Númm. 11 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Disposic Decrets d Modific Modific Design de c les eCartipàs Nomen del D Design de l’
CVIII
MU
GA
Municipal essió 25/2/20 s sessió 25/3/2
cions genera de l’Alcaldia cacions de crè cacions de crè nar Comissió e onstitució de eleccions del 2
s
nar membre d Districte de Sa nar membre de ’Agència Local
UN
A
11 ... 2011 ...
ls
èdit 2010 ... èdit 2011 ... encarregada d les Meses Ele 22 de maig ....
el Consell Mu arrià-Sant Ge e l’Assemblea l d’Energia de
N
AS
S
... ... ... ... el sorteig ctorals de . ... nicipal rvasi ... General Barcelona .NIC
SE
SUMA
1505 1586 1596 1597 1599 1600 1600CI
E
ARI
Nomenar r Martí ... Delegar at didatura d’Hivern Designar m titut MuPersonal Concursos i o
Convocatò interna tració G Convocatò interna Convocatò interna tratiu ...
P
ET
regidor adscri ... tribucions rela a dels jocs Olí n Barcelona-P membre del co unicipal de Me
oposicions òria per a la se de 30 places General ... òria per a la se de 50 places òria per a la se de 30 places ...
PA
TA
t al districte d ... acionades amb
ímpics i Paralí irineu 2022 .. onsell Rector rcats de Barce
elecció per pro de Gestor d’A ... elecció per pro
d’Administrat elecció per pro
de d’Auxiliar A ...
10 d’abr
AL
A
de Sant ... 1 b la can- ímpics
... 1 de l’Ins- elona ... 1
omoció Adminis-
... 1 omoció tiu ... 1
omoció Adminis- ... 1
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball ... 1662 Tècnic/a Adjunta a Prefectura ... 1664 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’ICUB ... 1667 Suport a la Gestió Econòmica ... 1669 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’IMPUQV ... 1672 Responsable administratiu de la Campanya
“Barcelona posa’t Guapa” ... 1674 Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de
treball de Director/a de Programa de Cen-
tres Cívics ... 1678 Nomenaments Funcionaris de carrera
Auxiliar d’Administració General ... 1681 Caporal Guàrdia Urbana ... 1681 Nomenaments concursos
Concurs 1375/10. Tècnic/a de Barri ... 1682 Concurs 1389/11. Assessor/a Tècnic/a ... 1682 Nomenaments Lliures designacions
Adjunt/a a Gerència ... 1683 Personal Administratiu d’Alcaldia ... 1683 Director/a de Projecte d’Assistència i Suport
Jurídic del Gabinet d’Estudis Urbanístics .... 1683
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió celebrada el dia 25 de febrer de 2011 i aprovada el 25 de març de 2011
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de febrer de dos mil onze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Jordi William Carnes i Ayats, Ricard Josep Gomà i Carmona, Assumpta Escarp i Gibert, Ramon García-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Ramón Nicolau i Nos, Roger Pallarols i Taylor, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Emma Balseiro Carreiras (a partir del punt núm. 5 de la part d’impuls i control), Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Mª Luisa Ibáñez Boira, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 4 de febrer de 2011, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
PART INFORMATIVA
Informe de la Síndica de Greuges de Barcelona.
El Sr. Alcalde obre la sessió donant la benvinguda a la Síndica de Greuges de Barcelona a qui agreix, en nom del consistori, la feina feta; alhora que també saluda els síndics i les síndiques de greuges de diversos municipis de Catalunya i els representants de la Sindicatura de Greuges de Catalunya que, continuant amb el que ja és una tradició, avui són presents en aquesta cambra.
Remarca, per acabar, que l'Ajuntament de Barcelona creu fermament en el paper institucional de la defensa dels drets dels ciutadans.
La Sra. Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona, inicia la presentació del seu informe saludant els presents en aquesta cambra, i es refereix a què és la primera vegada, des que va prendre possessió del càrrec, que compleix el mandat del Reglament de la Sindicatura de retre comptes en aquest Plenari Municipal de les queixes dels ciutadans de Barcelona, de les actuacions d’ofici i dels resultats de les investigacions i decisions adoptades durant l’any 2010.
conciutadans. Subratlla que trobar en la Sindicatura un equip amb un gran coneixement de l’Ajuntament i de les tasques que s’hi duen a terme li ha permès desenvolupar la seva feina, de manera que avui pot presentar aquest informe de l’any 2010.
Feta aquesta breu introducció, es refereix a la relació completa de les queixes admeses i també de les rebutjades l’any 2010, així com les que s’estan tramitant de l’any anterior, que figuren en l'informe; així com que també es poden trobar en el document els expedients iniciats d’ofici, i les conclusions globals en cada àmbit d’actuació.
Precisa, doncs, que el 2010 han estat presentades 1.513 queixes, subscrites per 1.780 persones que han anat personalment a la sindicatura o que s’hi han posat en contacte per via telemàtica. Indica que aquestes persones s’han dirigit a la síndica en considerar que l’Ajuntament no respectava els seus drets o no complia les seves obligacions, i totes han estat escoltades, s’han analitzat els seus problemes i arguments, i han estat informades o assessorades i, quan ha calgut, s’ha demanat informe, s’ha revisat el seu expedient i s’ha dictat la resolució pertinent.
Seguidament fa algunes reflexions sobre la missió de la Síndica de Greuges; una d'inicial sobre la ciutat, que defineix com a gran i potent, admirada per tothom i estimada pels seus veïns, la qual cosa, a la vegada que genera benestar i riquesa, provoca també desigualtats, problemes mediambientals i greuges, motiu pel qual demanen que una organització municipal potent com aquesta pugui esmenar els greuges detectats.
Assegura que creu en la missió que li ha estat encarregada, i que només serà possible una supervisió garantista per al ciutadà si la Sindicatura rep tot el suport i la col·laboració que el Plenari Municipal va preveure en aprovar el Reglament de la Sindicatura. Destaca, sobre aquesta col·laboració tan necessària, dos extrems, un positiu i un altre de negatiu i, a més, fa una petició. En l'apartat positiu hi situa el sector d'Hisenda, que mereix una consideració especial per l’eficiència del seu treball, el compliment de les seves respostes a la síndica i la disposició a revisar els expedients. Afegeix que també ha trobat bona resposta en el sector d'Urbanisme i Habitatge i en el de Salut Pública, tot i que no sempre ha estat possible solucionar els problemes.
Quant als aspectes negatius, diu que alguns casos no reben tota la col·laboració que fóra desitjable, i es produeixen demores que no sempre estan justificades a l’hora de facilitar els informes o expedients a la síndica. Adverteix que caldria, doncs, més obertura a la seva investigació, en especial en el sector de Seguretat i en alguns àmbits d’Acció social. És conscient que aquestes són dues àrees molt difícils de governar; la de seguretat per la necessitat d’aplicar el principi d’autoritat en les seves actuacions i, en alguns àmbits d’Acció social, per la gran dificultat de proveir solucions justes en una societat desigual per naturalesa, però reitera que la síndica ha de poder obtenir la informació que requereix directament dels agents i dels professionals que intervenen.
Dit això, es refereix a la petició. Recorda que estan en un estat de dret, on ha de imperar la llei, però la Constitució també el qualifica com a estat social i, en consonància amb això, i pel simple fet que l’Ajuntament ha subscrit la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, les decisions de la síndica es fonamenten en una doble anàlisi: la del dret i la de la equitat. Els demana, en conseqüència, que quan es recomana revisar un expedient perquè s’hi ha observat l’existència d’un greuge, es revisi i la seva resolució es ratifiqui o s’esmeni expressament i fonamentadament.
Tot seguit, entra en aspectes concrets continguts en l'informe, com la premissa irrenunciable, de la qual parteixen, de què tothom ha de tenir un allotjament digne compatible amb la condició humana. En aquest sentit, es feliciten per la Mesura de Govern del Plenari del Consell Municipal del 18 juny 2010, que va tenir ocasió de conèixer directament de les regidories d’Habitatge i d’Acció Social i Ciutadania.
Precisa que les queixes rebudes el 2010 fan referència principalment a la manca de solucions per part del Consorci de l’Habitatge de Barcelona a les necessitats d’habitatge protegit i als criteris aplicats per accedir a habitatges d’emergència social. Es refereix a un cas concret a fi que els presents jutgin en termes de justícia social i de dret: la síndica va declarar que s’havia produït un greuge, va demanar la revisió de l’expedient i el Consorci de l’habitatge el va revisar a fons i va ratificar la seva posició inicial. El Consorci, en aquest cas, ha complert amb la síndica però no amb la llei perquè el greuge és evident. El cas, que figura detallat en l’informe, es refereix a una dona víctima de la violència masclista que té una invalidesa reconeguda i tres fills al seu càrrec i que es troba en situació de risc social. Aquesta dona no es pot quedar sense aixopluc; no se li pot denegar un allotjament d’emergència amb l’argument que ha ocupat il·legalment un habitatge de protecció oficial, ja que aquest fet pot ser sancionat per altres vies, però no es pot denegar el dret sense base legal i ignorant totes les normes de protecció contra la violència domèstica i l’interès superior dels infants, dret que ha de prevaler.
Tanmateix, els informa que a hores d’ara encara s’està esperant una solució. Mentrestant, es disposa de pisos dotacionals buits, rebutjats pels beneficiaris perquè “no els agrada el pis o no els agrada la zona”. Remarca que, en aquest cas, la recomanació de la síndica ha de ser doble: que s'avaluï l’eficàcia i l’equitat de les polítiques d’habitatge de promoció pública, i que es modifiqui el Reglament de Sol·licitants per donar cabuda directa i preferent en tot cas a les famílies amb fills menors d’edat que estiguin en situació de gran vulnerabilitat, i a les dones maltractades.
Dit això, entra en la secció d'urbanisme, en què han atès ciutadans preocupats per temes tan diferents com la Colònia Castells, el túnel de l’AVE o la línia 9 del metro, obres que són a la vegada desitjades i temudes, o l’impacte negatiu d’unes obres en els jardinets de la plaça Malraux. Però sobretot han tractat temes de disciplina urbanística.
Pel que fa a les obres urbanes, entenen que no han de pertorbar la vida ciutadana més enllà del necessari, i això significa que s’han de respectar els horaris de descans, no han de generar riscos, ni efectes negatius innecessaris, com ara l’accés al comerç, el manteniment de la jardineria i la neteja urbana perquè la vida ciutadana és connatural amb les obres a la via pública i, per tant, s’han de fer compatibles.
En l’àmbit de la disciplina urbanística, assenyala que es formulen queixes per la degradació o el mal estat de conservació de les finques, per obres fetes sense llicència o per no ajustar-se al permís municipal, per les molèsties que causen determinades obres fetes a la via pública (especialment, en horari nocturn) o per falta de resposta municipal a les denúncies dels ciutadans.
Assenyala que abunden també les queixes per tancaments de coberts o terrasses no permesos; per les molèsties que comporten les obres i pel retard municipal en executar les pròpies resolucions. Els serveis d’inspecció tenen una tasca difícil i complexa en molts casos, i el ciutadà sempre vol solucions ràpides i satisfactòries.
Demana, per tant, que l’Ajuntament es doti dels recursos humans necessaris per acomplir sempre amb els terminis legalment establerts en els procediments, que agiliti d’ofici la instrucció i la tramitació, que dicti resolucions ben fonamentades i les executi d’ofici adoptant, si és procedent, mesures cautelars per salvaguardar els drets dels ciutadans.
Se centra tot seguit en les queixes rebudes sobre contaminació acústica, entre les que predominen les referents a activitats sotmeses a llicència municipal. N’hi ha que fan referència a serveis municipals, especialment la recollida d’escombraries nocturna, i segueixen les que fan referència a fonts de soroll procedents del veïnat i les associades amb activitats de lleure en l’espai públic.
situació i l’entrecreuament d’interessos i accions administratives i judicials, tot i que l’origen del problema està en la normativa, la seva aplicació i el control previ que s’hauria d’efectuar. Per això, i en benefici del dret al medi ambient i el dret dels ciutadans a la tranquil·litat, demana que l’Ajuntament apliqui amb rigor, constància i contundència la normativa limitadora de les immissions perjudicials en els habitatges.
En matèria de mobilitat fa una única referència ràpida a la utilització de la bicicleta, que comporta uns clars beneficis personals i mediambientals. No obstant això, l’incompliment de la normativa establerta per l’Ajuntament sobre la circulació de les bicicletes té perjudicis per als vianants, que perceben amb molta freqüència que la seva seguretat en caminar per la ciutat es veu amenaçada. Per aquest motiu, recomana que es fomenti intensivament la disciplina viària dels ciclistes, tant dels que circulen amb vehicle propi com dels usuaris del Bicing, que s’incrementi el control i, si escau, les sancions necessàries –però ponderades– per garantir el dret dels vianants a desplaçar-se amb seguretat per la ciutat i assegurar una convivència pacífica entre ciclistes i vianants. Això, acompanyat de la necessària extensió del carril bici.
Continua dient que han constatat que la ciutadania, un cop més, es queixa de la presència insuficient de la guàrdia urbana, i insisteix que per a la població és molt important la seguretat i saber a qui pot acudir quan té algun problema al barri propi, on la proximitat d’un agent de l’autoritat genera més confiança i tranquil·litat. Expressa, d’altra banda, que han tingut coneixement de diversos incidents en què les persones afectades consideraven que no havien rebut un tracte correcte de la guàrdia urbana, que en ocasions tenen raó com el cas de detenció arbitrària que posa com a exemple.
Seguidament, fa algunes reflexions sobre la bona administració que el ciutadà espera i que la síndica defensa, atès que, a més de complir estrictament amb les normes del dret administratiu, és proactiva i sensible als interessos dels ciutadans.
Assenyala que, amb caràcter general, s’han detectat diverses deficiències procedimentals, bàsicament en retards en la resolució, paralització injustificada de procediments, dificultat per accedir a expedients i silenci administratiu i, en el cas de l’exercici del dret de petició, manca de resposta als ciutadans. Tanmateix, admet que el gran volum d’expedients que tramita l’Ajuntament dificulta l’atenció de qualitat, tot i que un òrgan com l’Institut Municipal d’Hisenda, amb processos ben estandarditzats, presenta resultats eficients. Tot i amb això, es va haver de recordar a l’Institut l’obligació de donar resposta als ciutadans i de dictar resolució expressa en tots els procediments iniciats, perquè davant el silenci, el sol fet d’obligar un ciutadà a acudir innecessàriament a defensar-se suposa un maltractament que ha de ser evitat. Per això, demana que s’elabori una guia de bones pràctiques que contingui els criteris, les pautes orientatives i les recomanacions als treballadors municipals perquè compleixin rigorosament amb el procediment administratiu i el simplifiquin tant com sigui possible, amb la finalitat que tota actuació de l’Ajuntament sigui proporcional al seu resultat.
Es refereix també al nou model de llicències i inspecció, presentat l’any 2008, i implementat ja en tots els districtes de la ciutat, que pretén agilitar els processos per millorar el resultats qualitatius i quantitatius en la sol·licitud de llicències, incrementar-ne la productivitat i reduir-ne els terminis de tramitació, tot i que adverteix que, no obstant això, encara no és possible percebre els resultats al llarg de l’any 2010. Remarca que una resolució ràpida és molt important a l’hora de posar en marxa una activitat. A fi d'il·lustrar aquest punt, explica que la sindicatura va demanar informe a un districte i el va rebre 9 mesos després, havent solucionat l’assumpte molt abans. En aquell cas, l’interessat denunciava la lentitud exasperant dels tràmits burocràtics i els perjudicis econòmics i el desànim que comporta aquest fet en els ciutadans que intenten iniciar una activitat.
2010, en què es va determinar que l’expedient s’havia tramitat correctament. Es va citar el promotor de la queixa per informar-lo del resultat de les investigacions i per oferir-li la possibilitat de consultar els expedients facilitats pel Districte. La persona interessada no va voler acceptar el resultat i mantenia la seva acusació sense més fonament, per la qual cosa la Sindicatura li va aconsellar que si disposava d’indicis sobre un il·lícit penal formulés una denúncia al jutjat.D’aquest cas, posa en valor la col·laboració ràpida i oberta del districte afectat, que va aportar la documentació completa sol·licitada dins el termini reglamentari de 15 dies.
En aquest apartat, conclou que l’aprovació de l’acord de la creació d’una secció especialitzada, a part de ser molt recent, no se li ha fet prou publicitat i, per tant, el nombre de queixes rebudes ha estat escàs.
Seguidament es refereix a l'àmbit dels serveis socials. Posa de manifest que, en iniciar-se el segon mandat de la Sindicatura, es troba amb un sistema de serveis socials emergent que entra en crisi perquè ha de fer front a una nova realitat socioeconòmica deprimida; tanmateix, això no justifica la relaxació del compromís polític de dotació amb garantia d’un sistema de serveis socials normalitzats a l’abast de tota la població.
Indica que la Llei 12/2007 de serveis socials –aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya– va fer creure molta gent que aportava les solucions per convertir en un dret subjectiu l’assistència i els serveis socials, però, en canvi, avui dia ningú no pot afirmar que totes les persones amb dificultats econòmiques, psíquiques o de dependències diverses obtenen del sistema els recursos que les lleis diuen garantir. Afirma, però, que s’ha avançat en molts aspectes, tot i que la crua realitat és que el ciutadà continua tenint únicament el dret a percebre “el que hi ha disponible”, no el que necessita.
Indica que el darrer any, per la tipologia i el nombre de queixes rebudes, es podria parlar de fortaleses i febleses del sistema de serveis socials. És cert que hi ha un evident augment de recursos humans, materials i pressupostaris, però a la vegada s’han detectat situacions susceptibles de millorar pel que fa a la qualitat de l’atenció social i la transparència de l’assignació de recursos. A fi de dotar de seguretat jurídica el sistema de serveis socials, la Síndica demana que s’abordi decididament l’elaboració dels reglaments de prestacions i d’accés als serveis que són ja imprescindibles per estalviar una excessiva discrecionalitat en l’atribució o la denegació de les prestacions.
En el camp de la ciutadania i la immigració, fa esment de la recent Carta de Ciutadania Carta de Drets i Deures de Barcelona, que recull que les persones de nacionalitat estrangera que són a Barcelona tenen tots els drets que els reconeix l’ordenament jurídic. En aquest àmbit, la sindicatura detecta cada vegada més la percepció esbiaixada i alarmista d’alguns ciutadans que posen en la població immigrada l’estigma d’immigrants permanents, i no els veuen com els conciutadans que són, i que contribueixen amb el seu esforç a l’economia nacional, sinó que els veuen únicament com a consumidors abusius dels serveis públics.
Considera, doncs, que el sentiment de pertinença és l’element més important a potenciar perquè els veïns nouvinguts s’integrin plenament en la convivència, i per això demana que l’Ajuntament utilitzi tots els mitjans al seu abast per informar objectivament la ciutadania, per tal de prevenir conductes xenòfobes, de la contribució de la població immigrada a l’economia nacional, del seu limitat impacte com a usuaris dels serveis públics i de la utilitat social dels esforços per a la integració ciutadana.
En aquest punt, adverteix de la situació d’un assentament d’aproximadament tres-cents homes subsaharians que malviuen en solars, naus industrials i pisos abandonats del Districte de Sant Martí, (als barris del Besòs i Poble Nou). Considera que es tracta d'un problema que han d’afrontar conjuntament les tres administracions i que podria liderar l’Ajuntament, atès que aquestes persones són creditores dels serveis socials bàsics.
causa de la precipitada entrada en vigor de la Llei. Així, a fi d'afavorir la igualtat d'oportunitats dels menors, demanaque s’implantin els mitjans per garantir que es duguin a terme adequadament les funcions dels Centres de Serveis Socials i dels EAIA –Equips d’atenció a l’ infància i l’adolescència– de prevenció i detecció de situacions de risc, de control del tractament dels menors i de seguiment dels plans de treball amb les famílies, especialment el servei d’atenció a domicili socioeducatiu; i que es revisi el disseny del circuit d’atenció als menors immigrants i la coordinació entre les administracions i els serveis implicats per tal que el procés d’integració –o de repatriació, si correspon– es faci amb les garanties necessàries a fi d’assegurar l’ interès del menor.
Sobre la promoció de l’autonomia i atenció a la dependència, indica que la majoria de les queixes relacionades amb els serveis socials per a la gent gran fan referència a l’incompliment dels terminis de la tramitació de les prestacions de la Llei de la dependència. Subratlla que encara són moltes les famílies que triguen dos anys o més a gaudir de la prestació garantida per llei i, d’altra banda, els professionals manifesten una gran càrrega de treball que pot arribar a perjudicar l’atenció social encomanada. Precisa que els greuges que pateixen algunes persones dependents fan referència a la llista d’espera excessiva que hi ha a l’atenció primària dels serveis socials per fer els acords PIA, malgrat l’augment de recursos humans i el suport que dóna el Consorci de Serveis Socials de Barcelona a l’atenció primària de serveis socials per disminuir els endarreriments. En aquest sentit, concreta que en alguna queixa s’han pogut constatar endarreriments de fins a onze mesos.
Es refereix, finalment, a l'àmbit de les persones sense sostre, i remarca que tenen molt clar que ningú ha d’estar malvivint al carrer per manca d’ofertes per a la recuperació de la vida digna, motiu pel qual demana que els serveis d’atenció a les persones sense sostre duguin a terme els plans de treball amb cada persona amb horitzons d’èxit a fi de fer realitat el repte d’un “2015 sense ningú al carrer”, mitjançant la concreció de terminis que impossibilitin situacions d’indigència d’anys de durada que perjudiquen tant a la mateixa persona sense sostre com els veïns.
Per acabar, insisteix en la funció de la Síndica de greuges, i de la necessitat que sigui una institució útil a la ciutadania i a l'Ajuntament. Amb aquest objectiu, demana que l’Ajuntament assumeixi que tota persona té dret a defensar-se dels actes administratius que la perjudiquen i que, per això, difongui sistemàticament la funció de la institució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona; que la col·laboració dels òrgans municipals amb la síndica sigui encara més directa, ràpida i transparent; que quan la síndica adopti una decisió en la qual demani la revisió d’un expedient per haver-hi trobat deficiències d’instrucció o d’aplicació del dret, es revisi expressament als efectes d’esmenar-lo o de ratificar la resolució primera. Recorda que la síndica no pot modificar resolucions, però sí que ha de poder aconseguir que es revisin.
Finalitza la presentació de l'informe recalcant que és important per als ciutadans i per a l’Ajuntament que la institució sigui eficaç, que pugui arribar a tots els llocs on l’Ajuntament arriba, i que pugui fer l’auditoria administrativa i humana dels serveis municipals per tal que els ciutadans puguin confiar en el seu Ajuntament. I, per tancar la seva intervenció, cita unes paraules de Ghandi: "La diferència entre el que fem i el que som capaços de fer bastaria per solucionar la major part dels problemes del món."
El Sr. Portabella dóna la benvinguda a la Síndica, que avui fa la seva primera intervenció en aquest Plenari, i també saluda els síndics que l'acompanyen en la presentació d'aquest informe. Agraeix a la Sra. Vilà l'esforç i la dedicació, així com la claredat amb què s'ha elaborat l'informe.
Li fa avinent, tot seguit, que aquest informe és de referència per al seu Grup, i moltes de les seves recomanacions són d'alt interès polític i, per tant, les tenen en compte en la seva actuació habitual.
de Barcelona 2.0, un projecte de reestructuració que no acaba de donar els resultats esperats. En aquest sentit, fa notar que la Síndica posa l'accent en què l'administració no acaba de ser propera i no soluciona satisfactòriament els requeriments de la ciutadania, una apreciació amb la qual el seu Grup està plenament d'acord, atès que considera que el paper de l'administració és de ser permeable i eficaç, eficient i transparent en la gestió, tot i que moltes vegades les propostes dels ciutadans i ciutadanes canalitzades per les OAC o dels serveis socials no obtenen la resposta adequada. I aprofita per recalcar una frase de la Síndica aplicada en aquest àmbit, "l'administració amb ànima, que serveix amb objectivitat i eficàcia els interessos generals, però que també té en compte les necessitats i els sentiments de les persones", és a dir, la que és proactiva, tal i com emana de l'article 9.2 de la Comunitat Europea. Posa en relleu, també, que la Síndica fa referència a aspectes poc coneguts de la Llei 30/92 de Catalunya, on es parla de les regles de la bona fe i de confiança legítima en tota actuació. Considera, per tant, que la Síndica fa una narració harmònica, de caire poètic fins i tot, que permet descriure clarament allò que la ciutadania espera de l'administració: que entengui la demanda que li adreça i no la respongui com un expedient més.
Remarca que comparteixen aquesta sensibilitat de base, alhora que la troben molt encertada.
Es refereix a les recomanacions de la Síndica quant al segon eix transversal que és el que ateny els serveis socials, i fa avinent que el Grup d'ERC històricament sempre posa l'accent en els drets dels infants. En aquest sentit, en la seva intervenció la Síndica deixa ben clar que aquesta problemàtica no pot ser graciable, discrecional ni subjectiva quant a la disponibilitat de recursos, atès que amb la infància es posa en joc que, en el futur, una persona esdevingui lliure i es pugui construir el seu projecte vital. Igualment, l'informe també posa en relleu la dificultat per disposar d'educadors socials, dels serveis d'atenció a domicili, de la manca de dotació dels serveis en els centres oberts de la ciutat, alhora que posa l'accent en un aspecte que tant la Generalitat com l'Ajuntament han de mirar molt de prop i és que els EAIA no acaben de funcionar com caldria.
El seu Grup considera que cal garantir l'atenció primària, tal i com estableix la Llei d'atenció a la infància i el reglament dels serveis socials; a la vegada que els serveis d'atenció domiciliària, socioeducativa en famílies amb infants i adolescents en situació de risc ha de ser objecte d'una especial atenció. Igualment, assenyala que la insuficiència de l'oferta d'atenció domiciliària ha propiciat una demanda majoritària de prestacions econòmiques per a cuidadors no professionals, que posa de manifest l'existència d'un bucle que caldria solucionar, de la mateixa manera que l'escassetat d'habitatges adaptats.
Seguidament, fa referència a l'habitatge com a element de primera necessitat, un dret recollit a la legislació que sovint es veu lesionat. En aquest sentit, destaca que propostes de la Síndica com la d'agilitar els procediments d'accés als pisos de protecció oficial rebutjats pels seus primers destinataris, fa temps que s'haurien d'haver posat en marxa a fi que no es dilati en el temps l'ocupació de l'habitatge, com una manera d'afrontar la manca crònica d'habitatges d'emergència de caràcter social.
Quant als habitatges d'ús turístic, posa en relleu la recomanació de la Síndica d'elaborar una regulació estricta, i afegeix que, al seu parer, aquest és un dels aspectes que més molesta la ciutadania que el pateix, i que més mala imatge dóna al conjunt de la ciutat, alhora que degrada una activitat econòmica de primera magnitud que cal vetllar perquè es mantingui. Així doncs, que existeixi una regulació i que s'apliqui adequadament és essencial a fi de no pertorbar la quotidianitat de la ciutadania.
Al·lega per acabar, atès que se li està acabant el temps, que algunes de les afectacions del comerç com a conseqüència de la construcció d'infraestructures, significa un greuge comparatiu que difícilment podran recuperar a posteriori.
Quant a les llicències d'activitat i ocupació de la via pública, entén que subliminalment la Síndica es refereix a la Feria d'abril, i el fet inacceptable que l'Ajuntament de Barcelona, tot i ser el propietari dels terrenys, no gestiona la concessió de les llicències.
El Sr. Gomà saluda la Síndica de Greuges i li dóna la benvinguda al Consell Plenari, a la qual dedica, en nom del seu Grup, unes paraules d'agraïment per la presentació del seu primer informe anual en aquesta cambra, així com el reconeixement més sincer per la bona feina feta per la Síndica i tot el seu equip al llarg dels seus primers mesos de mandat.
Dit això, expressa que l'informe significa, sobretot, un mecanisme de garantia democràtica que canalitza l'exigència ciutadana del dret a una bona administració; és a dir, un Ajuntament eficaç en la seva capacitat de resposta i garantista en les seves pautes i processos de relació amb la ciutadania.
Posa de manifest que l'informe que avui presenta la Síndica és rigorós, sòlid i ben estructurat, on s'hi aborden un seguit de qüestions i reflexions que, novament, seran de gran ajuda per a l'acció de govern, atès que les queixes de la ciutadania són una font rellevant de diagnosi i d'identificació de problemes, però també una oportunitat per definir i impulsar àrees de millora en aquesta acció de govern a fi de fer passes endavant en el camí per aconseguir una administració municipal eficaç i sensible, capaç de generar benestar col·lectiu a partir dels drets i de les aspiracions vitals.
Addueix que, per manca de temps, no farà cap anàlisi exhaustiva del conjunt de l'informe que aborda múltiples temes, però sí que subratlla alguns aspectes que s'hi tracten i que coincideixen amb elements prioritaris per a l'acció de govern, i que exemplifica en tres camps d'acció: habitatge, medi ambient i els serveis a les persones.
Així doncs, pel que fa a l'habitatge valoren positivament i prenen nota del conjunt de recomanacions de la Síndica, i remarca que les que s'han fet en informes precedents han orientat l'elaboració del Pla d'Habitatge 2008-2016, així com el desplegament de programes nous en relació a polítiques socials d'habitatge i d'atenció a col·lectius d'alta vulnerabilitat. Posa en relleu que el registre s'està revelant com una eina útil, no només per regular processos d'adjudicació, sinó també per la informació que aporta sobre els perfils de les persones demandants i, per tant, sobre la tipologia d'oferta a promoure. Igualment, entén que cal valorar positivament la reducció significativa de queixes en relació a l'habitatge tramitades a la sindicatura de greuges, i diu que valoren aquest fet com a expressió de la millora qualitativa amb la relació amb la ciutadania que ha significat el ple funcionament del conjunt d'oficines d'habitatge, com a espais de referència de totes les consultes, gestions i assessoraments.
Destaca també la progressiva consolidació de programes com el d'habitatge amb serveis per a gent gran, o l'impuls de nous com l'accés amb dret de superfície, l'ajuda a la instal·lació d'ascensors; igualment, el fons de lloguer social o la xarxa d'habitatges d'inclusió són actuacions pioneres per garantir l'accés a l'habitatge, la inclusió residencial i l'autonomia personal, que tenen escassos models de referència en altres ciutats. Remarca, doncs, que caldrà ampliar i enfortir totes aquestes línies d'actuació. En aquest sentit, fa notar que el nou marc competencial i normatiu de la Generalitat, la feina compartida d'ambdues administracions en el Consorci de l'Habitatge, i l'existència del Consell de l'Habitatge Social han estat molt importants per desenvolupar aquestes línies de treball.
Afegeix que comparteixen la preocupació per la situació financera, en què la restricció de crèdit és un llast important, i l'esclat de la bombolla immobiliària està deixant moltes famílies sense habitatge, en processos d'execució hipotecària i el manteniment d'un deute impossible d'acarar. Així, els impactes de la situació sobrepassen l'àmbit de la política municipal d'habitatges d'emergència, i es fa palesa la necessitat d'una modificació profunda de les normatives hipotecàries i de sobreendeutament.
Entrant en el camp d'acció del medi ambient, precisa que les queixes rebudes per la Sindicatura reprodueixen les pautes d'anys anteriors i s'agrupen en quatre blocs; en primer lloc, la contaminació acústica que a Barcelona és força important atès que combina gran diversitat d'usos i d'activitats en un mateix territori, fet que, d'una banda, proporciona qualitat de vida, però, d'altra banda, també provoca conflictes per la coexistència d'activitats. Entén que aquest model difícilment pot arribar a zero conflictes arran del soroll, però sí que es treballa per minimitzar-ne els inconvenients. Destaca que en la nova ordenança general de medi ambient s'ha fet un esforç específic pel que fa a aquest aspecte, prioritzant la prevenció i posant l'èmfasi en els tres àmbits més conflictius: aparells de climatització, que es regulen determinant la corresponsabilitat dels instal·ladors i dels propietaris per la col·locació i manteniment dels aparells, i s'estableixen nivells màxims de soroll per les obres al carrer, i les de llarga durada estan obligades a fer un estudi d'impacte acústic i fer-ne el seguiment. Pel que fa als actes i les activitats a l'aire lliure, en el cas que utilitzin sistemes d'amplificació, hauran de disposar de limitadors i presentar l'estudi de l'impacte acústic.
Pel que fa als animals, destaca que l'informe es refereix al centre d'acollida d'animals de companyia, i informa que, mentre s'acaba de construir el nou parc, es continua treballant en la millora del funcionament del CAAC, amb mesures com la instal·lació de noves gàbies, millora de l'enllumenat, calefacció i sanejament. Igualment, en relació al zoo, en l'informe es manifesta la disconformitat amb les condicions té una elefanta en captivitat, tema en el qual ja han expressat la voluntat d'obrir un debat seré entorn d'aquest equipament i de la tipologia d'animals que hauria d'allotjar, i que el model ha d'evolucionar per complir amb els objectius que dicta l'Associació europea de zoos i aquaris amb criteris de sostenibilitat i coherència amb l'entorn.
Remarca que la principal queixa pel que fa a la neteja rau en el soroll de la recollida de les escombraries, i confirma que aquest ajuntament és conscient del problema i, en conseqüència, en la nova contracta es va exigir introduir totes les mesures tècniques per disminuir l'impacte acústic, i des de Medi Ambient es treballa per millorar aquest aspecte i s'estan fent proves pilot modificant els horaris de prestació del servei.
Es refereix, finalment, a l'àmbit dels serveis socials, en què l'informe reconeix el gran esforç econòmic i d'organització que ha suposat el desplegament del nou model de serveis socials bàsics; tot i amb això, hi ha ciutadans que presenten queixes a al Síndica referides a temps d'espera, manca de coordinació o no recepció dels recursos sol·licitats. En aquest sentit, confirma que aquests aspectes s'estan abordant a fons amb increment de professionals i un model d'atenció i de circuits de derivació compartits per donar resposta. Precisa que segons l'última enquesta Òmnibus, el conjunt de les persones usuàries valoren els serveis socials amb una puntuació de notable.
Atès que l'informe planteja el repte de superar pautes detectades de discrecionalitat tècnica i administrativa, assenyala que el Catàleg únic de serveis, el portal del professional i els criteris d'equitat desplegats en el marc de l'Institut Municipal de Serveis Socials operen clarament en aquesta línia. Afegeix que comparteixen la preocupació per les dificultats en el desenvolupament d'un treball social comunitari i preventiu, atesa la pressió assistencial individual i familiar, i remarca que des dels centres de serveis socials es lideren 131 accions de grup i comunitàries, i es participa en els plans comunitaris i les comissions socials dels centres escolars.
diu que s'aborden per mitjà del pla de millora dels equipaments i de la constitució de l'equip central d'atenció, que canalitza els casos urgents.
Posa de manifest que l'informe reconeix la satisfacció de les persones usuàries d'atenció domiciliària, i demana que l'Ajuntament no deixi d'impulsar el procés d'universalització i millora, un objectiu plenament compartit. Recomana, també, prevenció i coordinació en l'atenció a les persones sense llar, criteris que treballa l'Ajuntament conjuntament amb les 25 entitats socials en el marc de la xarxa d'atenció a persones sense sostre.
Acaba la seva intervenció expressant l'acord del seu Grup amb la forma d'entendre la realitat de Barcelona present en l'informe; el reconeixement clar i explícit dels problemes i les necessitats socials; una aposta per la ciutadania activa, amb capacitat d'implicar-se i d'exigir drets; la posada en valor de l'acció municipal com a eina de transformació, i la identificació dels reptes pendents des de la confiança i l'autoexigència.
Amb aquests criteris compartits, reitera l'agraïment del seu Grup per la tasca de la sindicatura i el reconeixement que aquest informe que ja ha esdevingut un estímul.
El Sr. Fernández Díaz saluda la Síndica i els síndics d'altres ajuntaments catalans, alhora que li agraeix la presentació d'aquest informe que mostra l'altra cara de Barcelona, que té problemes i que reclama solucions i del qual en destaca alguns aspectes.
Es refereix, en primer lloc, a la incapacitat de l'Ajuntament per atendre i respondre les persones que ho necessiten, els dèficits de la ciutat, i la dificultat de moltes persones per accedir als serveis. Posa de manifest que, un any més, la crisi accentua les mancances de les persones, com ara que famílies que mai no havien necessitat ajuda dels serveis socials, ara es veuen obligades a recórrer-hi; persones que no arriben a final de mes i que no poden esperar i necessiten atenció immediata i suficient per part de l'Ajuntament.
Altrament, defineix la resposta d'aquest ajuntament com a incompliments, dèficits i retards; els centres de serveis socials estan col·lapsats, hi ha llistes d'espera per atendre una demanda social per primer cop, per tenir una entrevista amb el servei d'inserció laboral de l'institut municipal de discapacitats, o per accedir als menjadors socials; hi ha dèficit de professionals de referència; alhora que cal millor coordinació entre serveis socials i serveis d'assistència sanitària o altres serveis especialitzats. Afegeix que es produeixen retards en tramitacions administratives, en la concessió d'ajuts o, fins i tot, per obtenir la renovació de la targeta d'aparcament de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda; hi ha escassesa de places per a la gent gran i persones amb discapacitat, mentre que el conveni d'equipaments socials del 2005 encara està pendent d'execució i de les deu residències i centres de dia previstos en aquell conveni, encara no n'hi ha cap ni un en funcionament.
Afegeix que hi ha noves llistes d'espera per rebre el Servei d'Atenció Domiciliària –SAD–, o de quatre mesos per rebre el servei de teleassistència; retard de dos o més anys per tenir algunes de les prestacions de la llei de dependència, el PIA, o constatar el fet tràgic i significatiu com la mort de 4.500 veïns de la ciutat mentre esperaven acollir-se a les prestacions de la llei. Observa, d'altra banda, que cal arribar a la universalització del servei, ampliació i millora de la freqüència i la intensitat del SAD, garantir que les persones grans que viuen soles en cap cas quedaran desateses.
Posa en relleu que comparteix amb la Síndica els aspectes que expressa l'informe quant a la immigració, com l'aposta de la Barcelona acollidora en polítiques d'immigració, tot i que afegeix que Barcelona ha de ser tan acollidora com exigent, també amb les persones immigrades, pel que fa al compliment de les lleis i de les normes de convivència; exigència d'obligacions i de compliment dels deures a l'hora d'exigir respecte per als seus drets.
endarreriments en el lliurament d'habitatges de promoció pública o la manca d'habitatges dotacionals.
Es refereix també als apartaments turístics, l'existència i la regulació dels quals s'ha escapat de les mans de l'Ajuntament; addueix que és evident que aquests apartaments serveixen per a la promoció d'un sector econòmic i, per tant, genera riquesa i ocupació a la ciutat, però la mala praxi administrativa ha provocat problemes de convivència en escales de veïns i en barris sencers.
En la radiografia de ciutat que fa el seu Grup, hi apareixen qüestions com l'elevat absentisme escolar, la impunitat dels infractors de la convivència, amb permissivitat i manca d'autoritat municipal, que s'ha d'exercir sense complexos i amb tota fermesa. Això per no parlar dels greus problemes d'inseguretat i de delinqüència, que els barcelonins deixen ben palesos en els diversos baròmetres de l'Ajuntament i la mateix radiografia que avui ha descrit la Síndica.
Conclou, doncs, que cal més determinació per part de l'Ajuntament contra la delinqüència i en favor de la seguretat, contra els qui no respecten la convivència, davant de pràctiques irregulars o, fins i tot, més determinació per donar compliment, ell mateix, a les ordenances i normes que aprova.
Considera que cal recordar, un any més, que l'Ajuntament ha de garantir el compliment de les normes de convivència, alhora que ha de vetllar per una administració més àgil a fi d'evitar els retards que perjudiquen la mateixa administració o les activitats econòmiques que generen ocupació.
Destaca, també, que continua havent-hi queixes en àmbits com el transport públic, la gestió de la T-12 i el seu cost; queixes per la indefensió dels vianants causada per ciclistes que no respecten les ordenances i les normatives, uns ciclistes incívics que estan generant una reacció de "bicifòbia" en amplis sectors de la ciutadania precisament perquè aquest ajuntament no ha estat capaç de posar fre a l'incivisme en aquest mitjà de transport. Es refereix, també, a les queixes per la discrecionalitat o la denegació de la inserció de publicitat en els transports metropolitans per part de col·lectius cristians.
En definitiva, posa en relleu que moltes de les queixes que avui ha referit la Síndica coincideixen amb algunes de les propostes o queixes expressades pels Grups municipals i, segurament, amb alguns dels reptes que hauria de resoldre el govern municipal.
A tall de conclusió, addueix que l'informe de la Síndica defineix una radiografia que, malauradament, es repeteix any rere any, i per tant ratifica en aquest informe, l'existència d'una Barcelona en blanc i negre, que el Sr. Alcalde pretén acolorir amb les fotografies de la seva publicitat institucional. Considera, doncs, que no és acceptable, quan hi ha tantes mancances socials a Barcelona, tantes demandes de veïns que estan patint greument les conseqüències de la crisi o que no han estat capaços de poder allunyar-se dels cercles de l'exclusió social, amb tantes persones que necessiten ser ateses amb dignitat i suficiència, que l'Ajuntament es gasti més de vint milions d'euros anuals en publicitat i autobombo; i entén que aquesta fotografia en blanc i negre que ha fet la Síndica revela que Barcelona necessita un nou govern amb més sensibilitat social, a més d'una millor gestió al servei dels barcelonins.
El Sr. Trias felicita la Sra. Vilà i li agraeix la presentació dels seu primer informe anual en aquest Plenari; un informe exhaustiu sobre els problemes, els greuges i les mancances que manifesta la ciutat, que està elaborat en base a copsar l'opinió de la gent, detectant els problemes, sent capaç de recollir les queixes i fer-ne una valoració, però, a més, elaborant un seguit de recomanacions que adreça a aquest ajuntament.
l'eficiència, i això comporta interpel·lar-se i ser capaços de buscar solucions de futur.
Remarca que només de començar, l'informe posa de manifest la constatació de la Síndica que ha trobat freqüentment més demora de la justificable per al lliurament d'informes als demandants i per complir amb les investigacions; alhora que ha trobat poca sensibilitat davant dels resultats de les investigacions i de les recomanacions pertinents. Entén que aquest ajuntament hauria de ser capaç d'una vegada de ser ràpid en les respostes, alhora que també ha d'aplicar les recomanacions que li fa la Síndica.
Afegeix que desitjaria que, en properes ocasions, aquesta administració fos capaç d'explicar per què es produeixen les demores, així com fer el seguiment de les recomanacions per comprovar si s'apliquen o no. Igualment, assenyala que haurien de ser capaços de fer una comparació de les queixes d'un any respecte a l'altre, a fi de comprovar com evolucionen les coses, i per detectar el grau d'acceptació i de proximitat de la Síndica envers els ciutadans, i la manera com utilitzen la Sindicatura.
Posa en relleu que la Síndica es refereix a problemes importants a la ciutat, sobre els quals s'interpel·la, com ara si es fa bé o no la promoció pública d'habitatge; la previsió de promocions d'habitatges per a col·lectius de gent que té una difícil situació social i econòmica no és suficient, i la Síndica marca, en aquest sentit, que el 40% dels sol·licitants queden fora dels sortejos, i recomana fer una aposta important per tenir un parc públic d'habitatges de lloguer a preu baix, alhora que cal ser capaços també de donar resposta a famílies que ja han tingut problemes amb els préstecs hipotecaris, i han hagut d'abandonar el seu habitatge. Remarca, però, que aquesta administració no disposa de recursos per fer front a aquestes situacions límit.
Igualment, assenyala que la Síndica posa de manifest el que succeeix amb els habitatges d'ús turístic, que afecta el sector de l'habitatge de lloguer, però que, tal i com demana la Síndica, s'han d'ubicar en habitatges exclusius per a aquest ús, i que es tingui en compte el nombre de llicències, que al seu parer és un factor molt important, amb una planificació ben estudiada.
Respecte al medi ambient i la qualitat de vida, la Síndica esmenta les queixes per la manca de neteja a la ciutat, i recomana fer més seguiment i control dels llocs que s'embruten més; com també que és molt important incrementar la pedagogia de la recollida selectiva i controlar el soroll que provoca la recollida d'escombraries.
Sobre l'espai públic, destaca la necessitat que el transport públic doni resposta les vint-i-quatre hores del dia i, a més, posa en relleu que cal posar l'èmfasi en l'ús cívic de la bicicleta, un conflicte que cal resoldre atès l'ús intensiu de l'espai urbà. També posa sobre la taula la necessitat d'incrementar el manteniment i un altre aspecte, molt important al seu parer, com és la guàrdia urbana de proximitat com a policia preventiva, incidint, especialment, en la seva actitud.
Manifesta que en l'informe també s'hi diu que cal que l'administració doni bon servei i sigui exemplar a fi de fer senzills els processos administratius, i indica que s'han de combatre alguns comportaments en la tramitació de llicències municipals d'activitat.
En l'àmbit dels serveis socials, remarca que l'informe fa el plantejament que han d'arribar a tothom, i explica que cal més transparència en l'assignació de recursos i posa especial èmfasi en la seva manca a l'atenció social a la infància en risc i les famílies i posa exemples que atenyen a la coordinació. També posa en evidència que cal aplicar el Pla de drogues i fer-ho complint tot allò que s'ha pactat i que, malgrat els esforços, l'ajuda domiciliària a la gent gran continua sota mínims i hi ha escassetat de places residencials, i fa avinents defectes de funcionament de l'administració, que el seu Grup en moltes ocasions ha atribuït a la manca d'un catàleg de llocs de treball.
El Sr. Carnes saluda els presents, a la Síndica i el seu equip i a la resta de síndics de Catalunya que avui els acompanyen.
Manifesta que té la gran satisfacció d'intervenir en nom del Grup Socialista i del govern municipal en aquesta presentació anual de l'informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que segueix el camí iniciat per la Sra. Malla. Diu que l'informe destaca pel seu rigor i per la seva consistència, i incorpora un conjunt d'observacions i de reclamacions ciutadanes que, novament, seran de gran utilitat per a la bona governança de la ciutat.
Entén, en conseqüència, que no pertoca ara referir-se a les principals conclusions de l'informe, tal i com acaba de fer la Síndica, però sí que voldria fer algunes reflexions sobre algunes de les temàtiques que hi apareixen i que formen part de les polítiques prioritàries d'aquest govern.
Així doncs, quan a l'àmbit de les polítiques d'habitatge municipals, reconeixen i comparteixen les observacions sobre la limitació de recursos i les dificultats a l'hora de desenvolupar determinades actuacions; especialment quan les limitacions estan definides per unes restriccions pressupostàries de la resta d'institucions implicades. Destaca, però, que el registre s'està revelant una eina útil, no només per regular els processos d'adjudicació, sinó perquè aporta informació sobre les característiques dels demandants i, per tant, sobre la tipologia d'oferta que cal promoure per donar resposta a les necessitats reals. D'aquesta manera, la unificació i la simplificació de processos relacionats amb els ajuts a la rehabilitació o la introducció de programes com els ajuts a la instal·lació d'ascensors, també s'estan mostrant eficaços per a l'equilibri social; així mateix també valora positivament la reducció significativa de queixes en relació a l'habitatge tramitades a la Sindicatura, i no poden deixar de valorar-ho com l'expressió de la millora qualitativa en la gestió de les actuacions d'habitatge. En aquest sentit, es referma en què les polítiques d'habitatge que s'han dut a terme aquest mandat han significat un àmbit d'actuació prioritari, tal i com més endavant es posarà de manifest amb la presentació de l'informe sobre l'aplicació del Pla d'Habitatge 2008-2016.
Quant a les queixes rebudes per l'actuació de la guàrdia urbana, recorda que representen un percentatge molt petit respecte al volum total de les seves actuacions al llarg d'un any. En aquest sentit, la mateixa Síndica posa de manifest que dels tres expedients de queixa per conducta de la guàrdia urbana més greus, dos no eren imputables als agents i, en el tercer, van ser exculpats judicialment. Confirma, però, que aquest ajuntament continuarà invertint esforços perquè aquestes queixes siguin les mínimes, tot mantenint el compromís del servei de la guàrdia urbana amb la ciutadania.
Pel que fa a la regulació dels habitatges d'ús turístic, precisa que aquest ajuntament sempre ha complert amb la normativa vigent, i han estat i continuaran sent rigorosos i diligents amb els establiments que no compleixen amb el marc legal existent. En aquesta línia, exposa que a finals de 2010 es va constituir un grup de treball tècnic per a la redacció de l'ordenança municipal dels habitatges d'ús turístic, que ha de permetre definir un marc regulador que faciliti el desenvolupament d'aquesta activitat econòmica i que garanteixi un servei de qualitat, amb un sistema de control i inspecció que garanteixi el bon funcionament de les empreses responsables, i aconseguir el necessari equilibri d'usos sense caure en una especialització excessiva de l'espai, cercant una convivència harmònica entre visitants i residents. Informa que els treballs de l'equip tècnic es troben actualment en la fase final, de manera que aquest any ja es podrà disposar de la normativa.
Recorda, quant als aspectes de procediment administratiu, que enguany s'ha continuat impulsant la renovació de diversos sistemes informàtics, basant-se en l'ús del que es coneix com a expedient electrònic. Així, la implementació d'aquestes noves aplicacions informàtiques permetrà monitoritzar detalladament l'evolució de tots els procediments administratius a fi de detectar qualsevol anomalia o aturada del curs correcte dels expedients.
els processos. Així, l'entrada en funcionament del nou sistema de gestió i informació Autoritas permetrà escurçar els terminis entre el moment en què es produeix la queixa i la programació de la primera inspecció de comprovació dels nivells de soroll.
Assenyala que els plau comprovar que l'informe es fa ressò de la millora en algunes àrees de gestió de l'Ajuntament, com la d'Hisenda o el servei de Bicing, on el nombre de queixes formulades s'ha reduït substancialment.
Indica que aquests són només alguns exemples que posen de manifest com aquest ajuntament estudia amb tot detall les observacions que recull l'informe a fi de continuar millorant en els procediments administratius, programes i polítiques que duu a terme el govern municipal. En síntesi, valoren profundament les reflexions i les recomanacions de la Síndica de Greuges de Barcelona, i que avui ha defensat la Sra. Vilà en aquest Consell Plenari. I afegeix que per a Barcelona és un orgull comptar amb una institució com la Sindicatura de Greuges, capaç de mantenir un nivell de rigor i credibilitat a l'alçada que es mereix la ciutat.
La Sra. Vilà agraeix el suport rebut i el coratge que ha rebut dels Grups municipals.
Aprofita per saludar la representant del Síndic de Greuges de Catalunya, tots els representants dels síndics locals que avui l'acompanyen i al seu equip, gràcies al qual pot tirar endavant la tasca que se li ha encomanat.
El Sr. Alcalde tanca les intervencions expressant que aquest primer informe de la nova Síndica de Greuges consolida la institució.
Agraeix el rigor de la feina feta i la vocació de servei públic de la Sra. Vilà, que ja compta amb una llarga trajectòria.
Per acabar, remarca que 1.513 queixes de ciutadans, sota la mirada independent de la Síndica de Greuges, signifiquen el mateix nombre d'oportunitats de millora per a aquest ajuntament; li assegura que prenen bona nota de les seves recomanacions, crítiques i suggeriments que s'expressen en l'informe, i aquest és l'esperit amb què institucionalment acaren l'informe.
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 28 de gener de 2011 (S1/D/2011 590) que, assigna un lloc de treball 2850E del vigent catàleg de llocs de treball adscrit a Tresoreria, amb la denominació d'Adjunt/a a la Tresoreria.
2. Decret de l'Alcaldia, de 3 de febrer de 2011 (S1/D/2011 397) que, designa la Ima. Sra. Ma. Luisa Ibáñez Boira membre de les Comissions de Plenari de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient i de Seguretat i Mobilitat, en substitució del Sr. Jordi Cornet Serra i de la Ima. Sra. Glòria Martín Vivas, respectivament.
3. Decret de l'Alcaldia, de 3 de febrer de 2011 (S1/D/2011 398) que, nomena la Ima. Sra. Maria Luisa Ibáñez Boira Regidora adscrita als Districtes de Gràcia i de Nou Barris, en substitució del Sr. Jordi Cornet Serra.
4. Decret de l'Alcaldia, de 4 de febrer de 2011 (S1/D/2011 580) que, reincorpora a l'Ajuntament de Barcelona la Sra. Immaculada Turú i Santigosa, funcionària d'Administració Local amb habilitació de caràcter estatal, subescala Intervenció-Tresoreria, categoria superior, per haver cessat la situació de serveis especials a la Generalitat de Catalunya, i adscriure-la a la plaça de tresorera de l'Ajuntament de Barcelona.
l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Institut d’Economia de Barcelona.
6. Decret de l'Alcaldia, d'11 de febrer de 2011 (S1/D/2011 589) que, proposa a l’òrgan competent de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, S.A., com accionista de la Societat Generale Location Convenciones Barcelona, S.L., elevar a la Junta General de Generale Location Convenciones Barcelona, S.L. la proposta de designació del Sr. Mateu Hernández Maluquer, Gerent de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, com a membre del Consell d'Administració de Generale Location Convenciones Barcelona, S.L., en substitució del Sr. Alfred Morales González.
7. Decret de l'Alcaldia, de 15 de febrer de 2011 (S1/D/2011 660) que, nomena membre del Consell Municipal del Districte de les Corts el Sr. Esteve Pastor i Tirado en substitució, per defunció, del Sr. Lluís Manzanal i Ortega.
8. Decret de l'Alcaldia, de 22 de febrer de 2011 (S1/D/2011 820) que, atorga el títol de Ciutadà Honorari de Barcelona al Sr. Kazumasa Katsuta com a reconeixement a la seva trajectòria i col·laboració amb la Fundació Miró i per extensió amb la ciutat de Barcelona.
9. Decret de l'Alcaldia, de 22 de febrer de 2011 (S1/D/2011 819) que, designa la Ima. Sra. María Luisa Ibáñez Boira membre de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, en substitució del Sr. Jordi Cornet i Serra.
b) Mesures de govern
Única. Aproximar la justícia als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
El Sr. Alcalde informa que conjuntament amb aquesta única mesura de govern es debatrà la Proposició/Declaració dels Grups del PSC i ICV-EUiA, relativa a la justícia de proximitat, així com també que es procedirà, en aquest punt, a votar-la.
En començar la seva intervenció, la Sra. Escarp indica, com a qüestió d'ordre, que s'ha arribat a una darrera negociació en la proposició, el nou redactat de la qual es repartirà en el decurs d’aquest debat.
Seguidament es refereix a què avui es presenta una mesura de govern i una proposició fruit de molts treballs de la comissió assessora en matèria de justícia, i també de treballs anteriors i de la cerca del consens entre les forces polítiques d'aquesta cambra.
Indica que es tracta d'una proposta que té afany constructiu, és pragmàtica, realista i prudent, però que no està exempta de claredat i d'ambició. Així, destaca que Barcelona, en matèria de justícia, té opinió, és exigent i actua, i la present mesura recull tot allò que es fa en aquest sentit, els nous compromisos municipals que assumeixen i les demandes dirigides a les administracions de la Generalitat i de l'estat. A fi de donar la màxima força a l'exigència de la ciutat, assenyala que, alhora, presenten una proposició amb les peticions i demandes, que també inclou els principals compromisos municipals.
normatives i, en conseqüència, de tirar endavant una política pública, tant estatal com autonòmica i local, que aposti decididament per aproximar la justícia a la ciutadania. Es tracta de refermar-se i, sobretot, avançar en aquesta definició.
Posa en relleu que el moment actual és de canvis també en els aspectes jurídics, entre els quals el pla estratègic de modernització de la justícia impulsat pel Ministeri, l'impuls de la reforma de la Llei de demarcació i planta judicial per part també del Ministeri de Justícia, el compromís de reforma de llei orgànica del poder judicial i el calendari de desplegament de la nova oficina judicial. De manera que la pretensió és de participar activament en les noves reformes impulsades amb propostes i actuacions.
Manifesta que allò que recull la mesura de govern i que converteixen en demandes i en un seguit de compromisos municipals, no té altra raó de ser que la de crear instruments per donar solucions factibles a problemes de convivència.
Manifesta que es vol partir del principi que la justícia, o és ràpida i àgil, o no és justícia, i la constatació que el sistema judicial actual no dóna respostes adients als reptes de les ciutats. Cal, doncs, buscar alternatives al sistema judicial tradicional, dissenyar sistemes institucionals que donin resposta real i immediata a les necessitats dels ciutadans; procurar resoldre la major part dels conflictes, que impròpiament es qualifiquen de menors, al marge de les estructures del sistema judicial, atès que per regla general no estan dissenyades per donar una resposta ràpida i eficaç a aquestes qüestions.
Afegeix que el concepte i el valor justícia ja estan incorporats en el model de seguretat integral de Barcelona, i que cal sumar-hi més actuacions, algunes de les quals dependents d'aquest ajuntament, que ja estan incorporades en el model per intervenir en situacions conflictives amb el servei d'orientació jurídica, el de gestió de conflictes, els de mediació o les mesures alternatives a les sancions econòmiques com els treballs en benefici de la comunitat o les mesures educatives.
Consideren que cal ser valents per avançar, atrevir-se a què Barcelona esdevingui l'escenari pioner de les reformes previstes els propers mesos, i que avui presenten en una síntesi de les principals propostes incloses en l'informe elaborat per la comissió d'experts en matèria de justícia. D'una banda, es proposen mesures per dissenyar estructures judicials que donin resposta real i immediata a les necessitats de les grans ciutats, perquè, per damunt de tot, tingui com a eix central el ciutadà i no el jutge, adequant la planta judicial, les competències i el perfil a la realitat social i demogràfica.
Indica que el segon concepte, la proximitat de la justícia a la ciutadania, parteix de pressupòsits diferents, i està distant de les solucions orgàniques del sistema judicial; es tracta, doncs, de la definició d'un política pública encaminada, entre altres qüestions, a l'orientació jurídica, la resolució alternativa de conflictes, la mediació, la conciliació, les mesures comunitàries i l'articulació d'un sistema municipal de mesures alternatives a les penes o les sancions. Diu que, mitjançant aquesta iniciativa, volen ressituar Barcelona en matèria de justícia, i la seva voluntat, el seu compromís i la seva exigència adequant-la al moment polític actual i a la realitat social de la ciutat.
Afegeix que aquesta iniciativa està avalada per la Carta Municipal, pels compromisos adquirits en aquest Plenari, per les negociacions amb les altres administracions i pel moment de reformes legislatives actual.
Observa que, fa un parell de dies, quan la Sra. Escarp li va fer arribar el dens estudi de 84 pàgines de la comissió d'experts, va començar pel darrer full, com molts fan amb la premsa, i l'última recomanació que hi va poder llegir va ser proposar, en la mesura que sigui possible, que els elements generals del model de proximitat de justícia es pactin amb tots els grups polítics municipals, amb la finalitat que aquesta política pública de ciutat es pugui fer efectiva en el termini més breu possible. En vista d'això, creu sincerament que, tot i que darrerament ho han intentat arreglar, van començar amb mal peu, atès que si la mateixa comissió d'experts que ha triat el govern municipal els recomana el que acaba d'exposar, l'instrument adequat hauria estat, no una mesura de govern, sinó intentar buscar un acord previ amb tots els grups municipals.
Puntualitza que la que acaba de fer no és pas una observació menor, com podria semblar, i el seu Grup hi dóna una gran importància simbòlica.
Un altre aspecte en aquesta mateixa línia és que el govern municipal juga amb el concepte justícia de proximitat versus aproximar la justícia, i és evident que hi ha un seguit d'aspectes que es poden dur a terme des de l'Ajuntament, però no és menys cert que altres depenen del poder judicial; de tota manera el seu Grup no voldria que, amb l’intent d’aproximar la justícia, s'oblidés la justícia de proximitat. Afegeix que també troben a faltar en la mesura de govern aspectes relatius a la prevenció i al funcionament de la guàrdia urbana.
Tot seguit, quant a l'informe, elaborat per una comissió d'experts triada pel govern municipal, addueix que el món del dret a la ciutat és molt més ampli que no pas la comissió d'experts –la validesa i professionalitat dels quals no posen en cap moment en dubte–, però haurien trobat més adequat comptar amb les opinions del jutge degà, del Col·legi d'Advocats, de la Sala de Govern del TSJC i de l'Observatori de la Justícia de Catalunya, que suggereixen que s'haurien d'adjuntar a l'informe a fi d'ampliar-lo.
Posa en relleu que encara està pendent l'elaboració del reglament de mediació; i remarca que no voldrien pas que l'aprovació de la proposició signifiqués una rebaixa en l'ambició pel que fa a l'administració de justícia que marcava l'Estatut de 2006; afirma que el seu model d’organització de l'administració de justícia i del poder judicial és el que marca l'Estatut referendat pel poble de Catalunya.
Per acabar, fa notar que tot el document que avui els presenten sembla que jugui amb l'equívoc, com si el projecte de llei de demarcació i planta judicial estigués a punt de sortir del Congrés dels Diputats, o que estigués en tràmit d'esmenes, quan la realitat és que aquest projecte de llei encara no ha estat ni tan sols aprovat pel consell de ministres.
El Sr. Fernández Díaz inicia la seva intervenció posant de manifest que la justícia és la garantia de la seguretat, de les llibertats i de la convivència, però té carències importants arran de la seva manca d'agilitat i capacitat de resposta.
proximitat cal voluntat política i de govern, temps i diners. Altrament, el govern municipal demana que Barcelona faci una experiència pilot, amb la qual el seu Grup està d'acord, però quan s'aprovin les demarcacions, i els adverteix que s'obliden que no existeix encara el projecte de llei de demarcació i planta judicial que doni suport als tribunals de base. En definitiva, tot plegat es queda en una mera declaració d’intencions.
Reitera, per tant, que el seu Grup sempre donarà suport al desenvolupament d'una oficina judicial, dotant-la amb els mitjans que la justícia necessita, potenciant l'ús eficient de les noves tecnologies i la formació del personal i modificant l'estatut personal dels jutges; però recorda que res de tot això s'ha iniciat. Creu que també és evident que estan d'acord amb el compliment del conveni signat el juliol de 2010 entre la Conselleria de Justícia, l'Ajuntament i el Col·legi d'Advocats.
Insisteix que el Grup del PP defensa una justícia de base o de primer grau, amb garanties i agilitat, propera i a càrrec de jutges professionals i independents, amb l'objectiu de descarregar de litigis menors els tribunals de primera instància i, sobretot, per a què la justícia esdevingui immediata i accessible per als qui precisen del seu auxili i protecció, i severa i exemplar amb aquells que no respecten les normes de convivència.
La Sra. Capella comença la seva intervenció dient que no serà pas el seu Grup qui posi bastons a les rodes a la justícia de proximitat i a l'aproximació de la justícia, atès que el terme justícia de proximitat, amb els anys que fa que s'hauria d'haver desenvolupat i incorporat a la realitat de la ciutat, ha anat evolucionant i, per tant, ja no poden parlar únicament d'aquest terme, sinó que cal parlar d'un altre model de justícia, en aquest cas d'aproximació de la justícia.
Dit això, assegura que comparteixen gran part del contingut de la mesura de govern, atès que una bona part han estat propostes del seu Grup, tota vegada que posa de manifest un cert escepticisme. Precisa que avui, en aquest Plenari, no aproven la justícia de proximitat, ni tan sols tenen la certesa que quan l'Alcalde vagi a Madrid a explicar que Barcelona disposa d'un informe d’experts, el ministre de Justícia pensi que les recomanacions que conté s'hagin d'incorporar a la nova demarcació de la planta judicial.
Afegeix que també estan força molestos pel que és un error de procediment en l'elaboració de la mesura de govern. Precisa que quan el seu Grup reclama més autogovern per a la capital del país, també està reclamant implícitament el desenvolupament de la Carta Municipal, la norma de la qual es van dotar amb el consens de totes les forces polítiques representades en aquest ajuntament a fi de desenvolupar el que havien de ser els trets de capitalitat, entre els quals una part molt significativa és la justícia de proximitat. Altrament, la mesura que presenten està dada i beneïda pel govern municipal, que demana l'aval de la resta de forces polítiques, que el seu Grup està disposat perquè entén que és en benefici de la ciutadania.
Quant a aquest error de procediment que ha apuntat i, també, de lideratge, reclama que rectifiquin no haver tingut en compte cap dels grups municipals per dur a terme, d'entrada, la tria dels experts de la comissió, d’altra banda tots de reconegut prestigi, que havia d'elaborar l'informe. Addueix que això no és pas una rebequeria, sinó que respon a què el seu Grup està convençut que és una manca del lideratge que significa la capacitat de buscar els consensos necessaris per obtenir el que es busca. En aquest cas concret, indica que el tret de capitalitat és ser capaços d'anar tots a una quan es tracta de desenvolupar les polítiques públiques que beneficien notablement la ciutat.
Destaca, també, que la mesura de govern parteix d'unes premisses que els costa compartir com ara l'al·lusió permanent al concepte autoritat, i els suggereix que es refereixin directament a policia sense eufemismes, atès que l'autoritat la tenen els representants legítimament triats pels ciutadans, i els adverteix que confonen autoritat amb el concepte potestas, que té la seva aplicació en el dret modern amb l'exercici, a través de la legitimitat que els atorga la ciutadania, de la capacitat de dictar normes i infligir sancions.
