Assemblea de quart (mes de maig)

A l’entrar a l’aula el primer que detecto és que ja no seuen com abans. Sembla ser que van decidir, ja fa uns mesos, seure en rotllana, o bé en cadires o bé a terra, a pesar que en algunes ocasions la rotllana es converteixi en dues rotllanes concèntriques per manca d’espai. Però així i tot continua essent més eficaç que la forma rectangular. La mestra no s’asseu a la rotllana amb ells sinó que es situa a fora, però a prop dels delegats.

L’assemblea ja fa una estona que ha començat i estan tractant un tema ja reiterat, que és el compliment de la norma que prohibeix el pas d’alumnes per l’escala del centre de l’escola, ja que es col·lapsa amb molta facilitat i es reserva als pares, als adults que visiten l’escola i a nens amb dificultats motòriques.

Continua sent delegada la Sara, però el Ricard ha substituït el Joan, per tant, són ells qui fan de moderadors. Però a més, ara hi ha dues nenes que fan d’observadores del desenvolupament de l’assemblea i una altra que recull les incidències i acords de l’assemblea.

…

Sara- pots tornar a repetir sisplau?

Ricart- que jo reconec l que alguns d’aquí quan es queda algú en a la tarda aquí a classe l quan toca el timbre/ baixen per aquella escala\

Sara- va sí l va l qui és?

Ricart- no ho sabria dir l però alguns/ l jo/ baixava l però ara ja no baixo\

Sara- doncs ja ho sabeu l no ho intenteu fer perquè (inaudible) l no us agradaria que la mestra d’EF us renyi seriament l i també que si es queden l si van dient les coses/ serà per algo\ l no? seran per allà...

Edgar- no som bebés!

Marcel- Tenim dos nens de de quart l un és el Jaume i el altre és el Francisco l que baixen per l saps per allà l per aquella banda

Jaume- no l jo ara ja no baixo Sara- ja l però ho tornaràs a fer?

Jaume- no

Sara- no l eh? l com rebi una altra queixa/…

Edgar- que jo volia dir l jo una cosa (inaudible) una a la Samantha l que jo a vegades baixo quan acabo de fer l’educació física però perquè l tinc l la l la Mireia de l ai la:: sí l la Mireia del Drauvil (és l’ajudant a nens amb discapacitats motòriques) que m’ho fa i per això baixo

per allà\ però a vegades que no tinc perquè tenir una mestra també he baixat però ara ja baixo per l’altre perquè, per exemple, com ahir em va tocar el timbre quan estava tornant l’escoba a una classe i, i vaig baixar per l’altre, per, per la, per la normal.

Sara- però tu saps que un altre dia no l no l no ho tornaràs a fer.

Edgar- ja, ja no que ahir vaig baixar bé\

Sara- (gesticulant molt) es que nosaltres us diem les coses per bé l perquè si:: l si l no feu cas/ és pitjor\ perquè és com si l si no servíssim nosaltres estem aquí l com tontos l parlant i crec que us aniria bé l no?

Maria- passa per l’escala i després li diuen tu has passat l només un cop però ja no ho faré més l però és que encara que jo potser hagi passat l de tot el curs que ens ho estan dient l i crec que és una mica estrany que a tu se t’oblidi si tot el curs ens estàs dient l per exemple l que si cada setmana l que ningú faci drecera\ que encara hi ha algú que ho continua fent\ i és que a mi em sembla que…

Sara- demà l demà l de demà cap amunt si em venen algunes queixes/ jo ho sento però nosaltres…

Glòria- que jo quan ahir la meva mare va fer la reunió amb la mestra/ jo vaig passar un montón de vegades per aquelles altres escales l per veure la meva mare perquè no sabia què li deia

Sara- els nervis/ a vegades/ són una mica l dolents l una mica...

Eli- traidors

Sara- traidors\ sí l traidors\

Glòria- si està parlant amb una mare/ sí (es refereix a l’entrevist mare-mestra)

Ricart- que:: l en els l en aquests l en el l lo que estem dient ara de pujar escales i baixar/ l jo em sembla que tot lo que estem parlant ara és per res l perquè ens culpem a nosaltres mateixos o als altres/ i després ho farem un altre cop\

Cristian- és això lo que volia dir jo.

(I així continuen parlant sobre el mateix tema durant sis minuts més fins que pren la paraula la mestra)

M- A veure perdoneu una cosa l abans que continueu\ l aquest tema/ si per exemple fos una assamblea que tingués molts temes... l aquest tema ja fa molta estona que l’estem parlant\ l potser us hauríeu de posar d’acord l de dir prou de paraules/ eh? i ja tallar-les perquè em sembla que ja heu repetit moltes coses\ i ...

Eli- és que nosaltres ens estem repetint

M- clar l i això és una de les coses que no va sortir l’altre dia l com ens ho farem per l limitar/

és a dir l per dir prou/ d’aquest tema\

X- el tema l’ha tret ell (assenyalant en Ricart)

M- l’ha tret ell/ perquè ell és el delegat\ d’això es tracta de treure temes però a la vegada com que n’hi ha més/ l de saber-los tallar\ per tant l normalment/ es dediquen cinc minuts a cada tema l com a màxim i aquí portem molta estona l eh? ja ho parlarem això a veure com limitem cada tema\

(Apunten les conclusions del tema de l’escala i passen a tractar el tema de com jugar a futbol al pati. Quan finalitzen aquest punt, la mestra es disposa a analitzar amb ells com ha funcionat l’assemblea)

M- escolteu l podem donar ja per acabada l’assamblea\ i escoltem a les persones que han estat observant coses?

Maria- sí

Adriana- que potser ens hem equivocat en algo perquè...

Maria- bueno jo he vist a unes quantes...

M- aviam l perdoneu una cosa l vosaltres què observeu l que sou delegades o què?

Maria- no

M- doncs llavors l què voleu dir ara? (ho fa per a què m’ho expliquin a mi)

Maria- doncs si ha sortit la cosa com havíem previst Adriana- per arreglar les coses que fem malament encara

M- A veure elles ara s’hi han estat fixant l, fan d’observadores l avui ho fan elles/ l però podria ser que un altre dia/ (inaudible) no cal ni ser delegat/ ni ser apuntador de paraules/

només cal tenir ganes d’observar\

Tirso- ser voluntari

M- (rient) sí, voluntari l doncs a veure va.

Maria- vale l jo he vist una quanta gent que ha anat a fer un badall o anava a fer un badall però tothom ho ha dissimulat súper bé perquè no sé si era el Narcís ha fet (gest d’apagar un badall).

M- això és molt important.

Maria- i després hi ha gent que ha fet males postures l no tot el rato o sigui una mica/ l la Mª Àngels l la Sílvia l la Glòria l el Tirso i el Ricart ll i la Samantha s'estava tot el rato tocant els ulls l així l així l així.

M- una mica neguitosa en el avorriment/ l allò que havíem parlat amb ? l val.

Maria- ah! la gent que no ha escoltat l però que crec que no ha escoltat perquè per exemple repetia les coses l el Jaume l el Cristian..

M- tornaven a dir les mateixes idees que ja havien sortit/

Maria- sí.

M- com si les volguessin fer més importants l no?

Maria- i que la gent que ha parlat molt/ l bueno segur que hi ha més gent l ha sigut el Ricart l’Edgar l la Sara

Adriana- sí l perquè la Sara és moderadora

Maria- l’Adriana, jo i la Sandra l hi ha més gent eh?

X- (inaudible)

Miguel- però parlar és bo o no?

Adriana- sí Maria- sí l però...

M- home l és molt bo l i deixar parlar els altres també l eh?

Maria- (inaudible) però em sembla que ha sigut tothom\ perquè abans de la gent que ho havia fet malament l hi havia una llista increïble de gent que parlava\ de gent que feia tonteries...

Adriana- buenu l hi ha una gent que ho ha fet molt bé l que:: a vera l que ha pract= ha fet tots els:: l ha tingut tots els sentits l o sigui l mirar l escoltar l no sé que...

M- o sigui que estava pendent l que la notaves aquí l que estava atenta.

Adriana- sí l tothom ho ha fet molt bé eh? l però que hi ha hagut gent que ha utilitzat els cinc sentits\ han sigut l’Eli l la Isabel l la Sara l la Maria l el Narcís l el Cristian l la C. l la Glòria l l’Èric i el Jaume

Marcel- l’Èric ha parlat? l pregunto Adriana- no l però ha escoltat

Maria- ha estat tota l’estona escoltant...

M- alguna vegada/ hem d’aplicar aquella filosofia que havíem dit l que no per molt parlar volia dir haver estat molt pendent

Comentaris que fem amb la mestra tot comparant les dues assemblees

• La manera de seure els facilita l’atenció. N’hi ha que seuen en cadires, n’hi ha que a terra depèn d’on creuen que poden aguantar més estona.

• El fet de seure en rotllana, facilita la visió de tots i és més fàcil concentrar la conversa. Els dos delegats o moderadors resulten visibles a tots.

• L’assemblea, en conjunt, és molt més autònoma respecte la mestra que l’anterior. Hi recorren molt poc, i la conversa, sovint, és creuada, és a dir que no passa pel filtre dels moderadors.

• La Sara assumeix el seu paper amb tanta força que més que una moderadora és converteix en una mestra moralista que jutja, desaprova, demana noms d’infractors, etc…

• El que encara no saben fer els moderadors és acotar els temes, utilitzar estratègies de tancament en funció del temps i del que dóna de sí el tema. Però ja se sap que això resulta difícil i que encara els queden uns quants anys per anar-ne aprenent.

• El que sí es veu clarament és que el conjunt de nens i nenes han millorat la seva actitud (no s’abandonen damunt les taules, intenten no badallar…) tot i que no sempre es tradueix en una millor escolta.

• Les observadores han fet molt bé la seva funció i el fet d’estar anotant incidències de l’assemblea, no els ha dificultat participar activament de les converses i debats.