Dades d’identificació Sigla d’identificació: P

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 141-149)

Localització geogràfica: Santander. Biblioteca: Biblioteca Menéndez Pelayo. Manuscrit: M 283 (olim 42; I-4-12)

Procedència: Biblioteca del convent de St. Francesc de Palma. Biblioteca de Josep M. Quadrado.

Datació: 1644

Suport de la reproducció utilitzada: fotografies digitals en CD, trameses per la biblioteca el mes de febrer de 2006. Aquesta reproducció es pot consultar, amb lleugres diferències, en xarxa a

http://www.bibliotecademenendezpelayo.org/Visor.aspx?op=6&Admin=TRUE&IdLibr o=40&codigo=M283 [abril de 2011].262

Bibliografia: ARTIGAS (1930: 75-76); GALMÉS (1931:19);LLINARÈS (1964);PERARNAU

(1982:I,188-9);BONILLO (2006:13),(2008:20).

Bibliografia electrònica:

Llull DB (http://orbita.bib.ub.es/llull/ms.asp?743); BITECA (manid 2127).

Volum miscel·lani que conté les obres lul·lianes següents: Llibre de meravelles (f. 1- 376) i Llibre d’intenció (379-403v, incomplet).

262 És remarcable que en aquesta reproducció digital hi falten els quatre fulls darrers, de manera que en comptes d’acabar a la rúbrica de «infaels» (f. 403v) la reproducció en xarxa acaba a la rúbrica de «matrimoni» (f. 402). La reproducció que en posseïm acaba al foli 403v, que coincideix amb la descripció que els encarregats de la biblioteca ens detallaven per correu electrònic dia 3 de febrer de 2006.

143 2. Descripció codicològica

Estat de conservació

Aparentment bo, encara que s’hi detecten algunes taques d’humitat. Suport

403 folis de paper en octau, més dos folis que fan de guarda inicial i final. Mides

Les mides de la pàgina són de 150 x 110 mm.263 Segons la descripció de la BITECA s’observen dues mides de caixa diferents: 130 x 80 mm i 126 x 80 mm. Artigas

només n’indica la primera. Disposició de la pàgina

A ratlla tirada. 24/25 línies per pàgina. No s’hi detecten, en la reproducció, marques de pautat. Els folis 376v-378v són en blanc.

Enquadernació

«Cobertes de paper fi despreses, tall tintat en vermell» (BITECA).

Quaderns

No és possible de fer-ne la col·lació per mor de l’enquadernació. Foliació

En tinta, en xifres aràbigues, al marge superior dret. Numera tots els folis correlativament a partir del foli 2, fins al 403.

Llacunes per causes materials

Pel reclam del foli 403v sembla evident que el còdex no és complet i que se n’han perdut els fulls finals, segurament un quadern complet.264

263 130 x 104 mm segons la descripció d’Artigas.

144 Reclams

Horitzontals, al marge inferior dret de cada foli (recto i verso). Filigranes

Cap de les fonts consultades en descriuen les marques d’aigua. Il·lustracions

No n’hi ha. Lletra

Una única mà cursiva humanística. Els epígrafs, com en els casos de LH, són de mida més gran que la resta de lletres i estan tots numerats. Les caplletres són inicials majúscules simples. No presenta calderons: la divisió textual ja és feta amb signes de puntuació convencional. Les notes marginals correctives i didàctiques escampades al llarg del text són de la mateixa mà artífex de la còpia. Al Llibre d’intenció només se’n troben dues («nota») als folis 392 i 394v. S’hi detecten cancel·lacions originals, amb una línia simple horitzontal (p.e. f. 386). Alguns fragments apareixen subratllats, sembla que originalment (ff. 402, 402v).

A part d’aquesta mà cursiva pròpia de tot el text, es contemplen altres mans en les anotacions marginals. A la Llull DB se’n distingeixen cinc grups: 1) antigues signatures i l’actual, al verso del full guarda. Són de mans posteriors al s. XVII. 2) Al

primer foli, i de lletra diferent però contemporània a la del còdex, després del títol s’hi localitza una nota de possessió: «Del Dr. ?? Pou». 3) Al mateix primer foli però de mà més recent «Año de 1829», escrit en vertical al marge dret. 4) Al marge inferior del foli 43v, de mà contemporània però diferent de la del copista s’adverteix «faltan tres parágrafos». 5) Les notes marginals de la mà del copista comentades anteriorment. Observacions textuals

El text del Llibre d’intenció no és complet: a banda de la inexistència de taula de rúbriques, el text acaba abruptament al segon paràgraf de la rúbrica «De infaels» (f. 403v) per mor de la llacuna material, la qual cosa ja era advertida per Artigas al catàleg de 1930.

Entre la invocació i el pròleg se n’ha intercalat l’autoria: «Compost per lo Doctor illuminat y/martyr Ramon Lull» (f. 329).

145 Per la manca dels últims fulls no es pot discernir si presentava o no colofó. L’altra obra del manuscrit, el Llibre de meravelles, presenta un colofó destacat, que permet datar el còdex, localitzar-ne geogràficament la factura i identificar-ne el copista: «Aquest llibre anomenat Felix o de Merevelles fo escrit, e acabat en lo convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca, dimars lo primer del mes de Mars Any del Señor 1644. De ma de mi Fra Juan Guardia sacrista de dit convent. He trasladat de un llibre de ploma qui es del Col·legi del señor Canonge Lull, el qual ere escrit en Barcelona disapta a 9 dies del mes de janer del any del senyor 1467» (f. 376).

Deixant de banda la qüestió sobre la datació de l’apògraf del Llibre de meravelles,265 aquest colofó és d’importància cabdal tant per la data com per la localització geogràfica, atenent el fet que la còpia del Llibre d’intenció és de la mateixa mà.

3. Història del manuscrit

Totes les dades que hem aportat en els paràgrafs precedents permeten esbossar la trajectòria històrica d’aquest còdex. Per començar, cal remarcar-ne l’autoria de Fra Joan Guàrdia, i la ubicació de la factura del còdex a Mallorca, concretament al convent de St. Francesc de la ciutat, durant la primera meitat del s. XVII. Seguint les dades de la Llull

DB, entre 1644 i 1646 el sagristà del convent copià, a més del manuscrit que ens ocupa, els següents: Madrid BNE, 185; Palma BP, 1046; Palma BP, 1047 i Palma AM, Bibl. 44.

Sabem del cert com en va anar la història almenys des de 1861. D’aquesta data és la inèdita Bibliografía Luliana de Jeroni Rosselló,266 en la qual l’editor es referia a l’existència d’aquest còdex, que sabia en poder de Josep M. Quadrado (1819 – 1896) però que no havia pogut consultar per a la seva edició del Fèlix. Aquesta informació és completada per Mateu Obrador, al pròleg de l’edició de 1901, tot indicant que el còdex passà a Marcelino Menéndez Pelayo (1856 – 1912) arran del llegat testamentari a favor seu que en féu Quadrado, motiu pel qual es conserva actualment a la biblioteca de Santander.

No hem pogut resoldre, en canvi, a qui es refereix exactament la nota de possessió del primer foli, ni hem pogut identificar qui era aquest Dr. Pou. 267 A la Llull

265Cf. B

ONILLO (2006: 13).

266 El borrador manuscrit d’aquesta obra, premiada per la mateixa Biblioteca, es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, amb la signatura Ms. 13595. En donava notícia ALÒS (1935). L’any 2006 n’aconseguírem una còpia en microfilm per a la present investigació.

146 DB s’interpreta el nom «Johannes», mentre que la descripció de BITECA recull

«Francisco». En el cas que realment es tractàs del segon antropònim, per la data de 1829 seria difícil, sinó insostenible, de relacionar-lo amb el prior del convent del Carme de Palma, Fra Francesc Pou, membre de la comissió coneguda posteriorment amb el nom de Causa Pia Lul·liana, constituïda el quinze de juliol de 1610.268

Per tant, i en conclusió, el còdex data de 1644. Desconeixem quin periple seguí des d’aquella data fins l’any 1861, ja en possessió de Quadrado. A partir del 1896 passà a ser de Menéndez Pelayo. No hem pogut esbrinar res sobre el «Dr. Pou», a qui devia pertànyer el 1829.

4. Usos gràfics a) Braquigrafia

Desaparició de bona part de les abreviatures. Resta la titlla convencional per a l’abreviació de qualsevol síl·laba o lletra, especialment a partir del f. 388.

b) Grafies i elements fonètics: vocalisme i consonantisme

Són patents encara les mostres de vacil·lació gràfica en la representació de la vocal neutra àtona: «parleras», «entendra» (f. 379v), «duas cosas», «te intenció» (f. 380), «valgue» (f. 381), «creade», «se gloria» (f. 382), «adversade» (f. 382v), «merevelles», «porie» (f. 383), «altras cosas», «cuydan» (f. 383v), «unas creaturas» (f. 384), «ventra» (f. 384v), «ere» (f. 385), «ajustade» (f. 386), «guardade» (f. 386v), «donade» (f. 387), «desitjade», «seguescan» (f. 389v), «tentade», «ballesa», «aquestas» (f. 390), «duas extremitats» (f. 391v), «criade» (f. 391v), «aman» (f. 394), «done» (f. 395), «obre» (f. 395), «hage conexense» (f. 395), «argullos» (f. 395v), «perese» (f. 396), «exemplificade» (f. 398), «aquestes rubricas» (f. 398v), «aperellat» (f. 399), «segone» (f. 400), «divina obre» (f. 401), «las fembres», «la fembre», «bellas fayçons», «encare» (f. 402), «les sciencias» (f. 403).

En canvi, s’ha reduït considerablement la variació respecte de la representació de la o/u en posició àtona, i les mostres de vacil·lació són escasses: «subiran» (f. 381v, 395), «sustenir» (f. 384v).

268 P

147 Sembla força recurrent la forma dissimilada «entenció», encara que hi ha algunes bones mostres d’«intenció» (f. 380) i fins i tot un cas de «intencione» (f. 380). «Eximpli» (f. 380) o «infaels» són formes també dissimilades.

La conjunció copulativa és e, però amb mostres més que abundants de y.

Segueix essent constant la y per a la iod dels diftongs decreixents: «fruyt», «aytal» (f. 381), «aygua» (f. 383), «rey» (f. 383v), «servey» (f. 384), «caygut» (f. 385), «obeyries» (f. 386), «cuydes» (f. 386v), «maleyta» (f. 396). Sovint és la grafia (y) que apareix en el morfema de l’infinitiu en verbs de la tercera conjungació: «beneyr» (f. 379), «destruyr» (f. 385v, 391v). No s’hi aprecia cap mostra de monoftongació del grup GUA i QUA, però sí una mostra de diftongació analògica: «quantre» (f. 391).

La representació de la lateral palatal es du a terme amb el dígraf ll. Això no obstant, s’observa vacil·lació en posició inicial i final: «libre» (f. 379), «libertat» (f. 391, f. 397v), «lur», «loat» (f. 404v) però «llibre» (f. 379), «llicencia» (f. 390v), «llibertat» (f. 398), «llum» (f. 399v). És sistemàtica en posició medial («follia» f. 389v, «sadollar» f. 394) i a final de paraula («castell», «bell», «aquell», «perillosa»), encara que «nul» i «null» apareixen indistintament.

ll etimologica: «intellectuals» (f. 380), «intelligible» (f. 380v, 381v), «illuminat» (f. 403)

És sistemàtica la ch en posició final.

Són del tot sistemàtiques les grafies ss i ç per a la sibil·lant sorda intervocàlica: «açó» (f. 380), «necessitat», «esser» (f. 381v), «possessions» (f. 383). És sistemàtic «ço». Alguna ç després de consonant: «començament» (f. 382), «sperança» (f. 388), «vençuda» (f. 389), «vençudes» (f. 390v), «comença», «menbranças» (f. 397v).

Com a L, alguna sibil·lant sonora intervocàlica és representada amb –z: «largueza» (f. 383v).

Són mostres d’africació: «desitges» (f. 380v), «jutgera» (f. 382v), «coratge» (sistemàtic).

La y representa la pronúncia de la fricativa sonora medial: «mayor» (f. 381v, 384, 385, 388v), però «majorment» (f. 388).

Per a la representació de la fricativa palatal sorda és sistemàtica la x en posició medial i final: «matex» (f. 381v, 389), «seguex» (f. 382v), «conex», «enriquex», «restituex» (f. 383), «crexer» (f. 388), «nax», «conexer» (f. 389), «matexa» (f. 396v), «naxer» (f. 397). Tanmateix, són destcables alguns casos amb el dígraf ix: «destrueix» (f. 389), «enflaqueix» (f. 390), «enforteix» (f. 396), «mateix» (f. 397v).

148 Cal fer esment a alguns casos de desaparició de h etimològica: «agen» (f. 382), «o»269 (f. 383). En canvi, són mostres de h antihiàtica «raho» (f. 383v), «prohisme» (f. 387), i d’altres no etimològiques: «hunit» (f. 395), «hisque» (f. 400v).

Un cas de sonorització intervocàlica del so oclusiu dental: «infinida» (f. 383v), sonorització que també es produeix a L.

Encara que és recurrent la –t per representar l’oclusiva dental sorda en posició final, són remarcables les mostres de d en aquesta posició: «virtud» (f. 384v, 389v) i «utilidad» (f. 387v).

Cal notar la dissimilació consonàntica en el mot «albitre» (f. 385).

La grafia allunyada de l’etimologia en els mots «tentacio» (f. 385v, 388v), «temtacio» (f. 387v), «tentar» (f. 391), «tenta» (sistemàtic) pot ser indici de reducció fonètica. Això no obstant, s’ha d’indicar el contrast amb algun cas de «temptat» (f. 388v).

La grafia ñ és emprada esporàdicament per a la representació de la nasal palatal: «señor» (f. 387v), «guañar» (f. 388), «vergoña» (f. 400). Això no obstant, el dígraf ny és abundós: «engany» (f. 390), «enganys» (f. 392), «menys» (f. 399).

No s’hi observen mostres de geminació en el grup gl: «regla» (f. 396v).

La metàtesi «perladies» (f. 403) és habitual en aquesta còpia, com ho és a LH. Cal destacar la sonorització d’algunes consonants oclusives sordes en mots cultes, com ara «suberbia» (f. 400v).

c) Remarques lexicomorfològiques

D’una banda, recordar ha substituït «membrar» i «remembrar», com passa a LH. De l’altra, comparteix amb els dos testimonis esmentats l’expressió «dos vegades», amb manca de concordança entre el numeral i el substantiu.

És clara la tendència de fer com a masculí el mot «amor»: «lo amor» (f. 380v). Apareixen conjuntament els pronoms «nostro» (f. 385) i «nostre» (f. 397v, 401v). Des d’aquest punt de vista cal fer esment a la forma assimilada «homo» (f. 392v), que apareix tan sols un cop.

Les mostres d’interferència castellana es reflecteixen amb el mot «segos» (com a LH) i, a més, per mitjà de la preposició «antes» (f. 397).

149 És destacable la presència de la forma flexiva «aquestos» (f. 385v). Igualment com a LH l’adverbi on presenta vacil·lacions: «hon» (f. 392v, 398v), «hont» (f. 394, 395, 401v). La mateixa vacil·lació s’observa en la convivència dels adjectius «neguna» i «ninguna».

També com a LH hi són presents les formes dissimilades «eluminada» (f. 389) i la variant formal antiga «pricar» (f. 383v).

Cal tenir en compte l’única mostra analògica, en tota la tradició manuscrita, de «vinguda» (f. 391v).270

270 Segons Badia i Margarit s’ha d’entendre com a forma analògica a partir del singular vinc i no com a tancament per mor del grup NG (1994: 161).

150 1.14. MANUSCRIT YC 8º 9 DE LA UNIVERSITÄTS- UND LANDESBIBLIOTHEK SACHSEN-ANHALT DE HALLE (H)

1. Dades d’identificació271

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 141-149)