B a rc elona
2
La imatge
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- Un any mogut
De portada
- Conscienciats de la mobilitat sostenible
Notícies GuB
- La Guàrdia Urbana a les jornades d’Elx - La OIT amplia el seu ventall de competències - Nadal Solidari
- Una selecció innovadora i exigent
Som notícia
Bravo Charlie November
- Nova campanya de vigilància de gossos - Placa falsa
- Venda il·legal
Formació
- Sessions de remissió de sancions a la GU
Seguretat viària
- Compromís ferm amb la seguretat viària
Parlem de...
- L’amalgama de barris a Sant Andreu
L’expert opina
- Entrevista a Joan Delort, secretari de Seguretat Pública a la Generalitat de Catalunya
Taula rodona
- La coordinació entre la GU i Bombers
El reportatge
- Satisfacció entre els afectats pel PAIGUM
Marc legal
- Els delictes sobre la seguretat del trànsit
La nostra gent
- L’agent Gil, artífex de la “nova” Harley
Un apunt d’història
- La Teresita i els guàrdies de barri
Activitats esportives i socials
- Les festes del patró es vesteixen d’esport
El tauler
Els nostres convidats
- Justo Molinero, empresari de la comunicació
Desconnecta
- Passatemps i humor
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Ser-gi Amposta, Juani Gómez, Màrius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra, Sara Puerta
Redacció i fotografia:
Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número:
Ángel Abasolo, Joaquim Arandes, Salvador Auberni, Adrià Castella, Juan Antonio Castilla, Manel Cumelles, Jordi Gil, Joan Rabaixet, Gabriel Sevilla
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
de Barcelona
Guàrdia Urbana
Ajuntament
8
12
16
27
28 13
30 18
20
26 24 4
32 14
34
35 11
B a rc elona
4
Editorial
E
l 2004 passarà a la gran històriaper ser l’any de l’11-M, d’infaust record per a tots nosaltres. Al costat d’una barbàrie com aquella qualsevol altre fet sembla
insignificant o perd importància. Però per a la petita història de la Guàrdia Urbana, l’any que s’acaba deixa escrites notes positives.
Deixa, per exemple, la celebració del 25è aniversari de l’entrada de les primeres agents al cos, que actualment compta amb 210 dones, integrades en diferents tasques i
àrees de comandament. Les properes promocions, que van a un ritme de 100 agents anuals, segur que permetran augmentar aquesta xifra.
Aquest any ha volgut ser també l’any d’una gran campanya a favor del civisme, en la qual la Guàrdia Urbana hi ha participat activament en àmbits tant diversos com són l’ús de l’espai públic, la tinença de gossos, el soroll o la indisciplina viària. I és a aquest darrer aspecte, per la seva repercussió en
l’accidentalitat, on continuarem dedicant-hi atenció prioritària –sense oblidar la resta de tasques– a través del paper decisiu que ens
atorga el Pla Municipal de Seguretat Viària. No podem oblidar tampoc el desembarcament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. El
desplegament de la policia autonòmica ens permetrà participar en la creació d’un nou model de seguretat. Un repte en el qual la nostra aportació ha de continuar essent necessàriament visible a ulls del ciutadà, consolidant els avenços que s'han fet fins ara per apropar-nos-hi. Pocs anys seran tant
decisius com el 2005 per determinar el futur de la nostra feina, al capdavant de la qual hi ha ara Xavier Vilaró, nou cap de la Guàrdia Urbana des del seu relleu a Alfonso Luís Vidal, qui va abandonar el càrrec per jubilació el 18 d’agost.
Altres reptes són la millora del clima de treball i del grau d’implicació, la formació permanent i la creació de plans professionals, la tecnificació dels processos i procediments i l’aprofundiment en la prevenció en matèria de seguretat ciutadana.
Hi ha molta feina a fer i hi comptem amb tothom. A tots –i totes!- us desitgem també Bon Nadal i feliç Any Nou.
Un any mogut
Pocs anys seran tant
decisius com el 2005 per
determinar el futur de
la Guàrdia Urbana
B a rc elona
5
De portada
A
mb l’objectiu d’estimular un comporta-ment ciutadà en relació a l’ús dels trans-ports, compatible amb el desenvolupa-ment urbà sostenible, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, celebrada del 8 al 14 de novembre, va concentrar els actes de presentació de les principals iniciatives de mobilitat del Consis-tori. De fet, un dels objectius municipals prioritaris és el d’incrementar les oportunitats perquè els ciu-tadans puguin usar mitjans alternatius al cotxe. Així es va palesar en els diferents actes organitzats amb motiu de la Setmana.L’escola Lavínia, del districte de Les Corts va inaugurar el seu Camí Escolar el mateix dia de l’ar-rencada de la Setmana, mentre l’associació de Pre-venció d’Accidents de Trànsit, P(A)T, conduïa les XII Jornades Mediterrànies de Seguretat Viària, on Xa-vier Parés, president de l’entitat, va rebre una
me-Conscienciats de la
mobilitat
sostenible
dalla honorària. El dia 9 de novembre, les Jornades Internacionals "Tramvia i ciutat", organitzades per la PTP, també van tractar qüestions relatives a aquest mode de transport menys contaminant recuperat a la ciutat de Barcelona.
El mateix dimarts, es va presentar l’enquesta de mobilitat en dies feiners, realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
L’objectiu és estimular
actituds en armonia amb
el desenvolupament urbà
sostenible a la ciutat
Algunes de les activitats de la Setmana animaven els barcelonins a usar alternatives de transport com la bici
B a rc elona
6
De portada
(IERMB) per encàrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità i l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de conèixer els hàbits de desplaçament i les actituds dels ciutadans de la Regió Metro-politana vers la mobilitat.
El programa d’activitats de la Setmana com-prenia la presentació d’una sèrie de mesures permanents, com el nou sistema tecnològic de control de la disciplina viària al carril bus per millorar la velocitat del transport públic (veure fotonotícia); la nova senyalització per a vianants al districte de Les Corts; i la presentació de mil noves places d’aparcament per a bicicletes a la ciutat.
Nova senyalització
Arran d’una prova pilot de senyalització per a vianants realitzada al parc Güell, s’han instal·lat a diferents carrers del nucli antic del districte 19 suports amb rètols de senyalització que recullen la informació d’equipaments i serveis públics, com ara la seu del Districte, la seu de la Guàrdia Urbana, els centres cívics i culturals, les biblioteques, el mercat municipal i l’arxiu municipal; i informació de transports públics.
Durant aquesta setmana, el regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, va presentar a la premsa el
nou aparcament per a bicis instal·lat a la sortida del metro ubicada a la cruïlla de passeig de Gràcia amb el carrer Aragó.
Aquesta iniciativa formava part d’un pla de creació de mil noves places d’aparcaments per a bicicletes en carrers i places de tots els districtes, amb l’objectiu de fomentar l’intermodalitat amb el transport públic.
Actualment, Barcelona disposa de 4.000 places d’estacionament a la via pública. Els 25 nous mòduls d’aparcaments enllestits durant la Setmana, tenen un dis-seny modern i inèdit a la ciutat, ocupen menys espai que el clàssic model en forma de "u" invertida i, per la seva singular geometria, són fàcilment identificables en el conjunt de l’escenari urbà.
Jordi Hereu durant la presentació del nou aparcament per a bicis, a l’estació de metro Passeig de Gràcia d’aquest passeig amb el carrer Aragó Actualment Barcelona disposa de 4.000 places d’aparcament per a bicis a la via pública
7
Durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, TMB va presentar les millores que està duent a terme en la xarxa d’autobús i de metro, com la perllongació de les línies 125, La Marina; 185, Canyelles-Vall d’Hebron; i 117, Guinardó; la millora generalitzada en la senyalització en les parades i marquesines de bus; la nova senyalització a les estacions de metro i d’accessibilitat a les parades de bus, el reforçament de la flota d’autobusos amb l’adquisició de 145 noves unitats adaptades a persones amb mobilitat reduïda, i les noves màquines expenedores.
Acció sensibilitzadora
Amb el rerefons de sensibilitzar el ciutadà sobre els impactes ambientals del transport i informar-lo sobre les seves diferents modalitats, a la vegada que esperonar-lo a recuperar i redescobrir la ciutat, la seva gent i el patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura també va albergar en el seu programa d’actes dos edicions dels bicibarris.
Es tracta d’activitats obertes a la participació de tothom, on es proposen itineraris en bici amb comentaris històrics per diferents emplaçaments
clau dels districtes barcelonins. Una altra manera de fomentar l’ús de la bicicleta i donar a conèixer la rica història de Barcelona, que se celebra periòdicament a la tardor i a l’hivern.
Per a més informació sobre la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, veieu www.bcn.es. S
TMB va presentar les
millores que està duent a
terme en la xarxa
d’autobús i metro
Les jornades tècniques de debat i reflexió també van copar el programa d’actes de la Setmana
B a rc elona
8
Notícies GuB
El sotsinpector Manuel Haro i l’intendent Josep Royuela van participar com a
ponents, en representació del cos de la Guàrdia Urbana, a les V jornades d’estudi
"L’accident de trànsit urbà i el seu entorn". Aquest certamen tècnic i professional
es va celebrar a Elx, el passat mes d’octubre.
L
es cinquenes jornades d’estudi "l’accident de trànsit urbà i el seu entorn" van abordar durant tres dies la problemàtica dels accidents de trànsit a la ciutat des del vessant educatiu, policial, legislatiu i científic.Així, el programa arrencava el 13 d’octubre amb jornades temàtiques sobre l’educació viària, la investigació d’accidents i les conclusions de la in-vestigació científica. A les sessions es van proposar grups de treball i reflexió
al voltant de les perspectives internacionals de l’e-ducació viària, la mobilitat urbana, el dret penal i la
criminologia, el factor humà en els accidents i, més lligat a la professió policial, estratègies per canviar el comportament dels conductors, la formació de les policies locals en ma-tèria d’investigació d’accidents, i el present i futur de les policies de tràn-sit a les ciutats.
Paral·lelament a les jornades, del 13 al 17 d’octubre es va presentar una exposició internacional d’uniformes policials on es va poder observar l’evolució de la uniformitat de les forces i cossos de seguretat. S
A
l novembre es van incorporar a les fun-cions de l’OIT tots els tràmits relacionats amb l’ocupació de la via pública. L’ofici-na tramita ja les sol·licituds per a rodat-ges de pel·lícules, realització de fotografies, desple-gament de grans grues, serveis de mudances, i en general, qualsevol activitat que pugui interrompre el trànsit rodat. També s’encarrega, en termes generals, de l’atenció al públic en una àmplia gam-ma de temes i duu a terme la gestió interna del Cos en temes de distribució i recollida de butlletes de denúncies; relació amb altres administracions; recollida i control d’ordres de precintament devehicles i control de dades de vehicles ingressats al dipòsit municipal, entre altres. Més endavant es preveu incorporar la possibilitat de gestionar nous tràmits a través de la web. S
La OIT amplia el seu
ventall de competències
Imatge del llibret de les jornadesLa Guàrdia Urbana a
9
Nadal Solidari
Els actes del Nadal Solidari van començar enguany amb la clàssica jornada
d’Avis-món, celebrada el passat divendres 17 de desembre. Més endavant, com ja és
tra-dició, alguns voluntaris del Cos visitaran els nens i nenes del Cottolengo del Pare
Alegre, vestits de Reis Mags per portar-los regals en aquest dia tan especial.
L
a Guàrdia Urbana s’ha posat les piles durant els tradicio-nals actes de cele-bració del Nadal per portar a terme el seu clàssic calen-dari nadalenc.Un dels actes estrella va tenir lloc el dia 17 de de-sembre. Aquest va ser el dia escollit per celebrar la jor-nada de solidaritat amb els avis, organitzada juntament amb l’associació Avismón. Com ja és habitual en les dates nadalenques, la Guà-rdia Urbana col·labora amb l’ONG en la recollida de regals per als avis, amb la recreació de la regulació del trànsit dels anys cinquanta.
Un agent vestit amb el salacot i a sobre d’un
tem-plet regula la circulació a vàries cruïlles de la Ram-bla Catalunya, on escolars i ciutadans deixen regals per als nostres grans.
Enguany, van participar a la jornada d’Avismón 789 escolars de centres de tots els districtes. Algu-nes de les escoles, a més de recollir aliments i regals per als avis, van visitar l’estand de l’associació i la recreació de la GUB a la Rambla de Catalunya.
Els Reis urbans
Com també és tradició entre els membres solida-ris del Cos, la vigilia del dia de Reis, una delegació de voluntaris de la Guàrdia Urbana visita els nens i nenes del Cottolengo del Pare Alegre, un centre d’a-collida per a infants, regentat per religioses.
Allà, els membres del Cos es presenten disfres-sats de comitiva dels Reis Mags d’Orient. Els volun-taris arriben amb les motos i cotxes patrulla i des-perten l’alegria i joia dels nens, que esperen durant tot l’any la visita dels reis i dels seus companys i amics de la Guàrdia Urbana, que els lliuren els regals recol·lectats a través de les donacions gestio-nades per l’Ajuntament a través del departament municipal de recollida de joguines. S
A la jornada d’Avismón
d’enguany, hi van
participar 789 escolars
de centres dels districtes
A dalt a l’esquerra, un guàrdia sobre el templet durant l’Avismón del 2004
B a rc elona
10
Notícies GuB
inspector, aprecia també com un element "motiva-dor"per a la resta de membres del Cos el fet d’ha-ver estat una convocatòria oberta i coincideix amb els seus companys en valorar positivament la nova tècnica per haver-se sentit avaluat exhaustivament en tots els aspectes relatius a la futura feina.
Els vuit nous càrrecs acaben ara la seva formació a l’Escola de Policia de Catalunya, i exerciran en pràctiques al seu nou lloc fins al mes de desembre de 2005. S
Els darrers processos de selecció per a cinc places d’inspector i tres d’intendent a
la Guàrdia Urbana han comptat amb la novetat d’incorporar la tècnica de
l’assess-ment center, un conjunt de proves dissenyades per avaluar els candidats en tots els
vessants i amb una tendència eminentment pràctica.
A
quest 2004, s’han revi-sat els procediments de selecció a la Guàrdia Urbana. Això ha propi-ciat la incorporació d’una nova tècnica, coneguda com “assess-ment center", en aquesta darrera selecció. El nou mètode consis-teix en definir en profunditat les competències del lloc i dissenyar proves específiques. És el primer cop que s’utilitza en el primer estadi del procés selectiu en una policia de Catalunya. La novetat és que s’incorporen, a banda deles proves teòriques i de personalitat, noves etapes amb supòsits pràctics i discussions adequats al de-senvolupament del lloc sol·licitat. Això proporciona més informació per realitzar una valoració a fons de les aptituds i capacitats de l’aspirant per al lloc al que postula i permet una valoració acurada, basada en la transparència i quantificació de més variables. Els primers membres del Cos en experimentar el nou mètode han estat els cinc inspectors i tres intendents nomenats el passat 1 de desembre. En general, els nous intendents i inspectors han valorat molt positivament aquest nou mètode d’avaluació, tot i reconèixer "l’alt nivell d’exigència de les proves", com assenyala el nou intendent Sergi Amposta. Alguns participants declaren haver-se sentit "estudiats a fons", com remarca Pedro Velázquez, nomenat inspector, i troben positiu el fet de "permetre una valoració molt profunda de les característiques personals", com comenta el també nou inspector Francisco J. Godoy, una circumstància que potencia la transparència i l’ob-jectivitat d’aquest procés. Joan A. Bigorra, nou
Una
selecció
innovadora i exigent
L’assessment center
incorpora etapes amb
supòsits pràctics i
B
a rc elona
Som notícia
11
Durant el
pas-sat mes de
no-vembre, un equip de
perio-distes dels serveis
informa-tius de Ràdio Nacional
d’Es-panya (RNE) va acomd’Es-panyar
una patrulla de la Guàrdia
Urbana durant una actuació
de control amb els
netejavi-dres.
Els periodistes es van
inte-ressar pel procediment
se-guit pels agents del Cos en
aquest tipus d’actuacions.
La Unitat de Policia
Administrativa i
Seguretat (UPAS) va
protagonitzar un reportatge
d’un equip de reporters del
programa “En directe” de la
televisió catalana TV3. El
motiu del reportatge va ser
la cobertura informativa de
la campanya de control dels
animals de companyia
realitzada per la Guàrdia
Urbana al mes de novembre.
B a rc elona
12
Bravo Charlie November
L
a campanya ha estat plantejada per sensibi-litzar els propietaris dels gossos sobre la ne-cessitat d’adquirir comportaments cívics i acomplir la normativa actual.Durant tretze dies, els agents han vetllat perquè els gossos anessin correctament lligats i que els propietaris recollissin les deposicions dels animals; han informat sobre la inscripció obligatòria dels gossos al registre municipal del cens d’animals de companyia i sobre la utilització del microxip subcu-tani per la identificació de cada animal. També s’ha posat especial atenció a evitar la invasió d’espais de jocs infantils per part dels animals i controlar els exemplars de races especialment perilloses.
En el decurs de la campanya, la Guàrdia Urbana ha imposat un total de 95 sancions a propietaris
Nova campanya de
vigilància de
gossos
Del 2 al 15 de novembre, la Guàrdia Urbana va protagonitzar un nou periode
d’in-formació i vigilància del compliment de la normativa de tinença i protecció
d’ani-mals de companyia a la ciutat, amb el resultat d’un total de 1.700 avisos i 95
san-cions realitzades pels agents a propietaris.
que han fet cas omís de les indicacions dels agents o han reincidit en el comportament incívic, com no recollir les deposicions, portar el gos sense lligar o causar molèsties a altres persones. També s’han ha-gut de realitzar un total de 1.700 avisos a persones perquè el seu gos produïa molèsties, embrutava es-pais d’ús comú o anava deslligat.
Pel que fa a la regulació de documentació com la inscripció al cens i la identificació a través de xip, s’han hagut d’imposar 958 sancions condicionals, a retirar si en un termini de deu dies hàbils l’infractor corregeix la situació denunciada. Com a mesura cautelar, s’han intervingut cinc gossos potencial-ment perillosos per haver tingut episodis agressius o mostrar un comportament agressiu sense que el seu amo disposés de l’assegurança obligatòria.S
A
l novembre, una patrulla va aturar un conductor en observar l’excessiva mo-bilitat de la placa de matrícula d’una moto Yamaha de 600 cc. Els agents van detec-tar un dispositiu anormal de subjecció de la matrícula: una bisagra i la manipulació de la lletra D perquè semblés una B. El conductor va reconèixer la manipulació i es va procedir a obrir diligències contra ell, per un presumpte delicte de falsificació documental. SPlaca falsa
E
l 12 de no-vembre, una patrulla de la Guàrdia Urbana va comissar un to-tal de 132 objec-tes a tres persones que havienins-tal·lat una furgoneta a la plaça del Centre i la feien servir com a aparador dels productes per oferir-los als vianants per diners.
Entre els objectes comissats es troben rellotges, acumuladors de corrent, martells percutors, caçado-res de pell, samarretes, un maletí de ganivets, una taladradora i diverses peces de roba que es van re-quisar de l’interior del vehicle. S
B a rc elona
13
Formació
Des de 1999, els ciutadans tenen la possibilitat de redimir les sancions imposades
per una sèrie d’infraccions lleus mitjançant l’assistència a sessions de formació en
el respecte de les normes de circulació. Juan Antonio Castilla i Maximina López són
els dos formadors del departament responsables d’aquesta formació als conductors.
Les xifres de l’incivisme viari
Durant el 2004, 93 persones han assistit
a les sessions formatives per remetre la
sanció. D’aquestes, el 80% són homes.
Un 36% tenen entre 21 i 30 anys, i un
30% entre 31 i 40 anys. Un 51% dels
vehicles amb els quals s’han comès les
infraccions són turismes, un 29%
motocicletes, i un 17% ciclomotors. La
infracció més recurrent per acudir a la
sessió de remissió de sancions és la de
circular amb vehicle no autoritzat per
un carril reservat (74), i en segon lloc,
zigzaguejar entre la resta de vehicles (9).
També són susceptibles de condonació
altres infraccions com estacionar un
vehicle de dues rodes en vorera inferior
a 3 m, a més de 50 cm de la vorera o
menys de 2 m. del pas de vianants; o no
reduir la velocitat en un carrer sense
voreres, entre altres.
A
mb l’entrada en vigor de la nova Ordenança Municipal de Circula-ció de vianants i de vehicles l’any 1999, i el posterior decret d’alcaldia, es va posar en marxa el nou sistema de remissió condicionada de les sancions per infracció, segons el qual, els in-fractors amb uns requisits prè-viament definits poden sol·licitar la condonació de la sanció per l’assistència a una sessió formativa.Actualment, ho demanden principalment els in-fractors denunciats per circular amb vehicle no au-toritzat per carril reservat; conduir vehicle sense mantenir l’atenció; zigzaguejar entre la resta de vehicles i/o estacionar un vehicle de dues rodes fo-ra de la zona prevista.
L’objectiu principal d’aquesta acció formativa és el de sensibilitzar els assistents a les sessions de la importància de respectar les normes de circulació i alertar-los de les conseqüències per a la seva inte-gritat i la de terceres persones, oferint-los a la ve-gada la possibilitat d’accedir a la figura del guàrdia.
És precisament aquest intercanvi entre agent i assistents el que enriqueix les sessions, les quals són molt ben valorades pels ciutadans
En elles, s’aprofundeix en els usos de la via pú-blica, les normes de trànsit, les responsabilitats ad-ministratives, el procediment sancionador i les asse-gurances, i es reflexiona sobre conceptes de pre-venció i seguretat viària.
A les sessions, hi col·labora l’Associació Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Dany Cerebral (TRACE), que aporta l’experiència directa de treba-llar amb afectats per algun traumatisme cranioen-cefàlic. S
Imatge d’una de les sessions, el passat 13 de novembre
Sessions de remissió de
B a rc elona
14
B
arcelona ha fet una aposta clara per promoure el civisme. Amb el Pla de Segu-retat Viària 2004-2007 (PSV), presentat el passat 7 d’abril coincidint amb el Dia Europeu de la Seguretat Viària, l’Ajuntament va palesar la seva ferma intenció d’implicació en la millora de la mobilitat i la qualitat de vida dels barcelonins. L’objectiu principal d’aquest pla és el de reduir el nombre d’accidents a la ciutat a partir de l’adopció de diferents mesures, tal com marquen les directrius previstes per la Unió Europea que insta a les ciutats europees a rebaixar a la meitat el nombre de víctimes mortals en accidents d’ara al 2010 i la xifra de morts –40.000- que es produei-xen anualment dins les seves fronteres. A més, la presentació del PSV va anar acompanyat de la signatura municipal de la Carta Europea de Segu-retat Viària, en una mostra de la voluntat munici-pal de participar dels objectius comuns marcats per l’autoritat europea.El pla enfoca l’increment de la seguretat viària des de diferents perspectives ja sigui a partir de la investigació, la comunicació, l’educació, la discipli-na, la millora de les infrastructures o la legislació; i centra les seves prioritats en el respecte als límits de velocitat i els semàfors, la lluita contra la conduc-ció sota els efectes de l’alcohol i la utilitzaconduc-ció dels diferents elements i dispositius de seguretat activa i passiva com és el cas del casc o el cinturó de segu-retat.
Compromís
ferm
amb la seguretat viària
Seguretat viària
L’Ajuntament es va sumar
a les ciutats europees
compromeses en reduir la
mortalitat en accidents
La mobilitat ha estat un dels punts clau en la campanya municipal15
Radars que eviten accidents
Barcelona va ser pionera en la instal·lació
de radars fixos en zones urbanes, en els
26 punts més conflictius de les rondes i
acompanyats de més de 100 senyals que
anuncien la seva presència. La imatge
captada pel radar informa, des del Centre
de Control de la Imatge de Guàrdia
Urbana, del vehicle infractor i la velocitat
a la que circula, la matrícula, la data,
hora i lloc dels fets. La mateixa imatge
il·lustra la fotografia rebuda al domicili
pel propietari del vehicle infractor, i es
preveu que es pugui consultar per
internet, amb una clau secreta per tal de
respectar la Llei de Protecció de Dades.
L’èxit en la reducció de la sinistralitat –un
15%– per la instal·lació de radars fixos a
les rondes està fent plantejar al Consistori
l’extensió d’aquests sistemes a d’altres
vies, especialment els accessos a la ciutat.
Per combatre la problemàtica sorgida per la sinistralitat i l’accidentalitat a la ciutat, l’Ajunta-ment de Barcelona treballa en un seguit d’iniciati-ves que combinen l’acció educadora (campanyes i programes d’educació viària) amb l’actuació disci-plinària (controls d’alcoholèmia i activitat sancio-nadora). Fruit d’aquest treball, es consolida la tendència a la baixa en els d’accidents i des de 2000 la sinistralitat ha minvat en prop d’un 14 %. Espe-cialment significatiu és el cas de les rondes, on la instal·lació dels radars el 2003 –i dels rètols anun-ciadors d’aquests- s’ha configurat com un element clau per invertir la tendència dels darrers anys, provocant un descens del 15,2% respecte el perío-de anterior i amb un resultat d’una víctima mortal. De l’anàlisi de les estadístiques dels accidents de trànsit i la mortalitat en aquests, també es desprèn la importància de la utilització dels diferents ele-ments de seguretat passiva. Per exemple, en el cas
de les víctimes mor-tals que circulaven en turisme, on un 40% no duia cordat el cin-turó mentre que en-tre els lesionats, el percentatge dismi-nueix fins el 19,5 %. Si parlem de víctimes mortals que circulaven en motocicleta, un 17 % ho feien sense casc, mentre que del total de lesionats, només un 0,3% en prescindien.
A Barcelona les principals infraccions que posen en risc la seguretat viària són, per aquest ordre: l’ex-cés de velocitat, no respectar el llum vermell dels semàfors, conduir utilitzant el telèfon mòbil, la circulació de motocicletes i ciclomotors per la vore-ra i la no utilització del casc. La Guàrdia Urbana centra els seus esforços en evitar-les, tant per als qui circulen com per als vianants i a banda de la seva activitat disciplinària també duu a terme diferents programes d’educació viària adreçats a escolars i gent gran, així com actuacions adreçades a col·lectius de risc, especialment adolescents i joves usuaris de ciclomotors i motocicletes. S
El Pla de Seguretat Viària treballa la mobilitat a Barcelona
Des d’abril, Barcelona és
una de les signants de
la Carta Europea de
Seguretat Viària
Evolució de l’accidentalitat
any 2002 any
2001 any
2000
any 2003
variació 2003/2000
Accidents de trànsit 12.916 11.981 11.432 11.137 -13,8%
Accidents amb víctimes 11.348 10.755 10.853 10.096 -11,0%
Lesionats 14.816 14.383 13.765 13.470 -9,1%
B a rc elona
16
El districte novè abasta zones tan diverses com el barri de Bon Pastor, el centre
històric de Sant Andreu del Palomar o els nuclis de Trinitat Vella i Baró de Viver.
Aquestes realitats ciutadanes són la base de la feina diària de la UT-9, a Sant
An-dreu, basades en la comunicació amb comerciants i veïns.
S
ant Andreu és el tercer dels distric-tes de Barcelona en extensió, amb una superfície de 653 hectàrees i amb una població de 135.579 habitants. Situat al nord de la ciutat, està limi-tat pel riu Besòs, que fa de frontera entre Barcelona, Sant Adrià i Santa Coloma, i els districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Mar-tí. El seu territori comprèn set grans barris, que són SanAndreu del Palomar, Sagrera, Trinitat vella, Baró de Viver, Bon Pastor, Navas i Congrés. És precisament aquesta realitat la que conforma el dia a dia dels agents de la Unitat Territorial de Sant Andreu.
Segons els responsables de la unitat, no existeix una diferència molt marcada entre les set grans àre-es, tot i conformar un escenari d’actuacions especí-fic. Especialment allunyats del centre on s’ubica la UT de la Guàrdia Urbana es troben Trinitat Vella, Ba-ró de Viver i Bon Pastor. A aquesta circumstància se sumen les barreres "naturals" com la Ronda de Dalt, les vies del tren, el riu Besós i la zona industrial del Bon Pastor que actuen com a aïllants d’alguns nu-clis habitats.
En general, la Guàrdia Urbana a Sant Andreu ac-tua realitzant tasques de policia administrativa, se-guretat ciutadana i policia de circulació. El trànsit és, precisament, una de les assignatures fortes d’a-quest districte, que malgrat comptar amb una es-tructura de carrers estrets i zones per a vianants, disposa també de vies importants com la ronda, l’a-vinguda Meridiana, o els passeigs de l’onze de
se-Parlem de
La comunicació amb associacions i comerciants és bàsica
L’amalgama
de
barris a Sant Andreu
tembre, de Sant Adrià, de Maragall, i de la Verneda, entre altres grans artèries. Fins i tot les obres realit-zades a l’avinguda Meridiana, un dels grans acces-sos a la ciutat pel vessant Nord i àrea compartida amb els companys de Nou Barris, no han implicat grans perjudicis en matèria de trànsit al districte. S’està treballant també en la substitució progressi-va dels estacionaments per quinzenes alternes cap a zones de períodes trimestrals.
Pel que fa a les tasques de seguretat ciutadana i policia administrativa, la UT-9 manté una comuni-cació fluïda amb associacions veïnals i de comer-ciants. Actua principalment per solucionar
proble-El trànsit és una de les
assignatures fortes de la
Guàrdia Urbana al
antics quarters de l’exèrcit al passeig de Torras i Bages. Afortunadament, la gestió municipal ha ressolt els conflictes amb el desallot-jament de la casa ocupada i els quarters i la presència policial i les converses amb associacions i entitats de Trinitat Vella per vetllar per la seguretat al barri. És a partir d’aquest canal i de l’intercanvi amb els ciuta-dans de Sant Andreu que la Guàrdia Urbana compleix el seu paper al districte amb nota. S
17
Petites solucions per a grans mals
A la UT-9 es treballa intensament en la
millora de la mobilitat segura al districte.
A banda de la participació de la Guàrdia
Urbana en camins escolars com el del
Col·legi Ferran i Clua del Congrés, la
unitat treballa en altres iniciatives com
l’eradicació dels atropellaments a
vianants a la cruïlla de la rambla de
Fabra i Puig amb l’avinguda Meridiana.
Un estudi sobre el terreny va evidenciar
en aquest encreuament un alt nivell
d’accidentalitat amb vianants. Es va
decidir, doncs, col·locar tanques
protectores a la sortida del metro de la
línia 1, a Fabra i Puig. Les escales de
sortida de la boca de metro es troben
encarades al contrari del sentit de la
marxa lògica, fet pel qual molts vianants
creuen fora del pas de zebra. L’objectiu
era encarrilar els qui surten del metro
cap al pas de vianants, a més de col·locar
les senyalitzacions pertinents per reduir
la velocitat dels vehicles en aquella àrea.
màtiques en locals de concurrència pública, vendes ambulants prop de la zona comercial al voltant del mercat de Sant Andreu i actuacions permanents amb els netejavidres, que s’instal·len sobretot a al-guns semàfors de la Meridiana.
Ocupació de l’espai públic
A Sant Andreu, la Guàrdia Urbana ha actuat en els últims anys sobre les activitats de grups juvenils organitzats que generen inseguretat al voltant de centres escolars i soroll en hores inadequades. Tam-bé arriben a la UT queixes ciutadanes per la presèn-cia d’indigents a l’entorn de dos instal·lacions muni-cipals d’atenció a persones sense recursos. Tot i que aquest col·lectiu no genera problemes de delin-qüència, sí generen sensació d’inseguretat a altres ciutadans, que requereixen l’actuació del Cos.
Altres tres qüestions importants al territori del districte de Sant Andreu han estat la gestió del con-flicte per la casa ocupada d’El Palomar -un centre emblemàtic per al moviment okupa-; la ubicació històrica de la presó de dones primer, i menors des-prés, al barri de Trinitat Vella; i l’últim conflicte so-cial generat arran de l’ocupació per immigrants dels
B a rc elona
18
A punt de complir un any en el càrrec de secretari de Seguretat Pública, Joan
De-lort valora el predesplegament dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana i
tor-na a insistir en la responsabilitat compartida amb la Guàrdia Urbator-na en la
segure-tat a Barcelona.
- GUB: Quin balanç fa d’aquests mesos?
- Joan Delort (JD): Els grans reptes actuals del de-partament, com és el desplegament a Barcelona, s’han començat a assolir i estan perfectament orientats. El desplegament ha adquirit una nova di-mensió en haver estat modelitzat mitjançant un nou replantejament amb deu comissaries i orientat a la nova manera de fer del model de seguretat a la ciutat a partir de novembre de 2005. Amb el nou govern es va accelerar un acord a tres bandes, on Estat i Generalitat decidien sobre el període de transició d’aquest primer contingent de mossos que venen a prendre mides de la ciutat d’una manera molt exhaustiva i, a més, un acord bilateral amb l’A-juntament ha establert les bases del nou sistema de seguretat a partir de novembre de 2005.
- GUB: Quants efectius policials a Barcelona? - JD: Prop de 2.500 al novembre de 2005. Evident-ment, recursos hi ha més, perquè son més especia-litzats, etc. És a dir, que ja hi ha altres unitats que també faran servei sovint a la ciutat.
- GUB: Quin serà el paper de la GU?
- JD: Com a mínim farà exactament el mateix que porta anys fent. No és la nostra intenció entrar a ocupar espais funcionals que en aquest moment desenvolupa la GU. Precisament, el pla director de desplegament a Barcelona el centrem en el fet que Mossos d’Esquadra ha de coexistir amb un altre Cos, amb molta implantació en el territori i capaci-tat operativa, sense la qual no es podria concebre un sistema de seguretat efectiu a la ciutat.
- GUB: Què cal fer ara, doncs?
- JD: Per a nosaltres, es presenta una gran oportu-nitat des del predesplegament i fins al novembre de 2005 per travar bé el sistema, i això ha de venir de-rivat de la cooperació, col·laboració i coordinació dels dos cossos de policia. Volem passar dels discur-sos bonics als fets concrets i als compromidiscur-sos espe-cífics. El nostre propòsit no és en absolut substituir la GU en aspectes de trànsit, sinó que davant de si-tuacions que afectin la seguretat ciutadana, qual-sevol policia, porti la gorra que porti, ha d’interve-nir. Aquesta és la base principal d’un sistema únic.
- GUB: Barcelona és la vostra prova de foc? - JD: Sí ho és per la dimensió, i perquè tothom ha marcat com el "pas de l’equador" el fet de desple-gar-nos a la ciutat de Barcelona. Tampoc no comp-tem amb referents de desplegaments d’aquest tipus a Europa Occidental i això provoca que el nou cos de policia sigui mirat amb lupa. Tot i així, tinc una
L’expert opina
Joan Delort és el secretari de Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya
“Tenim l’oportunitat de
travar el sistema però ens
cal cooperar, col·laborar i
saber coordinar-nos”
"És impensable una
seguretat
efectiva
19
Un sistema d’emergències únic
Per a Joan Delort, el "gran projecte" en
l’àmbit de les emergències és dotar al
país d’un sistema d’accés únic al sistema
general de protecció i seguretat, el
telèfon 112. Delort veu el desplegament
com a "gran oportunitat" per fer
realitat una única porta d’accés també a
la policia. Segons Delort, "el compromís
és que el 112 prengui protagonisme" i
"es millori la rapidesa dels operadors en
tramitar demandes". El secretari de
Seguretat Pública va opinar que “al
novembre de 2005, el sistema ha de ser
una realitat" i va criticar el fet que "en
un país que vol ser modern i simplificar
els serveis públics, el ciutadà encara
hagi de pensar quan necessita una
urgència a quin telèfon trucar".
gran confiança en la professionalitat i en la tradició de Mossos d’Esquadra per assumir reptes com els que ja ha assumit i com els de Barcelona.
- GUB: Té la mateixa confiança cap a la GU? - JD: Sí, perquè ja l’han demostrada. A ells se’ls hi presenten nous reptes. Res serà com ara, tot és un sistema diferent i això ho hem de tenir clar. Fins ara compartien la ciutat amb CNP d’una determinada manera. A partir d’ara, la compartiran amb un altre Cos, diferent, i també amb una clara vocació se ser-vei de proximitat a la ciutadania. MMEE tenen mol-tes ganes i il·lusió per fer bé la seva feina; i els guàr-dies urbans porten molts anys fent de policia i for-men una organització molt estabilitzada. Crec que compartir amb els mossos les seves responsabilitats també els pot representar un al·licient.
- GUB: Comparteix la línia d’actuació de la Guàrdia Urbana quant a policia comunitària?
- JD: Compartim la responsabilitat de ser molt pro-pers en la xarxa de prevenció. A cada districte hi haurà agents amb responsabilitats específiques en les activitats de prevenció i per tant de proximitat, però la nostra estructura organitzativa no ha de ser igual a la de GU. Compartirem espais molt amples, però desprès cadascú haurà de ser molt escrupulós per continuar controlant el que és propi.
- GUB: El fet de comptar amb una formació única a l’EPC i sistemes d’informació comuns pot ajudar? - JD: Ja està ajudant molt en tots els municipis on ens hem desplegat. És natural que en un sistema de seguretat ciutadana compartit on operen diferents policies aparegui de tant en tant alguna relliscada, però el gruix de l’activitat mostra signes evidents de cooperació, col·laboració i coordinació.
- GUB: Com creu que pot millorar la coordinació actual dels sistemes policials de la UE?
- JD: Crec que s’han fet passos importants en els
da-rrers mesos. Existeixen marcs comuns de coopera-ció, a nivell d’agències però també d’espais nor-matius, i això permet que diferents països assumei-xin unes regles de compro-mís i de reciprocitat pel que fa al tractament d’al-gunes problemàtiques. Pel que fa a les policies, amb tota probabilitat en no massa temps serà realitat una policia especialitzada europea amb la participa-ció de diferents forces de policia nacional per seguir les organitzacions criminals internacionals. Això, però, no eximeix d’una millora substancial dels me-canismes de participació i coordinació de les dife-rents agències nacionals de policia i de seguretat. Tota activitat policiaca ha d’estar integrada més enllà de qui sigui la policia que acabi intervenint. S
B a rc elona
20
Taula rodona
La
coordinació
entre la GU i Bombers
L
a Guàrdia Urbana ha de treballar en coordi-nació amb Bombers de Barcelona en moltes ocasions. Aquesta relació entre els dos cossos municipals i la manera de millorar-la va ser la qüestió proposada com a punt de sortida de la vuitena taula rodona de la revista GuB. Al debat, van participar-hi els agents de la Guàrdia UrbanaAntoni Acosta, de la UT-2, de l’Eixample; Benito Granados, de la UNOC; Xavier Cavedo, de la UT-1, de Ciutat Vella; i el bomber Sergi Massó, el caporal
Jaume Loscos,i l’oficial Pere Roca.
En aquest sentit, l’agent Granados va començar amb el seu torn de paraula deixant clar que ell personalment mai no havia tingut cap problema i comptava “amb una experiència positiva al respecte". Per a l’agent de la Unitat Nocturna, el rol del guàrdia en els serveis on intervenen Bombers de Barcelona està "prou delimitat" i, en tot cas, "els problemes sorgeixen en assumir rols a la primera assistència", quan la Guàrdia Urbana (GU) ha de valorar què succeeix i fins a on ha d’intervenir abans que arribin els bombers.
Per tal que els agents comptin amb la màxima informació per a aquests casos, Granados va propo-sar augmentar el nom-bre de simulacres rea-litzats conjuntament i per a tota la plantilla d’agents com a mesura molt efectiva per realitzar correccions
“sobre el terreny". D’altra banda, l’agent posava sobre la taula la necessitat de "po-sar-nos al dia de les novetats operatives d’uns i altres"per po-der intervenir ade-quadament.
Respecte als simulacres, el caporal de Bombers, Jaume Loscos, va aportar al debat la seva experièn-cia a escoles on es demanava la col·laboració de la Guàrdia Urbana, de la mateixa manera que l’agent Antoni Acosta va recordar l’historial d’actuacions conjuntes en l’àmbit dels locals de concurrència pú-blica, com a experiències de coordinació molt posi-tives per als dos cossos.
L’agent Cavedo va afegir a la conveniència de realitzar més simulacres, la necessitat d’incidir en els serveis operatius i la comunicació interna, "per tenir clares les funcions d’uns i altres quan inter-venim en aquest tipus de serveis i poder facilitar la tasca als bombers". El membre de la GU va refe-rir-se a un curs formatiu on va aprendre a
diferen-L’agent Benito Granados, de la UNOC
L’agent Cavedo va
proposar realitzar més
simulacres conjunts entre
els dos cossos
Els cossos de seguretat i prevenció de l’Ajuntament de Barcelona es necessiten per
oferir un servei òptim al ciutadà. Per això cal que estiguin preparats i sàpiguen com
actuar en els moments crucials. Precisament, la manera de treballar per millorar
aquest servei va ser l’eix del debat proposat en aquesta vuitena taula rodona.
21
ciar l’escala de co-mandaments de l’SP-EIS pel color del casc, un coneixement que troba "molt impor-tant"a l’hora d’actuar amb rapidesa a les in-tervencions.
El bomber Massó va destacar, en aquest sentit, un aspecte "bàsic"per als bombers com és "poder treballar amb seguretat en arribar a un servei". Massó va referir-se a necessitats sorgides en les actuacions de bombers a la ciutat, com els talls de trànsit o el fet d’impedir a les persones que traspas-sin les barreres de seguretat, tasques que, segons el bomber, "no han de preocupar als bombers sinó que han de quedar a càrrec de la Guàrdia Urba-na". L’important, segons el caporal Loscos, és "la seguretat de l’equip que treballa en la interven-ció", i tot i que declara no haver patit mai cap ensurt amb els companys de la GU va insistir que,
en aquestes situacions "cal explicar molt bé les necessitats i prioritats per als bombers".
Loscos va remarcar sobretot temes conflictius com els talls de trànsit a les rondes, i un punt clau per al caporal com és que "la Guàrdia Urbana triga més en arribar ara
que fa un temps". La posada en comú d’aquesta problemàti-ca en l’arribada al lloc del sinistre d’uns i altres, va acabar en la conclusió per part de tots els assistents que
Per a Acosta, la formació
dels agents en aquests
tipus de serveis, millorarà
l’eficàcia en coordinació
L’agent Antoni Acosta,de la UT-2, a l’Eixample
L’oficial Pere Roca, de Bombers de Barcelona
BONES PRÀCTIQUES DE LA GUÀRDIA
URBANA AMB ELS BOMBERS
MENTS
Obrir Porta / Auxili Per sona Ascensor
Auxili Persona no atrapada Auxili Persona atrapada Gran Accident(Camions, Tr
ens, nt )
MENTS
BONES PRÀCTIQUES DE LA GUÀRDIA
URBANA AMB ELS BOMBERS
• És important conèixer la fitxa del Centre de Comunicacions de Bombers sobre tipologia de sortides i vehicles (veure fitxes adjuntes) • En funció del tipus de sortida, la GU haurà de fer la previsió de l’espai de la via pública necessari perquè els bombers puguin actuar amb seguretat
NCS) s ents,
NCS)
GU ha de donar la protecció addicional a nivell de trànsit rodat a tot el personal de Bombers que intervé a la via pública.
NCS) NCS)
• Sempre que sigui possible, GU ha d’esperar als bombers amb les claus del pis o del local en mà • En cas d’incendi, les tasques d’informació immediata les hauria d’assolir GU. Per exemple donar consignes perquè el ciutadans no s’exposin a riscos innecessaris, mantenir-se dins de la seva llar, esperar els Bombers...
• Donar la màxima informació quan sigui possible a Bombers mentre aquests arriben al lloc del sinistre. • Donar continuïtat a les accions formatives que s’han realitzat anteriorment de Bombers a GU, per tal que es faci extensiu al màxim nombre d’agents.
MENTS
O A ASAL
VAMENTS
Obrir Porta / Auxili Per sona
Ascensor
Auxili Persona no atrapada Auxili Persona atrapada Gran Accident (Camions, Tr
ens,
Maquinària pesant...)
Trànsit amb persones atrapades
Trànsit sense persones atrapades
Fuita de Gas
Olor a Gas (Productes) Precipitat
Rescat animals Intent de suïcidi
Productes Químics
SAL
VAMENTS
INCENDIS
na da Trens, Foc Edifici Foc Pis Foc Local Foc Vaixell Foc Solar Foc Matolls Foc Forestal (Bosc) Foc ContenidorFoc Vehicle(en situacions desfavorables, com pendents, riscs propers, etc, DOS TANCS)
Foc Paperera Foc Elèctric Foc Electrodomèstic Olla al Foc
Alarma de Foc Fum Pis o Local
Focs Soterrani Foc Pàrking Foc Túnel Foc Metro
INCENDIS
ASSIST
. TÈCNIQUES
Obrir Porta / Auxili Persona Ascensor
Auxili Persona no atrapada Auxili Persona atrapada Gran Accident (Camions, Trens,
Maquinària pesant...) Trànsit amb persones atrapades
Trànsit sense persones atrapades
Fuita de Gas
Olor a Gas (Productes) Precipitat
Rescat animals Intent de suïcidi Productes Químics
ASSIST
. TÈCNIQUES
• És important conèixer la fitxa del Centre de Comunicacions de Bombers sobre tipologia de sortides i vehicles (veure fitxes adjuntes) • En funció del tipus de sortida, la GU haurà de fer la previsió de l’espai de la via pública necessari perquè els bombers puguin actuar amb seguretat GU ha de donar la protecció addicional a nivell de trànsit rodat a tot el personal de Bombers que intervé a la via pública.
• Sempre que sigui possible, GU ha d’esperar als bombers amb les claus del pis o del local en mà • En cas d’incendi, les tasques d’informació immediata les hauria d’assolir GU. Per exemple donar consignes perquè el ciutadans no s’exposin a riscos innecessaris, mantenir-se dins de la seva llar, esperar els Bombers...
B a rc elona
22
potser caldria millorar els procediments d’avís, tot i que en principi, com indicava el bomber Massó, "la coordinació és bona". Tanmateix, el membre de l’SPEIS va assenyalar un nou punt de reflexió en
"l’excés de zel en l’obtenció de dades en un sinis-tre per part de la Guàrdia Urbana".
En el debat, es va plantejar crear un altre tipus de canal per al traspàs d’informació necessària en els informes d’ambdós cossos, però es va arribar a la conclusió que la majoria de vegades la urgència d’identificar els implicats en un accident o un sinis-tre no permet retardar el traspàs de dades.
El que sí va quedar clar, però, és que la Guàrdia Urbana ha de marcar molt més la diferència entre la tasca principal, que és atendre la situació d’emergència, i la secundària, que és obtenir dades; i per tant administrar la seva paciència i esperar que l’equip de bombers doni per finalitzat el servei o la situació de perill més imminent per poder traspas-sar la informació de què es disposi amb seguretat.
Perímetre de seguretat
En aquest punt, els urbans van insistir en la diferència de l’organització dels dos cossos, ja què els bombers es troben al parc a l’espera de sortides concretes, mentre la Guàrdia Urbana patrulla i distribueix els seus efectius per la ciutat i no actua exclusivament a requeriment.
En aquest punt es va remarcar també l’augment de les trucades rebu-des per part de les centraletes d’emer-gències, tant de la Guàrdia Urbana com de Bombers, amb la popularització del te-lèfon mòbil, que
per-met trucar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
L’oficial Roca va remarcar que "els bombers necessiten espai en un servei". El bomber, a més, va
preguntar sobre la prioritat de la central de la Guàrdia Urbana a l’hora de trucar al 061 o a Bombers i Loscos va queixar-se del problema del retard en l’avís a Bombers quan es tracta de perso-nes atrapades en un accident de trànsit, per exem-ple, on són els bombers qui compten amb les eines específiques per a l’excarceració.
En aquest punt es va debatre sobre la problemà-tica de comptar amb persones no qualificades en les centraletes de rebuda de trucades d’emergència, fet que retarda la distribució de serveis d’urgència, segons els assistents.
Roca va remarcar els exemples d’Alemanya i Regne Unit, on s’ha abandonat el projecte de número únic d’emergències, tot recordant que "qui surt beneficiat és el ciutadà i per això hem d’anar minimitzant dants i perfeccionant el nostre model assistencial". Per fer-ho, va afegir l’oficial,
"cal treballar amb la màxima coordinació". En aquest sentit, l’agent Acosta va opinar sobre reforçar la formació dels guàrdies , fet que, segons el guàrdia, es traduiria en “una col·laboració més eficaç".
Protocols
Respecte a l’establiment de protocols d’actuació conjunta, l’agent Cavedo va considerar "negatiu un excés de protocols"i va advocar per la formació en lloc de la intensificació de protocols. L’agent Grana-dos va reforçar l’opinió del seu company demanant protocols en el sentit de "plans de treball o pautes", enfocats a formar el guàrdies per actuar en determinades situacions sense entorpir la feina dels bombers i alhora facilitant el seu accés i el desenvolupament de la seva tasca.
En aquest sentit, l’oficial de Bombers Pere Roca
L’oficial de l’SPEIS Roca
va destacar com ajuda
que la Guàrdia Urbana
arribi abans que Bombers
El bomber Sergi Massó
Taula rodona
23
va declarar que confia més en la informació que li proporciona un agent en un sinistre que en la d’un veí i va insistir en la necessitat d’establir "un perí-metre de seguretat prou ampli per garantir la seguretat de l’equip de bombers que hi treballa".
L’agent Granados va declarar sentir-se "privile-giat" perquè tots dos cossos formen part de la mateixa administració i això "ha de facilitar acords i coordinació".
Per a l’agent, la manca de coordinació en els serveis d’emergència és crítica i per això va dema-nar incloure en el programa de formació continua un mòdul sobre aquestes actuacions conjuntes.
El bomber Massó va
subratllar la importància
per als bombers de poder
treballar amb seguretat
Cavedo va assenyalar la conveniència que fos "un bomber qui impartís aquest mòdul, per aprendre nocions bàsiques però importants".
Roca va reforçar aquesta opinió asseverant que
"com més preparat estigui el policia que està al carrer, més problemes solucionarà". S
L’agent Antoni Acosta i l’oficial de l’SPEIS
Pere Roca van abanderar un petit focus de
debat sobre com se solucionarà la
coordinació amb el desplegament definitiu
a Barcelona dels agents de Mossos
d’Esquadra. Segons l’oficial, aquests no
compten amb l’experiència de la Guàrdia
Urbana quant a coordinació en
emergències amb Bombers de Barcelona.
Per la seva banda, l’agent va reflexionar
en veu alta sobre com afectarà el
desplegament de mossos a la coordinació i
espera que sobretot "simplifiqui les coses".
L‘oficial de Bombers va remarcar com de
difícil és valorar en una primera trucada la
magnitud de l’accident o el foc, i va lloar
el "model Barcelona" d’atenció a les
emergències, "que vol dir estar a prop del
ciutadà, arribar ràpid i amb força gent".
Segons el bomber, aquesta manera de
procedir "ens ha aportat molt èxit i, per
tant, si va bé hem d’intentar que vagi
millor". Com a bomber, creu que l’SPEIS
ara té "la feina afegida d’informar i
coordinar als Mossos per intentar que
col·laborin en agilitar la feina". Per a
Roca, no és agradable veure una altra
persona fent la feina de bombers "però
estalvia molta feina si saben preparar el
terreny".
B a rc elona
24
guarits (42), 19 encara resten pendents de tracta-ment i 23 no poden beneficiar-se del programa per diversos motius: 7 no complien amb criteris psiquià-trics, 9 van diagnosticar-se com incapacitat perma-nent, 2 van ser derivats a la xarxa assistencial or-dinària; 4 van abandonar el tractament i 1 va que-dar fora del PAIGUM en sol·licitar una excedència de la Guàrdia Urbana.
La major part de patologies tractades a membres de la Guàrdia Urbana a través del PAIGUM han es-tat trastorns adapes-tatius per diversos motius, com per exemple problemes reactius davant d’un con-flicte o una situació d’estrés extern que afecta la persona. Aquests casos han representat un 40% dels tractats. D’altra banda, un 20% de les intervencions
El reportatge
E
l Pla Integral d’A-tenció al Guàrdia Urbà Malalt (PAI-GUM) es va enfo-car en el seu inici d’una manera molt àmplia al tractament de malalties psicològiques que poden afectar l’activitat profes-sional de l’agent. Amb aquest programa es plan-tejava l’objectiu principal de tractar els policies municipals tant en malal-ties ja avançades com en els seus primerssímpto-mes, per tal d’evitar un desenvolupament de l’afec-tació psicològica i sobretot per posar a l’abast dels membres del Cos una alternativa d’atenció amb professionals qualificats i amb un alt nivell de dis-creció per a les qüestions d’afectació psicològica.
Un alt nivell d’èxit
Les estadístiques certifiquen l’èxit d’aquest pro-jecte. Des del seu inici, al mes d’agost de 2002, fins a finals del mes d’octubre de 2004, 109 guàrdies han sol·licitat acollir-se al programa PAIGUM. D’a-quests, un total de 67 ja s’han tractat i actualment es consideren "en situació de curació". D’aquests 67, 41 havien millorat i tornat a l’activitat laboral i seguien en tractament; 7 van ser donats d’alta per adequació al lloc de treball a partir dels informes del PAIGUM i a 19 s’ha acordat passar-los a segona activitat. De la resta de tractats pel PAIGUM, els no
El grau d’èxit entre els membres del Cos tractats dins del Pla Integral d’Atenció al
Guàrdia Urbà Malalt (PAIGUM) és elevat. Una enquesta anònima realitzada a
prin-cipis del 2004 per l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica: Salut Mental i Toxicomanies
(IAPS) valora per sobre del vuit la qualitat d’atenció d’aquest programa.
Satisfacció
entre
els tractats pel PAIGUM
25
de l’equip mèdic del PAIGUM han estat casos de persones amb de-pressions, i només prop d’un 9% del total han treballat sobre altres cir-cumstàncies com l’alcoholisme i al-tres dependències. De fet, aquest no és un programa enfocat a resol-dre problemes addictius sinó que
més aviat se centra en tractar problemes ambien-tals. Per això, la majoria de pacients tractats per-llonguen el seu tractament en el temps un cop reincorporats al seu lloc de feina o readaptats a un altre. Pràcticament la meitat dels casos fan un tractament continuat i s’estableix un seguiment.
Aquest és un dels aspectes més valorats en l’en-questa anònima realitzada a principis del 2004 per l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica: Salut Mental y To-xicomanies (IAPS) a una mostra representativa de 75 pacients membres de la Guàrdia Urbana atesos a partir del PAIGUM.
El grau de satisfacció
La recerca inquiria als pacients sobre el grau de satisfacció respecte de tres aspectes bàsics del pla: les intervencions bàsiques, les intervencions especí-fiques i les intervencions professionals. Els resultats van deixar clar l’alt nivell de satisfacció general, obtenint la majoria dels ítems una puntuació ma-jor de quatre punts sobre cinc.
Les dades evidencien que la majoria de les per-sones que recorren a l’opció del PAIGUM no han sol·licitat mai tractament psicològic amb anteriori-tat. De tots els pacients registrats al programa, un 85% dels tractats són homes, i prop d’un 15%, do-nes. Aquesta dada, cotejada amb la proporció de personal a la plantilla de la Guàrdia Urbana per se-xe, posa al descobert un dels factors d’èxit d’aquest programa: el fet d’implicar la família i l’entorn en el tractament. Precisament aquest punt ha estat un dels millors valorats pels pacients atesos. En l’en-questa realitzada a principis d’any, el grau de satis-facció es quantificava en un 4,4 sobre cinc.
Una altra de les característiques particulars del PAIGUM, segons el doctor Antoni Bulbena, direc-tor de l’IAPS, és el fet de treballar amb professio-nals "que tenen tan assumida la funció d’atendre els altres que s’obliden d’ells mateixos". Segons Bulbena, "un programa com el PAIGUM fa que
aquestes persones se sentin en confiança per ser ateses" i evita la problemàtica afegida de l’estig-matització per l’activitat professional. El director de l’IAPS destaca molt positivament l’alt grau de dis-ciplina que demostra aquest col·lectiu a l’hora de seguir les instruccions mèdiques i destaca, d’altra banda, l’alta qualificació professional i competèn-cia del personal de l’IAPS, "que ha trobat en el doctor Juan I. Paso de la Guàrdia Urbana un en-llaç molt competent".S
Iniciativa pròpia
A través de la Guàrdia Urbana: Telèfon: 93 291 50 14
Altres vies: metges CAP, familiars o comandaments:
35%
53%
14%
Vies d’accés al PAIGUM
Una nova via
Arran dels esdeveniments succeïts a
Espanya en els últims mesos, s’ha
reforçat entre el col·lectiu
mèdicopsiquiàtric la inquietud per
formar-se en el tractament de situacions
d’estrés postraumàtic. Fins ara, els atesos
per estrés postraumàtic per situacions
molt greus representen un percentatge
dels acollits al pla de prop del 2%.
Aquestes patologies es donen en
situacions de grans traumes, per exemple
amb persones que han patit algun
accident greu, perquè requereixen un
ajut més o menys immediat davant de
l’estrés que pot provocar una vivència
d’aquest tipus.
La idea és dotar progressivament la
Guàrdia Urbana d’un servei ràpid
d’intervenció en situacions de greu risc,
com accidents greus en acte de servei.
Aquest és un mecanisme que ja funciona
a d’altres col·lectius professionals en
altres països. A Barcelona, es treballa
amb la possibilitat que s’activi el
programa d’una manera quasi immediata
i es pugui dur a terme una ràpida
B a rc elona
26
Marc legal
Els
delictes
contra
la seguretat del trànsit
La Llei Orgànica 15/2003 de 25 de novembre de modificació del Codi Penal, en
vi-gor des del passat dia 1 d'octubre de 2004, suposa un enduriment de les penes
pre-vistes pels delictes contra la seguretat del trànsit (art. 379 a 385). A partir
d’a-questa data, existirà una nova regulació per als delictes de conducció temerària.
L
a pena imposable al con-ductor d'un vehicle a mo-tor o ciclomomo-tor sota la in-fluència de begudes al-cohòliques és la presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos i privació del dret a conduir per un període entre un any i un dia, i quatre anys. També es poden im-posar treballs en benefici de la co-munitat de 31 a 90 dies.Considerant que tant els Jut-jats Penals com l'Audiència de Barcelona opten habitualment per imposar la pena de multa, la
mo-dificació comportarà a la pràctica un increment del seu import. Més interessant resulta la previsió de treballs en benefici de la comunitat, eina legal que pot obrir una nova perspectiva.
Una altra modificació substancial és la nova re-gulació de la conducció temerària. Al "tipus" habi-tual de conduir amb temeritat manifesta, posant en perill concret la vida o la integritat de les persones, s'afegeix ara la presumpció legal d’aquestes cir-cumstàncies en els supòsits de conducció sobre els efectes de begudes alcohòliques amb altes taxes d'alcohol en sang i amb un excés desproporcionat de velocitat respecte dels límits establerts.
La intenció del legislador és lloable per intentar solucionar la indefinició de la conducta típica que la convertia, a la pràctica, en un precepte poc aplicat pels nos-tres jutjats; però s’ha tornat a reincidir en un error similar, dei-xant sense especificar qui és l'en-carregat de fixar, en dades objec-tives, conceptes com "altes taxes d'alcohol" o "excés desproporcio-nat de velocitat". Hauran de preci-sar-ho els òrgans judicials enca-rregats de l'aplicació de la llei al cas concret i, per tant, tenint en compte els principis generals del Dret Penal, és previsible que la interpretació sigui restrictiva i no es fixin criteris universals, sinó que s'analitzin les circumstàncies concurrents a cada cas. També s’haurà de tenir en compte que un ma-teix índex d'alcohol en sang influeix de manera de-sigual a diferents persones, o que no és igual sobre-passar en un determinat percentatge la velocitat màxima permesa a una via interurbana o a una ur-bana; i serà important fixar el tipus d'instrument per mesurar la velocitat del vehicle.
Esperarem, doncs, la interpretació jurisprudèn-cial per fixar uns criteris homogenis i objectivables. Mentrestant, s'ha de reservar l'aplicació d'aquest precepte a les situacions on, ateses les circumstàn-cies concurrents, resulti indubtable la concurrència simultània d'ambdues circumstàncies. D’altra ban-da, s’incrementa també la pena de multa prevista pel delicte d'alteració i/o no restabliment de la se-guretat de la via. S
El nou codi s’aplica des de l’1 d’octubre
