L'entrada en l'òrbita d'Empúries

aproximadament tres anys que Ponç I d'Urgell havia mort, i el seu comtat estava en mans d'un nét menor d'edat. La resta de candidats a assumir el rol de protectors de l'infant Gueraló (infantis Geralloni) ³⁶⁶ podrien no haver estat immediatament disponibles en aquell precís moment, ja que segurament la majoria d'ells tindria la vista posada en Urgell, on la inestabilitat en la successió de Ponç I estava a punt de generar un nou conflicte armat. Bernat de Santaeugènia i Guillem de Montgrí tenien altres interessos. Això podria explicar, en definitiva, per què ambdós germans esdevindrien a la fi els protectors de l'hereu de Guerau V de Cabrera.

seria l'única. L'esmentat Àlvar, nét de Ponç I d'Urgell, oncle difunt de Guerau VI de Cabrera, desencadenà una altra guerra a Urgell l'any 1259 quan refusà casar-se amb Constança, filla de Pere de Montcada. Recolzat sobretot pels Montcada, el rei Jaume I es veié enfrontat en una altra coalició d'aristòcrates que donava suport al comte d'Urgell, i que estava encapçalada pel vescomte Ramon Folc V de Cardona.³⁷¹ Aquesta vegada, però, enlloc de prendre partit en aquell conflicte a favor del seu cosí Àlvar, Guerau VI decidí acatar les condicions que l'imposà Jaume I el 5 de febrer de 1260 a Cervera:

abstenir-se d'intervenir i guardar-li els camins.³⁷² A canvi, el monarca el recompensà amb la cessió durant sis anys dels ingressos procedents de les rendes de Caldes i Llagostera.³⁷³ El 24 de març següent Guerau VI prestaria homenatge per donar major validesa a l'acord.³⁷⁴ Cinc anys més tard, el vescomte de Cabrera seguia disposant encara dels drets sobre aquelles rendes.³⁷⁵

En els dies que van transcórrer entre la concessió reial del 5 de febrer de 1260 i la seva promesa de març al rei, Guerau VI de Cabrera aprofità per, juntament amb el seu vassall Guillem de Blanes, atorgar el 18 de febrer d'aquell mateix any una carta de franqueses als habitants de la vila de Blanes.³⁷⁶ Posteriorment, estaria present en la nou l'1 d'abril de 1268; vegeu NEGRE I PASTELL, Pelai, "La villa de Torroella de Montgrí...", docs. 14 i 15, pp. 124-126. Suposant que Marquesa, filla de Guerau VI, ho hagués estat també de Sança, i comptant que el setembre de 1279 se sabia que Marquesa era maiorem duodecim annorum et ultra, la data del naixement d'aquesta podria fer-se recular fins a l'any 1267 o 1266, i, en conseqüència, la del casament dels seus pares es podria considerar fins i tot anterior; PONS I GURI, Josep M. (ed.), El Cartoral..., doc. 6, p. 51.

371 SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., pp. 93-95 i 135. A l'entorn dels conflictes provocats segons sembla per l'actitud desafiant de Ramon Folc V de Cardona amb anterioritat i durant la guerra baronial de 1259, i sobre aquesta mateixa, vegeu sobretot CARRERAS CANDI, Francesc, "Rebelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259". BRABLB, vol. 6, n.

47 (1912), pp. 361-374; i IDEM, "Rebelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259 (Acabament)". BRABLB, vol. 6, n. 48 (1912), pp. 502-540.

372 (...) nobis secundum forum aragonis seruiatis excepta tamen hac presenti guerra quod cum Comite vrgelli et alios nobiles Catalonie habemus set infra tempus dicte guerre teneamini custodire nobis caminos uestri districtus sic quod inimici nostri in dictis caminis nobis uel nostris malum facere non possint; IBIDEM, doc. 40, p. 529-530.

373 Nos Jacobus dei gratia etc. damus et concedimus uobis Geraldo vicecomiti Caprarie hinc usque ad VI annos primos continue uenturos et completos omnes redditus exitus iura et peruentus nostros calidarum et locustarie (...); IBIDEM.

374 IBIDEM, doc. 45, pp. 531-532.

375 Així consta per l'enfranquiment que Guillem Sunyer, batlle de Caldes i Llagostera, féu a Berenguer Vives de Vilarnau, de Caldes, pel preu de 25 sous, l'11 de maig de 1265. Guillem, que exercia el càrrec pro domino rege et Gerallo de Capraria, alliberava Berenguer Vives, entre d'altres coses, de les exigències que poguessin plantejar-li dominus rex vel Gerallus de Capraria, eius tenens locum in Calidis et Lagosteria; ADG, Pia Almoina, Pergamins, perg. n.

2638.

376 ADM, Cabrera i Bas, r.4103, ll.21-ll.n.1, rt.990, fots. 375-379; PONS I GURI, Josep M., Llibre de la universitat..., doc. 20, pp. 157-160; IDEM, "A l'entorn d'una carta de poblament...",

confirmació que l'infant Pere (el futur Pere el Gran) feia de la donació, entre d'altres possessions, del castell i la vila de Xèrica, que el seu pare Jaume I féu a Teresa Gil de Vidaure.³⁷⁷ Encara més tard, el 1263, avalaria l'obligació que el seu germà Ramon de Cabrera faria a la seva esposa Alamanda en concepte de donació esponsalícia, consistent principalment en el castell de Sant Iscle i la torre de Brugueres.³⁷⁸ Ramon, a qui es documenta ja a començaments d'aquella dècada acompanyant al seu germà gran,³⁷⁹ heretà de Guerau V de Cabrera les senyories dels castells d'Anglès i Brunyola i l'altra meitat dels seus honors castellans.³⁸⁰ La seva persona i les dels seus descendents i successors cobrarien gran rellevància per al llinatge vescomtal de Cabrera durant el primer quart del segle XIV. Però mentrestant aquell moment no arribava, i alhora que ajudava amb els assumptes fraterns, Guerau VI mantenia el compromís contret amb la Corona. Així doncs, no sembla que s'inmiscuís en l'afer de la successió d'Àlvar d'Urgell avançat el decenni de 1260. De fet, l'agost de 1269 estaria present entre els testimonis de l'arbitratge dictaminat per l'infant Pere, futur rei Pere III el Gran, en relació al conflicte urgellenc que sostenien Jaume I, per una banda, i els comtes Roger Bernat III de Pallars i Arnau Roger de Pallars i el vescomte Ramon Folc V de Cardona, de l'altra.³⁸¹ Guerau VI acompanyaria de nou l'aleshores ja Pere el Gran a Xàtiva el 18 de juny de 1277 per ajudar a convèncer Arnau Roger de Pallars de prestar suport a la Corona contra Roger Bernat II de Foix i el seu nebot Ermengol X d'Urgell.³⁸² El pp. 61-63; IDEM, "Unes franqueses...", doc., pp. 268-269; i MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro,

"L'expansió medieval de Blanes sota el domini dels vescomtes de Cabrera (Segles XIII-XV)".

OA, n. 1 (2010), pp. 7-11.

377 El 10 de desembre de 1260 a Terol, i el 8 de febrer de 1261, a València; CINGOLANI, Stefano M. (ed.), Diplomatari de Pere el Gran, docs. 5 i 6, pp. 55-57.

378 El dia 9 de juny de 1263: (...) nos Gueraldus, Dei gratia vicecomes de Capraria, laudamus, concedimus et confirmamus per nos et omnes successores nostros vobis, domine Alamande, uxori Raimundi de Capraria, fratris nostri, totam obligationem a dicto Raimundo de Capraria vobis factam pro dote vestra et sponsalicio de castro de Sancto Acisclo et dominio turris de Brugariis et de aliis honoribus (...); ADM, Cabrera i Bas, r.2914, ll.7-ll.n.21, rt.976, fot. 450.

379 Concretament, Raimundus de Capraria figurava en qualitat de testimoni de la confirmació que Guerau VI féu a Ramon de Gironella dels drets que aquest havia adquirit a la quarta part de la dècima de Caldes, el 28 de juliol de 1261; ADG, Pia Almoina, Pergamins, perg. n. 2501.

380 ADG, Pia Almoina, Pergamins, perg. n. 7595; BOTET I SISÓ, Joaquim, "Sello de D. Ramón de Cabrera", p. 202.

381 BAUDON DE MONY, Charles, Les relations politiques..., vol. 2, doc. 55, p. 138-139 (16 d'agost de 1269). Sobre la intervenció política de l'infant Pere en el que aleshores es coneixia com la guerra Durgel, vegeu MIRET I SANS, Joaquim, "Viatges de l'infant en Pere, fill de Jaume I, en els anys 1268 y 1269". BCEC, n. 18 (1908), p. 177. La implicació dels comtes de Foix en aquest assumpte, a més de per proximitat geogràfica i interessos propis a Urgell, es devia a les pretensions del comte Àlvar de casar amb Cecília de Foix. Vegeu SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., p. 94-95.

382 BAUDON DE MONY, Charles, Les relations politiques..., vol. 2, doc. 69, pp. 157-158.

comportament de Guerau VI en els assumptes d'Urgell és molt significatiu, sobretot tenint en compte que els parents urgellencs, tant Àlvar, com Guerau, com Ermengol X, eren descendents del seu avi patern Guerau IV. Pot dir-se, per tant, que en el seu cas segurament haurien pesat molt més els anys d'exposició a la influència de dos afectes a la Corona com eren Guillem de Montgrí i Bernat de Santaeugènia, la perspectiva dels beneficis derivats de les rendes de Caldes i Llagostera, i tal volta un desig personal de mantenir-se al marge de conflictes armats d'envergadura, que no pas la en teoria solidaritat connatural als vincles de sang.³⁸³

La necessitat de preservar l'estabilitat en un moment en què es presentaven altres oportunitats també hi hauria pogut jugar el seu paper. El 1268 moria el fill i hereu de Bernat de Santaeugènia, Ponç Guillem,³⁸⁴ i el 28 de març d'aquell any el mateix senyor de Torroella dictava testament. Bernat deixava a la seva vídua Beatriu les rendes que percebia a la domus d'Espinzella i a Santa Eugènia de Berga, així com la meitat d'aquelles altres que ingressava al castell de Torroella i a la parròquia de Sant Genís de Torroella.³⁸⁵ Més endavant, instituïa hereva la seva filla Sança, vescomtessa de Cabrera (heredem meum universalem filiam meam Sanciam Vice comitissam Caprariae), i li feia entrega de tots els els seus alous i feus catalans, entre els quals figurava la senyoria de Torroella de Montgrí.³⁸⁶ Bernat de Santaeugènia no viuria massa temps més, tot i que, aparentment, en virtut d'un pacte anterior encara pogué autoritzar Sança i el seu espòs a permutar l'any 1269 amb Dalmau de Rocabertí, fill del vescomte Gausfred III de Rocabertí i futur successor seu, la senyoria de Torroella de Montgrí pel castell de Vilademuls i Sant Llorenç de la Muga.³⁸⁷

Tant els Santaeugènia com els Rocabertí eren aleshores vassalls dels comtes d'Empúries, i si els vescomtes de Cabrera no ho eren abans per una altra possessió

383 En ocasions, un familiar decidia el trencament dels llaços de solidaritat amb els parents més propers en grau divers, això és, amb els qui compartia cognom. Guerau VI no seria l'únic. En els temps de la guerra d'Urgell de 1260, per exemple, el templer fra Guillem de Cardona s'alineà amb el rei, i, per tant, en contra del seu nebot Ramon Folc V de Cardona; SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., p. 135.

384 Ponç Guillem estava aleshores, com aviat reconeixeria el seu pare, enfrontat al bisbat de Girona i al comte Ponç Hug IV d'Empúries, que el combaté amb l'ajuda del seu fill Hug d'Empúries; NEGRE I PASTELL, Pelai, "La villa de Torroella de Montgrí...", p. 103; i SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., p. 104.

385 NEGRE I PASTELL, Pelai, "Documentos realcionados con Mallorca...", doc. 10, p. 258.

386 (...) et dimito eis castrum meum de Turrucella cum omnibus dominiis et pertinentiis suis (...);

IBIDEM, p. 259.

387 Més tard, l'any 1272, Dalmau cediria els seus drets sobre Torroella a l'infant Pere, convertint la senyoria de Montgrí en una àrea principalment de reialenc; IDEM, "La villa de Torroella de Montgrí...", pp. 103-104; i SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., pp. 145-146.

situada als dominis d'aquests, ho serien ja a partir de la recepció dels honors de Torroella. Això, juntament amb la coincidència en el suport que Guerau VI de Cabrera i els comtes d'Empúries donaven a les polítiques de la Corona en el curs d'aquells anys,³⁸⁸ hauria afavorit sens dubte l'entesa entre ambdós veïns. És possible també que la proximitat geogràfica, així com la influència de Guillem de Montgrí i del seu germà Bernat sobre Guerau VI durant la seva etapa de creixement, i, naturalment, l'origen de Sança de Santaeugènia, haguessin aplanat més el camí. Tanmateix, el caràcter de les relacions establertes entre Guerau VI de Cabrera i el comte Ponç Hug IV d'Empúries és encara molt obscur. És una incògnita per quina raó el setembre de 1269 el vescomte de Cabrera esmentava dos deutes contrets amb el successor de Ponç Hug IV per valor de 50.000 i 10.000 sous, respectivament.³⁸⁹ Ho és també el fet que el 28 de maig de 1271, en el seu jurament de fidelitat pel castell de Rocabertí, Gausfred III de Rocabertí hagués de comprometre's a entregar a Guerau VI de Cabrera la potestat d'aquell castell en cas que el comte d'Empúries, aleshores ja Hug V, li ho demanés.³⁹⁰ Podria tractar-se d'alguna mena de compromís o d'una garantia de compromís no conservats. En aquest estat de coses, és molt difícil de dir si el salt en les relacions entre vescomtes de Cabrera i comtes d'Empúries es produí per una ofensiva dels segons destinada a sumar el títol dels primers al de vescomtes de Bas, amb les implicacions patrimonials que això comportava; si es tractà més aviat d'una iniciativa pròpia de Guerau VI; o bé si fou conseqüència d'una convergència d'interessos comuns entre un vescomte i un comte amb autoritat i prestigi i, potser fins i tot, amb vincles d'amistat. La qüestió és que, quan es donà, el salt prengué forma d'unió matrimonial, concretament la que tindria lloc entre Marquesa, filla de Guerau VI de Cabrera, i Ponç Hug, fill d'Hug V d'Empúries.

388 El vell Ponç Hug IV d'Empúries havia acompanyat el seu pare Hug IV a la conquesta de Mallorca, on aquest darrer moriria l'any 1230. Era, segons Sobrequés, "un dels homes de més confiança de Jaume I"; IBIDEM, pp. 101-104.

389 ADM, Empúries, r.50, rt.228, fots. 233-235 (24 de setembre de 1269). El juny de 1278, els debitorum (...) et iniuriarum encara no havien estat eixugats, d'aquí que el nét del comte Ponç Hug IV, Ponç Hug V d'Empúries, reservés per a Guerau VI el delme de Sant Llorenç de Maçanet amb l'evident esperança de resoldre el problema; ADM, Cabrera i Bas, r.3586, ll.14- ll.n.95, rt.984, fot. 286 (15 de juny de 1278). És possible que el deute original es derivés de les conseqüències que la guerra contra Ponç Guillem de Torroella haguessin pogut tenir sobre el patrimoni del seu pare quan aquest revertí a la vescomtessa Sança. Per ara, però, es tracta d'una hipòtesi que encara necessita ser demostrada.

390 El nom del vescomte de Cabrera figurava entre els dels altres signants en la resta de juraments prestats per Gausfred III a Hug V d'Empúries, aquell mateix dia del 1271, pels castells i les cases fortes de Capmany, Cabanes i Molins; ADM, Empúries, r.541, rt.232, fots.

84-86; r.551, rt.232, fots. 119-121; r.546, rt.232, fots. 103, 105 i 107; i r.568, rt.232, fots. 170- 171 i 173-174.

Els acords entre ambdues famílies s'establiren entre setembre i novembre de 1269, quan cap dels dos promesos havia assolit encara l'etatem aptam ad matrimonium contrahendum.³⁹¹ Ponç Hug era aleshores un infant que a partir de la mort del seu pare, esdevenida l'any 1277, quedaria sota la tutela dels milites Simó Satrilla, senyor de Vilanova de la Muga,³⁹² i Ramon Jutge.³⁹³ Quant a la seva futura esposa, Marquesa no tindria més de tres anys en aquell precís moment. El progenitor d'aquesta, el vescomte Guerau VI, dictà testament el 26 de juliol de 1278 nomenant-la hereva seva als seus dominis, i en general de tot el vicecomittatum de Capraria nostrum et castrum de Montesurico.³⁹⁴ Poc després expiraria Guerau VI, completant així una cadena de defuncions que en un termini de tres anys a comptar de 1276 enviaria successivament al sepulcre Jaume I, el comte Hug V d'Empúries i el seu consogre Guerau VI de Cabrera.

A diferència del pes polític i familiar adquirit per la seva mare Ramona de Montcada, tot apunta a que l'única esposa coneguda del vescomte Guerau VI de Cabrera podria haver perdut el poc que tenia després de la mort de Bernat de Santaeugènia.³⁹⁵ Molts anys més tard, Sança figurava aparentment retirada a Pals, d'on es proclamava obertament senyora, a més de vescomtessa de Cabrera (domine Sancia, Dei gratia vicecomitissa de Capraria et domina castri de Pals).³⁹⁶ La probabilitat que s'hagués

391 ADM, Empúries, r.50, rt.228, fots.233-235; i r.456, rt.231, fots. 87-89 (24 de setembre de 1269); r.48-1, rt.228, fots. 223-224; i r.48-2, rt.228, fots. 228-229 (6 de novembre de 1269).

392 SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., p. 105. Sobre Simó Satrilla i el seu enllaç matrimonial amb Ermessenda, filla de Berenguer de Llançà, vegeu FERRER I MALLOL, M.

Teresa, "Llançà, senyoriu del monestir de Sant Pere de Rodes, en els segles XIV-XV". Dins II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català (Sant Joan de les Abadesses, 1970), vol. 2.

Editorial, Poblet 1974, p. 220.

393 Com es demostra a l'inici de la promesa que Ponç Hug V i Guerau VI feren el 9 de juny de 1278 de no perjudicar els interessos de Ramon de Cabrera: (...) nos Poncius Hugo, Dei gratia Impuriarum comes, consilio, voluntate et auctoritate Raymundi Iudicis et Simonis de Trilia, militum curatorum nostrorum (...); ADM, Cabrera i Bas, r.3408, ll.13-ll.n.3, rt.982, fot. 341. A diferència de Satrilla, el personatge de Ramon Jutge no sembla haver atret cap mena d'atenció.

Tanmateix, és evident que aquest cavaller gaudia d'una molt bona reputació, doncs en altra manera la seva designació per part del comte Hug V d'Empúries com a cotutor del seu fill i hereu Ponç Hug hauria estat del tot impensable.

394 ADM, Cabrera i Bas, r.2962, ll.8-ll.n.10, rt.977, fot. 273.

395 Sança de Santaeugènia només apareix en solitari confirmant, el 10 de març de 1271, la venda a l'infant Jaume de les possessions que el seu pare Bernat tenia a la illa de Mallorca, efectuada pel seu oncle Guillem de Montgrí; NEGRE I PASTELL, Pelai, "Documentos relacionados con Mallorca...", pp. 232-233 i doc. 8, p. 253.

396 PONS I GURI, Josep M. (ed.), El Cartoral..., doc. 174, p. 312 (19 de juny de 1293); ADG, Dotalies, D-8, ff. 85v-86r (5 de desembre de 1310); Cúria, Pergamins, perg. n. 41 (20 de novembre de 1311); perg. n. 42 (28 de novembre de 1311); perg. n. 43 (2 de gener de 1312);

perg. n. 44 (10 de gener de 1312); perg. n. 47 (16 de febrer de 1312); pergs. n. 45 i 46 (16 de gener de 1312); perg. n. 50 (12 de novembre de 1313); i perg. n. 51 (15 d'abril de 1314);

MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro, "Família i llinatge nobles...", pp. 15-16. La senyoria de Pals

produït un clar i profund distanciament personal entre Sança i el seu espòs en els darrers anys de vida d'aquest últim és bastant alta, sobretot tenint en compte que en el text del testament dictat per Guerau VI la seva cònjuge no apareix esmentada ni una sola vegada. En canvi, sí que ho feia el seu germà Ramon de Cabrera, a qui el vescomte nomenava un dels seus marmessors.³⁹⁷

No és agosarat dir que, si alguna vegada hi estigué inclosa, cosa dubtosa donades les escassíssimes ocasions en les que Sança acompanyava el seu espòs a la documentació (que, de fet, es circumscriuen pràcticament als afers de Torroella), la figura del germà menor hauria anat desplaçant progressivament la de l'esposa fins expulsar-la del tot del cercle de confiança del vescomte de Cabrera. Això no impediria Sança seguir intitulant-se vescomtessa i exercir la seva autoritat des del castell de Pals, a la vora dels antics dominis de la família del seu pare. Mentrestant, la nova posició assolida pel seu cunyat Ramon, de la qual se'n parlarà més endavant, podria haver-li permès influenciar els futurs consorts Marquesa, neboda seva,³⁹⁸ i Ponç Hug, sense que l'enllaç d'ambdós li causés per això cap mena de perjudici.³⁹⁹ Encara havien de passar un parell d'anys abans no es pogués celebrar el matrimoni. De fet, el febrer de 1279 el jove comte d'Empúries seguia estant sota tutela,⁴⁰⁰ per bé que set mesos més tard ja demostrava prou independència de criteri per permetre's aconsellar la que properament

havia estat concedida per Jaume I a Bernat de Santaeugènia a petició expressa d'aquest, i després d'haver-li encomanat el monarca la lloctinença de Mallorca, tot i la observació d'aquest que preava més l'amor que nós li mostràvem que el do, que el lloc aquell no valia molt de renda; JAUME EL CONQUERIDOR, op. cit., cap. 105 (p. 55); i NEGRE I PASTELL, Pelai,

"La villa de Torroella de Montgrí...", p. 99.

397 En efecte, Guerau VI triava manumissores seus el venerabilem Raymundum de Capraria, fratrem nostrum, juntament amb Petrum de Campoplano, clericum Sancti Cipriani de Folgas;

ADM, Cabrera i Bas, r.2962, ll.8-ll.n.10, rt.977, fot. 271; NONÓ I RIUS, Brígida, Mil anys..., doc. 20, p. 63.

398 De fet, Botet i Sisó i Sobrequés defensaven la tutela de Ramon de Cabrera sobre la seva neboda; BOTET I SISÓ, Joaquim, "Sello de D. Ramón de Cabrera", p. 204; i SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, Els Barons..., p. 142.

399 A evitar causar-n'hi cap es comprometeren Ponç Hug V d'Empúries i Guerau VI el 9 de juny de 1278, sota pena pecuniària. La quantitat exacta no està clara, doncs al document no és legible del tot, per bé que sí és visible que s'expressava en milers de morabetins; ADM, Cabrera i Bas, r.3408, ll.13-ll.n.3, rt.982, fot. 341.

400 Simó Satrilla seguia estant encara molt a sobre del jove comte d'Empúries, com demostra la seva presència entre els testimonis a l'homenatge que li prestà Ramon Xetmar per la possessió de la forcia de l'Esparra, el 26 d'octubre de 1278; CINGOLANI, Stefano M. (ed.), Diplomatari de Pere el Gran, doc. 140, p. 280. Més tard, el 14 de febrer de 1279 Ponç Hug V establia a Ponç Alió de Castelló d'Empúries l'acapte de la lleuda del peix que es cobrava a la vila i la parròquia de Castelló d'Empúries, a canvi de 3.220 sous melgoresos. La decisió es prengué amb el consell i l'asens de Ramon Jutge i de Simó Satrilla; ADM, Empúries, r.1088, rt.236, fots. 94-95.