11. L’ASSEMBLEA DE CLASSE
11.3. Transcripcions i anàlisi de les assemblees de tercer
Marta- però si se’ns passa l’estona de la feina ...
Jaume- doncs li recordes l Albert pots portar la safata sisplau\
<...>
Laura- que és la seva obligació i també la de la seva taula de recordar-li a ell l els que estan amb ell
M- una cosa l com és que tots us esteu dirigint a la Marta? l la queixa és per a ell no? l en tot cas li expliqueu les coses a ell
Laura- que és la seva obligació (mirant l’Albert) i en tot cas (mirant la metra) que algú fiqui una multa a l’Albert <...> és la seva obligació fer el seu càrrec
èmfasi, ressaltant especialment els possessius.
Reafirma les normes i obligacions.
La mestra ressalta la dificultat que hi ha d’adreçar-se a l’infractor.
La Laura busca l’actuació de la mestra com la figura de l’autoritat.
Arnau- (p)que si de vegades.. (inaudible)
M- Ho heu entès el que diu l’Arnau? pots tornar-ho a repetir que no ho hem sentit?/
Arnau- (p)doncs que si de vegades no te’n recordes o no te’n recordes de quin càrrec fas (inaudible)
Pau- (mirant la mestra) si per exemple un dia
=l’Albert=
M-= digues-li a l’Albert=
Pau- (mirant l’Albert) si un dia no te’n recordes l llavors l els de la teva taula t’ho poden recordar l Albert sisplau portes la safata? I llavors tu la vas a buscar\
<...>
M- Albert l l t’estan dient coses l contestes o no?
Albert- és que a mi no m’ho diuen l no m’ho han dit mai
L’Arnau el disculpa ja que ell també s’hi troba sovint.
La mestra torna a recordar a qui s’han d’adreçar.
En Pau torna a repetir idees formulades anteriorment.
La mestra força l’acusat a respondre L’Albert disol la seva responsabilitat en els altres.
Aitor- no t’ho hem de dir Albert ho tens que recordar tu <...> no és la nostra obligació dir-te cada dia Albe::rt vés a buscar la safa::ta
L’Aitor és contundent i sembla cansat dels oblits de l’Albert
M- Hi ha una persona més per parlar/ i prou\ i l’Albert ens dirà què pensa
Joan- (mirant la mestra) si ell va voler ser
=encarregat /=
M- =a qui li dius Joan?
Joan- (mirant l’Albert) que si tu vas voler ser encarregat tens que pensar en la teva obligació i si ho vas escollir serà per alguna cosa no pots escollir-l’ho i després no fer-ho l perquè aixoò seria com molestar...
Albert- a partir de demà ja ho faré bé
La mestra gestiona un pretancament del tema.
I torna a recordar a qui s’han d’adreçar.
En Joan estableix la relació entre la causa de triar un càrrec i la conseqüència d’haver-lo de complir.
Això mou l’Albert a respondre.
M- ara jo pregunto\ és necessari que fem queixes d’aquestes continuament l si cadascú ja sap quina és la seva feina? <...> si cadascú fa les seves coses no tindrem aquests problemes/ l oi? <...> Pol l has apuntat el compromís de l’Albert?
Pol- sí
La mestra fa una petita reflexió
final i es produeix el tancament amb l’acció del delegat.
L’assemblea resulta dura. La mestra, per damunt de tot, vol aconseguir uns graus de responsabilitat més elevats. Per tant, no deixa passar les queixes. Els nens que provoquen constantment hauran d’aprendre a donar explicacions a l’assemblea. Per donar més força als interrogants, la mestra crea molt espais de silenci, que a alguns els incomoda, però que a d’altres els convida a reflexionar més intensament.
D’altra banda, en referència a la part formal de l’assemblea, la mestra incideix molt en que s’adrecin els uns als altres. Tot i que ella té molta presència i és qui porta l’assemblea, insisteix i demostra que no és ella qui ha de resoldre els conflictes.
A continuació transcric un altre fragment, extret de la mateixa assemblea, que resulta interessant ja que reflecteix els diferents estadis del creixement moral dels nens. Sorprèn el fet que convisquin estadis tant diferents en una mateixa aula.
Explica Manuel Segura en el seu progrma de “Competències Socials” que Piaget va dedicar molts anys de la seva vida a recollir material sobre els valors morals d’infants, joves i adults. Tot aquest material, en forma de milers i milers de fitxes, les va ordenar el seu deixeble Kohlberg, tot establint un ordre de creixement moral, que es correspon, en condicions normals, amb el creixement maduratiu dels individus.
Faig un breu resum de quins són aquests estadis, perquè ens ajuden a identificar comportaments i actituds.
Segons Piaget i Kohlberg hi ha 6 ETAPES DE CREIXEMENT MORAL
1. Heteronomia. (0-5 anys) Els altres posen la llei i són els que determinen si està bé o està malament a nivell moral: pares, educadors. El problema sorgeix quan els adults no posen límits. Llavors els nens es queden en un estadi d’anomia (sense normes).
2. Egoïsme mutu. (5-12 anys aprox.) Etapa en que descobreix les regles del joc, p.ex: la descoberta dels jocs col·lectius de pati, de taula… Regla de joc important:
la llei del Talió: Tal faràs tal pagaràs. Aquest ja és un inici de consciència moral.
« Només et pegaré jo si tu em pegues ». “Si ell no em convida, jo no el convido”.
3. Expectatives interpersonals o mútues. (Entre 12 -18 anys aprox.) Ja no fan el que els altres fan sinó que fan el que els altres esperen d’ells. Volen pertànyer a la societat, al grup. L’autoestima depèn de l’estima dels altres. Habitualment, coincideixen les ganes de llibertat amb les expectatives dels altres. Però també es pot arribar a transformar en dependència a les idees dels altres, a les expectatives de la moda (p ex. l’esclavitut en la qual viuen alguns adolescents respecte a la banda o a la propaganda de la moda). S’ha de passar al quart estadi per aconseguir la independència.
4. Responsabilitat i compromís (És on arriba la majoria de la societat adulta, però també és on es queda, pocs passen a estadis superiors). Aquí un es fa
responsable del que s’ha compromés a realitzar, independent,ent de si el
castiguen o el premien. Però només a allò a que s’ha compromès. No hi ha més entrega.
5. Tots tenen dret. Tots els éssers humans tenen dret a la vida i a la llibertat, independentment de l’origen, raça.. (però jo no em moc de la meva posició) 6. Tots som iguals. Creure en la igualtat i la dignitat de tots. Compartir fins les
últimes conseqüències.
Com podem ajudar els alumnes a saltar d’un estadi a l’altre?
Primer cal saber que es creix d’un estadi en un estadi, no ens podem saltar graons i també cal saber que no tots els alumnes creixen alhora.
Per créixer, el nen ha de patir un conflicte en l’estadi que està, posar-lo en contradicció: provocar la discussió del dilema moral.
Quan més baix és l’estadi més dogmàtic s’és, amb més força es defença la pròpia actuació.
En el fragment d’assemblea que es transcriu a continuació, només ressaltarem aquelles intervencions que denoten un grau de reflexió sobre el comportament i coneixement moral dels nens i nenes.
Per descomptat que en una única aula no podem parlar de coexistència de tots els estadis que abans ens esmenta Kolhberg i que es construeixen al llarg d’una vida, però sí que conviuen diferents visions que denoten concepcions més elaborades en el procés del creixement moral.
DESENVOLUPAMENT DE L’ASSEMBLEA CONCEPCIONS ÈTIQUES O
MORALS DELS ALUMNES Pol- la queixa és per al Pol (ell mateix, cosa que li
provoca un cert canvi de cara) i la firmen la Míriam l la Carla i la Marta\ (totes tres es posen dretes) Míriam- quan estavem jugant al memory de multiplicacions a racons ell va fer trampes
Pol- Quan?
Míriam- quan “dallonsis” jo tenia 5x5 i tu les vas barrejar
Pol- però només ho vaig fer un cop i tu també m’ho vas fer
Míriam- ja l perquè si tu m’ho vas fer abans...
<...>
Pol. Buff! ll vaja una cosa...
Aquí es mouen dins de l’estadi de “tal faràs tal pagaràs” i com que no s’aclareix qui va començar, és una roda sense fi.
El Pol no sembla donar-li importància Frans- que si t’ho fa s’ho dius a la mestra l però no
ho facis tu:: l és com si ell et pega i tu també el pegues l doncs li dius a la mestra i el pot castigar ll sense racons/
El Frans busca un element extern, la veu de la justícia per resoldre amb un càstig al que ha iniciat el conflicte.
Aitor- quina cosa més absurda/ perquè si ell ho fa i tu ho tornes a fer/...
Rocio- jo crec que són culpalbes els dos perquè si el Pol ho fa i tu ho tornes a fer és també com si haguessis començat
La Rocio no creu que hi hagi diferència entre començar i respondre amb la mateixa moneda.
Pau- (mirant la Carla B. I la Marta que estan dretes al seu costat) no ho entenc l la Carla i la Marta què tenen a veure aquí?
<...>
Carla B- com que estàvem allà...
Dani- que si elles ho fan.. l a vosaltres també us estan molestant perquè si teníeu una peça i ells l’han barrejat ja no sabeu on està
XXX- (veus d’estranyesa pel que diu en Dani)
M- El Dani respon a la pregunta del Pau l que què pinten dretes la Carla i la Marta l que si el Pol i la Míriam es molestaven l també us molestaven a tots Marc- jo vull dir que ja som grans per solucionar les coses l l no cal dir-li a la professora l potser sí que fa falta de vegades l però som grans per solucionar-ho
M- li vols contestar Frans?
Frans- és que no sé que contestar-li
El Marc busca una autonomia superior.
Creu en la pròpia independència per solucionar els temes.
El Frans encara no ho veu prou clar
M- a veure l’última paraula i després en tornem a parlar d’això l l Ana
Ana- (mirant la Míriam) per què ho has fet tu també?
M- no! l prou del tema l a veure jo torno a lo d’abans l la queixa era per al Pol l i resulta que li estem parlant a la Míriam\ l l d’acord que ella no ho ha fet bé l d’acord l però estem parlant amb el Pol i la queixa sempre va contra una altra persona <...>
I el senyor Pol què hi té a dir amb tot això?
Pol- que si un altre dia juguem a un altre joc d’aquests l no faré trampes
Míriam- jo dic el mateix
El Pol accepta no fer la guitza un altre dia, però sense gaire convenciment.
M- i ara m’agradaria parlar d’això que han dit el Marc i el Frans <...> m’encanta perquè quan estem a l’assemblea és l’hora de fer de tot (irònica) seiem bé! <...> a veure aquesta discussió que tenien el Marc i el Frans l l m’agradaria que parlessin els que no han parlat encara l Karla l vinga
Karla- que:: que depèn de les coses a lo millor té raó el Marc o el Frans perquè per exemple quan han dit que èrem grans per solucionar els problemes/ sí l però de vegades hi ha nens que no saben com solucionar-ho l que encara han d’aprendre
Frans- que lo que tu dius (inaudible).. perquè els professors no només estan per ensenyar-te l també estan per... l no sé com dir-ho l l però si per exemple et peguen pots parlar i també dir-ho a la professora l però no pegar-li també
Marc- però això quan som petits l però quan som una mica més grans ho hem de resoldre sols M- Irene vols dir algo?
Irene- sí
M- alguna cosa diferent?
Irene- sí l que l’aseemblea serveix per això l per aprendre a solucionar els problemes sols
La mestra vol provocar la reflexió a partir del dilema que genera les postures del Frans i el Marc.
La Karla veu clar que les dues poden ser vàlides i que depèn de les circumstàncies i dels protagonistes del conflicte.
El Frans insisteix en la funció de la mestra com a element seguritzador i portdor de justícia.
I el Marc es reafirma en la seva.
La Irene fa una bona conclusió
Tenint una mica en compte les diferents respostes, que reflecteixen maneres de fer diferents davant d’un conflicte, s’ha elaborat el següent quadre d’autoreflexió a fi d’intentificar quin tipus de comportament és amb el que més identificats se senten cada un dels nens i nenes.
Es fa una gradació (ells no tenen per què saber que va augmentant el grau de maduresa) amb totes les posibles reaccions.
Això els proporciona la manera de saber que existeixen reaccions diferents i poden prendre més consciència de quin és el tipus de reacció que més utilitzen. També es pot dedicar alguna sessió a pensar com fan, què pensen i per què actuen d’unes determinades maneres uns i altres.
La idea és que ho puguin tenir penjat a la classe i que puguin anar anotant quina actitud o resposta han tingut en el moment d’un conflicte. No es tracta de pensar que hi ha respostes millors que unes altres (a part de la primera) i que en tot cas serveix per veure que hi ha maneres diferents d’actuar, i que, segons les circumstàncies, com deia la Karla, n’utilitzarem una o altra.
COMPORTAMENTS mai de
vegades
molt sovint . Molesto als altres sense motiu
. Molesto només si m’han molestat
. Si em molesten no ho resolc: ni amb l’altre, ni li dic a un adult. Faig veure que no m’ha molestat.
. Si em molesten vaig a dir-ho a un adult directament . Ho resolc sempre sol, no necessito buscar un adult . Si em molesten intento resoldre primer el conflicte amb l’altre i, si no puc, vaig a buscar un adult