Consell Executiu
de la Generalitat,del Document de treball sobre la di¬
visió territorial de Catalunya, s'han produït, per part
tantdel Sr. Alcalde comdel Partit que governala Ciu¬
tat i els seus membres, declaracions, articles i
posi-cionaments que han provocat un escàndol gratuït, que segueix latàctica de confusió(utilitzada regular¬
ment pels Socialistes segons l'estil introduït pel Sr. Guerra), comportamentque, ajuíseu, noés adequat
com demostren aquests tres exemples: a) en el cas de l'O.T.A.N.; b) el de les subvencions específiques
pels serveis de capitalitatque motivaren la sortida de
Convergènciai Unió del Pacte de Progrés; i c) certes
afirmacions sobre el perill nacionalista llançades du¬
rant la campanya electoral; actituds totes elles que
poden guanyar alguns vots però que noserveixen al País que, a la llarga, els rebutjarà.
Sintetitza els motius quehan conduïtConvergència
i Unióa proposarladesaparició de laCorporacióMe¬
tropolitana, dient que:
1) la mesura, que sembla la millor per a l'orga¬
nització territorial de Catalunya, jafigurava a la pàgi¬
na 103 del Programa electoral de la seva Coalició a les Eleccionsautonòmiquesde 1980, de manera que, quan s'han incomplert els programes electorals en l'àmbit estatal i municipal i, àdhuc, els Plans d'actua¬ ció municipal, el fet de complir-la pot sobtar però el
seu Grup estima que això no té raó de ser:
2) el restabliment de la divisió comarcal de la Ge¬
neralitat republicana és bo perquè el País té senti¬
ment comarcal i l'Estatut abona aquesta estructura i moltes organitzacions tant públiques com privades,
es vertebren territorialment segons ella: així ho fa,
fins i tot, l'article62 dels Estatuts aprovats el novem¬ bre de 1984pel Congrés del PartitSocialista, que es¬
tructura territorialment el Partit en federacions co¬ marcals sense que aparegui enlloc la Corporació Metropolitana de Barcelona, l'àmbitde la qualestro¬
ba repartit per comarques si bé el Baix Llobregat se subdivideix en dues federacions: no entén, doncs,
com la configuració comarcal pot ésser vàlida per a
organitzar un partit, però no un
país;
3) la conurbació barcelonina és un fet indiscutible
que Convergènciatampoc nega,
però
el Partit socia¬listacau en unaconfusió quan, com fa lapropostaen
debat, considera equivalents els termes
Àrea
Metro¬ politana i Corporació Metropolitana, puix el fetmetro¬ polità(l'Àrea
Metropolitana) no es pot identificar ambla seva traducció político-administrativa actual (la
Corporació Metropolitana) i quan constata
l'existèn¬
cia d'un continu urbà que escaracteritzacom un únic
mercat de treball i un marc definit de relacions urba¬
nístiques, econòmiques socials, culturals,
però
oblidaque tals característiques es donen tant en
relació
aMontgat, Tiana, Montcada, Cerdanyola,
Pallejà
oel
Papiol,com en relacióa Premià, el Masnou,
Sabadell
i Martorell, municipis aquests últims no integrats a la
Corporació Metropolitana: consegüentment, la reali¬
tat metropolitana formada per Barcelona i la seva
Àrea d'influència, és, àdhuc, més àmplia que l'àmbit territorial de la Corporació;
4) la nostra conurbació noés pas única al
món
si¬nó que n'hi ha moltes més, lesquals tenen untracta¬
uti-litzat la formula del consorcivoluntari, la figura de la província metropolitana
i la
tècnica del
«compresso-rio»; als Estats Units s'ha recorregutals
consorcis i
ala transferència de funcions a nivells administratius superiors; a França a
partir de
1983,
és dóna
unaconcurrència de funcions entreels Municipis, els De¬ partaments, les Regions
i l'Estat,
la qual permet,
enmatèria d'urbanisme, l'elaboració d'esquemes o di¬ rectrius generals o per a un
determinat
territori; i
aAnglaterra, bressol
de
l'autonomia local, la
institució
supramunicipal del
Gran Londres,
estroba
envies de
desaparició) mentre que dintre
del Dret
espanyol, el
tractamentdonat a Madrid i Bilbao, esvertebra atra¬
vés d'ens institucionals incardinatsen l'Administració
estatal, si bé la Corporació administrativa del
Gran
Bilbao fou abolida per la Llei del Parlament basc
de
18 de desembre de 1980, i l'únic exemple de tracta¬ment del fet metropolità a través d'un ens local
és
laCorporació Metropolitana de
Barcelona:
aquesta, pertant, no és pot presentar com la millor
solució
per a organitzarla nostra zonametropolitana.
5) totainstitució s'ha de valorar per
la
sevacapaci¬
tatde satisfer les necessitats ciutadanes i de prestar
serveis concrets i des d'aquest prisma a la
Corporia-ció Metropolitana li fallen els
límits
d'actuació
ja
que,com he ditabans, bona part del territori de la realitat metropolitana no s'hi integra en ella, de maneraque
tots els partidaris de l'Entitat propugnen la
reducció
dei seu àmbit o la revisióde les seves competències0, fins i tot, ambdues coses alhora, i ningú no ha go¬
sat defensar-la mai com un ens emmarcat per da¬
munt d'altres administracions (aspectes com la ban¬
dera, l'himne i la cultura metropolitana són producte
de "divertimentos" no meditats suficientment) perquè
en la sevaconfiguració actual estracta d'un ens ad¬
ministratiu (que no disposa de garantia constitucio¬
nal)per a la prestació de serveis i, fins i tot, des d'a¬ questa perspectiva resulta qüestionable la seva
existència perquè: a) en matèria de transports no
s'entén que pugui determinar els transportsde Tiana
o Cerdanyola però no els del Masnou o Sabadell; b) en matèria d'aigües (de la del Ter se'n beneficien
també una part dels municipis delVallès i del Mares¬
me) també es produeix un desbordament dels
límits
territorials de la Corporació, que no són coincidents
tampocamb els aplicables alstransports; c)en
matè¬
ria d'urbanisme, cal unapolítica urbanística que com¬
prengui el Maresme, elVallès oriental, el
Vallès
occi¬dental, el Panadès i el Baix Llobregat perquè aixího exigeixen lesgrans estructures(presons, abocadors, plantes potabilizadores, xarxa de comunicacions, etc.) peròno peraixòs'ha de crear unainstitució que
s'estengui de Torderaa Vilafranca,que notindriacap sentit.
6) s'haurien de revisar algunes declaracions for¬
mulades darrerament que no són certes ni serioses
1, concretament: a) l'afirmació recollida a l'acta de la
sessió del Consell Metropolità i formulada pel seu
President,en el sentitque la creació de tal Entitat du¬
rant l'època franquista responia al desig de restaurar
els llaços de connexió de Barcelona amb el seu en¬ torn, trencats pel Decret de Nova planta, ja que la
creació d'aquesta Entitatvatenir unes altres motiva¬
cions i, amés, no contempla una representació equi¬
librada i democràtica; i b) el contingut d'un fullet, re¬
partit darrerament per bona part de la Ciutat, segons el qual la liquidació de la Corporació Metropolitana
comportaria un descens immediat en els nivells de
prestació de serveis (menys transport, menys esco¬
les, menys depuradores, menys parcs) i significaria
retrocedir unsanys en la nostrahistòria col·lectivasi¬
tuant-nos novamenten un panoramade mancad'au¬ toritatpública democràtica.
7) la Corporació Metropolitana de Barcelona fou
creada pel Decret-llei 5/1974 de24 d'agost, quanen¬
cara no existia la Generalitat, és a dir, quan Catalu¬
nya notenia
l'organització
territorial pròpiaestablertaa l'article 5 de l'Estatut: és, doncs, un ensde natura¬ lesa administrativa per a la prestació de serveis, que
no disposa de garantia constitucional i en el qual no
s'assegura la presència de tots els municipis mem¬ bres en els seus òrgans rectors i s'afavoreix clara¬
ment el domini de Barcelona (bé que darrerament
s'ha plantejat modificar aquesta situació) i s'hi con¬
templa un sistema competencial que no exigeix l'ac¬ ceptació dels municipis afectats per a considerar un
servei com a metropolità, malgrat ésser l'urbanisme
i el transport les competències substancials de tal Entitat; pertant, resulta evident la necessitat de revi¬
sar-la.
8) el document de treball tramès al Parlament de
Catalunya, proposa articular el fet metropolità se¬
gons els trets següents:
a) la consideració actualitzada del territori d'in¬
fluència metropolitana en funció de l'antiga RegióI; b) la determinació precisa dels elements
configu-radors de la realitat metropolitana (planificació urba¬
nística, sistema de transports, cicle hidrològic);
. c) l'establiment de fórmulesque permetin el tracta¬
ment global i coherent del fet metropolità, les quals
esconcreten: 1r.-en un Pla territorial parcial quedo¬ ni coherència a la planificació ordinària que ha de
desplegar-lo i, alhora, coordini les actuacions urba¬ nístiques d'incidència general, amb la finalitatd'equi¬
librar les necessitats de creixement de la Ciutat de Barcelona amb les del marc intercomarcal; 2n.- en
un òrgan específic de coordinació i
planificació del
transport que pugui determinar àrees de
prestació
conjunta; 3r.- en la planificació hidrológica, tant
de
l'abastament com del tractament de les aigües, en
aplicació de la Llei 5/1981, aprovada pel Parlament
de Catalunya; i 4t.~ en la garantia de
participació de
totes les administracions implicades: la
Generalitat,
els Municipis i les Comarques;d) laprecisió que lesaltres
necessitats
supramuni-cipals poden solventar-se a
través dels
mecanismes
associatius intermunicipals previstos per
la
legislació
de règim local, aixícom a
través
d'eventuals manco¬
munitats intercomarcals.Tal document, segons unes declaracions,
publica¬
desel 18 degener perl'Alcalde deSabadell (persona
molt significada dintre el Comitè Executiu del
Partit
Socialista Unificat deCatalunya), contemplaenla
se¬vajusta dimensió el fet metropolità i planteja una
for¬
ma correcta de tractar-lo puix lareinstauració de les
Comarques i la consegüentdesmembrado
de
la Cor¬
poració Metropolitana permetrà al Vallès, al
Barcelo¬
nès, i a les altres Comarques veïnes, de tractar
d'i¬
gual a igual els problemes comuns, tindrà
resultats
positius per la implantació de dues instàncies
territo¬
rials (el Municipi i la Comarca) i s'ha de valorar
molt
positivament perquè posa damunt la taulaels
proble¬
NIJM. 6 28-11-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 163
manerajusta
i
valenta quant
aBarcelona
i
ala Corpo¬
ració
Metropolitana.
9) pera
Convergència i
Unió els
aspectes
indicats
finsarasón plenament
demostrables i
contrastables,
tanmateix, com ha
dit
enmés d'una oportunitat el
Presidentde la
Generalitat,
unallei,
comla d'ordena¬
cióterritorial, mereix un
ampli
suport
i
nos'escatima¬
ran esforços a
tal fi, el
qual
però,
nos'ha
d'aconse¬
guir a
base de conservar
poders i
privilegis
que no
impliquin un
veritable
servei al
ciutadà, de
manera
que, tot
i
ésser
desitjable el
consens,
la Llei ha de
seguir
endavant
amb
unesmajories
o
amb
unes
al¬
tres.
10)
consegüentment,
si el tractament
del fet
me¬ tropolità il'ordenació territorial de Catalunya depen¬
gués
d'aquesta
Cambra,
el Grup
Convergent hauria
de votar en contra de la proposta de l'Alcaldia que,
globlament, no
és oportuna ni
respon auna
realitat
i
a un plantejamentseriós
si
bé
presenta
alguns
as¬pectes
acceptables;
en noser-ho, el
seuGrup
s'incli¬
na per
l'abstenció
ques'ha
d'entendre amb
el
se¬güent
sentit
crític,
consubstancial
al
seu posicionament: enfunció de l'anàlisi rigorosa de la
proposta del'Alcaldia,
el
vot
del
Grup convergent
hauria d'ésser no, ara bé, en funció de la convenièn¬
cia d'arribar a un consens, opta per l'abstenció per tal de no introduir més crispació en el tema.
La Sra. Muñoz, en nom del Grup popular, indica
quea la
sessió
del ConsellMetropolità
ja
quedà clar
el posicionament de la seva
Coalició:
acceptarla
re-modelació i reducció decompetències però no la su¬pressió de la
Corporació Metropolitana (que seria le¬
siva per als Municipis que la integren i per a tot Catalunya) i posartota la seva bona voluntata
trobar
unacordbeneficiós per atothom; posicionamentque
també manté el seu Portaveu al Parlamentde Cata¬
lunya, el Sr. Jordi Fernández i
Díaz.
Espera, doncs,queeltema no signifiqui una lluita entredos poders;
i preconitza l'elaboració d'una proposició de llei amb
l'acord de tots els Grups parlamentaris, per la via
prevista a l'article 108 del Reglament del Parlament
Català, tot lamentant el clima creat per les darreres
declaracions formulades peraltres Grups que poden
dificultar el treball conjunt i signifiquen
l'anteposició
dels interessos de partit damunt dels interessos del poble de Catalunya. Expressa la seva plena confor¬mitat amb els tres primers punts de la proposta de
l'Alcaldia i no veu tampoc inconvenient a iniciar els
tràmits perdonar veu i vot en el Consell metropolità
atots els municipis integrats en aquella
Corporació,
sens prejudici d'allò que definitivament s'acordi.
El Sr. Borja, en nom del Grup municipal del Partit
Socialista Unificat de Catalunya, resumeix la seva
posició, dient que:
1) allò que pot ésser bo per a un partit, no ha de
ser-ho forçosament també per al País, és a dir, par¬ lantseriosament, els modelsd'organització d'un par¬ titno es poden aplicar als serveis públics.
2) els Regidors del seu Grup no es deuen a decla¬
racions o programes conjunturals sinó al programa
exposat durant les eleccions de 1983 i als documents
congressuals, i en aquests la supressió de la Corpo¬
ració Metropolitana -que ell no ha mai compartit-s'ha plantejatmolt excepcionalmentperò,
a més, per la dinàmica implícita en tal qüestió
tothom -partits i
persones individuals- ha defensatalguna vegada po¬
sicions diferents de les que manté ara.
3) durant la primera legislatura
del Parlament, la
majoria no tirà endavant la
comarcalització,
a pesarde la conveniència de fer-ho en el moment de la
constitució incial de les institucions catalanes, raó
per la qual la sevaprimera
intervenció parlamentària,
tot just celebrades les eleccions
de 1980,
instà la
creació d'unaComissió parlamentàriai d'unaPonèn¬
cia tècnica per vertebrar la
comarcalització sobre la
base dels municipis però tal sol·licitud no fou atesa
per la majoria;
4) el document de treball del Consell
Executiu
és,
en la seva opinió, extraordinàriament deficient, molt
confús des del punt de vista tècnic i molt conflictiu des del punt de vista polític només es pot entendre
des d'una perspectiva centralista
perquè
contemplal'expropiació de les competències dels
municipis
enfavor d'unes comarques no necessàriament repre¬
sentatives i de les comarques en favor de laGenerali¬
tat; i perla sevalògica podria conduir a una
adminis¬
tració única i, per tant, vocacionalment
totalitària,
seguint la línia que
motivà
la noacceptació, des de
l'esquerra de determinades concepcions
comarcalis-tes en nom, precisament, del municipalismecom pa¬
lesen en els debats mantinguts des de final del segle passat fins a
l'aprovació,
el1936, de la
divisió territo¬
rial, donat que, segons tals concepcions, les comar¬
ques eren la via per a reproduir les estructures
caci-quistes a Catalunya;
5) és perfectament comprensible
la sensibilitat
dels municipis perifèrics (que
històricament
hanvis¬
cut l'expoliació per part del poder
econòmic i,
even¬tualment, polític, radicat a Barcelona i
fora de
Cata¬
lunya) davant uns models de
desenvolupament,
quehan suburbialitzat la zona metropolitana, i de control
polític i de
planificació,
que s'hanelaborat
sensetenir
en compte els poders locals
representatius;
arabé,
enel marc democràtic, els instruments metropolitansno han de complir, necessàriament la mateixa
funció
que en el passat;
6) laCorporació Metropolitana
és
unaforma relati¬
vamentoriginalen el contextinternacional
(perquè és
una Entitat tendencialment representativa dels muni¬ cipis) insuficient,des del puntde
vista
democràtic,
enla seva composició (perquè en els seus
òrgans de
govern no hi
són
representats totsels municipis
membres) i anacrònica en les seves
competències
(perquè les urbanístiques
són excessives;
i les
econòmiques, insuficients); tanmateix
és
unmodel
més vàlid que no pas altresd'arreu del
món (consor¬
cis tendents a la burocratització i ala sectorialització
de l'acció pública) i més positiva que
altres
que esdonenen el món anglo-saxò que respecten
els petits
municipis per a preservar les
perifèries
residencials
de la classe alta en detriment de les ciutats centrals ocupades per les classes populars
i
enprocés de
descapitalització: la
Corporació
Metropolitana
és,
doncs, una forma vàlida que s'ha anat orientant mi¬
llor perquè tots els municipis
són
presents enla
sevavida a través dels respectius Alcaldes, i
perquè,
enels darrers anys, la seva pràctica
política s'ha adre¬
çat més a les grans infrastructures
i
ala
reactivació
econòmica que no pas al control de l'activitat
munici¬
pal;
7) el territori de la
Corporació
noconstitueix
una regió metropolitanasinó
uncontinu
urbà,
unaaglo¬
meració, com pot constatar-se comparant
els
fenò¬
de NovaPlanta, (com indicà el President de la
Corpo¬
ració Metropolitana, si bé l'acta corresponent no re¬ cull amb massa exactitud el sentit de les seves pa¬
raules) reduí el terme municipal de
Barcelona
ques'estenia, fins a llavors, desde Montgat a Castellde¬
fels i, acabada la Guerra civil, com que el nombre d'habitants de Barcelona era superior al de Madrid,
en un primer moment es
recorreguè
amodificar el
cens i desprès s'amplià el terme municipal d'aquella Ciutat fins als 600 Km2, actuals mentre que el nostreno arriba als 100, tanmateix, la densitat de població
de la Corporació Metropolitana (que
comprèn 470
Km2) és superior a la del Municipi de Madrid; el nos¬
tre és, doncs, un cas d'aglomeració o contiuum ur¬
bà;
8) la Corporació Metropolitana no ha de tenir vo¬
cació deMunicipi únic (perquè és positiva l'existència
a Catalunyade 900 Municipis, estructures
democràti¬
ques de base encara que calgui un
procés
de coope¬ració intercomarcal que, a juíseu, no és la
comarca-lització) i és correcte que estigui integrada per 27 municipis amb autonomia per aexerciraquelles com¬
petències que puguin complir, la qual està garantida
tambépel procés de descentralització d'aquest Ajun¬ tament; això no obstant, cal, també, una política co¬
muna a tota l'aglomeracióper necessitats funcionals
i econòmiques: ara bé, la Corporació és necessària,
sobretot, pel seu paper distributiu, des del punt de
vistasocial, i integrador, des del punt devista polític, perquè l'autonomia municipal no és defensa des de
l'aïllament i la misèria i no ésjust que alguns munici¬
pis que ens envolten i assumeixen els costos de l'a¬ glomeració, només puguin gastar per habitant la ter¬
cera part de la quantitatque gasta Barcelona;
9) La Corporació Metropolitana s'ha de mantenir,
doncs, bé que millorant la seva composició i revisant gradualment lessevescompetències pertal de donar
cada vegada més importància al seu paper en el camp de la infrastructura, del desenvolupament
econòmic i de la redistribució social i no pas en el del
control de la vida municipal;
10) veudifícil trobaruna estructuralocal millorper¬
què crear-la anivell del Barcelonès seria encara més
artificial que la Corporació Metropolitana, ia nivell de
la Regió I posaria en qüestió l'autonomia de Cata¬
lunya: en aquest últim àmbit, calen altres fórmules (consorcis, serveis especials entre la Generalitat, les Comarques, si hi són, i els Municipis i dintre de l'a¬ glomeració urbana de Barcelona, ja hi ha l'estructura
adient (la Corporació Metropolitana) sense perjudici d'introduir rectificacions en els seus límits, que, ca¬
sualment, coincideixen amb els de l'antic territori de Barcelona.
Indica, perúltim, que el seu grupvotarà afirmativa¬
ment, tots els punts de la proposta de l'Alcaldia; que la introducció resulta excessivament llarga i discuti¬ ble en alguns punts però el seuGrup també està dis¬
posat a votar-la positivament si el tercer paràgraf es modifica suprimint-hi el text que figura després de
l'expressió "caràcter local", ja que, ajuí seu, resulta
retòric i de redacció deficient.
La Sra. Sala, en nom del Grup socialista, després
d'advertir que el tema de la divisió territorialde Cata¬
lunya i la Corporació Metropolitana s'ha d'analitzar
amb desapassionament i amb criteri científic, altra¬
ment es cauràenequivocacions i es desorientaràals
ciutadans, significa que el document presentat pel
Consell Executiu respon a uns càlculs electorals molt acurats; i que respectea laCorporació Metropolitana
es plantegen dues qüestions cabdals:
Primera.- quin ha d'ésserel model organitzatiude la conurbacióoàrea metropolitana, tema queexigeix un estudi seriósdels models organitzatiusque es tro¬ ben arreu del món perresoldre'l i que, en lasevaopi¬ nió, es redueixen atres:
1.- el de les ciutats que han crescut absorbint els
municipis del seu voltant (és el cas de Madrid i de
Moscou);
2.- el de municipis que, sense perdre la seva iden¬ titat històrica s'han agrupat segons diverses fórmu¬
les (és la via seguida per Lió, Lilla i diversos munici¬
pis del Canadà).
3.- el de l'assumpció de les funcions de les
Àrees
urbanes perl'Estat (és la solució adoptada pel Cairo;
que s'està estudiant a Anglaterra; i que, en la seva
opinió, està implícita en el document presentat pel
Consell Executiu); models tots tres que s'han d'estu¬
diar acuradament perquè uns tenen unsavantatges i
els altres uns altres i uns són més participatius i al¬
tres menys i perquè la
improvisació
seria un fals ser¬vei al País.
Segona.- Quin es l'abast de la nostra realitat me¬
tropolitana, punten què
s'està
improvisant quan cal,també analitzar-lo a fons: amb aquest propòsit, els
estudis realitzats per la Corporació sobre la mobilitat originada pels desplaçaments de
treball
(és
adir,
so¬bre els municipis on més del 25 % de la
població
esdesplaça a treballar a fora, i aquells altres que reben
de fora més d'un 25% de treballadors) revelen que
l'Àrea Metropolitana té una extensió un pel
més
granque la Corporació mentre que la
Regió
I noés
unmercat de treball, concepte aquest que és l'element
definidor de l'Àrea Metropolitanacom de la Comarca
ho és el mercat setmanal, que fou emprat perPau
Vila per a proposar la seva
divisió
comarcalla qual
fou resultat d'uns estudis molt aprofundits i acurats,de manera que essent avui molt
més fàcil
quel'any
1932, la realització d'estudis i enquestes, cal
portar-los a terme per no donar la
impressió
que elsdocu¬
ments es redacten després d'haver calculat els votselectorals que suposaran.
Afegeix que des de fa quatre anys, el
President
de
la Corporació Metropolitana ha anat repetint
la
con¬ veniència de reunir una desena d'expertsperquè
es pronunciessin sobre laCorporació Metropolitana,
però fins ara no han contestat aquells amb
qui
s'ha¬
via de trobar el consens, i s'ha arribat a una
situació
en què s'ha acabat improvisant quan calia
haver
es¬coltat l'opinióde geògrafs, economistes,
historiadors
i urbanistes per aconseguir una divisió
comarcal
quesigui sentida per tothom: creu, doncs,
necessari tra¬
metre al Parlament la inquietud del
Consistori
percom s'ha enfocat el tema i perquè, malgrat el seu
tí¬
tol, el document del Consell Executiu és un text
arti¬
culat que ni tan sols explica els criteris que han con¬
duït a determinades conclusions, i que obre la
porta
als judicis d'intencions.El Sr.Thió subratlla que el document
presentat
pel
Consell Executiu només és un puntde partidai
recull
una postura oberta i concreta quedonarà
llum atot
el debat del tema i permetrà descobrir les
