Dades d’identificació 117 Sigla d’identificació: A

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 68-76)

Localització geogràfica: Palma

Biblioteca: Societat Arqueològica Lul·liana, però actualment en dipòsit a la seu de l’Arxiu del Regne de Mallorca, al Parc Bit de Palma.

Manuscrit: 7

Procedència: Biblioteca de Jeroni Rosselló. Datació: 1458.

Data de la consulta de l’original: juny de 2004 i maig de 2011.

Suport de la reproducció utilitzada: Reproducció digital del Raimundus-Lullus-Institut de Freiburg (http://freimore.uni-freiburg.de/receive/DocPortal_document_17184) És el testimoni O de l’edició de1935.

Bibliografia: SANXO (1901: 347);OBRADOR (1901: xxi);OBRADOR (1932: 177);ALÒS

(1935);GALMÉS (1935:x);BONILLO (2006:4) i (2008: 137).

Bibliografia electrònica:

LlullDB(http://orbita.bib.ub.es/llull/ms.asp?708);BITECA (MANID 1693).

Còdex manuscrit miscel·lani que conté les obres següents:

a) Obres lul·lianes: Llibre de meravelles (ff. 1-128) i Llibre d’intenció (ff. 128-139). b) Obres anònimes: anònim, recepta per fer bona tinta (3r full de guarda).

117 Seguim essencialment la descripció de la Llull DB i de la B

ITECA,que completam amb els resultats de la nostra inspecció personal. No il·lustram els diferents apartats per mor de la poca qualitat de la reproducció, en blanc i negre i d’escassa ressolució. Per tant, d’aquest manuscrit només n’oferirem algunes mostres en l’apèndix final.

70 2. Descripció codicològica

Estat de conservació

Còdex en molt bon estat de conservació. S’hi detecten algunes taques poc importants d’humitat. Als quatre primers folis són nombrosos els forats de corc.

Suport Paper in folio.

Mides

275 x 202 mm. Mides de la caixa: 180 x 135/140 mm. Mides de les columnes: 174 x 59 mm. L’intercolumni és de 20 mm.

Disposició de la pàgina

A dues columnes de 45 línies cada una. Són visibles les marques de les línies mestres de la caixa, en llapis, al llarg de tot el còdex

Enquadernació

No original. Moderna, en pergamí sobre cartó fort, ben conservada. Al llom, en lletra negra impresa: «R. Lull/Felix/de les marevelles/del mon/Mss. del any 1458». Quaderns

142 folis de 9 quaderns irregulars, d’uns 14 folis més o menys cadascun. (1 + I + i + cxxxix +1). El primer és 6+6, el segon i el tercer són 7+7, el quart i el cinquè són 5+5. El darrer és de 6+6. La resta és indeterminable per mor de la relligadura moderna. Foliació

139 folis més 3 en blanc sense numerar al principi. Dues foliacions correlatives, al marge superior dret: una d’antiga, en xifres romanes i en tinta vermella. La segona, moderna, en xifres aràbigues i en llapis, que numera bàsicament cada deu fulls, situada a sota de l’antiga. Els folis 10, 20 i 30 són numerats per duplicat en els mateixos folis.

71 Reclams

Tots són al verso dels folis. Força reclams a la part del Llibre de meravelles (ff. 23v, 35v, 47v, 58v, 82v, 106v i 118v). Un sol reclam a la part del Llibre d’intenció (f. 130v). Tots els reclams són horitzontals centrats, molt propers del tall.

Filigranes

Dues sagetes creuades en diagonal, amb la punta cap amunt, visible en un bon nombre de folis. Als folis del Llibre d’intenció queda completament centrada en l’intercolumni. És força semblant a la de Briquet 6269 (i també a Briquet 6270-71),118 datada de la segona meitat del s. XV.

Il·lustracions

No n’hi ha. Són destacables, emperò, les nombroses manícules repartides al llarg de tot el text, especialment al Llibre de meravelles (ff. 14, 37v, 38v, 41v, 50, 62v, 63, 96v). Al Llibre d’intenció només se n’hi localitza una (f. 129).

Lletra

Una sola mà cursiva gòtica, de cos petit, del s. XV. La invocació rubricada, com

M, del Llibre d’intenció és feta amb un cos de lletra més gros que el de la resta del text. Al llarg de tot el còdex s’observen intervencions de mans diferents, posteriors, especialment al Llibre de meravelles. Sembla que són de la mateixa mà, de lletra humanística, les anotacions en tinta del Llibre de meravelles, «segons se conve» (f. 85v) i del Llibre d’intenció, «minoritas» (f. 131) i «virtud» (131v). Al marge esquerre del foli 129, d’una mà impossible de determinar i en mina de plom, s’ha escrit una e amb un punt a sota i a sobre i, a sota de la vocal, una k amb un punt a sota.

Rúbriques, epígrafs, caplletres, calderons i foliació antiga en tinta vermella, molt intensa i llampant, molt ben conservada. Algunes lletres són safranades. A les caplletres hi ha les inicials de guia per al rubricador. Llevat dels calderons que marquen l’inici d’un nou paràgraf, no s’hi detecten altres signes de pausa.

118 En canvi, no hi notam la semblança amb la de Briquet 6275 proposada a la B

72 Observacions textuals

El text del Llibre d’intenció és complet. No té taula de rúbriques, a diferència del Llibre de meravelles: la d’aquesta obra apareix posteriorment al Llibre d’intenció (ff. 139v-140).

Quant a la numeració dels capítols, el fet de considerar el pròleg com a capítol primer provoca un trastocament de la divisió interna de l’obra, que tanmateix és correlativa de l’1 al 36, conseqüència d’enumerar totes les rúbriques com si fossin capítols independents.

Colofons:

1) Llibre de meravelles: «beneyt loat glorificat exalsat e santificat sia lo nom de jesuchrist e de la sua beneyta mare madona sancta maria ara e tostemp sens fi amen qui scripsit scribat semper cum domino vivat amen aquest libre es apellat libre de meravellas fo scrit e acabat en vilaffrancha dimecres a .xxv. dies de janer any .m. .cccc. lviii.».

2) Llibre d’intenció: «Sit laus et gloria Xpo Amen, ffuit perfectus ano M CCCC LVIII. Deo gratias».

És si més no remarcable la diferència entre els dos colofons: el primer és molt més concret quant a la localització, tant espacial com temporal (25 de gener de 1458, a Vilafranca). En canvi, el del Libre d’intenció només serveix per corroborar que la còpia d’aquest darrer text es féu l’any 1458. Cal advertir, altrament, l’interès per deixar clarament datat i identificat el Llibre d’intenció, fet que es desprèn de la nota, de mà posterior, que es troba al segon full de guarda: «Llibre de intencio finit 1458119 /Llibre de maravelles de Lull/Jm lo llibre de Intencio comença en fol. 128 tambe de Lull».120

En la part del Llibre d’intenció s’observen intervencions marginals de la mateixa mà, per restituir fragments que s’han saltat o per rectificar lectures errònies, que el copista ha obliterat amb una ratlla. Concretament, aquestes addicions, en tinta més fosca, són als folis 128v, 132v, 136v i 137v.

Tant al segon full de guarda, abans del ratllat, com en el primer full en què s’hi copia la «recepta per fer bona tinta» hi figura l’encapçalament «es de la llibreria», sense especificar-ne res pus: no s’ha raspat ni obliterat, senzillament no hi consta de quina llibreria es tracta.

119 Aquesta frase és obliterada amb llapis.

73 3. Història del manuscrit

A partir de les dades del colofó, la factura del manuscrit se situa clarament en la segona meitat del s. XV. L’interrogant s’obre, això no obstant, amb la localització

geogràfica. Mateu Obrador donava la veu d’alarma sobre quina era la Vilfranca en qüestió, «¿de Cataluña o de Mallorca?»121. La consulta al Gabinet d’Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears sobre l’aparició documental del topònim de la vila mallorquina, permet resoldre definitivament aquest dubte.122 Segons l’informe concloent emès per la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic, la fundació de la vila francha obeeix a raons d’exempció fiscal i el primer cop que es registra documentalment la dita denominació (Vilafranca) és l’any 1630:

«Trobam la denominació de Vilafranca en diversos documents de principis del segle XVII quan tot just havia esta fundada la nova pobla en terres de la cavalleria de Sant Martí Lanzell, de Pau Sureda de Sant Martí, amb diversos llocs, en el terme municipal de Petra. Que sapiguem el primer document amb el nom de Vilafranca és datat el 23 d’octubre de 1630: “… ubi noviter erecta et fundata est popula nuncupata Vila Francha”».

La forma contemporània de Bonany (referit a l’ermita homònima) fou una imposició per Reial Decret de 1916 per diferenciar la població d’altres homònims de la geografia peninsular.

Que el topònim no es documenti abans del primer terç segle XVII pot constituir

un indici evident que el còdex no té orígens mallorquins: abans d’aquest segle no existia a Mallorca cap nucli de població anomenat així, la qual cosa descarta qualsevol procedència illenca del manucrit que ens ocupa. Les característiques lingüístiques, almenys les referides a la part del Llibre d’intenció, confirmarien aquest punt. El manuscrit B, també de la segona meitat d’aquest segle i de procedència illenca, presenta mostres, encara que fluctuants, de monoftongació del diftong –au– en els grups GUA i QUA, cosa que no s’adverteix en el ms. A, totalment «inocuu» en aquest sentit i en el

qual no s’hi aprecia cap marca dialectal representativa. Consegüentment, caldria situar geogràficament aquest còdex en terres de Catalunya. Una ubicació geogràficament peninsular gens estrident en relació amb les dades recopilades per Hillgarth sobre la presència de possessors beguins de manuscrits lul·lians a Vilafranca del Penedès:123

121 OBRADOR (1901: xxi).

122 Agraïm a Francesca Latorre, del Gabinet d’Onomàstica de la UIB, tota l’ajuda i les gestions que va dur a terme per resoldre la nostra petició. L’informe emès per la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic és firmat pel Dr. Joan Miralles. N’adjuntam una còpia als apèndixs documentals.

123 La presència beguina a Vilafranca del Penedès ha estat analitzada perPERARNAU (1983: 133-134), (2009: 7-210) i CUSCÓ (2005:51-61).

74 «The only non-royal fourteenth-century documents I know of that mention works by Lull are those of Arnau de Vilanova, the Hospital in Valencia, that of a surgeon in Barcelona named Bernat Serra (1338), who owned an unspecified work by Lull (the rest of his books were on medicine and surgery), and that of Beguin in Vilafranca del Penedès before 1345» (1991:I,204[nota 91]).

A banda de la datació i localització, d’aquest manuscrit no en consten més notícies fins al 1902, quan els hereus de Jeroni Rosselló el cediren com a llegat a la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma.124 Tot fa pensar que el manuscrit passà a formar part de la col·lecció particular de Jeroni Rosselló en una data posterior al 1861, perquè no apareix en l’inventari Biblioteca lulliana d’aquell any. 125

La comparació de l’edició de Rosselló amb aquest còdex fa evident que l’editor el degué prendre com un dels manuscrits principals en l’establiment del text. Així mateix el tengué en compte Mn. Salvador Galmés per a l’edició de 1935, encara que, com s’ha dit, D en fou el manuscrit base i A serví per a controlar-lo.

Des de 1902, per tant, el còdex fa part del fons de la Societat Arqueològica Lul·liana. Arran de l’intent de robatori i venda, l’any 2007, d’un dels còdexs lul·lians més valuosos d’aquesta institució,126 la junta directiva prengué la decisió que tot el fons manuscrit lul·lià fos custodiat a la seu de l’Arxiu del Regne de Mallorca, dotat d’unes majors mesures de seguretat, on es pot consultar actualment.127

4. Usos gràfics a) Braquigrafia

Les abreviatures de la part del Llibre d’intenció són les habituals del moment: titlla per a l’abreviació general, per a les consonants nasals, o el diftong dels grups que/qui. Abreviació habitual de les síl·labes com–, pro–,–us, –re/–er, –ir–/–ri–, –ur–, ser– ila preposició per.

La grafia Ћ representa la consonant nasal bilabial sorda en dos monosíl·labs: «com» (ff. 128vb i 129vb), «lum» (137vb). 124 SANXO (1901:347). 125 A LÒS (1935:71). 126 És el ms. 4, de finals del s.

XIV i principis del XV, que conté la magnífica còpia de l’Arbre de Filosofia d’Amor.

127 Per al robatori del còdex vegeu DURAN «Nuestro Club Dumas» i VICENS «Un códice contra el silencio» (Diario de Mallorca, 13.03.07 i 18.03.07).

75 b) Grafies i elements fonètics: vocalisme i consonantisme

És destacada la fluctuació en la representació de la vocal neutra en posició àtona: «elaments» (f. 129vb, 137a), «meravellas» (f. 129), «elamentats» (f. 129vb), «bistias» (ff. 129vb, 130a), «contrarias» (130a), «beura» (f. 132a), «ramey» (f. 133a), «tamor» (f. 133vb), «contrarias paraules» (f. 134va), «exelçat» (134va), «conaxença» (f. 136a), «injurias» (f. 136va), «envajos» (f. 136vb), «desigabla» (f. 137a), «davot» (137va), «farvent» (137va), «altra ofici» (137va), «manestral» (f. 137vb), «homa» (f. 138b); «clerga» (f. 137vb, 138a) però contrastat amb «clergues» (f. 138a), «pobla» (f. 138vb) en contraposició a «poble» (138vb).

També es manifesta una relativa vacil·lació en la representació de la o/u: «pussibla cosa» (f. 130va) però «possible obra» (f. 133a). Un altre exemple d’aquesta vacil·lació és la forma «puguesses» (f. 130va).

Són variants freqüents «entenció» (f. 128b), «temable» (f. 128b), i les formes dissimilades «ergull» (f. 133b), «ergullos» (f. 133b).

És sistemàtica la grafia y per semivocal dels diftongs decreixents: «fuy» (f. 128), «fruyt» (f. 128v), «no y» (f. 129a), «aytal» (f. 129b), «preycar» (ff. 129va, 138a), «rey» (f. 129va), «aytant» (f. 129vb), «cuydes» (f. 130va), «arreygar» (f. 132va), «ramey» (f. 133a), «preycació» (f. 136a), «volpeyatge» (f. 136va), «que y» (f. 136va), «aygua» (f. 137a). Com hem vist en altres manuscrits, és freqüent la grafia en infinitius de la tercera conjugació: «proceyr» (f. 129vb), «obeyr» (f. 135b).

La palatal lateral és grafiada sistemàticament l en posició inicial: «libre» (f. 128), «lurs» (ff. 133va, 135va), «lur» (ff. 133vb, 136va), «libertat» (f. 134a), «longament» (f. 134va). En posició intervocàlica o a final de paraula és recurrent l’aparició del dígraf ll: «novellament» (f. 128b), «fill» (f. 128b), «vull» (f. 128), «treballs» (f. 128v), «meravellas» (f. 129), «perill» (f. 129b), «consell» (f. 132a), «ergull» (f. 133b). Es conserva el dígraf ll per raons etimològiques: «entellegible» (f. 128b), «delliberacio» (f. 128b), «entellectuals» (f. 135b), «illuminat» (f. 135vb).

Igualment, és sistemàtica la representació amb el dígraf ny de la consonant nasal palatal: «ensenyen» (f. 130va), «almenys» (f. 133b), «vergonya» (f. 134vab), «senyor» (f. 135a), «senys» (f. 135b), «destrenyia» (f. 135vb), «guanyar» (f. 137a).

La consonant fricativa palatal sorda es respresenta normalment amb la grafia x entre vocals i amb el dígraf ix en posició final: «conexer» (f. 128), «puxa» (ff. 128b, 130b), «conaxensa» (f. 128vb), «axí» (f. 129b), «seguexen» (f. 129vb), «empobrexen» (f.

76 132b), «matexa» (f. 137a); «segueix» (f. 129va), «mateix» (ff. 129vb, 130b, 139a, 135a), «coneix» (f. 133a), «segueix» (f. 133b).

És sistemàtic el dígraf ch per a l’oclusiva velar sorda en posició final: «amichs» (f. 128b), «prolech» (f. 128b), «franch» (f. 128b), «donchs» (f. 129b), «covench» (f. 129va), «larch» (f. 129va), «enemichs» (f. 130vb), «fortifich» (f. 133va), «carrech» (f. 133vb), «loch» (f. 135a). És fluctuant, en canvi, l’aparició d’aquest dígraf en posició intervocàlica: «pocha» (ff. 132a, 134vb), «multiplicha» (f. 132vb) «vischa» (f. 134vb), «enriquescha» (f. 135va) però «multiplicar» (f. 132vb).

La consonant palatal fricativa sonora és grafiada amb g i també amb j davant la vocal a: «envega» (f. 132va, 133va, 136b), «desigar» (f. 136a), «desigabla» (f. 137a), «pujar» (f. 128va). Cal advertir la sistematicitat de la grafia «maior».

Només s’usa la ff inicial quan el mot en qüestió apareix després d’un calderó: «ffill» (f. 135a, 135b, 137a).128 És manté el grup culte ph per representar la fricativa labiodental sorda en un únic mot: «Philosofia» (f. 135vab).

Apareix alguna h no etimològica, no sistemàtica: «hun» (f. 128b).

c) Remarques lexicomorfològiques

Es conserva la –n etimològica en alguns plurals paroxítons, especialment en el mot «homens» (f. 129vb).

Desapareix la –s– intervocàlica del sufix –esa: «largea» (f. 129vb), «granea» (f. 130a), «fortalea» (f. 133vb), «bonea» (f. 135b), «pobrea» (f. 136va).

El cultisme «fortitudo» (f. 130va) conviu amb el majoritari «fortitut» (ff. 132va, 134a, 133b, 136a, 136b, 136vb). És sistemàtic el cultisme aer.

És l’únic testimoni de tota la tradició que presenta variació en la terminació dels gerundis, vacil·lant en la presència o caiguda de la –t final.129

128 Característica anàloga a M.

129 Per a l’evolució d’aquest fenomen en textos medievals catalans i específicament lul·lians cf. MIRALLES

77 1.6.MANUSCRIT 159 DE L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ (R)

1.Dades d’identificació130

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 68-76)