jay, la mare! Lluís Millà

I

jAy, la mare!

Lluís Millà

V I

lAy, ^la mareí

PARODIA DEL CELEBRAT DRAMA LA MARE

'

EN UN ACTE T EN PROSA

OBIGINAL

DK

3L.LXJIS

>

ANTONI LÓPEZ — LLIBRERÍA ESPANYOLA

RambladelMitj,20, Barcelona

Aquesta obra es propietat del autor,qui'sreservatots elsdrets quelaUeyliconcedeix.

La

Sociedad deAutoresEspano-

les es r encarregada del cobro delsdretsderepresentació.

Imprempta deAutoni López,carrerdelOlm,8,Barcelona

li èxit

de

lavostra

hermosa obra LA MAJRE

rifi

ha

inspirat

aquesta parodia: en

tota ella

no

hi

volgueu véurer mes que V aplauso

del vostre

admirador

\J Autor

Barcelona, Abril de

1907

REPARTIMENT

Personatges Actors

TANA

Sra.Calvet

CAEMELA

^> ISTugué

DONYA LLÚCIA

^> Alentom

MIQUEL

Sr. Guixer

SENYOK CAMANDULAS.

^. > Espinosa

SIMPÀTICH

^{> Casas}

ALSINA

¹ Olivar

XICOT

> Tutau

Dreta

y

^{esquerra del actor.}

Estrenada en el «Teatro Lírico» la nit del 4 de

Maig

de 1907

La

escena representa

una

botigade carboner, en

un

pobleproperdeBarcelona.

Portaalfonsquedonaalcarrer,

y

^{porta enprimer}

term

lateralesquerra:en segon terme, bàscula gran,

A

la dreta, entreparets defusta

formant

departa- mems, grans rimas de carbó. Cabassos plens de carbó, carlonet

y

^{bolados à la entrada,}

com

d mostra

y

^en

llochconvenient.

Detalls propisdellloch.

ESCENA PRIMEEA

/lsina,partint teyasàVesquerra.

Miquel

àla dreta, db

un

trosd'estorapenjatàtallde

mantó y un

cabàs alcap:

demunt

d'

un

tamborettésisó setexemplars de comedias. Xicot,almitj dela escena,ahtresca- bassosdecarbó.

ALSINA

Té: tres

manats

deteyas.

XICOT IJnpercadamitja arroba,oy?

ALSINA

Jnstàlafnsta.Javeigquesabsmatemàticas.Apa, carrega. (Li posa'Istrescabassosalcap.)Ja podràs?

b

⁴

jlO/cU

XICOT

Prou:qné us penseu que soch desucre?

ALSINA

Aixísm'agradas.Jaets

ben

diferentd'aquet xim-

plici, ja.

MIQUEL, llegintjdeclamant.

«Apurar,cielos,pretendo, ya que

me

tratais así;

íquédelitocometí contra vosotros naciendol

Aunque

sinací,yaentiendo...»

ALSINA

í

Jo

també

t'entench, noy,també.

Tu

'i que busc^s es fugirde

fam y

^{feyna: vethoaquí.}

MIQUBL

I

«Naceelbruto,y conlapiel...>

j

ALSINA

Ep, minyólOuidaditoablasindirectas:que encare quejo

no

tinguilletra,

també

lascompenetrolasinten- cións,també.

XICOT

No

ya per nosaltres aixó:

no

veyeu que s'enseja lacomèdia!

ALSINA

Sí, sí: per comedias estém. Ja veuràs si sa

mare

ratrapadisfressat aixís.(Al Xicot) Apala: vésytorna aviat.

XICOT Volando.

(Se'nvapelfons,) MIQUEL, declamant

«Nace

elpezque

no

respira...

ALSINA

Bla peixos

no

respiran?, beneytl Desgraciat del qui'sdescuidaderespirar: jaestà

ben

llest.

(Toma

dpartirteyas.) MIQUEL, declamant

«En

llegandoà esta ocasión,

un

volcàn,

un Etna hecho

quisiera arrancar delpecho pedazosdel corazón.

^Qué

ley,justíciaórazón negaràlos

hombres

sabé privilegiotan suave, excepcióntanprincipal^

que DioB

ha dado

à

un

cristal, à

un

pez,à

un

brutoy à

un

ave?»

ALSINA, aixecantse

Mira,Miquel:aixóde bruto

no

^{t^}

ho vuy

sentir dir més, perquèrenyiríam.

MIQUEL

Alsina,

no

sigueuaixis.

Aixó

que declamo es

«La Vida

essuefio.i>

ALSINA

La

vidaessuefío...

La

vida es sueno.Jate la treu*

ríajo lasón delasorellasab

una

varadefreixa.

—

10

—

MIQUBL

Alsina,

no

'm

compreneu

perquè

no

'm

podeu

com- pondre...Perquè soumassa... alsina.

ALSINA

Adeu,tu^senyorSetciencias.

MIQUEL Ho

veyeu

com no

esaixó?

ALSINA

Jo^'1 que veig que essent

com

ets V hereu d*

un

establiment

com

es aquest, tu

no

't cuidas

més

que defercomediasy...

MIQUEL

En

el

món tothom

té

una

tayelaóaltra.

ALSINA

Una

cosa sontaleyas

y una

^altrecosasonximple- rías.

MIQUEL

Digueu

millorque cada

hu ha

nascutper

una

cosa determinada.

A

vos, vritat que us agrada ser car- boner?

ALSINA

Sique

m'

agrada.

MIQUEL

Finsel

nom

us hi escau. Alsina.

ALSINA

Aixó

mateix:carbó de sisralsl'arroba.

MIQUEL

Donchs

à

mí m'

agrada ésser actor: el teatro

'm

tira.

ALSINA

Prou

que

ho

veigque'ttira...et tiraàrodar.

Vaya

!

una

yida

més

galdosaladelscómichs.

MIQUEL

Vos

tot

ho

veyéu negre

com

elcarbó.

(ALSINA

Y

^{ixi, en cambi,} tot

ho

veus daurat, de color de

^ayato,

MIQUEL

El teatro es Vart en totassas

hermosas

manif^es- tacións.

La

paraulaArtes gloriosa,gran,infinita.

1^

ALSINA

Totloquevulguis.

No

hientench jo en aquestas cosas:perojo^'1queveigesque Us cómichs

ne

portan pochs decapellansal enterro.

MIQUEL

No ho

compreneu,

no ho

compreneu.

ALSINA

OhI

y

^{tu, seguint aixó dels dramas,vaya uns ba-}

dallsquefaràs.Almenos, abla

veu

quetensdetenor, si'tdediquessisà cantar sarsuelas,

menos

mal.

MIQUEL, ahdespreci SarsuelasI Génerochico,,.

—

12

—

ALSINA

Género

delquevulgas, perolaqüestió esque

«La

gatita blanca...!

MIQUEL

Prou!

No

'nparlóm més.

ALSINA

Veuràs, noy:joenvida del teu pare,que alcelsia, vareig entrarde

mosso

aquí àlacasa,y^{tu encare}

no

havías vingutal món...Porto xexanta calendarisde-

munt meu,

lo qual que, 'm sembla que tincb dret à dirte que ab aixó de las comedias vas permolt

mal

camí.

MIQUEL

Jorespectolasvostras advertencias,fíllasdel

bon

zel

que

usguia, pero...

ALSINA

Pero aixó de llevarte dematí, no t'agrada gayre, oy?

No

facómich Uevarseavantsdemitjdia,veritat?

MIQUEL

No vuy

contestarvos.

Deixeume

estudiarelpaper.

ALSINA

Fesloquevulguis: pero jo soch

amich

delacasa que

m dona

1 _pó, y ^la

meva

obligació es invertirte qne...

MIQUEL, declamant

«Que

estuvozàsuspenderme, quetu rostro àenternecerme ytu súplica àobligarmeI

Quión

eres?...>

ALSINA

Ja

^t'

he

ditquejo

quan

vareig entrar àla casa,y...

MIQUEL

T

calleu ara,sius plau.

(Declamant)

cQuiéneres,que

aunque

yo aquí

tanpocodel

mundo

sé, que cuna ysepulcro fué estacuna paramí;

y aunque

^{desdequenací,}

siestoesnacer, soloadvierto este rústico desierto

donde

miserablevivo siendo

un

esqueleto vivo, siendo

un animado

muerto.»

ESCENA

II

EU

mateixos

y

^{Xicot, quehaescoltatelsdarrersversos.}

XICOT

Ma,

noy,

que

esbonichI

Aixó

es d' cAl agua, pa- tos»,oy,Miquel?

MIQUEL

No,

home: no

diguisdisbarats.

Aixó

sonversosde

cLa Vida

es suefLo.»

XICOT

Ay, ay!

Jo'm

creya que aixó

ho deyan

després

d'allóque^cantan: (Cantant)

Mi

merido

no

sebanya

y

^{peresctvoyalmarch.}

—

14

—

MIQUSL

Que no

V hasvista tu V obra mestra del inmortal Calderón?

XICOT

Volsdir lasegona part d'en Serrallonga? Sí que iavaigveure

una

festa à latarde à Barcelona,enel treyatodelscacauhets,y que 'm va agradarforsa.

ALSINA

Ey,tu,baylet:déixatde comedias

y

^decacauhets,

y

^{pesamitjaarroba}de carbonet abboladosperlaOis- ca

y una

^arrobad'aladern pelsenyorNotari.

XICOT

Oh,

y

que aquet dematís'

ha

casatelsenyorNotari.

ALSINA

Donchs, espavila't, que potser hi haurà estrena avuy, si^'1serveixesbé.

XICOT

Càl

Es més

reganyós... (Pesanelcarbó.) MIQUEL, declamant

«...Ob, cielosi

Que

bien haceisenquitarm*^

la libertad,porquefuera contra vosotros^gigante, que para quebraralsol esos vidriósy^cristales, sobre cimientosdepiedra pusiera

montes

dejaape.»

ESCENA

III

Elsmateixos

y Tan

a,quevépel fons»

TANA

Qué

dius,noy,quevols trencarelsvidres!D'ahont?

MIQUEL

No,mare,no: esque m'ensejo.

TANA De

quét'ensejas?

MIQUEL

De

^lacomèdiaque tiuch de fer

diumenge

alGas- sinodeDaít.

TANA

Quél

Tu

comedias? Ja te'n guardaràs

com

d'es- caldarte!

No vuy

que ningú de casa faesi riure àla gent.

MIQUEL

No, mare:aquestacomèdia

no

fa riure; al contrari»

TANA

Bé, siga

com

siga,no

ho

vuy,y^s'

ha

acabat.

MIQUEL

Pero,mare...

TANA

Pero, raves.

ALSINA

Aixóesloquelideyajo,ara mateix.

—

16

—

TANA Quél Raves?

ALSINA

No:lifeyaavinentqneaixó deltreyato.,.

TANA

Deixenlo pera

mí

aquest beneytó. Ja veuràs

com

jo1 pentino sensepinta.

ALSINA

(Noy,

no

'ns

emboliquém

nosaltres.

Aném

àfer la repartidora,

que

aquí potser

també

lafaràn.)

(Carregacada

hu un

cabàs decarbó,) XICOT

(Ay,lamare, quinbullitI)

ALSINA

(Deixemlos sols,que aquesta es

una

escena molt interessant.

Aném.)

XICOT (Ay,lamarel Ay,lamarel)

(8e'n van.)

ESCENA IV

Tana _{y Miquel,}

quejas'hatretVestora

y

elcabàs.

TANA

Noy,alcap som: aixó

no

pot seguirde cap delaa maneras. Eespón,net

y

^clar:^tuvols ésser carboner, síó

nó?

MIQUEL

Mare,jo'msentoartista.

TANA Qué

voldiraixód'artista?

MIQUEL

Artista voldirmolt.Jo^'1que

vuy

seres actordra- màticb.

TANA

A mi no

m'hivinguiaabgramdticas.Totaixó son romansos peraferel gandul.

MIQUEL

Mare,

no

'm comprenéu.

TANA Veyàm,

esplícat

més

clar.

MIQUEL

Jo

no

hi

puch

fermés.

Una

veu interior

me

crida ArtI, y ^del Art

no puch

divorciarme, per

més

que

fassi:Art y

sempre

Art.

Enteneu

ara?

TANA

Jo,ab aixó del art,

no

conech

més

art que

V

art quebelluga,eldel peixater.

MIQUEL

No, mare,no:el

meu

arteseldelteatro.

TANA

Mala

menja, noy,mala menja.

—

18

—

MIQUEL

Esla

meva

passió

!

TANA

La

passió

y

mort:arahas parlatbé.

MIQUEL

No ho

cregueu: es V aplauso,la glòria, lainmorta- iitat. (Abentussiasme,)

TANA

Totplegat

ho

potsembolicarab

una

fulladecol.

MIQUEL

Jofaréque^'1

meu nom,

qu'eselvostre, figuri en lahistoria.

TANA

No, no: jo

no vuy

figurar en cap historia: ja'n tinchprou ab^lacarbonería

MIQUEL

La

carbonería¹

Vaya un

porvenir

més

negre.

TANA

Tant negre

com

vulguis, pero aixó es lo que'ns

dona

pàblanch.

MIQUEL

També

se^'1

guanya

^'1

pà

^l'actor,yensucratabglò- riaque se^'1guanya. Elnostre

nom,

quearasolsfigura manuscritenelsrecibosde lacontribucióindustrial,

prompte

^'1podreu veurà imprès enlletras grossasen las portas dels principals teatrosy enlas coiumnas de tots els diaris d'Espanya.

Y

^{*m publicarànelre-}

trato.

Y

's vendràn postals dels personatges de las comedias que estreni.

Y f

ns

me

compraré

un

auto- móvil pera anarà ensajar,y...

TANA

Y

à

mí no me

^'n donares pas entenent.

Qae

no hasvist lafídetotas lascompanyías que

han

vingut

alpoble?

Ves

alhostalyte 'ndonaràninformes.

MIQUEL

No

confongueu:

una

cosa son actors

y

^un'altra cosason...bandidos.

TANA

Bé,sí: de tot hi

ha

en aquest

món.

Pero, mira, ara mateix, la

companyia

de sarsuela que tenim al poble,

'm

semblaquelaballamolt magre, y aixóque béfaprou

bombo.

MIQUEL

Es

que jo

no vuy

ser d'aquest género. Jo sento rartpur,elverdaderteatro:el drama,la tragèdia...

TANA

Pitjorque^pitjor,encare.

No

veus que de^tragedias ningú'nvolveure! Ja'n tenen prouablasque pas- sanà casa seva.

MIQUEL No

esaixó,mare,

no

esaixó.

TANA

Bé,vaja: siga^'1 que siga,

he

dit que

nó y

^nó...

y

no

serà.

Y

ara mateix,totasaquestascomediotas que

sempre

compras, veuràs

com van

al foch d'

una

gra- pada.

(Va

peraagafarlas.)

—

20

—

,

MIQUEL

No ho

feu, bínovoleu que jo

també

m'hi tirial focb. (Aturantla.)

TANA Tu

seràsla

meva

perdicióI

MIQUEL

Jo seréla vostra^ glòria.

TANA

Ab

aquestaglòria ycinch cèntims te donaràn

un

llonguet.

MIQUEL

Oh,fatalitatI

No

soch comprés,

no

soch comprés.

TANA

Daliquedali.

Sempre

surtsablamateixa.

MIQUEL Es

quenó,que

no

sochcomprés.

TANA

Mira,noy: jo^'1 que

çomprench

esquenecessitém

una

pesseta

com

elprimer,y que^tuabtotas lastevas ideyas gramàticaSj

no

^'tcuidasdeferresdebó.

MIQUEL Sempre

1vilmetall.

TANA

Que

Us díasdefesta'tdiverteixis,quesiguis socio delcoro

El

Moniatohumoristichj

com

avanserats,res hitinch

que

dir, alcontrari, finsm' agradava anarà

—

21

—

sentirtecantar coblas satíricas.

Y

que tothom t'ala-

bava^laveu de tenor que tens. Pero aixó de ferde cómich de drama,

no ho

vuy, nó ynó.Ay,ayI

A

casa

no

n'hi

ha

hagut

may

cap de comediant. Elteu pare, quealcel siga,

sempre ho

deya que aixó del treyato era

una

poca solta: en

cambi

ell, pera tocar ^1'acor- deón,

no

hihaviaentotelpoble qui li passés la

mà

perlacara.

MIQUEL Ahont

surtiuaraabïacordeón

TANA

Vuy

dirabaixó,que consideroy

admeto

quetots els

homes

tinguin

una

afició ó altra: pero aixó del treyatoes

una mala

cosa: ja

ho he

dit.

MIQUEL

Donchs

jo

no me

'n

puch

estar,mare.

TANA

Donchs

jo'tplantaré

una

tunda,fill.

MIQUEL

Mare,

no

m'

ho

diguéu aixó. Soch

m^asa

gran perquè'm peguéu.

TANA

Ja

ho veurém

sietsgranópetit.

(Agafa

una

_{escombra y}empaytantlo topa abelsque entran,)

—

22

—

ESCENA V

DitSj

Senyoe Camàndulas,

queparla àb tonillova- lencià,y SimpItich.

SKNYOE CAMInDULAS Guarda

Deu.Chél

Que

es assól

simpItich Sembla

quefan gimnàstica.

TANA,

aturantse Ay,dissimulin.

Qué

se'Ishiofereix?

SENYOE CAMInDULAS No

habitaaasí

un

jove

anomenat

Miquel?

TANA

Miríssel:aquí^'1 té.

SENYOE CAMÀNDULAS

Bravo!Vostóes la sua senyoraólasua

germana?

TANA

Y

ara, qué^diuiSochlasevamare.

SENYOE CAmInDULAS

Per molts anys.

TANA

Pernogayres, perquè aquest xicot

me

^mataràà disgustos.

SENYOE CAmInDULAS

Dispensi la

meua

equivocació, pero

com

veig à vostè tant joveytant guapetona...

SIMPÀTICH

(Ja

comensa

à desplegar la decoració de las ala bansas.)

TANA

Tinch cinquantaanys.

SENYOB CAMÀNDULAS Pos

crega

que

n'aparenta molts menos.

TANA

Favor quevostè vol ferme:pero peraixó

no me

^'Is

treuràdesobre.

SENYOE CAMÀNDULAS

Assó

es veritat. Pero,

aném

al grà.Yosté

no

'm coneix?

TANA No

tinchaquest gust...

SENYOR CAMÀNDULAS

Donchs, bueno. Jo sochelpopular senyor

Camàn-

dulas, empressaridelagran

companyia

de sarsuela que actúa en gran èxit en el teatro de esta gran y

hermosa

població,

y

volguent donar à conèixer la gran obracBohemiosi»,y ^{desitjantàla}vegada de que respectaclesia

una

gran y verdadera ^{solemnitatar-}

tística,delaqual se'n guardi

sempre més un

gran

y

gloriós recort;alsapiguer que esta població conta con

un

fillgran que posseheix

una

gran veu detenor,

una

veu talment derossinyol; m'

he

cregutenel de- verdevenir à oferirli el gran paper de Rodolfo en dita gran obra «Bohemios», pera mellor explendor

y

complacencia de tot el públich, que espera poguer

24

—

aplaudir frenéticamentalactorinsigne quetantsllo- rersrecuUiràabsagran y maravellosa veu que^ja

me

semblaoirenelgranpalco escénichdeestahonrada, pròspera y gran^població.

He

dicho.

SIMPÀTICH

(Això sí: peraferdiscursosengran^sepintasol.)

TANA

Que

bé parlaI (Pausa.) Vol creure que no l'he entèsderes?

SBNYOE CAMÍ.NDULAS

Senzillament: que

venim

àbuscaral seufill, pera quedebuteenelteatro.

TANA

Ah, aixó del treyato prou^que li agrada,

massa

d*aixó ploralacriatura.

MIQUEL

No, mare, no: no

ho

creguéu.

No

es pas aquest elteatroquejoambiciono.

SENYOE CAMInDULAS

(Entrém

^als oferiments.) Ah,esque dech adver- tirte que

no

vull que treballis de baes, perquè

una

volta tingues repertori, jo'tfaré ajustar en tots els teatrosd'Espanya, guanyant

un

explénditsueldo^pera mantindréàtota lateuafamilia.

MIQUEL

Agraheixovostra

bona

voluntat,perojo solsculti-

voelgónerodramàtichy...

SENYOE CAMÀNDULAS

Millor que millor, chó.

Un

artista dramàtich ab

bona

ven, al dedicarse à la sarsuela,

que

es lo que

àvuy dona

diners, téVóxit segur.

Que més

volguera jo queartistasdecorazón,peraformar

una bona

com- panyiaI Jo,sielteu debut resulta

com

espero, la

ma-

teixa vespràtedonaré

una

eecrituraen blanch pera quelafirmes

y

^{tut'hiposeselsou}quevullgas.

MIQUEL

Gracias:

no

mereixotant.Eepeteixoque^1'artque m*oferiu

no

espasel

meu

art.

SENYOR CAMÀNDULAS

Deixa'td'art

y

^dezarandajas.

La

qüestió son pe- rretas, veritat,mestressa?

TANA

Jo...Siel

noy

ques'hi

ha

de

guanyar

lavida...

SENYOR CAMÀNDUM.S

Ab

la sua

veu

de tenor, este xich té las portas del pórvenircompletamentobertas.

simpItich

(Vesque

no

s'hi clogui els dits enaquestas por- tas.)

MIQUEL

Es

inútil tot lo que

'm

diguéu. Jo

no 'm

vendré

may

Vartà tantlalliura.

SENYOR CAMÀNDULAS

Donchs may

seràsres,y dispensa^lafranquesaab que't parlo, pero, coneixedor

com

sochdel púbiich,

puch

assegurarteque... avuy peravuy,

dona més una

matchicha

mal

balladaque... lamateixa «Vidaes aue- no» fetaper eminencias.

MIQUEL

Oabalment

esVobraqueestich estudiant.

SBNYOB CAMÀNDULAS

Donchs,sivols seguir el teatro, desperta del teu suefío y vínaten ab

mí

à fer per la vida. Parlo bé, mestressa?

TANA

Qué

vol quelidiguijo? Ellté lacebadel treyato,

y

^siaquestaceba

no

selipot arrencar,

mal

per mal, es preferibleloque diuvostó,guanyarhidiners.

SENYOR CAMÀNDULAS

Assó mateix.Ja

ho

veus.Finslateva

mare

pensa

com

jo.

simtItich

(Me

sembla que

no

lidareu pas entenent.)

SBNYOE CAmInDULAS

No

síastonto.Jo avants

també

feya

com

tú:tam- bé'nsochjod'actor dramàtich.Si tu

'm

veresferel

«Juan José>

y

^«El

Gran

Galeoto», quedarias espel- mat, y no m'alabo: lasovaciónsquejohi

he

conquis- tat!

Y «La

Pasionaria?>

En

aquell Marcial no hi

ha

qui'mfique

mó

almatchete.

Quan

jodieallóde:

«...Poreso lassaqué porduplicado.>

el teatro pareixia

una

traca d' aplaudiments, ché.

Peroels

temps han

passat.

Avuy

diaelspúblichs

no

estànperestàs cosas,

y

Vartista, qué

ha

deferpera guanyarse Usgarbansosfjdarli gust;pueselleselque paga,

compréns

tu?

27

—

MIQUEL

cEl teatro es elespejodelasbuenas costumbres.»

SENYOE CAMÍNDULAS

Sí: pero las costumbres

han

variat

y

^{per assó el} públichvol...varietes.

Es

precísseguirlacorrent.

MIQUEL

Donchs,

deixemho

corre

y

^esperóm,

esperém

que vinguilavindicació.

SENYOE CAMInDULAS

M'

apareixquen'hi

ha

per molt rato. (Este xich

me

convé,peroestàmoltdurillode»pelar.)

simpItich

(Loqu* esén'aquest,

no

^1'atrapas.)

SENYOE CAMInDULAS

En

^fí,qué determinas? Desprecíaselporvenirque vinch àoferirte?

MIQUEL

Ja

ho he

dit.

SENYOE CAmInDULAS

Mira queassó dels

dramas

es cosamolttrista.

La

sarsuela es

un

guisado queellamateixaja^sportala salsade Valegria. (Apart dMiquel,)

Hi ha

cada xica delcoroque

dona

elopio:tu veràs quantasconquistas podràsfer.)Anima't,ché,animat.

MIQUEL

Es

inútiltot loque

'm

diguéu.

—

28

—

SENYOE CAMÍNDULAS

(Acudim

algolpesupremo.)Pensat^hi bé: consul- tahoab la tevamare, y^d'aquí

una

estoneta tornaré con

una

personita à rebrelatevadeterminació.(Ajpart àSimpdtich,)

Tu

queda'taquí,procurant guanyartela seuasimpatia. (Alt.)

Prompte

estaré devolta.Hasta luego,caballers.

(Se'nvasaludantàtots.)

ESCENA VI

Tana, Miquel,

Simpàtich,

Alsina y

^Xicot.Aquests dos últims

fa

^estonaque estan en escenaescoltant

tana

Noy, ara sí que ja

he

perdut Voremus. Vols ser comediant,

venen

à contractartey no

ho

aceptas^I

No ho

entench,vaja,

no ho

entench.

MIQUEL

Aixó

es loquesento, que

no ho

entengueu,mare.

TANA

Jo,nigota.

Y

vos,Alsina,que

ho

entenéu?

ALSINA

Jo,quevoleuque usdigui,mestressa...Elxicotté afassió al trayato, @í: pero, à la menta, tot lo que aquellsenyor

ha

vingutàoferirlinoespasloqueell vol...

No

es aixó,

noy?

MIQUEL

Aixó

mateix:vos

ho haveu

encertat,Alsina.

TANA

Donchs

queesloquevolstu, digas.

^

MIQUEL

Jo

vuy

rartperVart.

}

TANA

Tornem'hi:

sempre

^'1 mateix.

(A

Simpdtich.)

Y

vostè,quéhidiu àtot aixó,jaqueveigque

també

es delacolla?

SIMPÀTICH

^*

t

Efectivament, senyora:jo

també

sochdelacolla...

de la collaque n'hi

ha

més.

A ^{mí també}

Vaficióva

durme

al teatro,

y un

cop dins, las circunstancias m'

han

fet tocar totas las teclas del orga Teatral,

Desde

primer actor à segón apunte,

he

fet de tot,

y

avuy

sochtenorcómich,

com

podriaserconductor del tranvía;pera

mí

totesigual.

TANA

Aixó

voldirque la carrera de cómich

no

es pas

[

bon

camí, eh?

SIMPÀTICH

Aixó

voldirque'Isartistasson molt semblantsals cerca pous; sienganxan...enganxan.

TANA

Y

es veritatquealguns

guanyan

tantsdiners

com

diu^lagent?

SIMPÀTICH

Hi ha

detot.Miris^jomateix,

quan

vareigcomen-

—

30

—

saralteatro,entreen Vico

y

^jo,

cobravam

vintduro»

abtrespessetascadadia.

TANA Oarambal

ALSINA

Voleudir?

SIMPÀTICH

Vaya:ela vint duros,ell,y ^lastrespessetas,jo.

TANA

Y

que

no

^'1varenapujar,després?

SIMPÀTICH

Prou:

un

diavaig pujar à V administracióy varen dirmeques'haviaacabatlatemporada.

MIQUEL La

Uuyta delavida

!

SIMPÀTICH

Sí,noy;lalluyta dels sigróns

y

^{el conflicte de la} carn d' olla.

TANA

Va

trigarmoltà tornarse à contractar?

SIMPÀTICH

Xeixanta doscafèsyquatre gasseosas.

TANA No

rentench.

ALSINA

Qué

vol dir?

—

31

—

simpItich

Vuy

dirdos

mesos

_ypico dependre café.Ei nos- tre cassino, ó

més ben

dit el nostre safreig, sonlas tanlasdel café.

Cada

taula es

un

cubellartístich:alií's

passabogada de tot.Aquella

temporada

vareig con- tractarmedegalànjove, pero

no

vaig agradarà nin- gú,perquè^'1públichdeya quejo tenia laveu

massa

grossaperagalàn jove.

l

MIQUEL

Alsgalans joveselprecisa

un

tó brillant.

simpItich

Conformes.

Vé

la

temporada

de

quaresma y

m'ajustodebarba.

TANA

Y

qué va^resultar?

i

SIMPATICH

Una

barbaritat.

ALSINA

Per qué?

SIMPÀTICH

Perquè allavoras

deyan

que tenia la veu

massa

prima, pera barba.Veyent, donchs, que,

un

copper

massa y

altreper poch,

may

estavaàtó,jo quesí,

'm

declaro tenorcómich

y

^m'ajustoperaanarà Tortosa.

ALSINA Yaya un

salt

SIMPÀTICH

Un

salt mortal: perquè'Is

he

d'advertir que de

—

32

—

Tortosa y de Lleyda

dihém

sepulcre de come- diants.

TANA

Donchs, encare,

com

va anarhi

!

simpItich

Qné

hifaràl

Sempre provém

nosaltres.

TANA

Ah,vaja!Voldirqueliva anarbé?

simpItich

Ca

! Als quinze días, Vempressari,queera

un

ea-

pardenyer de la mateixa població, va quebrar, que- dantnosàdeuresetfuncións.

TANA

Y

^quantas

ne

vanfer?

SIMPÀTICH Vuyt.

MIQUEL

Donchs, y^el teatro,

com

estava?

simpItich

Sempre

buyt.

TANA Vaya un

negoci.

SIMPÀTITH

Ningú

de la

companyia

tenia

un

cèntim. Pero, vaja, à copia de molts prechs, V empressari ens va pagarelviatgedetornada.

—

33

—

TANA Menos

mal.

simpItich

Sí:ensvarepartiràcada

hu un

parell d*eeparde-

Inyas.

ALSINA Vaya una broma

I

SIMPÀTICH

Ja

ho

crech que^'n

vàrem

fer de broma. Si

no

es per la casualitat de que

un

fotógrafo ensva llogar perafer unas ^películas de cinematógrafo,allí s^aca- bavala

meva

aucaartística.

MIQUEL

Ab

loque diheu se

comprèn

que

may haveu

tin- gutsort.

í

SIMPÀTICH

No

gayre. Pero,abtot,

una

vegada perNadal,per

un

punt,per

un

número,

no

vareig treurelagrossa.

ALSINA

Que

potser va surtir el

número hú _y

vos teníau elcero?

SIMPÀTICH

No:johaviacompratbitllet.

La

grossa aquell

any

vatocaraladroguerdeldevant decasa, al

número

23 y^johabitavaal24:total,

un número

dediferencia.

(Tota riuhen,)

TANA Vaya una

tranquilitat gasta,vostó

8

—

34

—

simpItich

Es

loúnichque

puch

gastar...sense gastar cèdula.

Aquestas cosas,desgraciat del queselasprén ense- rio, encares'hiperdendiners.

TANA

En

fí,noy,veyas quédeterminas.Joaixís

no vuy

passarhini

un

diamés. Per la

meva

part,ni sé qué dirte,niqueferte,ni sé per ahont tirarniperahont afluixar,ni sé resderes.

Me

'n vaig dins,quetinch migranya

y no

^estichpera

més

embolichsnimals de cap.Passarhobé.

(Se'nva perlaportade

V

esquerra,)

SIMPi-TICH

Pobra

dona!

ALSINA

Apa,noy, tu

y

^jocarregtiém,

y

andando.

(Senyalantdoscabassos.) XICOT

Que

m'agradaria que'n Miquel surtis al treyato.

Johi entraria

sempre

defranch.

ALSINA

Deixa'tdetreyatos,

y

à^lafeyna.

(Se'nvanpel fonsah

un

cabàs de carbócadahú,)

ESCENA VII

Miquel _y

SimpItich. Aviatel

Senyor OamIndulas, Oaemela _y DoNYA

Llúcia, dona lletja

y

^molt

grossa,

MIQUEL Que

Bochdesgraciat!

simpItich

Sifc'

ho

prens pel cantó de la tristesa,

no

'tsurti- ràn els comptes, creume, noy. Jo

no

t*aconsellaré napsnicols: loquesí'tdiré,que en el teatroqui hi espatllaunassabatas, pocas vegadas logra eomprar- senunasaltrasde

no

vas.

MIQUEL

Estranyo,donchs,quevos..,

simpItich

JoIJo sochalbally haig de ^{ballar al só} que to- quin.

Y

à més,

com

que

no

espero que m' aixequin capmonument...

MIQUEL

Verdaderament

sou

un

humoristasimpàtich.

simpItich

Gracias, noy: tu'mfas justícia.(EstrenyentUla

md) SENYOR camàndulas,

suHint

Vaja,jatorneà seraquí. Entrenvostès, senyoras, à voresi

poden

convencé àeste xich,quees

un

gran artistadelporvenir.

—

36

—

DONYA LLÚCIA

Ay,

no puch

més:

deixeume

seure:estich reventada.

(No

trobantcadira,s'asseu

damunt

dela bàscula,)

SENYOE CAMÀNDULAS

Insigne artista,tinch ^1'honor de presentarteà^la celebrada y ovacionada y

hermosa

primera tiplede la

mena

companyia,OarmelaPosturitas,perquèvejas quina Gossette pots tindréen

«Bohemios»

eldia del ten debut.

MIQUEL

Tinch molt degust...

(Ella's descorda

V

abrich,mostrant el luxós trajo de Gosette en el segon quadrode (LBohemios^^t

y

quedantenactitutprovocadoradevantd'enMi- quel.)

Ah!

Qu'es bonica!...

SENYOE CAMÀNDULAS

(Li

ha

fet^1'efecte quejoesperava.)

SIMPÀTICH

(Comensa

l'escena de «Las tentaciones de San Antonio.>)

(Pausa.)

SENYOE CAMÀNDULAS

Eh! Qué

'tpareixlaxiqueta!

Assó

esdeprimera.

MIQUEL,

com

encantat

Verdaderament

es

hermosa

!

SENYOR CAMÀNDULAS

Pos

quan

tulavechasen «Ensefíanza libre» que- daràsloco.

MIQUEL

Si...

SENYOR CAMInDULAS

Y quan

tu fasas ab ella cEl Eatón>, alló serà el despiporro.

MIQUEL

Sí,SÍ:esveritat. (Sempre enactitut d' èxtasis.)

SENYOR CAmInDULAS

La

senyoraqueV

acompanya

eslaseuatiaLlúcia, pero

no

'n faasas cas: esmolt sorda

y

^{curtadevista.}

(ApartdSimpàtich.) Esteesel

moment

defermutis.

Anémonos:

ellsjas'apanyaràn.

(Van

peramarxar: donyaLluda,sensemoure's de la bàscula,elscrida

y

^diu:)

DONYA LLÚCIA

Psit,psit.Jo,sentadaaquí àlabàscula,iqué^faig?

SIMPÀTICH

Noranta

nou

kilos justos. (Mirantelpes,)

SENYOR CAMÀNDULAS

Vostèfassaveurequevichila.

DONYA LLÚCIA

Oh,

no dormo

jo,no.

(Senyor

Camàndulas y

^{Simpàtichse'nvanpelfons.)}

—

³⁸

—

ESCENA VIII

Miquel, Oabmbla _y Donya Llúcia

CARMEL A Sembla

que has quedatencantat.

MIQUEL

Aixómateix.

He

quedatembadalit.

CAEMELA

Oh, donchs,

no

val à badar,

noy

maco,

no

valà badar.

MIQUEL

May

havia somniat

una

cosasemblantI

CARMELA Es

dirquet'agrado?

MIQUEL

Molt.

CARMELA

Finsahont?

MIQUEL

Finsà^lafídetotarreu.

CARMELA

Sique anirómlluny,donchs.

MIQUEL

Jopera tuestichdisposatàtot.

CARMELA Te

faràstenor?

MIQUEL Me

farébaix, situ

ho

vols.

CARMELA Diuhen

quetensmolt

bona

veui

MIQUEL

Alteu costat

no

séqué tinch. Sols sé que, per

no

separarme de lateva vora, estich disposat à cantar els «Bohemios», cElSanto de laIsidra», «El

duo

de laAfricana»

y

àballar tots els tangos

y

^matchichas

d'en Quinito, d'en Calleja

y demés

musicayres de Madrit.

CARMELA

No,

no

calque'tsacrifiquis tant. Perarasols

vuy

que^'1

diumenge

cantis ab

mi

els «Bohemios», pues, ablassimpatíasquecontasen aquestapoblació,f

arém un

plé

y

^{podràssalvaràtota lacompanyia,perquèla}

veritatesque estém molt^apurats,y ^després...

MIQUEL

Després...quél

CARMELA

Y

després farém el

meu

benefici:

marxarém

à Barcelona y'ns farém

empresa

de qualsevol teatro delParalelo. Jo primera tiple

y

^{tu primer tenor,} ja veuràsque^lapassarémfelissa tots solets.

MIQUEL

Y

latevatia?

CAEMELA

^

La

tia...r

he

llogadasolsper aquestatemporada.

MIQUEL

No

cridis: quesi arae'enteradelque dihém...

CAEMELA

Oal

Es

niéssordaque

un

formatgedebola.

No

'n passispena.

DONYA

LLÚCIA

No

tinguéu racansa.

No dormo

jo,no.Javigilo.

C/S'aixeca delabàsculay agafant^{elcaviródepar-}

tirteyasvaàseureàlaportadelcarrer,vigilant queningúvingui,)

MIQUEL

Ah

^!

Quina

llàstima quetunosiguis artista dra- màtica.

A

^lashorassiquel£«

meva

felicitatseriacom- plerta.

CAEMELA

No,noy,no.

De dramac

sols hefet

una

vegadala InésdelTenorio,y^alúltim^acte,enl'apoteosis,hiva- reig ballarelkake-valab

Don Juan

yel

Gomendador.

MIQUEL Quina

profanació¹

CAEMELA

Qué

volsferhilJojavaigneixeabelrepertoridel génerochico desarrollat.

MIQUEL

No

't

comprench

I

4^

CAEMELA

(àbmolta

pausa

y

^{marcantencastellàels títolsdelas}sarsuelas,) Donchs,escolta:

La meva

mare,queeradelaterra dels «Gigantes y cabezudos», ^feya de «Trapera»

y

passava

cLa pena

negra» abel

meu

pare,queera

un

«Mozo

cruo» dela colla de «Los guapos> que

van

al

«Palaciodecristah àfer «El coco» à «Las Mujeres»

abtota

«La mala sombra»

d'

un

«Eecluta.» Jovareig neixe à «Las doce y media, ^sereno»

«La

noche de Eeyes» en «El túnel» de «San

Juan

de Luz.» El

meu

padrí, que

ho

va ser «El sefíorJoaquín,» y^la

meva

padrina,queera

una

«Viejecita»que^'sdeya^«Dolore- tes,» eldia del

meu

«Bateo» varen acordar

posarme

per

nom

«Oarmela.» Ja de petiteta jo era

una

«Oha- vala» molt «Kevoltosa.»

No puch

dirte

com

ni

quan

vareigferel

meu

debut en«El géneroínfimo»de«El Teatro nuevo,»loquesísé esque la

meva

«Divisa»

sempre ha

sigut «El

mantón

deManila,»

y

^{que fina} avuy que t'

he

conegut

no he

patit

may

de

«Mal

de amores» per «El Flechazo» de cap «Ohiquillo» que

com

tu'm fes sentir «La Punalada» de «Lospícaros celos,» àmi,que soch «La Reinadel couplst.»

MIQUEL

Verdaderament

ets

un

«Pufiaoderosas.»

(Abrassantse.)

DONYA LLÚCIA

Feu,feu:queno

dormo

jo,no. Javigilo ja,persi

véalgú.

CAEMELA

Ho

veus? Sensadonarte'njaparlas àestilde sar- suela

com

jomateixa.

He

arribatàtemps.Els nostres

—

42

—

cors,que^fíns

avny han

estatjugant à fet,se busca-

van y no

^'strobavan.

MIQUEL

Tens

rahó. Pero ara

jamay més

ens separarém, veritat,cGatita blanca?»

CAEMELA

Veritat,tenormeu.

Sempre

junts.

MIQUEL, declamant

<AhI,primerolamuerte que de^tísepararmeóqueperderte,»

CABMELA

Aixómateix:perosenseferdrama, eh? Jo

no vuy

res

més

que alegrías,alegríasysousde quinze duros diaris,_i

No

diuhen quecEste

mundo

es

un

fandango,

y

^elque

no

lobaila

un

tonto?»

MIQUEL

Síque

ho

diuhen.

CARMELA

Donchs no

'n siguémnosaltres de tontos:ballóm, ballém,y que vagin sonant^elsmúsichs.

MIQUEL

Sí,sí:tens rahó que't sobra.

Lluny

demi,exem- plarsde

dramas

en vers. (Llensantlosperterra.) Va- gin aldiable las obras d'art d'en Calderón, Ayala, Hartzenbusch yZorrilia. EecuUi el drapayre<E1 Te- jado de vidrio», <E1 Alcalde de Zalamea» y «Los

Amaates

de Teruel.»

Aquí no

hi

ha més

amantesni

més

art que cElartede serbonita», lamatchicha

y

eltangodelacadera.

CARMELA Aixó

mateix.

MIQUEL Y CAEMELA,

Cantant

y

^ballant Baldomera, Baldomera, saca, sacalacadera, sacalà, sacalà, sacalà, sacalà,

qne

si

no

hago

una

barbaridà.

ESCENA IX

EU

mateixos

y Tana,

^db

un

cabàsbuyt

TANA

Qné

^sonaquestas cantnrias?...

Qué

veig! El

meu

fill ballanteltango!

Vaya un

desvergonyiment

més

gran!

CAEMELA

Oh, de

més

grossas ne veuré, si té

bona

vista;

que'screuqu' esalgunsagristanet el seu noy?Jaes tot

un home que

s'aíaytacadadissapte.

TANA

Josomnio!

CABMELA

Sisomnis,desperti's; queja eshora dellevarse.

TANA

Qué

diuaquesta dona!

—

44

—

CAEMELA Dich

loque sent.

DONYA

LLÚCIA

Jo

no

sentores.

Qué

diheu? (Adelantantse,)

TANA

Y

aixólD'ahontsurtaraaquest globo! Deltorín?

CAEMELA

j

Senyora, tingui

compte

conaparla: esla

meva

tia,

TANA

Aixó

eslasevatia?Però, noy,que nodiusres,tu?

MIQUEL

Jo, mare...

Qué

voleuqu9diguiI

TANA

Pero, d*ahont

ha

sortit iota aquesta pantomina,

noy

?

CAEMELA

Lirepeteixoquetingui

compte com

parla.

TANA

Parloclarycatalà, sense pèls àlallengua.

Vaya

I

Sochà casameva.

CAEMELA

Bé,

no

cridi,

no

cridi:quejonolafalto.

TANA

Ja

ho

crechque

no

'm falta,

me

sobra tantvostè

com

aquestfardo. (PerdonyaLlúcia.)

GABMELA

Senyora...

MIQUEL

Mare,jousesplicaré...

TANA

Tu,calia,ximpletI

Tan

ganassa

y

^{encare'tdeixas} engrescarper aquesta gentota?

CAEMELA Que

voldiraixódegentotal

TANA

Voldirque à casa

no

esllochdevenirhi à ballar eltango,

y

^molt

menos

abel

meu

noy.

CAEMELA

Posi'ldins d'

una

vitrinaelseu noy,sité porque seliencostipi.

TANA

Ay, grandíssima!

Que no

lasents,Miquel?

(Llensaelcabàsabfúria que va d tocar à donya Llúcia,)

DONYA LLÚCIA

Ey,quéfal

Que no

veuquem' empastifaelvestit?

TANA

Que

n'haigdeferjodelseuvestit!

CAEMELA

Aixóes:matiàla

meva

tia,silisembla.

—

46

—

MIQUEL

Calmis,mare. Aquestasenyoreta esla tipleabqui haigdedebutar.

TANA Vaya una

senyoreta!

DONYA

LLÚCIA Nosaltres

som

personasfínas.

TANA

Si:fínas

com un

fregall.

CAEMELA

Miratu,quiparla...

La

senyora

marquesa

delcar- bómullatperquèpesimés.

TANA

Vostèssíque pesan abiasevabarra.DescaradasI

Desunió defamiliasI

CAEMELA

Tia,quenosent

com

ensinsultan?

DONYA LLÚCIA

No

sento res,

no

sento res.

Avuy

tinch el dia moltdú.

MIQUEL Quin

escàndolI

TANA

Y

per

xó

veníanàbuscaral

meu

noy? Pera ferlo servirdeninot?Perquèsigui la riotadetotelpoble?

MIQUEL

Mare,esquejo...

TANA

Es

quetuets

un

infelís que al darrera de las co- mediotas,

no

sabs^loque'tpescas.

CARMELA

Vostè

no

sablo que's pesca.

Que no veu

que ja

no

hitoca?

TANA

Ara

veurànsitocoó

no

hitoco.(Agafant

V

escom- bra.') Arri, fora, si

no

volen que à cops d'

escombra

las

acompanyi

alcarrerI

MIQUEL Quin

escàndolIQuins^critsI

I DONYA LLÚCIA

No

sentores,

no

sentores...

Qué

diuhen?

TANA

Arrial carrer,

com una mala

negada.ArriI

(Escombrantabforsa

y

aixecantmolta polsaguera.)

CAEMELA

Aquesta

dona

esboja!

TANA

No vuy

tangosàcasa,

no vuy

tangosI

DONYA LLÚCIA

Aném,

noya,

aném,

que ab aquesta polsina, si 86't posa à la laringe, després

no podríam

cantar nosaltres.

—

48

—

CAEMELA

Sí,8Í: aném, aném. (Veig que aixó es negoci per- dut.)

Més

hiperdrànellsquenosaltres.

Quan

vinguin à buscarnos, potserjanohiserànà temps.

MIQUEL

Mare,se'nvan.

TANA Bon

vent,

y

^barcanova.

DONYA LLÚCIA Qaé

diu,quejo soch

un

cove?

TANA

Un

cove?

Un

sarriódels

més

grossos es vostè

I

DONYA

LLÚCIA

Que m'

insultan,

noya?

Jo

no

sentores.

CAEMELA

No

'n fassicas,tia.

Aném,

aném. Deixemlosestar:

sonunscursis.

TANA,

escombrant Arri, fora. Arri,forad*

una

vegada.

CAEMELA,

ab dignitat Passarhobé.

TANA

VagialdimoniI

DONYA

LLÚCIA, ab complacencia Estigui boneta.Celebromolt deconéixerla.

TANA

Jocelebromoltde quese'nvagin y notorninmés.

(Carmela

y

donya Llúciase 'nvan.)

ESCENA X

Miquel y Tana

MIQUEL

Mare,que

haveu

feti

TANA He

^escombratlabotiga, noy.

MIQUEL

Pero, que

no veyeu

que ab aquesta

escombrada

tireuel

meu

goig àlasescombrarías?

TANA

Aixó

voldirque tuencareladefensas àn'aquesta gent!Noy, tunoestàs

bó

delcap!

MIQUEL

Es

quejo laestimoàn'aquella senyoreta.

TANA

Tul

MIQUEL

Y

ella

també

m'estima,mare.

TANA

Ay,fillmeu...que^n'etsdelluaI

—

⁶⁰

—

MIQUEL

Y

josensellano

puch

viure.

TANA

Aquestastenim?

MIQUEL

Y

^tantsivostè

ho

vol

com

eino

ho

vol, jo

me

^'n

anirédecasa, fugiré ab ella, cantaré aarsuelas y

*m

faréempressaridelParalelo.

TANA

Ja

ho

crechquen'etsdeleloI L'has arreplegada deplé à plélaguílladura,noy.

MIQUEL

Ha

d'ésseraixís

y

^{resmés.Eatich}

ben

determinat.

TANA

ⁱ

Ara

veig

ben

clarament la conxorxa d'aquell se-

nyor camàndulas, que ab la seva palica gayre bé m' havia convensut. Vet'aquí el que buscavan tots aquests,

que

't fassisempressariabelsdinersdecasa

y

vivalagresca!

MIQUEL

No, mare:

no ho

enteneu,no

ho

enteneu.

TANA

Pertuningú enténres,yetstuelque

no

t'entens.

Els

demés

totseguitte vetllan.BurroI

MIQUEL

Perquè m'

ho

diheu burro?

TANA

Perquè

ho

ets de totas las quatre potas.

Y

en quantaquell senyor Oamàndulas, deixa'lquevingui, quejaveuràs

com

las hicanto clarasjo,pocavergo- nyal

MIQUEL

Prou,mare,prou1

Aixó no

'spotaguantarmés.

TANA

Deixa'hoanar,si

no

potsaguantarho.

MIQUEL, declamant

«Me

arrojasàlacorrientel

Pues

ya

no

iucho,lasigo.>

(Farlat)Jo

me

^'nvaigabella,

y

surtiel quesurti.

TANA

Aixó 'm dius!

Aixó

faràsI

Tu

darrera d'aquella sirenavestidadesarsuela?

MIQUEL

Sí.

TANA

Tu

deixarVestabliment?

Tu

deixarmeó

mi?

MIQUEL

Sí: deixo la casa, deixo el poble,

ho

deixo tot,

y me

'nvaigabla

meva enamorada

à cantar coupletsy àballarelkaque-valk.

TANA

La Verge

de l'Ajuda m'ajudi! Valga'm las set setmanaisde

Quaresma

^!

Ay

^I

Ay

I

A mi m'

agafa

no

sé

—

52

—

qué...

no

séqaé... El cap...

Las

camas...El cos...

Ayl Ay

^!

Ay

^I (Cau desmayada àlabàscula.)

MIQUEL

Y

ara!

Qaé

teniu!

Qué

us passa! Mare! Mare! So- corro!Favor!Socorro!

ESCENA ÚLTIMA

Els mateixos,

Alsina

y Xicot. Aviat Simpàtich.

Totspelfonsesquerra.

ALSINA Qué

sonaquestscrits?

XICOT

Qué

passa?

ALSINA Qué

hi

ha?

MIQUEL

Que

àla

mare

li

ha

agafat

una

bascaàlabàscula.

( Senyalantla.)

ALSINA

Qué

veig!Mestressa

!

XICOT Senyora Tanàl

(Van

della.)

MIQUEL

Deu

meu, quinadesgracia!

siMPÀTiCH, entrant

Quó

sonaquestscritsdesocorro?

MIQUEL La mare

que...

SIMPÀTICH

Pobra dona!

(Ya

algrupo.)

MiQtJEL, desdela dreta,apartat

Es

mortal

ALSINA

No.Encarerespira.Noy,porta vinagre.

XICOT

Volando.

(ElXicotse 'nvacorrentperlaportadeVesquerra,)

ALSINA

Pero,quó

ha

sigutaquest desori?

MIQUEL

Ha

sigutquejo...que^ella...

que

la tipleCarmela...

quetots plegats...compreneu!

ALSINA

Sí,noy:t'esplicas

com un

tartamutendiadeplu- ja.

Quedém

enterat».

MIQUEL

Que

la

mare ha

tret d'aquí à cops d'escombra à la

Oarmela y

^àlasevatia,

y

^{que novolquejo marxi} abellaà corre

món.

—

54

—

SIMPÀTICH

Y ben

fetque

ha

fet, la dona.

Ahont

has d'anar

tu,abandonanthotot?

A

cantar sarsuelas à deucèn- tims secció?

Vaya un

porvenir

més

hermósl

MIQUEL

Pere vosbélascanteu.

simpItich

Sijotingués

una

carbonería

com

aquesta,elqu'es per

mi

que'ncobraríanpocas depropietatselsautors deMadrit.

MIQUEL

Peròesque^jo...

SIMPÀTtCH

Es

quetu,tan

bon

comediant-que*tpensasser,

no

has sapigutveurequetotas laspromesas delsenyor

Oamàndulas

y^1'

amor

quet'

ha

pintat^1'engrescadora Oarmela,totespura comèdia.

MIQUEL

Voléudir!

No

la

puch

creure tantaperfídia

I

siMPÀTiCH, indicantelsulls

Obra

debat à batlas finestretasdelateva perso- na,

y compara

^{àlapèrfidaOarmela yelsnoranta}

nou

kilosquefa lasevatiallogada,abelscinquantacinch kilos d'

amor

de

mare

que tens à la bàscula:veyas quévalmés.

MIQUEL

Aixís, donchs, digueu que jo

he

mortà^la

meva

marel Ay,lamarel

4

TANA, aixecantsede cop

No

^IJo

no

hemort.Josols

he

fingitdesmay, pera posarfi àlaparodiaquejadura massa.

i XICOT, sortintahlas cetriUeras

I

Las

cetrilleras.

ALSINA No

cal,noy.

SIMPÀTICH Ja

no

s'

ha

d'amanirres.

(Sesentenesquellots al carrerj sense que destorbin eldiàlech.)

Ehl

Qu'esaquestsoroll!

XICOT

Es

que fan esquellots al Notari viudo, que s'

tornatàcasar.

Hi

corro. (Se'n va.) MIQUEL, alpúblieh

Y

aquílaparodiaacaba sensecap

més

intenció quecelebrarlagran obra

d'en SantiagoKusifiol.

PEOU.

:a

I

Preu: 2 rals