LLUÍS TO FIGUERAS*
4. Un estudi de cas: els circuits internacionals i el mercat de Vic abans de 1250
116
En un intent d’aprofundir en els orígens de la comercialització de l’economia feudal, es presenten a continuació algunes dades extretes dels arxius de Vic que il·lustren les connexions entre els venedors de draps al detall i les xarxes internacionals de mercaders a l’engròs que feien d’intermediaris. Les dades també permeten constatar que la clientela dels drapers no era només una elit social urbana sinó que incloïa àmplies capes de la població rural. Es tracta d’un exemple concret però significatiu d’una dinàmica molt més general que és possible analitzar per l’excepcional preservació d’uns arxius notarials que inicien les sèries l’any 1230, molt abans del que és freqüent arreu d’Europa.
4. Un estudi de cas: els circuits internacionals i el mercat de Vic
117
apareix mencionat com a «draper» en les fonts d’aquesta època. El seu nom és Guillem de Puig, i consta amb l’epítet «draper» dues vegades, l’any 1236. Però hi ha altres criteris que es poden fer servir per identificar aquest grup socioprofessional. El primer és la possessió d’una taula o parada a la secció de la plaça del Mercadal dedicada als draps, la «draperia»; el segon, constar com a creditors per draps en reconeixements de deutes (debitoria); el tercer, intervenir en operacions comercials destinades a l’adquisició de draps fora de Vic a mercaders forasters, i el quart, la participació en societats des- tinades a la manufactura o comercialització de draps. A partir d’aquests criteris, es pot fer una petita llista de persones que tindrien la venda de draps com una de les seves activitats principals i que, per tant, podem anomenar drapers. Alguns d’ells formen pe- tites associacions de dos o tres individus que, a vegades, semblen circumstancials però que també podien ser molt estables com és el cas de la parella Pere Muntaner i Ferrer Egidi que es van dedicar al negoci dels teixits durant més de 30 anys. En quasi tots els casos se’ls pot classificar com a drapers d’acord amb més d’un dels criteris assenyalats.58
quadre 1
Drapers de Vic (1230-1250) Ferrer de Berguedà (1230-1247) i el seu fill Pere (1235-1264) Silvà – Pere de Coll (1232-1245)
Ferrer Cloquer – Guillem de Mercadal – Bernat Riera (1233-1235) Ramon de Vila (1234-1254)
Pere Muntaner – Ferrer Egidi (1234-1265) Guillem de Puig (1236)
Pere Amalric (1238-1265)
Aquesta petita llista de drapers vigatans és només un mínim i és ben possible que si les anotacions dels notaris fossin més explícites es pogués ampliar amb altres noms.
58. Ferrer de Berguedà era possessor d’una de les taules de la draperia de Vic (El manual primer..., vol. 1, p. 56 [doc. núm. 33]), i amb el seu fill apareix en dos reconeixements de deutes per draps després de 1240 (ABEV.
ACF, vol. 4, ff. 46r i 60r). Més tard, Pere de Berguedà, tot sol, apareix també en deutes per draps (ABEV.ACF, vol. 10, f. 241r). Silvà, a vegades dit Silvanet, posseïa una taula a la draperia, l’any 1235, i consta com a creditor en un deute per draps juntament amb el seu gendre Pere de Coll (ABEV.ACF, vol. 2, ff. 55v i 155r, i ABEV.ACF, vol. 4, f. 37r).
Silvà apareix com a creditor des del 1232 en nombroses ocasions en les que no es precisava el motiu de la transacció.
Ferrer Cloquer tenia un obrador de draperia (operatorio draperie) amb els socis Bernat Riera i Guillem de Mercadal des d’abans de 1234, i en aquella dècada consta repetidament com a creditor. Ferrer Cloquer i Bernat de Riera van organitzar una important expedició a França, segurament per adquirir-hi draps l’any 1233: (ABEV.ACF, vol. 2, ff. 12r i 53r-55r; El manual primer..., vol.2, p. 1033, [doc. núm. 2536]). Ramon de Vila és esmentat com a creditor per draps en tres ocasions però en molts altres casos se li devien diners per motius no especificats (ABEV.ACF, vol. 4, ff. 37v, 61v, 75r). Pere Muntaner i Ferrer Egidi tenien un obrador de draperia el 1238 (ABEV.ACF, vol. 2, f. 146v) i a més també consten com a creditors per draps, des del 1247 (ABEV.ACF, vol. 4, f. 79r) i fins la dècada de 1260. Guillem de Puig és designat com a draper en dues ocasions l’any 1236, però ja tenia una taula a la draperia de Vic dos anys abans (ABEV.
ACF, vol. 2, ff. 22r, 72v, 79r). Pere Amalric és creditor en almenys dos deutes per draps (ABEV.ACF, vol. 4, ff. 46r i 47r), tot i que també era creditor en molts altres deutes dels que no en consta la causa. Ell mateix, o un fill del mateix nom, apareix encara en els anys 1260 en reconeixements de deutes per draps.
118
Per exemple, Guillem de Call, apareix en diversos deutes per adquisicions de draps poc abans de 1250.59 Guillem Barrat, el personatge a qui s’adreçaven més reconeixements de deutes durant els anys 1230-1250, alguns per draps, i que posseïa una taula al mercat, sens dubte també intervenia en el sector de la comercialització tèxtil.60 Finalment, els socis Arnau Coc i Ferrer Miró, eren creditors en diversos deutes i significativament en algun cas ho eren al costat d’altres drapers com Ferrer de Berguedà. Ferrer Miró tenia una taula al mercat de Vic i, per tant, ell i el seu soci també podien estar relacionats amb el sector de la distribució i venda de draps.61
No és fàcil precisar quin tipus de teixits oferien aquests drapers als clients a les tau- les de la plaça del Mercadal o a través d’altres canals de distribució. Alguns draps potser provenien de manufactures locals, però és indubtable que en una proporció significativa eren importacions procedents del nord de França i Flandes. La prova són els reiterats contactes entre aquests drapers de Vic i uns mercaders que els proporcionaven el gènere.
Alguns d’aquests mercaders eren catalans, de Vic mateix, però la major part eren occitans.
El 21 d’abril de 1235, un tal Guerau de Fontmartina de Vic va rebre d’un altre ciutadà 50 cuirs fets amb pell de bou i un anell d’or valorat en 57 sous i mig. Guerau es comprometia amb l’inversor a vendre el cuir i l’anell a Montpeller i amb els diners obtinguts anar fins a França per comprar-hi draps del tipus stamfort.62 La destinació genèrica vers França, a partir de Montpeller, podria molt bé ser les fires de Xampanya i, per la data del contracte, es podria tractar de la foire chaude que tenia lloc a Provins durant el mes de maig. Si aquesta hipòtesi és correcta estaríem davant del cas més remot documentat de mercader català que hagués fet el viatge a les fires.63 Aquest no va ser l’únic desplaçament de mercaders de Vic cap a França en aquesta dècada. Dos drapers, Ferrer Cloquer i Bernat de Riera van aplegar 500 lliures melgoreses per tal que Ferrer anés a França. Encara que no es diu l’objectiu del viatge és molt possible que també es tractés d’adquirir-hi teixits.64 Els drapers revenien els teixits comprats a les taules de la plaça del Mercadal de Vic però el mercader Guerau de Fontmartina podia revendre els seus productes francesos a altres drapers com ja havia fet en alguna altra ocasió. Per exemple, en un sol dia, a principis del mes d’agost del 1234, li van reconèixer deutes diversos individus per un valor global de 314 lliures melgoreses. Al- guns d’aquests deutors eren membres del col·lectiu de drapers de Vic. Se’n pot deduir que es tractava de vendes de drap a l’engròs fruit d’una expedició comercial al nord dels Pirineus, semblant a la de l’any següent. L’ús de la moneda melgoresa habitual a
59. ABEV.ACF, vol. 4, ff. 42v, 43r, 46v, 58r, 60r i 75r.
60. ABEV.ACF, vol. 2, f. 33r.
61. Reconeixement de deute a favor de Ferrer Miró, Arnau Coc i Ferrer de Berguedà : ABEV.ACF, vol. 2, f.
105r. Ferrer Miró tenia una taula però no s’especifica que fos a la draperia : ABEV.ACF, vol. 4, f. 51r.
62. ABEV.ACF, vol. 2, f. 53v (21-4-1235).
63. Maria Teresa Ferrer maLLoL, «Nous documents sobre els catalans a les fires de la Xampanya», Jaime I y su época. X Congreso de Historia de la corona de Aragón, Institución «Fernando el Católico», Saragossa, 1982, (vol.
Comunicaciones, 3-5), p. 151-159. Montpeller era un important centre financer on els catalans podien acudir per oferir pells i cuirs: Stephen BENSCH, “The Commercial Surge of Catalonia”..., p. 612.
64. El manual primer..., vol. 2, p. 1033, (25 març 1233, doc. núm. 2536).
119
les zones costaneres, de Castelló d’Empúries fins a Montpeller, enlloc de la moneda de doblenc més usual a Vic també ho confirma.65
quadre 2
Deutes envers Guerau i Ramon de Fontmartina, 2 d’agost de 1234 (ABEV. ACF, vol. 2, ff. 7v-8r)
1 Deutors Deute en sous melgoresos
2 Berenguer de Clotes 1.493
3 Ferrer Dionís (o Daunís) 585
4 Guillem Barrat 751
5 Berenguer Gaiol 914
6 Pere Muntaner – Ferrer Egidi 473
7 Ferrer Cloquer – Guillem Mercadal 1.680
8 Guillem de Torre 390
Total: 6.286
Els drapers de Vic tenien altres intermediaris disposats a proporcionar-los els pro- ductes que ells oferien als clients. Es tracta sobretot de mercaders que venien de lluny i que actuaven formant grups de dimensions variables. Aquí presentem només les dades corresponents a dos d’aquests grups que ha quedat reflectida en els arxius vigatans, però l’àmbit d’actuació dels quals no devia quedar restringit al mercat de Vic. Un d’aquests grups l’encapçalava un mercader anomenat Geraud Paturla que apareix com a creditor en un mínim de 27 transaccions, amb onze acompanyants que varien segons el cas.66 Procedien de Sent Antonin, als confins entre la Roergue i el Carcí, una vila d’on van sortir nombrosos mercaders especialitzats en fer d’intermediaris entre el nord de França i les regions mediterrànies durant tot el segle xiii.67 Que alguns pagaments s’haguessin de fer efectius a Barcelona o a Montpeller indica precisament l’amplitud del seu àmbit d’actuació. Malgrat els canvis en la composició del grup, és remarcable la continuïtat de
65. Rafel ginebra moLinS, «Moneda oficial i diversitat monetària a Catalunya a la primera meitat del segle
xiii: el cas de Vic», Anuario de Estudios Medievales, 26/2 (Barcelona, 1996), p. 839-877.
66. Els noms dels qui acompanyen G. Paturla són: P. Paturla, B. de Varein, R. Doin, G. Ramona, Isambart Ramona, Hug de Brea, R. de Clug, P. Moltó, G. de Biró, R. Duieu, Duran de Lusnac.
67. Un cònsol de Sent Antonin a finals del segle xiii es deia Geraud Paturle, potser un fill o successor del mercader documentat a Vic, i un altre es deia Pèire de Biron, possiblement relacionat amb el Guilhèm de Biron que trobem amb Geraud paturLa. Corpus philippicum. Actes des officiers et des agents royaux sous Philippe le Bel (1285-1314),
<http://ideal.irht.cnrs.fr/items/show/18490>, consultat: 12 gener de 2019. Mercaders de Sent Antonin a Perpinyà: Richard emery, “Flemish cloth and Flemish merchants in Perpignan in the thirteenth century”, Essays in medieval Life and Thought Presented in Honor of Austin Patterson Evans, John mundy, Richard emery, Benjamin neLSon (eds.), Columbia University Press, Nova York, 1955, p.153-165; a Castelló d’Empúries i Puigcerdà: Stephen benSch, “The Commercial Surge of Catalonia”, Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Maria Teresa Ferreri maLLoL
(ed.), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2013, vol. 2, p. 616, i a Barcelona: André SayouS, Els mètodes comercials a la Barcelona medieval, Editorial Base, Barcelona, 1975,p. 157 (doc. núm. 18) i p. 159 (doc. núm. 21), i Carme batLLe
gaLLart, «Els francesos a la corona d’Aragó», Anuario de Estudios Medievales, 10 (Barcelona, 1980), p 367.
120
la relació comercial entre aquests mercaders occitans i els drapers de Vic. Així, Arnau Coc i Ferrer Miró, signaren sis reconeixements de deutes envers aquest grup durant anys successius. En tot cas, el quadre 3 és només una mostra de les transaccions entre els dos grups que certament havien de ser més freqüents i significatives des del punt de vista econòmic.
quadre 3
Deutes envers Geraud Paturla i socis
Ref. Data Deutors En sous melgoresos
Gin. 93 9-x-1230 F. de Berguedà 320
Gin. 94 9-x-1230 G. Barrat 441
Gin. 121 23-x-1230 B. de Santa Eulàlia, Bg de Cleriana 680*
Gin. 242 4-xii-1230 A. Coc, F. Miró -
Gin. 313 8-i-1231 Bg. de Clotes, G. Barrat 800
Gin. 2008 1-x-1232 G. Barrat, F de Berguedà 776
Gin. 2009 1-x-1232 T. Barrat, T. Comella 1.110,5
Gin. 2010 1-x-1232 B. de Santa Eulàlia 1.410
Gin. 2011 1-x-1232 A. Coc, F. Miró 630,5
Gin. 2012 1-x-1232 P. Amalric 201,1
Gin. 2022 3-x-1232 A. Coc, F. Miró 4.583
Gin. 2023 3-x-1232 P. Espanyol 931
Gin. 2033 5-x-1232 Bg. de Clotes 202,3
V2, f.4r 15-vii-1234 B. Gaiol, Silvà, G. de Torre 780
V2, f.15v 28-ix-1234 F. Berguedà, P. Berguedà, B. d’Ollària 1.109
V2, f.15v 28-ix-1234 A. Coc, F. Miró 7.080**
V2, f.17r 7-x-1234 B. Riera, F. Cloquer 1.886
V2, f.17r 7-x-1234 A. Pontarró, G de Torre 968,5**
V2, f.17r 7-x-1234 Bg. de Clotes, Bg. nebot seu 414,5**
V2, f.17r 7-x-1234 Silvà, P. de Coll 576**
V2, f.53r 21-iii-1235 G. de Torre, B. Gaiol, Silvà, P. de Coll 1344 V2, f.59r 9-i-1236 G. muller de F. Gaiol, P. Muntaner, N.
Cornill, B. Gaiol 380
V2, f.59v 9-i-1236 Silvà, Nadal Cornill 180
V2, f.81v 5-viii-1236 P. Comella, F. de Berguedà i fill P. 1.440
V2, f.83r 9-viii-1236 G. de Torre 180
V2, f.92v 2-ix-1236 A. Coc, F. Miró 1.137
V4, f.99v 29-iv-1247 A. Coc, F. Miró 1.840
Total: 31.400,4 Llegenda: *a pagar a Montpeller; **a pagar a Barcelona; Gin: número de document a El Manual primer...;
V: volum inèdit a ABEV.ACF.
121
Geraud Paturla i els seus socis no eren els únics mercaders occitans que abasti- en amb teixits els drapers de Vic. Hi havia, coetàniament, un altre grup d’uns quinze intermediaris procedents de la vila de Montalban, no gaire lluny de Sent Antonin. Com en el cas de Paturla i companyia, l’origen geogràfic d’aquests mercaders no consta en els assentaments dels notaris però es pot deduir dels noms i de la presència d’alguns d’aquests en llistes d’habitants de Montalban del segle xiii. Diversos membres de les famílies Mota o Lamota, Biola i Dausac, que consten fent operacions econòmiques a Vic, van exercir com a cònsols de Montalban.68 En aquest cas no hi havia un personatge que exercís un lideratge clar encara que es pot detectar la connexió entre tots ells a través de les associacions que formaven en les operacions amb els homes de Vic.69 Una altra vegada es constata una relació financera o comercial continuada en el temps amb 16 debitoris per un valor global de 22.941 sous melgoresos.
quadre 4
Deutes envers R. Bartra, G. Bartra, B. Cesi, R. Amat, P. Amat, E. Amat, P. Fulcalt, Ponç Fulcalt, E. Fulcalt, Blasí, T. Dausac, O. de Biola, B. Donat, G. Escura, T de la Mota
Ref. Data Deutors / Compradors En sous melgoresos
Gin.1428 2-iii-1232 G. Barrat, F. Daunís 580*
Gin.1768 5-vi-1232 A. Coc, F. Miró 539
Gin.1769 5-vi-1232 B. de Santa Eulàlia 380
Gin.1770 5-vi-1232 T. Barrat, T. Comella 374
Gin.1771 5-vi-1232 P. Espanyol 671
Gin.1772 5-vi-1232 G. Barrat 710
V2, f. 7r 2-viii-1234 F. Cloquer, G. Mercadal 696
V2, f. 7r 2-viii-1234 A. Coc, F. Miró 1.393
V2, f. 13r 11-ix-1234 T. Barrat, P. Comella 1.380
V2, f. 91r 26-viii-1236 A. Coc, F. Miró 2.400
V2, f. 91r 26-viii-1236 P. Muntaner, F. Edigi 178
68. Un Bernard de la Mota va ser cònsol de Montalban l’any 1236, Guilhèm de Biola ho fou els anys 1244, 1249 i 1253, Olric de Biola els anys 1265 i 1269, i Bernard i Peitaví d’Aussac (o Dausac) el 1250 i el 1254. En la llista dels habitants de Montalban que van jurar la pau de Lorris, el 1243, hi consten els noms de R. de Biola, G. de Biola i B. d’Aussac: Jörg Feuchter, Ketzer, Konsuln und Büßer. Die städtischen Eliten von Montauban vor dem Inquisitor Petrus Cellani (1236/1241), Mohr Siebeck, Tübingen, 2007, Apèndix VI, p. 531-538 (Llista de cònsols de Montalban, 1195-1270) i apèndix IV, p. 499-500 (Llista dels qui juren la pau de 1234 entre el comte de Tolosa i el rei Lluís IX).
69. Els mercaders forasters eren Ramon Bartra, Guilhèm Bartra, Berenguer Cesí, Ramon Amat, Pèire Amat, Estève Amat, Estève Fulcalt, Pèire Fulcalt, Ponç Fulcalt, Blasí, Toset Dausac, Olric de Biola, Bernard Donat, Guilhèm Escura i Toset de la Mota. Els assentaments corresponents al 1232 fan aparèixer els membres de les famílies Bartra, Fulcalt, Amat, però en dues transaccions del 1234 consten conjuntament Estève Fulcalt amb Toset Dausac i Olric de Biola que són dos dels mercaders que encara operen a Vic durant la dècada 1241-1250. Només aquesta connexió ens permet suposar que els Bartra, Amat i Fulcalt eren de Montalban. Una hipòtesi que caldrà comprovar en recerques ulteriors.
122
Ref. Data Deutors / Compradors En sous melgoresos
V2, f. 96v 11-ix-1236 A. Coc, F. Miró 560
V2,f.131v 1-x-1238 A. Coc, F. Miró 4.000
V2,f.131v 1-x-1238 B. de Santa Eulàlia 2.000
V4, f. 29r 31-x-1244 A. Coc, F. Miró 5.080
V4, f. 99v 29-iv-1247 A. Coc, F. Miró 2.000
22.941 Llegenda: *a pagar a Barcelona; Gin: número de document a El Manual primer...; V: volum inèdit a ABEV.ACF.
Els exemples es podrien multiplicar però no farien més que confirmar que els drapers vigatans tenien un contacte assidu amb els circuits del comerç internacional, per a l’adquisició de teixits de llana, ja durant la primera meitat del segle xiii. En part, perquè ells mateixos eren capaços de viatjar lluny per proveir-se però sobretot perquè uns intermediaris especialitzats, com els mercaders de Sent Antonin i Montalban, els proporcionaven les mercaderies tèxtils que es venien a Vic, a canvi, potser, d’altres productes com el cuir. Aquests intermediaris occitans, que es desplaçaven sempre en grups, van ser capaços d’establir una relació econòmica profitosa amb els drapers de les viles i ciutats catalanes. Tot això ens condueix a un model bastant familiar però fa recular un parell de generacions o més el que era habitual en diversos indrets de l’Europa medieval: la connexió entre les grans rutes de comerç internacional i els nuclis d’especialistes en la venda al detall que dominaven els mercats locals.
Una gran part dels productes tèxtils que els drapers de Vic adquirien en els circuits comercials de llarg abast eren manufactures de llana del nord de França i Flandes. Un article de la lleuda de Vic, segons un text que en fixa el repartiment l’any 1312, esmenta el «drap de França», una referència genèrica que sens dubte englobava moltes varietats de productes tèxtils.70 Algunes característiques d’aquests draps i la identitat dels seus usuaris finals es pot resseguir en les descripcions dels aixovars de les núvies de Vic i el seu entorn que consten als contractes matrimonials d’aquest període.71 Els aixovars abans de 1240 ja incloïen roba personal per a ús de la núvia, un o uns vestits (vestes), a més de roba de llit i altres objectes d’ús personal. Després del 1250 es tendeix a precisar que cada vestit el formaven dues peces, generalment una capa i una túnica.
Als registres notarials de Vic es conserven 44 contractes matrimonials amb la descrip-
70. «Item de huna carega de draps de França per passatge, VI diners. Item si los dits draps hic seran venuts açí donen per lliura III diners»: Eduard junyent, «La tributació del mercat de Vich durant l’època feudal», Ausa, 32 (Vic, 1960), p. 377-380.
71. Per aquesta darrera secció em permeto remetre el lector a: Lluís to FigueraS, “Wedding trousseaus and cloth consumption in Catalonia around 1300”, Economic History Review, 69/2 (Londres, 2016), p. 522-547. Lídia donat
pérez, Xavier marcó maSFerrer, Pere orti goSt, «Els contractes matrimonials a la Catalunya medieval», Els capítols matrimonials: una font per a la història social, Rosa roS maSSana (ed.), Documenta Universitària, Girona, 2010, p. 19-46.
123
ció de l’aixovar de la núvia del període 1230-40 i 138 dels anys 1250-1260.72 Les 394 peces de roba que s’inclouen en aquests aixovars comprenen com a mínim 34 peces de drap de Bruges, 19 de Saint-Omer, dels quals 14 eren del tipus stamfort, 3 d’Arras, 2 stamforts anglesos i 117 peces de drap de Châlons (aquest darrer només documentat a partir de 1253).73 Els aixovars poden proporcionar altres indicacions com, per exemple, el color dels teixits, que confirmen una genuïna preocupació per precisar adequadament les qualitats de les robes que la núvia mantindria com una possessió personal un cop casada.74 Així doncs, els aixovars ens mostren el destí final d’un comerç que havia fet un llarg recorregut des dels centres manufacturers de Flandes i el nord de França fins a arribar a Vic. Aquests draps de Bruges, Saint-Omer, Arras i Châlons dels aixovars eren sens dubte els productes amb els que traficaven mercaders com Guerau de Fontmartina o els de Sent Antonin i Montalban.
Els contractes matrimonials proporcionen algunes dades més sobre les dones que havien de vestir-se amb aquests teixits de procedència llunyana. En 26 casos es fa constar la possessió d’un mas com a garantia dels pagaments dotals per part de la família de la núvia. És a dir que una part dels teixits van ser adquirits per famílies pageses.75 A partir de 1250 els notaris van començar a assenyalar el lloc d’on venien els contraents.
Moltes núvies eren de la mateixa ciutat de Vic, però altres procedien de les petites parròquies de l’entorn proper com Gurb, St. Martí de Riudeperes, St. Julià de Vilatorta, St. Feliu de Planeses, Sta. Eugènia de Berga, Taradell, Malla, Muntanyola, Sta. Eulàlia de Riuprimer, St. Joan del Galí (St. Joan de Riuprimer) o una mica més llunyanes com Tona, Sta. Coloma de Vinyoles, Sta. Coloma Sasserra, St. Genís de Caraüll i Sta. Eulàlia de Pardines. Encara que només es tractés d’un petit segment de famílies benestants o que les compres fossin esporàdiques, la penetració d’aquestes mercaderies en àmbits rurals, des de mitjan segle xiii, és un fenomen remarcable amb implicacions per a la comercialització de l’economia de l’època. La participació de nombrosos vigatans en el saqueig i explotació de la illa de Mallorca és probable que es traduís en un augment del poder adquisitiu d’alguns sectors de la població en els anys subsegüents però ho és molt menys quan es tracta de famílies que vivien en masos i en parròquies rurals. Les adquisicions de teixits procedents de centres molt llunyans s’han d’explicar en funció
72. Aquests contractes provenen del volum 1 de l’Arxiu de la Cúria Fumada (El manual primer de l’Arxiu...) i de la sèrie de contractes matrimonials de l’Arxiu de la Cúria Fumada, vols. 3300 (1238-1240) i 3301 (1252-1261).
73. Tot i que alguns aixovars no especifiquen el nombre de peces de roba que formen part d’un vestit s’ha assumit que en tots els casos eren dos. No sempre les dues peces eren del mateix teixit però sí en la immensa majoria dels casos. Per tant les dues referències a stamfort anglès, per exemple, es refereixen a un sol aixovar, el d’una núvia de Taradell anomenada Guillema, del 1259 (ABEV.ACF, vol. 3301, f. 20r).
74. Per exemple, en un contracte es va afegir al damunt que un conjunt de capa i túnica de Châlons (Exalo) podia ser «blau o verd» (ABEV.ACF, vol. 3301, f. 127r, [1257]).
75. Una de les primeres referències a drap de Bruges, l’any 1232, es troba en l’aixovar d’una tal Anglesa de la família del mas Espona, a Orís, que es va casar amb un home del mas Ordines de St. Hipòlit de Voltregà (El manual primer de l’Arxiu..., vol. 2, p. 878, nº 2138). Una de les primeres mencions del drap de Châlons és en l’aixovar d’una tal Berenguera del mas Puig de St. Julià de Vilatorta que es comprometia a aportar una capa de drap de Châlons i una túnica de drap de Saint-Omer (ABEV.ACF, vol. 3301, f. 40r, [1253]).