9. SEQÜÈNCIA D’UNA EXPOSICIÓ
9.1. Context i planificació
La mestra de l’aula de 6è va treballar l’exposició oral de forma integrada als temes que es treballaven per projectes.
Decidí partir d’una primera exposició que van haver de fer sobre el tema de la sexualitat. A través de les observacions fetes en aquesta primera exposició, s’anà bastint una seqüència que es desenvolupà en unes sessions de treball. Finalment, en una segona exposició, els nens i nenes pogueren posar en pràctica els exercicis realitzats.
Així els mòduls de la seqüència foren els següents:
1. Primera exposició
2. Visionar i analitzar l’exposició. Els alumnes escoltaren una exposició presentada per ells mateixos. Primer hagueren d’escoltar, de comprendre, de qüestionar.
Seguidament, analitzaren l’exposició des del punt de vista del contingut, de la estructura i de la forma, tot seguint el suport d’un qüestionari que els demanava:
a. què ens ha sorprès?
b. què ens agrada del que hem fet?
c. què creiem que hauríem de millorar?
3. Destacar els punts a millorar. Tant individual com col·lectivament 4. Programar unes sessions per treballar els punts a millorar.
4.1 Sessió dedicada al treball de l’estructura del text
4.2 Sessió dedicada a ajustar la veu, la postura i els gestos. La veu, la mirada, el gest, utilitzats en relació amb l’organització semàntica i enunciativa dels discurs, juguen un paper important en l’exposició. Un exercici d’observació i algunes activitats lleugeres i lúdiques (ús de l’aparell fonador per a l’emissió de certs detonants fonètics, la presentació de breus fragments d’exposicions, tot fent atenció a la veu i als gestos) permeteren d’anar sensibilitzant els alumnes.
4.3 Sessió dedicada a veure l’utilitat de suports gràfics, textuals o en volum per a la millor transmissió dels missatge. A partir d’una observació aprofundida d’aquest mateix document, ara en forma de video, els alumnes van observar la importància de la utilització de suports materials diversos (gràfics, làmines, enregistraments, etc.) i la manera d’utilitzar-les de forma eficaç.
5. Estructurar una nova exposició. En base a diferents materials sobre els marcadors d’estructuració, els alumnes s’exercitaren per estructurar una exposició: fer la presentació del tema, obrir-lo, concloure, etc...
6. Segona exposició
7. Avaluació de la forma i del contingut. Els alumnes, per grups, feren les seves pròpies exposicions tot aplicant les tècniques treballades i les estratègies recollides al llarg de les seqüències
8. Elaboració de pautes de preparació i control. Les produccions finals foren sotmeses a una avaluació comuna de tots els alumnes de la classe segons els criteris establerts en la pauta d’observació i control. En aquestes produccions s’haurien de fer evidents els progressos realitzats.
Cal aclarir que, a pesar que es van enregistrar les exposicions de tots els grups, només se’n va fer una anàlisi exhaustiva del primer grup que exposava sobre el tema de la sexualitat i del primer grup que exposava sobre l’astronomia.
9.2. Transcripció de la primera exposició: La sexualitat Data: gener 2003
Curs: 6è
Òscar- Aquest grup està format per la Sandra l el Klaus l l’Edu l el Marc que no ha vingut/ i jo
Sandra- La pubertat/ és la primera etapa que pateix el nostre cos\ l perquè aquesta etapa està plena de canvis perquè ens estem preparant per a la reproducció l l ara passarem a:: al semen i després a la regla\
Edu- e:: el semen és una substància blanquinosa que es forma a la vesícula seminal
Òscar- que l potser el semen no té l l no conté espermatozoides fins fins als onze o tretze anys i acaba... que acaba el semen amb els espermatozoides als setanta o setanta cinc anys i encara queda la vesícula seminal que continua fabricant semen\
Òscar- I ara/ ve la regla\
Sandra- la regla ve entre els onze i dotze anys durant la regla l ai l l’òvul l mm l la regla és l’òvul no fecundat quan l’òvul madur surt de l’ovari, passa per les trompes de Fal·lopi fins arribar a l’úter. Quan l’òvul ariba a l’úter l les parets d’aquest es cobreixen de sang per...=
pemetent que l que estigui protegit i calent
Klaus- l’òvul es pot dir que surt cada vint-i-vuit dies l amb l amb una quantitat petita de sang, més o menys com una copa l em sembla l o algo així
Sandra- durant la regla es tenen que “tomar” unes quantes precaucions l una d’elles són les compreses
Klaus- em:: n’hi ha vàrius tipus de compreses l un uns que es posen a l’úter per l l
Mestra- Klaus l no teniu cap imatge que volgueu posar? l voleu utilitzar el mural de l’altre grup que us pugui ajudar? <...> perquè puguis explicar això que dius l Klaus l senyala el que és l’úter i ens dius aquesta compresa on es pot posar
Klaus- vagina l a la vagina l l
Mestra- a veure Klaus si en ho expliques <...> ens ho aclareixes això?
Klaus- no l és que m’havia/ = Mestra- t’havies equivocat?
Klaus- sí
Mestra- no passa res l a veure l l on es col·loca la compresa?
Klaus- és que no sé com explicar-ho Mestra- algú el pot ajudar?
Sandra- que les compreses es col·loquen a l’interior de les calces i llavors quan l’òvul... la sang com l e:: l surt a l’exterior/ la compresa l’absorbeix l i l’altra tipus...=
Klaus- =el tampó l l es posa per aquesta zona Mestra- aquesta zona?
Klaus- per la vagina i (inaudible) la sang surt a l’exterior
Sandra- una altra precaució que es té que “tomar” és que quan una noia té la regla no es pot banyar amb aigua freda perquè se li talla<...> ja està
<...>
Klaus- ara toquen els l els primers canvis per dins del noi i l la noia l l començarem amb els del noi
(Treuen el mural que els havia deixat l’altre grup i mostren dibuixos de l’evolució del canvis dels nois projectats a la paret amb el projector de cossos opacs)
Edu- em:: l els canvis del noi per fora:: l eh l quan es passa la pubertat et comença a sortir
“vell” l sí el “vell” púbic i l l també et creix pèl i et surt tot de pèl pel cos.
Sandra- un altre dels canvis més visibles en el noi són que “se’ls” hi creixen els músculs i els ossos de la cara es fan més grans
Edu- També els teus ossos creixen i et l i et fas més alt i més fort
Sandra- també el cos augmenta de tamany i creix com ha dit el (senyalant l’Edu) normalment la pubertat comença als vuit anys i en el noi acaba als divuit
Mestra- Sandra l a quina edat has dit que comença la pubertat?
Sandra- Als vuit Mestra- als vuit anys?
X- no l als onze
Edu- a les noies els hi creixen els pits i també els hi surt el “vell” púbic Klaus- i es l i es preparen per a la reproducció
Edu- sí l també com els nois es fan més forts i eh... i també creixen l i augmenten el pes l l i ja està
Sandra- els canvis per dins de la nois són: els hi augmenten els ovaris i les les trompes de Fal·lopi l les caderes s’eixamplen per si hi ha un possible embaràs l puguin aguantar tot el pes
Òscar- També els hi creixen els ossos de la cara l i la cara ja no sembla tan infantil
Sandra- els músculs de l de les cames augmenten i es fan molt forts per si hi ha un embaràs puguin aguantar tot el pes del l l del bebé l l bueno l del nadó
Klaus- ara toquen els primers canvis per dins del noi
Edu- els canvis per dins del noi l eh:: l el l als nois els hi creixen els testicles l a:: l mmm l
=també=
Klaus- =també= comencen a crear espermatozoides i l i a...
Edu- el penis creix i l i l mm l la bossa de l’escrot també l l i la bossa dels testicles també conjunt amb els testicles
Klaus- i l em:: l que i comença l bueno l la vesícula seminal comença també a crear semen l que és un canvi també l i ja està l i ja està l l ah! I la laringe surt cap a fora se’t ...
Edu- =se’t dilata l no?
Klaus- se’t l se’t surt
Edu- no, és quan fas el canvi de veu que et surt la l l el que en diem nosaltres la gola Sandra- la nou
Edu- bueno l la nou l la nou
Mestra- Això passa tant als nois com a les noies?
Edu i Klaus- no només amb els nois Edu- bueno l sí l només amb els nois Mestra- I quines conseqüències té? l l Edu- que et canvia la veu
Mestra- què més?
Klaus- ja està
Sandra- Normalment l no pot tindre bebès la:: l les dones no poden tindre bebés cap als 60 o 70 anys l perquè l l (s’escolta algú del públic) bueno l pues 50 anys l perquè deixa de l de produir òvuls i llavors si deixa de produir òvuls ja l no pot tindre el bebé
Klaus- L’om..= l’home tam..= no pot pot crear espermatozoides cap a l l cap als 70 anys l llavors (inaudible) la fecundació de l’òvul
Sandra- també hi ha vegades que en una dona que ja és bastant gran l l de 40 o 80 anys l té l eh:: l té un fill i llavors pot haver molts problemes perquè no és lo més normal
Edu- ara/ la pol·lució nocturna
Òscar- la pol·lució nocturna és una acció que es produeix de nit l és una acció de nit
Edu- es produeix quan tens somnis eròtics l o somnis que l l que l l que et poden fer sentir coses agradables
Òscar- I a vegades l depèn quines situacions estiguis somiant pots “derramar” l bueno ejacular més semen de lo normal
Edu- ja està l alguna pregunta?
I aquí comença un torn de paraules interessant on aclareixen o aprofundeixden en temes que han quedat encetats però que no han quedat clars.
9.3. Observacions del visionat i anàlisi que en fan mestres i alumnes