12. DEL SABER FER AL FER SABER: Els procés de construcció d’una maqueta i exposició del procés de construcció d’una maqueta
12.4. Transcipció del “Fer Saber”: “Hem constuït una maqueta” a sisè
Els nois i noies de 6è ja han contruït la maqueta, però hauran d’explicar als pares quin ha estat el procés. Els hauran d’ajudar a entendre la relació entre el mapa i la maqueta. I tots hauran de saber-ho fer, ja que es dividiran el temps del matí entre els diferents grups. Cada grup estarà format per un membre de cada taula.
Aquesta explicació que enregistrarem serà el primer grup que ho fan i han sortit durant mitja hora del migdia per preparar-s’ho i repartir-se les diferents parts de l’exposició. Així que diem de començar, s’aixequen cadascú de la taula on estan asseguts i es col·loquen darrera la taula on està instal·lada la maqueta de la muntanya de Montserrat. No es col·loquen de manera arbitrària sinó que es posen d’acord en situar-se en relació a l’ordre cronològic en que aniran apareixent els temess.
Fan una mirada a la mestra i aquesta els dóna el senyal de començar-
Marc- un dia l no? exactament el vint-i-cinc l del dos l del dos mil tres/ doncs l se’ns va acudir de fer la maqueta de Montserrat de corbes de nivell l no? perquè l’any passat va ser l’any internacional de la muntanya\ em:: llavors vem decidir que la muntanya de Montserrat seria bona per fer\ perquè és la muntanya que tenim més a prop/ i la muntanya que ens simbolitza a tots\ em:: llavors un altre dia la Gina/ ens va portar unes dades l no? on:: ficava la longitud de la muntanya/ l’alçada/ i l’amplada\ però l’Alejandro va dir que per fer un ma=
de corbes de nivell l la maqueta/ ens faltaria un mapa de corbes de nivell de Montserrat\ l llavors la mestra ens va donar el mapa de Montserrat l un l un molt senzill l on hi havia tretze corbes amb una equidistància de 300 metres cadascun l llavors a partir d’aquell mapa/ em::
ens vem l ens vem ficar d’acord en trobar una escala l que ara us ho explicarà l’Edmon Edmon- primer vem l vem mirar l vem agafar un l vem:: escollir unes taules per l per intentar fer una base doncs una mica grossa/ perquè teníem un problema l que si era molt l molt petita/ l’alçada no l no seria gaire\ i havíem de fer bastant espai perquè quedés una cosa una mica alta i que es pogués doncs veure i que no quedés molt aixafada\ llavors vem l vem mirar la mida de:: la llargada per exemple de la taula i vem l agafar també la llargada doncs del tros que volíem fer\ o sigui que en el mapa de corbes de nivell amb l’escala doncs vem l vem veure la llargada del tros que volíem fer\ l llavors vem dividir el tros que volíem fer per la llargada de la taula l i ens va sortir tres mil cinc-cents i una mica més i era l clar era una escala una mica difícil de mesurar i una mica difícil de fer-la servir\ llavors l clar l no podíem arrodonir a tres mil cinc-cents perquè llavors encara seria més gran l hauria de ser més gran la taula/ llavors ho vem arrodonir a tres mil sis-cents\ l llavors per l per l per fer les
corbes/ doncs l vem na primer al menjador amb un retroprojector l i el mapa de corbes de nivell l el fàcil/ l doncs vem fer una l unes transparències l llavors a:: allà l amb el retropojector i un paper d’embalar/ vem mirar la forma\ però vem veure que a tres mil sis- cents/ la:: surtiria molt, molt ajustat a la taula i també volíem fer poder veure els pobles del voltant/ també que es pogués comparar amb l’alçada del mar/ i llavors doncs vem arrodonir a quatre mil, l a escala quatre mil l i:: aquesta és l’escala quatre mil\ l llavors allà al menjador el problema que vem tenir és que hi havia molta llum i per les transparències doncs no anava gaire bé l llavors vem anar a la sala dels miralls/ que:: e::
M- que es pot enfosquir.
Edmon- les finestres es pot fer més fosc l llavors l doncs l e:: en aquest paper d’embalar doncs van sortir totes les l vem fer totes les corbes l i a partir d’aquí doncs ara el Gerard us explicarà\
Gerard- bueno després vem agafar el l el paper/ i el vem ficar damunt de l d’un porexpan\
però com que era més gran/ vem tindre de d’enganxar un tros més\ lllavors les corbes de les quan teníem ja repa= repassada/ vem agafar una pila i amb un fil elèctric/ i i vem na resseguint el porexpan l lo que passa és que el fil es trencava molt i va haver-hi bastants trossos que el vem tindre de fer amb cúter\ i des= després hi havia les corbes aquestes d’aquí (assenyalant) algunes sí que les vam fer amb el fil perquè era poca distància/ i amb paper de lija l després vem arrodonir els cantos\ l i a la l a la següent corba també vem tinde d’enganxar un tros més de porexpan l i el Jose us explicarà les:: l com ho hem pintat
Jose- bueno primer nosaltres miràvem de:: fer-ho de l del color/ mm:: de a dalt negre i fins a que no sigui tan fosc l no? i navem fent fosc l menys l menys l fins que acabava clar i llavors nosaltres vem fer perquè quedés així/ només vam ficar a la primera ens va sortir negre/ i blanc\ no? una mica l i bueno després teníem que na fent barreges l per exemple aquí tenim que fer negre l blanc/ i una miqueta de blau l no? i bueno així ho vem na fent tot l i aquí dalt de tot vem ficar negre no? i bueno l ja està.
M- Jose i per què pintàveu de diferents colors?
(Soroll)
Marc- (no pot resistir la temptació de contestar ell ja que veu que al Jose li ha costat explicar-se) la maqueta la vem l la vem pintar una mica del color de Montserrat l no? un blau grigós no? l no és exacte l veus? (assenyalant) perquè aquí l aquí en principi és bastant gris l no? I cada vegada el gris va sent més barrejat amb el blau\ fins que:: fins el cim més alt que és Sant Jeroni\bastant negre\
Edmon- Era de= era difícil buscar moltes barreges de gris l perquè alguns semblaven igual\
pràcticament\ llavors vem haver d’utilitzar blau\
M- i a cada corba de nivell l a cada canvi de corba de nivell l feu un canvi de color?
Tots- Sí
M- o sigui que hi ha molta gradació l no?
Marc- sé que no es nota molt l no l però per exemple entre aquest i aquest que sembla que no hi ha molta diferència però..
M- però hi és.
Edmon- i també aquesta l com si diguéssim el l el paper verd/ és la corba tres-cents/ i aquesta la de quatre-cents/ i l’última l la de dalt que és la negra l la mil dos-cents\
M- molt bé.
Albert-a part de fer la maqueta/ se’ns va acudir de fer els pics/ o les l les agulles importants per l per representar-ho\ no? aquí l dins de la maqueta l com està marcat aquí\ l hi ha alguns l les coses més importants són:: encara ens falten però lunes quantes són Sant Jeroni la, la més gran, de 1224 metres d’alçada, les Agulles que fa 1087 metres d’alçada l Montgros que fa 1120 metres d’alçada, el Cavall Bernat 1056 i els Ecos 1221 ll llavors quan ficàvem el nom de cada pic anavem ficant els metres que tenien
(encara que l’exposició es pot donar per acabada, de manera més informal continuen explicant detalls d’interès)
Marc- El que costa també és anar situant els cims aquests l perquè quan vas d’excursió/ no et van posant les corbes de nivell “estàs a dos-cents metres l estàs a mil cent”...
M- és clar
Marc- i llavors has de saber-ho representar en el teu cervell i després/ saber-ho situar\ l amb l’ajuda dels mapes\ no?
M- clar l sí senyor
Marc- i no és una cosa fàcil/
Edmon- i també amb les agulles de cap/ l segons el color del cap/ vol dir una cosa o una altra/
M- a veure
Edmon- doncs les verdes/ són llocs importants de Montserrat l i les vermelles/ doncs són::
com si diguéssim alguns cims i alguns accidents geogràfics\ per això per exemple a la zona de Les Agulles/ n’hi ha moltes\
(i encara continuen explicant els codis i símbols que utilitzen a la legenda que ajudara a fer la interpretació de lamaqueta)
M- moltes gràcies nois perquè quan he estrat per aquesta porta he pensat que no em volia perdre quin procés havíeu seguit l la veritat és que:: s’entén molt bé eh? i tal com ho heu explicat/ l si tenia algun dubte j l’he aclarit
Edmon- estàvem preocupats de que moltes vegades ho sabem fer/ però explicar-ho ens costa molt/ i volem explicar-ho bé als pares
M- és veritat