Núm. 6 / Any LXXXVII 20 de febrer de 2000 Consell Municipal
Acta sessió 22-XII-1999 ... 338 Acords sessió 28-I-2000 ... 361
Comissió de Govern
Acords sessió 14-I-2000 ... 366 Acords sessió 28-I-2000 ... 370
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Creació del Consell Assessor d’Estratègies
Urbanes i nomenament dels seus membres 371 Establiment de les funcions de l’arquitecte en
cap i comissionat de l’Alcaldia
d’Infraes-tructures i Urbanisme ... 371 Creació del lloc de treball de Promoció de
Tu-risme i Qualitat de Vida ... 371 Modificacions de crèdit ... 372
Consells Municipals de Districte
Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 25-I-2000 377 Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 21-XII-1999 ... 377
Personal
Concursos i oposicions
Modificació tribunals del concursos oposicions restringit per a la provisió de 10 places de tèc-nic auxiliar d’Activitats Socials i de 3 places
de tècnic mitjà en Ciències Socials de l’IMH 378 Nomenaments
Nomenaments funcionaris eventuals ... 378
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el 22 de desembre de 1999 i aprovada el dia 28 de gener de 2000
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos de desembre de mil nou-cents noranta-nou, es reuneix el Plenari del Con-sell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concor-ren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Co-mes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ig-nacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Im-maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Oriol Pujol i Ferrusola, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé, Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Antoni Santiburcio i Moreno i Joaquim Molins i Amat i la Ima. Sra. M. Ángeles Treserra i Soler.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i trenta-cinc minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues ses-sions anteriors, ordinària i extraordinària, celebrades el 26 de novembre i el 3 de desembre de 1999, l’es-borrany de les quals ha estat tramès a tots els mem-bres del Consistori; i s’aproven.
En el despatx d’ofici el Plenari del Consell Munici-pal, acorda:
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 25 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5554), que aprova amb caràcter provisional, el règim de funcionament, composició i funcions de la Comissió Mixta de Protec-ció del Paisatge Urbà.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 25 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5561), que delega en Sr. Ramon García-Bragado i Acín la representació de l’Ajuntament en Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, en substitució del Sr. Borja Carreras-Moysi i Carles-Tolrà.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 29 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5601), que designa
membres del Consell d’Administració de l’Institut Muni-cipal de Mercats de Barcelona les persones següents: En representació dels comerciants, els Srs. Pere Llorens i Lorente, Joan Estapé i Mir, Pere Carbó i Loza, Alexandre Goñi i Febrer i Eugeni Sanz i Alonso. En representació de les organitzacions de consu-midors i usuaris, el Sr. Fèlix Gatell i Aparici.
En representació de les organitzacions sindicals, el Sr. Daniel Velasco i García.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 29 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5640), que desig-na els Ims. Srs. Xavier Casas i Masjoan i Ferran Mas-carell i Canalda representants de l’Ajuntament en el Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, en substitució de la Sra. Eulàlia Vintró i Castells i del Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 25 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5562), que desig-na l’Ima. Sra. Catalidesig-na Carreras-Moysi i Carles-Tolrà i el Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué representants de l’Ajuntament en el Patronat de la Casa de Misericòr-dia, en substitució de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan i el Sr. Albert Serra i Martín.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 25 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5563), que delega en l’Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic la represen-tació de l’Ajuntament en el Patronat del Centre Medi-terrani d’Investigacions Marines i Ambientals, en substitució del Sr. Josep Puig i Boix.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 2 de desembre de 1999 (S1/D/1999-5656), que modifica l’estructura administrativa i funcions de la Direcció de Relacions Internacionals, i també la denominació i composició de la Comissió Municipal de Cooperació Internacional, a partir d’ara Comissió Barcelona Soli-dària.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 1999 (S1/D/1999), que delega en el primer tinent d’alcalde i president de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme l’informe previ pre-ceptiu previst a l’article 91 del Text refós de la legis-lació urbanística vigent a Catalunya i 6 de les Nor-mes urbanístiques del Pla General Metropolità, sense modificar les competències atribuïdes a altres obres municipals en matèria de concessió de llicèn-cies d’obres, usos o activitats
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 1999 (S1/D/1999), que designa re-presentant de l’Ajuntament a Proeixample, SA, el Sr. Miquel Sánchez i López en substitució de l’Im. Sr. Oriol Pujol i Ferrusola, tot proposant-ne a la Junta General el nomenament com a membre del Consell d’Administració.
5747, 5749, 5751), que nomenen funcionaris even-tuals els Srs. Pere Calvó i Roca, Alejo Ollé i Bertran, Carles Escolà i Rivas, i Armand Giménez i Navarro i la Sra. Leo García i Toscano.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 25 de novembre de 1999 (S1/D/1999-5542), que traslla-da a la Generalitat, amb informe favorable, la propos-ta del canvi de denominació del CEIP Mare de Déu del Pilar per la de CEIP Parc de la Ciutadella.
Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 25 de novembre i 15 de desembre de 1999 (S1/D/1999-5564, 5887 i 5888), que aproven modificacions de crèdit del Pressupost de 1999 (generació de crèdits per ingressos) per import de 390.000, 1.088.203, 50.000.000, 9.235.400, 4.282.006 i 24.941.340 pes-setes.
Quedar assabentat de la signatura de les següents operacions de crèdit a curt termini: A) Amb el Banco Central Hispano, SA, per 3.000 milions de pessetes al tipus d’interès Mibor més un diferencial del 0,125%, i amb venciment el 9 de desembre del 2003; B) Amb la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona per 9.000 milions de pessetes al tipus d’interès Mibor més un diferencial del 0,125% i amb venciment el 7 de desembre del 2000; i també de la renovació el 10 de desembre de 1999 del contracte de crèdit, signat el 10 de desembre de 1996, amb el Banco Bilbao-Vizcaya, SA, per 5.000 milions de pessetes amb al ti-pus d’interès Mibor més un diferencial que en tal re-novació ha quedat reduït al 0,125%.
Quedar assabentat de l’acord de la Comissió de Govern, de 10 de desembre de 1999, que aprova definitivament el Projecte d’urbanització dels carrers de Fluvià i de Pere IV, per import de 71.076.229 pes-setes (427.176,74 euros) (inclòs el 16% de l’impost del valor afegit) formulat per la Organización Nacional de Ciegos Españoles (Once), conjuntament amb les modificacions aportades en annex.
Quedar assabentat de l’acord de la Junta de Go-vern de l’Institut de Cultura, de 25 de novembre de 1999, que aprova el conveni entre aquest Institut, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu-Molí Paperer de Capellades, regulador de la cessió en di-pòsit, per vint anys, dels fons documentals i materials propietat d’aquest Ajuntament que havien constituït l’antic Departament d’Història del Paper dels Museus Municipals d’Arts, i també del retorn de fons docu-mentals i materials al Museu-Molí Paperer i a la Bi-blioteca General d’Història de l’Art del Museu Nacio-nal d’Art de Catalunya.
Ratificar sengles acords de la Junta de Govern de l’Institut de Cultura, de 29 de juny de 1999, el primer dels quals aprova un reconeixement de crèdit per 4.983.000 pessetes a favor de l’Ajuntament de Barce-lona pels serveis prestats en l’Institut Municipal Bar-celona Espectacles (1992-1995); i el segon aprova un reconeixement de crèdit a favor de l’empresa Sapic per 39.935.390 pessetes per obres realitzades en es-pais d’interès històric i artístic i concedeix el crèdit ex-traordinari per finançar-lo.
El Sr. Álvarez expressa la seva sorpresa davant el reconeixement d’un crèdit per unes despeses no comptabilitzades de l’Institut de Cultura de Barcelona que daten del període 1992-1996.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5961), que disposa:
1r) Designar membres del Ple del Consell Econò-mic i Social de Barcelona les persones següents:
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Im. Sr. Ernest Maragall i Mira
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete Ima. Sra. Marina Subirats i Martori Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic Sr. Oriol Balaguer i Julià
Sr. Ignasi Ragàs i Prat Sra. Elisabeth Monfort i Barril Sra. Narcisa Salvador i Ripollés
2n) Designar membres del Comitè Executiu del Consell Econòmic i Social de Barcelona les persones següents:
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Sr. Ignasi Ragàs i Prat
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5962), que designa membres del Plenari del Consell Municipal de Con-sum les persones següents:
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic Im. Sr. Pere Alcober i Solanas
En representació dels diferents Grups municipals: Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Grup municipal Socialista
Im. Sr. Oriol Pujol i Ferrusola, Grup municipal de CiU
Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, Grup municipal Popular Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete Grup municipal d’ERC-EV
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Grup municipal d’IC-V
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5966), que designa membres del Consell Escolar Municipal les persones següents:
Vicepresidenta: Ima. Sra. Marina Subirats i Martori En representació dels diferents Grups municipals: Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, Grup municipal So-cialista
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán, Grup municipal d’IC-V
Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé, Grup municipal d’ERC-EV
Ima. Sra. M. Teresa Fandos i Payà, Grup municipal de CiU
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, Grup munici-pal Popular
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5967), que designa membres del Plenari del Consell de la Formació Pro-fessional i Ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona les persones següents:
Vicepresidenta primera: Ima. Sra. Marina Subirats i Martori
Vicepresidenta segona: Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla
Membres:
En representació dels diferents Grups municipals: Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic, Grup munici-pal Socialista
Im. Sr. Antonio Ainoza i Cirera, Grup municipal Po-pular
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Grup municipal d’ERC-EV
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Grup muni-cipal d’IC-V
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5964), que disposa:
1r) Designar membres del Plenari del Consell Mu-nicipal de Benestar Social les persones següents:
Vicepresidenta: Ima. Sra. Núria Carrera i Comes Membres:
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas
Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal Ima. Sra. M. Teresa Fandos i Payà Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello Ima. Sra. M. Àngels Treserra i Soler Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran
2n) Designar la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes presidenta de la Comissió Permanent de l’esmentat Consell.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5968), que designa membres del Plenari del Consell de les Dones de Barcelona les persones següents:
Presidenta: Ima. Sra. Núria Carrera i Comes Vicepresidenta: Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez
Membre: Ima. Sra. Marina Subirats i Martori Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5965), que disposa:
1r) Designar la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez vicepresidenta primera del Consell de Cent de Joves i el Sr. Jordi Solé i Aleu vicepresident segon de l’esmentat Consell.
2n) Designar el Sr. Miquel Zaragoza i Alonso se-cretari del Consell de Cent de Joves.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia que dis-posa:
1r) Designar la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes presidenta del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, i l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas vicepre-sident de l’esmentat Consell.
2n) Designar la Sra. Montserrat Borràs i Solé se-cretària del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5969), que de-signa membres del Plenari del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona les persones se-güents:
Presidenta: Ima. Sra. Núria Carrera i Comes Vicepresidenta primera: Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé
Membres en representació dels diferents Grups municipals:
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, Grup municipal So-cialista
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, Grup municipal de CiU
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, Grup munici-pal Popular
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Grup muni-cipal d’IC-V
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5970), que disposa:
1r) Designar membres del Plenari del Consell Mu-nicipal d’Immigració de Barcelona les persones se-güents:
Vicepresidenta primera: Ima. Sra. Núria Carrera i Comes
Membres en representació dels diferents Grups municipals:
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, Grup municipal So-cialista
Ima. Sra. Magda Oranich i Solagran, Grup munici-pal de CiU
Ima. Sra. M. Àngels Treserra i Soler, Grup munici-pal Popular
Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé, Grup municipal d’ERC-EV
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Grup muni-cipal d’IC-V
2n) Designar la Ima. Sra. Roser Veciana i Olivé membre de la Comissió Permanent de l’esmentat Consell
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5972), que designa membres del Plenari del Consell Municipal d’Associa-cions de Voluntariat de Barcelona les persones se-güents:
President: Im. Sr. Pere Alcober i Solanas
Vicepresidenta primera: Ima. Sra. Núria Carrera i Comes
Membres en representació dels diferents Grups municipals:
Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, Grup municipal Socialista.
Ima. Sra. M. Teresa Fandos i Payà, Grup municipal de CiU.
Ima. Sra. M. Àngels Treserra i Soler, Grup munici-pal Popular.
Im Sr. Jesús Maestro i García, Grup municipal d’ERC-EV.
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Grup muni-cipal d’IC-V.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5971), que designa membres del Plenari del Consell Municipal de Coope-ració Internacional per al Desenvolupament les per-sones següents:
Vicepresident primer: Im. Sr. Jesús Maestro i García Membres en representació dels diferents Grups municipals:
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas, Grup municipal So-cialista
Ima. Sra. Magda Oranich i Solagran, Grup munici-pal de CiU
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, Grup munici-pal Popular
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Grup muni-cipal d’IC-V
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5973), que designa membres del Plenari del Consell Municipal de Convi-vència, Defensa i Protecció dels Animals les perso-nes següents:
President: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Membres en representació dels diferents Grups municipals:
Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Grup municipal Socialista
Ima. Sra. Magda Oranich i Solagran, Grup munici-pal de CiU
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras, Grup munici-pal Popular
Im Sr. Jesús Maestro i García, Grup municipal d’ERC-EV
Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Grup municipal d’IC-V
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5974), que disposa:
1r) Designar membres del Plenari del Consell Mu-nicipal de Circulació, Disciplina i Seguretat Viària les persones següents:
Vicepresidenta: Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal, presidenta de la Comissió de Seguretat i Mo-bilitat.
Membres nats:
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, regidor ponent de Mobilitat.
Sr. Blas Alascio i Ruiz, gerent del Sector de la Via Pública.
Sr. Alfons Lluís Vidal i Verge, superintendent de la Guàrdia Urbana.
Sr. Pere Navarro i Olivella, director de Serveis de Transports i Circulació.
Membres en representació dels diferents Grups municipals:
Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, Grup municipal So-cialista
Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Grup municipal de CiU
Im. Sr. Antonio Ainoza i Cirera, Grup municipal Po-pular
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Grup municipal d’ERC-EV
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, Grup muni-cipal d’IC-V
2n) Designar el Sr. Jordi Rocha i Serra, assessor jurídic de Circulació, secretari del Consell Municipal de Circulació, Disciplina i Seguretat Viària.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5975), que designa membres de la Comissió d’Aparcaments les perso-nes següents:
Presidenta: Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal, presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobilitat.
Vicepresidents: Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, president de la Comissió d’Infraestructures i Urba-nisme.
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, regidor ponent de Mobilitat.
Membres:
Sr. Ramon García-Bragado i Acín, gerent del Sec-tor d’Urbanisme.
Sr. Blas Alascio i Ruiz, gerent del Sector de la Via Pública.
Sr. Alfred Morales i González, director general de Smassa.
Sr. Manuel Tuñí i Vancells, director de Patrimoni i Serveis Generals.
Sr. Pere Navarro i Olivella, director de Serveis de Transports i Circulació.
Sr. Josep M. Llauradó i Grau, Projectes Urbans i Infraestructures.
Sr. Jordi Rocha i Serra, assessor jurídic de Circula-ció, que actuarà com a secretari.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5976), que designa el Grup de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat, el qual quedarà integrat pels membres següents:
President: Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, presi-dent de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme.
Vicepresident i coordinador: Im. Sr. Francisco Nar-váez i Pazos, regidor ponent de Mobilitat.
Membres:
Un representant del Sector d’Urbanisme. Un representant del Sector de Serveis Generals. Un representant del Sector de Serveis Personals. Un representant del Sector de la Via Pública. Un representant de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució.
Un representant d’un dels Districtes de la ciutat Un representant del Consorci de Recursos i Inves-tigació per al Desenvolupament CRID), com a asses-sor del Grup de Treball.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5977), que designa membres de la Comissió de Telecomunicacions les persones següents:
President: Im. Sr. Ernest Maragall i Mira Membres:
Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal Ima. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic Sr. Josep A. Acebillo i Marín
Sra. M. Dolors González i Cuyàs Sr. Ramon García-Bragado i Acín Sr. Ricard Frigola i Pérez
Sr. Jaume Galofré i Crespí Sr. Lluís Olivella i Cunill Sr. Rafael González i Santos Sr. Jordi López i Benasat Secretari: Sr. Emilio Ruiz i Pérez
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5978), que designa membres de la Comissió de Tria i Eliminació de la Documentació Municipal les persones següents:
President: Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, president de la Comissió de Presidència i Hisenda.
Vicepresident: Sr. Ramon Alberch i Fugueras, arxi-ver en cap.
Vocals:
Sra. Irene Pagès i Perarnau, directora d’Adminis-tració General.
Sr. Josep M. Boleda i Rosell, Institut Municipal d’In-formàtica.
Sra. Joan Anton Rodríguez i Franco, Gabinet Jurí-dic Central.
Sr. Xavier Tarraubella i Mirabet, director de l’Arxiu Municipal. Administratiu.
Sr. Manuel Rovira i Solà, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Sr. Jordi Serchs i Serra, tècnic en arxius. Sra. Marina López i Guallar, historiadora. Sr. Josep M. Fradera i Barceló, historiador.
Sra. Carme Martínez i Rodríguez, tècnica de l’Ofici-na de l’Arxiver en Cap, que exercirà també les fun-cions de secretària de la Comissió.
representants de l’Ajuntament de Barcelona al Con-sell General de l’Associació Pacte Industrial de la Re-gió Metropolitana de Barcelona les persones se-güents:
Excm. Sr. Joan Clos i Matheu Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5979), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Co-missió de Control del Pla de Pensions les persones següents:
Sr. Jordi Ametlló i Lafuente, director d’Organització i Personal.
Sr. Fernando Daroca i Esquirol, director de Rela-cions Laborals.
Sra. Glòria Figuerola i Anguera, gerent del Districte de Sant Andreu.
Sr. Antonio Lleida i Lacueva, cap del Departament de Gestió Econòmica de Personal.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5982), que designa els membres del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5981), que designa els membres del Consell Ciutat i Comerç.
Quedar assabentat del decret d’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5980), que designa l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete vicepresident pri-mer de la Comissió Interdepartamental de Joventut i la Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez vicepresi-denta segona de l’esmentada Comissió.
Quedar assabentat del decret d’Alcaldia, de 20 de desembre de 1999 (S1/D/1999 5983), que actualitza la Comissió Interdepartamental Barcelona-ciutat Edu-cadora.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
Mesures de govern.
Efecte 2000.
La presidenta de la Comissió de Seguretat i Mobili-tat, Sra. San Miguel, explica les mesures adoptades davant la problemàtica de l’efecte 2000 per assegurar que tant els serveis que aquest Ajuntament ofereix com la ciutat funcionin correctament la nit del 31 de desembre a l’1 de gener. Diu que des de 1997 s’està treballant en l’elaboració de les corresponents pro-postes de caire col·lectiu mitjançant dues comissions, l’una interna i coordinada per l’Institut Municipal d’In-formàtica que ha canviat els programes informàtics, alhora que ha aprofitat l’ocasió per modernitzar al-guns dels seus equips amb una despesa d’uns 700 milions de pessetes; i l’altra externa i coordinada pel Servei de Protecció Civil, que verifica les mesures adoptades per les empreses de serveis bàsics per a garantir el correcte funcionament dels seus sistemes de subministrament a la població.
Concreta que el Sector de Serveis Generals, tot i haver-hi doble connexió, ha contractat grups electrò-gens per garantir el subministrament; que el Sector de la Via Pública disposa de les certificacions que garanteixen el subministrament dels serveis de
se-nyalització i comunicació; que les empreses de ser-veis bàsics i organismes que han col·laborat en els treballs han estat Fecsa, Enher, Telefònica, l’Auto-ritat Portuària, la Capitania Marítima, l’Entitat Me-tropolitana del Transport, Transports Metropolitans de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat, Renfe, el 061, l’Institut Municipal de Salut Pública, la Guàr-dia Urbana i els Bombers, els Serveis municipals de Manteniment, Emergències Socials, Circulació i Pro-tecció Civil.
Indica, també, que s’ha constituït una taula de coordinació que serà operativa des de les 12 hores del dia 31 de desembre fins a la mateixa hora de l’en-demà dia 1 de gener a l’edifici del Portal de l’Àngel i estarà coordinada amb la Generalitat i la Subdelega-ció del Govern; que s’ha confeccionat també un Pla d’emergència municipal davant les contingències que es puguin derivar de l’efecte 2000, a les quals l’Ajun-tament aplicarà tots els recursos al seu abast a més d’haver pres mesures d’autoprotecció mitjançant un sistema alternatiu per al subministrament elèctric a les instal·lacions crítiques, i d’haver assegurat les co-municacions de veu a través de la xarxa de telefonia mòbil de diferents empreses, la xarxa de radiocomu-nicacions de la Guàrdia Urbana i el Servei de Preven-ció i ExtinPreven-ció d’Incendis i Salvament i les línies punt a punt, però en canvi no ha pogut quedar duplicada la comunicació d’imatges, la qual depèn del subminis-trament elèctric de les respectives cameres situades per la ciutat; que els diversos serveis operatius que estaran alerta la nit esmentada, la Guàrdia Urbana, Manteniment i Serveis, Transports i Circulació, Emer-gències Socials i el 061, disposen del seu procedi-ment d’actuació i el de la Guàrdia Urbana preveu atendre els problemes que es puguin derivar de l’efecte 2000, col·laborar amb la Policia Nacional en les tasques de prevenció i seguretat, cobrir les vies principals i de connexió si alguna fallada impedís el funcionament dels semàfors, i prestar servei en els actes programats per a tal nit des de la Marató de Sant Silvestre a la Festa del Mil·lenni.
Acaba expressant la seguretat que en tal nit tot funcionarà normalment i que, en tot cas, els petits problemes que puguin produir-se no afectaran la ciu-tadania.
El Sr. Alcalde destaca que el dia 31 el Metro i els Ferrocarrils de la Generalitat funcionaran tota la nit i s’han pres les mesures necessàries per a garantir la prestació correcta de tal servei.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
Resoldre les al·legacions presentades a les Orde-nances fiscals per al 2000 i següents aprovades inicialment pel Plenari del Consell Municipal del 29 d’octubre de 1999.
Aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s’assenyalen en el document adjunt com a con-seqüència de l’acceptació parcial de les reclamacions presentades en els termes que resulten de les modifi-cacions introduïdes.
Resoldre les al·legacions presentades i aprovar de-finitivament el Pressupost General de l’Ajuntament i els dels seus organismes autònoms i societats muni-cipals per al 2000.
La Presidència disposa el debat conjunt dels tres dictàmens precedents, tal com es convingué a la Co-missió corresponent.
El president de la Comissió de Presidència i Hi-senda, Sr. Maragall, defensa conjuntament els tres dictàmens anteriors dient que el debat tingut a la Co-missió que presideix, sobre les Ordenances fiscals i de preus públics per a l’any vinent, ja deixà clara la posició de cada Grup i també quines al·legacions de les entitats ciutadanes i Grups municipals són accep-tades per la majoria i, per tant, centrarà la seva inter-venció en l’orientació global del Pressupost de l’any 2000, el primer del mandat, que és l’adequat per a una ciutat com Barcelona que està viva i té una po-tència i un ritme que la informació que es disposa dia a dia confirma, ja que el Pressupost presentat és ca-paç d’aportar a la ciutat la qualitat, l’equilibri i els serveis que els ciutadans demanen per construir el seu futur.
Subratlla, a continuació, que el Pressupost és la primera concreció del Programa d’actuació municipal que s’aprovarà la propera sessió, dintre de les previ-sions també del Marc econòmic pressupostari per al període 2000-2003, on s’ofereix l’evolució previsible de les magnituds bàsiques de despeses, d’obtenció d’ingressos, de realització d’inversions i de reducció de l’endeutament; i que preveu, continuar la política de reducció progressiva de la pressió fiscal, un crei-xement molt petit dels ingressos propis, és a dir, els impostos, les taxes i els preus públics i una evolució molt positiva de la participació en els ingressos de l’Estat d’acord amb els pactes establerts per al quin-quenni.
Explicita que tals recursos s’apliquen a uns objec-tius, perfectament prioritzats que reflecteixen una cer-ta continuïcer-tat com és lògic en una Administració que té assignats, en bona part, uns serveis públics indefu-gibles, però més enllà d’això s’hi fan també evidents l’accent i l’èmfasi que l’actuació municipal pretén po-sar en el present mandat:
a) la qualitat en tots els aspectes que conformen la vida i el funcionament de la ciutat i tots els serveis que ho fan possible com ara el manteniment i la nete-ja, la qual és, per cert, objecte d’un altre punt de l’or-dre del dia d’avui;
b) la cohesió social, aspecte en el qual l’Ajunta-ment procura dur al límit de les seves disponibilitats de recursos els serveis que presta en funció de les seves competències, i està maldant per a aconseguir un esforç compartit i corresponsabilitzat amb la Ge-neralitat de Catalunya perquè el desplegament de la Carta permeti anar molt més enllà, un cop constituïda la nova Administració autonòmica, de manera que cada Administració aporti els recursos que li perto-quen per tal que es puguin prestar degudament els serveis de residències per a gent gran, escoles bres-sol, educació, cultura i habitatge;
c) l’espai urbà amb inversions no gaire espectacu-lars per la seva envergadura econòmica, però que permetin portar fins a l’últim racó ciutadà la qualitat urbana aconseguida ja en bona part dels barris i in-drets de la ciutat, objectiu al qual se li dedica un es-forç ben evident;
d) el foment de la promoció econòmica amb un es-forç perquè la potència de la ciutat es pugui materia-litzar en tota la seva magnitud;
d) la millora de la capacitat operativa de l’Ajunta-ment mitjançant l’oferta pública d’ocupació que es concretarà en els camps de la Guàrdia Urbana, els serveis tècnics d’inspecció i de descentralització, els serveis socials i, també, els serveis veterinaris per fer front a les necessitats de control alimentari.
Posa en relleu també els 32.000 milions de pesse-tes previstos en inversió directa i la continuïtat de la indirecta, com també del procés de reducció de l’en-deutament, el qual se situarà en una taxa per dessota del volum d’ingressos ordinaris.
Considera, en conclusió, que el Pressupost pre-sentat és el que la ciutat demana i l’Ajuntament, una vegada més, està en condicions d’oferir; i que s’hi afegeix una ràpida aprovació de la Carta a partir de la nova legislatura que s’encetarà el març, on es preveu un nou règim economicofinancer que elimini algunes de les rigideses que el sistema impositiu pateix ac-tualment, el vaixell municipal podrà navegar a tota vela durant el present mandat.
El Sr. Puigdollers agraeix, primerament, l’accepta-ció de l’al·legal’accepta-ció del seu Grup, gràcies a la qual els habitatges acollits a algun règim de protecció pública gaudiran d’una rebaixa del 50% en l’impost sobre els béns immobles.
Mostra, després, la seva sorpresa perquè el Sr. Maragall hagi canviat el discurs del govern munici-pal que fins ara feia bandera de la reducció del dè-ficit públic i la generació d’estalvi corrent que per-metien finançar unes inversions cada vegada més grans, les quals donaven resposta a les necessitats de la ciutat, però deixant de banda que la reducció del dèficit públic i de l’endeutament i l’increment de la inversió tenia com a conseqüència la reducció de la despesa corrent i la disminució de la qualitat dels serveis.
Recorda que l’audiència pública convocada en re-lació amb el Programa d’actuació municipal, la qual tingué lloc dimarts amb una afluència de públic més aviat escassa, un dels intervinents criticà que la prova de fums sobre el cobriment de la ronda del Mig es fes en diumenge quan ja portava molts mesos oberta al trànsit, que no s’hagués fet cap prova sobre la inundabilitat de Cerdà i que a l’Eixample hi havia el problema de l’aparcament en doble fila.
Esmenta també que en la reunió del Consell de Districte de Sant Martí, el representant de l’Associa-ció de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa trobà bé les obres que s’hi projectaven, però li semblà prioritari fer determinats equipaments.
Comenta que les intervencions citades tenen un especial relleu davant la línia política que considera important invertir molt en remodelacions de carrers i espais públics, quan això no és prioritari per als ciuta-dans, que demanen serveis adreçats a les persones i que no hi hagi recança a invertir no en pedres, sinó en equipaments públics o privats que permetin donar més qualitat de servei als ciutadans, encara que ge-nerin despeses de personal, cosa que li fa por a l’equip de govern, com posen ben de manifest les protestes de la Guàrdia Urbana i de les persones que presten serveis d’assistència primària externalitzats.
no entén que el govern municipal s’amagui en un dis-curs sobre competències i oblidi que tant la Llei de règim local com la Carta imposen a l’Ajuntament la prestació dels serveis que els ciutadans reclamen: per tant, el seu Grup demana a l’equip de govern que recuperi la capacitat d’acció, perquè no pot ser que en el tombant del segle XX aquest Ajuntament sigui l’única Administració que s’oblidi de l’estat del benes-tar, i per això ha formulat la seva proposta de pressu-post que inverteix menys en pedra, però dóna res-posta a les necessitats ciutadanes.
Pregunta si realment l’equip de govern creu que els Pressupostos presentats són progressius i donen resposta als reptes de la sostenibilitat perquè, con-cretament, no hi ha encara una fiscalitat lligada amb els aspectes ambientals (a pesar que el seu Grup fa molts anys que la demana), i la gent paga igual tant si contribueix a fer la ciutat més sostenible com si no, perquè no s’ha estat capaç de trobar un sistema de fiscalitat municipal d’acord amb el principi “qui conta-mina, paga”.
Diu, en conclusió, que la ciutat necessita per a l’any 2000 uns Pressupostos que donin resposta a les necessitats ciutadanes, siguin progressius i per-metin assolir una ciutat sostenible, objectiu que els Pressupostos presentats no assumeixen i, per això, el Grup de Convergència i Unió els votarà negati-vament.
El Sr. Álvarez, després de precisar que la subven-ció del 50% de la quota de l’impost sobre els béns immobles durant tres anys per als habitatges que estiguin acollits a algun règim de protecció oficial ha estat demanada també pel Grup Popular, considera encertada la decisió de debatre conjuntament les Ordenances fiscals i de preus públics i els Pressu-postos de l’any vinent, perquè els ingressos tribu-taris constitueixen una part essencial dels Pressu-postos.
Significa que, sumant les formulades a les Orde-nances i als Pressupostos el seu Grup ha presentat una setantena d’al·legacions que, si haguessin estat acceptades, permetrien parlar avui d’unes Ordenan-ces i uns Pressupostos alternatius, tanmateix en ha-ver-se’n acceptat tan sols quatre a les Ordenances, el debat ha de girar al voltant del document formulat per l’equip de govern.
Respecte a les Ordenances, indica que les al·le-gacions tenien per objecte aconseguir una fiscalitat més baixa, més justa i més fàcil, com ho serà gràcies a la iniciativa seva sobre el rebut únic que s’implantà enguany per a la Vila Olímpica i s’estendrà l’any vi-nent a dos Districtes.
Inquireix quina raó objectiva justifica que Barcelona tingui la fiscalitat local més alta d’Espanya i que, con-cretament, per l’impost sobre els béns immobles aquí es pagui el doble que a Madrid, ja que ara no hi ha cap esdeveniment extraordinari -com ho foren en el seu moment els Jocs Olímpics- que justifiqui l’escreix d’esforç fiscal que s’exigeix als nostres ciutadans, i tanmateix l’al·legació en tal sentit presentada pel seu Grup ha estat rebutjada pel govern municipal.
No entén tampoc com un govern que es diu d’es-querres i amb sensibilitat social hagi rebutjat també, entre altres, les següents al·legacions seves que pro-posaven:
a) una subvenció del 25% de la quota de l’impost sobre béns immobles a les comunitats de propietaris
que instal·lessin plaques solars per a la producció d’energia elèctrica;
b) una subvenció del 40% de la quota de tal impost als joves que adquirissin un habitatge, si la seva ren-da familiar no superava en quatre vegades el salari mínim interprofessional;
c) una subvenció del 20% de la quota del mateix impost als subjectes passius amb tres fills o més, me-sura que està en sintonia amb les propostes del Sr. Almunia;
d) una subvenció del 60% com a màxim de les quotes de l’impost que ve esmentant als subjectes passius titulars d’habitatges afectats per aluminosi, mentre no es resolgui aquest problema;
e) una subvenció del 15% de la quota de l’impost sobre l’activitat econòmica als subjectes passius que presentessin una auditoria d’estalvi econòmic o un pla de reducció del seu impacte ambiental o acredi-tessin la utilització d’energies renovables en el 25% dels seus consums;
f) una subvenció del 25% de les quotes del mateix impost a les galeries d’art per tal d’afavorir l’activitat cultural.
Anticipa, doncs, el vot negatiu dels membres del Grup Popular a les Ordenances fiscals i de preus pú-blics per al 2000, en haver-se-li acceptat només qua-tre, i encara parcialment, de la treintena d’al·lega-cions presentades.
Tocant després als Pressupostos, comenta que han estat rebutjades les trenta-quatre al·legacions del seu Grup, que tenien per objecte millorar els serveis municipals i la mobilitat, fer més urbanisme de qua-litat als Districtes, més inversions de ciutat, més pe-tites inversions als barris, més zones verdes, més espais públics, més equipaments i més habitatge, te-nir una ciutat més neta, reduir la contaminació acústi-ca i ambiental i ampliar la plantilla de la Guàrdia Ur-bana, la qual disminueix en trenta-tres persones en els Pressupostos presentats per l’equip de govern municipal, igual com la del Cos de Bombers ho fa en altres vint.
Addueix que els Pressupostos en debat es limiten a donar una xifra global d’inversions, però no detallen quines actuacions inversores es pensa fer, és a dir, com s’esmerçarà tal partida global; que són expan-sius en les despeses corrents i regresexpan-sius en les inversions; que són també electoralistes en la com-posició i distribució de la despesa; que contenen aspectes tècnicament incorrectes i que no apliquen una autèntica política de sanejament financer i així l’amortització del 80% dels crèdits d’aquest Ajunta-ment no s’encetarà fins d’aquí a tres o quatre anys, cosa que hipoteca l’actuació del govern municipal en el futur.
Significa que el seu Grup ha demostrat la possibili-tat d’estalviar entre 7.000 i 8.000 milions de pessetes en despesa corrent, com ara les corresponents al Ga-binet de l’Alcaldia (372 milions), Relacions Públiques (430 milions), Publicacions (545 milions), Publicitat (2.242 milions), Barcelona Televisió (857 milions) i Consorci de Comunicació Local (138 milions), que to-talitzen 4.500 milions de pessetes, per millorar les corresponents als serveis personals, però el govern municipal no ho ha acceptat.
ciu-tadans li haguessin donat la seva confiança en les darreres eleccions, i per això hi votarà en contra.
El Sr. Maestro declina reiterar les consideracions exposades en el debat d’aprovació inicial de les Or-denances fiscals i de preus públics i dels Pressupos-tos i anuncia el vot favorable del Grup d’ERC-EV a uns Pressupostos de l’esquerra plural, que són el re-flex econòmic del pacte polític també recollit en el Programa d’actuació municipal.
Constata que Barcelona, com Catalunya, té un fi-nançament clarament insuficient, però l’equip de go-vern procura que això no repercuteixi en una disminu-ció dels serveis socials i puguin aconseguir-se millores per a les classes populars.
Pensa que no és el moment d’encetar un debat so-bre què és progressisme, però observa que la sostenibilitat està ben recollida en els Pressupostos perquè “el principi qui contamina, paga” no sembla al seu Grup gaire progressista, sinó clarament reaccio-nari, atès que qui contamina molt té capacitat per anar pagant i continuar contaminant: li sembla, doncs, preferible defugir la demagògia fàcil i introduir criteris progressistes de fiscalitat ecològica i soste-nibilitat.
Precisa que el seu Grup ha procurat introduir en els documents en debat mecanismes que incentiven l’ús d’energies renovables, però cal també aconse-guir que les companyies elèctriques, sobre les quals, per cert, el Govern del Partit Popular té alguna res-ponsabilitat, facilitin la connexió a la xarxa dels ciuta-dans i associacions que en generin.
Posa en relleu la importància dels Pressupostos en debat de cara al sanejament de les finances mu-nicipals i a l’aprofundiment de la prestació de ser-veis socials a les persones que viuen en condicions més precàries, per les quals han d’apostar els par-tits d’esquerra; i també l’aposta decidida que fan pel transport públic. Hi afegeix que reafirmen la catala-nitat de Barcelona i la seva condició de capital de Catalunya i permeten actuacions en diversos àmbits per fer conèixer la realitat de Catalunya i dels nos-tres ciutadans i ciutadanes, la qual és clarament progressista i solidària, ja que comprenen previsions per a la II Conferència Europea de Drets Humans, el Servei Interreligiós, el Programa “Recuperem la Me-mòria”, la contribució a la pau en diverses zones en conflicte i la cooperació i solidaritat internacional que s’acosta al 0,7%, percentatge que se sobrepassarà al final del mandat. Agrega que el Consorci de Turis-me exportarà a tot el món nous àmbits de coneixe-ment de la ciutat.
Diu, en resum, que el seu Grup se sent correspon-sable dels Pressupostos formulats per l’esquerra plu-ral, que són progressistes, no fan demagògia i es de-diquen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
El Sr. Forradellas expressa el vot favorable del Grup d’IC-V als documents en debat d’acord amb la línia exposada en els debats d’aprovació inicial.
Comenta que les Ordenances introdueixen millores en la fiscalitat ecològica, encara que algun dia caldrà parlar seriosament de les ecotaxes; que resulta molt fàcil demanar petites bonificacions que estèticament queden molt bé, i, en canvi, no responsabilitzar-se d’una política econòmica del Govern central que pre-determina les polítiques que després es podran apli-car a escala municipal; que concretament l’Estat ha
donat 1,3 bilions de pessetes a les companyies elèc-triques, quan hi ha 300.000 aturats amb càrregues fa-miliars que no reben cap mena d’ajut, i practica una política fiscal regressiva i una política de privatitza-cions de les grans empreses públiques rendibles, la qual desvia ingressos cap un entorn que acreix el seu poder econòmic i mediàtic amb uns resultats ben co-neguts per tothom.
Puntualitza que l’al·legació que s’ha acceptat sobre la bonificació de la quota de l’impost sobre els béns immobles acollits a algun règim de protecció pública, el Patronat, ja l’està aplicant des de fa temps; i que en qualsevol cas el govern municipal està en dispo-sició de garantir a les famílies amb dificultats econò-miques els ajuts necessaris perquè puguin pagar tal impost.
Destaca que l’audiència pública és un mecanisme de participació molt positiu que hauria d’ésser imitat per altres Administracions, per mitjà del qual els ciu-tadans poden fer arribar les seves opinions al govern de la ciutat.
Referint-se als Pressupostos, fa una primera refle-xió sobre l’oferta pública d’ocupació advocant per la cobertura del màxim nombre de places possibles, bretot pel que fa als veterinaris, els treballadors so-cials, el Cos de Bombers, i la Guàrdia Urbana, cas aquest en el qual s’ha de tenir present a més: a) el necessari rejoveniment de la plantilla, partint de la in-corporació d’un mínim anual ampliable de 50 guàr-dies nous; b) l’excés d’hores extres quan s’hauria d’aconseguir que la majoria dels treballadors de l’Ajuntament faci la jornada de 35 hores que figura en els programes de tots els Partits integrats en l’equip de govern; c) el model policial a aplicar a la ciutat; d) el fet que la prevenció és l’element clau d’una política de seguretat progressista i avançada, en una ciutat com Barcelona que està donant exemple en aquest camp i així la delegada del Govern elogià recentment el model de la nostra Ciutat, tant pel que fa als judi-cis ràpids com pel que fa a la seguretat. Reitera la seva preocupació sobre l’oferta pública d’ocupació i la necessitat de trobar mecanismes de diàleg amb els sindicats.
Entrant en el contingut dels Pressupostos, hi su-bratlla: la importància que, seguint la preocupació cada vegada més present a la societat, es dóna als programes de participació ambiental, d’incentivació de les inversions en l’estalvi energètic i en l’ús de les energies renovables; el manteniment de les políti-ques socials i d’atenció a les persones, que són claus en aquest Ajuntament tot i els dèficits existents en re-sidències, centres de dia i guarderies; la potenciació del Pla del gestió de residus que exigeix un pacte per la neteja, en la qual s’ha d’involucrar tota la Ciutat a través dels mecanismes de participació i informació per poder fer un salt qualitatiu en la recollida selecti-va; la importància dels recursos que s’assignen als Districtes; i els elements de política de sòl i habitatge protegits, als quals es destinen uns 4.000 milions de pessetes.
Acaba assenyalant la necessitat de continuar avan-çant en el desenvolupament de la Carta i demanant que quan el Parlament de Catalunya discuteixi els Pressupostos de la Generalitat, els Grups parlamen-taris de les forces polítiques presents en aquest Con-sistori hi defensin les partides destinades a la ciutat de Barcelona.
La presidenta de la Comissió de Benestar Social, Sra. Carrera, rebat les observacions dels Grups de l’oposició sobre els quantitats que es destinen a ser-veis socials i l’atenció a les persones precisant:
a) que les partides destinades a serveis socials no baixen, sinó que pugen, segons l’Índex de preus al consum;
b) que s’està treballant en la confecció del mapa de serveis socials que la ciutat necessita;
c) que a l’espera de determinar el nou cofinança-ment, el govern municipal ha d’ésser serè a l’hora d’elaborar els seus pressupostos, perquè desitja que la constitució del Consorci de Serveis Socials sigui ràpida i es faci de la millor manera possible atès que enguany, en matèria de residències per a la gent gran, l’Ajuntament n’ha finançat un 83%, els usuaris el 17% i la Generalitat res, i en matèria d’habitatges tutelats, l’Ajuntament n’ha finançat el 92%, els usuaris el 8% i la Generalitat tampoc res.
Demana que no es caigui en la demagògia política de fer intervencions que puguin crear confusió en persones vulnerables; fa avinent que la Generalitat ha fet aquest any una aportació del 23% als serveis socials d’aquest Ajuntament, percentatge que ha de canviar els propers mesos; i confia que el present mandat s’enceti una etapa de col·laboració amb la Generalitat, per a la qual demana l’ajut de tot el Con-sistori.
El Sr. Maragall limita la seva contestació a les in-tervencions dels representants dels Grups de l’oposi-ció als aspectes que no han estat abordats per les in-tervencions d’altres membres de la majoria, i diu, primerament, que no pot allargar-se en debats sobre principis de fons, però que en la intervenció del Sr. Puigdollers s’han posat de manifest les dues mane-res diferents d’entendre el paper d’un govern local, ja que ha parlat de no invertir tant en pedres en un in-tent va de desprestigiar l’actuació transformadora que el govern municipal ve fent des de fa molts anys, quan la millor manera de crear prosperitat i igualtat és actuar en l’espai urbà, donar qualitat a la ciutat, inver-tir en equipaments i fer que els ciutadans es reconci-liïn amb la Ciutat: aquesta és la manera progressista que els governs d’esquerra han desenvolupat, a més de dur fins al límit, que han procurat estirar cap amunt, les seves competències i obligacions amb els serveis a les persones. Hi afegeix que l’Ajuntament ve demanant des de fa anys la transferència dels ser-veis socials i també la preveu la Carta: cal, doncs, aplicar-la ja i així es podrà veure si les ambicions de l’equip de govern en tal terreny poden conduir a una gestió de tals serveis millor que la que s’està produint des d’un altra Administració, pot ser només pel fet d’ésser més llunyana.
Insisteix que Barcelona, si el govern de Catalunya fa confiança a la seva capital, farà quedar bé Catalu-nya, perquè la nostra ciutat ha estat capaç de crear motlles en educació, en qualitat dels serveis socials i en transformació urbanística i així ho demostrarà comptant amb la col·laboració de tots.
Considera que determinades crítiques responen a una determinada concepció de la gestió pública que llença diners sobre els problemes enlloc d’invertir-hi per intentar resoldre’ls amb polítiques d’estratègia llarga i ambiciosa, tanmateix el govern municipal, en lloc de llençar diners als problemes, seguirà adminis-trant-los tan bé com sap, i ho ha demostrat, creant les condicions perquè la igualtat, la prosperitat i la quali-tat arrelin a la nostra ciuquali-tat, sense escudar-se en si en té o no la competència: espera, doncs, que tot el Consistori l’acompanyi en les negociacions amb el Govern de l’Estat i en el Congrés dels Diputats per aconseguir un règim econòmic i financer que alliberi l’Ajuntament dels límits i frens a les seves ambicions i capacitats.
Creu que en el plantejament que han fet els Grups de l’oposició sobre la fiscalitat, hi ha una certa confu-sió, perquè oblida que el sistema impositiu municipal és més aviat rígid i poc sensible a la conjuntura eco-nòmica i les polítiques de redistribució i de foment es-tan en altres àmbits fiscals: per es-tant, les propostes d’exempcions, bonificacions i subvencions sobre la fiscalitat municipal obliden que aquesta només re-presenta el 10% de les quantitats que els ciutadans paguen en impostos mentre que el 90% restant el pa-guen a altres Administracions en figures que estan més lligades amb les polítiques de redistribució, fo-ment i igualtat i en les quals s’han de practicar les desgravacions, en lloc d’intentar arrabassar xavalla d’un sistema fiscal més aviat esquifit com és el local, almenys mentre no s’implanti el nou règim fiscal pre-vist a la Carta.
Pensa que la fiscalitat mediambiental és important, però només ara es donen condicions per començar a plantejar-la des del punt de vista local, perquè amb la Llei sobre el cicle de l’aigua i un Pla de residus tot just posat en marxa, hi ha un panorama més complet que permet plantejar polítiques pròpies; tanmateix l’Ajun-tament fa tot el que pot en aquest terreny com queda ben palès en la nova taxa de clavegueram, adaptada a la Llei esmentada, i en la taxa d’escombraries dels negocis.
Significa, també, que les referències a l’alta fiscali-tat de Barcelona són cada cop menys certes, perquè si en un determinat moment se li demanà a la ciutat un esforç a termini llarg i mitjà, que va entendre i compartir, des de fa temps està disminuint la distàn-cia amb altres ciutats, perquè mentre les grans ciu-tats es veuen obligades a augmentar la seva pressió fiscal i el seu endeutament per poder actuar, Barcelo-na els està reduint i, tanmateix, no per això deixa d’estalviar ni de reduir l’endeutament i està especta-cularment davant d’altres ciutats en les seves xifres d’inversió per habitant i de despeses en serveis no obligatoris per habitant.
Indica que les xifres relatives a la plantilla munici-pal són les que avui és poden conèixer, i estan a les resultes de la Llei dels pressupostos generals de l’estat i del Pla de jubilacions anticipades, dades en funció de les quals es decidirà l’oferta d’ocupació pública de l’any vinent, en el qual les dotacions de la Guàrdia Urbana ni del Cos de Bombers no disminui-ran pas.
municipal; que la despesa augmenta en 4%, en part gràcies al bon comportament dels recursos provi-nents de l’Estat, perquè l’èmfasi es posa en el mante-niment i en la qualitat de l’espai urbà i perquè s’han traspassat al capítol 4 més de 1.000 milions de pes-setes que s’aporten als transports metropolitans de Barcelona i que abans figuraven en el capítol 7.
El Sr. Narváez comenta que precisament aquest matí ha rebut a les oficines del Districte una trucada del president de l’Associació de comerciants del Clot-Camp de l’Arpa de signe totalment contrari al del membre de l’Associació de Veïns citat pel Sr. Puig-dollers.
El Sr. Puigdollers expressa la seva sorpresa da-vant les paraules del Sr. Maestro sobre el criteri “qui contamina, paga” i fa notar que el Grup d’IC-V ha fet un plantejament sobre la plantilla molt similar al del Grup de CiU i, això no obstant, votarà a favor dels Pressupostos per a l’any vinent.
Observa també que la Llei d’acompanyament dels Pressupostos de l’Estat suprimeix la limitació del 25% en la taxa de reposició del personal; que la sosteni-bilitat està present en el discurs de la societat, però no tant en els fets i menys encara en els d’aquest Ajuntament; que la despesa social augmenta en el mateix percentatge que l’Índex de preus al consum, però menys que la despesa general de l’Ajuntament, i en tot cas, l’equip de govern no compara pas l’aug-ment de la fiscalitat municipal amb tal índex, sinó amb el producte interior brut; que la Sra. Carrera no ha esmentat les quantitats que la Generalitat s’ha gastat directament en els habitatges tutelats i resi-dències que gestiona la ciutat; que, evidentment, hi ha dos models de ciutat; i que la seva intenció no serà mai desprestigiar ningú, però està preocupat perquè a Ciutat Vella, malgrat les importantíssimes transformacions físiques que s’hi han fet aquests úl-tims anys, alguna cosa no acaba d’anar prou bé en vista de les protestes veïnals que s’han produït els darrers dies, perquè manquen unes sensibilitats i unes actuacions que no tenen res a veure amb les pedres.
Assenyala, també, que li costa trobar en els Pres-supostos en debat les inversions que aquest Ajunta-ment pensa fer en equipaAjunta-ments, tret els culturals, la majoria dels quals es fan per mitjà de consorcis amb altres altres Administracions: així no hi ha trobat ni un sol duro per a residències per a gent gran ni per a es-coles bressol.
Opina que aquest Ajuntament i l’Entitat Metropolita-na dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Resi-dus són les úniques Administracions públiques que no estan complint el pacte de l’aigua, i l’any vinent part del cost del tractament de les escombraries es continuarà cobrant a través del rebut de l’aigua.
El Sr. Álvarez matisa: a) que no comparteix el dis-curs de l’equip de govern de culpar la Generalitat i l’Estat de tots els mals de la Ciutat, perquè cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats; b) que no se li ha rebatut la xifra de 3.591 milions de pessetes que, segons els seus càlculs, aquest Ajuntament esmerça despeses d’imatge, quan està dedicant 3.618 milions a protecció civil i Guàrdia Urbana; c) que, concreta-ment, els 995 milions que es destinen a Barcelona Televisió i al Consorci de Comunicació Local superen les quantitats que es destinen al Fons d’inversió dels Districtes de les Corts (677 milions), Sarrià-Sant
Gervasi (843 milions), o Gràcia (777 milions); d) que, segons les seves dades, la plantilla pressupostària de la Guàrdia Urbana passarà de 2.595 a 2.562 perso-nes amb una disminució de 33 i, per tant, si realment es pensa ampliar-la en l’oferta d’ocupació pública, els Pressupostos ho haurien de reflectir; i e) que en l’au-diència pública el Sr. Fraile, secretari general del Consell de Gremis, demanà una reducció real i no només una congelació dels impostos i taxes, la qual es deu al fet que els impostos ja no poden pujar més perquè estan en el límit màxim legal.
El Sr. Portabella puntualitza que, per al seu Grup, la frase “qui contamina, paga” no explicita prou la fi-nalitat primordial, que és que es deixi de contami-nar, i, per això, defensa la substitució de tal frase per la de “qui contamina, s’ha de reconvertir”, ja que a qui contamina li pot resultar més barat pagar i con-tinuar contaminant que no pas reciclar-se: per tant, la primera frase està aferrada a un passat que les polítiques progressistes han de fer evolucionar.
El Sr. Puigdollers replica que tal frase podrà ésser superada quan els costos ambientals s’hagin interio-ritzat en els preus, cosa que avui encara no s’ha aconseguit; i que quan l’any passat féu unes refle-xions sobre la fiscalitat mediambiental, el Sr. Maragall li contestà que aleshores no tocava parlar-ne, com ha tornat a fer ara.
El Sr. Alcalde subratlla que la primera obligació so-cial de qui contamina és deixar de fer-ho.
El Sr. Cuervo afirma que l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus compleix rigorosament el pacte de l’aigua i el pacte de residus, com quedarà ben clar en el debat que es tindrà en el Consell Metropolità; i suggereix que enca-ra que l’incendi ja estigui apagat, no es caigui en la temptació de trepitjar la mànega del bomber.
El Sr. Puigdollers significa que el seu Grup es ca-racteritza per la seva voluntat de trobar acords i, per tant, no pot acceptar les darreres paraules del Sr. Cuervo; i que el 2000 els ciutadans continuaran pa-gant la taxa ambiental de gestió de residus metropoli-tans dins el rebut de l’aigua encara que, en lloc de fer-ho en funció del consum, ho faran en funció del ti-pus d’habitatge.
El Sr. Cuervo replica que ell tampoc pot acceptar els retrets d’incompliment del pacte de l’aigua que ha fet el Sr. Puigdollers, quan tal pacte s’està complint escrupolosament en tots els seus continguts.
El Sr. Maragall considera que la proposta que ha fet el Sr. Puigdollers, de continuar augmentant el compte de despeses de suplència va més enllà del nostre marc competencial i hauria d’esperar una dis-cussió global amb tots els elements damunt la taula, en benefici d’una política seriosa de diàleg i aportació que prengui les decisions en virtut dels dèficits que resultin dels mapes que ha esmentat la Sra. Carrera, sobretot quan, a més, tals decisions poden tenir ca-buda dins el Programa d’actuació municipal.
pessetes, i afegint-hi encara altres polítiques la quan-titat resultant seria molt superior; que l’equip de go-vern considera necessària una televisió local de ca-ràcter públic i una emissora de ràdio parcialment finançada per aquest Ajuntament en vista del caràcter monopolístic que tenen els serveis públics d’informa-ció en el nostre país; i que la plantilla de la Guàrdia Urbana augmentarà.
Matisa també que a l’audiència pública, el Sr. Fraile felicità l’equip de govern per haver recollit al-gunes de les seves al·legacions, encara que fes una crida, legítima, dels sectors interessats a rebaixar els impostos.
La Sra. Veciana insisteix que per a superar la fór-mula “qui contamina, paga” es necessiten grans do-sis de pedagogia i, tanmateix, encara no s’han rebut de la Generalitat els 1.000 milions de pessetes des-tinats a la sensibilització, pedagogia i ensenyaments ecològics.
El Sr. Álvarez puntualitza que el seu Grup no de-mana el tancament del 010, sinó precisament la re-ducció en 200 milions de la partida de protocol per potenciar-lo.
S’aproven, amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet i la Sra. Balseiro, els dictà-mens núms. 2, 3 i 4 relatius a les Ordenances fiscals i de preus públics i als Pressupostos per al 2000.
Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost 1999, per un import de 169.199.858 pes-setes (1.016.911,63 euros), de conformitat amb la do-cumentació adjunta (dos annexos amb referències 99111890 i 99120190), considerant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet i la Sra. Balseiro.
Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril de 1990, reconeixements de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de 1999, per un import de 105.131.984 pessetes (631.855,95 euros). Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost de 1999, corresponents als reconeixements de crèdit del present expedient, de conformitat amb la documentació que s’adjunta, amb tres annexos referències 99080390, 99111090 i 99112990, considerant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
S’aprova el dictamen anterior amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet i la Sra. Balseiro.
Adjudicar, com a resultat del concurs promogut, la concessió per a l’adequació, gestió i explotació d’un establiment de restauració en el local A, situat al pas-seig Marítim d’aquesta ciutat a la societat Promotora de Croisanteries, SL, amb subjecció al plec de clàu-sules aprovat pel Consell Plenari en sessió del dia 28 d’abril de 1999; formalitzar el contracte de concessió amb la constitució prèvia de la garantia determinada a la clàusula quinzena de l’esmentat plec.
Adjudicar, com a resultat del concurs promogut, la concessió per a l’adequació, gestió i explotació d’un establiment de restauració en el local B, situat al pas-seig Marítim d’aquesta ciutat als germans Srs. Mo-desto i Silvestre Sánchez Sierra, amb subjecció al plec de clàusules aprovat pel Consell Plenari en sessió del dia 28 d’abril de 1999; formalitzar el contracte de con-cessió amb la constitució prèvia de la garantia determi-nada a la clàusula quinzena de l’esmentat plec.
Nomenar, com a soci únic de la Societat Privada Municipal Foment de Ciutat Vella, SA, auditors per als exercicis 1999, 2000 i 2001 conjuntament les companyies Arthur Andersen i Cia., S. Com., i Gabi-net Tècnic d’Auditoria i Consultoria, SA.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-cedents.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Districte de Sants-Montjuïc
Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta de Barcelona, la Mo-dificació puntual del Pla General Metropolità per a l’intercanvi de qualificacions urbanístiques entre el solar del carrer de Santa Dorotea, núm. 5, i el pas-seig de Montjuïc, núms. 62-64, promoguda per l’Ar-quebisbat de Barcelona; estimar parcialment les al·legacions presentades pel Sr. David Hernáiz i Texeira, en nom i representació de l’Associació de Veïns del Poble-sec, en el sentit que figura a l’infor-me dels Serveis de Planejal’infor-ment d’1 de desembre de 1999; i trametre l’expedient a l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprova-ció definitiva.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Aprovar definitivament, d’acord amb l’article 68 de la Carta de Barcelona, el Pla especial d’ordenació a la finca situada al carrer dels Vergós, núm. 6, promo-gut per Tectum Promociones Inmobiliaries, SL, i esti-mar parcialment les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat de regidor del Grup municipal de Convergència i Unió, de conformitat amb l’esmentat informe.
El Sr. Ciurana avança l’abstenció del seu Grup en aquest dictamen perquè, a jui seu, la solució que s’hi proposa, condiciona el tractament que es pugui donar a les parcel·les contigües.
S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens.
Districte de Gràcia
