10.1. Context
La mestre de cinquè estava preocupada per la manca d’escolta i atenció d’una gran part dels alumnes de la classe: es dispersaven sovint, no s’escoltaven mútuament I interrompien sense preveure si era el moment adequat o no. Finalment, amb la intenció de provocar modificacions, va proposar que l’ajudessin a pensar com podien resoldre aquest problema. Van arribar a la conclusió que fora bo experimentar ells mateixos què passa quan expliques als altres: com es rep quan no t’escolten prou, com es pot fer per captar l’atenció dels oients… I així van triar la proposta d’explicar contes als altres grups de l’escola. La mestra va acceptar la idea ja que era una bona manera d’exercitar la narració i la dramatització.
Cada grup va optar pel conte que li semblava més adient en funció del públic a qui aniria adreçat. El que de seguida van tenir en compte és que era molt important que la paraula anés acompanyada de suports visuals o de teatralització, sobretot per als més petits. Així van optar per explicar els contes de formes molt diverses:
La Caputxeta Vermella.
Per què van triar aquest conte? Diuen els components del grup “perquè tots el saben, però ningú no sap “l’alliçonament” final. Tothom sap el conte però no el què vol dir i volíem que tots sabéssin que no sempre es pot fer cas de qualsevol. I era important que ho sabéssin els petits i els grans”
On el van representar? A P-4, P-5, 1r i 2n.
Com el van representar? La narradora anava disfressada de Caputxeta i explicava el conte en primera persona, tot recordant la història que havia viscut. Mentre, en el teatre de guinyol, els companys anaven representant el conte amb titelles, aprofitant les estratègies del guinyol per fer participar el públic.
La Gallina Picoreta.
Per què van triar aquest conte? Responen que “voliem un conte que no fos conegut per poder sorprendre més, ja que el públic eren nens grans. Després de buscar entre molts llibres, vam triar un que va portar la Roser”
On el van representar? a 4t i 5è
Com el van representar? Una narradora llegia en un lateral de l’escena el conte, tot fent ella mateixa les diferents veus dels diferents personatges. Al mateix temps, la resta de companys, amb unes màscares de cartró fetes per ells, representaven els moviments i accions que els anava marcant el conte.
Els tres pollets
Per què van triar aquest conte ? Segons diuen « perquè havíem d’aconseguir l’atenció de nens molt petits i vam pensar que aniria bé explicar el conte amb aquest gran llibre, de pàgines de cartró gruixudes, sense escrit, que conté petits titelles de dit que sobresurten de les il·lustracions. Els podia sorprendre molt” “jo sé que els podia agradar molt perquè li encanta al meu germà petit- diu el Caleb”.
On el van representar? a les classes de P-3 i P-4
Com el van representar? Cada un d’ells s’encarregava d’assumir un dels pollets i el feia parlar i bellugar.
El Petit Avet
Per què van triar aquest conte? Comenten que “és un conte que és molt important a primer ja que es treballa molt. Volíem que es veiés que es pot explicar d’altres maneres, sense canviar el contingut”
On el van representar? L’havien de fer a 2n i 3r però no el van acabar representant per manca d’acord entre els actors.
Com l’havíen de representar? “L’haviem de representar fent teatre”. Van adaptar la narració a un text teatral, establint un diàleg entre el narrador i el petit avet.
(és una llàstima que no arribés a bon fi ja que el tenien molt avançar i era molt interessant)
Prèviament a l’explicació de contes es va fer una recollida de totes les idees que tenien i que podien servir de pautes per garantir l’èxit de les narracions. Cal dir que, en les representacions, van incorporar la majoria de les indicacions i estratègies.
Abans d’estrenar-se definitament en públic van assajar i van descobrir quines parts es feien més pesades, o en quin moments el públic no escoltava, i això els va permetre modificar estratègies, proposar tons més efectistes…També van poder constatar que si el conte no és molt adequat a l’edat et pots sentir ridícul ja que desperta la burla dels altres (Els de la Caputxeta Vermella van haver de fer adaptacions diferents per quan anaven als cursos d’Educació Infantil i quan anaven als cursos de Cicle Inicial)
Es va fer l’enregistrament en video dels contes de la Caputxeta i de la Gallina Picoreta, que eren els dos primers. Els vam visionar amb tot el grup a fi de recollir aquelles aportacions que poguessin servir per millorar les narracions posteriors.
En el conte de la Caputxeta Vermella, que és el que es transcriu a continuació, la narradora, la Nadine, va disfressada de Caputxeta i, asseguda en una cadira, explica la seva història que es va representant al mateix temps amb titelles, que fan anar la Patrícia i en Ricard, en un teatret de guinyol
10.2. Transcripció
( Quan parli la Nadine, que fa de Caputxeta hi indicarem amb CV. Quan parlin els titelles, al davant posarem Tit. Per esemple quan parli el titella que fa de Caputxeta Vermella hi posarem Tit CV)
CV-us explicaré la història de la Caputxeta Vermella ll ell és el meu amic Ricard que farà titelles, igual que la Patrícia ll i jo faig de narradora i faig de Caputxeta Vermella l d’acord?
va!
<…> hola l us vaig a explicar la història de la Caputxeta Vermella l que en realitat sóc jo però bueno ll mira hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Vermella perquè mira l la seva àvia li va regalar una caputxa de color vermell i la gent del poble l’anomenava C V l un dia vaig tindre que portar-li mèl i galetes a la meva àvia perquè tenia un refredat i un mal de coll molt gran
Tit CV- (amb veu molt tinbrda) li portaré aquestes galetes amb mèl a l’àvia l no passaré pel camí del bosc l bueno sí l passaré però no em pararé per res <…> oh! Mira quines flors tan maques l agafaré unes quantes l ah:: m’avisareu si ve l llop?
CV- l’avisareu si ve el llop?
TOTS- sí::
Tit CV- vale l d’acord l vaig a agafar flors (aprareix el llop per un extrem del guinyol) TOTS- el llop!
Tit CV- no em mengis sisplau
Tit Llop- no et menjaré Caputxeta l però on vas?
Tit CV- a casa de l’àvia Tit Llop- i per on es va?
Tit CV- per aquest camí
Tit Llop- bueno l tu ves per aquell que és més curt que jo aniré per aquest que és més llarg Tit CV- vale! d’acord
Tit CV- llavors se’n van anar
(els titellaires canvien el decorat del fons)
i ara si mireu el paisatge podeu veure que ja no estem al bosc l està començant a sortir la casa de l’àvia l veieu? bé llavors l’àvia estava al llit i el llop fent-se passar per la Caputxeta l va picar a la porta l pam! pam!
CV- qui és l va dir l’àvia Tit CV- sóc jo, la Caputxeta
CV- però quan el llop va entrar, l’àvia es va espantar i va sortir corrents l aaah! I llavors el llop es va ficar la roba de l’àvia i es va ficar al llitet<…> i la Caputxeta l mentrestant anava arribant l pam! pam!
Tit Llop- qui és?
Tit CV- sóc la Caputxeta l àvia Tit llop- passa passa l filla Tit CV- àvia què (inaudible)
Tit llop. és que em trobo molt malament
Tit CV- ah! àvia per què tens aquests ulls tan grans?
Tit llop- és per mirar-te millor
Tit CV- ah! àvia i aquests braços tan grans?
Tit llop- són per abraçar-te millor
Tit CV- ah! àvia i aquestes orelles tan grans?
Tit llop- són per escoltar-te millor
Tit CV- ah! àvia quin nas tan gran que tens Tit llop- és per olorar-te millor
Tit CV- ah! àvia i aquesta boca tan grossa que tens?
Tit llop- és per menjar-te millor!
Tit CV- aaah!
CV- i el llop va sortir al darrera de la Caputxeta i la Caputxeta es va amagar a l’armari i es va trobar amb la seva àvia
Tit CV- àvia què fas aquí?
CV (àvia)- mira és que el llop ha vingut i era l’únic lloc on podia amagar-me
Tit CV- tranquil·la l jo faré que se’n vagi el llop l llooop ! o te’n vas o cridaré al caçador!
Tit llop- sí:: ja::
Tit CV- ja veuràs
CV- ep ! cridem al caçador aviam si ve TOTS- caçadooor!!
Tit caç- què fas aquí?
Tit llop- jo l jo l no he fet res l eh?
Tit caç- no les estaràs assustant?
Tit llop- no l que ::
Tit caç- vale l doncs ves-te’n ! si no què fas aquí?
CV- i se’n va anar l bueno llavors l’àvia l el caçador i la Caputxeta es van menjar la mèl i les galetes i van poder viure tranquils per sempre
(aplaudiments)
X- una altra vegada // més
Nadine- bueno ara us volem dir una cosa l d’acord? que:: mai us passi com li va passar a la Caputxeta Vermella perquè va fer cas al llop i després el què li va passar l oi que sí?
Patrícia- mai teniu que refiar-vos de ningú perquè si no us pot=
X- a mi ja m’ho ha dit la meva mare=
Patrícia- = menjar l molt bé ll d’acord?
CV- no li feu mai cas a ningú que no sigui de la vostra família
10.3 Anàlisi del video i propostes de millora
De fet l’anàlisi i les propostes de millora les van poder anat fent durant el procés.
Com que van dedicar moltes estones a assajar davant de companys crítics, els va permetre fer modificacions de manera que els contes fossin més dinàmics, més atractius i amb una durada adequada a l’edat del públic receptor.
De totes formes, un cop acabades les dues primeres representacions, com que estaven enregistrades, les vam visionar col·lectivament i es va fer un resum amb
totes les aportacions, que se’ls va retornar l’endemà, per poder continuar preparant la resta de contes.
Aquest és el resum del que vam estar dient dels nostres contes.
Ho podeu revisar i veure si ens hem deixat alguna aportació interessant?
COM ENS HEM SENTIT?
. nerviosos tot i que a mida que anàvem contant, ens anaven marxant els nervis
. jo, vergonyós, però em vaig animar quan vaig veure que els nens s’ho passaven bé
. els nervis dónen mal de panxa
. jo estava “cagat de por” però em va anar passant
. nerviosa, però t’animes quan veus els nens animats.
. portar la màscara ajuda a treure nervis
QUINS PROBLEMES ENS HEM TROBAT?
. teníem problemes alhora de canviar els decorats, que no s’aguantaven prou
. vam tenir un actor afònic i ràpidament el vam haver de substituir
. la narradora estava en una posició que no podia veure l’acció dels titelles, el que feia que es desacompassessin una mica
. els titellaires tenien una postura difícil darrera el guinyol (això feia que se’ls veiés una miqueta)
. hi havia algú de nosaltres que tenia dos papers alhora
. les màscares eren petites i ni ens tapaven prou les cares
QUÈ HEM FET BÉ?
. les veus dels personatges han estat molt ben definides
. to de veu adequat, ni molt fort ni molt fluix
. una modulació de veu molt pronunciada, que ajuda a captar l’atenció
. els moviments dels titelles molt ben treballats i també els dels nens que duien les màscares
. que anéssim vestits de negre, per a què ningú destaqués
. el de la Caputxeta estava molt ben narrat
. el de la Gallina estava molt ben llegit
QUÈ MILLORARIEM?
. diferenciar encara més les veus dels diferents personatges
. parlar més a poc a poc als petits
. les màscares haurien d’estar pintades per les dues cares
. tenir un senyal entre nosaltres que indiqués els canvis dels personatgea
. buscar postures més còmodes
. tenir més en compte la normativa ja que hi ha nens que fan incorreccions: “s’ho diu” en compte de “li diu”
. la cançó del final s’hauria d’haver preparat millor
COM HA REACCIONAT EL PÚBLIC?
. va agradar molt
. demanen una i una altra vegada que es repeteixi el conte . tota l’estona estan molt atents
. es van sorprendre de veure una Caputxeta tan gran. Se la imaginaven més petita (i és que la Nadine és molt alta).
10.4. Consideracions finals
Els nens i nenes consideren que ha estat un dels millors treballs de curs. S’ho han passat bé i han après moltes coses: que no es poden fer explicacions o narracions per a tothom de la mateixa manera, si no que s’ha de tenir present l’edat i l’interès;
que el resultat d’una bona narració porta implícit molt de treball previ, de previsió i d’assaig.
Respecte l’escolta han descobert que s’han d’utilitzar moltes estratègies per aconseguir l’atenció del públic: canvis de veus, moviment de personatges, sorprendre’ls amb novetat i, sobretot adequar el text.
També han descobert que es passa malament quan has preparat un tema i el públic no escolta. Molts han manifestat com es deu sentir la mestra quan li ho fan a ella.
La mestra considera que tot el conjunt del treball ha fet millorar una mica les actituds d’escolta a la classe tot i que potser no tant com tenia previst. Però ara, quan ella manifesta alguna queixa respecte a actituds poc atentes o poc respectuoses, la majoria dels alumnes saben indentificar-les més ràpidament.