PREU
ESPECIAL
~ \ ALS SOCIS
DE
lOO CLUB
CAMBRES
DE VíDEO • VíDEOS
• ORDINADORS
• CALCULADORES
• TV
FOTOGRAFIA
• RELLOTGES • DISCS
• COMPACT DISC
•
~tOfl1b
HI-FI
-.
EDITORIAL
I11III
REPORTATGE "Gossos al rescat"FAUNA CATALANA
lIDI
ELS NOSTRES ANIMALS~ REPORTATGE
"Entre el mar i el Manglar"
l1li
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVENCIAII1II
ZOOI·CLUB INFANTILEXPOSICIÓ
BII
EL NOSTRE ZOO "Naixement d'un siamang"Ell
ADOPCIONSEL NOSTRE ZOO
l1li
NOTICIARI "El palmeral"11m
LLIBRESSUMARI
al com deiem en l'anterior
editorial,
és
moment
de
passar comptes de les
acti-vitats dutes a terme l'any anterior.
Amb tota la prudència que una
ins-titució de tan llarga història mereix,
podem afirmar que 1989 ha estat
un bon any per al Zoo de
Barcelo-na.
El nombre total de visitants ha
augmentat un 5,72 per cent,
arri-bant gairebé a L 150.000 persones.
El nombre de socis de Zoo-club ha
arribat a 10.802. S'han incorporat
nous animals a la nostra
col-lecció(destacant la parella de pandes
ver-mells) i s'han realitzat millores a un
total de dotze
instal-lacionso
em-plaçaments. Han prosseguit les
ac-tivitats d'educació,
les adopcions
d'animals i la cria i reintroducció
d'espècies
protegides.
A
finals
d'any s'inaugurà l'exposició
"Natu-ra Misteriosa".
Creiem que la feina feta és
consi-derable, però en resta molta per
fer. Amb la intenció de millorar
l'atenció als nostres visitants i amics
Director: Mariana Hispano
EDITORIAL
i també la qualitat de vida dels
ani-mals, hem de continuar treballant
per a augmentar el nivell del Zoo.
En aquest sentit, només durant els
primers
quatre
mesos
de
1990
s'han realitzat obres i millores a
gairebé
una
trentena
d'instal-Ia-cions, i ja s'està treballant en la
re-posició de les eliminades pel pas
del col- lector. Quant a nous
ani-mals, estem tramitant
la vinguda
d'alguns per enguany, i em satisfà
anunciar com a primícia que s'està
a punt d'inaugurar una nova
gal-lc-ria, dedicada a titis, que supusem
que costiturirà
una gran atracció
per al nostre públic.
Estem decidits a fer del nostre
Zoo un dels més prestigiosos i un
motiu
d'orgull
dels
barcelonins.
Treballarem per a això, i esperem
rebre
la cooperació
de tots
els
amics del Zoo, en forma de visites,
suggerències o
col-laboracionsde-sinteressades de qualsevol tipus.
Enric Mas Gerent
Edita:
Ajuntament de Barcelona Parc Zoològic de Barcelona S A Parc de la Ciutadella
08003 Barcelona
Parc Zoològic de Barcelona
és membre de la Unió
Internacional per a la
Conservació de la Natura
i dels Recursos Naturals.
Redacció:
Rafael Cebnán (Biòleg) Joaquim Lacueva (Biòleg) Josep-Lluís Metero (B/Oleg) MaJosep Nató (Biòloga)
socis protectors: Documentació gràfica: Arxiu Zoo Firo Foto Conta Maqueta: G.S Granes Consell de Redacció:
Enric Mas (Gerent)
Manuel Aresté (Terran) L1uis Colom (Aus) Ferran Costa (Aquarama) Salvador Fillel (Retolament) Miquel Luera (Servei Veterinari) Josep MaRUIZ(Director Iècmc}
Jaume Xampeny (Mamlfers)
Dipòsit legal:
B·41969·86
Printed in Spain by COI
Carlos Divo, Impresor.
T~~j~sc
~
..
""~t-Caixa Barcelona
REPORTATGE
er a algú que hagi quedat colgat sota la neu, la vida, o el poc que d'ella en resti, ha de ser un turment indescriptible fins que el fred i el pes sufocador de la neu proporcionin un alliberament pietós en forma de pèrdua del coneixement seguida al cap d'un cert temps de la mort. Quan només queden hores o minuts de vida, l'única esperança de supervivència per als sepultats és localitzats de seguida pels equips de rescat.
Aquesta carrera desesperada contra el temps té lloc cada any a Gran
Bretanya, un país que associem
normalment amb interminables ruixims però ben segur que no amb allaus de neu i rufagades de vent. No és gaire conegut el fet que cada hivern les terres altes del nord d'Escòcia són colpejades per vents glaçats que s'originen prop del cercle polar àrtic. Si algú es perd o resulta ferit en aquestes circumstàncies les probabilitats de ser rescatat són minses sino és que el temps i la visibilitat millorin ràpidament. Amb condicions atmosfèriques que fan caure a terra una persona adulta i impedeixen que pugui arribar a un lloc segur és igualment difícil que els components dels equips de rescat puguin avançar. A més, quina possibilitat hi ha d'escoltar un dèbil crit d'auxili quan s'és al bell mig del fragor d'una ventada que fa estavellar-se contra el rostre petits fragments de glaç?
REPORTATGE
Aquests gossos realitzen ensinistraments periòdics.
És en aquestes situacions quan s'escau un gos. El seu prodigiós olfacte i el destacat sentit de l'oïda, el seu vigor quadrúpede i el pèl espès que el manté calent el fan molt adequat per a la feina de rescat. Un gos de recerca ensinistrat pot olorar un rastre humà des d'una distància de mig quilòmetre, encara que la víctima pugui estar sota alguns metres de neu.
Per aquests motius el muntanyenc escocès Hamish Maclnnes va fundar, ara fa més de 20 anys, l'Associació (britànica) de Gossos de Recerca i
Sovint els gossos són transportats en helicòpter als llocs més inaccesibles.
•,
Rescat (Search and Rescue Dog Association, SARDA). Encara que al començament hi havia dubtes sobre la seva utilitat, els gossos de rescat s'han guanyat el respecte dels homes i dones voluntaris que composen els equips de rescat. Recentment, alguns indrets d'Escòcia han viscut el pitjor hivern que es recorda. A la regió dels
Cairngorms, on es troba un dels equips de rescat que més feina té, els vents van arribar als 250 km/h, velocitat equivalent a més del doble de la d'un huracà normal. Amb vents tan forts que és impossible restar dret, les probabilitats de supervivència a l'aire lliure durant un cert temps són petites, fins i tot per a persones expertes en tècniques de supervivència.
Un dels gossos de rescat més
particulars dels que tenen la seva base als Cairngorms és un "Bearded Collie" amb pedigree, conegut amb el nom de "Quinbury Stormdrifter" o, més informalment, "Bob"; és l'únic de la seva raça que hi ha a la SARDA.
Semblant a un antic gos d'atura anglès
(rOld English Sheepdog"), hom l'imagina més aviat a casa davant la llar de foc, però no ens hem de deixar enganyar pel seu aspecte: la seva inteligència, resistència i instint de pastura, són idonis quan el que cal és un bon olfacte i habilitat per treballar plegats home i gos. La seva
propietària, Denise Barley, coneix prou bé els requeriments d'un bon gos de la SARDA. Tres dels seus gossos
REPORTATGE
Denise Barleyiels seus gossos.
Un cop a casa cal treure el glaç que s'ha format als pèls de la cara amb aigua calenta.
6 ZOO CLUB
anteriors, tots de la mateixa raça, van ser reconeguts per l'associació i van treballar en el rescat de muntanya. Els membres de la SARDA sovint treballen sols en zones desconegudes. Pot ser una feina esgotadora, fins i tot terrorífica. Hom no pot saber mai si, després de 10 penoses hores de recerca nocturna, hi haurà una altra crida poc després, possiblement en un indret que es trobi a gran distància i on no hi hagi gossos de rescat.
REPORTATGE
...,.
-'"
.-,...
...
----
-
--;t!III'tf "."
Desafiant els vents glaçats.
voluntaris, i amb ells, Bob, Denise i sis gossos més de la SARDA amb els seus amos. Un home havia anat amb el seu gos conduint de nit més de 450 km fins al punt de trobada perquè les carreteres directes estaven bloquejades per la neu. Un altre havia arribat demanant a un helicòpter de la RAF que el portés.
Mentre van durar les terribles condicions atmosfèriques a les muntanyes, el coordinador de la operació no va permetre la sortida dels equips de rescat. Només quan els vents van disminuir a una velocitat de 100 km/h les persones i els gossos van poder començar la seva tasca.
Stormdrifter aviat va quedar tan ple de gel que no hi veia. Denise va tenir que arrosegar-se sota el vent, totalment cegada ella també per la neu,
subjectant la corretja del gos i confiant en l'olfacte i seguretat innata de l'animal per no caure muntanya avall. A un altre sector del massís, el policia Jimmy Simpson també intervenia en la recerca, amb Rocky, el seu pastor alemany. "Ell anava destacat al devant,
més amunt -explica Jimmy- i
tornava de quan en quan per
comprovar on era jo. Feia dues hores que érem fora quan va deixar de tornar".
Unes hores després el policia aconseguí arribar al refugi. Rocky havia desaparegut. Mentre, havien estat descobertes les primeres de les VÍctimes humanes. Tres joves
escaladors havien mort a 400 m de la salvació, en un trajecte que, amb bon temps, podien haver fet en un quart d'hora. Un quart excursionista havia sobreviscut. Dos més, soldats experimentats que feien un curs de supervivència, encara no havien estat trobats.
Al matí següent Simpson anà a buscar el seu gos. Esperava trobar-lo mort perquè havia passat 24 hores a l'aire lliure amb temperatures sota zero. Retornà al lloc on havia vist Rocky per última vegada i sentí un lladruc. En un replà glaçat, a uns trenta metres cap avall en un penya-segat amb més de 1000 m de caiguda, hi havia Rocky bordant amb tota la seva ànima sa i estalvi.
Un cop les notícies de la miraculosa supervivència de Rocky arribaren a la premsa, va ser celebrat com "el gos que va retornar de la mort". Però els dos soldats no van tenir tanta sort. Curiosament sembla que van caure pel mateix penya-segat. L'endemà van trobar els cadàvers molt a prop d'on havia estat Rocky.
Aquestes cinc morts establiren un nou i trist rècord pels Cairngorms, fent d'aquesta serralada de turons i planells erosionats, record de les glaciacions, un dels indrets més perillosos de la Gran Bretanya.
En els set anys que Denise Barley porta a la SARDA no ha trobat mai un supervivent, encara que ha contribuït a recuperar molts dels cossos de les VÍctimes per a les quals l'ajut arribà massa tard. És una tasca dura per a la persona i per al gos ja que, com la mateixa Denise explica, "per a la persona hi ha un incentiu per
continuar quan et trobes esgotat, però per al gos la recerca ha de ser un joc. Es molt difícil fer-ho divertit quan les condicions són dolentes".
Ella continua anant-hi perquè troba que la feina feta és valuosa. Però de nit, quan el vent comença a bufar i sona el telèfon, admet que "se
m'ericen els cabells del clatell". A més hi ha un altre motiu: "quan
'Stormdrifter' va a la muntanya, on els seus avantpassats van menar ramats d'ovelles, en certa manera està retornant als seus orígens".
David Higgs
Traduccio.Josep Lluís Melero
FAUNA CATALANA
lES TORTUGUES
D~IGUA
Tortuga d'aigua ibèrica.
Quan en acostar-nos a un rierol de corrent tranquil o a una bassa d'aigües permanents ens sorpren un "xap" que sembla diferent del que produeixen les granotes en submergir-se d'un salt i no hi ha ningú que s'entretingui tirant pedres a l'aigua, és posible que enterrada en el
llot ó camuflada entre les fulles
mortes del fons ens observi una de les poques tortugues d'aigua que queden als Països Catalans.
Si seiem discretament en un racó i esperem carregats de paciència una bona estona podrem veure com emergeix un caparró per prendre aire i potser, si fa un dia assolellat, com tot l'animal surt a prendre el sol sobre una pedra o un tronc caigut.
Les dues espècies que són presents a la Península Ibèrica, la tortuga
d'aigua ibèrica (Mauremys caspica) i
la tortuga d'aigua europea (Emys
orbicularis), pertanyen a la família dels Emídids, estesa per gairebé tot el món. L'origen d'aquesta família, que avui integren unes 80 espècies, sembla que se situa a l'Amèrica del Nord, des d'on va colonitzar el sud d'aquest continent i, passant per l'estret de Bering, Àsia, Europa i el
a
nord d'Àfrica. Les seves úniques barreres naturals han estat l'oceà Pacífic i el Sàhara; no són presents, doncs, al sud d'aquests desert i a Oceania. Un altre factor que limita la seva presència és, com en la majoria dels rèptils, el clima, ja que no més poden sobreviure en zones càlides i temperades.
Totes les tortugues d'aquest grup tenen força característiques comunes, com ara la closca aplanada i la possessió de membranes interdigitals per facilitar la natació, la presència d'ungles, que els permet cavar els sots on dipositen els ous, les taques o coloracions vistoses, sobretot en l'estadi juvenil i especialment en espècies que habiten en regions més càlides que la nostra (només cal pensar en les vistoses tortugues de Florida que sovint podem veure als aparadors de les botigues d'animals). L'alimentació es composa
d'invertebrats, amfibis i les seves larves, petits peixos, encara que sovint són massa ràpids perquè els puguin aconseguir, i, de manera esporàdica, cries de ratolí o pollets d'ocell.
Algunes espècies d'aquesta família
ZOO CLUB
presenten la capacitat, que ens pot semblar sorprenent, de respirar pel cul. Evidentment no presenten cap conducte que comuniqui directament l'orifici excretor amb els pulmons, sinó que prop de la desembocadura de la cloaca (l'orifici únic on van a parar els conductes excretors i genitals), presenten dues petites bufetes que es poden omplir d'aigua quan estan submergides, el que permet l'intercanvi gasós directament entre la sang i l'aigua. De tota manera la poca irrigació sanguínia d'aquestes bufetes només les fa efectives durant el somni letàrgic, que poden passar sota l'aigua, en què es sumeixen tot baixant moltíssim la taxa metabòlica per sobreviure en les estacions amb condicions climàtiques desfavorables.
En les dues espècies de casa nostra la hivernació no sol prolongar-se durant massa temps ni ser massa profunda, però si a l'estiu s'asseca l'aigua del lloc on viuen també s'aletarguen, el que en aquest cas anomenem
estivació, fins que les pluges tornen a fer habitable la zona on es troben. Pel que fa als comportaments
reproductors d'ambdues espècies, les còpules tenen lloc principalment entre els mesos d'abril i maig, encara que també es poden efectuar en els altres mesos si exceptuem els més freds. L'aparellament pot ser tant a terra com a l'aigua, després d'una petita persecució en què el mascle intenta mossegar les potes posteriors de la femella. El plastró (part ventral de la closca) és còncau en el mascle, per facilitar el manteniment de l'equilibri durant la còpula, ja que ha de muntar sobre l'esquena de la femella per realitzar-la, mentre que en aquesta és convex.
La posta es composa d'entre 5 i 20 ous de closca calcària, i allargada que la femella enterra en lloc sec,
mitjans després d'uns 30 dies
d'incubació, en el cas de Mauremys
caspica, o de 3-4 mesos en eld'Emys orbicularis, amb les variacions de temps que imposa la temperatura ambiental.
Els petits surten de l'ou amb només uns 20 mm de llargada, amb la closca
tova i flexible -que anirà adquirint
rigidesa amb l'edat- creuada per una
protuberància en forma de quilla a la zona vertebral, que desapareixerà
completament en estat adult a Emys
orbicularis però que és visible tota la vida, tot i que es va suavitzant, en
Mauremys caspica. El creixement és lent, de manera que no s'assoleix la maduresa sexual fins els 7 o 8 anys en els mascles i força més tard en les femelles.
Les dues espècies es poden
diferenciar amb relativa facilitat, així
M auremys caspica sol tenir la closca d'un color bru uniforme, encara que els joves poden presentar-hi taques vermelloses. Són molt característiques les ratlles grogues que presenta al coll. En els individus integrants de les poblacions ibèriques, sovint podem trobar la closca colonitzada o infectada per algues que produeixen un deteriorament de les plaques còrnies i, de vegades, fins i tot l'escatament, el que els dona, un aspecte rugós, que ha fet que se separin en una subespècie diferent de les que habiten la Mediterrània oriental i l'oest d'Àsia. El nom amb que s'ha batejat aquesta subespècie,
Mauremys caspica leprosa, ens ajuda a fer-nos una idea de la magnitud de l'erosió provocada per les algues.
Emys orbicularis està recoberta de petites taques de color groc,
generalment distribuïdes en forma de ventall a cada placa. El plastró està articulat per una frontissa transversal que li confereix una flexibilitat relativa.
Actualment el nombre d'animals d'aquestes espècies a disminuït molt i les poblacions es troben
fragmentades, a causa, per una banda, a les captures incontrolades i, sobretot, a la dessecació de zones humides, que en ser considerades malsanes, es va portar a terme d'una manera gairebé sistemàtica al nostre país. Això, junt amb el caràcter tímid i retret d'aquests animals, fa realment difícil la seva observació en estat natural.
Jordi Fàbregas
FAUNA CATALANA
Tortuga d'aigua europea.
Classe:
Rèptils
Ordre:
Quelonis
Farmlia:
Emídids
Descripció: Closca d'uns 20 cm de longitud en els adults, de color bru grisós amb taques vermelloses en els joves. Ratlles grogues longitudinals al coll molt característiques. Alguns individus de la Península Ibèrica presenten una infecció d'algues a la closca que pot arribar a produir el despreniment de les plaques còrnies. La
cua és relativament llarga. Alimentació: Principalment
invertebrats aquàtics i terrestres, amfibis i petits peixos. No desprecia la carronya i ocasionalment pot capturar cries de micromamífers o pollets d'ocells. Rarament menja vegetals.
Reproducció: Les còpules tenen lloc sobretot entre abril i maig. Els ous, en nombre que oscil-la entre 5 i 20, són enterrats a terra en un lloc sec.La
incubació dura aproximadament un mes. Les cries en sortir de l'ou fan al voltant d'uns 2 cm.
Distribució: Rierols i basses permanents més o menys grosses, fins i tot salobroses o pol-lucionades de la Península Ibèrica, excepte la franja nord. Península dels Balcans i oest d'Àsia i nord oest d'Àfrica. No és present a les Balears.
Clase:
Rèptils
Ordre:
Quelonis
Família:
Emídids
Descripció: Closca d'uns 20 cm de longitud en els adults, de color més fosc que en l'anterior i generalment amb tot de taques grogues que es distribueixen en forma de ventall a cada placa. Al plastró (part inferior de la closca) hiha una frontissa transversal que permet una certa movilitat a la closca. Alimentació: No hi ha diferències notables amb l'espècie anterior. Reproducció: Els processos reproductors són semblants als de l'espècie anterior, encara que solen posar un nombre menor d'ous i la incubació es pot allargar fins 3 o 4 mesos.
Distribució: Basses i rierols,
normalment no a grans masses d'aigua, amb abundant vegetació aquàtica i a les vores de la Península Ibèrica, Balears (on probablement a estat introduïda), gran part d'Europa, nord d'Àfrica i oest d'Àsia. A casa nostra és menys abundant queMauremys caspica.
ELS NOSTRES ANIMALS
I guepard (A cinon yx jubatus) és un felí conegut per ser
l'animal més ràpid de la Terra. Amb un Índex
d'acceleració proper al d'un modern cotxe esportiu, és
capaç d'arribar en pocs segons a prop dels 100kru/h,
velocitat que manté durant uns breus instants. Aquesta
espectacular facultat liés donada per una série
d'adaptacions a la carrera que modifiquen el seu aspecte i el fan fàcilment distingible de la resta de felins, malgrat que el color i les taques del seu pelatge són semblants a les del lleopard. Tanmateix, el seu cos és més allargat, amb un cap petit, ulls en posició elevada, orelles molt petites i cames llargues i estilitzades. Dues ratlles negres que surten dels ulls i recorren els costats de la boca l'identifiquen definitivament.
Els guepards estan distribuïts per gairebé tot el continent africà (a excepció de les zones de selva tropical), el sud d'Àsia i l'Orient Mitjà. Es tracta d'animals solitaris, sobretot les femelles, ja que els mascles s'ajunten de
Com tots els carnívors de la nostra col-lecciá, els guepards es mantenen en dejuni un dia a la setmana.
10 ZOO CLUB
vegades amb companys de ventrada per formar petits grups permanents. Quan arriba el moment de
l'aparellament, la femella orina als troncs, pedres i matolls, deixant un rastre que els mascles segueixen udolant, encara que només el dominant del grup arribarà a aparellar-se. Neixen entre 1 i 8 petits (3 de mitjana) que romanen amagats entre les herbes fins a les 5 o 6 setmanes, quan comencen a seguir la seva mare. Mamen fins als 3 mesos.
Són animals difícils de mantenir en captivitat, atès que, a causa de les seves característiques, precisen de certes condicions especials. El nostre zoo compta actualment amb una parella, en Ramon i l'Anny, de 3 anys d'edat, procedents d'una reserva d'animals en semillibertat a
Namíbia i que pertanyen a la subspècie Acinonyxjubatus
jubatus o guepard africà. Si us fixeu en la seva instal-lació, comprovareu que té una superfície doble que les dels altres felins, per tal de permetre que els animals puguin córrer cómodament. Així mateix, la gàbia no té sostre, ja que els guepards estan mancats absolutament de l'habilitat d'enfilar-se.
Els grans problemes, però, dels guepards de tots els zoològics del món són, d'una banda, l'alta incidència de malalties hepàtiques que pateixen i, de l'altra, la considerable freqüència amb què apareixen casos d'esterilitat en els mascles. Així doncs, l'hepatitis és el principal factor causant de morts en guepards captius, si bé encara no se sap si el seu origen és víric o nutricional.
Per tal de contrarrestar-la, els nostres animals reben
constantment medicació preventiva amb el seu menjar, que es compon de 2 kg de carn magra amb afegits vitamínics per individu i dia.
Quant a l'esterilitat dels mascles, tampoc se'n coneixen les causes, encara que sembla que pot veure's reduida si es mantenen separats el mascle i la femella durant llargues temporades, per ajuntar-los en el moment de la còpula. Això és el que s'intenta fer ara amb els nostres animals, per la qual cosa sovint només en veureu un d'ells a la
algrat que gairebé qualsevol persona sap reconèixer una foca sense cap problema, no tothom és capaç de distingir els diferents grups d'animals que formen aquest ordre de mamífers quasi totalment adaptats a la vida aquàtica que són els pinnípedes. En efecte, l'ordre dels Pinnípedes inclou tres famílies força diferents: els Odobènids, amb una sola espècie, la morsa,
inconfundible per la presència dels seus dos llargs ullals; els Fòcids, les foques vertaderes, amb 14 espècies que es distingeixen fàcilment per l'absència d'orelles i pel seu maldestre desplaçament per terra, arrossegant la panxa i les potes posteriors, i els Otàrids, els óssos i lleons marins, amb 19 espècies que sí que tenen orelles i es mouen per terra amb gran agilitat, aixecant el cos sobre les potes anteriors i amb les posteriors dirigides cap endavant.
En el nostre Zoo tenim dos representants d'aquest ordre:
un fòcid, la foca comuna (Phoca vitulina) i un otàrid, el
lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus), una de
les espècies més freqüents d'observar en captivitat, no tan sols als aquaris i parcs zoològics, sinó també als circs, ja que a més de la seva habilitat per moure's fora de l'aigua,
mostra una gran capacitat d'aprenentatge que li permet
realitzar nombrosos jocs i exercicis.
El lleó marí de Califòrnia presenta tres subspècies que es diferencien fonamentalment per la seva distribució
geogràfica: Zalophus californianus californianus, que viu a
la costa pacífica nord-americana, des del sud del Canadà
fins a l'extrem meridional de la Baixa Califòrnia i el mar de Cortés, de la que existeixen uns 50.000 exemplars i a la
que pertanyen els nostres animals; Zalophus californianus
ELS NOSTRES ANIMALS
wollebaeki, que habita tan sols a les illes Galápagos i de la
que sobreviuen uns 40.000 exemplars, iZalophus
californianus japonicus, que es trobava a les illes del sud del Japó i que en l'actualitat es creu totalment extingida. En el lleó marí de Califòrnia, com és comú en els
pinnípedes, existeix una clara diferència de grandària entre els dos sexes; així, els mascles poden arribar a fer fins a 2,5 m i a pesar quasi 300 kg, mentre que les femelles, molt més petites, tan sols arriben als 1,8 m de llargada i als 100
kg de pes. Són animals costaners -rarament s'allunyen
més de 15 Km del litoral- que s'alimenten de tota mena
de peixos, moluscs i crustacis, i que formen espectaculars colònies de cria durant l'època de reproducció. Els mascles reuneixen harems de fins a una vintena de femelles i defensen el seu territori davant els altres mascles. Aquests territoris solen estar a terra, però també en defensen a l'aigua, ja que els otaris, a diferència de les foques, que treuen tot l'aire abans capbussar-se, es submergeixen amb els pulmons parcialment plens, la qual cosa els permet vocalitzar sota l'aigua i marcar amb sons els seus territoris submarins.
Apolo i Ninfa poc temps després d'arribar a les instal-lacions del nostre Zoològic. Malgrat que encara eren força joves, s'apreciava ja una considerable diferència de grandària.
El grup de lleons marins de la nostra col-lecció està format
actualment per 4 animals: l'Apolo, un mascle adult d'uns
10 anys d'edat que va arribar l'abril de 1982 des dels
Estats Units; Ninfa, una femella de 10 anys arribada
també l'any 1982 dels Estats Units; Noisy, una femella de 20 anys que va venir d'Holanda l'any 1973; i en Nemo, un petit mascle nascut a les nostres instal-lacions el día 1 de juny de 1989, fill de l'Apolo i la Ninfa. Properament, però, hi haura novetats: arribaran dues femelles més dels Estats Units, es remodelarà la piscina on viuen, amb la construcció d'una illeta central i l'anivellament de les platges, i se'ls donarà de menjar a la vista del públic. Es realitzarà també una petita exhibició en què els animals faran equilibris, salts des del trampolí, jocs amb pilotes i altres exercicis.
Rafael Cebrián
11
REPORTATGE
ENTRE EL MAR
IELMANGLAR
"En aquells temps hi havia molts espais blancs a la terra, iquan en veia un que em semblava particularment temptador en el mapa (i quin no ho sembla), hi posava el dit i deia: Quan sigui gran hi aniré."
EI cor de les tenebres
Joseph Conrad, 1899
Quan en Conrad escrivia, fa gairebé cent anys, El corde
les tenebres,es lamentava de la desaparició als mapes d'espais en blanc amb la inscripció d"'inexplorat", i de com aquestes clapes buides s'anaven omplint de rius i muntanyes que eren batejats i colonitzats per l'home blanc. Si aquest viatger escriptor hagués viscut fins als nostres dies, probablement s'esgarrifaria de trobar en els mapes la localització del "Club Méditerranée" o de les principals cadenes hoteleres.
Avui Africa ha deixat de ser, com a mínim en la seva major part, aquell continent misteriós que ens descrivien els aventurers victorians del segle passat, però malgrat el
paper homogeneïtzador de cultures que juguen el progrés,
Les zones de manglar son un hàbitat perfecte per a moltes espècies d'aus.
... el turisme i els mitjans de comunicació i a la degradació paisatgística que sempre va unida a unes condicions econòmiques tercermundistes, encara manté prou atractius per decidir-nos a emprendre el viatge.
Quan arribem a Dakar, una ciutat sense el menor interès on us poden prendre la cartera a qualsevol cantonada, ens
acostem a l'estació d'autobusos -un descampat ple de
fang on tot sembla caòtic als ulls d'un europeu- i
intentem trobar un vehicle que ens porti a Joal, uns cent km al sud, a l'anomenada "Petite Còte".
La "Petite Còte" és una inacabable platja d'uns 50 km de llargada habitada pels sereres, la segona ètnia en nombre al Senegal després dels Wolof, que es van establir en aquesta zona al voltant del segle XII en ser expulsats de les ribes del riu Senegal, a la frontera amb Mauritània, pels almoràvits, encara que alguns historiadors situen el seu origen a l'alt Nil, a l'altra banda d'Àfrica. La població és
Quan els pescadors tornen a terra, organitzen la llotja a la mateixa platja. majoritariament catòlica, a diferència del que passa a la
resta de l'estat, on els musulmans representen el 80 %
deixant només un 10 % pel cristianisme, entre catòlics i protestants. Aquestes religions vingudes de fora no han pogut, però, erradicar l'animisme, una de les religions més antigues que es coneixen, que, en no poder explicar la major part dels fenòmens naturals, adjudica una ànima als objectes i als éssers vius, ànima que es pot comportar de manera amistosa o hostil. També dóna molta importància als "panyols", les ànimes dels avantpassats, que han de ser respectades i consultades abans de prendre una decisió important. No és estrany, doncs, de veure gent -sobretot els nens petits- carregats d'amulets protectors.
Però anem per parts i tomem a l'estació d'autobusos de Dakar. Quan passada una bona estona no hem pogut esbrinar l'horari de sortida de cap autobús (surten quan estan plens) i l'espera s'ens està fent interminable, consultem les butxaques i després d'un llarg regateig decidim agafar un taxi.
Quan per fi arribem a Joal -després de creuar-nos amb algunes mones roges (Erythrocebus patas) i de passar diferents controls policials en els quals, per motius que se m'escapen, el taxista sempre acaba pagant una multa- ens envolta una olor forta i penetrant que d'entrada no podem identificar. N amés ens cal girar el cap en direcció a la platja per veure la font de la fortor que impregna el poble: els fumadors de peix.
La pesca és una de les principals fonts d'ingressos dels sereres, que continuen realitzant-la encara d'una manera totalment artesanal, a bord de grans piragües pintades de colors llampants i propulsades per un petit motor
forabord. El peix que no es destina al consum immediat és
REPORTATGE
fumat a la mateixa platja o, una vegada net i escatat, assecat al sol. A les cinc de la tarda és l'hora en què arriben els pescadors a terra i organitzen la llotja entremig de la gentada que ocupa la sorra i que discuteix a crits el preu de la mercaderia.
La importància de les piragües entre les diverses gents que viuen a la costa senegalesa és tal que, segons una llegenda, són l'origen del nom del gran riu que separa aquest estat de Mauritània i posteriorment del mateix país. Quan els primers navegants europeus van desembarcar a la desembocadura d'aquest important corrent d'aigua, van preguntar per senyes el nom del riu als nadius que van trobar, i aquests en seguir amb la vista la direcció del dit dels estrangers van veure la seva barca a la sorra i van contestar: "sunu gal", la nostra piragua.
Si deixem de moment la platja enrera i ens endinsem uns centenars de metres terra endins, ens tomem a trobar una massa d'aigua de poca fondària, el manglar, que varia de nivell seguint el ritme de les marees. Aquestes zones humides estan recobertes d'una espessa vegetació, principalment mangles (Rhizophora mangle), fàcils de reconèixer per les seves arrels aèries que surten de mig tronc per enfonsar-se a l'aigua, i per alguns majestuosos baobabs (Adansonia digitata) en els racons en què el terra és prou sòlid per aguantar-los. D'entre els animals que ens surten al pas, els primers en cridar-nos l'atenció son els crancs violinistes (Uca sp), que encatifen el terra tot donant-li una extranya aparença mòbil en enarborar la desproporcionada pinça blanca, que utilitzen per marcar el territori, i en desaparèixer a corre cuita en forats de la sorra quan ens hi acostem o en espantar-se a causa de
EI Pirineu
...
Associació Catalana de Cases de Colònies
...
L'Associació Catalana de Cases de Colònies és una en- Pare Natural del Montseny
titat sense afany de lucre que ofereix a les associacions, ~C::':'an~M:-:as::':'s::':'ag::':'u::':'er':"".:::::E':":sc:"':o::':'la-=:d::':'e7N:-:a::':'tu:Lra""":i:-c-as-a""":d:-e-co"""'l7""òn-:"ie-s-.(-=E:-n-c-on-v-en""":i-a-m-:-b-:-la entitats i grups d'amics de Catalunya una infrastructura Diputacióde Girona)
adequada i un servei de monitors-guia per poguer ComarcadeLaSelva
conèixer la zona durant els caps de setmana, Nadal, La Traüna.Escolade Naturai casade colònies.
Setmana Santa i vacances d'estiu. Comarcadel VallèsOriental
En l'actualitat gestionem aquestes instal-lacions:
Rambla Marina, 161 - Tel. 335 49 12 -08907 L'Hospitalet
Can Cabàlies.Escolade Naturai casade colònies. Comarcadel Ripollès
Les Guilleries
Port de Sau
Els Porxos.Escolade Naturai casade colònies. Can'Mateu. Casade trobades.
Les Feixes.Terrenyd'acampada. Comarcad'Osona
El Company.Casade colònies. Comarcad'Osona
Baix Llobregat
L'Avançada.Escolade Naturai casade colònies. Comarcadel BaixLlobregat
Montsee
Montsec.Refugii zonad'acampada. Pantàde Camarasa
13
REPORTATGE
l'ombra dels pelicans (Pelecanus rufescens) i els martinets foscos (Egretta gularis) que sobrevolen el lloc.
Un altre animal que atreu la nostra mirada és un petit peix, el saltador del fang (Periophthalmus sp), que com el seu nom indica es desplaça per terra a saltirons o s'enfila per les branques dels mangles. Per poder evolucionar per terra sense ofegar-se, aquest peix fa servir un sistema equivalent al que utilitzen els submarinistes amb escafandra autònoma: s'omple les cavitats branquials d'aigua, les tanca hermèticament, i fins que no esgota l'oxigen que hi ha dissolt no es torna a submergir per renovar la provisió. Realment és un espectacle digne de veure, tot de peixos que s'empaiten per terra i s'enfilen per les branques servint-se de les endurides aletes pectorals.
Si haig de dir, però, el que més m'ha cridat l'atenció en arribar a la "Petite Còte", és l'abundància de petxines emblanquinades pel sol que recobreixen el terra dels carrers i que fins i tot s'utilitzen, barrejades amb quitrà, per asfaltar les carreteres. L'acúmul secular de closques de bivalves, que evidentment són molt apreciats
gastronòmicament, han acabat per formar dues illes cent metres dins del mar a poca distància de Joal. Una d'elles, la més gran, és ocupada per un poblat anomenat Fadiout, mentre que l'altra s'utilitza com a cementiri, la major part catòlic i la resta destinat a la minoria musulmana.
Al centre de Fadiout, com a la majoria de petits nuclis urbans, hi ha un arbre sagrat, en aquest cas un baobab, al voltant del qual es va començar a formar el poblat, amb una curiosa inscripció en francès gravada al tronc: "J'aime les Rolling Stones". Malgrat aquesta referència al grup britànic, és la música "reggae" -particularment la del desaparegut Bob Marley- amb les seves arrels africanes la que més atreu el jovent d'aquest país, sense oblidar la dels grups autòctons, que amb ritmes repetitius i una percussió sempre en primer pla és present en la majoria de
celebracions importants.
Seguint la costa cap al sud arribem a Palmarin, on el
Les grans piragues pintades de colors s'utilitzen tant per a pescar com per a transport de passatgers.
14 ZOO CLUB
Els "Campaments turistics" -aqui velem el de Palmann= sonl'opero
més econòmica per sojornar al Senegal.
campament turístic -una sèrie de cabanes de palla i canya construides directament sobre la sorra de la plat
ja-convida a pasar alguns dies de tranquilitat i utilitzar-lo com a centre d'operacions per acostar-nos al delta del Saloum, la nostra darrera etapa a la "Petite Còte". Palmarin és un poblat dedicat a l'agricultura,
concretament al conreu del cacauet, d'importància vital per a l'economia de Senegal. De fet el cacauet és l'únic producte que aquest país pot exportar, però la pràctica d'un monocultiu com aquest comporta greus problemes a llarg termini. EI terra s'empobreix i la gran exigència d'aigua d'aquesta planta fa que es ressenti de la sequera que està patint tot el sud del Sàhara. L'arròs, que només creix a les desembocadures dels grans rius, és també fonamental en la vida de Senegal, perquè forma part de tots els àpats d'aquest país. De fet en un mes d'estada, només dues o tres vegades ens vam seure davant d'un plat en el qual el component principal no era l'arròs bullit (sovint em temo que bullit del dia anterior).
Actualment s'intenta diversificar la producció agrícola amb la introducció de blat de moro i de mill, que suporten millor la manca d'aigua.
Poc després de Palmarin comença la punta de Sangomar, una barra de sorra que separa el delta del Saloum del mar obert, amb un petit poblat de cases amb sostre de palla, Djifere, d'estructura quadriculada com l'eixample barcelonès.
Quan arribem a Djifere ja és pràcticament migdia i la majoria de pescadors ha sortit a la feina. Algunes
REPORTATGE
Els martinets foscos (Egretta gulans) són molt abundants en tola la regió.
tenim amb el barquer és molt més prosaica que la de fa un moment:
-"Si jo surto ara a pescar guanyaré tants diners. Vosaltres m'heu de pagar, com a mínim, el mateix."
-"De cap manera. Tu no pensaves sortir a pescar, perquè
a aquesta hora ja hi series. A més si ens portes a nosaltres l'única feina que tindràs serà la d'aguantar el timó, en canvi, si anessis a pescar, treballaries molt més llençant i recollint la xarxa."
-"Doncs jo us dic que per menys d'aquesta quantitat no
poso la piragua a l'aigua."
Després d'una estona d'estira i afluixa ens posem d'acord en el preu, que, tot s'ha de dir, és molt més proper a la seva proposta inicial que no pas a la nostra, i ens embarquem en aquesta mena de mar interior que és el delta del Saloum.
Al cap de poca estona de navegar sota un sol de justícia comencem a distingir la imponent cúpula verda de la mesquita de Dionewar, mentre ens anem creuant amb grups de pelicans i martinets foscos i en un banc de sorra llunyà es retallen les siluetes de tres o quatre marabús (Leptoptilos crumeniferus) que remenen el terra tot buscant quelcom per menjar.
Les dimensions de la mesquita deixen ben clar que al delta del Saloum hi ha una majoria musulmana. De fet la diferència amb la població de la "Perite Cóte" no és només religiosa, sinó també ètnica, perquè aquesta zona està habitada pels niominka, una gent arrelada als seus costums, que no acaba d'acceptar la normativa legal imposada pel govern de Dakar i que, fins fa poc, cobraven un peatge a qualsevol que s'acostés a les seves terres.
Tot just desembarcar ens trobem amb un grup d'ancians que conversen asseguts a l'ombra. Inevitablement es repeteix l'intercanvi d'amabilitats. La importància dels vells en una societat com la senegalesa es fa palesa si tenim en compte que tradicionalment ha desconegut l'escriptura, i que per tant és la gent d'edat més avançada, juntament amb els "griots" (bruixots), qui manté i
s'encarrega de transmetre la memòria històrica del país, fins a tal punt que hom diu que "quan mor un vell desapareix una biblioteca".
Quan arribem de tornada a Palmarin ens ofereixen un cus-cus per sopar, que a diferència del de sèmola que serveixen als països àrabs, és fet a base d'aixafar mill en un morter fins donar-li la textura de les serradures, el que ens obliga a ingerir considerables quantitats d'aigua i a
passejar una bona estona en una nit negra com el carbó per poder-lo pair. La nostra darrera nit a la "Petite Còte" s'acaba amb mal de panxa.
A primera hora del matí agafem l'autobús -una petita
furgoneta "Peugeot" on ens entaforem 22 persones- per
seguir el viatge cap al sud. El passatger del meu costat, que per qüestions d'espai m'està clavant el colze al fetge, somriu a manera de disculpa alhora que em pregunta: "Vas bé?" Intento tornar el somriure, tot i que em temo que es queda en un rictus de dolor, i contesto:
"Comodíssim, gràcies".
El meu nou amic augmenta la mida del seu somrís i sentència: "Ah ..., amic meu, això és Àfrica" i m'ofereix un grapat de cacauets.
Jordi Fàbregas
15
LES DENTS DELS ELEFANTS
l
'elefantafricà, l'animal més gr¡m que ca-mina sobre la Terra, està a puat d'extin-gir-se. La seva població ha minvat d'una manera espectacular els darrers deu anys. Les causes d'aquesta tragèdia cal cercar-Ies en la destrucció del seu hàbitat però també, i sobretot, en l'exterminació direc-ta, implacable i sanguinària a què ha estat sotmès. Malgrat la protecció formal de què gaudeix a tot el continent, els caça-dors furtius estan anihilant a consciència un dels animals més espectaculars del pla-neta, prodigi de l'adaptació a viure amb proporcions gegantines.Peça clau del conjunt de particularitats pròpies dels elefants és la dentadura, que en el seu conjunt és força diferent de la que tenen la resta de mamífers; precisa-ment això els ha portat a la dramàtica si-tuació actual: els elefants són caçats a causa de les seves dents, concretament de l'ivori. La majoria de les dents dels mamí-fers, com les nostres, són fetes de dentina recoberta amb una capa de duríssim es-malt; les grans defenses dels elefants no tenen esmalt i la seva dentina, de tipus particular, constitueix l'ivori. Ivori que re-sulta ser una substància molt apreciada i
16 ZOO CLUB
de gran valor econòmic; motiu suficient per caçar els elefants fins a l'extermini. Les defenses dels elefants, encara que hom les anomena popularment "ullals", no són equivalents als nostres ullals ni als de, per exemple, un gat; en realitat són les dents incisives (les dents centrals de la bo-ca) molt modificades. Per aquest motiu és preferible emprar el mot "defensa" per anomenar les grans dents dels elefants, causa de la seva desgràcia.
Aquestes dents són de creixement continu i per aquest motiu poden atènyer dimen-sions considerables. Se n'han citat de 3,5 m de llargada i de 117 Kg de pes. Els elefants de l'espècie africana (Loxodonta africana) tenen en general les defenses més grosses que els de l'asiàtica (Elephas maximus), i a totes dues espècies les fe-melles les tenen més petites que els mas-cles, fins al punt de que la majoria de les femelles asiàtiques les tenen tan reduïdes que ni tan sols sobresurten del llavi. Les defenses són dents que no tenen cap pa-per en la masticació dels aliments pa-però, en canvi, són utilitzades en altres circumstàn-cies. Serveixen per a amenaçar possibles enemics, però sobretot com a eina de
tre-ball per a remoure la terra, per excavar pous, per moure troncs, obstacles, etc.; també les utilitzen en les baralles rituals: els dos adversaris se situen enfrontats, cap contra cap, de forma que les defenses de cada un d'ells queden a frec de les galtes de l'altre però sense cap possibilitat que es clavin o de ferir-se greument.
Deixant de banda casos excepcionals, que s'han trobat, d'individus amb tres o qua-tre defenses, la dentició normal de l'ele-fant comprèn, a cada costat de la mandí-bula superior, una dent incisiva (la defensa) i tres molars (els queixals); a la mandíbula inferior només hi ha els mo-lars. Aquesta dentadura, si la comparem per exemple amb la de l'home, és força reduida.
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
no hi ha cap dent que el suporti. El pro-blema és tan greu que faria impossible l'existència d'un animal de la mida de l'e-lefant si no fos per una de les troballes més fantàstiques de l'evolució dels grans mamífers: els queixals no apareixen tots a l'hora, sina que ho fan successivament, un darrera l'altre, a mesura que els primers es van desgastant. D'aquesta manera a ca-da moment hi ha quatre queixals funcio-nant a la boca de l'elefant. El desgast de la dent es produeix del davant cap al dar-rera; al mateix temps, el següent molar va formant-se a la part posterior de la man-díbula i, a mesura que va creixent, es des-plaça cap endavant tot ocupant el buit que va deixant el primer. La dent vella no cau de cop sina que es desgasta lentament
fins a desaparèixer, moment en què la se-güent ja ha ocupat el seu lloc. Si comptem els queixals de llet (que són dos), en l'ele-fant africà tot el procés té lloc en les se-güents etapes: als tres mesos apareix el primer molar de llet (ml), el segon de llet (m2) als cinc anys, el primer molar d'adult
(Ml) als deu anys, M2 als vint i M3 als
trenta anys. Després del tercer molar no n'hi ha cap més i aquest simple fet limita la vida d'aquests colossos. Quan l'última dent s'ha desgastat completament el vell paquiderm ja no pot mastegar els ma-teixos aliments que els seus congèneres més joves i resta condemnat a la mort per inanició. Si té sort, pot perllongar la seva ancianitat refugiant-se a la vora dels rius o llacs, allà on les herbes i les fulles són més
o~
; M2 M3
O
.,
;
tendres i no cal mastegar-les tant.
La llegenda diu que quan un elefant sent que ha de morir es dirigeix cap al cemen-tiri dels elefants, lloc mític cercat durant molts anys pels exploradors del segle pas-sat per la fortuna en ivori que haurien de trobar en aquell fantàstic indret.
El cementiri dels elefants no existeix. En canvi, és probable que algú trobés les restes de més d'un vell individu que, víc-times de la manca de dents, havien acabat els seus dies prop d'un rierol al qual ana-ren per procurar-se herbes tendres; iròni-cament, avui són les altres dents, les de-fenses d'ivori, les que causen la mort dels elefants.
Josep-Lluís Melero
ZOO CLUBINFANTIL
NOM~5 DUES D'AQUESTES
PAPA-LLONES sdN IGUALS. QUINES
'?
AMB LE6 INICIALS DELS NOM~ D'AQUESTS
DI-8UIXq5 PODEU ~ FORMAR el NOM D'UN
MAM\FER.
(~*.
51 ORDENEU BÉ LES LLETRES PODREU
DESCOBRIR EL NOM DE DOS AMFIBIS.
I I
I I
-l I
I
l
POSEU AQUESTS NOMS A LES CASELLES DE
MANERA QUE US SURTI UN NOM DE RÈPTIL
Al REQUADRE VERTICAL.
EXPOSICiÓ
EXPOSICI
NATURA MISTERIOSA
ls deserts, les selves tropicals o els nostres propis boscos estan farcits de vida d'animals misteriosos i fascinants. La majoria d'ells passen inadvertits als nostres ulls per la seva petita mida, la seva vida discreta o, moltes vegades, per la mostra pròpia por, que en no conèixer-los ens allunya d'ells.
Natura Misteriosa és una exposició que ha volgut apropar-nos en aquesta natura desconeguda i ignorada reunint les espècies de terrari que més ens han astorat en molts anys d'observació, les que més ens han fascinat pels seus capritxosos colors, formes o costums.
L'objectiu més important de l'exposició no és només presentar aquests animals sinó reproduir el seu hàbitat natural, amb la intensitat de llum adequada, la seva temperatura, la humitat i la vegetació. D'aquesta manera ens proposem un doble objectiu: que els visitants puguin veure petits retalls de natura amb els seus més insòl-lits habitants i que els animals puguin tenir una vida el més semblant possible a la del seu medi ambient.
La mostra, amb setanta instal-lacions que són renovades progressivament i més de 200 espècimens, reuneix grups d'animals diferents que per ells mateixos constitueixen
petites col-lecions monogràfiques amb característiques pròpies.
Les serps, inspiradores de por i admiració, no hi podien mancar. De les 24 espècies seleccionades cal destacar-ne una cobra índia i un cròtal de Texas, tots dos albins. Aquesta absència de pigmentació a la pell és molt poc freqüent; aproximadament un de cada 10.000 individus té aquesta característica.
Entre les nombroses espècies arborícoles dels cinc continents, destacarem l'estilitzada serp fuet (Driophis), dotada de la més perfecta visió binocular, la rapidíssima i tòxica mamba verda o la pitó arborícola australiana (Chondropython) que posseeix fosses tèrmiques a la boca, detectores de l'escalfor que es desprèn de les seves preses, i esquitxada de colors bellíssims.
Un altra curiositat que s'hi pot observar és l'escassa diferència que hi ha entre les verinosíssimes serps de corall (Micrurus) i les falses coralls (Lampropeltis); aquestes darre~es les imiten perfectament per alliberar-se dels seus enerrucs,
Un dels apartats que pensem que més ha agradat els visitants és el dels amfibis. La col-lecció d'anurs (granotes i gripaus) que presentem en instal-lacions plenes de plantes donen una nota de policromia ivivacitat a la mostra. La família dels dendrobàtids, anomenats granotes verí de
Mimetus motius.
EXPOSICIÓ
fletxa o flors de la jungla, és la preferida. En aquests animals es barregen perfectament la bellesa i la perillositat. Encara que moltes espècies d'anurs segreguen verí de les seves glàndules dèrmiques, els vertaders "borgia" són els dendrobàtids. Aquestes granotes habitants d'Amèrica Central i del Sud tenen colors bonics i vius que serveixen per avisar de la seva perillositat. Les toxines que segrega la seva pell en cas d'alarma, són utilitzades per diverses tribus d'indis amazònics per enverinar les puntes de les seves fletxes.
EI grup dels aràcnids, invertebrats dotats de quatre parells de potes, quelícers premsors i òrgans de succió que els permeten extreure els sucs de les seves preses, hi està àmpliament representat. Aranyes, escorpins i amblipigis ocupen instal-lacions de baixa intensitat lumínica.
Les aranyes són animals dels quals en sabem molt poc, a pesar de la gran varietat d'espècies que hi ha a la natura (més de 50.000). Encara que la majoria de persones pensin que són animals terribles, n'hi ha ben poques que siguin perilloses per a l'home. Això no obstant, les penoses vídues negres (Latrodectus) poden inflingir una picada mortal a pesar de la seva petita mida.
Possiblement, les grans aranyes migalomorfes (migales o taràntules) són les que més criden l'atenció per la seva mida i el seu cos cobert de pèls, que solen ser urticants i són llençats contra el possible agressor per les aranyes fregant-se l'abdomen amb les seves potes posteriors; tota manera, el seu verí és poc actiu i no se'l considera perillós. D'altres aràcnids famosos són els evcorpins, que habiten el planeta des de fa més de 500 milions d'anys. Pandinus imperator iAndroctonus mauruanicus són espècies que presentem en instal-lacions amb llum ultraviolada, la qual els dóna un to blanquinós a causa de la reflexió dels rajos de llum a la seva closca.
Una de les darreres incorporacions a la mostra han estat els rars amblipigis Tarantula reniformis. Aquests aràcnids habiten coves profundes als tròpics, tenen unes potes llarguíssimes, sensorials, que els serveixen per a orientar-se i detectar les preses, generalment grills, en l'obscuritat. Sempre són negres i tenen potents pedipalps o urpes premsares; a pesar del seu aspecte terrible, són animals inofensius que s'amaguen ràpidament en les esquerdes a la més mínima alarma.
La major part dels insectes que podem observar a
22 ZOO CLUB
Philltum bloculatum.
l'exposició pertanyen a la família dels fàsmids. Són uns animals amb aspecte de tiges o fulles. La seva principal característica és la immobilitat gairebé permanent, que a causa del seu aspecte els fa passar totalment
desapercebuts. Els Phillium o insectes fulla no només en tenen l'aspecte, sinó que la composició dels seus teixits, en sotmetre'ls a anàlisi espectral, és gairebé idèntica a la de la clorofiI·la de les plantes. En la majoria dels casos aquests insectes es reprodueixen per partenogènesi, és a dir, les femelles produeixen ous fèrtils sense la necessitat d'un mascle; hi ha indrets on només es troba un mascle per cada mil femelles.
Cal citar també les nombroses espècies de plantes que habiten les instal-lacions i que hi viuen perfectament gràcies a la llum, la calor i l'aigua que els proporcionem. darrerament hem incorporat cinc exemplars de bonsai, tots ells propers als 100 anys, que intercal-lats entre les instal-lacions representen autèntiques obres d'art vivents. Per acabar hem d'agrair el grau de civisme que han demostrat fins ara la immensa majoria dels visitants, la qual cosa ens fa pensar que l'apropament i el respecte a la natura que volem transmetre al públic assistent és ja una realitat.
Andrés Serralta
ni nI'!! li ¡ 11
n el número 8 de la nostra revista us parlàvem de l'arribada, el dia 2 de desembre de 1988, d'una parella de siamangs proce-dents del Zoo de San Diego (Estats Units d'Amèrica). En l'es-mentada revista dèiem que es tractava d'una femella, "Nan-cy", nascuda l'any 1973, i del seu fill "Mitchel", que va néixer al Zoo de San Diego el dia 12 de gener de 1983.
EL NOSTRE ZOO
:::::
Una de les finalitats bàsiques del Zoo és aconseguir la reproducció de les espècies que exhibeix, per la qual cosa immediatament es va-ren iniciar les gestions per canviar en "Mitchel" per un altre mascle, per tal d'evitar que la femella criés amb el seu fill. Després de consultar amb els relativament pocs zoos que tenen aquesta espècie, es va arribar a l'acord de realitzar un intercanvi amb el Zoo de Frankfurt; així, nosaltres enviaríem en "Mitchel" i rebríem d'ells un mascle d'uns 7 anys d'edat nascut en aquell zoo. EI dia 26 de gener de 1989 va arribar al nostre zoo en "Willy" i va ser associat amb la "Nancy", de la qual es va fer amic als pocs dies.
Durant el mes de maig de 1989, es varen observar còpules i, tenint en compte que la "Nancy" era una mare experimentada, tot feia su-posar que la gestació, el part, i la posterior cura de la cria no presen-tarien problemes. Malgrat que el seu aspecte extern no ens va per-metre assegurar amb certesa que la femella estés prenyada, el dia 11 de gener de 1990, a primera hora del matí, el vetllador va veure que portava una cria fortament agafada al pelatge del ventre. Després de observar-les durant vàries hores, es va veure el petit mamant i es va comprobar que la mare l'atenia amb sol- licitud; no va ser neces-sari separar el mascle ja que no s'ingeria en absolut en les relacions de la mare amb la seva cria. No ha estat possible, pel moment, conèixer el sexe de la cria, perque durant els primers mesos no se se-para de la mare i s'agafa amb força a ella. Aquesta és una adaptació típica dels primats, ja que la mare necessita de les seves cames i braços per desplaçar-se.
Durant els primers mesos es va vigilar especialment la temperatura exterior i, en els dies una mica freds, se'ls feia romandre al dormito-ri, que té calefacció, malgrat que la mare, quan la temperatura es baixa, envolta literalmente a la cria amb les seves extremitats. La dieta actual dels siamangs és molt variada. Al matí se'ls submi-nistra la dieta d'entreteniment, a base de pipes de gira-sol, cacauets, blat de moro bullit i pinso preparat, que es dispersa per la instal-la-ció i, en barrejar-se amb els encenalls, els obliga a passar moltes es-tones buscant. AI migdia se'ls subministra branques amb fulles i, a la tarda, mengen a la instal-Iació interior una dieta composta per 250 g de plàtan, 660 g de poma, 400 g de taronja, 200 g de pera, 200 g d'a-pi, 100 g de col, 150 g d'espinacs, 150 g d'enciam, 400 g de patata, 400 g de tomàquet, 200 g de pastanaga i 200 g de raim (quan n'és el temps). Com a complement dilluns i dimecres se'ls subministren 2 ous durs, i dimarts i dijous 50 g de carn picada.
Jaume Xampeny iBaró Conservador de Mamífers
ADOPCIONS
24 ZOO CLUB
EI Zoo necessita la contribució de tothom per a aconseguir ser un centre cultural i d'esbarjo de primer ordre. Adoptant un animal col-labo-~eu a subvenir les despeses que aquest origina
Iper tant ajudeu a millorar el funcionament del parc zoològic. fins ara la relació d'adop-tants és la seguent:
EMPRESES I ENTITATS
Bayerffi
Bayer-Agfa 2 pandes vermells
A
CHASYR 3àguiles daurades
~
rÀT,;\E:,c~11
___ .J
DIGEC, S.A.
Idofí «Nereida»
'(1
ESMA, Escola Sup. de Màrketing 1cigne
FRIGO 3 goril-les
LA CATALANA DEL FRED
1ós polar
,\l ,",O'\lIA
LABORA TORIS AUSÒNIA
2 hipopòtams
FibPr
,..
MANUF ACTURES FIBER, S.A.
Idofí
SAIUDOZ
SANDOZ, S.A.E.
2 óssos tibetans
/
,
SEFI 2 óssos-bruns ¡,..-, ~ VIr:tIYCATALAN SOCIEDAD ANÓNIMA «VICHY CATALÁN» 1 dofíTEMSSA - Joan Barrachina I pantera negra
CONFORT PROM. IMMB.
2 dofins
DINEMSA 2 cangurs bruns
BASI, S.A. S cocodrils
s®
INDUSTRIAS TITÁN 1tigremi
STHAL IBÉRICAI bisó americà
~ ~~
CARAMELOS MAURI
2 lleons marins
~ ...
LEMUR INTERNACIONAL Slemurs
8é&
~BEBE CONFORT HISPANIA
1elefant
~
S.A. LETONA-CACAOLAT Floquet de neu
(tJiJjTifiüj
CALCETINES Mitjons Còndor 2còndors Escola Gravi Iflamenc MANADA MAKARENKO Icangur PARTICULARSRosa Ortiz Ballester
I frmgil-lid
Meritxell Giménez i Guarner
Itort uga ()C\CUrco
Oleguer Biete i March
I fringíl-lrd
Daniel López Vilaseca 1 tortuga
Núria i Mercè Alba Navarro
Itortuga Ana Salieras Fontané
I flamenc
Irina Bosch Garcia I cangur
Isabel Basi I tortuga babaua
Carlos Cbiner I tortuga
M." Pilar Wertzman I tortuga i I cvtornell
E
E
O TNT
FLOQ
TDE
A CASA!
Es una peça única!
Aquest Floquet de Neu de peluix, ha estat fet amb un estudi complet de la figura, cara i característiques de
l'únic goril·la albí del món. Cada exemplar porta una etiqueta
descrip-tiva com a peça numerada.
80 cm d'alçada Preu: 19.000,- Pts. Preu especial: 15.600 Pts. Socis Zoo Club:
NO HO DUBTIS, OMPLE LA COMANDA.'
---
BUTLLETA DE COMANDA FLOQUET DE NEU
NOM .
ADREÇA PIS .
DISTRICTE POSTAL .
TELÈFON
EI Matenal es rep a talo rebut a les oficines del Zoo. Adreceu-vos a S P M Parc Zoològic de Barcelona. S A
ELSNOSTRE ZOO
S
is velles ocelleres, que el públic no podia visitar, han estat en-derrocades i el seu terreny anexionat a un poliesportiu en construcció contigu al zoo. Amb aquest motiu se n'han fet de noves i considerablement millors en l'espai conegut com "El Palmeral".Aquestes sis noves ocelleres es destinaran a les funcions compar-tides d'exposició de lloros i cria dels mateixos.
Atesa l'enorme col-lecció de Psittaciformes en perill d'extinció que es troba ubicada al zoo de Barcelona, ha estat difícil escollir a quines espècies se'ls donaria l'oportunitat de reproduir-se, ja que les noves ocelleres són les úniques instal-lacions del zoo que reuneixen les condicions adequades per a la reproducció de grans lloros. Seguint un criteri d'ajut i protecció d'espècies en perill d'extinció mitjançant la reproducció en captivitat per crear un "banc genètic"
26 ZOO CLUB
de les espècies, s'ha optat per posar les parelles amb més possibili-tats d'èxit entre les espècies més amenaçades, postergant a un segon terme altres criteris com el col·leccionista, per la qual cosa hi ha pa-relles repetides de la mateixa espècie en vàries de les ocelleres. Els ocells ubicats a les ocelleres, ja des de fa dos mesos, s'han adap-tat molt bé i se'ls veu molt contents gaudint d'un dels recons més tranquils i bonics del zoo.
Ara solament podem esperar que els nostres esforços es vegin re-compensats pel naixement d'algun pollet que vingui a dir-nos que, malgrat els problemes pels quals està passant la seva espècie, no vol que aquesta s'extingeixi.
Els socis de Zoo Club gaudei-xen d'un descompte del 10%
sobre els preus marcats.
Per a nois/es de 10 a 14 anys
ECOLOGIA: Amb
explica-cions, pràctiq ues i una sortida al camp s'intentarà esbrinar qUins són els conceptes bàsics d'aquesta ciència.
Dates: 2, 9, 16 i 23 de juny. Horari: de 10 a 13 h. Preu. 5.000 pts.
Per a nois/es de 15 a 18 anys
TÈCNIQUES DE DIBUIX
ANIMAL: De la mà d'un di-buixant professional s'ensen-yaran les tècniques bàsiques per dibuixar animals. Dates: 2, 9, 16 i 23 de juny. Horari: de 10 a 13 h. Preu: 5.000 pts.
Tallers d'estiu per a nois/es de 8a14anys
LA VIDA A LA TERRA:
Amb jocs, explicacions i ob-servació directa dels animals, els nois podran conèixer la gran diversitat de la vida a la Terra i treballaran les rela-cions dels éssers vius que l'ha-biten.
Dates: 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11 i 12 de juliol.
Horari: de 10 a 13 h. Preu: 10.000 pts.
EL MÓN AQUÀTIC: Durant
dues setmanes els nois i noies estudiaran la vida a l'aigua i coneixeran les principals es-pècies aquàtiques que tenim al Zoo.
Dates: 3,4,5,6,7, 12, 13, 14 de setembre
Horari: de 10 a 13 h. Preu: 10.000 pts.
Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona Passeig de Circumval-Iació,
3 bis
08003 BARCELONA Tel.: 3198156
-Especialment recomanat per a professors de Ciències Natu-rals
-Del 2 allS de juliol de 1990 (diari)
-Amb sortides al camp. -Classes pràctiques. -Professors especialitzats. Horari: de 10 a 12,30 Matriculació fins al 30 de juny Preu: 12.000 pts.; 8.000 mes-tres i estudiants.
El Parc Zoològic de Barcelona lliurà el 7 de març 100 ocells per repoblar el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empor-dà.
En concret van ser 60 exem-plars d'esplugabous (Bubulcus ibis) i 40 exemplars de marti-net blanc (Egretta garzetta}.
Tots ells havien nascut a les
instal-lacions del gabial de Do-ñana del zoològic barceloní. Aquest ha estat fins ara el lliu-rament més important que ha fet el Parc Zoològic de Barce-lona d'acord amb el conveni que manté amb el Departa-ment d'Agricultura, Ramade-ria i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Un cop al Parc Natural em-pordanès els ocells van ser anellats i posteriorment allibe-rats, per reforçar les pobla-cions ja existents d'aquestes espècies aquàtiques.
Martinet blanc al gabial de Doñana.
NOTICIARI
NOTICIARI
28 zoo CLUB
Rèptils
15 tortugues de diverses espècies Mont-serrat Solera [Sant Adnà del Besòs] Pa-blo Fresneda Jordt Rovira Víctor Fca. RUIz Eva I José Navarra José LUIs
La-deras Pedro Santín Glòna Blasco [Bar-celona] Laia I Tama Vélez [Barberà del Vallès]
2 reptils Cnstma Gonzalo [Barcelona] 1 escurqo Antoruo Muñoz [Barcelona] 1 llangardaix Col legi de Núna [Barce-lona]
Ocells
1 au aquatica de pas. Guàrdia Urbana [L'Hospitalet de Llobregat]
1 mascarell (Sula bassana¡ Manuel Mu-ñoz [Sant Pere de Ribes]
1 ànec. Guàrdia Urbana [Barcelona] 1 rapinyaire, Antorno Gunérrez Martí-nez [Badalona]
1 xoriguer (Falco tinnunculus¡ Antomo Barnos [Esplugues de Llobregat] 3 cotorres de la Patagònia (Cvanohseus patagonus) Cnstma Montes. María José Román [Barcelona]. Ramón Fernández I Paula García [Badalona]
2 tònores (Streptopelia rtsona}. Escola Casas [Barcelona] , . 1 faisà (Phasianus colchicus] Guàrdia
Urbana [L'Hospitalet de Llobregat] 1 mussol (Athene noctua) Alberto Be-llmunt [L'Hospitalet de Llobregat] 3 ducs (Buba bubo] Medardo Casnllo [Sant Feliu de Llobregat] Pedro Perule-ra. Leorndes Alba [Barcelona] 2 estornells (Sturnus vulgans¡ Mentxell i Marçal Guardiola. Guàrdia Urbana [Barcelona]
~ diamants mandarins (Poephila guua-ta).Núna Fernández [Barcelona] 2 eriçons (Ennaceus europa eus) Escola Josep Sol [Santa Coloma de Gramenet] Javier Fuentes i J. Ignacio Berbis [Barce-lona]
9 conills d'Índies, Josep l.Oms [Barce-lona]. FranCISCO Esteban [L'Hospitalet] 1 civeta de les palmeres (Nandima
bi-notata) Anna Bosch [Cardona] 1 fura (Putonus putonus] Carles Torres
[Teià]. _---.-1~:;-;¡¡f;;¡j~
1 cangur gris (Macropus fultgmosus me-lanops)
1 mandril (Papto sphinx]
1 mona patas (Cercopuhecus patas)
1 ximpanze (Pan troglodytes)
1 lleopard de Sri Lanka (Panthera par-dus kouya¡
1 axis (Cervus aXIS)
1 gasela dorcas (Garellu dorcas)
1 muflons de l'Atlas (Ammotragus
Ier-vw)
1 kob (K obus ellpstprymnus]
- En els darrers mesos s'han realitzat múltiples obres de millora I mantemment del Zoo. Són aquestes:
+Nova tanca a la mstal-lació dels ibis. +Canvr de malles a les mstallaoons dels rapmyaires
+Millora de paviments a lamstaltacó
dels bisons europeus, nilgaus I guanacs +Pmtura de lesmstallaoonsde gaials, capibares, cangurs, pelicans, hipopòtams pigmeus, cervrcapres, elefants asiàncs. +Pmtura Ireparació de les mstal lacions de ngres I lleons
+Obres d'adaptació Ipmtura de la
msral-lació de suncates. +Pmtura de l'esquelet de rorqual +Pmtura de les entrades I reforma de taquilles del Parc de la ciutadella I
carrer Welhngton
+Envermssat de la galena de petits pn mats
+Nova malla a la mstal-lació anomenada "la pradera",
+Millora Isanejament de la plscma dels atans.
+lmpermeabrlrtzacró del sostre del terran.
+Construcció d'una nova reserva per als camells,
+Pmtura del pavelló de dofins Ide l'aquarama
-Reparacions diverses a l'avian I
l'Aquarama.
+lrncr de les obres dereposició de les instal-lacrons afectades per les obres del col· lector "Bogatell sud-est"
TER
EsperanfCI per
l'Amuònia
colomb'ana
mb la ferotge guerra bruta que està patint el poble colombià i les múltiples amenaces que so-freix el país des de diversos
costats, és reconfortant poder donar
una bona notícia provinent de
Co-lòmbia. Tres cinquenes parts de la
re-gió amazònica d'aquell país -uns
225.000 km-, una àrea gairebé tan
gran com mitja Espanya- ja tenen
protecció legal en forma de reserves, parcs nacionals o territoris indis. Això representa una cinquena part del te-rritori de tot Colòmbia.
Uns 100.000 km2 de l'Amazònia
co-lombiana són verges i deshabitats,
mentre que uns altres 60.000 km2
es-tan intensament colonitzats, sobretot
per la ramaderia bovina. Les àrees co-lonitzades, que es troben sobretot als estreps dels Andes, pateixen una gran devastació ecològica. En canvi, a les terres gestionades pels indis, hom uti-litza tècniques agrícoles que permeten la regeneració del bosc. En aquestes terres índies protegides, la propietat de la terra és comunal, l'Estat no pot parcelar-la sota cap concepte i ni tan sols els indis poden vendre-la. Des de 1968 el govern colombià ha recone-gut a 180.000 indis drets perpetus so-bre 260.000 km.? de terra a tot el país.
Més
ad
s
el
ca
'strofe
d'Alaska
ls organismes oficials dels Estats Units han calculat que la marea negra que va provocar l'any
pas-sat el petrolier Exxon Valdezva
matar entre 90.000 i 270.000 ocells marins de la regió. Les espècies més
perjudicades van ser somorgollaires,
calàbries, ànecs marins, cabussons i cormorans. Hom calcula que les po-blacions de les 74 espècies afectades trigaran entre 20 i 70 anys en recupe-rar-se. El 90 % dels cadàvers han es-tat trobats a centenars de milles d'on va produir-se l'accident. El que fa re-fèrencia als ocells és tan sols una part de la catàstrofe a la qual cal afegir els danys ocasionats a les llúdries, lleons marins i resta de la vida marina del
golf d'Alaska i l'estret del Príncep
Guillem.
Rara
espècie
retroba a
n equip d'investigadors del
Zoo de Toronto (Canadà) van aconseguir un exemplar viu de
la rara mangosta de Libèria
(Liberiictis kuhni). Aquesta mangos-ta no havia esmangos-tat vismangos-ta per a la ciència des de 1957.
Durant una expedició a Libèria l'any 1988, els investigadors canadencs van poder veure com la gent del país esta-va cuinant una d'aquestes mangostes. Això va demostrar que aquest mamí-fer encara existia. I així, l'any 1989 van organitzar una altra expedició en recerca de la mangosta. Encara que van treballar en diverses àrees només van poder trobar un animal viu, que havia caigut en el parany d'un habi-tant de la regió. Era un mascle jove i va ser portat al Zoo de Toronto per tal de tractar-li una ferida a la pota.
SOLUCIONS DE LA REVISTA No11
Acrost¡c CANGUR
Requadre vertical LLORO
