?5
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 2-IV-1985 346
Acords sessió 24-V-1985 363
Disposicions Generals
Acordsdelsòrgans degovern:
Ordenança municipal reguladora del servei de
transportescolar i de menorsde caràcterurbà . 366 Bans:
Sobre vacunació antiràbica 367
Cartipàs:
Nomenament membres del Consell Municipal del
DistrictedeSants-Montjuïc 368
Nomenament membre del Consell Municipal del
Districtedel'Eixample 368
ConsellsMunicipals de Districte Districte9.Sant Andreu. Acords
sessió24-IV-1985 369
Disposicions d'interèsper al'Ajuntament Abril 1985
Personal
Concursos ioposicions:
Basesquehan de regir elconcurslliureper alapro¬ visió d'1 plaça de Vice-interventor
Basesquehan de regir el concurs-oposició lliureper
alaprovisió de 10 places de Tècnic Mitjà d'Infor¬ màtica i Estadística
Bases quehan de regir el concurs-oposició lliureper
alaprovisió de 14 places de Tècnic Superior d'In¬ formàtica
Circulars de Secretaria General: Provisió de llocs de treball Vacances d'estiu
Anuncis Edicte
Anuncispublicatsenel BOP dels dies 13 al 29 de maig 370
371
372
375
378
378
379
379
RIPCIÍ
TAMUNIÓ" ,,
Ajuntament
vjyf
de
Barcelona
16 /AnyLXXII 10de
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió del 2d'abril de1985, aprovada
el 24 de maig de 1985.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dos d'abril de mil
nou-cents vuitanta-cinc, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària deprimeraconvocatòria, sotala presi¬
dència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira,
hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà i Raimon
Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors amb rangde
Tinentd'Alcalde, Pau Cernuda i Barriosi Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i Martí, Guerau Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol, Fran¬
cescBorrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou,Joaquima Alemany i Roca, AlexandrePedrós i Abelló, Antoni Dal¬
mau i Ribalta, Mercè Salai Schnorkowski, MariaAurè¬
lia Capmany i Farnés, Juan José Ferreiro i Suàrez, Jordi Vallverdú i Gimeno, EnricTruñó i Lagares, Fran¬
cescaMasgoret i Llardent, Germà Vidal i Rebull, Albert
Batlle iBastardas, Josep Espinàs iXivillé,JosepAntoni
Garcia i España, Joan Clos i Matheu, Xavier Valls i
Serra, Josep Bueno i Escalera, JosepThió i de Pol, Fè¬
lix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabregat, Se¬
bastiàAlegre i Roselló, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet
i Agustí, Joan Garcia i Domingo, Josep Bascompte i
Solà, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M.
¿atorras
i Roji,Mercè Muñoz i Ramonet,Jordi Conill i Vall i Eulàlia Vin-tró i Castells, assistits perl'IMm. Sr. Secretari general,
Jordi Baulies iCortal, quecertifica.
Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí
Pago-nabarraga i Garra.
Excussen la seva assistència els ll·lms. Srs. Jordi
Borja i Sebastià, Francesc Segura i de Luna i Josep
Maria Pujadas i Porta.
Oberta la sessió perla Presidència ales deu hores i cinquanta minuts, és llegida i aprovada l'acta de lases¬ sió anterior, celebrada el 12 de febrer de 1985.
El Sr. Pedrós agraeix a l'Alcaldia, als diferentsser¬ veismunicipals, als mitjans de comunicació i als ciuta¬ dans en general, l'ajut i l'interès demostrat en ocasió
de l'incendi produït ahir, d'una manera totalment for¬ tuïta, ales oficines del Grup popular.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de febrer de 1985, que delega expressament a l'Il·lm. Sr. Regidor de
l'Àrea
de Transports i Circulació, Joan Torres i Carol, les facultats d'imposar multes i san¬ cions, dins dels límits i condicionsreglamentàries, pera corregir les infraccions de les Ordenances i Regla¬
mentsgenerals, el Codi i les Ordenances de Circulació
i els Bans de Bon Govern que nosiguin competència
expressad'altres òrgans auxiliars; i de resoldre les inci¬ dències derivades de l'exercici d'aquestes facultats.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 18 de febrer de 1985,quedesignen la ll·lma. Sra. Regidora
de l'Àrea d'Ensenyament, Eulàlia Vintró i Castells, Pre¬
sidenta dels Patronats de Guarderies Infantils, de la Fundació Pública "Avillar Chavorros" i de les Escoles Domènech, en substitució de la ll·lma. Sra. Regidora
Maria AurèliaCapmany i Farnés.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 5 de marçde 1985, que accepten les renúncies del càr¬
rec de Conseller de la Societat Privada Municipal
d'Aparcaments, S. A., presentades pels ll·lms. Srs.
Jordi Borja i Sebastià i Joan AntonTorneri Peralta,i els Srs. Joan Molina i Vives i Miquel Botella i Pahissa,
agraint-los, ben especialment, els serveis prestats.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de
març de 1985, que nomena membres de la Comissió
indicada a la base 3a. del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació Provincial, de 17 d'abril de 1980, per ade¬ limitar i utilitzar elsterrenys de l'antigaCasade la Cari¬ tat, la ll·lma. Sra. Maria AurèliaCapmany i Farnés, Re¬ gidora de
l'Àrea
de Cultura, el Sr. Guillem Sánchez iJuliachs,Coordinador de
l'Àrea
de Finances i elSr. Jo¬sep Maria Vegara i Carrió, Coordinador de
l'Àrea
d'Ur¬banisme i Obres Públiques.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de març de 1985, que nomena membres de la Comissió
mixta Ajuntament de Barcelona-"Consejo Superior de
Investigaciones Científicas", els ll·lms. Srs. Raimon
Martínez i Fraile, Tinent d'Alcalde, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i JoanClos i Matheu, Regidors, i els
Srs. Jaume Sobrequés i Callicó i Josep Martí i Valls. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1
d'abril de 1985, que confirma el nomenament com a vocal delConsell Rector per a la preparació de lacan¬ didatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics
del 1992, del'Il·lm. Sr. Ramon Trias i Fargas, enrepre¬ sentació de la minoriamunicipal.
Quedar assabentat de l'acord de laComissióMunici¬ pal Permanent, de 22 de febrer de 1985, que accepta la renúncia presentada per I'llm. Sr. Jordi Borja i
Se¬
bastià, com a membre de la Junta Rectoradel PatronatMunicipal de l'Orquestra Ciutat deBarcelona; i
designa
la ll·lma.Sra. Eulàlia Vintró i Castellscom amembrede
l'esmentada Junta.
Quedar assabentat i ratificar, exercint funcions de
Junta General de la Societat respectiva, l'acord
de
la
Comissió Municipal Permanent de 22 demarçde
1985,
que nomena Consellers delConsell
d'Administració
de
la Societat Privadad'Aparcaments, S. A. els Srs.
Gui¬
llem Sánchez i Juliachs, Coordinador del'Àrea
deFi¬
nances, i Josep Maria Vegara i Carrió,
Coordinador
d'Urbanisme i Obres Públiques.
Quedar assabentat de l'Ordre del Ministerid'Econo¬
mia i Hisenda, de 9 de gener de 1985, que
autoritza
l'Ajuntament per emetre deute públic
municipal
per
4.000milions de pessetes, destinatafinançar, en
part,
el Pressupost d'Inversions 1984.Quedar assabentat i ratificar l'acord de la
Comissió
Municipal Permanent, de 22 de febrer de
1985, que
con-NÚM. 16 10-VI-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 347
cert directe, i per 183.000.000 de pessetes, la finca
propietat de
Transports de Barcelona,
S.
A., Societat
Privada Municipal, senyalada amb els núms. 21, 23 i
25delcarrerdel Comte de Borrell i 8 del carrerde
Vila-domat.
S'entra, totseguit, en el debat de l'ordre del dia.
alcaldia-presidència
Informesobre la Candidatura de Barcelona als Jocs
Olímpics del 1992.
Abans que els tres Tinents d'Alcalde i el Regidor d'Esports passin a desenvolupar el punt anterior se¬ gons les
respectives competències, el Sr. Alcalde
sig¬
nifica que Barcelonaestrobaen unabona posició, fruit
d'esforços i col·laboracions diversos, gràcies als quals
la Ciutat pot mirar el Projecte olímpic que és la gran il·lusió de la immensamajoria dels barcelonins, amb la confiançad'haver fet tot allòque era alanostramàper¬
què lacandidatura de Barcelona avancés ambsolide¬
sa, tot remarcant que els Jocs Olímpics no poden
constituir una finalitat amb si mateixos -convicció
aquesta ben palesa en el pensament dels successius
Presidentes del Comitè Olímpic Internacional- sinó que són motiu per a la competició dels joves i per a l'educació i formació de lajoventut; i que lanostraCiu¬ tatno es pot jugar el seufutura unasola carta.
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Parpal, comença la
sevaexposició relativaal'esquema urbanístic del Pro¬ jecte olímpic, recordantque perjustificarl'organització
del'Olimpíada, l'informe elaborat l'octubre de 1982pel Sr.Cuyàs, plantejava aquestes qüestions prèvies ala
presentació de la nostra candidatura: a) si el projecte olímpicera proporcionatalesnostresforces i necessi¬
tats; b) si teníem les instal·lacions i infrastructures ne¬
cessàries, i c) si en cas d'haver-les de construir, eren igualment necessàries amb Jocs o sense; que ja lla¬
vors aquestdarrer interrogant tinguéuna resposta afir¬
mativa que segueix essent vàlida; i que a l'avantpro¬ jecte presentat el novembre de 1983, s'hi distingeixen tres grans sectors: 1) àrees d'actuació urbanística, 2)
instal·lacionsi 3) sistemes generals de ciutat.
Indica que les àrees d'actuació projectades -Vall
d'Hebron, Poblenou, Montjuïc i Diagonal-estan estre¬ tament lligades amb les previsions urbanístiques de
l'equipde govern, especialment les compreses en el
Pla i Programa aprovat al'inici de l'actual mandat
on
es defineixen actuacions que
estructurin ciutat, donin
nova potencialitat i nova centralitat a sectors abando¬
nats de Barcelona, acabin àrees pendents i obrint la Ciutatalmar; que quan es parla de la Vall d'Hebron,no
es parla tant sols dels dos
polisportius que s'hi pre¬
veuen sinó també de la urbanització de la zona, del
Parc de la Vall d'Hebron i de la necessitat d'acabar les vies quehandeconnectarel Túnel de la Rovira amb el IICinturó;
que quan esparla de la Diagonal, s'estàpar¬ lant també del projecte de la CorporacióMetropolitana d'acabar el planejament del sector comprès entreBar¬
celona,
Esplugues
i l'Hospitalet; que quan es parla deMontjuïc
s'està parlant d'acabar aquesta muntanyaubicant-hi les gransinstal·lacionsque recuperin la tradi¬
cióolímpica; i
que quan es parla del Poblenou, s'està
parlant d'obrir la Ciutat al mar, de rehabilitar i renovar
aquest Districte,d'ubicar-hi la VilaOlímpica, i decons¬ truir-hi una piscina olímpica, uns polisportius i
uns
camps d'entrenament que després seran per al barri;
que el Pla especial de Montjuïc, elaborat per l'arqui¬ tecte Sr. Cantallops, que ja ha estat lliurat a l'Ajunta¬
ment i serà estudiat perla Comissió Informativa abans
de l'estiu, preveu la planificació global de tal muntanya
lligada amb la de la Zona Franca i un programad'ac¬
tuacions prioritàries (vialitat, aparcament, etc.) enfun¬ ció de la seva necessitat peral programaolímpic; que
al si de la Corporació Metropolitana ha començat el
tractament de l'àrea de la Diagonal per coordinar les
accions dels Municipisafectats i fer-les coherents amb el Pla especial de la Zona universitària, ja aprovatper aquest Ajuntament, i amb el d'acondiciamentde l'en¬
torn de l'estadi del Futbol Club Barcelona; que el Pla especial de costes i el projecte d'urbanització promo¬
gut per la Corporació Metropolitana es troba en fase
d'informació pública i en funció d'ell l'Ajuntament té
previstencarregarel Pla especial de lazona compresa
entre la Barceloneta i el Bogatell, on es pensaubicar la
Vila Olímpica, ambun eix principalqueseràl'avinguda de CarlesI;que al'àrea de la Vall d'Hebronestrobaen
fase d'informaciópública el Pla especial de reforma in¬ terior delCarmel i s'han endegat els treballscorrespo¬
nents al Parc de la Vall d'Hebron i altractamentde les vies de connexió del Túnel de la Rovira amb el II Cin¬ turó.
Remarca queles negociacions amb la Generalitat, la Corporació Metropolitana i la Renfe, han cristalitzat
amb l'acord d'aixecament de la línia fèrria de lacosta i el soterrament de la compresa entre l'Estació de França i la plaça de les Glòries i amb la previsió, ater¬ mini mitjà, d'establir a la Sagrera la spgona Estació central deBarcelona, punts tots ellsque eren la clau de
volta del Projecte de la Vila Olímpica i de l'obertura de Barcelona al mar; ques'han tingut cinc o sis reunions
anivell tècnic i unparell polític,perdefinir la contribució
de laGeneralitat i l'Ajuntamentala construcció delsac¬
cessos nord i sud del Túnel de la Rovira;que enels sis darrers mesos, les tres administracions implicades
-Ajuntament, Corporació Metropolitana i
Generalitat-han mantingut també negociacions sobre el II Cinturó
esperantpoder arribar abans de l'estiu a un acord per
a l'acabament de les obres compreses entre la Vall
d'Hebron i l'anell de Valldaura i es troben igualment moltsavançades lesconversesper adefinir laconcep¬ ció del II Cinturó entre la Vall d'Hebron i la Meridiana,
pertalqueels pressupostos de 1986 puguin incorporar les inversiones corresponents, mentre que els treballs
corresponents al'altra banda de tal Cinturó (laconne¬ xióentre la Vall d'Hebron i Pedralbes) van més endar¬
rerits i podran ésser lliurats pels tècnics dintre el mes d'abril ija s'han establert contactes;que s'ha arribata
unsacords amb la Generalitat, la Corporació Metropo¬
litana i el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme per
a l'acció immediata de protecció de les costes en la
zona de la Marbella i s'ha encarregat el projecte cor¬
responenta la zona de davant la prolongació de Car¬
lesI; ique pelquefa al sanejament, el col·lector de Lle¬ vantquedaràconnectataquestestiu amb la Planta de¬ puradora del Besòs.
Informa, seguidament, que l'avantprojecte d'ordena¬
ció urbanística de l'AnellaOlímpicaestrobaenfase de treball per part de l'equip redactor perquè, prèviament,
cal haver definit cadascun dels projectes de les diver¬
ses instal·lacions però dins el present trimestre es lliu¬
raran ja els primers treballs; que a Montjuïc se situen
les tres instal·lacions més importants dels Jocs, que
coordinació tècnica molt ben pensada perquè, segons els compromisos adoptats en el si del Consell Rector de la nostra candidatura, l'Estadi serà construït per
l'Ajuntament amb una aportació de l'Estat, l'Edifici de
l'Institut Nacional d'Educació Física serà realitzat per la Generalitat i el Palau Olímpic correrà acàrrec de la Diputació de Barcelona; que el projecte de l'Edifici de
l'INEF, encarregata l'arquitecte Sr. Bofill, s'ha elaborat
en funció de lasevalocalitzacióenel conjunt de l'Ane¬ lla Olímpica, l'arquitecte redactor s'ha compromès a lliurar-ne el maig el projecte bàsic i es preveu un pe¬ ríode de dos anys per a l'execució de les obres les quals podrancomençar versel novembre de 1986;que el projecte del PalauOlímpicha tingut dificultatsperles condicions geotècniques del terreny i ha sofert diver¬
ses modificacions per a unamillor adaptació ales tèc¬
niques constructives i als programes d'actuació futura
i tot això haprovocat uncert retard-que noéspreocu¬
pant- enl'acabament de tal projecte però finalment ha estat lliurat el mes de març i aquest mes es tindrà el
projecte del moviment de terres, tanmateixen el mateix
mes de març ja s'iniciaren els treballs de trasllat dels
viversmunicipals i de les barraques de Can Valero Pe¬ tit i de desviació d'un col·lector existent a lazona; que el 15 d'abril els arquitectes Srs. Gregotti, Correa i Milà, lliuraran el projecte executiu de l'Estadi Olímpic però,
tot i això, ja s'han pogut iniciar les obresque no depe¬
nen d'ell com és la fase de construcció de les bastides de protecció de la façana, que, començada el febrer,
s'està produint d'acord amb el planning previst i que s'enllestiràversel 15dejuny, momentapartir del qual podrà produir-se l'adjudicació de la fase d'enderroca¬ ment interior.
Rubrica el Sr. Parpal la seva intervenció dient que s'estancomplint els terminis previstos;ques'estan fent
àrees de Ciutat en funció del Programa Olímpic però quesón igualment necessàries ambo senseJocs; que la Candidatura ha tingut ja una primera conseqüència importantperal nostre urbanisme: l'acord amb la REN¬
FE; i que,si es van controlant els ritmes i lagestió, els
programesplantejats escompliranen els terminispre¬ vistos.
El Segon Tinent d'Alcalde, Sr. de Nadal, comença
significant que l'anàlisi del marc econòmico-financer
dels Jocs Olímpics s'inicià el 1982 en el primer estudi
de la nostra Candidatura i s'ha perfeccionata mesura que s'han anatconeixent dades específiques del seu cost; quel'esforç econòmicarealitzar guardauna rela¬
tiva i molt coherentproporció amb la capacitat econò¬ mica de Barcelona perquè els Jocs Olímpics, que a Munich, Montreal i Los
Ángeles
representaren, respec¬ tivament, el 3,1, el 5,6 i el 0,3per100 del producte inte¬rior brut de cadascuna d'aquestes ciutats, suposaran
en el nostre cas, l'I ,7% de tal magnitud.
Tot seguit detalla i quantifica les principals dades fi¬
nanceres dient que els treballs de l'Oficina Olímpica
per a determinar el protagonisme financer del Comitè
Organitzador, delsectorpúblic i delsectorprivat, assig¬ nen, per a instal·lacions esportives o molt lligades amb
la celebració dels Jocs, una inversió pública, a realit¬
zar entre 1986 i 1989, de 8.348 milions de pessetes que suposen l'1,41 % de la inversió pública mínima -590.000 milions-previstaental període, percentatge que esreduiria al'1,19 % en el casque la inversió pú¬
blica total assolís els 700.000 milions de pessetes,
però en relació a dades estrictament municipals tals percentatgesserien del 6,14 % en la hipòtesi d'inversió
més baixa i del 4,17 % en la hipòtesi d'inversió més alta; que l'ordenació de les àrees olímpiques en què s'ubicaran les instal·lacions esportives-parcs del Llo¬
bregat, de Migdia, de Mar i de la Vall d'Hebronizones
de Montgat-Badalona i del Vallès, en les quals es comptacom ainversió olímpica la posadaenfunciona¬
ment,l'adquisició de terrenys, la urbanització,
l'enjardi-namenti altres obresnoestrictamentesportives-impli¬ caràuna inversió pública de 24.324 milionsdepesse¬ tes; que la suma de les inversions esportives i de les inversions urbanístiques constitueix l'aportació del
sector públic als Jocs; que estrictament en instal·la¬
cions esportives de competició i d'entrenament la in¬ versió global de tots els agents dels Jocs totalitzaran 23.065 milions de pessetes, dels quals 10.880seranfi¬ nançats pel Comitè Organitzador dels Jocs, 4.374se¬
ran aportació del sector privat i 7.803 corresponen a
l'aportació del sector públic; que la inversió total en
premsa serà de 1.520 milions dels quals 975 seran aportats pel Comitè Organitzador i 545 pelsector pú¬
blic;quel'allotjament -bàsicament la Vila Olímpica-té
un pressupost actual de 19.782 milions de pessetes,
18.840 delsqualsseranrecuperats através de laparti¬
cipació del sectorprivat perquè no estractatantd'una operaciópera l'allotjament dels atletescom,fonamen¬
talment, d'unaoperació important de construcció d'ha¬ bitatge públic amb finançament públic o privat; quea
l'ordenació de les àrees olímpiques, hi contribuiranel
sector públic amb els 24.324 milions ja esmentats,el sector privat amb 200 milions i el Comitè Olímpic amb
10.340;que la total inversióenels Jocs importa 79.236
milions, aportats 23.143 pel Comitè Organitzador,
23.419 pel sector privat i 32.672 pel sectorpúblic, però l'OficinaOlímpica ha calculat unsimprevistos queele¬
venel Pressupost globala88.000milions depessetes; que les despeses de celebraciópugen 42.644 milions
dels quals 11.231 són encara inversionsque s'espera
poderrecuperar en un 50 % pervenda ulterior;que els ingressos previstos per l'organització dels Jocs són
73.250 milions de pessetes i això permet no tan sols
que el Comitè s'autofinanciï per a afrontar el funciona¬ ment dels Jocs i la seva pròpia organització enelpe¬
ríode de pre-candidatura i de candidatura, sinó que a més faci unes aportacionsa la infrastructura de laCiu¬
tat,de la Corporació Metropolitana i d'altres llocson se celebrin proves, per la diferència entre la xifra d'ingres¬
sos totals, 73.250 milions i els 42.644 milions de des¬
peses corrents de funcionament; que, en resum,
el
quadre de finançament dels Jocs presenta les se¬
güents línies generals: ingressos del Comitè
Organit¬
zador per a finançar el funcionament, 42.644 milions
equivalents a les despeses dels Jocs; ingressos
del
Comitè Organitzador per afinançar imprevistos,
7.461
milions de pessetes;ingressos del Comitè perafinan¬
çar instal·lacions i àrees, 23.145 milions; aportaciódel
sectorpúblic, 32.672 milions; i aportació del sector
pri¬
vat,23.419 milions; iquelasumade la despesa
corrent
i de ladespesa d'inversió totalitza 129.000 milions, que deduint-hi els ingressos generats pels Jocs donen un
cost global no finançat els Jocs, d'uns 56.000
milions
de pessetes, en contrapartida de la qual, la
Ciutat
i la
Corporació Metropolitana, disposaran d'unes
inver¬
sions realitzades en instal·lacions i en urbanització, per
valor de 23.145 milions que són l'excedentde finança¬
ment a través del ComitèOlímpic.
Comenta quela realització dels Jocs
generarà
recur¬NUM. 16 10-VI-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 349
noméstenint encompte
l'aplicació dels impostos
esta¬tals-l'impostsobre el valor afegit, per exemple- sobre
el
producte
final;
quel'aplicació de l'impost de la renda
deles persones
físiques sobre la
massade
persones quen'obtinguin
unaocupació directa
enel període de
pre-candidatura,
de candidatura i de
celebració
pot
re¬ presentaraltres 2.000 milions;
quel'Oficina Olímpica
hainiciatl'estudi dels avantatges dels Jocsper al'eco¬ nomia de Barcelona, de
l'Àrea
Metropolitana de Cata¬lunyai
d'Espanya,
i les primeres dades albiren la
crea¬ciód'uns 5.000 llocs de treball durant tot el període;
que els
ingressos
previstos
són realistes perquè els
dretsde latelevisió suposaren a Munich, 18,3 milions
dedòlarsiaLos
Ángeles,
285 milions també de dòlars,calculant-se, salvats el cost de les transmissions i la partqueva
al Comitè Olímpic Internacional,
en216 mi¬
lions;i quel'estructura dels ingressos reflecteixel pes fonamental de la televisió, estimant-se: en3,4 %la part obtingudade les monedes i emissions numismàtiques;
enel 10,9 % la de les loteries i altres sistemes de joc;
enel68,8 % la de la televisió; ien el 16,9 la contribució
delesadministracions públiques.
Estima,perúltim, el Sr. de Nadal, queaquestaexpo¬ sició implicaunbalanç força correcte de la qual vol des¬ tacar-ne la capitalització que pot representar per Bar¬
celona i el seu entorn metropolità la celebració dels Jocs.
El Tercer Tinentd'Alcalde, el Sr. Martínez i Fraile, fa
ús de la paraulaacontinuació perexplicar les tasques
promocionals de la nostra Candidatura i amb tal propò¬
sit diu: que el primer problema plantejat a principi de
1984 quan s'inicià ei programa de promoció interna i
externa,fou el de trobar la imatge de marcai finalment
es resolgué elegint el logotip "Barcelona 92"; que la
mésimportat de les activitats externes fou la presenta¬ ció de la nostraCandidaturaenel marc de l'Olimpíada de Los
Ángeles
de 1984, precedida per una promocioaPusan, Corea delSud, ciutat germanade Barcelona
des de 1974 i organitzadora dels Jocs Olímpics de
1988; que un altre acte promocional important fou la
celebracióala nostraCiutat del Campionat Mundial de Ciclisme de1984; queel setembre del mateixanys'or¬ ganitzàala Universitat Internacional MenéndezPelayo
un Seminari sobre l'experiència olímpica de diferents
ciutats del món,en el qual participaren l'Alcalde de Los Angeles, el Vice-president del Comitè Olímpic de la
Unió Soviètica, en representació de Moscou, el Regi¬ dord'Esports de Munic i el nostreComissionat perals JocsOlímpics; queel més següentesféua Gènova la presentació de la nostra Candidatura als periodistes
esportius lligats al Comitè Olímpic Internacional i el de¬
sembre passat, tal Associació es reunia a Barcelona per preparar el seu Congrés internacional que tindrà
Hoc a la nostra Ciutat el juliol de 1986; que el mateix
meselnostreAlcalde s'entrevistà amb el Secretari Ge¬ neral del'Organitzacióde les Nacions Unides fent refe¬ rènciaala nostra Candidatura i demanant la protecció detal Organisme internacional als Jocs Olímpics; que
el Comissionat i el Director de l'Oficina
Olímpica parti¬ ciparen a la reunió de Mèxic dels cent-seixanta Comi¬
tès Olímpics Nacionals, reconeguts pel COI; que
el
mespassat el President de la Generalitat
presidíaMilà
la presentació de les diferents maquetes del nostre
Projecte;
queelnovembre de 1984,espresentà lanos¬ traCandidaturaa Bournemouth en elmarcde la Fede¬ racióEuropeade Ciutats deCongressos;que l'Alcaldia1 l'Oficina
Olímpica han mantingut contactes amb els
presidents de diverses federacions olímpiques interna¬
cionals (d'atletisme, de futbol, de tennis de taula, d'es¬
grima i de vela) i al llarg de l'últim mig any, l'Oficina Olímpica també ha establertcontactes amb la tercera part dels membres del COI; que per promocionar la nostraCandidatura dintre del'Estat, l'OficinaOlímpica
haparticipaten Salons firals de caràcter esportiu, parti¬ cularmenten la Fira Nàutica de Ciutat de Mallorca;que elsmesos d'abril i maig de 1984 s'exposaren al Col·legi
d'Arquitectes els diversos projectes i maquetes de
l'Anella Olímpica i el més següent esportaren a Giro¬
na;que en talmes i dintre la Jornada Olímpica promo¬
guda pel COI, es realitzà la primera exposició sobre torxesolímpiques i esféu la presentació dels diferents projectes en el Col·legi d'Arquitectes de Madrid; que el
mesde setembresegüent,estingué aBarcelona el pri¬
merCongrés d'instal·lacions esportives; que la nostra
Candidatura fou presentadaa Manresa i Lleida el no¬ vembre de 1984 i a Sabadell el generd'enguany; que
la premsabarcelonina també ha ofertunacol·laboració important en donar una preeminència al tema olímpic
en ocasió de la Trobada franco-espanyola de Minis¬
tres; que el mateixmesde generl'Oficina Olímpica,en
un acte celebrat a la Pèrgola, va presentar el nostre
Projecte al "Interaction Council"; que el més següent
espresentà aTerrassa i als Directors d'Esports de les
disset Comunitats Autònomes espanyoles; que s'han
editat i distribuïtuns3.000exemplars del Llibre "Barce¬ lona92", del qual sen'ha fetun resumambunatirada
-actualment exhaurida- d'altres 4.000exemplars, s'ha
publicat també "Montjuïc Olímpic" amb una tirada de
1.500 exemplars, i han aparegut sis números -amb
una tirada de 8.000 exemplars cada un- del fulletó "Olímpycs News"; i que cal destacar també la promo¬ ció de la nostra Candidatura mitjançant la campanya "Barcelona 92" desenvolupada desinteressadament per lesempreses publicitàries, amb 200 carteleres es¬ campades arreu de la Ciutat, així com através de la
construccióen xocolata de l'Anella Olímpica pel Gremi de Pastissers.
Anuncia que les campanyes de promoció exterior pendents són: la presentació de la nostraCandidatura
a Buenos Aires -dintre d'una exposicióque serà inau¬ gurada per S.M. el Rei i clausurada pel nostre Alcal¬
de-, aTokyo-enocasió de la signatura d'un présteca
l'Ajuntamentper partdel mercatprivat japonès-,aMè¬ xic-onel nostre Projecte ja havia estat exposat durant
la reunió dels Comitès Olímpics Nacionals-, a Berlín
Est-previstaper ad'aquí ados mesoscoincidint amb la darrera reunió del COI abans de la decisió sobre els Jocs Olímpics de 1992-, a Roma-en el marcdel Se¬
cretariatcontra la pol·lució mediterrània i de la Federa¬ ció Mundial de Ciutats Agermanades-, aTorí, i aLon¬ dres -amb motiu de l'exposició "Barcelona
1888-1929", que posteriorment visitarà París, Filadèlfia i al¬
tresciutats d'Europa i
d'América-Comenta, també,queels contactes mantinguts amb
els sectors empresarials culminaren en tres reunions
fonamentals: la primera a la Cambra de Comerç, In¬ dústria i Navegació, la segona al Palauet Albéniz i la
tercera, queacordà la creació de l'empresa "Barcelona
92" amb la col·laboració decinquanta gran empreses;i que les promocions internes pendents són la presenta¬
ció de la nostraCandidaturaa Tarragona ia Reus,adi¬ verses entitats esportives ciutadanes i a les diferents
Comunitats Autònomes espanyoles.
pro-mocionals al voltant del nom"Barcelona 92" estan do¬
nantelsseusfruits, hantingutun ressò importanten la
premsa especialitzada i han suposat l'establiment de
contactes ambunterçdels membres del Comitè Olím¬
pic Internacional però confiapoder arribar als dos ter¬
ços abans que recaigui la decisió final sobre la nostra
Candidatura.
El Regidor de Joventuti Esports, Sr. Truñó, recorda que, quan a la sessió del 30 de juny de 1981, es pro¬
posà la presentació de la nostra Candidatura, java ma¬ nifestar: a)que l'organització d'una Olimpíadanoésun fi en si mateixa sinó que la sevavaloració està condi¬
cionada pels resultatsque se n'obtinguin; b) que calia defugir del gegantisme d'alguna de les manifestacions olímpiques, evitar la concentració d'activitats aBarce¬
lona ipromoure'n la descentralitzacióversaltres pobla¬ cions amb raonsperacollir algun esport, i c)que, en re¬
sum, l'Olimpíada havia de servirperdonarun gransalt
endavant, tant en l'aspecte del disseny i de la infras¬ tructuraurbana, com en el de les instal·lacions esporti¬
ves a les escoles i als barris perquè esfonamental es¬ tendre la pràctica esportiva de competició i de lleure contribuint així a humanitzar la nostra Ciutat. Pensa que aquests criteris continuen donant sentit a la seva
política esportiva orientada per sisgransobjectius (ex¬
tensió de l'esport per a tothom; promoció de l'esport
d'alta competició; construcció d'instal·lacions d'interès
escolar i de barri; construcció d'instal·lacions d'alt ni¬ vell; participació dels ciutadans; i coordinació amb els
Districtes i amb les altres administracions) perquè la
polèmica de l'esportper atothom i l'esport d'èlitenoté
sentit puix l'esport és un tot i ha d'esdevenir quelcom
quotidiàen la vida dels barcelonins gràciesa l'equilibri entre l'esport per a tothom i l'esport d'èlite i entre la
construcció d'instal·lacions esportives a les escoles i als barris i la construcció d'instal·lacions d'alt nivell.
Insisteix quel'organització de l'Olimpíada té sentita partir dels plans concrets pertirar endavant els objec¬
tius que acaba de citar i perdemostrar aquesta afirma¬
ció addueix:
a) Quant ales instal·lacions:ques'ha adoptat el cri¬
teri de no fer cap instal·lació que la Ciutat no necessiti
amb Jocs Olímpics o sense; que aquest principi s'ha traduït en els Pressupostos d'Inversions de 1982 a 1985, en actuacionscom la Sala de barri del Bon Pas¬ tor, la Piscina de la Trinitat Vella, la cobertura del
Polis-portiu i del Frontó de Can Caralleu, la remodelació de
la Zona esportiva d'Horta, lanovaPiscina Catex al Po¬
blenou, el Complex polisportiu de la Verneda, les no¬
ves piscines de Can Toda i de la Creueta del Coll, la
Sala de barri de Virrei Amat, el Complex esportiu del
carrerdel Perill,aGràcia,i elComplex esportiu de l'Es¬ panya Industrial, alcostatde les quals volesmentaral¬ tres projectesque seran realitats els anys 1986 i 1987:
com les Zonesesportives de Renfe-Nord i Renfe-Meri-diana i la Sala de barri del Carmel; que per no arribar
als Jocs Olímpics sense que l'àmbit escolar tinguico¬ bertes les seves necessitats d'instal·lacions esportives
bàsiques, es preveu la realització, amb lacol·laboració de la Generalitat i de laDiputació, d'un pla quadriennal al final del qual, tota escola pública disposarà de les instal·lacions mínimes; que en l'àmbit de les instal·la¬
cions d'alt nivell les actuacionsbàsiques són quatre: el
Velòdrom, el PalauMunicipal d'Esports, el Palau Olím¬ pic d'Esports, i la remodelació de l'Estadi; que l'es¬
quema anterior ofereix el necessari equilibri entre les instal·lacions d'alt nivell i les d'interès escolar i de
Districte a fi depermetre la realització de dues hores i
mitja d'educació física dintre l'horari lectiu; i que no
s'had'oblidarl'esforçper millorar la gestió i larendibili¬
tatsocial de lesdiverses instal·lacions.
b) Quant al'equilibri entre l'esportper atots il'es¬
portd'alt nivell: que la celebracióa la Ciutat de mani¬
festacions d'alta competició -els Campionats del Món de Futbol, de Waterpolo junior, de Ciclisme, de Clubs de Bàsquet, el Campionat Ibero-americà
d'Atletisme,
el Preolímpic de Voleibol- i altres peticions encaraencartera-elCampionat del Món de Gimnàsticaartística,
i la Copa del Món d'Atletisme- i l'organització dels grans Premis "Ciutat de Barcelona" -Miting d'Atletis¬ me, Cursa Jean Bouin, Memorial Blume, etc.- consti¬
tueixen un element promocional important i denoten
una intensa col·laboració amb les Federacions respec¬
tives i amb la Generalitat i la Diputació;que l'organitza¬
ció de tals manifestacionspretén tres objectius:facilitar elscontactes amb les FederacionsInternacionals, ser¬
vird'entrenament als directius iorganitzadors, elevarel nivell de competició a casa nostra i difondre lanostra candidatura; que per estudiar in situ competicionsim¬
portants i extreure'n criteris i elements importants, un
equip de 16 a 18 persones -no sempre les mateixes-s'hadesplaçat allocs comLos
Ángeles
-on s'estudia¬ren les 53 instal·lacions utilitzades i les 21 disciplines
practicades, a Sarajevo (Jocs Olímpics d'Hivern), a Hèlsinki(Campionat Mundial d'Atletisme 1983),aGua¬
yaquil (Campionat Mundial de Natació 1982), aBuda¬ pest(Campionat Mundial deGimnástica 1983),aParís (Campionat Mundial d'Atletisme Indoor 1983), aCasa¬
blanca (Jocs Mediterranis 1983), aCaracas (Jocs Pa-namericans1983), aNova Delhi (Jocs Asiàtics 1982), i
a Moscou (Spartakiada 1983), desplaçaments tots ells que han millorat els coneixements i criterisareflectiren
el nostre Projecte Olímpic que s'ha de presentar el
març de l'any vinent; que en el difícil equilibri entre
ambdues classesd'esport, malgrat les tensions al res¬
pecte existents a la Ciutat, l'originalitat del nostre Pro¬
jecte rau en l'esforç perquè l'esport esdevingui quel¬
comdequotidiàenla vida dels barcelonins puix la Can¬
didatura Olímpica servirà per fer un gran salthistòric endavant -ajudant els clubs i difonent la pràcticaes¬
portiva através dels Districtes-queté sentitapartirde la tradició dels 1.300 clubs existents a la Ciutat,de les 53 disciplines esportivesque s'hi practiquen, i de l'am-plíssima xarxa associativa però encara resta ungran camí per recórrer puixsegons una enquesta nomésun
34 % dels barcelonins són esportivament actius
men-tresque aquest percentatge arriba al 65 %en la
conur-bació deLondres;que, malgrat l'esfo/çdesplegat,
hi ha
encara una gran tasca d'extensióa fer, amb el
suport
de la Generalitat i de laDiputació, através de lesEsco¬ les d'Iniciació Esportiva dels Districtes (element
origi¬
nal de lanostraCiutat fruit de la iniciativa del mateixtei¬xitsocial, de les Associacions de Pares i deVeïnsidel
mateixAjuntament), dels Jocs Escolars, en què
partici¬
pen45.000nens, i de lescampanyes "Done'maconèi¬
xer" (desplegades per diverses Federacionsesporti¬
vesper popularitzarala nostraCiutat esports
minorita¬
ris), de les propostes d'esport a l'estiu (Casals
Espor¬
tiusd'Estiu; Esport i Natura; Esportala Platja)
així
comde les ofertes que començaran a partir del propermes
d'octubre ("Atletisme, natació i gimnàstica als
barris",
"Bàsquet al carreria l'escola", i "Futbol,encara
més")
que prenen sentit com a campanyes depromoció
de
NÚM. 16 10-VI-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 351
la col·laboració del
Consell
de l'Esport Escolar, de les Federacions,dels clubs i atletes i d'esportistes d'alt ni¬vell es dinamitzarà la utilització a fons de les instal·la¬
cions esportives escolars.
Fareferència, després, a la importància de latasca del Consell Municipal de l'Esport com a element de
participació, i
ala necessitat de gestionar l'esport d'una
maneramés propera als ciutadans motiu pel qual s'ha
iniciatel procés de transferència als Consells de Dis¬
tricte de les instal·lacions d'interès de Districte i de
Barri,i de les activitats de promoció esportiva, per en¬
trarmésendavant en elsprogrames concentrats.
Clou elSr. Truñó la sevaexplicació dient que l'ante¬
riorprograma
dóna la
seguretatque alaCiutat
hi haun món esportiu que cada vegada serà més gran i que dónarecolzament i esperaamb il·lusió el repte olímpicde1992.
El Sr. Trias després d'advertir la dificultat de dirres
quepugui
afegir,
esclarir,refusar
o criticar els informesanteriors, manifestaque elseuGrup és decidit partidari de lacelebració a Barcelona dels Jocs Olímpics com
hodemostra la presència de la Generalitat i del Grup
municipalen el Consell Rector de la nostra Candidatu¬ ra;desitja, tanmateix, fer les següents consideracions:
1r. Que, tocant al plantejament urbanístic, no s'ha
de fer res que la Ciutat no necessiti sense Jocs Olím¬
picsperò, peraltra banda, aquests forçaranunesobres
iunesrealitzacions que,tot i ésser necessària per a la
qualitat de vida de la Ciutat, altramentno esfarien;ara bé, elpreocupa que es puguin duratermeatempsper¬
quèestractad'obres d'execució llarga i entretinguda i l'Ajuntament sol eternitzar aquestamenad'obres.
2n. Que, en matèria de finançament, cal evitarque lesOlimpíades representin una càrrega excessivaper
alaCiutat que viu una situació econòmica difícil i els
seusciutadans es veuen pressionats per la crisi, per
l'atur i per una fiscalitat cadacop més dura i això pot
fer fracassar el Projecte almenysen el record dels ciu¬
tadans, especialment quan els últims anys no s'han complert moltes de les previsions del Sr. de Nadal,
home sistemàticament optimista, si bé en matèria de nombres, els optimismes tard o d'hora es paguen: el
tema s'had'assumir, doncs, amb interès i preocupació
perquè, peruna banda, les empreses privades hauran d'aportarmolts diners i ell té dubtesque ho puguin fer,
iperquè, perl'altra, moltesde les institucions delsector
públicquetambé hi han de contribuir (l'Ajuntament, la
Generalitati, sobretotl'Estat) pateixen igualmentgreus
dificultatsfinanceres.
3r. Que les activitats depromoció de la nostraCan¬ didatura li semblen encertades, fet que no li estranya perquè la propaganda és l'especialitat de l'equip dego¬
vern.
Significaqueen l'etapaper la nominació elseuGrup
col·laborarà amb entusiasme perquè Barcelona obtin¬
guiaquestgran Projecte-que, com ha dit el Sr. Alcal¬ de, no ha de fer oblidar altres activitats-; que l'etapa
d'execució nopotalterar els beneficis obtinguts amb la
nominacióperquè si els.JocsOlímpicsesplantegen bé podenésser un èxit, però si no, poden resultarun fra¬
càs en tots els sentits: prestigi, càrregues econòmi¬
ques, etc.; i a tal efecte, observaque la Vila Olímpica
acollirà entre 10.000 i 15.000 persones, ídols a llurs
països, ambunescondiciones de vida i règims alimen¬ taris molt diferents: confia, doncs, que l'Alcaldia serà conscient d'aquesta responsabilitat.
Recomana,
també, que la Ciutat sigui ben informadaperquè altrament poden produir-se informacions que
tot i no serveritat, perjudiquin: la informació clara, pre¬
cisa i completa és, doncs, moltimportant, sobretot en la segonaetapaen la qualesproduiran contractes im¬ portantsi es mouranmolts milions depessetesi la gent
voldrà conèixer-ne elscomptes.
Reitera que el seu Partit dóna suport a la iniciativa
d'unamanerameditada i decididaen totsels nivells de govern en què és present; i considera, per últim, que els Jocs Olímpics són una granoportunitatperferpre¬
sentCatalunya al món, permetent que el nostre himne
nacional s'escolti en àmbits de repercussió mundial i quela nostra llengua aparegui enllocson notindriaac¬ cés, i donant ocasió d'afermarla personalitat de Cata¬
lunya, d'explicar-la i de fer-la present d'una forma efi¬
caç, tanmateix això depènen gran mesurade la volun¬ tatdels organitzadors perquè és una qüestió de sensi¬ bilitat i de tacte: senseferir a ningú, no hem de deixar
de dir que som catalans i que els Jocs Olímpicssece¬
lebren a la capital de Catalunya, fets que no s'han
d'amagar sinópresentaramb elcapben alt, perquè els
catalans notenim resde què avergonyir-nos.
El Sr. Pedrós,després d'expressar elseuagraïment
pel present debat-demanaten reiterades ocasions pel
seuGruppertractar-sed'untemaimportantperai futur
urbanístic i econòmic de la nostra Ciutat, que potcon¬ dicionarpositivamentonegativament tota una genera¬ ció- recorda queBarcelona tinguéunaexpansió impor¬ tant com a conseqüència de l'Exposició Universal de
1888 i una altra amb ocasió de l'Exposició de 1929; i que ell desaconsellà financerament l'organització de l'Expo de 1982 al massís del Tibidabo. Creuque avui,
en canvi, cal donar suport decidit al Projecte Olímpic
per les circumstàncies econòmiques i financeres de la
Ciutat i per la mateixa naturalesa de la iniciativa; vol, tanmateix, subratllar que s'està intentant anticipar un
conjunt d'inversions urbanístiques i viàries ien el ferro¬
carril subterrani perquè els ciutadans se'n puguin gau¬ dirabans, ara bétot aixòimplica anticipar també finan¬
çament mitjançantun nou endeutament.
Comenta que les quatre darreres manifestacions olímpiques (Mèxic, Montreal, Moscou i Los
Ángeles)
han comportat unes despeses molt importants amb
unsresultats pocsatisfactoris exceptuant elcasde Los
Ángeles;
i mostra lasevainquietud perquè també aquípuguem trobar-nos amb el problema de nosabercom
cobrir talsdespeses.
Indica que, malgrat coincidir tothom en el criteri de
nofer instal·lacions que la Ciutatnonecessiti, la política
esportiva explicada pel Sr. Truñó quedauna micacur¬
ta: s'han sentit massa viatges i estudis i pocesportde
base; quecaluna políticaque popularitzi la pràctica de l'esport perquè Londres, amb una població molt més
envellida que la nostra,té unspercentatgesde partici¬ pació molt més alts i perquè l'Estadi de Montjuïc s'anat podrint en nosentir-se'n la necessitat, i el Palau Muni¬
cipal d'Esportsnoha tingutun ús socialment gaireren¬ dible; que l'exemple de Mèxic ha de servir per notro¬ bar-nos després de l'Olimpíada, amb una infrautilitza-ció de les instal·lacions, fetque suposaria unpèsim ne¬
goci puix les inversions totalitzen 42.000 milions de pessetes: i, en tal sentit, el preocupa l'ús que s'està
fent delVelòdrom; iquementrel'Estadi de Montjuïc, de 1929, estroba, deixant de banda elsactesde vandalis¬
me,totalmentpodrit, el Memorial Coliseum de Los
Án¬
Insisteix, doncs, en la necessitat d'accelerar la polí¬
ticaesportiva i pregunta què passaamb els monitors i entrenadors, i de quina manera s'estimula, amb sub¬
vencions, els clubs preocupats per l'esport de base.
Estima, sumant-sea l'opinió del Sr. Trias, que l'as¬ pecte enquè l'impuls municipal ha resultat més positiu
ha estat en la popularització i el llançament del desig de Barcelona en convertir-se en Ciutat olímpica, ves¬
santenquè reconeix l'encert de les accions desenvolu¬
pades; i demana aclariments sobre el Conveni amb el sector privat per a l'aportació de 23.000 milions, sobre
les accions a emprendre perquè la gent utilitzi més les
instal·lacions, sobre l'úsque s'ha fet del Velòdrom, iso¬
bre els riscs d'infrautilització de lesinstal·lacions, abans idesprés de l'Olimpíada.
Planteja, a continuació, el problema de l'estrangula-mentde la capacitat hotelera puix lamancade places,
al llarg de la costa i ala Ciutat i l'entorn metropolità, la
noconstrucció d'hotels i l'envelliment, d'araa1992, de les avui existents, pot ésser un actiu molt poc positiu
per a guanyar la nostra Candidatura.
Expressa, per últim, laseva inquietud davant l'even¬ tual ubicacióde la Vila OlímpicaaBellaterraen casde
no poder-se resoldre els problemes urbanístics del Po¬
blenou perquè això suposarianoéssercapaçosd'aixe¬
carel nivell urbanístic, sanitari i residencial d'unazona
moltdeprimida com és el Poblenou.
El Sr. Conill, des del ple suportque el Partit Socia¬ lista Unificat de Catalunya dónaalainiciativa olímpica, agraeix la informació facilitada al respecte, tot sugge¬
rint que se'n segueixi facilitat periòdicament; i reco¬
mana defugir del triomfalisme perquè es tracta d'un
projecte ambiciós situat en un contextgensfàcil per la
crisi econòmica i perla competènciaque suscita.
Creu que el sí del ciutadà és un sí preocupat per
manca d'informació perquè, en la sevaopinió, discre¬ pantde la del Sr. Trias, aquestAjuntamentno sap en¬
cara fer la sevapropaganda tan bé comla Generalitat
i per això el ciutadà es pregunta: què costaran, quins
beneficis deixaran i a qui, de manera que cal explicitar
quinssectorssocio-econòmicsesbeneficiaran del Pro¬
jecte, en quinamesurala indústria nacional rebràunes
comandes suficients per desenvolupar-se i en quina
mesura altres sectorssocials (cooperatives i societats anònimes laborals) també podran beneficiar-se'n.
Considera,doncs,que lacampanyaexterior haestat molt bé, però anivell interiorde ia Ciutat la informació facilitada ha estat insuficient i cal utilitzar els instru¬
mentsde la descentralització per promouredebatsque
donin informació, recollin iniciatives i motivin lapobla¬ ció.
Comparteix,perúltim, la preocupació perl'esportes¬ colar i de base, però observaque el ciutadà noel con¬
sidera encara una realitat satisfactòria i que per això
cal esforçar-se atrobar novesinstal·lacions i a utilitzar
millor lesja existents perquè el nostreprotagonismeen
els Jocs Olímpics no s'ha de limitar a organitzar-los sinó que ha de consistir, també, a participar-hi activa¬
ment, recollint els fruits d'una millorpolíticaen l'esport
escolar i de base.
El Sr. Borrell dóna ple suportales finalitatsenuncia¬ des pel Sr. Alcalde al començament del debattot afe¬
gint-hi que els JocsOlímpics són un motiu perquè els pobles esconeguin millor i perquè Barcelona i Catalu¬ nya es facin conèixer arreu del món, responsabilitat aquesta que no s'ha de diluir entre altres valors; i
preconitza que l'avantprojecte de pressupostelaborat
el 1983 -que ha quedat obsolet perquè el PrimerTi¬
nent d'Alcalde ha esmentat unes actuacions que no
concorden amb ell i el Segon Tinent d'Alcalde també ha citatunes inversiones quetampoc hi concorden-es
revisi i posi al diapertalque la Ciutat, en conèixeramb més exactitud, com demanava el Sr. Conill, quinsse¬
ran les finalitats i els costos de la iniciativahi puguido¬
nar unaadhesió més plena.
El Sr. Alcalde sense ànim d'exhaurir la vastatemଠtica suscitadapels Jocs Olímpics, tancael debatdient que l'equip de govern pren bona nota de lesobserva¬ cions formuladespels diferents Grups;que el síde l'Al¬ calde i del Consistori és tambéunsí encara preocupat
perquèuni altre són conscients de lesseves responsa¬ bilitats de caràcter polític, com acatalans, de caràcter econòmic i de caràcter esportiu; que es comprometa
anarcontestant, amb la màximatransparència i sense regatejar cap mena d'esforç, totes i cadascuna deles
preocupacions exposades perquè els ciutadans de Barcelona estiguin ben informats; que està d'acord amb les manifestacions del Sr. Trias, malgrat una
qüestió de matís, perquè Catalunya no és només el
seuhimne i lasevabandera iaixí, ales actes del Parla¬ ment, quedà ben reflectit, més enllà de l'himnei la ban¬ dera, l'oportunitat històrica de Catalunya -també de
Barcelona id'Espanya- depresentar-seal móntalcom
és, en la seva realitat física, en la seva realitatcultural
i en els seusescenaris i marc natural; que ha d'agrair
el reconeixement, fet pel Sr. Trias, de la capacitatpro¬
pagandista de l'Ajuntament, venint com bé d'un Grup
que ha estat protagonista de campanyes de publicitat importants des del Govern de la Generalitat; que en comparar els resultats d'altres Jocs Olímpics, no pot
oblidar-se l'existència d'unscostosnoimputatsque no
figuravenen el compte de Los
Ángeles;
que els 23.000milionsd'aportació privadacorresponen ala Vila Olím¬ pica, considerada ja en el primer avantprojecte com
una realització a oferir a la iniciativa privada perquè
l'exploti i la rendibilitzi;que la utilització futura del Palau Olímpic de l'Estadi i del mateix Velòdrom, ha estatex¬
plicada abastamentperl'Oficina Olímpica i ha estat ob¬ jecte de convenis inicials específics amb algun dels
grans clubs de la Ciutat; que el Consell Rector de la
Candidatura haestat ampliat amb la presència delGo¬
vern de l'Estat; que dimarts vinent es reuneix un grup
d'empresaris per constituir la Comissió gestora de
"Barcelona 92", decidir la seva representació en el
Consell Rector,promocionar la Candidatura, i reunir,a
tal fi, 500 milions de pessetes, equivalents a la meitat
dels costos de promoció des del 1982, ençà; que un cop ampliat el Consell Rector, s'hi crearà un
Comitè
Executiu del qual assumirà personalment la Presidèn¬ cia demaneraprovisional mentreno esnomeniunPre¬sident consensuat entre la Generalitat i l'Ajuntament;
que cal constituir, també, un Comitè de Suport a
la
Candidatura, donant-hi cabudaal mónesportiu,
social,
cultural iempresarial; i que la nostra presènciaa
Berlín
i l'organització de les competicions esportives i
cultu¬
rals, esmentadespel Sr. Martínez i Fraile, donen
credi¬
bilitat a la iniciativa.
Insisteix queel Projecte és possible i els Jocsno
són
un gran negoci per a ningú però poden produir uns
grans beneficis socials (que caldrà
individualitzar),
constitueixen uncatalitzadord'energies enun
moment
enquèmanquen, inotindranunesconseqüències com
NÚM. 16 10-VI-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 353
que
s'ha
compromès i
que no
abandoni la construcció
dels mòdulsSert, que suposaran unacontribució
mag¬ níficaalaculturaarquitectònica del País i
ala connexió
metropolitana
del
Projecte Olímpic; l'Estat,
ajudant
apagar
les obres
de l'Estadi; la Diputació, construint el
PalauOlímpicd'Esports; i la Corporació Metropolitana,
realitzantel Plade Costes.
Com acloenda d'aquest parlament, el Sr. Alcalde, pa¬ lesa laseva dèria per la pràctica de l'esport a l'escola,
puix
està convençut
quel'esport de competició -la quali¬
ficaciód'èlite resulta, en laseva opinió, superada- s'ali¬
mentaalallarga, d'una malla esportiva sòlida i talvega¬ da, l'existència de millors instal·lacions i d'uns monitors
més bonsa les escoles del Bon Pastor, de Sants, odel
Poblenou, no es traduirà en més medalles l'any 1992
però
el
País
estrobarà
enmillors condicions de
compe¬tir,perquè la joventut
estarà més ben
preparada,preocu¬pació aquesta que
és ben
palesa
enel
pensamentdels
clàssicsdel'olimpisme ique, encanvi, ha faltatalanos¬
traculturamediterràniaquanlarestad'Europa ja la té in¬
corporadaalasevapanòplia cultural:pertant,calconca¬
tenar l'esport de competició amb l'esport en la base (a
l'escola,marcnatural de la formació delsnostresfills, i al
barri) perquèla nostrail·lusiónos'ha de limitaral'obten¬ ció de la Candidatura sinó s'ha de mobilitzar també per altresobjectius amb substantivitat pròpiacomés la inclu¬
sió del'esport entre la cultura escolar i del barri.
PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT Constituir una Societatprivada municipal, en forma de SocietatAnònima, denominada "AnellaOlímpica de Montjuïc, S. A.", de 50.000.000 de pessetes de capital
social, representat per 500 accions de 100.000 ptes., l'objecte de la qual serà la direcció i l'execució de les
obres de l'AnellaOlímpica i detotsels altres projectes
olímpicsque posteriorment s'acordin; aprovarels cor¬ responents Estatuts; declarar totalment desemborsat el capital social; i facultar l'Alcaldia per a realitzar les actuacions encaminadesa l'efectivitatd'aquest acord. El Sr. Parpal remarca queel debat anterior ha justifi¬
cat ja la constitució d'aquesta Societat afegint que
l'AnellaOlímpica, repte que comporta la realització de lesquatregrans obres -Estadi i Palau Olímpic, Edifici de l'INEF, i urbanització del conjunt- esmentades
abans, exigeix tecnologies i sistemes constructius mo¬
derns, el compromís de complir els programes i, con¬
següentment, una agilitado dels tràmitsper poder en¬ llestir les obresen el terminifixat, agilitadoque garan¬ teixi latransparència, la publicitat i el rigor jurídic i eco¬ nòmici, ensems, superi els problemes burocràtics;que la realització de tals obresrequereix, també, optimitzar
elsbeneficiscontrolant elscostos i mirant d'obtenir els millors preus, però presenta altres complicacions ja que, entenir cada obraunagent diferent, cal un meca¬
nismequeen coordini el conjunt, en faci el seguiment
tècnicid'execucióigaranteixi la direcció amb la partici¬ pacióde totes les Administracionsimplicades.
Presenta,seguidament, duesesmenes, distribuïdes prèviamental Consistori, en virtut de la primera de les
quals, elcapital social queda fixaten 10 milions depes¬
setes, representat per 100 accions de 100.000 pesse¬
tescadascuna, mentre que per
la segona es modifi¬
quen elsEstatuts recollint lapossibilitat de designarun
Conseller Delegato una Comissió Executiva del Con¬
selld'Administració.
Anuncia, per últim, que un cop formalitzats els trà¬
mitsd'escripturació i d'inscripció de lanovaSocietaten el Registre Mercantil, en la següent sessió, constituït el Plenari en Junta General de la Companyia, es proce¬ dirà a la designació del Consell d'Administració i dels altres òrgans de direcció i a la definició del Pla d'em¬ presa, formes de finançament i etapes de funciona¬
ment.
El Sr. Trias manifesta que el seu Grup és contrari a la creaciód'empresesquedesenvolupin activitats iser¬ veis reservatsd'una maneranatural a l'Ajuntament, a
fi que aquestno esconverteixi en una menade cartell d'empreses desvinculat del procés polític amb minva
de les garanties de l'oposició, però constatada la sin¬
gularitat del Projecte Olímpic, no s'atreveix a
oposar-se a la nova Societat sense conèixer-ne ni l'Organi¬ grama ni el Pla d'empresa: conseqüentment, anuncia
l'abstenció del Grup convergent amb el desig de poder
votar favorablementaquests extrems, quan sesotme¬ tin al Consell Plenari.
El Sr. Pedrós recorda que a la Comissió Municipal Permanent, donàsuport ala propostaendebat a con¬ dició que esreduís d'unamanerasubstancial el capital
social, donat que es tracta d'una empresa intermèdia d'estudi, promoció i control, iencara quehauria preferit poder disposar de més informació, anticipa elvotfavo¬
rable al dictamen per part del Grup popular, atesosla
reducció de capital proposada en l'esmena, i el com¬
promís de l'equip de govern d'elevar al Plenari el Pla d'empresa.
S'accepten les dues esmenes explicades pel Sr. Parpal i s'aprova el dictamen -fixant-hi l'import del ca¬
pital social en 10 milions de pessetes representat per 100 accions de 100.000 pessetescadascuna, envirtut de la primera de tals esmenes; i introduinten els Esta¬
tusles modificacions reflectides enla segona
esmena-amb dotze abstencions (dels Srs. Trias, Borrell, Co¬
mas, Alemany, Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Bonet, i Garcia i Domingo) i, pertant,amb el quò¬
rum de l'art. 3,2e) de la Llei 40/1981.
PRESSUPOSTOS I REGULACIÓ D'EXACCIONS Concertarunpréstec de 7.800.000.000 de ptes. amb un sindicat bancari dirigit per la Caixa de Barcelona, per a finançar el Pressupost d'Inversions de 1985,
d'acord amb les condicions especificades a la resolu¬
ció del Consell Plenari de 12 de febrer de 1985, i alpro¬
jecte de contracte adjunt.
El Sr. de Nadal indica que les condicions d'aquesta operació, ja s'explicaren a la darrera sessió plenària i
ara estractad'aprovar el contracte: uncrèditper7.800
milions de pessetes, a vuit anys, amb un període de
mancade quatre, i en dos trams, l'un a interès prefe-rencial més el 0,50 % i l'altre al Mibor més 7/8 elspri¬
mersanys i un puntels dos finals, i ambun període de
disposició de sis mesos, durant els quals es podran completar les autoritzacions pertinents.
El Sr. Pedrós pregunta si els dos trams són iguals,
en quines quanties participen les diverses entitats ique
passaria si unad'elles nocobrís la sevaaportació. El Sr. de Nadal contestaque untram, d'un mínimde
2.510 milions, té un tipus fix i l'altre variable; que les
setze Entitatsparticipantsesclassifiquenentresgrans grups: el primer, amb aportacions de 1.000 milions de
