Internet: http://www.bcn.es Núm. 16 / Any XCIII 30 de maig de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 24-III-2006 ... 1183 Acords sessió 28-IV-2006 ... 1215
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 1220 Delegació provisional de la signatura
correspo-nent a les competències atribuïdes a la
Ge-rència del Districte de les Corts ... 1220 Modificació decret d'Alcaldia de delegació de
competències en matèria urbanística ... 1220 Encàrrec de l'impuls, la supervisió i el
segui-ment de les Relacions Internacionals de
l'Ajuntament de Barcelona ... 1221 Proseguir les actuacions de processos
selec-tius de promoció interna i actualitzar la
composició dels membres dels Tribunals .... 1222
Cartipàs
Designació regidors de Districte ... 1223 Designació cinquè tinent d'alcalde ... 1223 Designació membres de la Comissió de
Govern ... 1223
Designació portaveu del Govern Municipal ... 1223 Comunicació al Plenari de la designació
del Portaveu del Grup Municipal
Socia-lista ... 1223 Designació vicepresident del Comitè de
Govern ... 1223 Delegació de la Presidència del Comitè
Exe-cutiu ... 1223 Designació president de la Comissió
Munici-pal per a la Immigració ... 1223 Designació regidora ponent d'Urbanisme ... 1223 Designació regidora ponent d'Educació ... 1224 Designació regidor ponent de Participació
Ciu-tadana, Solidaritat i Cooperació ... 1224 Designació regidor ponent de Cultura ... 1224 Designació regidor ponent de Seguretat ... 1224 Nomenament regidor president del Consell
Municipal del Districte de Gràcia ... 1224 Nomenament regidora presidenta del Consell
Municipal del Districte de Sant Martí ... 1224 Designació representants al Consorci de
l'Ha-bitatge de Barcelona ... 1224 Designació representant en el Consell Rector
de la Corporació Sanitària de Barcelona ... 1224
Designació membres d'Instituts ... 1224 Proposta de designació de membre del
Con-sell d'Administració de Foment de Ciutat
Vella, SA ... 1225 Nomenament gerent de l'Institut de Cultura de
Barcelona ... 1225
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
paisat-gística ... 1226
Consells Municipals de Districte
Districte 2. L’Eixample. Acords sessió 3-V-2006 1247 Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 2-V-2006 ... 1247 Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 2-V-2006 ... 1248 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 4-V-2006 1250
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 24 de març de 2006 i aprovada el dia 28 d’abril de 2006
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-quatre de març de dos mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Mara-villas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monte-agudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-ses i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 24 de febrer de 2006, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 27 de febrer de 2006 (S1/D/2006 822), que renova, com a presidenta i vo-cal del Consell Tributari, la Sra. Antònia Agulló i Agüero i, com a vocals, els Srs. Joaquim Bisbal i Méndez i Rafael Entrena i Cuesta.
2. Decret de l’Alcaldia, de 27 de febrer de 2006 (S1/D/2006 823), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Nou Barris la Sra. Mònica
Palet i Montero en substitució del Sr. Jordi de Miguel i Arto.
3. Decrets de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2006 (S1/D/2006 1144-1265), que aproven la liquidació del Pressupost de 2005 corresponent a l’Ajuntament de Barcelona i als seus organismes autònoms.
4. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2006 (S1/D/ 2006 1003), que crea una Comissió per a l’estudi del fenomen de l’ocupació il·legal d’immobles a la ciutat de Barcelona, presidida pel Sr. Alcalde i formada pels presidents dels Grups Polítics Municipals, en designa ponent el Sr. Ferran Mascarell i Canalda i hi constitu-eix un grup de treball que serà designat pel ponent.
5. Decret de l’Alcaldia, de 13 de març de 2006 (S1/D/2006 1141), que designa membres del Patro-nat de la Fundació Privada Casa Amèrica a Catalu-nya, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, l’Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, la Sra. Antònia Sabartés i Ruescas i el Sr. Francesc Freixa i Font.
6. Decret de l’Alcaldia, de 13 de març de 2006 (S1/D/2006 1142), que designa vocal de la Subco-missió d’Urbanisme del Municipi de Barcelona el Sr. Oriol Clos i Costa en substitució del Sr. Josep A. Acebillo i Marín.
7. Decret de l’Alcaldia, de 13 de març de 2006 (S1/ D/2006 1145), que nomena les Sres. Carmen Fisse i Segarra i Julia Costa i Coderch i els Srs. Jacint Ribas i Deix i Emilio Ruíz i Pérez membres del Consell de Ciutat d’acord amb l’article 15.3.1 de les Normes re-guladores de la participació ciutadana i en substitució de la Sra. Cristina Romero i Rubio i els Srs. Jordi Clot i Brugueras, Carlos Giménez i Lorente i David Garcia i Canovas.
8. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2006 (S1/D/2006 1162), que recorda els supòsits de prohi-bició del consum de begudes alcohòliques en els es-pais públics, encomana a la Guàrdia Urbana que du-gui a terme les actuacions específiques previstes en l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic, i sol·licita als altres cossos de seguretat col·laboració per al compli-ment de l’escompli-mentada ordenança.
9. Decret de l’Alcaldia, de 20 de març de 2006 (S1/D/2006 1263), que designa la Sra. Elena Talens i Gracia com a representant de l’Ajuntament de Barce-lona a la Comissió Executiva del Consorci del Parc de Collserola en substitució de la Sra. Pilar Miras i Virgili.
b) Mesures de govern
Mg 1. Promoció de nous habitatges protegits i do-tacionals.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge, Sr. Casas, explica que aquesta mesura de govern segueix la línia de les presentades
en altres tres ocasions al llarg del present mandat a l’objecte de dotar la Ciutat dels habitatges previstos en el Pla d’habitatge 2004-2010, és a dir, de fins a 10.000 habitatges de protecció i/o assequibles, per a assolir els quals avui s’afegeixen a les promocions que estan en diferents estadis d’execució 2.033 habitatges més, concretament 867 habitatges dotacionals per a joves o gent gran i 1.166 habitatges de protecció, a di-ferents indrets de la Ciutat, Sant Andreu, l’àmbit del Projecte 22@, l’eix de l’avinguda Diagonal-Fòrum, Vallvidrera, de manera que computant-los pot compro-var-se que un 70% dels compromisos de l’esmentat Pla d’habitatge 2004-2010 està ja en procés, percen-tatge que, sense cap dubte, arribarà al 100% a finals de l’any 2007; i que la mesura inclou una important quota d’habitatges de lloguer dotacionals i també nous habitatges que es posen a disposició de la ciutadania. El Sr. Trias manifesta que aquesta mesura de go-vern el porta a la convicció que l’habitatge no és una prioritat per a l’equip de govern, perquè si ho fos faria les coses d’altra manera, ja que, a pesar que en el present mandat els preus dels pisos pugen d’una ma-nera espectacular i per damunt dels salaris i els barcelonins han de fer un esforç superior per a poder accedir a un pis a la nostra ciutat; s’ha presentat una llista d’actuacions en la qual figuren vells coneguts com ara els 102 habitatges de la unitat d’actuació 12 de l’avinguda Diagonal ja previstos en el planejament aprovat el 1993; i demana que es concretin quants dels 1.166 habitatges de protecció no dotacionals que es preveu construir es dedicaran realment al lloguer, perquè creu que el problema de l’habitatge ha des-bordat el govern municipal, que és incapaç, a juí seu, de fer una autèntica política d’habitatge, i no és priori-tat com pot comprovar-se mirant simplement les quantitats que hi dediquen els Pressupostos.
El Sr. Fernández Díaz significa que la mesura de govern en debat presenta uns futuribles que després la realitat ja s’encarrega d’anar desmentint o matisant parcialment, cosa que el fa preguntar quan el govern municipal gosarà presentar un veritable balanç dels seus plans d’habitatge, ja que concretament: a) pel que fa a l’habitatge de lloguer per a la gent jove, en la presentació de les diverses modificacions del Pla Ge-neral Metropolità s’anuncià la construcció de 3.700 habitatges, però posteriorment els plans urbanístics que les desenvolupen reduïren aquesta xifra en un 20%, i encara després els processos de gestió del sòl i de construcció la deixaren reduïda a la mínima ex-pressió; b) el programa d’inversions del Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge corresponent a l’any passat s’in-complí en un 73,8%, perquè només es varen fer 372 habitatges del 1.575 que hi havia el compromís de construir i, per tant, més de la meitat de les actuaci-ons previstes en el programa d’enguany representen incompliments de programa de l’exercici anterior; c) a hores d’ara encara estan en fase de projecte o de gestió de sòl un 36% de les promocions d’habitatges protegits incloses en el Pla d’habitatge 2000-2003. Afegeix que no s’ha precisat si les actuacions que s’han presentat avui serviran realment per a atendre les demandes de la gent que necessita un habitatge, o per a reallotjar afectats per actuacions urbanísti-ques, perquè recorda que en el període 2000-2003 entre un 60 i un 72 per 100 de les noves promocions d’habitatge protegit es destinaren a aquesta darrera finalitat.
Reclama, finalment, que l’Ajuntament faci un esforç més gran en aquest terreny de la política d’habitat-ges, la qual hauria de ser, en la seva opinió, una de les prioritats de l’equip de govern i, tanmateix, no ho és; i que es procuri dotar la Ciutat d’un parc d’habitat-ges que actualment no té per causa de la venda sis-temàtica de patrimoni municipal operada els darrers anys, i de la manca d’un operador públic únic, que s’hauria de vertebrar a través del Patronat Municipal de l’Habitatge i, això no obstant, Regesa continua sent l’operador públic més important en el terreny de l’habitatge per a joves, i en l’últim any només es va-ren poder atendre 155 de les 2.216 sol·licituds d’habi-tatge rebudes.
El Sr. Forradellas subratlla la importància de la me-sura en debat, que marca la importància que tenen per al govern de la Ciutat les polítiques d’habitatge, especialment les relatives a l’habitatge protegit a tra-vés de l’esforç econòmic i dels serveis municipals que hi dedica; que ahir, en presentar els resultats de la política d’habitatge dels darrers anys, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, en referir-se a Barcelo-na, indicà que dels 5.841 habitatges iniciats el 2005, 1.519, és a dir un 26%, estaven sotmesos a algun ti-pus de protecció: per tant, allò que realment compta és que a Barcelona, any rere any, es van complint uns objectius de construcció d’habitatge protegit que estan al voltant del 25%, i que la situen al capdavant de les ciutats del país.
Puntualitza, més endavant, que les causes de l’in-crement del preu dels habitatges són diverses, però una d’elles és justament el preu del sòl com a conse-qüència de la Llei del règim de sòl, aprovada el 1998 amb els vots que els Grups de l’oposició coneixen perfectament, en virtut de la qual el preu de compra per expropiació parteix de les expectatives i aquest és un element que encareix claríssimament el preu dels habitatges; i a tot això, encara s’hi haurien d’afe-gir les conseqüències de la política autonòmica en re-lació als plans de l’habitatge entre els anys 1996-2002, període en què els únics habitatges de lloguer que es feien a Catalunya eren pràcticament els pro-moguts pel Patronat Municipal de l’Habitatge, mentre avui, en canvi, el percentatge d’habitatge de lloguer està creixent molt.
Aclareix, també, que la política d’habitatge no es pot avaluar per anys naturals, perquè passa per di-verses fases (programació, projecció i licitació), però, en qualsevol cas, a final del mandat el Patronat Muni-cipal de l’Habitatge tindrà acabats, en construcció o en projecte uns 3.932 habitatges.
en el temps atesa la dinàmica que ha seguit el mercat immobiliari els darrers anys.
Recalca que la mesura de govern presentada i el sistema d’intervenció que té aquest Ajuntament per crear habitatge, pretén fer-lo més assequible a aquells col·lectius que tenen més dificultats per a po-der accedir a un habitatge; i que en aquesta línia, s’inscriu la Modificació del Pla General Metropolità, que es proposa aprovar provisionalment en el punt núm. 14 de l’ordre del dia d’avui, que facilitarà la qua-lificació de sòls per a poder-hi fer habitatges dotacionals considerats equipaments, qualificació que està justificada per la necessitat d’oferir habitatge als col·lectius més desfavorits.
El Sr. Casas es mostra sorprès que l’oposició pre-tengui donar lliçons sobre la construcció d’habitatge protegit a pesar que l’experiència de govern d’aques-tes formacions polítiques, que ha tingut en mold’aques-tes ocasions al capdavant al Sr. Trias, ha resultat ineficaç i nefasta fins al punt que durant molts anys la cons-trucció d’habitatges protegits no arribà ni tant sols al 6%, mentre que a la nostra ciutat tal percentatge so-brepassava el 20%.
Posa en relleu que aquest Ajuntament, que ha es-tat criticat per no tenir política d’habies-tatge, ha aconse-guit l’últim any incrementar el conjunt d’habitatges de nova planta de 4.700 a 6.300, augmentar el nombre d’habitatges lliures de 3.800 a 4.200 i augmentar, també, el d’habitatges protegits de 900 a 2.100, de manera que el darrer any el nombre de llicències atorgades per a la construcció d’habitatge protegit ha arribat al 35%, mentre que, en canvi, el Pla jove im-pulsat quan el Sr. Trias era responsable d’aquestes qüestions a la Generalitat de Catalunya, només acon-seguí oferir als joves 10 o 12 pisos i els 3.100 pisos que hi ha en marxa no són pas gràcies al Grup de Convergència i Unió; que el govern municipal no està desbordat pel problema de l’habitatge, sinó en tot cas pot haver-ho estat positivament per la feina que ha comportat poder arribar en aquest moment a un grau de compliment del 70% del programa marcat i en són un bon testimoni els 200 solars obtinguts i posats a disposició per a resoldre el problema de l’habitatge en el conjunt de la Ciutat; que al final del mandat s’hauran destinat a l’habitatge i a la política de sòl 450 milions d’euros; que es compliran els compromi-sos adquirits amb els joves; que si en l’anterior man-dat entre un 60 i 70 per 100 dels 3.000 habitatges construïts es dedicaren al reallotjament dels afectats urbanístics, ara entre el 60 i 70 per 100 dels 10.000 que es preveu construir seran habitatge nou; i que allò que realment importa no és tant el planejament com la disponibilitat dels solars.
El Sr. Trias observa que malgrat que el tripartit fa menys pisos que en l’època de Convergència i Unió, ja s’esperava que el Sr. Casas acabés parlant de l’època en què ell estava al front del Departament de Presidència de la Generalitat perquè, en la seva opi-nió, el primer tinent d’alcalde està ancorat en el pas-sat i no té un mínim de sentit crític que li permeti ado-nar-se d’allò que va bé i d’allò que no hi va; i que, a pesar que és impossible poder explicar a la gent que a Barcelona la qüestió de l’habitatge va bé, el govern municipal s’entesta a dir que la porta molt bé i és la seva prioritat, però davant d’aquesta darrera afirma-ció, ell ha de dir que en tal cas, el govern municipal està fracassant perquè la política d’habitatge és a
llarg termini i això comporta vendre menys sòl i com-prar-ne més i posar imaginació i ambició en aquesta tasca, perquè la situació ha canviat i la Ciutat neces-sita fer un esforç de futur que no es fa, perquè, a les xifres de construcció que ha adduït el Sr. Casas, ha de contraposar que una ciutat com Sant Cugat amb 50.000 habitants està construint 500 habitatges.
El Sr. Casas replica que Barcelona farà 10.000 ha-bitatges els propers anys; que el Pla d’habitatge per a joves promogut quan el Sr. Trias era en el Govern de la Generalitat només aconseguí construir 16 habitat-ges a tot Catalunya i, en canvi, el Pla municipal en porta 3.100 en dos anys i arribarà a més de 4.000; i que en el passat del Sr. Trias hi ha l’aprovació d’una llei del sòl que a llarg termini ha generat la situació actual, i d’unes lleis fiscals i pressupostàries que va-ren fer desaparèixer les desgravacions fiscals al llo-guer i de tot això ara se n’estan pagant les conse-qüències, però mentre el Sr. Trias no es pot treure de sobre aquest passat, l’equip de govern desplega polí-tiques de futur gràcies a les quals el nombre d’habi-tatges protegits i assequibles ha passat de 3.000 en el mandat 2000-2003 a 10.000, la meitat dels quals seran de lloguer per a joves i gent gran.
Mg 2. Pla municipal per a les dones 2005-2009. La ponent de Dona i Drets Civils, Sra. Vallugera, expressa la seva satisfacció a poder presentar aquest Pla municipal per a les dones 2005-2009, perquè to-tes les regidores que han participat, d’una o altra ma-nera, en la seva redacció, saben que és fruit d’un pro-cés llarg i complicat que s’ha dilatat en el temps.
Expressa que tal Pla fou presentat en el Consell Municipal de Dones de Barcelona el 24 de gener d’enguany i també a tots els Districtes i es caracterit-za: a) per un procés d’elaboració, que ha durat un any i escaig, amb totes les associacions i entitats i amb les dones que hi han volgut col·laborar a títol in-dividual; i b) per no contenir deliberadament línies es-tratègiques i d’actuació vinculades amb la política d’eradicació de la violència, perquè semblava que to-tes les polítiques adreçades a aconseguir la igualtat d’oportunitats, a evitar la discriminació de la dona i a incorporar una perspectiva de gènere en les políti-ques públipolíti-ques, estiguessin tenyides per la manera que tingués d’acompanyar i resoldre els aspectes re-lacionats amb la violència, els quals es tractaran de manera separada en el corresponent pla operatiu contra la violència a la llum de la nova normativa que emani del Parlament del Catalunya sobre els drets de les dones i l’eradicació de la violència masclista.
Concreta que el pla en debat, que és fruit d’un pro-cés de reflexió i diàleg per a trobar allò que és comú a totes les dones i recull totes les sensibilitats, identi-fica set principis orientadors que es despleguen en tres grans línies d’actuació que comprenen 60 ac-cions amb els seus corresponents indicadors que permetin fer-ne l’avaluació per poder saber si s’avan-ça en el camí de lluitar contra la discriminació de les dones i d’incorporar una perspectiva de gènere en les polítiques municipals, o hi ha estancament en la transformació de la realitat per tal d’arribar a una situ-ació social que permeti viure en llibertat a homes i dones, cadascú des de la seva perspectiva i des de la seva voluntat.
ciutat que sigui més acollidora i càlida per a les dones i que es caracteritzi, sobre tot, perquè s’hi pugui viure en llibertat, ja que al final allò que acaba explicant la no discriminació i la igualtat d’oportunitats en la vida de cadascú és justament la llibertat d’elecció, és a dir, ser allò que es vol ser, de la manera que es vol ser.
La Sra. Fandos reconeix, d’antuvi, que s’ha sentat un pla participatiu que va més enllà que el pre-sentat al Consell de Dones de la Ciutat el 2 de no-vembre de 2004, el qual va rebre una sèrie de crítiques tant dels Grups de l’oposició com del movi-ment associatiu de les dones i, tanmateix, la Sra. Vallugera va saber fer quelcom no habitual en l’equip de govern: admetre que tal pla no anava en la línia que la gent demanava, i, per tant, tirar enrere i co-mençar de nou procurant que la gent participés. Hi afegeix que tampoc sol ser habitual a la casa que la documentació s’enviï amb prou temps per a poder-la estudiar.
Després d’advertir, doncs, que les reflexions que formularà tot seguit no s’han d’interpretar en to de crí-tica, sinó com a mostra de la voluntat de contribuir a millorar tal pla, diu que el seu Grup comparteix la pri-mera part relativa a la visió global del Pla, mentre que en la segona part, relativa a les línies d’actuació, creu que s’hi podrien afegir aspectes que ajudarien a coor-dinar i avaluar l’execució de tal pla com ara: indicar el responsable de cada línia d’actuació perquè es tracta efectivament d’un pla transversal que no només afec-ta el Sector de Serveis Personals, sinó totes les àre-es de govern, per tal que li’n pugui demanar comptàre-es; o també concretar el pressupost de cadascuna d’aquestes línies perquè es coneix el pressupost que administra la Sra. Vallugera, però no la quantitat que destinen les altres àrees de govern, cosa que també li convindria conèixer a la Sra. Vallugera per poder ti-rar endavant el Pla en debat; o afegir als mecanismes de coordinació i control una taula de coordinació de totes les àrees de govern.
Acaba expressant que el Pla presentat compta amb el suport del seu Grup.
La Sra. Mejías significa que aquesta és una mesu-ra de govern llargament desitjada després de les difi-cultats, que són ben conegudes, per a tirar endavant el pla que acaba de presentar i, per tant, el seu Grup agraeix les possibilitats que se li han ofert per a poder participar en la seva elaboració; que tal pla es pre-senta quan ja s’han exhaurit pràcticament les tres quartes parts del mandat i un cop tancat ja el seu pri-mer any de vigència; que la transversalitat de gènere és un dels principis bàsics d’actuació municipal i, per tant, a parer seu, en la línia que indicava també la Sra. Fandos, caldria fer un esforç per a determinar els responsables de l’execució del pla; que la im-portància del Pla queda ben palesa en l’informe esta-dístic que consta al començament i que explicita els col·lectius que mereixen més una atenció més espe-cífica, ja que hi ha un 38,9% de dones que viuen so-les i configuren un sector d’una gran vulnerabilitat: per tant, necessiten un esforç municipal molt decidit i que compti amb el pressupost municipal que posi al seu abast uns recursos que els són imprescindibles (residències per a gent gran, atenció domiciliària, apartaments tutelats) per a poder desenvolupar la seva vida amb totes les garanties; que Barcelona és una de les ciutats europees amb un índex d’ocupació femenina més alt, el 61%, percentatge que està per
damunt de les mitjanes catalanes, espanyola i euro-pea i, per tant, un altre objectiu prioritari de tal pla ha de ser la conciliació de la vida familiar i laboral i, en aquest sentit, també la transversalitat és important i ha d’anar des de l’impuls de les places d’escoles bressol a la sensibilització en la corresponsabilitat en les tasques domèstiques i a la reorganització del temps i del treball, de manera que està a l’espera dels resultats de l’estudi que està elaborant la Sra. Moraleda.
Expressa, en darrer lloc, la preocupació del seu Grup pel problema de la violència domèstica, tot re-cordant que, en opinió del seu Grup, tal concepte ha de tenir caràcter ampli i comprendre des dels menors fins a les persones grans, i cal fer un esforç en la mi-llora i actualització dels protocols de coordinació i dels mecanismes que permetran evitar la violència en tots els sectors de població, perquè no es pot tolerar la repetició de casos com el viscut per la nena Alba i tampoc no es poden ignorar situacions que denunci-en denunci-entitats especialitzades com ara el Col·legi de Metges que, en un informe emès fa poc temps, indicà que cinc de cada sis casos de maltractaments els pa-teixen dones grans, però és difícil que s’arribin a de-nunciar.
La Sra. Blasco diu que el seu Grup comparteix tant la necessitat d’elaborar aquest nou pla municipal per a les dones, com el seu contingut i la manera com s’ha fet; que les dones necessiten encara polítiques específiques per a superar les desigualtats reals i per a estendre la visió de gènere a totes les polítiques municipals, ja que en el terreny de la transversalitat s’ha caminat molt, però encara resta molt camí per recórrer; que el Pla renova compromisos anteriors, però n’obre de nous i, en aquest sentit, li sembla especialment important que doni relleu a la vida quo-tidiana com un nou sistema de valors i de mesures, la realitat, visió que està carregada de perspectiva de gènere capaç de fer emergir noves realitats, de plan-tejar nous reptes i d’obrir noves realitats; que s’hi dóna visibilitat i reconeixement a la participació en la construcció de la ciutat i del país; i que el Pla és fruit d’un procés de participació extens i intens en el qual s’han implicat molts col·lectius de dones.
Es declara convençuda de la bondat del Pla, i con-vençuda dels reptes, no fàcils, entre els quals el menys senzill és el d’impregnar la política municipal de la visió de gènere, si bé confia en el lideratge que exerceix i exercirà en aquest sentit la Regidoria de Dona; i renova el compromís a fer emergir i avançar una forma de viure i d’interpretar la ciutat, la de les dones, que el seu Grup treballarà des de totes les àrees de les quals és responsable.
tingueren al seu càrrec aquesta responsabilitat; que, tanmateix, han canviat moltes coses i el Pla presentat encara els nous reptes de futur, en el qual caldrà es-tar molt atents a l’evolució dels esdeveniments; que quan s’aprovà el primer Pla municipal per a les dones eren impensables les eines legals de què avui ja es disposa o que estan en fase de preparació per tren-car el sostre de vidre avui entren-cara existent, o per aju-dar a donar noves oportunitats a les dones: confia, doncs, que a partir de tot això, aquest Ajuntament, que fou pioner en el país en l’aprovació d’un pla per a les dones i a tenir una àrea específica dedicada a les dones i una casa d’acollida, pugui tirar endavant aquest nou pla i comptar amb recursos provinents de les altres Administracions que fins ara no l’han acom-panyat en la seva tasca.
La Sra. Vallugera agraeix el to i la col·laboració que ha trobat en les regidores que han fet ús de la parau-la, perquè creu que aquesta manera de treballar, que parteix de la perspectiva de gènere, acaba produint els seus fruits; i assegura que comparteix gran part de les coses que la Sra. Fandos ha comentat i, per tant, procurarà recollir-les perquè tant la pressupos-tació com la visibilització de l’àrea que ha de coadju-var en cada tasca és important.
Puntualitza que la violència masclista no és la ma-teixa que pateixen els infants i la gent gran i, per tant, els processos i protocols d’actuació no s’han d’inserir en un mateix circuit, sinó que cal obrir un debat, llarg i profund, en el qual han d’ajudar els tècnics i les tècni-ques que s’hi dediquen, i veure com acaba, norma-tivament, explicat el concepte de la violència contra les dones, que exclou altres manifestacions de vio-lència per no tenir l’origen en la prevalença de l’home respecte de la dona: en conseqüència, li sembla adient anar posant cada concepte damunt la taula per disseccionar-lo i poder intervenir efectivament.
Acaba reiterant el seu agraïment a totes les asso-ciacions, entitats, dones regidores que han participat en l’elaboració del Pla i que avui han fet ús de la pa-raula i demanant-los de fer plegades el camí previst per als propers quatre anys per a poder transformar la realitat a través de la complicitat i el diàleg segons demostra l’experiència quotidiana que explica la reali-tat, les relacions i un estil de fer política d’una manera diferent, paradigma que ha de servir per a gestionar la Ciutat i que avui s’ha visualitzat ben clarament.
c) Informes
1. Any del comerç. Barcelona 2006.
El president de la Comissió de Promoció Econòmi-ca, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, comença dient que l’Any del comerç fou aprovat per unanimitat fa uns mesos per aquest Plenari i inicià ahir la seva singladura i l’informe que ara presenta té per finalitat donar-ne a conèixer els eixos vertebradors dels més de 300 actes programats de manera conjunta amb els comerciants de la Ciutat amb la voluntat de reco-nèixer el pes específic que té el nostre comerç tant pel seu volum de negoci i pels llocs de treball que ge-nera, com per la seva incidència en la integració ur-bana i en la configuració d’un model de ciutat; que en l’àmbit del comerç, el model Barcelona pressuposa una convivència i un equilibri entre els diferents for-mats comercials i, a partir d’això, Barcelona s’ha
es-forçat a fomentar l’associacionisme comercial en vista de les dimensions que té el seu comerç petit i mitjà, a buscar també la internacionalització i a aconseguir per al seu comerç una grandària que li permeti ser competitiu en relació a altres formats comercials, una internacionalització com a element de captació de di-ners procedents d’altres indrets ja sigui a través del turisme, ja sigui exercint com a capital no tant sols de Catalunya, sinó també a escala de l’Estat i de la Me-diterrània.
Explica que tal Any es dedicarà a promocionar el comerç com a font de riquesa, sostenibilitat, convi-vència, integració social i cultural, amb diverses me-sures i actuacions; que es preveu la redacció d’un codi ètic de funcionament del comerç a la nostra ciu-tat, i de la seva relació amb els ciutadans i ciutada-nes, a escala tant general com dels mercats; que al-tres eixos d’actuació d’aquest any temàtic són el reconeixement del prestigi social de la professió de comerciant tan arrelada a la nostra ciutat des de la seva fundació, la promoció d’eines de competitivitat en la gestió comercial amb la incorporació de les no-ves tecnologies i amb la cooperació empresarial, la innovació i la qualitat com a elements imprescindibles per a qualsevol sector econòmic que vulgui continuar mantenint el seu pes i importància durant aquest se-gle, i la promoció de l’associacionisme, tant territorial, a través dels eixos comercials, com sectorial, a través dels diversos gremis; que es vol que en tal any hi hagi una participació exhaustiva de tots els formats comercials i de les institucions que actuen en la Ciu-tat; i que, en definitiva, aquest Any del comerç perse-gueix enfortir la marca Barcelona, en aquest cas en l’àmbit del comerç.
La Sra. Fandos anuncia que el Grup de Conver-gència i Unió dóna suport a les actuacions programa-des en l’Any del comerç, en el qual s’hi ha de veure una mostra de la importància de tenir una societat ci-vil activa que, a través de l’associacionisme comer-cial, demanà la declaració de 2005 com a Any del co-merç i ara proposa unes actuacions que el seu Grup valora positivament.
La Sra. Mejías recorda, d’entrada, que l’Any del co-merç respon a una iniciativa nascuda de les organit-zacions de comerciants de la nostra ciutat que va re-bre el suport de tots els Grups municipals en aquest Plenari; i que en la festa Barcelona Shopping Line es presentà un programa molt extens que comprenia més de 300 activitats que li hauria agradat haver po-gut valorar en el seu conjunt.
Li sembla que impulsar la promoció comercial, tant interior com exterior, a través d’un any temàtic és una bona iniciativa, però observa que l’informe li planteja una sèrie de qüestions que desitjaria que li fossin aclarides, entre altres:
a) Com es comunicarà el projecte als diferents sec-tors i, especialment, com es procurarà atraure els compradors dels nostre entorn més immediat cap a l’oferta de grans marques existents a la Ciutat en aquest moment.
b) Com s’ha pensat la participació en l’any temàtic del comerç que resta fora de les organitzacions co-mercials que l’han impulsat, és a dir, fora dels eixos comercials i de les rutes turístiques.
c) Si s’ha previst la publicació de guies o itineraris de locals comercials emblemàtics o significatius.
d) Donat que Barcelona té el privilegi de poder fusi-onar les rutes turístiques amb les comercials, com es pensa fer el projecte de promoció de Barcelona com a capital comercial del sud d’Europa.
e) Si les Jornades europees de comerç que es pre-veu organitzar serviran per a col·laborar o per a esta-blir relacions amb els diferents models de gestió d’al-tres ciutats europees com París, Londres o Roma, que tinguin associacions similars a Barcelona Co-merç.
Expressa, a continuació, la seva preocupació per-què ni en la web de Turisme de Barcelona, ni en la de Foment de les Arts Decoratives no consta cap refe-rència als actes programats en relació a l’Any del co-merç inaugurat ahir.
La Sra. Blasco destaca que en l’acte inaugural de l’Any del comerç que tingué lloc ahir a la tarda es traspuava la il·lusió del col·lectiu comercial davant una iniciativa sorgida d’ell mateix, però entomada amb molta força per l’Administració municipal; que el nostre comerç està implicat en la construcció de la Ciutat en els seus vessants social, econòmic i urba-nístic segons un model de ciutat mediterrània amb barreja d’usos, que a la nostra ciutat es tradueix en els eixos comercials; que s’obre un any per a treballar l’urbanisme comercial, la imatge del comerç i la histò-ria de Barcelona a través del seu comerç, i així es farà amb projectes innovadors i atractius, amb projec-ció internacional; i que tal any servirà per a expressar i renovar el compromís del comerç amb la Ciutat i de la Ciutat amb el comerç com a font creadora d’ocupa-ció, de riquesa, de socialització i de comunitat i a com a font vertebradora de la vida quotidiana dels nostres barris.
La Sra. Rojo expressa al satisfacció del Grup So-cialista per la celebració de l’Any del comerç, que re-cull la llarga tradició comercial de Barcelona i la feina feta fins ara i projecta continuar-la fent amb sentit de futur.
Comenta que el comerç de Barcelona està íntima-ment relacionat amb la Ciutat, de manera que la xar-xa comercial i els nostres carrers i barris es confor-men mútuaconfor-ment, perquè el comerç caracteritza el
model de ciutat que volem, una ciutat per a viure i per a treballar, una ciutat per a comprar i per a passejar, en definitiva, una ciutat complexa; que la interacció entre la ciutat i el comerç és dinàmica, perquè hi ha una relació entre la transformació de la Ciutat i la transformació del comerç, que no és pas idèntica a totes les ciutats, i a Barcelona això s’ha fet d’una ma-nera singular, en la qual ambdós processos han anat junts fins al punt que avui la identitat comercial de la Ciutat té molt a veure amb la identitat de transforma-ció urbana i a l’inrevés: per això, es pot afirmar que Barcelona gaudeix avui d’una oferta comercial plural, variada, competitiva, distribuïda per tota la Ciutat i que s’explica perquè el seu comerç s’ha renovat, ha incorporat noves tendències, s’ha associat per afron-tar els reptes de futur i ha sabut trobar noves formes d’integració en la convivència ciutadana, perquè l’ur-banisme comercial ha incorporat conceptes com el dels eixos comercials (que fa quatre anys es reduïen a Barnacentre i poca cosa més, mentre que avui en tenim divuit) ha dissenyat zones de vianants i mobilia-ri urbà; que els comerciants han sabut trobar formes d’integració en la vida ciutadana a través de la seva participació en les festes majors, en les cavalcades dels Reis, en el Carnestoltes, i de la seva contribució als consells sectorials; que, en definitiva, avui el co-merç urbà té un paper molt important en la riquesa i en l’atractiu de Barcelona com a ciutat per a viure-hi i treballar-hi, com a centre metropolità de compres i com a ciutat de compres internacional.
Confia que l’Any del comerç posi en relleu la vincu-lació singular entre la Ciutat i el comerç, reforci el compromís i l’aportació del comerç i la seva voluntat de renovació i de servei, i doni un bon impuls al desig de continuar treballant conjuntament i de consolidar la vitalitat i el dinamisme del binomi comerç-ciutat.
El Sr. Portabella agraeix el suport expressat per tots els Grups municipals a un any temàtic i a uns es-deveniments que han de servir per a enfortir la Ciutat i el seu comerç, tot precisant que la tasca principal duta a terme per la regidoria al seu càrrec ha estat la d’anar vertebrant la idea original i les diverses activi-tats programades en diversos grups que permetin oferir una visió polièdrica de la realitat amb un sentit del ritme perquè és erroni plantejar preguntes fora de temps tant si és abans com si és després, i la capaci-tat de saber quin és l’element que cal resoldre en cada moment és la que porta a l’èxit o al fracàs d’una política i així anticipar-se massa és un error i deixar escapar l’oportunitat de resoldre una dificultat en el moment escaient també ho és, sobre tot quan l’alian-ça entre comerciants i l’Ajuntament per a tirar enda-vant l’Any del comerç consisteix a no copiar, sinó a crear partint de l’estudi d’allò que es fa en altres in-drets, però sense transportant-lo aquí de manera idèntica, perquè això no serveix, sinó que cada cop que s’afronta un repte, cal procurar primer incorporar més coneixement del que ja es té i després prendre la decisió pertinent.
social dels diferents barris: en conseqüència, recoma-na a aquelles regidores que han expressat algurecoma-na preocupació perquè no tenen resposta a coses que passaran d’aquí a uns mesos, que no pateixin perquè es resoldran quan pertoqui.
La Sra. Mejías demana al Sr. Portabella que no prejutgi els sentiments del seu Grup sobre l’Any del comerç; i observa que com a regidora de l’oposició té tot el dret a formular-li totes les preguntes que cregui necessàries, i ell té l’obligació de respondre-les; que el sistema d’imitació o d’aprendre de l’experiència d’altres ciutats és tan vell com la Barcelona romana a la qual el Sr. Portabella fa referència quan parla de la història comercial de la Ciutat; i que el comerç de la Ciutat necessita millors serveis, més seguretat i menys fiscalitat i això és responsablitat del Sr. Portabella.
El Sr. Portabella demana a la Sra. Mejías que no es neguitegi perquè els diferents punts pendents de resoldre no es poden quedar tots tancats en l’Any del comerç, sinó que, com saben també els comerciants, cal anar abordant les diferents dificultats per tal de millorar la situació de planificació, i resoldre aquelles que es puguin: és a dir, no es pot pretendre que al fi-nal d’aquest Any del comerç tot sigui una bassa d’oli. Agrega que probablement l’equip de govern governa perquè no es dedica a enganyar la gent fent-li veure que pot resoldre problemes de caràcter estructural en un sol any, sinó que procura generar confiança afron-tant els problemes amb un estat anímic que facilita la solució de les coses en igualtat de condicions, i, a més, aprofita l’ocasió de l’Any del comerç per fer un esforç qualitatiu i quantitatiu superior al d’un any nor-mal, de manera que en tal any es crearan uns fluxos positius que ajudaran a resoldre la realitat comercial de la Ciutat, dels districtes, dels barris, dels gremis, dels eixos territorials i del comerç difús.
2. Programa municipal per a la gent gran 2006-2010.
El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, presenta aquest informe que té per objecte exposar els trets bàsics del Programa municipal per a la gent gran 2005-2010 dient que l’objectiu d’un envelliment digne, actiu i saludable amb drets d’accés a una atenció de qualitat en cas de dependència és una de les finali-tats cabdals de les polítiques municipals de serveis a les persones; que la ciutat inclusiva i solidària, fixada com una de les prioritats de l’equip de govern, passa indefugiblement per una resposta activa i convençu-da a les necessitats i a les expectatives de la gent gran; que com s’ha dit sovint, la consideració que re-ben les persones grans mesura la qualitat ètica i de-mocràtica d’una societat; i que, des de fa molts anys, aquest Ajuntament ha anat construint i enfortint un compromís de treball per a i amb les persones grans i el programa que ara presenta referma tal compromís i el projecte cap el futur.
Tot seguit, referint-se breument als tres grans blocs en què s’estructura tal programa, els perfils de la gent gran de la Ciutat, l’oferta de serveis, l’evolució dels principals indicadors d’activitat, les propostes de lí-nies de treball i d’accions concretes, i parlant primer de la realitat social sobre la qual cal operar, explica que a Barcelona viuen actualment unes 332.000 per-sones grans i una projecció de futur estima aquest nombre en les 355.000 en l’any 2015; que el pes rela-tiu de les persones grans a la Ciutat se situa en el
21% de la població; que després d’un fort increment en la dècada dels anys noranta, l’índex d’envelliment, que mesura el nombre de persones grans en relació a la població infantil, s’ha estabilitzat al llarg dels dar-rers cinc gràcies a una població nouvinguda, princi-palment jove, i a una certa repuntada de la natalitat; que l’increment, en tres anys, de l’esperança de vida en el període comprés entre el 1991 i el 2004 s’ha traduït en el fet que avui a Barcelona viuen més de 90.000 persones que tenen més de 80 anys; que ac-tualment a la Ciutat hi ha més de 83.000 persones grans que viuen soles, una gran majoria –66.000– de les quals són dones i d’edat avançada, ja que més de 45.000 tenen més de 75 anys; que si es mira la distri-bució autonomia/dependència, hi ha unes 220.000 persones grans completament autònomes per a rea-litzar les activitats de la vida diària i 45.000 afectades de dependència en alguna dimensió de les activitats bàsiques; i que en el terreny dels ingressos, hi ha 123.000 persones grans amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional i en el nucli de la vulne-rabilitat econòmica n’hi ha unes 9.000, que són per-ceptores de pensions no contributives en una quantia d’uns 300 euros al mes.
Tocant després l’oferta de serveis, informa que el catàleg municipal de serveis per a la gent gran agluti-na 22 serveis estructurats en cinc eixos:
El primer eix, els serveis de participació social que constitueixen un entramat d’espais de participació es-tructurats en la doble escala de ciutat i de territori, per tal de vehicular necessitats i expectatives, i d’implicar el teixit associatiu de la gent gran.
El segon i el tercer eix estan formats pels serveis de promoció social i acció comunitària que se situen de ple en la dimensió afectiva, creativa i relacional que travessa la vida quotidiana de la gent gran, i són serveis orientats a dinamitzar relacions d’intercanvi i amistat, d’autoestima, sociabilitat, lleure, formació i implicació activa en la comunitat, és a dir, a fer possi-ble, en síntesi, una ciutadania gran, activa, cívica i compromesa en la construcció d’una ciutat solidària, convivencial i intergeneracional.
El quart i cinquè eixos, els formen els serveis d’atenció social a les persones grans: l’atenció primà-ria que orienta i dóna suport a les persones grans amb dependència mitjançant un conjunt de recursos que els permeten seguir desenvolupant la seva vida diària en el seu entorn més proper; i l’atenció especi-alitzada, que implica un suport assistencial d’intensi-tat variable en funció del procés de pèrdua d’autono-mia de les persones grans.
Destaca que durant els últims anys, aquest Ajunta-ment ha fet un esforç remarcable en l’expansió dels serveis de promoció i d’atenció social i en l’impuls de les dinàmiques de participació i acció comunitària de la gent gran i així el 2005 més de 37.000 persones grans fràgils van ser ateses en serveis municipals de proximitat, més de 4.000 en serveis especialitzats, unes 159.000 participaren en l’oferta municipal d’acti-vitats socioculturals, i 325 entitats tingueren represen-tació en els consells de participació.
vincula-des a l’impuls del model de l’envelliment actiu i salu-dable, mentre que les altres dues estan enfocades a l’enfortiment dels serveis de proximitat i residencials per tal d’atendre les persones grans amb dependèn-cies o en risc d’exclusió social; que les accions mar-quen nous reptes i la formalització i seguiment de compromisos adquirits i van des de l’ampliació del Consell Assessor de la Gent Gran i el compromís de celebració de la segona Convenció de la Gent Gran de Barcelona, fins a l’enfortiment del Programa “Viure i Conviure” o la posada en marxa de nous projectes d’habitatges compartits, passant per la millora de l’ac-cés a la targeta rosa i les seves prestacions o per l’elaboració d’un pla director de casals i espais muni-cipals de gent gran que concreti, districte per districte, el calendari d’incorporació al nou model de casal actiu intergeneracional i obert a barri, o des de l’am-pliació del nou model d’atenció domiciliària i tele-assistència que ha d’arribar a 13.000 i 25.000 perso-nes grans respectivament a finals de 2007 fins al seguiment de l’acord d’equipaments amb la Generali-tat que els propers anys ha de dotar Barcelona de 2.500 noves places públiques de residència i 400 d’atenció diürna; que el pressupost del Programa ha crescut de manera sostinguda amb un increment glo-bal del 19% enguany; i que en el futur immediat les lleis de serveis socials i de promoció de l’autonomia personal i protecció de la dependència, que han d’aprovar respectivament el Parlament de Catalunya i de l’Estat, i el Consorci de Serveis Socials i les trans-ferències a l’Ajuntament han de dibuixar un marc de finançament enfortit d’un model universal amb què l’Ajuntament pugui gestionar des de la proximitat el conjunt de serveis.
Acaba posant en relleu que el programa és fruit d’un ampli procés d’implicació, que vol agrair de ma-nera molt explicita, dels professionals dels diferents àmbits municipals, dels deu Districtes i de les entitats que conformen l’ampli i dinàmic teixit associatiu de la nostra gent gran, ha estat presentat també a tots els Grups municipals i validat per la Permanent i pel Ple-nari del Consell Assessor de la Gent Gran i pels Con-sells de Gent Gran dels Districtes i és, doncs, expres-sió d’una manera de fer compromesa amb la participació i reconeixedora de les aportacions de tot-hom.
El Sr. Forn expressa, d’antuvi, l’acord del Grup de Convergència i Unió amb la primera part del Progra-ma en debat, perquè valora molt positivament la diag-nosi que s’hi fa i les dades que conté i que ajuden a conèixer l’abast de la situació per a orientar les políti-ques adreçades a la gent gran, que constitueixen un dels grans reptes per als propers anys; però vol fer notar, pel que fa als ingressos, que 123.000 persones grans disposen d’uns ingressos inferiors al salari mí-nim interprofessional i hi ha 9.000 receptores de pen-sions no contributives per una quantia inferior als 300 euros, i, pel que fa a les dependències, que unes 45.000 persones grans estan afectades per algun ti-pus de dependència.
Entrant, després, en el contingut del Pla avança que el seu Grup en comparteix en línies generals, però ha de fer dues reflexions:
1a) que hi troba a faltar la concreció, perquè alguns dels objectius desenvolupats en les diferents línies estratègiques li semblen massa vagues i així: es par-la de potenciar el Programa “Viure i Conviure”, però
sense marcar cap objectiu a pesar que tal programa entre el 2003 i 2004 només es va ampliar en 12 per-sones; també es parla d’explorar i posar en marca un nou programa d’habitatges compartits sense fixar cap indicador avaluable; pel que fa als plans de desenvo-lupament comunitari, a més de dir que es promourà la implicació activa de la gent gran, caldria prendre el compromís de desenvolupar plans d’aquest tipus a tots els Districtes, perquè a hores d’ara el Districte de l’Eixample no en té cap en marxa; pel que fa a l’aten-ció domiciliària, el seu Grup ha expressat reiterada-ment la necessitat de consensuar i definir els serveis inclosos dins aquest concepte, per tal de poder-ne fer un seguiment acurat dels objectius fixats i, tanmateix, té la impressió que tals serveis estan condicionats pel nombre de persones a atendre; es parla de promoure la millora integral de les condicions d’habitabilitat sen-se oferir tampoc cap indicador, a pesar que, sen-segons les estadístiques a les quals ha tingut accés, el 2001 es varen arranjar 340 habitatges i el 2003 només 243; es parla, també, d’ampliar el programa “Respir” d’oferta de places residencials públiques orientades a donar suport a les famílies cuidadores de persones amb dependències, però no es quantifica aquest ob-jectiu; i es fa també esment a l’assumpció, a partir de 2007, de la transferència de competències en el ter-reny de l’atenció especialitzada de segon nivell, però curiosament en els Estatuts del Consorci de Serveis Socials, que es debatran en un altre punt de l’ordre del dia d’avui, no hi ha cap referència a aquesta qüestió.
2a) que a la vista de l’avaluació del grau de compli-ment de l’anterior Programa municipal per a la gent gran 2001-2003, que no es pogué fer fins l’any pas-sat, en la qual es pogué comprovar que alguns dels equipaments tutelats per a gent gran, concretament els del carrer Concili de Trento o de la Via Favència, que havien d’entrar en servei el 2003 no arribaran a fer-ho fins al 2005, mentre que avui encara estan pendents d’entrar en funcionament tres de les deu re-sidències iniciades quan Convergència i Unió gover-nava la Generalitat, de manera que no es compliran els terminis fixats per la Consellera de Benestar i Fa-mília, s’ha de demanar un esforç perquè el programa nou presentat no quedi només en lletres, sinó que s’arribi a complir.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que més de 335.000 barcelonins i barcelonines superen els 65 anys i a la Ciutat cada cop hi ha més gent gran, afor-tunadament amb una major esperança de vida; que això és un dels grans èxits de la societat moderna, però és, alhora, també un dels grans reptes de les Administracions, que tenen l’obligació de garantir a la gent gran una millor qualitat de vida i la possibilitat de poder viure amb la dignitat que es mereix; i que, tan-mateix, la gent gran no és una prioritat per al govern municipal, perquè no ha estat capaç de complir l’an-terior Programa municipal per a la gent gran i avui en presenta un altre de clarament insuficient.
d’atenció sociosanitària; i que en l’anterior pla no hi havia res sobre famílies cuidadores i el manteniment del desequilibri de recursos existents entre els dife-rents districtes.
Referint-se després al programa que s’acaba de presentar, considera que s’ha presentat amb retard, tres anys després de les darreres eleccions munici-pals; que és poc ambiciós i la majoria de les seves mesures no es podran aplicar en el present mandat; que en relació a la gent gran activa, s’hauria d’assu-mir el compromís d’implantar un casal i un centre de serveis socials a cada barri, cosa que no hi figura a pesar de les demandes dels assistents socials i la llis-ta d’espera existent; que en el Programa “Viure i Con-viure” no hi ha cap novetat, sinó una nul·la celeritat en el seu desplegament; que tampoc no es concreten les pràctiques intergeneracionals, ni el desenvolupa-ment del pla del voluntariat; que en relació a la gent gran depenent, es torna a proposar la creació de les mateixes places proposades fa un any en aquest Ple-nari, malgrat haver-se reconegut uns dèficits, que en la seva opinió són més grans, de 3.749 places de re-sidència i de 907 places de centre de dia i una llista d’espera superior als nou mesos; que no hi ha cap garantia que s’arribin a fer les 1.200 places de resi-dència que es pretén crear per al 2007; i que hi ha retards en l’entrega dels corresponents solars i, d’al-tra banda, el procés de construcció i posada en fun-cionament d’una residència sol durar uns dos anys.
Insisteix que no estan entregats encara els solars per a les residències de Can Ferreró i altres com els de Benavent, Empordà, Pere Virgili, del camí Vell del Coll, de Pare Claret, porten retard; i que s’ha demorat l’entrada en funcionament de les residències de Llull i Font Florida, que seran inaugurades les properes set-manes, i la del carrer de Siracusa està encara en construcció.
Creu, en conclusió, que els incompliments s’a-cumulen i no hi ha un pla veritable per a resoldre el col·lapse existent amb nous equipaments ni amb la concertació de places, mesures que haurien d’anar acompanyades d’una atenció domiciliària i d’una teleassistència universal, de l’ampliació del programa “Respir”, de més habitatges amb serveis, d’una aten-ció especial envers aquelles persones grans que viuen en edificis sense ascensor o que són víctimes de maltractaments, per tal de fer possible, cosa que el Programa presentat no fa, que la nostra gent gran visqui amb la seguretat, amb la dignitat que es me-reix, i pugui viure, si ho vol i pot, a casa seva, perquè compta amb el suport d’aquest Ajuntament.
La Sra. Vallugera, després d’avançar que el pro-grama en debat compta òbviament amb el suport del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, diu que el fet que a Barcelona cada cop hi hagi més gent gran perquè puja l’esperança de vida i es donen una sèrie de condicions que fan que l’envelliment es pugui produir, és una bona notícia, si bé exigeix que les Ad-ministracions posin els recursos necessaris per a atendre aquestes persones; que els principis rectors del programa presentat parteixen de l’accessibilitat als serveis, de l’autonomia personal, del reconeixe-ment de les diferències, de la participació activa, dels criteris de comunitat i proximitat, de la intergeneracio-nalitat, de la transversalitat, de la xarxa i de la innova-ció per tal que des de la dimensió individual i comuni-tària de les trajectòries de cadascuna de les persones
grans, Barcelona pugui enriquir-se com a ciutat: aquest és un dels motors del programa que considera les persones grans, més enllà de les assistències que cal donar-los, com una de les grans riqueses de la nostra societat, ja que poden actuar com a mediado-res i són dipositàries de tota una trajectòria, d’una cultura de vida i d’uns coneixements dels quals tota la societat pot ser receptora.
Diu, en conclusió, que el seu Grup agraeix com està redactat el programa en debat i la sensibilitat de posar damunt la taula la situació complicada que vi-uen les famílies cuidadores de persones amb depen-dència i que té un gran biaix de gènere, i la necessitat d’incorporar instruments que facin compatible la cura de les nostres persones grans amb dependència con-ciliant-la amb la vida d’aquelles que les cuiden, que habitualment solen ser dones en una gran majoria dels casos: per tant, la Ciutat ha de resoldre els pro-blemes tant d’un col·lectiu com de l’altre.
El Sr. Mascarell expressa també el suport i la priori-tat que dóna el Grup Socialista al programa que s’ha presentat, tot subratllant que més gent gran i una ma-jor esperança de vida volen dir tenir una ciutat més rica; que la qualitat de vida de la gent gran és justa-ment l’indicador de com avança una ciutat; que, tan-mateix, una bona part de la qualitat de vida de la gent gran està lligada amb les polítiques estatals i autonò-miques que en configuren alguns elements bàsics, com són les pensions de vellesa, de viduïtat, d’invali-desa, però al costat d’aquests factors fonamentals hi ha les polítiques de proximitat que pot desenvolupar aquest Ajuntament.
Destaca, en aquesta línia, que el Programa en de-bat explicita un conjunt de línies estratègiques i d’ac-cions vinculades a una major participació de la gent, a la creació de mecanismes de promoció social, amb programes de formació, d’entreteniment, d’exercici de la pròpia memòria viscuda o de bon veïnatge, a políti-ques de proximitat i d’atenció domiciliària, a la millora de la xarxa de serveis i equipaments i a una millora del finançament que s’ha incrementat un 20% l’últim any, fet que és una prova palpable d’una política pro-fundament seriosa; que si tal programa es desenvolu-pa com està previst, s’haurà posat damunt la taula una cultura de tractament de l’envelliment de les per-sones grans basada en el doble criteri de l’envelli-ment actiu, entès en el sentit d’oferir unes majors oportunitats de participació en la salut, en el benes-tar, en la seguretat, en la solidaritat, i de l’envelliment digne per a les persones més fràgils; i que, en definiti-va, s’està posant damunt la taula un model universalitzador dels serveis de l’Estat del benestar per tal que la vellesa sigui una etapa plena per a totes les persones, de manera que Barcelona serà una ciu-tat avançada en la mesura que aconsegueixi que això sigui així.
El Sr. Gomà, després d’agrair el suport rebut i la voluntat i l’interès del conjunt dels Grups municipals a continuar treballant en les polítiques de gent gran, contesta les reflexions que s’han fet, sobretot per part dels Grups de l’oposició dient:
que ja s’han pres o que s’estan elaborant apunten en la bona direcció, com és el cas, per exemple, de la compatibilitat de la pensió de l’assegurança obligatò-ria de vellesa o invalidesa (SOVI) amb la pensió de viduïtat –que tindrà efectes importants en les rendes d’un nombre relativament gran de persones amb ren-des baixes–, o de la llei de prestacions econòmiques d’assistència social que està elaborant el Parlament de Catalunya i que garantirà d’aquí al 2010 que cap perceptor de rendes de Catalunya estigui per dessota de l’índex de suficiència de rendes que marca l’acord de competitivitat de Catalunya, si bé caldrà anar tre-ballant perquè el conjunt de prestacions contributives de la Seguretat Social se situïn totes al nivell o per damunt del salari mínim interprofessional; en tot cas, l’Ajuntament procura que els elements de vulnerabili-tat no es materialitzin en situacions d’exclusió social, a través del seu ventall de prestació de serveis, tant de promoció social com d’atenció social de proximitat oferint un accés prioritari a tals serveis a aquelles persones que tenen rendes més baixes, i articulant les polítiques de promoció amb les polítiques d’aten-ció de proximitat, com és el cas de l’experiència dels menjadors socials de gent gran en els casals munici-pals, la qual s’anirà estenent al conjunt dels districtes; b) que respecte a la manca de concreció que s’ha trobat en el Programa, cal advertir que un document a cinc o sis anys vista ha de mantenir un cert equilibri evitant caure en una abstracció excessiva i en la im-possibilitat de poder fixar a priori uns objectius molt concrets que després s’han d’anar desplegant en el procés de definició de cadascun dels serveis i així serveis com “Viure i conviure”, “Banc del temps”, “Banc solidari”, o els casals de gent gran, compten ja avui amb programes específics ja discutits en la Per-manent o en Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran o a escala de Districte;
c) i que davant els incompliments o retards que s’han assenyalat, vol fer notar el bon ritme de compli-ment dels objectius previstos en aquells programes que són competència municipal i, així, en dos anys, el nombre de persones ateses ha passat de 6.000 a més de 8.000 en els d’atenció domiciliària, de 3.600 a 8.000 en els de teleassistència, i de 157 a 651 en els d’habitatges municipals per a gent gran; mentre que en aquells programes que no són de competència municipal es mira de comprometre el Govern de la Generalitat en programes que siguin tan ambiciosos com sigui possible.
PART DECISÒRIA a) Ratificacions
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 13 de març de 2006, que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estal-vis de Catalunya l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri-as, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 de febrer de 2006 (S1/D/2006 630), que concedeix a Foment
de Ciutat Vella, SA, una bonificació màxima del 95% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·la-cions i obres per a l’ampliació i reforma de l’edifici de Can Ricard per a destinar-lo a complex esportiu amb piscina.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 24 de febrer de 2006 (S1/D/2006 778), que atorga la Medalla d’Honor al Mèrit, en la seva categoria de bronze, als membres del Servei de Prevenció i Extinció d’Incen-dis i Salvament que figuren en la relació adjunta, per raó de la prestació de serveis durant vint-i-cinc anys de forma ininterrompuda i sense cap nota desfavora-ble en els seus expedients personals.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens ante-riors.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 2 de març de 2006 (S1/D/2006 956), que aprova el Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Auto-ritat Portuària de Barcelona, que té per objecte garan-tir el compliment i desenvolupament del previst en el Pla d’emergència interior del Port de Barcelona.
El Sr. Villagrasa creu que aquest Conveni respon a un fi necessari, el Pla d’emergència interior del Port de Barcelona, però no està convençut dels seus as-pectes econòmics perquè aquest Ajuntament posa a disposició del Port de Barcelona els efectius del Ser-vei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament i, per tant, en la seva opinió, l’Autoritat Portuària hauria d’assumir uns majors compromisos en els costos d’inversió, manteniment i formació, tanmateix només s’hi preveu un repartiment de costos fins a una xifra màxima, sobrepassada la qual, la resta haurà de ser assumida per aquest Ajuntament: per tant, el seu Grup opta per abstenir-se.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
La Sra. Esteller avança el vot favorable del seu Grup, però en tractar-se d’un solar sotmès a un pro-cés d’expropiació, demana que es garanteixi el reallotjament dels afectats i es doni resposta al con-veni que els veïns proposaren, perquè cal satisfer tots els drets dels afectats, siguin propietaris o arren-dataris d’habitatges o de locals de negoci.
El Sr. Cuervo agraeix el vot favorable de tots els Grups en un dictamen en què queda ben palès el compliment dels compromisos adquirits.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
8. Cedir gratuïtament, de conformitat amb els arti-cles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens lo-cals, de 17 d’octubre de 1988, al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, d’acord amb les previ-sions del conveni de col·laboració signat el 28 de ju-liol de 2005, la parcel·la 1 del Projecte de repar-cel·lació de l’àmbit C-2 de la Modificació del Pla General Metropolità en el Front litoral i marge dret del riu Besòs, grafiada en el plànol annex, per a la cons-trucció d’habitatge protegit en règim de lloguer; sot-metre l’expedient a informació pública durant un ter-mini de trenta dies; i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir-la per aprovada, formalitzar la cessió en escriptura pública, amb la preceptiva reper-cussió de l’impost del valor afegit a càrrec del cessio-nari, inscriure-la en el Registre de la Propietat, i facul-tar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.
9. Aprovar la participació de l’Ajuntament de Barce-lona a l’Institut BarceBarce-lona d’Estudis Internacionals, Fundació Privada. Acceptar els Estatuts de l’esmen-tada fundació. Designar la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, regidora ponent de Participació Ciu-tadana, Solidaritat i Cooperació, com a representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat i a la Co-missió Permanent d’aquesta fundació; i facultar-la per a la formalització dels tràmits adients per a dur a ter-me l’efectivitat d’aquest acord.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
10. Resoldre les al·legacions presentades en el pe-ríode d’informació pública a l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, en el sentit i termes que figuren en l’informe que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït; i aprovar definitivament l’Ordenança esmentada.
El president de la Comissió de Presidència, Hisen-da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, explica que aquesta Ordenança és un instrument cabdal per a la modernització de l’Administració municipal i ha estat sotmesa a un ampli procés de difusió durant la fase d’informació pública, en la qual fou tramesa a més de 700 entitats i persones i es van rebre cinc al·le-gacions i més de 60 propostes que han comportat mi-llores importants en aquesta normativa, especialment en el vessant de les garanties; que s’hi ha recollit de manera no literal, però sí conceptual, les propostes del Grup del Partit Popular i també les aportacions dels col·legis professionals i els suggeriments de l’Agència de Protecció de Dades de Catalunya i del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya i CAT SET; així com les recomanacions de la Universi-tat Oberta de Catalunya pel que fa al software lliure a fi que la web municipal sigui navegable amb els navegadors de codi obert i no hi hagi una
dependèn-cia de software propietari, la presentació dels docu-ments es pugui fer en els formats internacionals es-tàndards i que l’Ajuntament cedeixi a la comunitat el software desenvolupat en matèria d’administració electrònica; i que, en definitiva, la nova Ordenança resulta adequada per al desenvolupament i la implan-tació de la web com un servei públic i per a la realit-zació de tràmits per internet, que farà un salt enda-vant els propers mesos.
La Sra. Ortega avança que els membres del seu Grup no poden donar suport a aquesta Ordenança, perquè no respon a les expectatives creades ni a les necessitats de la societat barcelonina, que cada cop està més preparada i demana més serveis, i perquè defensen un model diferent del model administra-tivista i continuista que presenta el govern municipal i en el qual el sistema de relació amb el ciutadà conti-nua compartimentat en diversos interlocutors a pesar que aquesta no és una manera de treballar amb lògi-ca digital i comporta que el ciutadà hagi de continuar fent un peregrinatge, ara virtual, a través de l’Admi-nistració, de manera que en comptes de convertir-se en un instrument eficaç, pot acabar dilatant el proble-ma en el temps sota una aparença de modernitat.
Continua dient que veuen la nova Ordenança com un cúmul de bones intencions, però amb un contingut confús de difícil comprensió i aplicació, mentre que, d’altra banda, s’hi presenta una forma pròpia de co-municació amb el ciutadà oblidant tota preocupació per l’administració única; i que reiteren la seva preo-cupació per unes mesures que cal aplicar pa-ral·lelament a fi que les noves eines siguin realment integradores, és a dir, la millora de la capacitació del ciutadà, de les infraestructures i els recursos, i a la formació del personal; i que, en definitiva, l’Ordenan-ça es limita a traslladar la gestió tradicional a la xarxa i, per tant, comporta el desenvolupament d’una mala administració sigui presencial o virtual.
La Sra. Esteller considera que la nova Ordenança respon a la necessitat d’implantar cada vegada més la societat de la informació en les Administracions pú-bliques ja que la gent ha modificat els seus comporta-ments, valora molt més el temps i vol fer gestions rà-pides i demana organitzacions més obertes, flexibles, interconnectades, orientades al funcionament de la xarxa i amb capacitat de reacció immediata i, per tant, cal facilitar-li la relació amb l’Administració; i que tal Ordenança té transcendència per a assolir la ple-na implantació de l’administració electrònica en aquest Ajuntament, per a augmentar l’eficàcia de la gestió municipal i per a millorar el serveis que s’ofe-reixen als ciutadans.
