LLUÍS TO FIGUERAS*
2. Comerç a llarga distància i mercats locals
109
Un procés en què tenien un paper central les petites viles i que, per tant, entronca amb les reflexions dels medievalistes anglesos. Aquest és el plantejament que s’observa en alguns treballs de Josep M. Salrach, Mercè Aventín i especialment Víctor Farías.22 La monografia d’aquest darrer, centrada en les diòcesis de Barcelona, Girona i Elna, entre els segles xi i xiv, relaciona l’economia dels masos amb la de les petites viles, i descriu una societat feudal comercialitzada anàloga a la d’altres regions europees. La centralitat dels mercats i les fires en l’economia feudal s’ha constatat també en els territoris de la Corona d’Aragó arrabassats a al-Andalus a partir del segle xii. Després de les conques- tes, una de les primeres preocupacions dels poders comtals o reials, era la instauració d’institucions de comerç degudament regulades.23 Altres recerques han perfilat una mica més l’abast de la comercialització de la producció pagesa però encara en calen més per tal de precisar-ne la cronologia o per mesurar-ne l’impacte en la llarga durada.
110
salaris agrícoles variaven tant d’un lloc a l’altre que en deduïa uns mercats fortament compartimentats. Posteriorment, l’estudi de les fonts notarials provençals ha permès cons- tatar una realitat molt diferent. Les àrees d’influència dels mercats es sobreposaven unes a les altres i, per tant, els compradors podien triar entre diverses opcions i els mateixos mercaders oferien els seus productes a més d’un mercat. És a dir, que la xarxa de mercats a la Provença medieval estava força més integrada del que es pensava.25
La relació entre aquesta xarxa de mercats i els circuits del comerç a llarga dis- tància tampoc ha generat una diagnosi unànime entre els historiadors. Richard Britnell era partidari de relativitzar els vincles entre aquestes dues esferes comercials. Els mer- caders eren capaços d’adquirir productes, com els cereals o la llana, prescindint dels mercats locals perquè tenien altres opcions, com per exemple comprar directament als productors i especialment a les senyories que n’obtenien com a producte de la renda.
Així les grans ciutats podien proveir-se, a través dels mercaders, sense utilitzar la xarxa de petits mercats. Segons Britnell «la integració dels mercats en la llarga distància, sovint travessant els mars i les fronteres lingüístiques va ser una realització dels mer- caders, que normalment operaven fora de les institucions de mercat més petites».26 Per a Britnell hi havia dues línies de desenvolupament institucional independents una de l’altra, una impulsada per reis i senyors, que va permetre la proliferació d’institucions de mercat amb un abast generalment limitat, i una altra que impulsaren els mercaders amb l’elaboració de tècniques comercials i formes d’organització dels negocis que van fer possible un comerç de llarga distància profitós, però els mercats rurals no formaven una xarxa integrada.27
Una visió més positiva de la relació entre els mercats a l’Anglaterra medieval es desprèn dels estudis que en mostren la coordinació en funció del dia de la setmana en que se celebrava el mercat i la distància entre ells.28 Kathleen Biddick va arribar a determinar, pel Bedforshire, que la riquesa entre la pagesia, a finals del segle xiii, estava en funció de l’accessibilitat a un segon mercat, és a dir que l’oportunitat de
25. John drendeL, «La bourgade provençale comme noeud de commerce local et régional (1300-1450)», Dynamiques du monde rural dans la conjoncture de 1300. Échanges, prélèvements et consommation en Méditerranée occidentale, Monique bourin, François menant, Lluís to FigueraS (eds.), École Française de Rome, Roma, 2014, p.
239-252.
26. “The Integration of Markets over long distances, often across seas and language boundaries, was the achievement of merchants, usually operating outside the smaller marketing institutions”, Richard britneLL, “Local Trade, Remote Trade: Institutions, Information and Market Integration, 1050-1330”, Fiere e Mercati nella integrazione delle economie europee secc. xiiii-xviii. Atti della Trentaduesima Settimana di Studi 8-12 maggio 2000, Simonetta cavaciocchi
(ed.), Le Monnier, Florència, 2001, p. 203.
27. Richard britneLL, “Urban demand in the English economy, c. 1300-1600”, Trade, Urban Hinterlands and Market Integration c. 1300-1600, James gaLLoWay (ed.), University of London, Center for Metropolitan History, Londres, 2000, p. 1-21. Britnell culpava els costos del transport i la rudimentària organització mercantil de la manca d’integració dels mercats a Anglaterra abans de 1330, Richard britneLL, The commercialisation of the English society, 1000-1500, Cambridge University Press, Cambridge, 1993, p. 100.
28. Un estudi pioner mostrava l’existència de “marketing circuits” pels volts de 1300: Tim unWin, “Rural marketing in medieval Nottinghamshire”, Journal of Historical Geography, 7/3 (Londres, 1981), p. 231-251.
111
comparar preus i altres variables afavoria els venedors pagesos.29 Però és sobretot James Masschaele qui ha demostrat de manera més sistemàtica que els mercats setmanals no eren només un espai de relació entre productors i consumidors del mateix lloc, sinó que també feien de mitjancers entre la població pagesa i els mercaders de les ciutats. En l’exemple del Huntingdonshire els mercats setmanals successius permetien operar amb eficàcia als mercaders de l’únic borough del comtat que es traslladaven de l’un a l’altre.30 Masschaele va fer ús de la teoria dels llocs centrals per explicar la distribució en l’espai dels mercats perquè cada mercat funcionava com una constel- lació i quedava integrat en una xarxa que també incloïa viles, ciutats i fins i tot els circuits internacionals. Altres historiadors han contribuït a la idea de la integració dels mercats anglesos analitzant els preus dels cereals i demostrant com es movien de manera coordinada, com a mínim a les àrees més properes a Londres.31 Pel que fa al consum, tot i que els pagesos podien satisfer la majoria de les necessitats en els mercats locals, algunes de les seves compres implicaven circuits comercials que superaven àmpliament l’àmbit regional. Per exemple, els inventaris o les dades arque- ològiques permeten constatar la difusió, en el món rural anglès medieval de ceràmica importada i que els pagesos es vestien amb robes acolorides amb tints i mordents d’importació.32 Per tant la societat rural anglesa no només estava connectada amb l’àmbit curt dels mercats setmanals i això tenia implicacions en l’àmbit de la cultura, la política o la religió.33
En resum, és possible obtenir testimonis de la imbricació dels mercats rurals, o si més no del consum pagès, en el comerç de llarga distància i els circuits mercantils.
No és tan fàcil valorar-ne la significació econòmica i social. Si ens centrem, altre cop, en les regions de la Mediterrània on hi havia una considerable activitat mercantil, no sempre és evident si afectava la producció pagesa o si els productes oferts pels mercaders arribaven a una clientela rural. A propòsit del comerç tèxtil a la Sicília de la baixa edat mitjana Stephen Epstein assenyalava: «el mercat dels draps estrangers quedava restringit bàsicament a dues menes de grups socials específics: l’aristocràcia
29. Kathleen biddick, “Medieval English Peasants and Market Involvement”, The Journal of Economic History, 4 (Cambridge, 1985), p. 823-831.
30. «Els petits centres de mercat oferien els punts de contacte que permetien als mercaders dels centres regionals més grans accedir a les zones de producció local sense incórrer en costos de cerca desorbitats», James maSSchaeLe, Peasants, merchants and markets. Inland Trade in Medieval England, 1150-1350, St. Martin’s Press, Nova York, 1997, p. 83.
31. James gaLLoWay, “One Market or Many? London and the Grain Trade of England”, Trade, Urban Hinterlands and Market Integration c. 1300-1600, James gaLLoWay (ed.), University of London, Center for Metropolitan History, Londres, 2000, p. 23-42. La qüestió analitzada des del punt de vista de les reserves senyorials: Bruce campbeLL,
“Measuring the commercialisation of seigneurial agriculture c. 1300”, A commercialising economy. England 1086 to c.
1300, Richard britneLL, Bruce campbeLL (eds.), Manchester University Press, Manchester – Nova York, 1995, p. 132-193.
32. Christopher dyer, “Did peasants need markets and towns? The experience of late medieval England”, London and beyond: Essays in honour of Derek Keene, Matthew davieS, James gaLLoWay (eds.), Institute of Historical Research, Londres, 2012, p. 25-47.
33. Phillipp SchoFieLd, Peasant and Community in Medieval England 1200-1500, Palgrave Macmillan, Hundmills, Basingstoke – Nova York, 2003, p. 155-156.
112
territorial i les classes urbanes mitjanes o altes» i «una característica definitòria del mercat internacional de teixits en el període medieval és que era un mercat de pro- ductes de luxe consumit majoritàriament pels sectors més benestants de la població».34 Per tant, l’existència d’aquest comerç de llarga distància podia ser irrellevant per al desenvolupament econòmic de l’illa. Epstein contradeia així les conclusions d’Henri Bresc que considerava el comerç tèxtil, dirigit per mercaders estrangers, responsable del feble desenvolupament de les manufactures d’una Sicília, abocada a l’especialització en els cereals.35 Si, com sostenia Epstein, els destinataris d’aquest comerç internacional eren només una petita elit, la rellevància no era la mateixa que si les mercaderies arribaven a àmplies franges de la població, urbana i rural, que hauria de vendre una part de la seva producció o els seus serveis, per a poder-ne pagar el preu. Problemes similars, suscita determinar l’origen dels productes que eren objecte d’aquest comerç de llarga distància. No és fàcil saber si eren els pagesos els qui venien els excedents als mercaders o si aquests es proveïen a través de les senyories, negociant delmes i altres pagaments en espècie que formaven part de la renda feudal. Pel segle xiv Charles de La Roncière ha pogut constatar la presència de mercaders de Florència comprant als mercats del seu contado, on els venedors eren sobretot pagesos dels voltants, encara que fos a través d’intermediaris, però molts pagesos toscans encara venien directament els seus productes als consumidors.36