Assemblea de classe de quart (mes de novembre)

Analitzem aquí un extracte d’una assemblea de quart en que hi ha dos delegats i dos subdelegats que encara no estan habituats a exercir els seus càrrecs.

Abans de la sessió la mestra comenta que l’objectiu que persegueix és que els alumnes esdevinguin el màxim d’autònoms a l’hora de canalitzar les propostes, de resoldre els seus conflictes o de formular queixes. De fet l’objectiu principal té a veure amb el tercer bloc: el d’aprendre el funcionament de l’assemblea.

Els nens i nenes trien ells mateixos com s’asseuen i ajunten totes les taules al mig de la classe resultant una forma rectangular poc apropiada per veure’s tots les cares.

Els delegats com que no dominen el conjunt, opten per restar drets, tot passejant al voltant del rectangle que s’ha format.

La mestra no diu res respecte a la col·locació. Els deixa que ho deicideixin ells. Ella s’asseu en un extrem del rectangle, des d’on tampoc domina totes les cares.

El Joan i la Sara són els delegats i, per tant, els moderadors.

DESENVOLUPAMENT DE L’ASSEMBLEA

ETRATÈGIES DE LA MESTRA I APORTACIONS DELS ALUMNES ...

M-Escolta’m/ Sara/ I qui és l la persona aquella que s’apuntava les paraules/? o voleu que les apunti jo?

Sara- tu

M- te’n recordes que hi havia algú que sempre ens deia l aquí ja pots parlar/ l ah no! l aquí no ho havíem fet mai l em sembla\

Tots- no!

M- sempre\ l ho havia dit jo I no/?

Tots- sí

M- i avui ho vol fer algú/?

XXX- jo // jo // jo

M- pues hauràs d’estar aviam l mira l ho faran l l la Sandra\ l i la Inés/ I que estan a la punta/

Dani – jo també estic a la punta\

X- jo també/

La mestra està oferint als delegats i a la classe la figura del moderador de paraules.

Els dona la possibilitat de ser ella qui dóna torn de paraules, però immediatament ho retoma al grup.

(la Sara s’acosta a la mestra i li parlar fluixet) M- ah! mireu mireu què diu la Sara l que té tota la raó

Sara- que ja hi són de peu aquí les subdelegades/

perquè no ho fan elles/ hi esteu d’acord/?

Tots- sí sí Dani- no

Sara- qui ha dit que no/?

Narcís- el Dani (en broma) M- no li facis cas\ (en broma)

La Sara fa un proposta que dóna sentit a la feina de les subdelegades

La mestra de seguida ho recull i ho retorna al grup

El Dani es permet un acte de autoafirmació en to de mitja broma i la mestra ho acaba ràpid també en broma.

Sara- a ningú se li acut dir res/?XXX- res// no//

Joan- (llegint del paper firmat) un dia l po...=

podríem portar/ jocs l de taula l per cada taula I Jaume M- és una bona proposta no/?

XXX-sí

Edgar- el parxí::s/ I ajedre::z/

Un cop aclarit el tema, els delegats reemprenen l’assemblea.

Sara- (llegint el següent missatge) el dia I 29 de l’1 del 2003/ algú em l em va agafar gomes

Samantha- a mi

Sara- una cosa l això tenim una queixa l una queixa l l que no sé/ a qui li agrada::/ no sé/

d’aquesta classe/ que agafa les gomes/ i les guarda a la capsa de l’armari\

X- el Xavi

Sara- que ho digui/ l que ho digui/ que::

Els delegats passen de llegir una proposta a llegir una queixa sense pauses, sense donar espais per aprofundir en el tema ni a acceptar-lo.

La delegada se sent amb l’obligació de fer de mestra en el terreny moral.

M- bé l escolteu-me una cosa\ l l mira l ara/ I em sembla que el primer que heu dit és que les subdelegades\ l donaveu les paraules\ I i lo següent/ és que s’ha afegit una proposta/ I però ningú ha dit res/ I i ni n’hem parlat I llavors I ens hauríem de posar d’acord a veure amb I la primera proposta/ què passa\ I i després passar a la segona I que és una queixa/ I I eh? i la proposta

La mestra, amb aire sorprès, posa en evidència la desorientació que té pel fet d’anar passant d’un tema a l’altre sense clarificar res.

Fa la previsió que si continuen així tot el que parlaran serà només de queixes. I ajuda a recular fins a tornar a recuperar la proposta

deia/

Joan- (p)que:: I que es facin jocs de taula\

M- qui la feia? el Jaume l l fem-li explicar al Jaume l l què volies tu? per fer-ho un cop a la setmana/ o per fer-ho un dia de tant en tant\?

Jaume-(p) (inaudible)

M- val <...> i qui està d’acord/ amb això del Jaume/

de poder portar jocs de taula\? l l

(aixequen la mà la majoria de nens i nenes)

Amb una interrogació de compleció ajud a en Jaume a concretar la idea.

(comencen a parlar entre ells sobre com muntaran i organitzaran els jocs d’aula)

M- doncs I a veure els que tenen paraules/ I

agafeu les paraules perquè em sembla que això sortirà\ vinga l l què vols dir Inés?

Inés- (s’adreça a la mestra per començar-li a explicar la seva proposta)

M- doncs saps què/? que casi que li hauries d’explicar en el Joan/ I perquè I jo estic apuntant coses/ I però jo no veig a ningú que apunti coses/ i jo no sóc la delegada I I i despré::s/ I I només ens enrecordarem de la queixa.

La mestra vol descentrar el seu paper i torna a situar qui són els delegats.

També torna a fer la demostració de qui és que està recollint i escrivint les propostes

Ricard- tu ets la mestra

M- ara li demanaré a la directora una submestra\

XXX- sí (rient)

M- una mestra I una submestra i una subsubmestra

Ricard- una mestra subdelegada

Hi ha una certa resistència a repartir responsabilitats

La mestra evidencia la resistència amb una ironia que tots riuen i corroboren.

M- val I I doncs ho dic perquè el Ricard/ li pugui explica::r/ a algun de vosaltres/ I el què pensa\

(mirant els delegats)

Ricard- Doncs que podríem fer el que ha dit la Inés de construir els jo::cs I però fer I en una caixa plena plena plena de paperets amb noms de jo::cs/

difere::nts/ cada u agafa un papere::t/ I i veu el joc que és l i si no sap quin és/ li diu a la professora i ella ja li dirà com es fa i tot això i hi haurà un lloc/

que hi ha fang o coses I ara faré I per exemple els escacs o agafaré fang i faré...

Joan- està bé Sara- sí està bé

La mestra ressalta la importància que el nen que fa la proposta la faci als delegats ja que són els que l’han de canalitzar.

El Ricard (mirant els delegats) es disposa a completar-la.

M- a veure si t’he entès I I agafes una capsa plena de jocs diferents...

Ricard- No! de papers amb noms de jocs diferents I I llavors\ l veuen quin és/ i van agafant un paperet i el miren i si no saben quin joc és o no sabem com fer-lo/ venen a la professora i li diuen\ I llavors en un lloc per exemple en aquella taula/

quan s’ha acabat tot do::ncs I es deixa s’ensenya a tots els nens/ els jocs que has fet i després s’hi juga\.

La mestra reformula a fi de completar la proposta del Ricard i per afavorir l’escolta dels altres.

11.2.2 Els alumnes veuen l’assemblea enregistrada en video i en treuen