BIBLTOTEOà
GA5ETA_
MUNICIPAl
DF
F/MICFIQNA
Núms. 22, 23 i 24 - Any LXVIII 10, 20 ¡ 30 d'Agost de 1981
Es
publica cada 10 dies
Dipòsit legal B. 1.824
-1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari
(30-VI-1981)
393
Ban 407
Acords
(10-VII-l981 )
409
Publicacions,
Disposicions i Anuncis Oficials
411
Comissió
Municipal Permanent (24-VII-1981)
415
Acord
(24-VII-1981)
423
Publicacions,
Disposicions i Anuncis Oficials
433
Comissió
Municipal Permanent (Sessió Extraordinària) 29-VII-81
437
BIBLIOTECA.
QASETA
riUNICIPAI
DE
ÈAPCELONA
Núms. 22, 23 i 24 - Any LXVIII 10, 20 i 30 d'Agost de 1981
Es
publica cada 10
dies
Dipòsit
legal
B. 1.824
-1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMAR
Pàgines
Consell Plenari
(30-VI-1981)
393
Ban
407
Acords
(10-VII-1981 )
409
Publicacions,
Disposicions i Anuncis
Oficials
411
Comissió
Municipal Permanent
(24-VII-1981)
415
Acord
(24-VII-1981)
423
Publicacions,
Disposicions i
Anuncis Oficials
433
Comissió
Municipal Permanent
(Sessió
Extraordinària) 29-VII-81
437
CONSELL
PLENARI
Al Saló de la Reina
Regent
de la
Casa Consisto¬
rial de la Ciutat de
Barcelona, el
trentade juny
de
mil nou-cents vuitanta-u, es
reuneix el
Consell
ple¬
nari,
ensessió
ordinària,
sota
la
presidència
de
l'Excm. Sr.Alcalde, Narcís Serra i
Serra, i
hi
con¬corren els llims. Srs. Tinents
d'Alcalde,
Pasqual
Maragall i
Mira, Josep
Miquel Abad i
Silvestre i
Antoni Comas i
Baldellou, els
llims. Srs.
Regidors
Mercè Sala i
Schnorkowski, Pau
Cernuda
i
Barrios,
Jordi Vallverdú i
Gimeno,
Felip Solé
i
Sabarís, Mi¬
quel
Bonilla
i
Ruiz,
Rafael Piadas i Camps,
Fran¬
cesc Borrell i
Màs, Albert
Serratosa i
Palet, Josep
Maria
Pujadas
i
Porta,
Josep
Miró
i
Ardèvol, Fran¬
cesc Blanch i
Terradas, Francesc
Martí
i
Jusmet,
Josep Ignasi
Urenda
i
Bariego,
Cèsar López i
Vera,
Lluís Reverter i
Gelabert, Jacint
Humet i
Palet,
Enric Truñó i
Lagares,
Raimon
Martínez i
Fraile,
Josep Octavio i
Fabregat,
Germà
Vidal i
Rebull,
Justinià Martínez i
Medina, Jordi
Conill i
Valls,
Josep Maria Serra i
Martí,
Guillem
Sánchez i
Ju-liachs, Albert Pons
i
Valon,
Ramon Martínez i
Callén,
Josep Ignasi
Thió
i
de
Pol, Josep Bueno i
Escalero, Sebastià
Millans
i
Rosich,
Carles
Güell i
de
Sentmenat,
Josep Maria
Comalrena de
Sobre-graui
Gal, Santiago
Sánchez
i
Pradell, Carles Sol¬
devila iRodríguez
i
Miquel
Ponsetí i
Vives, assis¬
tits
pel Secretari,
Jordi
Baulies
i
Cortal.
Hi és present
l'Interventor
municipal
Sr. Martí
Pagonabarraga
i
Garro.
Excusen llur assistència els llims. Srs.
Regidors
Agustí
de
Semir
i
Rovira
i
Jordi
Guillén
i
Monte¬
negro.
Oberta la sessió per
la Presidència
ales
setze
hores i trenta
minuts,
és
llegida i
aprovada l'acta
de la sessió anterior celebrada el 26
de maig
de
1981.S'acorda:
Quedar
assabentat
de
l'acord de
la Junta
electo¬
ral de
Zona, de 25 de maig
de 1981,
que nomenaDiputat
provincial
perBarcelona l'Il·lm.
Sr. Regi¬
dorJosep Bueno
i
Escalero
perrenúncia
del
Sr.
Francesc Xavier Millet iTusell,
de
la coalició
«Convergència
i
Unió».
Quedar
assabentat
del decret
de
l'Alcaldia, de
27 de
maig
de
1981,
que posa envigor
la modifica¬
ció de l'art. 804 de lesOrdenancesmunicipals,
apro¬ vadapel Consell plenari el
10
de
marçde 1981.
Quedar
assabentat i
ratificar
el
decret
de l'Al¬
caldia, d'il de juny
de 1981,
que nomenael
Sr.
Adolf Martí i
Liborio,
Director
Administratiu
del
Parc
Zoològic.
Es dona compte tot
seguit
dels
següents
assump¬
tes inclosos a l'Ordre del dia:
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Sol·licitud de la celebració a
Barcelona
dels Jocs
Olímpics
1992.
La Presidència indica que aquest
assumpte
esconcreta en la
següent proposta,
informada unà¬
nimement per
la Comissió
municipal
permanent:
Iniciar els tràmits i accions oportunes pertal
que
la
ciutat
de
Barcelona sigui la
seu
dels
Jocs
Olímpics
de l'any 1992;
facultar l'Alcaldia
per a
la realització de les
gestions
corresponents;
i
enco¬manar a la Comissió
municipal permanent
la
cons¬titució d'una Comissió
cívica,
amb representants
dels diversos sector i entitats
ciutadanes,
per ala
realització dels estudisprevis
necessaris.
El Sr. Alcalde
explica
quela
inauguració
del
Campionat
Mundial de
Futbol de 1982,
serà
el
millor moment per
apuntalar la
candidatura de
Barcelona com a seu
dels Jocs
Olímpics
de 1992
però
és
convenient
anticipar ja
araaquesta
inicia¬
tiva comunicant-la al
Comitè
Olímpic
i
demanant
el recolzament de laGeneralitat
vers aquestaidea;
que una
Comissió cívica, la composició
de la
qual
seràperfilada
perla Comissió
municipal
perma¬
nent,tindrà
encomanatl'estudi
dels
avantatges,
dels inconvenients,
dels
costos,del finançament,
de
la localització deles instal·lacions,
del
pla
de
tre¬ball i de la
negociació,
anivell estatal i
internacio¬
nal, de la
candidatura,
la
qual ha
de
serdefen¬
sada des de la
perspectiva
del servei
al País
car
ofereix
l'oportunitat
de
vertebrar el territori
de la
conurbaciómetropolitana
barcelonina i de
tot
Ca¬
talunya;
queconvé,
doncs,
començara
treballar el
tema per
comptar
pels
voltants
del
Mundial amb
idees
precises
perquè
el projecte pugui
aconseguir
el suportdel
Govern central,
tot
això
amb el ben
entès que
si
els estudis previs així
ho
aconsellaven,
aquest
Consell plenari
podria
reconsiderar
la deci¬
sió presa
avui.
El Sr.
Güell,
en nomdel
Grup centrista,
ofereix
el seu recolzament a
la
proposta,molt
oportuna,
que
encaixa
amb la tradició
de
Barcelona,
sempre
present ales
gransmanifestacions
internacionals,
i
pot
servir
perpotenciar la
nostra
infrastructura
ur¬
bana; i
aprofita,
ensems,l'ocasió
perfer
patent
la
seva
inquietud
perla
mancade
representació bar¬
celonina en el Reial
Comité
Organitzador
del Cam¬
pionat
Mundial de
Futbol,
la
qual hauria
d'arribar
fins als
òrgans
executius
d'aquest Organisme.
El Sr.
Truñó,
enrepresentació
del Grup socia¬
lista,
dóna
també el
seusuport
al dictamen i
abona
la constitució de
la
Comissió cívica
quefarà
els
estudisprevis
sobre
la conveniència
de la
nostra
candidatura,
totsubratllant
que estracta
d'un
projecte
de llarga volada,
a
.11
anys
vista,
que so¬
brepassa
la
vida
política d'aquest
Consistori i
que,
per tant,ha d'ésser
enfocat
amb òptica
de
ciutat
i no amb mires
personalistes
; quel'organització
d'una
Olimpíada és
sempre untema
controvertit
perimportants
sectors
ciutadans puix
que no
és
un
fi en sí mateix i
la
sevavaloració està
condiciona¬
ill GASETA MUNICIPAL DE
BARCELONA
opina
quecaldrà defugir
el gegantisme caracterís¬
tic
d'algunes
de les manifestacions
olímpiques,
evi¬
tar la concentració d'activitats a Barcelona i pro¬ moure la descentralització vers
aquelles altres
po¬blacions que
tinguin
unmotiu
peracollir
un
deter¬
minat esport
(per exemple: Sabadell,
quant a
la
natació; Terrassa,
quant al'hoquei
sobre
herba;
i
Granollers,
quant al'handbol)
;i
en resum, quel'Olimpíada
ha de
servir perdonar
un gransalt
en¬ davant tant enl'aspecte
del disseny
i
de la
infras¬
tructura urbana com en el d'instal·lacions
esporti¬
ves a les escoles i als diversos barrisperquè és
fo¬
namental estendre entre el nostrejovent i
entre tots els ciutadans lapràctica esportiva
entesa com activitat de
competició
i
de lleure,
contribuint així
a humanitzar la nostra Ciutat.
El Sr.
Pons,
perConvergència
i
Unió,
també
expressael
seuentusiasme
perla
propostacoinci»
dint amb el Sr. Truñó en la necessitat de contem¬
plar-la des
del prisma
del profit de
la Ciutat
i node les persones o
partits
queviuran el
momentinaugural,
i
d'expandir-ne
els efectes
a totCata¬
lunya
i,
particularment,
ala
nostra zona metropo¬litana
ja
queBarcelona,
enla
seva condició deCap
i
Casal, ha de saber repartir joc.
Posa
de relleu
que l'acció s'had'emprendre
amb
unesperit
de
defen¬
sa del
País;
queamb
ella
Catalunya
ha de
guanyaruna
imatge internacional
tantper
la
sevacultura
mil·lenària i el seutarannà,
queha fet
de
la
convi¬
vència i l'enteniment llei de
vida,
com perla
seva realitat socio-econòmica de manera queels
cata¬lans puguem
explicar la
nostrahistòria davant la
comunitat internacional en el moment dels Estatssupranacionals;
queBarcelona
ha de
tenir unamística de fe en sí mateixa engrescant-se
en aquesta tasca que
ha de
servir
pera
fixar
unsobjectius
co¬muns i
aglutinar-nos
a tots,és
adir, Barcelona
ne¬
cessita una acció d'afirmació de la voluntat
d'ésser,
com ho fou
l'Exposició de
1929,
afi de
superar l'atonia
actual, conseqüència
d'una
mancade fe
en nosaltres mateixos i d'una indefinicio
d'objec-tius atractius per
al
nostrepoble. Segueix
dient
que nosolament
a travésdels
aficionats que ens visitin sinó tambégràcies al
desplegament infor¬
matiu que una
Olimpíada
genera, enshem de do¬
nar a conèixer a la resta del món i
divulgar la
nostra cultura que
ha
sobreviscut
anysde forta
re¬pressió i rebrota
al'ombra
dela democràcia;
que necessiteml'Olimpíada
de
1992 perquè
Catalunya
ha estat una de lespàtries de l'esport modern
i
perquè
potconstituir el detonant de
l'arranjament
de l'economia i de la
superació
de l'atur;
que, per tant,la
iniciativa no potencallar-se
enel camí dels
bons
desigs
sinó
queexigeix
untreball seriós
queno socreixi els avatars de l'estudi realitzat el 1979
entorn al
Mundial;
quesi bé el
nomenamentde
representant
de Barcelona
enel Reial
Comité Or¬ganitzador
del Mundial
podia haver
enterbolit les
relacions entre els
Organismes
oficials futbolístics
il'Ajuntament,
la
designació del
representantde
l'Ajuntament
ala Comissió
local eraindispensable
per
al
llençament
cultural, turístic
i econòmicde
Catalunya:
els
milers de
periodistes
i
d'espectadors,
i els seus acompanyants, que ensvisitin
per
al
Mundial, haurien
de conèixerja
arael ventall de
possibilitats
quepodem
oferir-los;
quela millor
manera de donar credibilitat a
l'esperança dels
Jocs
Olímpics
seria
endegar
arala
tascadel Mun¬
dial intentant recuperar
el
tempsperdut
afi
que Barcelonasigui
l'any
vinent, durant el campionat
futbolístic, la
capital
mundial de
l'esport
i
l'apara¬
dor de la
Catalunya
gran quevolem
mostrar a tothom.El Sr.
Ponsetí,
perEsquerra Republicana,
com¬
parteix
les
opinions
expressades
enles
interven¬ cions anteriorsperquè qualsevol
barceloní
no pot deixar de sentir-se
afalagat
perla possibilitat
queBarcelona es converteixi en seu dels Jocs
Olímpics
i
capital
del
món durant
unsdies;
però precisa
que no som una
Ciutat pròspera sinó mancada
d'escoles,
d'hospitals,
d'infrastructura
viària i dezones verdes
i,
per tant,els diners
per afinançar
l'empresa
nopoden
sortir
exclusivament
de les but¬xaques
dels barcelonins,
queja
paquen prouim¬
postos en
benefici
d'una solidaritat
centrífuga,
sinó
que
cal
assegurar-nos unes subvencions estatals. Re¬sum la seva
posició
dient:
sí
ales
Olimpíades
però
finançades
amb diners de l'Estat
i semprei
quanno hi
hagi
ala Ciutat
cap nen sense
escola,
cap malalt sense llit i capancià
senseajut.
El Sr. Blanch sosté que
les
Olimpíades
donaran
una ressonància mundial a
Barcelona;
queles dis¬
tàncies
geogràfiques
aquè
es
troben
altres ciutats
catalanespossibiliten
ubicar-hi
algunes
instal·la¬
cions sense provocar gransdesplaçaments (la
dis¬
tància entre Barcelona i Lleida és inferior al radi de l'àrea
metropolitana
de París)
; quecal
infondre
il·lusió a la vida
comunitària; i
que
l'organització
del'Olimpíada
contribuirà
amillorar els
equipa¬
ments urbans.
El Sr.
Pradas,
en nom delGrup
comunista,
ma¬nifesta la conformitat amb la idea si bé recomana certa modèstia en els
plantejaments
ja
quealguns
semblaven trets dels discursos d'unsjocs
florals;
entén quela Comissió
cívica ha
depronunciar-se
el més aviat millor sobre la viabilitat de la ini¬ciativa;
que aredós d'aquesta ha
de créixer la
vo¬luntat de
redreçar alguns
indrets del País
ide la
Ciutat pertal
de
bastir la
Catalunya
més justa, més
humana i méspròspera
que totsvolem i
que no¬ més potdesenvolupar-se
apartir
d'un
propòsit
de
progrés i
de
canvisocial.
Comentant les intervencions
precedents,
el Sr.
Alcalde remarca quela
iniciativa, la realització de
la
qual està suficientment
allunyada
en
el
tempscom per
considerar-la
unaaportació
ala
Ciutat
i
no un pretext
de lluïment personal,
nosolament té
caràcter unitari de tots els
Grups
del Consistori
si¬
nó queés
unprojecte cívic
queha
de suscitar
la
col·laboració de les entitats i institucionsesportives,
econòmiques, sindicals
ipolítiques de Catalunya;
que
l'organització
d'una
Olimpíada
suposa, a totsels
països
del
món,
una
aportació
important de
l'Estat que
patrocina la candidatura d'una
deles
seves
ciutats;
que
els Mundials
de
1982han
ense¬ nyatmecanismes
específics de finançament de l'es¬
portsuficients
per a generar,aplicats
amb
una pers¬pectiva
de
10
anys,el volum de
recursosexigit
peruna
Olimpíada;
que unaCiutat
és
unorganisme
viu on no valen els arguments
de
causa iefecte de
manera que no potinvocar-se la crisi
per
deixar
d'emprendre
accions
ans,ben al contrari, cal
pro¬ posarobjectius
quegenerin
confiança
i
rellancin
el nivelld'activitat,
ipoder finançar
així
altres
atencions socials queresulten
molt difícils de
co¬ brir.Afegeix
que enstrobem davant d'una ocasió
històrica moltimportant
queforçarà la
programa¬ ció i la inversió sobre tota la conurbaciómetropoli¬
tana i sobre totCatalunya,
i
que esplanteja
en un
moment de contenció del creixement econòmic
desordenat, propi
dels
anys60, i, alhora, de
pre¬ocupació comunitària
perla qualitat de vida;
que fixar avui unobjectiu
per a1992
brinda
10
anysde coll per a
desenvolupar
unapolítica esportiva
es-GASETA
MUNICIPAL DE
BARCELONA
395portiva
pertal d'ampliar la
nostra
capacitat de
competició
endiverses
disciplines;
que,al
seujuí,
sónjustificades les
reservesal
nomenamentd'un
representant
nostre
enel
Comité organitzador del
Mundial 1982perquè
unaúnica
veués
insuficient
per adefensar els
nostres
interessos
entemes
tan
importants
comla
cerimònia
inaugural, pantalla
perfer-nos
conèixer
davan de
tot
el món,
tanma¬
teix pensa convocar una
reunió
de la Comissió lo¬
cal del Mundial perdebatre-hi
aquest temaaixí
com la
composició de la
Comissió
cívica
per ala
Olimpíada;
quela inauguració
del
Campionat de
1982enllaçarà amb
unaaltra efemèride important:
la celebració de lacinquantena
edició de la Fira
de
Mostres,
ques'haurà
clausurat
el
dia
abans, edi¬
ció per a
la qual
espromourà
el
muntatge
de
pa¬ vellons estatals així comles visitespopulars al Cer¬
tamen, i
s'han
previst
algunes millores estètiques;
i quesotmetrà
a un properPlenari
la creació
d'un
Patronatmunicipal de Turisme
quepot
ser uninstrument
eficaç de
caraal
Mundial.
El Sr. Serratosa remarca la conveniència
de lli¬
gar
els Jocs
Olímpics de 1992 amb
la
conmemora,ció del D aniversari del descobriment
d'Amèrica,
fet en
què
la
nostraCiutat
tingué
un paperrelle¬
vant.
El Sr. Alcalde
assenyala
quela
propostavol
apro¬ fitarprecisament
aquestaavinentesa i
el
sentiment
internacional favorable aconcedir,
per a aquestacircumstància,
l'organització de
l'esmentada Olim¬
píada
a unaCiutat espanyola,
raons quepermeten
ésser
optimistes
si
el Govern central patrocina
la
nostra iniciativa.
S'aprova
el
dictamen.
Adhesió a la Federació Catalana de
Municipis.
El Sr. Alcalde
explica
quela
Federació
Catalana
deMunicipis fou
auspiciada
perla
generalitat
pro¬ visional que enredactà
unprojecte
d'Estatuts;
que les conversescristal·litzaren,
després
de les
eleccions
de la
Generalitat,
en unareunió
convocada pel
Conseller de Governació en la
qual
escreà
unaCo¬
missió gestora
composada
pels
representants
dels
Municipis
capsde
comarcai
dels de
més
de
100.000
habitants,
al
side la
qual
esformà,
enfunció de
les Alcaldies atribuïdes als diversosPartits,
unequip
de treball
integrat
per12
membres
queha
redactat elprojecte d'Estatuts
on undels
motius
dediscrepància
ha
estatl'articulació
amb la Fede¬
racióEspanyola
de Municipis;
quel'elaboració
dels Estatuts per partdel
Consell executiu
de la
Generalitat
provisional, constituït
sobre
base uni¬
tària,
hauria estalviat els
problemes
actuals
i
per¬ mès laparticipació
de la Federació
Catalana
enla
vertebració del'Espanyola,
que era unprocés més
lògic
que no pasel
seguit;
i
quela
intervenció
a títol individual de determinatsAjuntaments
enla
creació de la Federació estatal ha assegurat quel'adhesió dels
Municipis
catalans
escanalitzi
atra¬
vés de la Federació Catalana i ha evitat quel'ab¬
sència de lesnostresCorporacions
s'interpretés
coma mostra de manca de solidaritat. Acaba puntua¬
litzant que quan
100 Municipis
o unnombre
querepresenti el 50
per100
de
la
població
de Cata¬
lunya
hagin
manifestat la
sevaadhesió,
estindrà
l'Assemblea constituent de la Federació
Catalana,
que serà
sobirana
per adotar-se
dels Estatuts
quecregui més adients.
El Sr. Comas lamenta que
la informació bàsica
per apronunciarse
sobre
aquest punt nohagi
arri¬
bat alsRegidors
perconducte
municipal
i,
con¬següentment, demana
queel
temaquedi sobre
la
taula fins la propera
sessió, anticipant
que,altra¬
ment,els
Regidors de Convergència i
Unió
vota¬
ran
negativament la
proposta queimplica
de
retop
l'adhesió a la Federació
Espanyola amb
unsvincles
de
dependència
quedesaproven.
Significa
que unprimer motiu
de recel el
constitueix
la
presidència
de l'Assemblea de
Màlaga,
on esgestà
la Federació
Espanyola, pel Sr. Martín Villa,
que noés
un model de tradició democràtica ni depropensió
a lesAutonomies,
i
la
satisfacció
expressada
per aquestMinistre
ental
acte,la qual
potinterpretar-se com a demostració del fet que
la Federació
Es¬
panyola de Municipis
potesdevenir
l'eina de què
se serveixi l'Estat en la seva labor de debilitació
de les
Autonomies,
raó perla
qual
l'esmentat Or¬
ganisme
noés
propiciat
per capPartit
quenomés
operi
enl'àmbit d'una Comunitat
autònoma.
Con¬
tinua dient quel'autonomia municipal s'ha
d'em¬
marcar en el context dels ens
autonòmics;
queles
competències
exclusives
enmatèria
de
règim
local
atribuïdes a la Generalitat perl'art. 9,8 de
l'Esta¬
tut, espoden
veureseriosament
compromesesamb
l'actual versió dels Estatuts avui proposats; que cal unaFederaciómunicipal
circumscrita
al'àmbit
territorial català laqual podrà formar
part, o no,com a tal de la Federació
Espanyola
onha de
tenir
una veu únicasense queresulti doncs admissible la
doble
pertinença
dels Municipis catalans
com atais
a una i altra
associació;
quela
Federació Catalana
ha degaudir de plena sobirania
peral
compliment
de les seves finalitats i ha depoder mantenir
total
independència
enles
sevesrelacions amb les
res¬tants Federacions de l'Estat i davant dels movi¬
ments associatius de caràcter
internacional;
queun altre motiu de
sospita és
la
incorporació
ala
Federació
Espanyola, de les Diputacions
provin¬
cials(que
ignora si és
fruit de la
política
de
con¬ certacióperò
queté el
mòbil
evident
de
compen¬sar l'escàs pes
específic de la Unió de Centre De¬
mocràtic a nivell
municipal),
incorporació
que contradiu lalegislació catalana sobre les Diputa¬
cions, que
ha
estatobjecte de
recurs d'inconstitu-cionalitat per partdel Govern;
i
que, endefiniti¬
va, per
al
seuGrup la Federació Catalana,
enla
forma que es proposa,quedarà reduïda
a centre de reclutament de membres del'Espanyola
i
arecaptador de les
quotesd'aquesta.
El Sr.
Pujadas
anuncia el
votpositiu
dels Cen¬
tristes dient quecal
queels Municipis s'agrupin
per defensar els seus interessos i analitzarconjunta¬
ment els seusproblemes;
que espera quela Fede¬
ració no es convertirà en un instrument de
pressió
partidista davant de
l'Administració
estatal
ode
l'autonòmica; queel
sistema
representatiu
esta¬ blert estatutàriamentserva eljust
equilibri
entreel
principi
«unMunicipi,
un vot»i
les
correccions
pertinents
enfunció del nombre
d'habitants;
i
que lalògica de l'Estat de les Autonomies exigeix la
vinculació de la Federació Catalana ambl'Espa¬
nyola,
queha de canalitzar les
relacions
munici¬
pals amb l'exterior. Acaba lamentant
les insidioses
paraules
del Sr. Comas referides
a unMinistre
del
Govern queprecisament s'està
esforçant
aresoldre
elsproblemes
de Barcelona;
i
ressalta
queel Sr.
Martín Villa només ostentà aMàlaga funcions
re¬presentatives
senseintervenir
en cap moment enles
deliberacions: les decisions forenadoptades
pels
representants
dels Ajuntaments.
El Sr. Sánchez i Juliachs comença expressant
que
el
seuGrup
votarà
afirmativament la
propostaperquè
des de fa
més
de dos
anys vepropugnant
396
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
amb els altres
poders públics reclamen
l'organitza¬
ció d'un sindicat deMunicipis
queels
representi
col·lectivament,
coms'ha evidenciat
enles gestions
en favor del treball
comunitari, i
a
la
mateixa con¬clusió condueixen
qüestions pendents
comla
regu¬ lació de la funciópública
i
de les
finances
locals,
els transportsurbans, les relacions amb les
empre¬ses
contractistes, i,
endefinitiva,
la
participació
delsMunicipis
enl'elaboració del
nouordenament
local.Agrega
queel
disseny
estatutari
de la
Fede¬
ració Catalana assegurala defensa dels
interessos
generals
dels
Ajuntaments;
queles crítiques del
Grup
convergentsón fruit d'una lectura
superficial
perquè
els Estatuts ponderen degudament
el
pesespecífic
¡dels diversos
Municipis
enestablir
a l'Assembleageneral
unaescala
gradual
de
vot en¬tre els 5.000 i els 44.000 habitants i en
assignar
unterç
dels
esconsdel Consell Nacional
de la Federa¬ció als
pobles de
menysde
10.000 habitants,
un altre a les localitats compresesentre
els 10.000
iels 100.000 habitants i l'últim a les ciutats de més
de 100.000
habitants,
iperquè
preveula possibili¬
tat de crear
delegacions
de la Federació
adiversos
indrets del territori
català;
que,consegüentment,
no és pas
vàlid afirmar
queels Estatuts deixen
en la indefensió les localitats
petites, i seria
un greuerror històric promoure,
com
han
insinuat
alguns
membres deConvergència
i
Unió,
la constitució de
dues Federacions
paral·leles,
cosa queacentuaria
la
divisió dins deCatalunya;
quela forma
coms'ha
regulat
estatutàriament la
presència de
la Fede¬
ració Catalana a
l'Espanyola,
noimplica
cap menade doble afiliació per
als
nostresAjuntaments;
i
queles afirmacions
del Sr. Comas
noli
semblen correctesperquè
el
Partit Socialista Unificat
té unallarga tradició
de partit nacional i
ningú
no potarrogar-se
l'atorgament
de
patentsde nacionalisme.
El Sr.Maragall
manifesta
queels Socialistes de
Catalunya s'identifiquen
amb les
paraules
de l'Al¬
caldia;
tanmateix vol
remarcar queels Ajunta¬
ments catalans són un grau
de l'Administració
pública catalana
—la Generalitat
n'és unaltre—
itenen uns interessos comuns que
han d'ésser
defen¬
sats davant les instàncies
polítiques
superiors;
quel'enfortiment d'un determinat nivell de l'Adminis¬ tració catalana no pot cercar-se per
la
via
de la
manca derepresentació
dels
interessos
de l'altre
nivell;
queel treball de la Comissió
gestoraha
d'ésser confirmat perl'Assemblea
constituent de
la Federació on espodran acabar
de
pulir els
as¬pectes
de la
inserció
ide la col·laboració
amb altresFederacions;
quecal
una urgentagrupació dels
nostres
Municipis
perquè
puguin fer
sentir
la
sevaveu en tants
problemes
comhi ha
pendents;
queel fet que
l'adhesió
ala Federació
Espanyola
es faci a través de laCatalana,
constitueix una garan¬tia;
queni la
participació d'altres
entitats i
asso¬ciacions catalanes a les Federacions estatals ni la
dels
Municipis espanyols
al Consell
de Comuns
d'Europa
escanalitza
per una veuúnica,
queim¬
pediria
l'expressió
dels
interessos
dels
diversos
Grups;
i
queels Ajuntaments
catalans
nopoden
dictar la forma
d'agrupació
queha d'adoptar
la
resta dels de l'Estat ni
imposar-los,
per tant,la
desaparició
de
les
Diputacions,
la
representació
de
cada una de lesquals,
per
altra
banda, equival
a la meitat dels vots d'una Ciutat de 100.000 habi¬ tants i noté,
doncs,
força
decisòria.
El Sr. Thió
desitja complementar la
intervenció
del Sr. Comasassenyalant
quela
recentpolèmica
sobre lallengua
ha
estatfrancament negativa
pera l'assoliment d'una comunitat solidària amb la
resta de l'Estat
espanyol;
queles
discrepàncies
quant a
la Federació Catalana
deMunicipis
consti¬
tuiran un altre motiu de
divisió;
quecal
cercar fórmules d'entesa a fi de no dividir més elPaís;
que en
els
temescapitals les forces polítiques han
d'esforçar-se
atrobar solucions
quecomptin
amb
l'assentiment de totes les voluntats
polítiques,
per tal de tirar endavant el País sensefractures,
enaquesta etapa
de consolidació democràtica;
i
que amb aquestpropòsit
el Sr. Comas
ha demanat
que la propostaquedi sobre
la taula
per adisposar
d'un margede
negociació
através
de la qual arri¬
bar a un punt
de
concòrdia d'un
surtiuna
sola
Federació on hi
càpiguen
totsels ciutadans
de Ca¬
talunya.
El Sr. Ponsetí sosté que
les
raonsexposades pel
Sr. Comas són prouevidents perquè
unpartit
na¬ cionalista com ésEsquerra
Republicana
avantposi
els interessos de
Catalunya
aaltres
quesón sospi¬
tosos de tendir a minvar les
competències de la
Generalitat en matèria de
règim
local;
consegüent¬
ment s'adhereix a la
petició
quel'assumpte
roman¬gui sobre la taula fins la
properasessió,
per ala
qual haurà adquirir
unconeixement més
profund
del tema, caraltrament,
el
seu vothauria d'ésser
negatiu.
El Sr. Comas es ratifica en la seva
valoració,
que no havolgut
sermai
ofensiva, de l'actitud del Sr.
Martín Villa els
esforços
del
qual
enfavor
nostrequeden
enentredit
ala
vistadels
resultats aconse¬guits; i
replica
les anteriors
intervencionsdient
que no
s'ha
oposat ala
conveniència de
constituirla Federació Catalana de
Municipis
ni
ha
qües¬
tionat l'atribució de vots establerta alsEstatuts,
escoli
superable
enquè
potarribar-se
a una entesa, sinó a les vinculacions de la Federació Catalanaamb
l'Espanyola;
que tampocha
pretès
impartir
classes de nacionalisme sinó deixar constància d'un fet: cappartit
de Comunitat
autònoma sense vin¬culacions amb altres
partits
estatals,
noés
favora¬
ble a la FederacióEspanyola;
que
Catalunya
té
reconegudes
estatutàriament
unescompetències
ex¬clusives quant
a!l
règim local
quehan d'ésser
de¬
fensades;
i que unasola
Diputació
pottenir
poc pesespecífic
però
el
conjunt
de
toteselles
ja
en té més.El Sr. Sánchez i Juliachs indica que
deixar la
proposta
sobre la taula retardaria la constitució,
que
és
inajornable,
de la Federació Catalana de
Municipis,
els Estatuts
de la qual són molt
respec¬tuosos amb els
Municipis
petits
i amb
l'hetereo-gènia
estructuramunicipal catalana;
queconvin¬
dria repassartambé quin
ha
estatl'actitud dels di¬
ferents
Grups
polítics
quant ales votacions de
su¬ portal Govern
central delqual
és membre el Sr.
Martin
Villa;
i que enalgunes
ocasions li ha
sem¬ blat quedarrera
del
pretextdels
interessos de Ca¬
talunya
s'amagaven els
interessos de
Convergència
i Unió.
El Sr. Borrell invoca l'autoritat de
l'Alcaldia,
queestà
perdamunt
dels Partits,
perdemanar
que el temaquedi sobre
la taula i
secelebri
unasessió
extraordinària al cap
de
vuit
dies
afi de tractar-lo
exhaustivament donada la seva trascendència i
el
fet que
els Regidors,
com atais,
nohan rebut
pel
conductemunicipal ordinari
informació suficient.
El Sr.
Pujadas
davant la
necessitatque
els Mu¬
nicipis
disposin
de
l'adequada
representació
davant
d'altres Administracionspúbliques,
s'inclina
per¬què
la decisió
s'adopti
el
més aviat
millor;
i
pro¬testa per
les paraules
del Sr. Comas
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 397
d'Administració
Territorial, recordant-li
quel'im¬
puls de la Federació Catalana
de
Municipis havia
partit
de la
Conselleria
de
Governació
de
la
Gene¬
ralitat,
i mostrantla
seva estranyesaperquè
l'es-mentat Tinent d'Alcalde no
hagi fet al·lusió als
directius dels altres Partits també presents a
la
ca¬pital
andalusa.
El Sr.
Alcalde, amb
independència del
seucriteri
personal
favorable
adecidir
avui
la
propostado¬
nat que
molts
dels
puntsconflictius quedaran acla¬
rits a l'Assemblea constitutiva de la Federació Ca¬
talana,
proposa quesigui
el Ple
quedemocràtica,
ment es
pronunciï sobre l'ajornament
demanat
peralguns Regidors. Afegeix
queels Municipis
cata¬ lans nopoden impedir
queels de Castella
od'An¬
dalusia,
perexemple,
admetin la pervivència
en elsrespectius
territoris
de
les Províncies, institució
que, encanvi,
nofigura,
encongruència
amb la
posició de la
Generalitat,
ala
Federació
municipal
catalana en la sobirania de laqual cal tenir
con¬fiança.
El Sr. Comas
puntualitza
queés precisament
so¬ bre aquest punt queells
mantenen reserves.El Sr. Alcalde sosté que
l'Assemblea constituent
tindrà facultats perconfigurar la Federació Cata¬
lana com
cregui més
adient
i
dóna lectura
al'arti¬
cle del
projecte d'Estatuts relatiu
al'articulació
amb la FederacióEspanyola
perdemostrar
quedi¬
fícilmentpodria
ésser
redactat amb més
flexibilitat.
El Sr. Thió demana quela
documentació
peral
cabal coneixement de les propostes sotmesesal
Plenari es trametipersonalment
a totsi
cada
undels
Regidors
i
que,consegüentment,
el
present
cas no
sigui
unprecedent contrari
en aquestapràc¬
tica.
El Sr. Alcalde recull la
petició
del Sr.
Tbió
si
bésignifica
quela
proposta ques'està
analitzant,
ba estat débatuda exhaustivament anivell
polític,
i
així,
perexemple, els
Regidors del
seuGrup
n'estanperfectament
assabentats
perquè
l'equip
encarregatdels treballs previs
esconstituí
de
ma¬nera que
hi
tinguessin accés
totsels
Partits
presents
al Parlament o a les Alcaldies catalanes.
La Presidència sotmet a votació la
petició
de
deixar sobre la taula per set
dies
aquest punt
de
l'Ordre del
dia,
petició
quenomés
obté el
suport
favorable dels Srs.
Comas, Borrell,
Serratosa, Pons,
Tbió, Martínez
iCallén, Bueno,
Millans, Miró,
Sánchez i
Pradell, i Ponsetí, i
que, pertant,
noqueda acceptada.
S'aprova
l'adhesió
ala Federació
Catalana de
Municipis
amb
el
vot en contradels mateixos
onze
Regidors
que propugnavenajornar
la decisió
d'aquest
assumpte.A les divuit hores i vint-i-vuit minuts la Presi¬ dència crida a l'ordre a un grup
de
persones que es troben a la tribuna delpúblic i pretén
adre¬
çar-se
al Consell1
plenari, indicant
quela
via
regla¬
mentària a través de laqual els
ciutadans
i
les
en¬titats
cíviques
poden
fer sentir
la
seva veual
Con¬
sistori,
sónels
debatsprevis;
que enrebre's
una sol·licitud en tal sentit i no seracceptada pel
peti¬
cionari l'hora de
celebració,
les
Juntes generals de
les
Companyies
de Transports
tingudes
aquestmatí,
han deixat aparcats
els
temesobjecte de
la
petició
a fi de tenir
oportunitat
de celebrar el debat previ
demanat;
i queés
inadmissible la interrupció de
les deliberacionscorporatives
dels legítims
repre¬ sentants de la Ciutat. En ésser desoïda la seva cri¬da, la Presidència
disposa el desallotjament
dels
esvalotadors i
suspèn
provisionalment
la sessió
que,reestablert l'ordre a la
sala,
esreprèn deu
minuts
després.
El Sr. Alcalde expressa
el
seudisgust
perl'inci¬
dent anterior amb elqual s'ha volgut vulnerar la
capacitat
de
representació
de
la
Ciutat
que ostentenels membres del
Consistori;
i
explica
queel
dia
11
dejuny rebé
una cartadel President de la Fede¬
ració d'Associacions de Veïns queinteressava
unaresposta
als
puntsde la
campanyapromoguda
peraquella
entitat
contra¡la
puja de les tarifes dels
Transports
municipals
i
unasessió
plenària,
per a laqual demanaven la paraula,
quedeixés clara la
posturade l'Ajuntament
i del Govern
ifixés les
bases de la
política
municipal de
transports; que a les sessionsplenàries
només
poden fer
ús
de la
paraula aquells
que ostentenla
representació ciu¬
tadana a través d'unes elecions i per
això
la
parti¬
cipació dels ciutadans
escanalitza
pels debats
pre¬ vis alPle;
que una segona carta,del 17 de
juny,
que
insistia
en unpronunciament
de l'Ajuntament
sobre lapuja de les tarifes dels
transportsi
sugge¬ riales 19 hores pertenir el debat
previ,
fou
contes¬ tadasignificant l'entrada
envigor
de les
novesta¬rifes, acordades
pels
Òrgans
competentsi
aprova¬ des perla Comissió Superior de Preus de Catalunya
i oferint tenir el debatprevi
demanat
ales
10
d'aquest
matí.
Continua dient
que ales
6
d'aques¬
ta
tarda,
ja
enplena sessió, s'ba rebut
un nou escritpel qual
esrebutjava l'hora oferta
perla
Corporació
per ala celebració del debat
previ,
i
es demanava fer ús de la
paraula
enel
cursd'aquest
acte; queel Sr. Vallverdú ha
contestat verbalment queel
temade les tarifes
ja
estava debatut i quela
intervenció
en aquestasessió
eraimpossible
i
peraixò, precisament,
aquestmatí
s'ha aparcatfins
una properasessió
el
puntrelatiu
a la
programació
dels
nostres transports afi de
poder escoltar
enel
debat
previ
l'opinió de la Fe¬
deració d'Associacions de Veïns.Lamenta, doncs,
lapersistència d'actituds
que no acceptenels
ca¬ mins departicipació
i
sotales
quals s'amaguen
afanys de protagonisme
enlloc d'un esperit
de
ser¬ vei a la Ciutat. Ratifica queels debats previs
són
el canal de
participació de
les
entitats cíviques ciu¬
tadanes en les tasquesde l'Ajuntament
i
pensa,per tant,
demanar explicacions al President de la
Federació d'Associacions de Veïns perl'actitud
d'alguns dels
seusmlembres, d'interrompre les de¬
liberacionsd'aquest Consistori,
fet
queés
inad¬
missible.El Sr.
Pons,
en nompropi,
del
seuGrup
i
d'altres
companys queexerciren funcions
directives
ala
Federació d'Associacions de Veïnsdeplora
ques'hagi
pogutproduir
l'incident
queacabem de
viure i recolza les decisionsadoptades
perla
Pre¬
sidència; tanmateix
preconitza
aprofondir,
com esconvingué
en unPle
anterior,
els canals
de
parti¬
cipació
ciutadana, la
qual
es mou encara en un mónd'ambigüitats
queperjudica
atothom.
S'incorporen
ala
sessió
els Il·lms. Srs. Regidors
Maria FrancescaMasgoret i
Llardent
i
Frederic
Rahola i
Aguadé.
ORGANITZACIÓ
IREFORMA
ADMINISTRATIVA
Modificació de la Plantilla de Personal.
El
