revista del Zoo de Barcelona
1 / 2009
Coneix els
avantatges
del Zoo-Club
Salvem
els carnívors
europeus
El nou model
de Zoo de
Editada per B:SM - Zoo de Barcelona
Parc de la Ciutadella, s / n · 08003-Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 e-mail: [email protected] · e-mail socis: [email protected] www.zoobarcelona.com
Director:Rafael Cebrian
Cap de redacció:M. Neus Miró
Consell de redacció:Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Marc Escobar, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos
Coordinació:Jordi Fàbregas
Fotografia: Arxiu Zoo, Jordi Fàbregas, Josep Mosketón, Oriol Borrut ZOOCLUBParc de la Ciutadella s/n · 08003-Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86
El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense
autorització de l’editor. Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat
Directora Executiva Zoo-Ciutadella: Laura Agüera
Cap de Conservadors: Lluís Colom
Cap de Parc: Jordi Indiano
Cap de Serveis Generals: Jorge Cerón
Gran Via Carles III, 85 bis 08028 Barcelona 100 %
g
g
g
g
g
g
g
g
Aquest mes d’abril iniciem de manera simultània el procés de transformació progressiva de les instal·lacions
del Zoo de la Ciutadella i la construcció del Zoo Marí al front litoral del Besòs. Seguint el model de nou Zoo
anunciat per l’Alcalde al parc el proppassat 30 de desembre, la renovació integral del Zoo de la Ciutadella
comença amb la construcció de la nova instal·lació per als dragons de Komodo, a l’indret on fins ara hi ha
hagut els camells, que han estat desplaçats a un nou espai. La nova instal·lació dels dragons de Komodo, que
és l’espècie més gran de llangardaix existent, procedent del sud d’Indonèsia, ha estat concebuda segons els
paràmetres més moderns, orientats al màxim benestar animal, a la immersió del visitant en l’espai que l’acull
i a l’oferiment d’informació precisa i de context sobre les espècies característiques de l’hàbitat recreat i les
relacions que s’hi produeixen.
El Zoo Marí s’inicia amb els moviments de terres de la plataforma marina, preparatoris dels processos
cons-tructius posteriors, que s’aniran esdevenint de forma successiva fins a la finalització de les obres, en un procés
que culminarà la consolidació del front litoral de la ciutat.
Paral·lelament, estem treballant en diferents nivells, per millorar i adequar diverses instal·lacions de la
Ciutade-lla fins que arribi el moment de la seva substitució i reforma integral, amb actuacions com la construcció del
nou punt verd del zoo o amb millores en l’escola i a les instal·lacions de felins.
En un altre ordre de coses, volem destacar l’habilitació d’un espai proper al terrari com a espai per a l’anellament
científic d’ocells. L’anella funciona com un DNI i cada ocell té un codi únic que permet identificar-lo de manera
inequívoca. En col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia, engeguem un programa d’anellament per
acos-tar-vos aquest mètode i per tal que hi pugueu aprofundir i ens ajudeu participant en la investigació associada.
Finalment, us informem que el Zoo, en el marc de l’Associació Europea de Zoos i
Aquaris (EAZA), promou la campanya “Vivim junts” per protegir els carnívors
euro-peus, els anomenats 12 proscrits. Al Zoo podeu trobar quatre dels dotze carnívors
proscrits: la llúdria, el linx europeu, el llop i l’ós bru.
El nou Zoo comença a caminar
Ignasi Cardelús i Fontdevila
President del Zoo de Barcelona
Realització i maquet
ació:
RBA T
aller de R
6 El nostre zoo
Les novetats del Zoo
16 Educació
Cursos i activitats
18 Agenda 21
Catalunya lliure de bosses de plàstic
21 Pòster
El linx europeu
26 Dossier
Què mengen els papions de sabana?
28 Ecoiniciatives
Vols ser amic dels ximpanzés?
29 Fitxa botànica
La bellaombra
30 Zoo-Club
Avantatges per a socis
32 Els nostres animals
L’any dels carnívors
36 Llibres
Pardals menjant de la mà
37 Plantes medicinals
La ruda
38 Quadern de camp
El llop, el nostre gran cànid
41 El nostre món
Un viatge inoblidable
42 Adoptants
21
1 / 2009
26
32
Aquest és l’any
dels carnívors.
El nostre Zoo
Tant a les entrades del Zoo com a la nostra sabana africana, hi hem col·locat uns rètols que, d’una manera divertida, pretenen advertir els nostres visitants dels perills que suposa donar
men-jar als animals o llançar objectes dins el recinte. Cada any, els nostres veterinaris han de tractar diversos problemes
gastro-intestinals originats per la gran quantitat de menjar i per altres objectes que la gent aboca a les instal·lacions dels nostres animals. Per aquest motiu, als nostres plafons veureu una paperera en què hi hem anat dipositant alguns objectes que s’han trobat a les instal·lacions o bé menjar que el públic dóna habitualment als nostres animals. Esperem que, amb aquests nous rètols, el desconeixement d’uns i l’incivisme d’altres deixin de ser un problema per a moltes de les nostres espècies. Recordeu que els nostres animals
te-nen una dieta equilibrada dissenyada amb molta cura per experts nutricionistes i que qualsevol desequilibri pot fer que es posin malalts.
Els dofins juguen amb els busos
L’Aquarama és una singular piscina en forma de gran tanc cilíndric de 22 m de diàmetre i 6,4 m de profunditat. Conté més de 2 milions de litres d’aigua salada natural captada directament del mar. L’aigua es manté neta gràcies a un sistema potent de recirculació, filtració i des-infecció. És molt complicat mantenir l’estat de neteja adequat en una superfície tan àmplia com és el terra de 380 m2, més les parets laterals del gran tanc. Fa un any,
el Zoo va organitzar un programa de neteja específic per a aquesta piscina. Un grup de busos professionals de l’empresa Sotamar realitzen, des de llavors, la neteja quinzenalment, amb l’ajuda d’una màquina especialment dissen-yada per a la neteja de dofinaris. Aquestes sessions de neteja sempre estan supervisades per cuidadors de la secció de mamífers marins,
que vetllen pel benestar i seguretat, tant dels busos com dels dofins.
En la pràctica ha resultat que els dies de neteja són
dies de joc i entremalia-dures per als dofins, que disfruten aproximant-se als busos.
Com és habitual des de fa molts anys, l’Associació de l’Arca de Noé va realizar el 18 de gener la seva visita anual al Zoo. Es van re-unir unes 120 persones que van arribar a les 12 del matí, i van ser rebudes pel director del Zoo de Barcelona, Miquel Trepat. Van recórrer les instal·lacions del Zoo I van compartir amb els camells uns tortells deliciosos! A la visita, es va retre homenatge a Félix Rodríguez de la Fuen-te, en el monument ubicat al Zoo en memòria seva. Com a final de l’acte, els assistents van veure una presentació audiovisual sobre el nou Zoo. L’Associació de l’Arca de Noé, que es ca-racteritza perquè tots els seus associats tenen un pseudònim amb nom d’animal, dóna suport a la construcció del nou Zoo de Barcelona.
El nostre Zoo
La cria d’orangutan surt a la seva instal·lació exterior
L’Associació de l’Arca de Noé visita el Zoo
El passat 21 de novembre de 2008 va néixer una cria d’orangutan que ha estat la nineta dels ulls de la seva mare i de tots els cuidadors de la secció de primats del Zoo durant els darrers mesos. La petita oranguta-na, que per evitar el fred intens d’aquest hivern s’ha quedat a les àrees interiors, ara comença a sortir a la seva instal·lació exterior amb la seva mare. Els pro-pers mesos podreu veure-la sempre penjada del coll de la mare ja que els primats, en general, tenen una infància molt prolongada i depenen de les mares du-rant llargs períodes de temps. Concretament, les cries d’orangutan romanen amb les seves mares al voltant de tres anys i mig abans de començar a ser una mica més independents.
Al personal del Zoo, el naixement de qualsevol animal ens fa sentir orgullosos, però el d’una es-pècie com els orangutans, que es troba en perill crític d’extinció, ens referma i dóna valor als
nostres objectius de cara a la conservació de la biodiversitat. Fins a nou avís, la cria d’orangutan sortirà a les instal·lacions ex-teriors cada dilluns, dimarts, dimecres i dijous, depenent sempre de la climatologia, i romandrà a les instal·lacions interiors els di-vendres, dissabtes i diumenges.
Ajuda’ns a batejar-la!
L’equip de cuidadors de primats proposa els següents noms en llengua indonèsia:
Hari (dia) Siang (migdia) Malam (nit) Sari (flor)
Pots fer-nos arribar el teu vot mitjançant el web del Zoo www.zoobarcelona.com
o bé, dipositant-lo a la bústia que trobaràs a la inst
La cria de girafa
coneix la seva família
El nostre Zoo
Tal com succeeix a la natura, on les girafes que aca-ben de donar a llum s’allunyen temporalment del grup per proporcionar més tranquil·litat a les seves cries, al Zoo reproduïm aquesta situació tot mante-nint les cries i les seves mares durant un curt espai de temps a les instal·lacions interiors. Aquest perío-de permet que la mare i els fills estiguin tranquils i en calma durant els primers dies de vida dels petits. Ara, la nostra girafeta ja s’ha fet prou gran per conèixer la resta de la família i ha començat a fer les seves primeres passes entre el bosc de cames del grup d’adults. La Bambari, el Baba, la Gelinga, la seva mare Kamoa i en Kiko suporten pacientment el jove, mentre aquest no para de fer entremaliadu-res tot corrent i jugant a la seva instal·lació exterior. Tot i ser el més petit de tots, ja mesura més de 2 metres ,i continua creixent ràpidament.
Nou plànol
del Zoo
Aquesta és l’última edició del plànol del Zoo.
En aquest nou plànol s’han senyalitzat els canvis i remodelacions que estan
previstos per als pro-pers mesos, com ara la construcció de la nova instal·lació dels dragons de Komodo i del Punt
Verd, de recollida i gestió de residus, així com la
reubicació dels camells, els dromedaris i els cangurs vermells.
El nostre Zoo
Aquest projecte de recerca i conservació del medi natural es basa en el seguiment dels nius d’oreneta cuablanca amb la participació ciutadana.
El Projecte Orenetes és una iniciativa de l’Obra Social de Caixa Catalunya desenvolupada conjuntament amb l’Institut Català d’Ornitologia. Té l’objectiu d’obtenir informació sobre els reque-riments ecològics de l’oreneta cuablanca per definir les mesures de gestió i protecció més adients. Tot i ser un projecte científic, té una component de sensibilització ambiental important. La simpatia que desperta l’espècie i la senzilla metodologia d’estudi esdevenen eines molt útils per esperonar la participació social en l’observació de la natura i la ciència en general, alhora que motiven el compromís de respecte i conservació del patrimoni natural de l’entorn més immediat.
El projecte va dirigit a qualsevol persona o col·lectiu, i no cal tenir coneixements previs d’ornitologia. Per col·laborar-hi només cal donar-se d’alta al web oficial del projecte www. orenetes.cat i fer un senzill cens dels nius d’oreneta
cua-blanca dins d’una unitat de mostreig prèviament delimitada. El cens consisteix a recórrer tots i cadascun dels carrers i grups d’edificis inclosos dins la unitat de mostreig en cerca dels nius d’oreneta cuablanca. Cada cop que es troba un niu o grup de nius cal registrar-los a la fitxa de camp que es pot descarregar directament del web.
Els comptatges es poden fer al llarg de dos períodes de cens. El primer va de l’1 al 31 de maig, i el segon del 15 de juny al 31 de juliol. Segons la disponibilitat de temps, cada persona o entitat pot escollir participar en només un dels períodes o bé en els dos.
Actualment ja som més de 500 els col·laboradors que partici-pem en els censos, entre els quals hi ha gairebé 40 col·lectius, i ja es disposa de dades de més de 150 municipis de tot Ca-talunya. L’any 2008 es van censar gairebé 36.000 nius. Per a més informació, dirigiu-vos a: Anna Dalmau. Institut Català d’Ornitologia. c/Girona 168, entl. 3r i 5a. 08037 Barcelona. Tf. 93 458 78 93 / [email protected]
Ens ajudeu a comptar
quants nius hi ha?
El 19 de gener va tenir lloc al Parc Zoològic la presentació del llibre Los pensadores de la jungla(G.Schuster, W. Smits i J. Ullal), a càrrec de Miquel Trepat, director del Parc Zoològic, M. Teresa Abelló, conservadora de prima-ts del Zoo i Willie Smiprima-ts, coautor del
llibre juntament amb Gerd Schuster. El llibre, il·lustrat amb les magnífiques fotografies de Jay Ullal, ens explica la difícil situació per la qual està passant aquesta espècie a través del relat de les experiències, sovint difícils i sempre interessants, de Willie Smits,
i del projecte Samboja Lestari, amb el qual es potència la reforestació d’àrees de selva devastades per reintroduir els orangutans rescatats de la captivitat, sovint traumatitzats per les males con-dicions en què han estat mantinguts des de nadons.
10
El Zoo de Barcelona viurà els propers anys una transformació integral que
comportarà crear nous espais i redefinir-ne els que hi ha. Parlem, doncs,
d’un únic Zoo, amb dos recintes diferenciats:
Al Parc de la Ciutadella hi ha un compromís per garantir la continuïtat, actualització i millora de les instal·lacions del Zoo de la Ciutadella en el context de les necessitats de la ciutat, fent coincidir el trasllat dels animals marins existents amb l’ampliació del Parc de la Ciutadella, fet que permetrà guanyar més verd públic urbà i major connectivitat amb els barris de l’entorn.
Al Besòs, les noves instal·lacions del Zoo Marí suposaran la finalització de la recuperació del litoral de llevant de Barcelona, possibilitant la integració entre la ciutat i el mar, simbolitzada per la mateixa construcció del Zoo Marí, i per la connexió de la trama urbana des de la Barceloneta fins al riu Besòs amb la construcció com a espai públic del nou passeig de la Mar Bella.
El nou model de Zoo de Barcelona
El nou Zoo val per do
s! Serà més
gran i tindrà dos emp
laçaments!
El nostre Zoo
11
arcelona aposta per un nou concepte de Zoo, un únic parc zoològic desdoblat en dues instal·lacions espe-cialitzades. D’una banda, el Zoo de la Ciutadella, que inicia aquest any una reforma important de modernització i on ha-bitaran els animals terrestres i les aus, i d’una altra, el nou Zoo Marí situat al front litoral del Besòs, que acollirà els animals marins. El nou model de zoo segueix els nous requeriments de l’Estratègia Mundial de Zoos i Aquaris per a la Conservació que estableix que la missió d’aquests espais és la d’investigar, conservar, educar i divulgar. Avui en dia, els zoos són una part de natura, són equipa-ments que treballen pels ecosistemes del planeta, són espais que ens ajuden a comprendre les dificultats que pateixen diferents hàbitats i, per tant, esdevenen una peça clau en l’educació am-biental. A més, ens alerten davant fenòmens com el canvi climàtic i la desertització. El Zoo de Barcelona vol ser un instrument im-portant per donar a conèixer tots aquests problemes, seguint les directrius que es marquen a nivell mundial.
una gran oportunitat per a Barcelona
El Zoo de Barcelona, fundat el 1892, és actualment el segon equipament municipal més visitat, amb més d’un milió d’usuaris, després del Museu Picasso. Ara evoluciona cap a rigorosos cri-teris de conservació de la natura i de preservació de la diversitat
El nou model de Zoo de Barcelona
biològica. La trans-formació del Zoo constitueix un nou repte per a Barcelona, tal i com va explicar l’alcalde Jordi Hereu en la presentació d’aquest projecte el
passat desembre. Segons Hereu, “una ciutat com la nostra té oportunitats com aquestes poques vegades al llarg de la seva història i, per tant, cal aprofitar-ho”.
El Zoo Marí de Barcelona obrirà al públic el 2014, i el zoològic de la Ciutadella estarà totalment remodelat el 2015, segons el calendari definitiu presentat per Hereu. Les millores, però, seran visibles bastant abans, ja que molts espais s’aniran modernitzant progressivament, com per exemple, la nova instal·lació dels Dra-gons de Komodo que es començarà a construir durant el mes d’abril de 2009. Paral·lelament, s’iniciaran les obres al solar del Zoo Marí.
Durant el segon semestre de 2010 s’aprovarà el projecte exe-cutiu del Zoo Marí, es licitaran diferents paquets d’obres, que acabaran el 2013, i s’iniciarà la urbanització del seu entorn. Si-multàniament, durant aquest mateix període s’aprovarà el projec-te executiu del Zoo de la Ciutadella, les obres de remodelació i actualització del qual duraran fins al 2015.
El nostre Zoo
Festa de presentació pública del projecte a la Ciutadella.
12
Més hectàrees d’instal·lacions zoològiques
L’alcalde va explicar que es guanyarà al mar un nou espai ciutadà i que es transformarà perquè sigui educatiu i emocionant. Barce-lona guanyarà 4,7 hectàrees d’instal·lacions zoològiques, passant de les 13,1 actuals a gairebé 18 hectàrees (10 situades al Zoo terrestre de la Ciutadella i 8 hectàrees al futur Zoo Marí). El nou Zoo recrearà els habitats naturals originaris dels animals distribuint les diferents espècies en biomes. A la Ciutadella es diferenciaran diversos hàbitats terrestres: la selva, l’estepa, la sabana, l’illa de Flores i Madagascar. Al Zoo Marí, s’estructuraran diversos biomes en funció de les temperatures. Es mostraran les aigües fredes, les mediterrànies, les aigües oceàniques, les aigües tropicals i també es mostraran exemples d’insularitat com són les illes Galàpagos, i les llacunes i dunes completaran la visió global del planeta. Els dos espais es dissenyaran per garantir el benestar de les es-pècies. Transmetran al visitant el seu hàbitat natural, amb visions subaquàtiques i estaran dotats de centres d’interpretació. S’oferirà informació, coneixement i cultura, tal i com ho impulsa i exigeix el Consell Assessor del Zoo, format per prestigiosos científics nacio-nals i internacionacio-nals.
Museu de les Ciències Naturals
A més, Hereu també va anunciar que l’edifici Fòrum, situat al cos-tat del futur Zoo Marí, es convertirà en la seu pública del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que també compta amb el jar-dí Botànic a Montjuïc i amb els edificis del Parc de la Ciutadella. Aquest Museu formarà part del futur Museu d’Història Natural de Catalunya, previst en el Pla de Museus de la Generalitat. El nou emplaçament permetrà coordinar l’activitat del Museu amb la del Zoo Marí, estudiar les espècies marines vinculant-les al seu hàbitat natural i aconseguir així un pol de generació i atracció d’activitats de recerca i docència.
actuacions a curt termini
Per a l’any 2009 està previst realitzar i licitar diferents actuacions a les instal·lacions de la Ciutadella i a les futures instal·lacions del Zoo Marí.
A la Ciutadella es construiran les noves instal·lacions dels dragons de Komodo, un nou punt verd de recollida de residus i es reha-bilitarà l’edifici del departament d’Educació així com la tanca peri-metral dels felins.
Pel què fa al Zoo Marí, es procedirà a la retirada de terres de la plataforma marina i s’hi efectuaran treballs previs de condiciona-ment del terreny per suportar els murs perimetrals que configu-raran l’entorn del nou Zoo. A més, també s’hi faran els murs de contenció, el magatzem i el cobriment viari de la zona. Finalment, es realitzaran les fonamentacions de la plataforma marina.
El nostre Zoo
l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb ignasi Cardelús, president del Zoo, i Miquel trepat, director del Zoo.
Calendari previst
El Zoo Marí completarà la façana marítima de llevant i la seva cons
trucció es farà en paral·lel
amb la reforma integral del Zoo de la Ciutadella, segons el següen
t calendari:
El mes d’abril de 2009 s’iniciaran les obres de condicionament i adequació de
terres del solar del Zoo Marí. A més, a la Ciut
adella s’iniciarà la construcció de les instal·lacions dels dragons de Komodo seguint els nous criteris d’hàbit
ats naturals.
Durant el segon semestre de 2009 està previst que s’aprovi el projecte executiu del Zoo Marí i s’iniciï la urbanització del seu entorn. P
aral·lelament, el Zoo de la Ciutadella estrenarà les noves instal·lacions dels dragons de K
omodo.
Durantl’any 2010 es continuaran les obres del Z
oo Marí i es construiran noves instal·lacions a la Ciutadella.
L’any 2011 finalitzaran les obres d’urbanització de l’
entorn del Zoo Marí i es faran noves actuacions al Zoo de la Ciutadella.
L’any 2013 està previst que finalitzin les obres del Z
oo Marí, que obrirà les portes
l’estiu de 2014.
L’any 2015 es preveu culminar la remodelació integral de Ciut
adella.
13
El nostre Zoo
El Zoo de Barcelona
fa balanç del 2008
Es tanca l’exercici amb més d’un milió de
visitants i es manté la tònica dels últims anys
quant a l’elevat nombre de naixements de
gran valor conservacionista.
L’any passat, al Zoo van néixer
gairebé 400 animals. Què en són
de divertides, les cries!
Usuaris Escolars atesos
Usuaris activitats
Dep. Educació amb visites coment
ades extraescolars
2007
56.349
41.500
13.819
2008
61.023
41.455
15.093
El Zoo de Barcelona continua la seva
col·laboració amb
centres i universitats i increment
a la seva oferta
educa-tiva en activitats extraescolars.
U
n any més, el Zoo ha superat el milió de visitants,amb un total de 1.065.000 persones i més de 105.294 membres del Zoo Club durant el 2008, que representa 9.252 socis més que l’any anterior.
Pel què fa als programes educatius, el Zoo ha comptat amb l’assistència de 61.023 nens i nenes d’un total de 2.172 grups. Aquesta dada representa un 8% més que l’any anterior
El Zoo adapta cada any la seva oferta educativa a tot el cicle for-matiu. En aquest sentit, i en estreta col·laboració amb els centres i universitats, s’ha incrementat l’oferta educativa en activitats ex-traescolars amb l’objectiu d’apropar el món natural a la societat i educar-la en el respecte pel medi ambient.
Es fan cursets dirigits a universitaris i públic general sobre Primato-logia, Metodologia etològica, Introducció a l’etoPrimato-logia, Veterinària i Ensinistrament de mamífers marins. Alguns d’aquests cursets ser-veixen com a crèdits de lliure elecció per a les universitats
catala-nes (UB, UAB i UPF). També es fa un curs i seguiment dels treballs de recerca de batxillerat, i actualment s’està preparant un de nou per als estudiants de 4rt d’ESO.
Més naixements
Pel què fa a la col·lecció zoològica, el Zoo compta amb un total de 309 espècies, amb 2.192 animals. Durant l’any 2008 han nascut a les instal·lacions gairebé 400 animals (de 68 espècies diferents). I, com a resultat dels diferents programes amb altres zoos europeus, s’hi han incorporat 76 animals més. D’entre aquests intercanvis destaquen el lleopard de Sri Lanka, el pingüí de Humboldt, el bisó americà i el lleó marí de Califòrnia.
14
El jardí del nostre Zoo
Papallones, un món
de petites fades
Estem acostumats a observar els animals que exhibeix el Zoo: lleons,
elefants, ocells…, però hi ha molta fauna que hi entra i en surt quan vol.
Aquest és el cas de les papallones. Són uns insectes molt vistosos i atractius.
Normalment un animal de petita mida passa desapercebut, però us volem
convidar a submergir-vos en aquest món de canvis de forma i colors.
ot va començar quan ens vam adonar que havia disminuït el nombre de poblacions de papallones. Què podíem fer perquè tornes-sin? Vet aquí uns secrets del cicle biològic d’aquests lepidòpters que ens ajudaran a conservar aquestes poblacions: hi ha papallones que fan una posta d’ous dispersa per la vegetació, com la papallona reina de la rudaPapilio macaon, i n’hi ha que en fan una composta de molts ous, com la papallona de la colPieris brassicae. Aquesta posta s’acostuma a fer damunt d’una planta que serveixi d’aliment per a l’eruga que sortirà de l’ou. Aquestes plantes són anomenades plan-tes nutrícies. L’eruga és un ésser que es dedica bàsicament a menjar i a créixer. Pot tenir colors brillants que indiquen la seva toxicitat (el vermell, el groc i el negre
avi-sen del seu possible perill) o colors anomenats
Algunes flors atrauen
les papallones. Si les
planteu, podreu tenir el
1
El jardí del nostre Zoo
críptics (com el color verd, que fa que es puguin confondre amb la planta). Pot fer diverses mudes fins arribar a la mida apropiada per passar al següent estat. La crisàlide és l’estat més estàtic del cicle, i el més complex. És com màgia! Una mena de cuc, com l’eruga, es converteix en un individu totalment diferent amb ales composades per escates de colors. Aquest adult buscarà plantes amb flor per succionar, gràcies a un aparell bucal anomenat espiritrompa, nèc-tars dolços que li donaran energia per volar.
El Jardí de les papallones
Sabent com funciona el cicle de les papallones, podem atreure-les. Així es va crear el Jardí de les papallones, ubicat a la Granja del Zoo. És un tancat on, amb molt esforç i la col·laboració entre Jardineria i el Zoo de Barcelona, es van plantar les plantes nutrícies per a les erugues: ruda, cols, gramínies, arç blanc, aranyoners, pomeres... D’altra banda, es van plantar plantes amb flor, com la budlejia, els conillets, la sàlvia..., per a les papallones adultes. Semblava un bon pla: hi posàvem vegetació perquè les papallones fessin la posta i s’alimentessin les erugues; posàvem plantes amb nèctar per als adults; un llac perquè beguessin... Només calia es-perar i ser pacients!
Doncs l’espera ha donat resultat! Hem trobat diverses espècies d’eruga menjant de les plantes que els vam proporcionar, i fins i tot s’ha vist i s’ha reproduït una espècie que feia molt que no vèiem. Us animem, des de l’Equip Verd, a fer jardins per a aquestes petites fades de colors!
Salvador Filella, Oriol Borrut i Elena Pardo.
Grup de l’Equip Verd
És màgic! D’ou a eruga, d’eruga
a crisàlide i de crisàlide...
a papallona!
Les ales semblen una
fulla! I el cuc una tija!
ou
Crisàlide Eruga
Activitats 2009
Festes d’aniversari
Per a nens i nenes i adults.
(Recomanada per a infants de més de 4 anys). Una festa inoblidable! Els teus amics i els animals del Zoo convidats a la teva festa d’aniversari!
Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i ser felicitats pels dofins, o pels animals del Terrari, o conèixer la realitat dels primats. En tot moment estareu acompanyats per un educa-dor/ra. El nombre mínim d’assistents per festa és de 10 persones.
Educació
Els secrets del Zoo
Activitats de diumenge al matí per a petits i grans.
Per què salten els dofins? On han nascut els lleons marins? Quant menja l’elefant? Com podem ajudar els ocells que venen a casa nostra? Descobreix els secrets dels animals i del Zoo!
Dissabtes d’aventura
Per a nens i nenes de 4 a 11 anys. Activitat per als dissabtes al matí.
Apropa’t als teus animals preferits! Observa’ls bé, i descobreix moltes coses sobre ells amb l’ajut dels educadors/es. T’emportaràs un petit quadern amb informació dels animals i passatemps.
Dissabtes de 10 h a 13 h.
Per als socis Zoo-Club:15,90 €. Per als no socis de Zoo-Club:
23,00 €. Només per als socis de Zoo-Club!Inscripció per a 3
dissabtes d’aventura diferents: descompte de 25%. Inscrip-cions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.
€
Calendari d’activitats
4 d’abril Els carnívors en perill!
18 d’abril Com aprenen els dofins?
25 d’abril Girafes i altres parents
9 de maig Micos petits i grans
16 de maig Els dofins del Zoo
23 de maig Els carnívors en perill!
6 de juny Les cries del Zoo
13 de juny Et presentem els lleons marins
i els dofins!
20 de juny Què fan els veterinaris del Zoo?
Avanç 4t trimestre
19 de setembre: Els dofins del Zoo
INFORMACIÓ
902 457 545 de 9h a 20h
Reserves:
www.zoobarcelona.com
Departament d’Educació del Parc Zoològic de BarcelonaPasseig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona
Horari de secretaria: dilluns a divendres: 9 h a 13.30h i de 15 h a 16.30 h
Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h
Per als socis Zoo-Club: 20,25 € per persona.
Per als no socis de Zoo-Club: 24,10 € per
persona. Cal fer el pagament del nombre mínim d’assistents en el moment de la inscripció. Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,50 € en concepte de menú.
€
Promoció esPec
ial extraordi nà
ria
Festes d’aniversari
en grup
Aquest trimestre teniu la possibilitat de celebrar l’aniversari de varis amics amb els animals del Zoo! Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i apropar-vos als animals del Terrari o conèixer la realitat dels primats. En tot moment estareu acompanyats per educadors/res.
Per a grups de menors de 8 anys Preus especials fins a 30 nens/es:
nper als socis de Zoo-Club: 350 €/grup
nper als no socis de Zoo-Club: 450 €/grup
Per a grups de més grans de 8 anys Preus especials fins a 40 nens/es:
nper als socis de Zoo-Club: 450 €/grup
nper als no socis de Zoo-Club: 550 €/grup.
Cal reservar plaça com abans millor. Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció.
Diumenges de 10 h a 12.30 h.
Família sòcia de Zoo-Club: 25,00 € per família (inclou
2 adults i 2 infants). Suplement de 7,00 € per nen a partir
del tercer. Família no sòcia de Zoo-Club: 75,00 € per
família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 15,00 € per
nen a partir del tercer. Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat. Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció. Places limitades.
€
Calendari d’activitats:
5 i 19 d’abril Els petits mamífers en perill!
10 i 24 de maig Coneix els lleons marins i els dofins!
7 i 21 de juny El Zoo portes endins
Avanç 3r. trimestre
20 de setembre Els 12 carnívors en perill!
Dissabtes i diumenges de 10.30 h a 13 h
Per als socis Zoo-Club: 20,25 € per persona.
Per als no socis de Zoo-Club: 24,10 € per persona.
Cal fer el pagament del nombre mínim d’assistents en el moment de la inscripció. Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,50 € en concepte de menú.
€
abril, maig,
juny i
estiu 2009
Educació
Casals de Zoologia
Estiu 2009
Per a nens i nenes de 5 a 13 anys. Activitats per a les vacances escolars.
Casals per a joves, de 14 a 16 anys. Casals en anglès, de 9 a 10 anys.
Vine al Zoo per les vacances! Podràs aprendre i gaudir acom-panyat d’un munt d’amics. Podràs preparar i donar el menjar als animals, visitar les instal·lacions interiors i apropar-te a alguns animals. Aniràs acompanyat sempre dels educadors o educado-res i dels voluntaris i voluntàries del Zoo.
novetat!
Programa
25 i 26 de juny La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) Carnívors, què en saps?
(5 a 13 anys, es fan grups per edats)
29, 30 de juny, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
1, 2 i 3 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
Descobreix el món dels mamífers (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
6, 7, 8, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
9 i 10 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
Dibuixa els animals del Zoo! (de 8 a 12 anys)
Coneix les cries i cadells del Zoo. (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
13, 14, 15, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
16 i 17 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
Dibuixa els animals del Zoo! (de 8 a 12 anys)
Viure a l’aigua, quina aventura! (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
20, 21, 22, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
23 i 24 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
Dibuixa els animals del Zoo! (de 8 a 12 anys)
Aprèn com es treballa al Zoo! (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
27, 28, 29, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
30 i 31 de juliol Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
Dibuixa els animals del Zoo! (de 8 a 12 anys)
Micos i mones (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
3, 4, 5, La granja i els ponis (de 5 a 8 anys)
6, i 7 d’agost Com protegir els animals?
(5 a 13 anys, es fan grups per edats)
17, 18, 19, La granja i els ponis (de 5 a 8 anys)
20 i 21 d’agost Viure a l’aigua, quina aventura!
(de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
24, 25, 26, La granja i els ponis (de 5 a 8 anys)
27 i 28 d’agost Coneix les cries i cadells del Zoo!
(de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
31 d’agost, 1, 2, La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
3 i 4 de setembre Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
Darwin...i l’evolució continua (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
7, 8, 9 i 10 La granja del Zoo (de 5 a 7 anys)
de setembre Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)
La volta al món en 80 espècies (de 5 a 13 anys, es fan grups per edats)
De 9 h a 16 h.
Casals de 2 dies: Per als socis de Zoo-Club: 71,20 €. Per als
socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 64,00 €. Per
als no socis de Zoo-Club: 79,00 €. Per al no socis del Zoo-Club
amb carnet de família nombrosa: 71,20 €.
Casal de 4 dies: Per als socis de Zoo-Club: 142,40 €. Per als
socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 128,00 €.
Per als no socis de Zoo-Club: 158,00 €. Per al no socis del
Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 142,40 €.
Casal de 5 dies: Per als socis de Zoo-Club: 178,00 €. Per als
socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 160,00 €.
Per als no socis de Zoo-Club: 197,50 €. Per al no socis del
Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 178,00 €.
Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva finalització (8 h a 17 h). Preu: 3,90 €/hora
Places limitades.
Per a més informació: telèfon 902 457 545. Inscripcions a partir del dia 4 de maig des del web: www.zoobarcelona.com
€
25, 26, 29 i 30 de juny / 1, 2, 3 i 4 de setembre / 7, 8, 9 i 10 de setembre
The Zoo in English!
(9 a 10 anys)De 9 h a 16 h
Casals de 4 dies
3, 4, 5, 6 i 7 d’agost
Fotografia animal
(14 a 16 anys)De 10 h a 14 h
Per als socis de Zoo-Club: 106,80 €
Per als socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 96,00 €
Per als no socis de Zoo-Club :118,50 €
Per als no socis del Zoo-Club
amb carnet de família nombrosa: 106,80 €
Places limitades
€
€
29 juny - 3 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers
marins (15-17 anys). 16.30 - 18.30 h
6 - 10 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers
marins (15-17 anys). 16.30 - 18.30 h
13 - 17 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers
marins (adults). 16.30 - 18.30 h
20 - 24 juliol Aprenentatge i conducta dels mamífers
marins (adults). 16.30 - 18.30 h
27 - 31 juliol Com treballen els veterinaris del Zoo?
(adults). 16.30 - 18.30 h
IniciaZoo
No soci: 165 €
Soci o estudiant: 145 €
Data límit de pagament: dilluns 8 juny
€
novetat!
L’Equip Verd del Zoo, guardonat amb el Premi Acció 21, com
a reconeixement per la seva contribució a la millora de la
sostenibilitat, està posant en marxa nous projectes.
treballant per la sostenibilitat
Agenda 21
Com ja vam fer al número anterior de la revista del Zoo, des de l’Equip Verd us volem continuar informant sobre els projectes que tenim en marxa i les novetats que han anat sorgint aquests darrers mesos.
l’Equip Verd, guardonat amb els Premis d’acció 21
En el marc del compromís per la sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, cada any s’atorguen els premis Acció 21 a alguns dels millors projectes de participació ciutadana que fan una contribució efectiva a la millora de la sostenibilitat.
El passat 16 de desembre, membres de l’Equip Verd vam recollir aquest premi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
ampliació del Jardí de les papallones
També us volem informar sobre l’ampliació del Jardí de les papallo-nes ubicat a la Granja del Zoo. L’espai inicial va ser creat per atreure papallones amb la plantació de flors i de plantes nutrícies per alimen-tar les papallones i les erugues que sortirien de les postes dels ous. A causa de l’èxit de la proposta ara hem ampliat el jardí. D’aquesta manera, volem fer més proper al públic aquest món d’insectes amb ales de colors i esperem que, de cara a la primavera, puguem gaudir de les papallones en vol, com s’explica àmpliament en el reportatge de les pàgines 14 i 15 d’aquest número de la revista.
Visita a Burés
La matèria orgànica i els fems del Zoo són recollits de manera se-lectiva i es porten a una planta de compostatge on es transformen en terres que són reutilitzades en jardineria.
Recentment, membres del grup de residus de l’Equip Verd, encu-riosits pel funcionament de la planta, vam participar en una visita a Burés, on vam veure i se’ns va explicar tot el procés que segueixen els nostres residus orgànics fins a la seva transformació en dife-rents terres per a jardineria.
Nou grup de l’Equip Verd
Us informem de la creació d’un nou grup de treball format, com és costum a l’Equip Verd, per persones voluntàries del Zoo. És un grup que es dedicarà al coneixement de l’horticultura urbana. Els voluntaris que el formen són gent aficionada i interessada en llavors, planters, horts i amb ganes d’aprendre cada dia més.
Els coordinadors de l’Equip Verd.
L’Equip Verd ha rebut el premi Acció 21, que el reconeix com un dels millors projectes de participació ciutadana per a la millora de la sostenibilitat.
Vine a veure el Jardí
de les
papallones, que s’omplirà
de
colors aquesta primavera!
Agenda 21
Mirem els números….
Cada setmana, a Catalunya s’utilitzen 10 milions de bosses de plàstic d’un sol ús. Això vol dir que les bosses que fem servir no-més per transportar les compres del supermercat o de la botiga fins a casa durant uns 15 minuts acaben convertint-se en 192.651 tones de residu plàstic que van als abocadors!
Quin problema hi ha amb les bosses de plàstic?
Tenint en compte que les bosses de plàstic són fàcilment subs-tituïbles per altres bosses: de cartró, de paper, de roba, caixes, carro de compra, etc… repassem quins són els perjudicis que comporten els milers de bosses que cada dia s’aboquen a les es-combraries:
lestan fabricades amb petroli, un recurs no renovable.
lel seu reciclatge és costós i difícil. La majoria va a parar a aboca-dors i incineradores.
len la seva incineració s’alliberen gasos contaminants.
lpoden estar 400 anys per descompondre’s a la natura de ma-nera natural!
lalguns estudis indiquen que les bosses de plàstic abandonades s’han convertit en una de les primeres causes de mort de les tor-tugues marines (que s’hi asfixien o intoxiquen).
lquan es dispersen pel medi natural, poden provocar la mortaldat d’animals i malmetre el paisatge.
Què podem fer?
lLes bosses de plàstic que fem servir diàriament es poden
can-viar per altres bosses fetes de material vegetal, que es 100% bio-degradable i compostable. Son bosses idèntiques de les de plàstic però fetes de patata!
lSi anem a comprar al mercat, fem com les nostres àvies i
dema-nem que ens ho fiquin tot al cistell, al carro o a la bossa de roba directament.
lTornem a fer servir la bossa del pa. Pregunteu als vostres pares
Una bossa que només
fem servir
durant 20 minuts, tarda
més de
400 anys a desaparèixer!
Catalunya lliure de
bosses de plàstic!
Amb aquest lema tan cridaner,
la Fundació Catalana per a la
Prevenció dels Residus i el Consum
Responsable va posar en marxa una
campanya l’any passat per reduir les
bosses de plàstic al nostre país.
Però, per què aquesta campanya?
Quin problema hi ha amb les bosses
de plàstic? Quines alternatives hi ha?
i de ben segur que encara en tenen una. O si no, emboliqueu-los en un paper de pastisseria, que ja n’hi ha prou.
lExigim a les botigues que no malmetin les bosses i que en
tin-guin de paper reciclat o de material compostable.
Què fem al Zoo per reduir bosses de plàstic?
El Zoo necessita utilitzar moltes bosses per transportar aliments, deixalles i tota mena de restes. En les diferents instal·lacions dels animals, i en els casos que ha estat possible, s’ha substituït les bosses de plàstic per capses i en els casos que s’ha de transpor-tar molt material s’utilitzen carros amb rodes per transportranspor-tar les deixalles dels animals.
La majoria de les bosses de plàstic, però, són les que es posen a les papereres del jardí, i aquestes són difícils de treure per raons higiè-niques. Durant aquest any es farà un estudi per substituir aquestes bosses d’escombraries de plàstic convencional que s’utilitzen per a les papereres del recinte per unes de fabricades amb patata que es podran reciclar i no embrutaran el medi ambient.
Projecte tití: Ecomotxilles fetes de bosses de plàstic a Colòmbia
El Zoo participa en aquest programa de conservacióin situ del tití de cap de cotó, en què una cooperativa local aprofita les bosses de plàstic rebutjades i les teixeixen per convertir-les en motxilles ecològiques que es poden comprar a la botiga del Zoo. Només comprant una bossa es recicla plàstic, s’ajuda a la població local i es protegeix una espècie en perill. Us animo que les compreu, perquè a més a més... són molt boniques!
Ecomotxilla del projecte Tití que es ven a la botiga del Zoo.
liNX EuroPEu
L
ynx Lynx
dadES BiolÒGiQuES
•
Pes:
12-30 kg•
Llargària:
80-110 cm•
Gestació:
67-74 dies•
Nombre de cries:
1-4, normalment 2-3•
Pes en nèixer:
200-300 g•
Longevitat:
més de 20 anys en captivitat•
Reproducció:
Vivípara•
Alimentació:
Carnívora•
Vida social:
SolitàriaEColoGia
•
Distribució
El Linx europeu es troba a bona part d’Europa i Àsia, des de l’est de França, Suïssa i Alemanya fins a l’extrem oriental de Rússia, Mongòlia i el sud de Xina.
•
Hàbitat
És una espècie bàsicament forestal, que viu tant en boscos de plana com de muntanya, sempre que la cobertura arbòria sigui prou important, encara que a l’Àsia central pot ocupar boscos més oberts i en la part més septentrional de la seva àrea de distribució és present fins i tot a la tundra.
FitXa tÈCNiCa
•
Classe:
Mamífers•
Ordre:
Carnívors•
Família:
Fèlids•
Gènere:
Lynx•
Espècie:
lynx22
linx Europeu
ESCALA DE LA UICN
Preocupació menorVulnerable
Gairebé amenaçat En perill
En perill crític
Extint en estat salvatge Extint
SituaCiÓ dE l’ESPÈCiE
Malgrat que la situació global d’aquesta espècie no és encara gaire preocupant gràcies a les considerables poblacions de viuen a l’est del continent, al centre d’Europa la situació és molt més precària, amb un nombre d’exemplars força reduït i petites poblacions aïllades les unes de les altres, i això malgrat els projectes de reintroducció que s’han realitzat a països com Suïssa, França o Alemanya. El motiu principal d’aquesta situació és la persecució directa per part de l’home, ja sigui per obtenir-ne la pell o per la suposada pressió que exerceix sobre determinades peces de caça. Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacio-nal per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del linx europeu (Lynx lynx) és dePREOCUPACIÓ MENOR.
25
S
i es decideix anar a passar un dia al Zoo, un dels aspectesque segurament un es planteja és saber on dinar i amb qui-na oferta gastronòmica es trobarà. Els centres de restaura-ció del parc ofereixen una àmplia varietat de plats, pensats per a la diversitat de grups familiars que vénen a passar-hi el dia. El parc compta amb diferents centres repartits per tot el recinte que serveixen menús adaptats a tots els gustos i edats i en tots ells s’ofereixen productes frescos i naturals de primera qualitat. Als restaurants Granja Carpa i al Grill Les Àguiles es pot escollir entre una gran varietat d’amanides, carns, arrossos o pasta, a més de diverses postres.
Per als qui només volen fer un petit mos, altres centres del Zoo, com el restaurant del Terrari, el Burguer Sabana, la Granja i les cabanes serveixen tota mena d’entrepans freds i calents, a més de diferents snacks, gelats i begudes.
El restaurant del Terrari, a més, disposa d’un menú per a celíacs. Per als més llaminers, també hi ha l’opció de permetre’s un capri-ci a l’establiment de caramels, on hi ha productes sense gluten i sense sucre.
Tant si es vol fer una mossegada a corre-cuita com si s’opta per gaudir d’un bon àpat, els centres de restauració del Zoo, reforma-ts i millorareforma-ts recentment, estan certificareforma-ts amb la normativa ISO 9001:2000. Totes aquestes millores i novetats ja han estat reco-negudes pels nostres visitants, que puntuen amb notable l’oferta i la qualitat gastronòmica del parc.
Especial per als socis:
Els socis disposen de preus especials a tres de les cafeteries del Zoo, on poden triar entre dos menús:
TERRARI
n Superfrankfurt + anelles de ceba i beguda per 8,100 n Amanida Mediterrània+ entrepà de pernil ibèric
+ beguda per 10,200
GRILL LES AGUILES
n Amanida Grill + butifarra amb patates
i beguda per 12,250
n Amanida Mediterrània + costelles de xai
i beguda per 17,500
BURGUER SABANA
n Superfrankfurt + anelles de ceba i beguda per 8,100 n Amanida Sabana + Pizza Sabana i beguda per 14,100
Una oferta de
restauració variada
Heu provat les
nostres amanides?
... Mmm que bones!
Dossier
26
Què mengen
els papions
de sabana?
estudi de les dents dels primats ens aporta molta in-formació sobre els individus d’una població. La seva morfologia està relacionada amb les adaptacions ali-mentàries i el seu desgast sovint ens informa de l’abrasivitat de la dieta. Així mateix, el desgast microscòpic de l’esmalt dental, el microdesgast dental, també s’utilitza per a la interpretació dels hàbits alimentaris de les diverses espècies.
Entre els primats no humans, s’han estudiat totes aquestes variables en nombroses espècies d’ecologia diversa i dieta coneguda, des de fa molts anys, i els resultats s’han aplicat a la caracterització dels hà-bits alimentaris de nombroses espècies fòssils, inclosos els nostres avantpassats, els homínids que habitaven les sabanes africanes fa més de dos milions d’anys. La majoria d’anàlisis s’han dut a terme a partir de l’estudi de motlles dentals obtinguts en primats de museus i col·leccions osteològiques. Els estudis realitzats en poblacions de primats vius són escassos a causa de les dificultats de la recollida
L’
de les mostres i la infraestructura necessària. Aquests estudis, però, proporcionen una gran quantitat d’informació sobre els processos responsables de la formació dels patrons de desgast dental.
El projecte d’Amboseli
L’estudi de la població de papions de sabana (Papio cynocephalus) d’Amboseli (Kenya) ha fet possible obtenir aquest tipus de dades, en el marc de l’Amboseli Baboon Research Project i gràcies a la darrera Beca Floquet de Neu. En primer lloc, el patró de microes-triació dental obtingut en viu en aquests papions, en comparació amb diverses espècies de primats, és molt similar al d’altres
pobla-En Jordi Galbany i Casals va ser el guanyador de la tercera edició de la Beca Floquet de Neu 2007-2008 amb un treball d’investigació sobre
la dentició del papions anomenat: “Ecología
El Zoo de Barcelona entrega, des de fa quatre anys, la Beca “Floquet de Neu”, un homenatge al goril·la albí, que és un estímul per a la realització de projectes de recerca en primats. La beca té una dotació econòmica de 9.000 euros, que es destinen a la realització d’un projecte de recerca.
La Beca “Floquet de Neu”
www.floquetdeneu.es
Esquerra: paisatge d’Amboseli. Dreta: obtenció de motllo dental d’un papió.
Dossier
27
cions de papions de Kenya. Fins a la data, els resultats obtinguts encol·leccions osteològiques mostraven diferències significatives en-tre les diverses espècies en la densitat de microestriacions i la seva longitud, que suggerien que aquests patrons presenten correlació amb l’ecologia de cada espècie. Aquest resultat es pot corroborar amb les noves dades aportades pel projecte d’Amboseli, que mos-tra que la variabilitat del patró de microestriació dental d’aquests papions vius presenta correlació amb les variables d’ecologia tròfi-ca de tròfi-cada individu, la qual cosa inditròfi-ca la vinculació entre aquests dos tipus de variables en un entorn natural.
Per altra banda, s’han fet les primeres anàlisis de desgast dental. Els resultats mostren una molt bona correlació entre el percen-tatge d’exposició de dentina i l’edat dels individus, especialment per al primer molar. Els individus vells tenen molt desgast dental,
i molta dentina exposada, mentre que els joves presenten nivells inferiors de desgast dental, tant en mascles com en femelles. Així mateix, es poden considerar altres variables que poden par-ticipar en aquest desgast. Entre les analitzades, la que sembla tenir més influència és el consum d’aliments abrasius i plens de pols i terra, com ara els rizomes, tiges subterrànies, i arrels de gramínies de sabana.
Les futures anàlisis permetran entendre millor quins altres fac-tors ecològics condicionen la pèrdua d’esmalt dental i com això afecta la funcionalitat de les dents en els individus amb més des-gast, que està relacionat directament amb la seva supervivència i èxit reproductor.
Tu pots fer molt per ells. Fes-te ChimpAmig@ i passa-ho als teus amics, a la feina, a l’escola… o regala als teus fills aquesta possibilitat d’aprendre a ser solidaris i ajudar els ximpanzés que tant ho neces-siten. Pel preu d’un menú al primer món estàs oferint-los cada mes l’oportunitat d’una vida digna que mai no haurien d’haver perdut.
Fes-te ChimpAmig@
28
Ecoiniciatives
Vols ser amic dels ximpanzés?
himpAmig@s és un programa de l’Institut Jane Goodall que ofereix la possibilitat de donar suport personalitzat als gairebé 140 ximpanzés orfes acollits al Santuari de Tchim-pounga, a la República del Congo. La gran majoria hi ha arribat de na-dons, després de ser decomissats a caçadors, traficants o particulars que els tenien com a animals de companyia. Molt sovint aquestes cries han viscut experiències molt traumàtiques, com veure morir les seves mares i gran part del seu grup de manera violenta, per després ser aïllats en petites gàbies o encadenats. Arran d’això, el seu estat en arribar al Santuari sol ser molt precari físicament i psíquicament. A Tchimpounga, els ximpanzés orfes són atesos per experimentats cuidadors i veterinaris, i allà viuen novament en grups en un entorn natural, amb sortides diàries al bosc. Allà poden desenvolupar les seves habilitats físiques, cognitives i socials que necessitaran per a la seva eventual reintroducció al seu hàbitat selvàtic original.
Com s’ajuda els ximpanzés?
L’Institut Jane Goodall treballa a l’Àfrica per combatre les causes dels problemes que delmen les poblacions de ximpanzés, a través de la conscienciació i l’educació de la societat, el desenvolupament soste-nible de les comunitats locals (construcció d’escoles, pous d’aigua, tallers de planificació familiar...), programes de conservació dels ecosistemes (reforestació i regeneració de boscos, reintroducció d’espècies…), i tallers per als agents governamentals. A la vegada, l’Institut treballa per pal·liar les conseqüències de la caça i el tràfic, atenent les necessitats dels ximpanzés rescatats amb un l’equip de més de 40 treballadors dirigit per la veterinària espanyola Rebeca Atencia, directora de Tchimpounga.
Fes-te subscriptor a www.janegoodall.e
s
o [email protected]
“Tenim l’opció d’usar el do de les nostres vides per fer d’aquest món
un lloc millor… Cada individu compta…”
(Jane Goodall)
C
Petit Prince va arribar a Tchimpounga quan tenia només dos mesos, deshidratat i en males condicions. Fou trobat en un camió, dins una bossa; tenia la cama dreta amb ferides greus, a conseqüència d’una trampa de caçadors. Després de llargues cures i un tractament de rehabilitació, amb exer-cicis i massatges, ara és capaç de caminar i escalar amb els seus col·legues. De bon començament era molt insegur i es llevava estressat a mitjanit; ara, en Petit Prince es troba molt més segur de si mateix i es mostra content i sense pors. De fet, s’ha ben guanyat el sobrenom de “Petit Prince, el valent” després d’enfrontar-se al temible mascle dominant del seu grup per defensar la seva amigueta Wounda.
M. Neus Miró i Torrent,Llicenciada en Farmàcia i Biologia
Fitxa botànica
La bellaombra
a bellaombra és un ar-bre gros i maco. Té una capçada densa i globosa, i produeix una ombra molt agrada-ble, sobretot a les pampes seques de Sudamèrica d’on és originari, i on l’anomenen l’amiga del gautxo, ja que aquests se servien de la seva genero-sitat ombrívola per protegir-se del sol intens. La seva fusta és esponjosa i tova, i conté grans quantitats d’aigua, la qual cosa li permet sobreviure en un indret amb gran escassetat de pluges com és la pampa seca. El seu tronc és llarg i molt gruixut, sobretot a la base, on s’eixampla i es veuen algunes de les seves arrels, les fulles són el·líptiques, fan uns 20 cm, i són de color verd fosc, i les seves flors són dioiques –això vol dir que hi ha arbres amb flors masculines i arbres amb flors feme-nines–. És un arbre que creix molt de pressa. No li agrada el fred i viu bé en molts tipus de sòls, fins i tot prop del mar.
Sabíeu que...
La bellaombra en llengua castellana es diu ombú, que prové del guaraní i significa ombra o bony fosc? I que és immune als insectes que ataquen a les altres plantes del seu hàbitat gràcies a la seva sava verino-sa? O sigui que ja ho sabeu: millor que no tasteu cap bellaombra, i li-miteu-vos a estirar-vos a sota quan faci molta calor.
On són?
Al zoo hi ha força bellaombres: da-vant dels óssos, a les instal·lacions dels tapirs, a la de les capibares, i a
la granja. Hem d’ anar en compte on les plantem ja que les seves potents arrels poden aixecar murs i també el paviment.
Si entreu al Zoo pel Carrer Welling-ton en trobareu una que us dóna la benvinguda. Una o un? A veure si ho endevineu!
Phytolacca dioica
F. Fitolacàcies
L
Floració: estiu Color de la flor: blanc Fructificació: tardor Color fruit: verd-marró clar Hàbitat: bosquets de ribera
de la pampa
30
Zoo-Club
Cada cop
més avantatges!
I a part
Ir d’ara, l
es segü
ents no
vetats:
l
Porta’ns la butllet
a que trobaràs a les
pàgines centrals de la revist
a, amb les teves
dades i la teva adreça electrònica, i participa
-ràs en el sorteig de tres bitllets d’InterRail per
viatjar per Europa i visit
ar tres zoos diferents.
l
Vols descobrir la fauna salvatge d’Àfrica?
L’agència T
abía Safaris ofereix un viatge
a Tanzània a un preu exclusiu per als socis
del Zoo-Club!
Ser soci del Zoo-Club cada cop té més avantatges.
Us els recordem a continuació:
n
Entrar al Zoo sense haver de fer cues els dies que hi ha molta gent.
Deixeu-les de banda i passeu directament pels torniquets amb el
vostre carnet!
n
Participar en les nostres activitats educatives amb un descompte
especial: Dissabtes d’aventura (nou!) i Els secrets del Zoo (nou!), Casals
de Zoologia i cursos, entre d’altres.
n
Celebrar un aniversari diferent al Zoo a preu d’amics.
n
Tastar els menús especials per a vosaltres als restaurants Sabana i Grill
Les Àguiles i al bar Terrari.
n
Comprar amb un 10% de descompte a les botigues del Zoo.
n
Passejar en els nous cotxets elèctrics amb un 10% de descompte.
n
Pujar al trenet del Zoo a un preu especial.
n
Entrar a les exposicions singulars que es facin al Zoo també a un preu
especial.
n
Comprar la vostra entrada al TIBIDABO amb un 20% de descompte!
n
Rebre gratuïtament la revista del Zoo a casa, per mantenir-vos al dia
de les novetats del Zoo i aprendre moltes coses sobre els animals i la
natura!
n
Fer-vos
Amics del Zoo
a partir dels 18 anys i així ajudar-nos encara més,
en persona i de manera desinteressada, en activitats diverses al parc.
per la seguretat de tots
És aBsolUtaMent IMpresCIndIBle:
F Que porteu el carnet i que hi dugui la fotografia correctament enganxada i plastificada.
F Que el carnet que porteu sigui el vostre,
ja que és personal i intransferible.
Els nostres animals
D
es de l’any 2001, l’Associació Europea de Zoos iAquaris (EAZA) fa campanyes anuals per denunciar la problemàtica que pateix la biodiversitat a nivell global, posant de manifest la situació, crítica de vegades, de mol-tes espècies i espais naturals del nostre planeta.
La missió principal que persegueix l’EAZA amb les seves cam-panyes anuals és informar i implicar la ciutadania en la conserva-ció del medi. I és que cal recordar que la conservaconserva-ció d’espècies passa inevitablement per educar la societat en un canvi d’hàbits i fer recerca sobre les activitats humanes que donen origen a la problemàtica.
Enguany, l’EAZA, sota el lema “Living together / Vivim junts” ha centrat la seva atenció en els carnívors europeus –Carnivore Campaign–. La campanya no només parla de manera general de la situació de les espècies de carnívors al continent, sinó que, a més, en destaca 12 que són representatives de la problemàtica, i que han estat batejades oficialment com the dirty dozen / els
El Zoo, com a membre de
l’Associació Europea de Zoos
i Aquaris (EAZA), promou la
campanya “Vivim junts” per
protegir els carnívors europeus.
Els anomenats 12 proscrits,
molts d’ells protagonistes dels
contes i rondalles més populars,
es troben actualment en risc.
L’any dels carnívors
El gat sal
vatge està
amenaçat
per la hi
bridació
amb els d
omèstics
Els nostres animals
dotze proscrits: el linx europeu, el llop, l’ós bru, el turó marbrat, la guineu àrtica, l’ós polar, el golut, el xacal daurat, el gat salvatge, la llúdria, el visó europeu i el linx ibèric.
La importància d’aquesta campanya de l’EAZA resideix en el fet de que, així com habitualment tendim a pensar que els ecosiste-mes en perill, la pèrdua de biodiversitat i les diferents problemàti-ques derivades de les activitats humanes es donen en llunyanes contrades de països del continent africà, asiàtic o sud-americà, en aquest cas són animals que podem trobar ben a la vora de les nostres ciutats i pobles.
Si bé és cert que hi ha determinades àrees del nostre plane-ta que, per la seva situació sociopolítica són hot spots –és a dir, punts d’especial interès– en matèria de conservació sovint oblidem que, ben a prop nostre, tenim centenars d’espècies su-portant la nostra pressió contínua. L’EAZA ha volgut fer palès d’aquesta manera que Europa i la seva fauna i flora necessiten atenció urgent.
Maltractats pel folklore
Durant molts anys, els carnívors europeus han donat orígen a centenars de llegendes, històries. contes i faules populars que mostraven el respecte i la por que inspiraven aquests animals. De fet, si ens aturem a pensar-hi uns instants, de ben segur que recordarem aquelles rondalles d’arreu d’Europa on el llop, i d’altres carnívors, eren els dolents i l’encarnació del mal. La caputxeta vermella, Els tres porquets o Les set cabretes i el llop, en són bons exemples. D’altres parlaven amb una certa devoció i respecte d’aquests animals: només hem de recordar la lloba que va alletar a Ròmul i Rem –fundadors de Roma- o la història de la Rínxols d’Or i els tres óssos. Avui en dia, tot i que el món ha canviat molt i el nostre coneixement sobre l’ecologia dels carní-vors ha augmentat considerablement, encara hi ha molts indrets a tot Europa on encara pesen aquests prejudicis històrics que els converteixen en un focus constant de conflictes i persecucions injustificades.
Els dotze proscrits
Quan la recuperació és un problema
Els carnívors ja no són aquells animals que abundaven als nostres bos-cos i praderies. Avui en dia disminueixen arreu d’Europa i molts d’ells es troben en greu perill d’extinció. La seva recuperació en determinades àrees els posa en estret contacte amb els humans i, per tant, en com-petència amb aquests. En especial, en el sector de la ramaderia. És el cas exemplar dels óssos o els llops. L’augment de les activitats humanes en àrees de distribució d’aquests carnívors, fa que els problemes siguin cada cop més corrents, demandant una solució sostenible del conflicte. Altres espècies han disminuït substancialment a causa de l’acció de l’home sobre el medi: destrucció i fragmentació de l’hàbitat, conta-minació i introducció d’espècies exòtiques, entre d’altres. Els xacals daurats, per exemple, han estat perseguits gairebé fins a la seva total desaparició a Grècia i Turquia, únics reductes de l’espècie a Europa. Els turons marbrats, habitants de les estepes turques, pateixen d’una manera especial, com d’altres carnívors oportunistes, l’enverinament d’esquers. D’altres, com l’ós polar o la guineu àrtica, són icones de la problemàtica del canvi climàtic i el desglaç. Les cada cop més curtes
Aquest any tenim l’oportunitat d’aconseguir que els nostres boscos recuperin alguns dels seus animals més emblemàtics, gràcies a la campanya “Vivim junts”, com descriu l’Autoguiat Carnívors.
Heu vist el nou
recorregut del Zoo?
Seguiu els 12 proscrits!
èpoques de neu al nord d’Europa posa en evidència la guineu, que confia tota la seva estratègia depredadora al seu pelatge conspicu. En el cas de l’ós polar, és l’augment de les temperatures que han causat el desglaç a l’Àrtic el que ha convertit les inacabables extensions de gel en mars i oceans; barreres infranquejables tot i ser un nedador consumat. El visó europeu, per la seva part, ha patit una gran davallada degut a la introducció del visó americà, molt apreciat pel seu pelatge.
Els nostres carnívors
Al Zoo en tenim quatre, d’aquests dotze proscrits: la llúdria, el linx euro-peu, el llop i l’ós. Tots ells es troben en risc. El llop ibèric (Canis lupus sig-natus), perseguit i mal considerat, fins i tot ha arribat a modificar part del seu comportament característic per evitar la persecució dels humans.
