Dades d’identificació 289 Sigla d’identificació:

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 167-170)

Biblioteca: Biblioteca Pública de Palma

Manuscrit: La signatura no consta en cap de les descripcions. Datació: 1502

Desaparegut entre 1913-14 i 1932: el primer en descriure’l fou Massó i Torrents el 1913. L’ any 1932 Francesc de Borja Moll constatava que no l’havia pogut localitzar ni al catàleg ni al fons de la biblioteca.290 Com és sabut, la desaparició de còdexs manuscrits no era, malauradament, cap fet excepcional.291

Bibliografia: MASSÓ I TORRENTS (1913:220),OBRADOR (1932:174[núm. xxvi]);MOLL

(1932:297),SPONER (1935:26),GALMÉS (1938:334);HILLGARTH (1965:7).

Bibliografia electrònica:

LlullDB(http://orbita.bib.ub.es/llull/ms.asp?1253);BITECA (MANID 2158).

Obres que contenia

1) Obres lul·lianes: Llibre d’intenció (f. 1-64), Peccat d’Adam (f. 65-70) i Consolació d’ermità (f. 70v-89v).

2) Obres pseudolul·lianes: Consectari de les quatre virtuts (f. 90).

289

És possible fer-ne una semblança a partir de les descripcions que resten de Massó i Torrents, qui sortadament encara el pogué consultar. A la dècada dels anys trenta del s. XX el còdex ja hauria desaparegut, com constaten Moll, Galmés i Sponer. En aquest context, és si més no curiós que en el pròleg per a la reedició de Jeroni Rosselló, Mateu Obrador parlàs únicament de dos manuscrits transmissors del Llibre d’intenció custodiats a la Biblioteca Pública: el «dominicà» (D) i un altre del segle XVII, que ha de ser L.

290 Així mateix es manifestava Margot Sponer a la introducció de l’edició del Llibre de consolació

d’ermità: «Ich habe den Kodex in der Bibl. Provincial in Palma nicht gefunden» (1935: 26).

291 Hillgarth (1965: 7-8) cridava l’atenció sobre la desaparició dels manuscrits medievals catalogats per Jeroni Rosselló i Mateu Obrador: «Es curioso que todos los mss. registrados por Rosselló y Obrador y que han desaparecido eran medievales. Todos los modernos, que catalogaron, se encuentran todavía en la Bibl. Pública. Había que pensar en unos ladrones inteligentes». Per als grans moviments de manuscrits a Mallorca, vegeu BONNER (1992).

169 2. Descripció292 Suport Paper in quarto. Mides 220 x 156 mm. Enquadernació En pergamí flexible. Lletra

«Escritura corriente, sin adornos» (HILLGARTH 1965: 7).

Observacions

Segons les fonts bibliogràfiques, el Llibre d’intenció «comença al fol 1v amb la invocació del copista Jhesus xps. Maria salus any 1502 i tot seguit: Aquest libra qui primer sa saguex es de primera e segona intenció…».293

Després de tot el que s’ha vist sobre el colofó de Consolació d’ermità dels manuscrits I LH, és destacable la datació del mateix colofó a X: «…fonch acabat de scriura diuendres lo primer de Agost a xij hores dia any del MCCCXXX» (f. 89v).

Aquesta dada, juntament amb el lema de la invocació del Llibre d’intenció, són del tot significatives. La primera perquè ens relaciona directament aquest manuscrit amb el testimoni V, que presenta aquesta mateixa invocació en la taula de rúbriques. La segona, perquè ens el relaciona amb els nostres testimonis LH, que reprodueixen exactament la mateixa data. Paral·lelament, aquest colofó s’ha de vincular amb el que apareix al ms. I.

Així mateix, és del tot significatiu el títol de l’obra pseudolul·liana, consectari de les quatre virtuts, perquè l’únic testimoni actualment conservat que ofereix aquest mateix títol és L, la qual cosa, juntament amb la mateixa disposició de les obres contingudes, relaciona estretament aquests dos testimonis.

292 Adequam aquesta descripció a les dades oferides per M

ASSÓ I TORRENTS (1913) i GALMÉS (1938: 334 [31]).

293 Ja s’ha indicat que aquesta dada és del tot rellevant, atès que ens permet relacionar aquest manuscrit perdut amb el nostre manuscrit V.

170 La data de 1502 és també destacada: es tracta del mateix any del certamen poètic celebrat a St. Francesc de Palma, que tenia per objectiu celebrar el triomf de Pere Deguí a Roma.294 Així mateix, cal tenir en compte que a l’inventari de dia 1 de desembre de 1502, del prevere Joan Domènec (de la parròquia de St. Jaume) s’hi recull un llibre «de primera e sagona intenció» de «Mestre Ramon», sobre el qual parlarem en la història de la difusió de l’obra.295

Per la disposició de les obres transmeses i pel nombre de fulls, és possible relacionar aquest manuscrit perdut amb el manuscrit XXVI descrit per Mateu Obrador a

«Notes per a un catàleg d’alguns còdexs lul·lians».296 Segons aquesta descripció, l’estat de conservació del còdex era bastant bo. D’altra banda, la datació que en feia Obrador era del tot imprecisa («de fines del siglo XV o comienzos del XVI»), malgrat la data

concreta, de 1502, en què coincideixen la resta de descripcions. No és significatiu, en canvi, que no s’hi fes cap referència al consectari de les quatre virtuts: en el conjunt de les notes Obrador només identificava les obres lul·lianes de cada còdex —com es pot comprovar amb la descripció de D, a tall d’exemple. Pressuposant la presència d’aquesta obreta al còdex, és probable que Obrador l’obviàs en no considerar-la originalment lul·liana, tant per contingut com per autoria.

Pel mateix motiu de l’ordre d’aparició de les obres i segurament per la disposició in quarto del paper, Hillgarth creia possible identificar aquest còdex amb el vol. 50 del catàleg de 1715 de Rafel Barceló, publicat per Gottron (1923).297 En tot cas, el professor del Wartburg Institute no ultrapassava els límits de la prudència: «Es posible que este ms. sea idéntico con el vol. 50 del catálogo de 1715».298 El fet que el manuscrit pertangués a la biblioteca del convent de St. Francesc de Palma és evident: amb la desamortització de 1835 passà a la Biblioteca Provincial de Palma, d’on degué desaparèixer durant el primer quart del s. XX.Altrament,és ben possible que aquest fos

un dels còdexs que, estant al seu abast, Jeroni Rosselló confrontàs per a l’edició de 1886/1901.

294Cf.

PÉREZ MARTÍNEZ (1991:10)i ROSSELLÓ LLITERAS (2002). 295Cf. HILLGARTH (1991: II, 611).

296Cf. OBRADOR (1932: 174). 297Cf. H

ILLGARTH (1965: 8).

298 La descripció del volum 50 d’aquest catàleg és la següent: «Manuscriptum in quarto papireo,

charactere antiquo, idiomate lemovicensi; continet tres libros diversos. Liber primus: De prima et secunda intentione ad Filium. De quo volumine 17, libro nono. Liber secundus: Cur Deus precepit Adamo ne comederet fructum etc., de quo volumine primo, libro 10» (195).

171

CONCLUSIONS GENERALS

Resumim a continuació les característiques principals que defineixen els còdexs que configuren la tradició manuscrita del Llibre d’intenció. A més dels testimonis col·lacionats tenim en compte, sempre que les dades ho permeten, els dos manuscrits medievals actualment tinguts per perduts (K i X), que representam entre parèntesis.

Descrivim en primer lloc els principals trets de tot el conjunt de manuscrits, per centrar-nos posteriorment en les característiques que afecten específicament els testimonis de la branca β.

In document Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull (página 167-170)