Zoo Club Barcelona. Any 6, núm. 19 (1992)

En plena acción,

necesitas la película

FUJICOLOR SUPER

G

200.

Por

su

sorprendente

nitidez

y

sus

brillantes

colores, tus fotos

causarán

un

impacto

duradero. Para triunfar,

confía

en

el reto de la

~~>,~,.,.. ~

calidad FUJICOLOR.

~'~

§u'tJ

"

~

<

I

I

~

o

~

I

I

Q

~

D

es del darrer número d'aquesta

revista. dedicat a la comme-moració delCernenan del Zoo.

han tingut lloc esdeve mments

importants per a la IIria rle la

lnsnrucró EI me, cabdal

éo

sens

dubte. lopnó per a articular un nou

Parc amb leo e,pèelel mat mes al

sector Dlagollal· \Ial. I.al maten

telllpl. mantenir per a les eopèClC5 de terra lacrual recinte de la Ciutadella. mrorporanr-lu profundes modifica-Clon, I nullore- al llarg dels propers

deu a dotze anvs L anv 1993 e,

dedicarà a planificar i proJecuu

ambdues actuacions. amb la Idea de comellçat a executar-les ram 199-+.

Un altre fer important ha estai la polèmica desfermada sobre cifutur de l'orca l.hsses, Davant d'informacions I

comcntan- lla sempre contrastats.

hem preferir manternr tina actitud

prudent, negant-nos a enn ar ell

polèmiques. algunes vegades

interessades. Conrranament, I en base a la responsabilitat qlle ens confereix terur cura de l'animal, ens hem gmat per criteris científics tendents aassolir clmajor benestar I seguretat, tant per

a larnmal com per a lespèc.e I

Iecosistema. Per dl\Ò seguint les recornanacron- de la COIlU"IÓ rècruca

mrernactonal convocada a leíecre

s ha decidn mternar concertar amh un cerure e-rranger el de-plaçarnenr temporal ci l hs-e- a unes mstal

la-Clons més àmplies i amb campan: la

darumals de la seva eopèCle. fill, que

puguI tornar a unes mstallacions

adequades a Barcelona. al nou Pare

mano

Finalment. voldria destacar

I"espec-racular augment que durant lan.

pas"lt I el que parlem d'aquest s'ha

donar entre els membres del Zoo

Cluh L'anv pasoat es sobrepassà per

primer cop la viíra de 12.000

passaports (entre individuals i

familiars]. I enguam la xifra seguei.\ creixent. Atots, doncs. l'agr31ment del Zoo per la confiança fidelitat i SUpOlt.

Aquest és elmillor estímul per a

treballar per Ull zoo cada cop més

modern i de més qualitat.

Enric Mas Gerent

SUMARI

D

EDITORIAL

SUMARIO

EI

ELS NOSTRES

ANIMALS

a

NOU PROJECTE

11

FAUNA CATALANA

r.tI ESTRATÈGIES DE

... SUPERVIVENCIA

m

INFORME

m

ADOPCIONS

li

NOTICIES

~

EIpareZool~ie de Barcelona és

membre de la Unió Internacional

~r alaConservació delaNatura i

els Recursos Naturals

Directar

Ferran Casio

Reclacció

Joseolluis Melero Eulàlia Bohi~as Rafael Cebnón Jordi Fàbregas Joaquim Lacueva Monel Areslé

Documenlació gràfica

Arxiu Zoo

Consellen o d'Agricultura i Pesca del Govern Baleor Josep Garcia Joseolluis Melero

Disseny gràfic i Maquela

G. S. Grófics, S.A.

Fotomecànica

Tecfa Group S. A

Dipòsit legal

~127o.9r

Impressió

ARIA,S/ A de artes gróficas

Edila

Ajunlamenl de Barcelona Parc Zoològic de Barcelona, S. A. Parc de lo Ciutadella 08003 Barcelona

III

..

e

¡

¡

e

III

III

~

ti

O Z

III

..

III

E

LCOLO\I

DE \ICOB\R

[I colom

de

\Icolm I(

oloeno,

Illcobaf'lC([

P'

Ull del, ('01011],

mé,

exòtic- I rar, del planeta La ,CIa

-ilueia pot recordar mé- dI iat a

lJl1mera nora. la

d

un gallifonnr (~Ie la

dun colom.Té le-

pore, lIargue, iUll

plomarge losc amb prcdonum del,

ton-verd- i hlaus

ni-ar-

EI tret

lllé,

característic ,ón

le,

plome, finco I

llargues ~Ie li cobreivn el coll. formam una meua de collaret que ens pot fer pensar en el dels I altars o les pintades. La cua és molt curta I de color blanc

per la 5e\a pan infenor. ~Iascles I

femelles són molt semblants:

a~¡estes.lll13 mica més perite, I amb el bec i el collaret més curts. Sel troba únicament en petites illes boscoses del sud-est asiàtic: illes ~icobar (d' on ple1l

el noin] .. uidamau. Papua-Nova

GUinea. Filipmes. Salomó I d'altres. Aquesta disrrihuciú

reduida

i la caça a què ha estat sotmès des de molt antic. l'han COlli

ernt

en una pspèrie escassa. hns al pum d'haver calgllt. avui dia.

emparar-la amb mesures legals de

protecció per evitar la seva

desapanciò

d'alguns dels indrets ~Ie encara habita.

Ell

el moment de la formació de

le« parelle8,

el nuucle fa

/l/UI

parada Ill/pcial durant la qual

ai.l'em les plomes de gairebé tot

el

C08,

tot fent ostentació

del,~

,~etlS

ref1e,I'O,~metàNics.

Malgrat ocupar hàbitats forestals,

només sr 'I veu damunt els arbres a

l'hora de niuar o cie dormir La resta del

cercam lllfnJar ~quN e, rompan de

mm -

Illavor- de tota mena. sovint de c1o'(~lf, molt dure. el r~le erplica (~Ie

nnsu: el pedrer ¡HOI ert d un

recobriment Intern o"lflcat una

adaptanó Im tnturar aqur,t tlJJlI'

rI

aliment

El

('01011/

dí' _\ icolHlr

i

l'/

('f/folli

,~(/II[!()IIIÍ,'i, 'fll('

l'ili

U

/e.\' illes

f ilipille,~, .wíll ('/s úlli('.'i

(,0/1/1II,O¡

illc!rwJ.'i ell

t

~p¡'I/(li,1'

I i/pl

Conren!

de

/la,'ihin!!lolI

(Un,,,!,

la quaf

('(J.'iU

c(JI1lI~(Jrta

l'ab.'iolu{,, prohibició de /a ,l'('t'a

('up/ura

i

('I/II/l'rr,

La reproducció

té

lloc

en colònies de cria. de I egades formades per milers

dindividus. Els nius se situen als

arbres. a gran alçada. i cada femella pOll un001ou de color blanc. Els [ovcs,

qlle

neixen

molt Indefensos.

resten

durant tres mesos al niu. on són

alimentats pelo pares.

L

cxònca bellesa d'aquest

ocelll'ha

fer peça tradi-cionalment cobdiciada pels rolleccio-uisres I.actualment. tot i la seva protecció legal. contin lla essent

vicrima

de la caça i el rráfic clandestins L an,

1988 \

aIl arribar

al

nosnc zoològic més

de 100 aus cxònques comissades per les autoritats. entre elles alguns exemplars de colom de \li cabal' c~le es trobaven en unes condicions lamentables. D'aquess van sohreviurc 1-1 ocells, amb els quals

s'ha format un grup reproductor

controlat permanentment. A fi de

facilitar al màxim la seva reproducció han estat col·locats en una installació especiahnent condicionada, ~¡e podreu

veure a I entrada de

l'

~Iun ~ha

procurat reproduir

b

rararteri-rique-del seu ambient natural. tant

rle,

d

el plUlt de IHa cie l'aparença (om del de la llum. la temperatura ila

humnat

Per aque,t motiu. la mstallarió ha Nat

decorada amb I egetacló natural que

Imita la ,eh a tropical humida I han estat instal lat- troncs ahs C~lfafermen als ocells emplaçaments idonis per a situar el niu. També. per aconseguir el grau precís dhunutat en tot moment. la

installaoó compta amb un sistema de

plugeo artihoals que prO\ oca xàfecs

pcnódics cic

major

o

menor Intensitat I durada segons l'època de I anv i Ics condicions ambientals. \ltres espècies animals pròpies d'aquest tipus d'hàbitat comparteixen el recinte

amb

els coloms. En anibar l'època de cria. escampem

alguns branquillons per tora la

installació. a fi que els animals disposin de material per construir els nius. Fins

al moment. cada an, s'han format

algunes parelles. que' són observa deó acuradament duraut la major part del clia per

un equip cic

voluntaris qlle pren nora de les seves preferències a l'hora de

col

lacar clniu i de tots aquells altres

trets del seu comportament que ens

puguin ajudar a millorar les seves

condicions en an\ s successius i

incrementar. d'aquesta manera, les

possibilitats de cria amb

èxit.

Així ha estat ell els darrers ~ah'e anys. durant els quais han nascut vuit nous indi\~dlls que han passat a augmentar el nostre

grup d'aquesta espècie. un

dels

més

nombrosos que, a hores d'ara, es pot veure a Europa.

E

L \I.\\G.\BEI

DE LES C \L TES

CRISES

Els mangabcl>

són un, primats

de

grandàna

mitjana que pcnam en a la

familia dels Cercopitècid,. Igual que els

papions. els

macacos.

el, còlob,

¡

les

mane, o cercopitecs

De

I

Ida

fona-mentalment

arborícola.

tenen la cua

més llarga que la resta del ca, I una

estructura òssia força lleugera que el,

permet moure', amb gran agilitat per

entre les branques dels arbre,

\ iucn

tan sols a les

selves

plujoses del centre

d Africa i se'n disTingcJ\

fins a

-1

espècies.

dues de les quals es pouen

trobar al nostre zoològic.

- Cercocebus totquotus.

de

la qual tenim dues subspècies:

el

mangabei de collar

(e.

t. lorquotus)

i el

mangabei gris

(e.

t.lunlllatlls).

- Cercoceuus albl!!;ena . el

mangabei de galtes grises.

e

Elmal/gabi)i

de galte.~ gri.~e.~és

/11/(/

espèrie l'ull/m/ble

qlte

e«

(roba protegida pel COI/l'l'Ili de

"'a.~/ting(ol/

(CiTES)

l'l/

rlpèndi.r

Ji

Aquesta última espècie és molt poc

habitual en les col·lcccions zoolò~ques

i. de fet. els nostres dos exemplars

adults,

Ull mascle

i una femella.

provenen d' un decomís realitzat el juliol

de 1991. Posteriorment,

el dia

30

de

març, es vall reproduir per primer cop i

uninquiet i actiu jove

El mansabei cie galtes

!!INi

e- troba a

b

seh~, del sude del (;mmUl

GUUlpa

Equaronal

Gabon

(onso.

RepúlJI¡r-a

Centraíncana.

narri del Zaire I

ON

dLzanda.

Kenva

I

Tan/àma

I

P-cara~telitza pelll~r~ jJelatQr

!!Il'Ó'

(rW

prNJ1la al clatell. le- !!dltr,. I e-parlla I

la part ,upenor

di'l, hraço-.

quI'

cOJ1O'a,[3amb el colur negre de lel re-ra

del

co-.

Le« fi'lI/elle.\'

¡f'((q/l('.~1

IIIfllI{!flbl'¡

.~áll

força /IIé.~pl)tite.\'

u. ~

k~1

'lile

('I.~

/II((.~r1e.~

(6-

J J

kJ!).

De

costums

zrega1is. forma grup,

d'uns

1.j anlmal~

(~ntre 6 I

28).

ell quI'

conviuen dilerents

mascle, adults. I crie

es desplacen per tern tori, de

íms

a

-t

km. La seva ahmemació és omnívora

ja CJ1lemengen sobretot fruites, llavors.

flor, i íulle-. però també capturen

in-erte-. rur-

I

[in-

i tot

petlt-I

enehrat-F

n

le-

,Cif',

relanon- -onal- uulnzen

pOi',

-enval- vi-ual- Ja

(riC.

en el lo-e

amlnent on lluen. el, color- vi-ro-o- no

,ón gaire

efccnu- I

la -el

a romumcaoó

é-

lonamentalmcnt vocal \L\Í

aCrle,t'

mangabp¡,

emeten una

àmphel

Ianerat

de grullh

ln am-. lladruc,

I cru-.

encara

que pi

-cn.

al

aClhTIC

mè-ldJaetelí,uc

de l'e'peClC

é,

lel inren-a

I

forta locaGl73cló (rIC l'I,

ma-cles adults

.eahrzen

poque,

legaele,

al dra.

especialment a pnlllera hora del

lIIaTÍ.

\quNd

elaborada

mamfestacró

territorial

comença

amb un

profund

cnt

de

to baix. sczuu d

un

-ileno

el'un,

(r13rre o

CIIIC

s('g~ns I acaba

amb una

llarga sêne d'udols curt, i repetiro. el

lIo111bJC

i

el ritme dels quals permet

identificar a cada exemplar de manera

IJld]1

idual :--enen per a senvalitzar la

presència

de

cada gt1IP

dm,

el bosc

-tot

el nant

aní

trobades inesperades amb

eb

gnlp'

vein- Ie,

pot e-colrar

a

gran

di-rànna

!fili,

a més d' un quilòmetre)

Hàm,

al fet que

semet

en

harva

f¡

equência.

qUf

é,

la que millar es

deplaça a n'al è, de la

I

egeraeió.

I

a que

el, mascle- adult, poden Inflar unes

hosse, d'

aire que tenen

a

la gola

I

ausmcntar

ai\í de manera considerable

la ~e"onànela dels seus cnrs.

1ft

..

;

i

CC 1ft III

•

I;;

O Z ~

III

Com succeeix

amb moltes

altres

("pecie,

que habiten

la sel. a. les

pohlannns de mallgabei de galtes gmes

hali dismmun

dràsticament

en els

darrers an,

S.

sobretot a causa cie la

intensa def¿restacló que pareixen moltes

le~ons cie la so a àrea de dimuJunó

Rafael Cehrián

-La ~e~lauo rifI IIlQfI[!Gbe¡ de !!al/e~ !!n)('~CJ

III

ti

III

2

a. :::» O

z

T

Ot SO\lI1l tel1111l conet vernent.

nlltjançallt Je, revistes

lOO-lòglque,. del de-cchrirnent de nove- e,pèm; de vertebrat- fn Indret;

llum alb de la Terra. no és un fet

evtraoidman smó un de~otel~ conunu

que ens recorda la ma¡míflca rique,a en formes de IIda del nostre planeta

Tanmaten, un descobnment la

enruaasmar el, blòle~, I naturahste, als

pnmm anvs80 ,h~na trobat un nou

arumal un petit

amliln.

i aLlò no havia estat a una ignota sel. a sud-americana III a ulla Iallmaccessihle de les mumanves

de vova GUinea. sinó. i atxò ·és

levtraordrnan. a la vella Europa a

lexplorat I Cl\!liltat vell conunem a l'cnrranvable Illa de Mallorca

Les lile, Balears oferien a la uènua I als amant, de la natura un tresor més que afegir a la bellesa dels seus paisatges i a la

peculiaritat de la seva fauna Les

, anal en adqwnnt. diagnosicar els perills

que podien Incidir en una

població

-sesons càlcul, rerems-

d

unes

1 000

parelles danunal, adult, I mí poder

prendre les mesures oponwles Cràoes a aque,l eqwp de oemíhcs conenem avtu en bona pan la biclopa del ferreret. alIÍ maten. gràcle, a la correcció amb què e,

Ia tractar el de-robnmenr, la1111esusauó

oenrihca no ha estat en cOlllradlcclamh

la cansen anó de

I

espècie com

malauradament ha pas,at alnes \'egade,

Sens dubte el lector es ¡Jrfguntarà com havien passat desapercebuts aque,ts animal, en un lloc tan usitat I estudiat

COIll

l'illa

de Mallorca Doncs bé. aquesta

espèoe de gnpauet viu a les torrenteres de muntau, a de la serra de Tramuntana. al nord de"l"illa. Aqllesb barrancs encauats entre parets escarpades SÓII el seu darrer

lefugi. atès que la inacccsahihtat de l'indret li ha permès aixoplugar-se dels

El ferreret deHa/lormha

f'~I(l1¡gllom/fiello

ClI:'/lClofim fa pon oms

circumstàncies del descohriment no feien més que afegir interès al fet: el 1977 es va descobrir en estat fòssil i tres anys més tard es trobaren exemplars VlUS. V~itallta

allyS més tard que Boulenger descrihís el

PelodJtes caucasicus,

la fauna d'amfibis europeus tenia un nou representant.

La gran preocupació, un cop descoberta l'espècie, va ser en primer lloc que la competència entre científics per a la realització dels estudis necessaris sobre el

nou gripau pogués incidir de forma

negativa sobre una població d'animals que ja se suposava escassa. Per evitar aquests perills, hom va decidir cen-tralitzar tots els treballs a realitzar i

reduir així al mínim el sacrifici

d'exemplars i la intronussió humana en un biòtop tan delicat. D'altra banda era urgent, en vista dels coneixements que

depredadors.

EI

més Important d· aquesb és la colobra npenna (\atn.r maura).

que constirueu el pnnopal factor hmnam de la població de ferreret. Ja que aquNa ,erp ocupa les parts mé, plane, del, matenos torrents on nu el nosne gnpau tot impeduu la sel a presènna en a(~lestes zones menis rostes.

Hom pensa que Ian ser els romans els

Introductors a \1allorca de mulmud

d

e'pèm, continental; com la geneta

(CII/ella glnella). la marta (l[artel martes). la mustela (lfuste/a I7ll"Ohs).la serp de cogulla (,lfacroprotoc/ol1

cl/clll/a/us). la citada colobra nperllla. la granota comuna

(Rell1a

pere:i). etc.

Iore,

aquestes espècies han estat culpables de la mexorahle evtincié dels endemismes illenc, Els ferrerets, antIgalllellt -com ho testunomen multitud de troballes fòssils-colonitzaven quasi tota l'Illa. \lolllés ell els llocs mes inaccessibles per les noves e,prcle, Ullasores, com oón les zones més

escarpades dels torrents de muntallya i el, inhòspits illots costaners. sobreviuen els darrers reductes de la fauna autòctona extlllgl da·

el

ferreret

(A01es

mulelensis) i la sargantana balear

(Podareis /ilforc/i),

respectivament.

Les torrenteres de muntanya de Mallorca, encara que són estacionals·en el seu cabal i acostumen a restar seques

durant

l'esuu mantenen basses i tolls en les gorges que no s'assequen mal, I és ell elles on els cap-grossos del ferreret. LUlSdels més grans de

la fauna europea, creixen I experimenten la metamorfosi

Els ferrerets tenen unes extremitats

anteriors molt llargues que els han

proporcionat capacitat escaladora. cosa que els ha permès cie sohreviure en un

&ttau« d!un gnpoliet deIIlIdaforça petit« COlli

ambient tan difícil com el seu, Aque,ta capacitat é, 11I0lt rara entre els amfibis

afins continentals, eminentment

excavadors, Allò s'interpreta com una adaptació al medi insular, aspre i calcari

[nclosos com SÓ¡¡ dins el gènere

A/ries

(tòtils), presenten peculiaritats

reproductives pròpies d'aquests gripaus" entre les quals destaca el fet que el mascle canega a la regió lumbar els ous que la femella posa al terra i els transporta durant tot el període de maduració humitejant-los periòdicament. Un cop són a punt de sortir, el mascle es fica dins l'aigua perquè els cap-grossos s'alliberin, Però en aquest aspecte el ferreret també ens mostra les seves peculiaruats. Ja que el seu nombre d'ous -de

7

a

12-

és molt més pent que el dels tòrils afins, i el seu volum gairebé el doble; I és (ple el ferreret és un consumat especialista del que els científics anomenen "estratègia de la

K",

que consisteix a tenir un nombre petit de descendents als quals els pares dediquen

força atenció. Aquest petit esforç

reproductiu, molt més petit que en el seus parents continentals, és una adaptació a

un ambient en què no existien

depredadors insulars d'amfibis; un cop introduits aquests, i tenint en compte aquesta baila taxa de renovació de les poblacons, no en, ha de sorprendre que

f1fljfTPn1 un deb!fU'habúapi{PfTPrrl

l'espècie s'hagi eltingit en la major part de la seva àrea de

distnbunò

original.

Actualment el perill per a les poblacions de ferrerets. JLUltamb el ja mencionat de

la introducció en el seu hàbitat de

depredadors, consisreiv a la creixent pressió sobre els recursos hidres de l'illa per satisfer el consum humà, laugmeut

de la presència humana com a

ronsequencia de l'increment del turisme rut al, la presència de recol lectors d'exemplars pel al collecciumsme (activitat il'legal) i també la preocupant exstència de contaminants, procedents de plantes embotelladores, recentment descoberts.

El ferreret està protegit per la legislanó espan) ala segons el Reial Decret del30 de desembre de

1980

i ha estat Inclòs dins el

Rrd Dala Book

que publica la UICN (Unió lnteruecional per la Conservació de la 'Iatma i els Recursos Naturals), en el qual s'inclouen els amfibis i els rèpuls en perill.

Nou programa

de reproducció

al

nostre zoo

EI Govern Balear ha dis sen) al

darre-rament un pla de recuperació de les

poblacions que comprèn una protecció especial de les àrees biològicament

valuoses de la Sena de Tramuntana En aquesr pla e, Iaiora molt posiu. ament

l'èur acon5egwr en la ena d'exemplars en caprivnat en preitiglOsfo msmuoon- com són el

"Jene,\

11

¡¡eMe Trust"

crear pel cèlebre narurahsu Cerald Durrell a I dia de [erse. la

I

nn ersnat dlas! ~n~ha I el \Iuseu

de

Ciències \amral, de St~n~art. Crànes a rots aquests hlb s ha p~gU! produir l'alliberament. durant 1991. de 120 gripauets I

100

cap-grossos.

S'lla

confirmar que aquest alliberament ha

permès l'establiment d una nova

poblanó.

~Illb

la finalna. de

dll

ersihcar

els esforcos I mtensihcarIos.

l'admlnlstr'ació autònoma balear ba

signa! unCOlliem amb el nostre lOOper a

la cria en captiutar i posterior

reintroducció de nous exemplars de

ferrerets.

e

om a frlllt d' això. el dia 17 de

febrer han arnbat a les nostres

msral lanons 24 exemplars L\perem que

aviat podrem comunicar el feliç

esdeveniment de la reproduccó en les

nostres mstallacions d'un dels més

escassos anunals de la nostra fauna.

Manel

Aresté

Conssrvadcr del Terran

-BIBLIOGRAFIA

III

I-\I

III

'"'

O

lIIi

D.

:::» O Z -ALCOrER. J \ (1989) -EIferreret de vlallerca" Revista Quereus no. 39

-E\I\fER I ALCOHR (198~) "Histona Biológ¡1A!del Ferreret" Ed \Ioll. Palma de

vlallorca

-\lO'HERO

J

A (1992)

-u

Cobieruo

balear pone en marcha el plan de recuperauón del ferreret" Hevista Quercus no 75

-SALVillOR A (1985)-CuÍa deAnfihios , Repnles de la Península lbénca. Islas Baleares v Cananas' Ed Sannago CarcÍa

L habltaf d(l(!'W\/U rspeclr('I

tlGllf6elll([(CeSllb{e t/llIIlf';,I¡gadon¡

s'Clldll1M'lIen e1lorfl'lIt

CURS D'ESTIU

Vacances naturals al Ripollès!

De 1'1 al

lO

d'agost, per a tota la família al

Parc Comarcal de Montesquiu

Conegueu la natura i la història de la comarca.

En aquest curs es realitzen diverses excursions, visites, exhibicions de material audiovisual, xerrades, etc.

per donar a conèixer els aspectes més interessants de la comarca: fauna, història, tradicions, gastronomia,

monuments, paisatge vegetal, ...

Visites: Castell de Montesquiu, indústria

tèxtil de sant Quirze de Besora, monestir i

Museu Etnològic

de Ripoll,

central

hidroelèstrica

de Montesquiu,

escola de

natura La Solana i Les Codines, masia

tradicional, ...

Excursions:

Puigsacalm,

Vidrà, Parc

Comarcal

Castell

de

Montesquiu,

Camprodom,

Vallter, Ribes de Fresser,

Núria, Ciuret, Montgrony, ...

El preu inclou:

Allotjament

a la Casa

Nova, una masia restaurada, envoltada de

bosc i camps que té habitacions amb bany,

sales d'estar i d'estudi, menjador i

aula-laboratori. Pensió completa des del dinar

del dia 1 fins el dinar del dia 10 (amb un

dinar a un restaurant

típic de Vidrà).

Entrades

per

les diferents

visites.

Professors

de

l'Equip

d'Educació

ambiental "La Vola". Carpeta amb dossier

sobre el curs i fulletons diversos. No

hi

ha

servei d'habitacions:

cal portar

llençols

(també es poden llogar allà).

Es recomana

portar roba i calçat adient per realitzar

sortides al camp.

TALLERS D'ESTIU AL ZOO

per a nois i noies de 8 a 14 anys

Introducció al fantastic món de la ciència i a l'estudi dels animals. Tot jugant, els participants tenen l'oportunitat d'aprendre zoologia, de

conèixer les parts internes del Zoo i de divertir-se amb altres nois i noies de la seva edat.

Cada sessió tracta un tema concret sobre els auimals, del qual es fan treballs, observacions en directe, jocs adaptats i discussions

moderades pels monitors que guien les classes. Tots els treballs, exercicis, dibuixos, fitxes i altres materials que es fan en el Taller, es

recopilen en una carpeta que s entrega a l'alumne l'últim dia del curs.

*

Els socis de Zoo-Club tenen un 10% de descompte

Taller

Dates

Horari

Preu*

EL MÓN AQUÀTIC

28,29,30 juny

10h.-13h.

6.500 pts.

i 1 juliol

CONEGUEM ELS

5,6,7,8,9,12,13

10h.-13h.

13.000 pts.

ANIMALS DEL ZOO

i 14 juliol

LA VIDA

1,2,3,6,7,8,9

10 h.-13h.

6.500 pts.

ALA TERRA

i 10 setembre

INSCRIPCIONS I RESERVES

-Per més informació, reserves i inscripcions,

dirigiu-vos al Departament d'Educació del Zoo de

Barcelona. Pg. de Circumval-Iació, 3.08003

Barcelona. Telèfon: 319.81.56

E

I flamenc és un dels ocells més espectaculars de la llostra fauna

La

desmesurada IOIlg¡-tud del coll Ide

leo

poteo. que manté esnrats

mentre vola. I el color rosat del

plomatge. més llampant a les ales. que són \ orejades de negre. el fan

fàcilment

reconeixedor

La SC\a alimentació. molt

especia-litzada. fa que només trobem aquest

animal en zones molt concretes.

maresmes I aiguamolls

d

algues

salabroses 311~) poca presència hWIl311a. Lestrama forma del seu bec. grui\ut i corbat a\'311. amb la mandíbula inlenor en forma de recipient i la supenor de tapa. és una adaptaoó al seu peculiar

sistema daconseguir el menjar. Les

\ ores del bec són res,egllides per tot de

PCtllP, mcissrons I la llengua

éo

znuvuda i espinosa LOt consnruim un

excellent aparell de íilrratse. En aizue, -ornes. de filb 80 cm deL fondàri~. el flamenc \ a remo. em el llot del lon-, tot fent moviment, de \ all é amb el cap I els peuo. qJlf presemen elo elits uruts per

una membrana

interrhgnal

alhora que

s omple el bec

d

aigua terrosa amb

perits crusiacis lar,e, de dípters Ialtre,

im ertchrats -esporàdrcament poden

engolir algun perit peixet - que queden clins la boca una vegada expulsada

largua Iles partícules més peu les

utilitzant la llengua com a èmbol.

També

ingereixen algues. quc aporten els plgmcnts carotenordes responsables cie la coloració rosada cie les plomes.

f

Per a realitzar ar¡uhta operació. el flamenc fira el ber aj"aigua en po,iCló

111\ernda

p,

a dir. amb la mandíbula )upenor a la pan dc haix. Iamh ràpid, 111011111ent,df la llensua produei, tre, o quatre oUCCiOlb i erpul-ions per segon.

Les zone- apartade, quc habita Iel, oeu,

costum- rimid-

fan crIe el namenc

1l!,UJ

un animal difícil dohscr, ar a la mLajor pan de la geografia catalana. SI

bé no

é,

rar de veurel pas,ar per

qualse, ol punt de la frallJa cn-tancra perquè els seus desplaçaments cie nord a sud són habituals. \omés és normal de trobar-lo tOT l 311\ al delta de l'Ebre i als aiguamolls de l"Empordà. on és més abundant a l'acabament d'estiu

\llalgrat que al delta de lEhre s han trobat en nombroses ocasions indicis de nidificació. la reproducció a Catalullya

110 ha estat 11131 constatada en èpoques

e

z

5

8

e

z

:::I

e

Ilo

enda. ant

un

dels

intent,

més

prometedors de què tenim constància

un hidroavió d'lCO\

t

que carrega

I

a

aigua

al

pon dels -\lfacs per eTIÍn21r un

incendi forestal

I

a sobrevolar a baila

altura una colònia daquest, ocell, al

deha de l'Ebre que estaien calam. per

primera legada. el, -eu, ou-. I.en-un

que els la prolocar la -er suficient per

fer abandonar la zona a

tot

el grup. i es

la malmetre per tam la niuada

El flamenc

é,

un animal soriahle que

cria en colònies qlle.

SI

les condicions

són favorables. poden arribar a ser moll

nombroses.

Els

comportaments

reproductor, solen començar a la fi de

maig, tot i que hi ha

variacions

importants en les diferents zones del

\Ieditmani

on podem trobar aquesta

espècie. La construcció del niu com a

càrrec deis dos membres de la parella.

que van ajuntant fang amb el bec filis a

construir una torratxa

d'uns 30 cm

d' altura, amb una lleugera depressió a

la part superior. on dipositaran l'únic

ou. Ambdós progenitors

participen

activarnent a la incubació. que dura uns

30 elies,

i

en la cura del perit.

Els polls són seminidífugs.

és a dir.

neixen coberts de plomissol gris i poden

caminar moments després de sortir de

l'ou, però no abandonen els voltants del

niu durant els primers dies. Com que la

reproducció

dins un mateix grup es

produeix de manera sincronitzada, els

polls solen tenir tots la mateixa edat i,

quan els pares marxen a buscar menjar,

es queden junts vigilats per alguns

adults, en ci que podriem definir com a

autèntiques "guarderies". Quan tomen

els pares. alimenten només el seu fill,

al

qual reconeixen pel so dels insistents

piulets amb què reclamen la pitança.

L'alimentació

dels polls es realitza

mitjançant un procés pràcticament únic

entre les aus. Solament

és utilitzat

també pels coloms. Els petits són

peixats amb un liquid segregat pel pap i

r

esòfag dels dos progenitors.

que

anomenem "llet de flamenc". Aquesta

substància, que és de color vermell, té

Ull

valor

nutritiu molt semblant

al

de la

llet dels mamífers, i la seva secreció és

regulada per la mateixa hormona: la

prolactina.

L'alimentació dels petits només té lloc

quan els adults tenen el pap buit, a fi

que no els arribi la "llet" harreiada amb

partícules sòlides.

Els joves són de color bru amb les zones

inferiors

del cos més clares.

i

no

assoleixen la coloració típica dels adults

fins als dos o tres anys d'edat. moment

en què desapareixen' definiíivament els

darrers rastres de color marró del seu

plomatge.

Jordi Fàbregas

-FLAMENC

Phocnlcoptem¡ ruberFL\_\[\CO Ila-eAu-. Ordre ClcorufonJ1f-. Famíha Femccptènd,

Descripció: lnconfuahle EIcolor del plomarse é¡ro-a pàLd mé- fon a lei ab que -ónvorqade, de nesre EIcoll

Iles pote, ,ón molt llarg,. amhen a fer

12'cm de llargada total EIbecé,rosa amb la punta negra

-Ilimentació: Pet/lo invertebrats aquàucs que capwra hltrant IaIgua amb el seu bec

Reproducció: L'època de zel té lloc a l'acabament de pfllnalera. amb vananon- locals L'úllIc poll surt de

Iou després de .30 rues d mcuhauó

L~

ambada de !lm em sumen

els boscos i els paisatges en

una

espècie

dinacti. itat

penna-nem.

On

a l'estiu lli

havia

vida i

soroll ara hi ha silenci. foscor i fred

Han desaparegut els

fruits

i les flors. les

fulles de molts arbres han calgut. I la

llum que

illunmava

els camins durant

moltes hores del dia. ara es fa tínnda i

poc generosa.

vlolts arumals estan

preparats per soportar lestanó més

dura I continuen funcionam gràcies a

di\ erses estratègies s abrigu~n. creen

microclimes al seu \ oltant.

s

alimenten

del que han emmagatzemat els mesos

antenors o bé manen a clunes més

benèvols. Per a d'altres.

però. tots

aquests

mecanismes

no els són

suficients

i han evolucionat

fills a

resistir la manca d' aliment i Ics

baixes

temperatures tot passant uns quants

mesos en estat d'hivemació.

La hivernació és un fenomen periòdic

que es dóna en molts vertebrats quan

arriba l'estació més freda, quan baixa

dràsticament

la temperatura

i es fa

dificil trobar aliments per subsistir. Els

animals que la presenten s'adormen en

caus o galeries excavades sota el sòl i tot

el funcionament del seu cos queda en

repòs,

la temperatura

corporal

disminueix

fills a arribar a nivells

semblants a l'ambient I es redueixen el

metabolisme i l'activitat cardíaca fins a

nivells mínims

Aquest procés es dóna tant en amfibis i

rèptils com en mamífers, però és en

aquests darrers on el fenomen és més

excepcional,

ja que la hivernació

desencadena

complicats

sistemes

fisiològics que alteren el seu valuós

mecanisme de termoregulació

-que

durant la resta de l'any els permet

mantenir una temperatura

constant

aproximada

de 37°C- i anul·len els

processos de producció de calor per

baixar la temperatura corporal a tan

sols

t

o 2 graus per sobre de la de

l'ambient. A més, quan un mamífer

està hivernant,

si la temperatura

disminueix excessivament, és capaç de

despertar-se i activar tots els sistemes

de producció de calor per tal de no

er

\i

z

IM

>

=

IM

A.

:::»

1ft IM

CI

1ft IM

¡

-III

S

I;;

IM

Els lutnu experimentenl/lla hwe'fwcló profimda ambdraJtILScaruISfis/Olog/Cs AqlllvelemI/fi!trorogenc forade/oleu IIIIl ( hnemanf a¡¡!llenar (Iffustrac/O Jordi

f'abregas)

congelar-se. En els amfibis i rèptils, això

no és possible, i només es desperten,

passivament, quan la temperatura toma

a valors acceptables. Si lm any el clima

és especialment rigorós, els animals

poiquiloterms poden morir congelats.

Els peixos, igual que els amfibis i els

rèptils, no controlen la temperatura del

seu cos i estan a remolc de la de

l'ambient

que els envolta. El medi

aquàtic, però. és un medi molt estable, i

els canvis de temperatura són petits o es

realitzen molt lentament. Per tant, no

presenten una hivernació com la que

s'ha explicat anteriorment

i, sovint,

tenen un cicle vital molt lligat a

l'hàbitat que exploten En les zones

molt fredes, tals com les aigues àrtiques

o en les grans profunditats,

s'ha

observat que els peixos poden presentar

temperatures de congelació inferiors a

O°C,a causa d'lm augment de la pressió

osmòtica del plasma i a la "sobrefUSIÓ",

una peculiar disposició de les molècules

que impedeix que els líquids es glacin.

Els amfibis tenen una producció de

calor metabòlic molt baixa i una gran

evaporació d'aigua a través de la pell.

Tot això fa que siguin molt dependents

de l'amlnent cosa que els obliga a viure

en llocs humits i a hivernar durant les

estacions fredes o seques. Quan ho fan,

s'ensorren en el fang os' amaguen sota

pedres i passen els mesos totalment

inactius

fins que l'arribada

de

temperatures

més altes, els permet

tornar a funcionar i reemprendre la

vida.

En zones temperades,

els rèptils

hivernen com els amfibis, i passen un

període

ben

resguardats

dels

depredadors

durant

el qual no

s'alimenten,

i el metabolisme,

la

respiració i el ritme cardíac es fan més

lents. Els rèptils, tampoc no tenen una

coberta que els ailli eficaçment

de

l'exterior ni tenen una gran producció

de calor intern, però hi ha espècies que

presenten algunes capacitats

CI

;:;

Z III

>

s

~

III A. :::» 1ft III G 1ft III

¡

....

i

I-1ft III

llansardaicos I tortusues. quan la

temperatura és massa ele, ada poden

palllmar per naporar aigua a traves

de la boca I refrigerahe. En la Iguana marina. que pa"a llarsue- e-tones

prenent el Sol sobre le- ruque, per

mantenir una tempmmra corporal de

:roe

s'hi

ha oh-er,

at

la CapaCItaT de reduir

leo

pul-aoon, cardíaque, a fi de

drsmmurr la circulació

sansuirna

penfènca I poder aguantal

mé-

Nona. oellse refredar-se evcessi, ament quan I a a l'aigua a alimentar-se ~questeo I altres adepraoons. mc-nm le, pl'Unereo

rentarives

dels ICl1CbraTS per acol1SegJlir una termoregulació efecuva

L

altre grup de vertebrats que també presenta

hivernació

-els mamífers- Té un sistema de control de la temperatura interna molt eficaç, mitjançant cobertes ailladores i processos metabòlics de

producció de calor Els mamífers que

hivernen. aturen aquesta regulaCIÓ

interna durant uns mesos I es

comporten com si fOSSUlpoiquiloterms,

però amb la seguretat de que poden

despertarse i tomar a escalfar-se. en cas que sigui necessari

La hivernauó dms els mamífers es dóna en rosegadors, insectívors, rats-penats,

óssos i algun marsupial. No tots

pateixen una letargia igualmellt intensa.

11i totes les espècies reduei ven de la

mateixa manera el seu metabolisme. Entre els rosegadors. per exemple, les

marmotes i les rates cellardes fan

hivernacions molt llargues. Durant 6 o

7 mesos no surten dels seus caus i

dormen profundament. Els batecs del

Cal' pasen d'unes

450

puls.lmin a

35

puls./min .. i poden tenir aturades respiratònes de més d'una hora. Encara que de tant en tant poden despertar i alimentar-se de les provisions fetes a la primavera. en acabar la letargia han perdut Ull

50 %

del seu pes. 11esquirol

comú, en canvi, no manté una

vertadera hivernació, i tan sols

disminueix la seva activitat general quan fa mal temps. El hàmster fa unes galeries molt elaborades a uns 2 metres per sota del sòl, on les temperatures

I arien menv- que a la superfirie. Ité sran- masatzern- de

llavors

I vesetal-per ,Ies d~'Jlerra en 111Igde l'Im er:n

En l'ordre deis msectivors. gruJl

d'animal, pe(][s i prmntius. hi ha

eopèclb que només smacri. en elo dleo

de més fred. com les musaran, e-. I

d' altres que presenten verradere, hil ernaoons. com els ençons. ~quesb reposen dins de nius Iets amb fulleo ,eques. enrotllats sobre ells mateuos i a una temperatura corporal de .j0(. El, rats-penats dc Ics zones temperades ImClllCII rots en major o menor mesura

depenent dc Ics condicions chmátiques.

~Iguns ho fan penJRts dels arbres i

d'altres busquen coves humides amb

tempera tures estah les al vol tant dels

8-lO°C.

Durant

lluvern

poden canviar de cala i. en molts cassos. repeteixen els mateixos hivemacles cada any.

Dels óssos, en canvi. no es pot parlar d'una vertadera hivernació, ja que si bé a l'luvem s'amaguen en coves i deixen

d'alimentar-se. s'adormen molt

superficialment, la temperatura

corporal els disminueix tan sols uns graus. i el seu metabolisme funciona a

bon ritme gastant el greix que han

acumulat durant l'estiu. Si se'ls manté en captivitat amb suficient aliment. aquests animals 110hivernen ni deixen

d'estar actius.

Malgrat tots aquests canvis que es

produeixen en el cos dels mamífers

hivernants, el sistema nerviós els

ronnnua funcionant I el, animal,

reacoonen als estímuls ertems tali com

el sorollo el tacte. També estan

proregm de les altes concentracions de

CO-)

que es donen dins elo seus

hmmarle, a causa de la respiraoó.

\0 eotà gam clar qUino són els

mecanismes que prOl oquen la

hivemarió

Si bé sembla molt

relacionada amb la temperatura

ambiental.

Ico

hores de llum cuiuies i el, alnncnts disponibles. CI creu que hi

podria ham subsrànoes a la sang que

indumen el ocu inm. S'han fel

experiments amb diversos animals. I

algunes hipòtesis parlen de la

pussibilitar de lexistència duna

h0I1l10na que podria alavom linici del

repòs hivernal. Extraient aquesta

substànoa i inoculant-la a rates de

laboratori. s'ha provocat la

disminució

de la seva temperatura corporal. Lna

altra hipòtesi defensa la idea que

aquesta hormona se segrega durant tot l'am I que és una altra substància la

responsable d'inhibir la primera,

durant els mesos d'activitat.

Durant tot el Temps que passen

adormits. molts animals tenen una sène de despertars periòdics cada

15, 30

o

40

dies. Aquests despertars poden

durar entre una hora i un dia, durant

ci

qual l'animal recupera totes les seves funcions. El seu cos pot passar de

5°C

a

37°C

en poques hores! I ]\0se sap ben bé per què es desperten. però s'ha vist

que SIno sels pemlet de fer-ho. moren

Per poder passar de la son a

lacnvnat

en poca estona tor el metabolisme

comença a luncmnar I o allibera

lenerna

emmagatzemada en les

cèl·lul~¡ per prod~ir calor Se ¡upo\a crie un cop l' animal està en rendicions

normals. aprofita per eliminar

productes

metabòlics

(sobretot en

íorma d'urea]. reduir el lliI ell de cossos cetònics. equihhrar els gradlent\ iònics enrre les cèl lules Ipooar a pw1t rotes les condicions que s'han alterat durant la hivernan«. Podria ser que lelevada concentració d' aquestes substàncies fos la responsable deis despertars periòdics. ~crlests raonaments. però, són hipòtesis que no estan del tot comprOl ades.

Quall a la fI arriba la primavera. els hivernants es desperten deíirurivarnent. Tremolen. cremen greixos i produeixen

gran quantitat de calor que es ra

distribuint per tots els òrgans del cos per escalfar-los Surten dels seus caus molt prims i febles, però a punt per descobrir la nova estació que els ofereix calor. abundants aliments i un ambient ple de noves aventures

Eulàlia Bohigas

I

~lfROD{jCCIÓ

EI

capó reial

és

una au

ciconi-forme

dins

la família

Threski-omitidae, que a hores d'ara continua

essent una gran desconeguda

a les

nostres contrades,

Es considera ertingida com a nidificant

a la perúnsula lbènca des de la primeria

de segle; l'última

cita que en fa

referència és dels primers anys de la

dècada dels trenta a Dofiana, a la

llacuna de La landa (actualment

dessecada), on es va arribar a observar

una trentena de parelles (Huerta,

1988),

EI

Zoo de Barcelona, gràcies a

I

ocellera

de Iol anomenada

precisament

de

Doñana. ha estat testimoni d'etcepció

de la primera niuada exitosa. gauebé

60 anys després d'hal er-se considerat

ernngida com a nidificant arreu de la

península,

Aprofitant l'avinentesa i conscients de

la manca d'estudis sobre l'evolució i

l'organització reproductora del capó

reial (Lalas, 1973; Wennrich, 1984 y

Kingery, 1988), s'ha portat a terme

lUl

estudi sistemàtic d'aquest

aspecte

concret, intentant així ampliar-ne els

coneixements,

Les dades que s'exposen a continuació

s'han d'entendre

com a resultats

parcials ja que caldrà esperar el pròxim

període de cria per tal d'observar

novament el seu comportament i poder

establir amb una base més sòlida

el

patró

de la seva

organització

reproductora, Tanmateix, a causa del

seu interès, avancem ja els primers

resultats obtinguts,

III

:E

•

O

_...

!

Avui en dia és una espècie no massa

abundant

que pot aparèixer

en

qualsevol època de l'any, però sobretot

durant

el

pas de la tardor, especiahnent

per l'octubre;

als Aiguamolls

de

IM

I

-=

o

...

!

2. \1

\11RI

\1.

T"nODES

Per a realitzar aquest estudi hem

utilitzat uns hmocles de 8 augments

amb una obertura de

30

mm

(8\:30)

per a les

diverses obsen

ac IOns. una càmera rèfle\ amb un objectiu de

500

mm per a captar les ru\ erses fases del període reproductor Iels dilerents plomatges de les enes. i un cronòmetre per a regi\trar els inten als d' activitat.

El mètode d'estudi ha estat Iobservaoó directa. fent ús dels diversos matenals òptics esmentats anteriorment.

L

estadi s'ha reahtzat durant 102 rucs. des del 8 de maig fins al 4 d' agost de

1992.

Es \ a anotar tot allò que

anaven

rent els individus estudiats així com el

temps que dedicaven els pares a

cadascuna de les diverses tasques

(construcció del niu, incubació.

ahmentació dels polls, etc.).

Imcialment hi havia

4

exemplars de

capó reial, cadascun amb una anella d'identificació (miqançant un codi de colors) a una de les potes. D' aquesta manera distingiem la femella negra i la

vermella-groga; d'altra banda, el

mascle vermell i el blau.

:¡,

HESllT\TS

l

D1S(XS¡Ú

La reproducció s'ha d'interpretar com una inversió dels individus de cada

espène de cara al futur de les seies

poblaoons

(Hom i Rubestem.

198-t) .

Anò eugeis. per part dels pares. una despesa energètica important a l'hora de la gametogènesI. el festeig. la

nidt-firaoó. la defensa del terriron. etc .. que

501 afectar negamamenr laseva super-vnènoa (Bell.

1982).

\iu

doncs. la reproducció ha de man-tenir un equilibri entre aquests dos aspectes contraposats (esforç repro-ductor i supervitencia

individual]

enUll

context gairebé sempre hmitant.

En el cas del capó reial. per combatre mÀò. s'ha observat un ntme altern de

participació

del mascle i la femella. de manera que es pot parlar d' una alter-nança de fases al llarg del temps (fig. 1).

Es van formar dues parelles. Per un

costat el mascle vermell

amb

la femella negra (parella A). i per l'altre,

el

mascle blau amb la femella vermella-groga (parella B); aquesta última, malgrat haver constrwt lm niu, no va arrihar a fer posta d'ous, per la qual cosa la majoria de dades fan referència a la primera parella.

A continuació, comentarem i analit-zarem aquestes diverses fases de ma-nera cronològica.

EIcapó ma/l'sl(/fIlC IV¡ÇOlltOltOfl fila

pellif/iii/la !benea

frg IPar/lC/paclO de la parclla acadal/llade lesfaseJ reprodllctores F /:e/ / fOllstmec/O dellllll ¡l/ pre-postll f IIIpasto IlIIcubaclO I Ifdeselll'O/lIpallleat de/; poll, F / penodepo~t-Ieprodllctor

90 80 70

'o

·u

CU ₆₀

o,

·u

t

₅₀

CU o,

Q)

40

"O

;::g

°

₃₀

20 10

dia/mes 80%

60% 62% _56%

.1:I .1: 11 Cili CIV \50°;'

IF.V

40% _38% 44%

r-

TM

20%

l-i

:3.1 nSE

I.

ZEL I

CO\STHlCCIÒ

DEL \Tl

EI comportament

de festeig durant

l'època de zel serveix per a atreure un

indi,

idu del sexe oposat

I

per

smcromtzar el moment de la fertilnat.

així s' assegura una còpula efecti. a

(Eibl-Ewersfeldt.

197,).

Pel que fa refència al capó. la major

part del festeig que es va obsen ar es

realnzà dins una àrea restrinada que és

justament on va ubicar el niu. Durant el

festeig

s'observà

una

sènc

de

comportaments

molt similars

als

d'altres representants

de l'ordre dels

Ciconiformes

(Kahl.

1972).

EI mascle es situa a un costat de la

femella tot aixecant el coll

I

movent el

cap d'un cantó a l'altre, al mateix temps

que emet uns

cnts

barroers. Després

grata el cap de la femella (Emili Garcia,

com. pers.).

Més tard es va iniciar la construcció del

ruu.

en la qual la femella va intervenir

en un 60% del temps que es requeria

mentre que el mascle només ho féu en

un 40%.

EI niu,

es

construeix

preferentment a sobre d'arbres malgrat

que no ho fés

així una

de les parelles.

Succeí que la parella A va aprofitar un

niu ja abandonat

de martinet de nit

(N)'cticorax

nycticorax),

construir

sobre un arbre, i el va restaurar. D'altra

banda, la parella

B

va intentar fer

el

niu

sobre un arbre, però la proximitat d'un

niu de martinet de nit (espècie altament

agressiva) al lloc escollit, fou la causa

que acabés fent-lo al terra (van ser

expulsats del primer niu reiteradament

hns

a quatre vegades).

Conforme

s'avança

en la construcció

del niu,

augmenta la intensitat del festeig i es

produeixen

còpules dins d'aquest.

Després

de cada còpula,

de curta

durada, el mascle es cnlloca al costat de

la femella i

amb

la punta del corbat bec

es grata l'esquena, després resten junts

Ulla estona sense fer res fins que van a

menjar o a continuar amb les tasques

de construcció.

12 F\SE Il. PHl:-POSn

Ln cop acabat el niu

lli

ha una fase que

es podria anomenar de "latència". en la

qual el que interessa

es protegir

el niu

de possibles

espècies

paràsites

o

competidores. sobretot delmarrinet

de

nit

C\yctLcorax nycticorax)

i. en menor

grau. del martinet

blanc

(Egrelta

garzetta).

Es tracta bàsicament d' evitar

el pillatge de branquillons o qualsevol

altre matenal que forma part del niu

Durant aquesta fase (que va durar nou

dies) la femella es prepara per a la

posta, ha d'

acumular

molta energla per

tal de garantir

una vuel logènesi

adequada

per al posterior

bon

desenvolupament

dels ous,

que

comporta

uns cam is fisiològics

importants increment del metabolisme

oxidatiu,

lligat a un augment

del

consum d'OXigen, increment

de la

síntesi proteica i Wla més gran activació

dels mecanismes de transport.

Per a

obtenir aquesta energia es passa quasi

tot el temps alimentant -se amb gran

rapidesa

(en algunes espècies s 'ha

observat que la velocitat en

alimentar-se pot arribar a alimentar-ser tres vegades més

gran de l'habitual).

És per això que recau sobre el mascle

pràcticament

tota la responsabilitat:

defensa el niu el 62% del temps en

front de només el 38% per part de la

femella.

3.;{F\SE 1lJ. rosr.

I NI B\CIÒ

Cap el

22

de maig va aparèixer

el

primer

all,

al qual van seguir tres més

en dies consecutius. En total, doncs, 4

ous, que és el nombre

normal

de

l'espècie (malgrat que hi ha màxims de

5 i 6 ous, i mínims de només 2).

La despesa energètica en aques ta fase

és important en el cas de la femella.

L'energia diària mitjana que precisa per

a la posta depèn de la seva mida, però

també de la mida de cada ou i del

nombre de dies emprats per pondre'ls

(King, 1973). D'altra banda, el pes de

la niuada és lleugerament

elevat en

comparació amb el pes de la femella

(taula1).

mí doncs. la femella comença a gastar

l'energ13 que

havia acumulat

durant la

fase

antenor.

L

n

altre punt unportallt·és·

ClO

dels OLIS:s'ha de

facilitar

calor als ous

J3

que són

evote .

a femella \ a ocupar

el 80% de' emps d' aquesta

tasca.

mentre que el mascle. que \ ema d' una

fase en què es \ a mostrar altament

actiu. només hi

inten

lllgué el 20%

restant del temps. També és interessant

el comportament

presentat envers la

femella. ja que anava al niu cada quinze

o vint minuts per donar-li

menjar

(contrarestant aixi les pèrdues e~igides

durant la incuhació).

EI canvi de parella durant la incubació

es fa de la segúent manera: quan el

mascle arriba al niu, la femella comença

a emetre uns crits guturals; mentrestant,

el mascle pica la vora del ruu i després

grata el llom de la femella. En aquest

instant aquesta deixa de cridar i

surt

del

niu a poc a poc i, just abans de marxar,

es grata el cap amb la pota dreta

(normalment).

El mascle, abans de

covar, es posa a "endreçar"

el niu

durant

una curta estona (lla més d'un

minut).

Aquest període va durar uns 23 dies,

que es Ulla mica més que el temps

promig de 21 dies d'aquesta espècie en

estat salvatge, però que coincideix amb

el temps màxim que s'ha arriba

observar en llibertat; el mínim de temps

d'incubació

conegut és de 20 di

(Sargatal,

J.;

del Hoyo,

l.;

Elliot, A., el.

aJ.,1992).

3.:1.

t

FOU.m. COLOn I .\lID'\

DELS

ors

Per

raons

de seguretat

(evitar

d'esguerrar la posta), no es va prendre

cap tipus de dades directes en relació a

la morfometria

dels ous; així doncs,

hom farà ús de la bibliografia per donar

les dades sobre aquest subapartat

(vegeu, per exemple: Harrison,

C.,

1975).

La fonna de l'ou vana entre eHíptica i

:3.4 nSE I\'. CIlI:\

\ç.\

DELS POLLS

Aquest període abarca des del moment

del naixement dels polls fills al primer

vol que fan.

EI 14 de juny va nèixer el primer poll

Els altres tres ho van fer de manera

III

:lE

III: O

...

!

,eguents

En néixer.

el, polls. que

són

sernimdícoles. estan coberts dun

plomissol escàs i dispers d' un color

negre mat amb taques blanques al

clatell i barres blanques a la gola EI bec és rosat. amb conspícues ban dei

negres a la base a la meitat Ia la

punta.

Des del moment del neixement. s'inicia un període d' alta actn uat per pati del, pares per cohnr de manera sarisfactòna

els requeriments energètics dels

nounats proporcionar escalfor i

aliment. Degut a ai\ò. durant aquesta fase el temps dedicat pels pares a la

niuada va ser molt gran. Ia més

bastant compartit. el mascle dedicà una

mitjana diària d'un

56%

del temps

total a les citades tasques, i el

+t%

de temps restant sc n'encarrega la femella.

Aquesta

peuta

diferència

es pot

interpretar com una "compensació" per a la femella de l'esforç i desgast que havia parit durant la fase anterior.

Durant els primers dies els pares vall i

venen amb menjar per als polls. A

partir del novè dia

ci,

pares redueixen la frequènua, fms i tot deiren el niu a mtervals eple van dels 3 als 10 minuts: en aquests casos els progenitors van junts a menjar.

Cap al catorzè dia els pares deixen el menjar directament al terra del niu perquè els polls, epte ja presenten el bec

visiblement corbat, s'acostumin a

menjar sols

~I setzè dia la mtensnat encara baixa

més I els pares resten al nru .

descansant. entre cinc i quinze minuts.

Es

durant aquests dies que els poll, comencen a bam

leo ale,

cada cop amb més forca i intensuat \0

rnsaran saire

a can1ill~r per la lora del nll~ en etecte. cap al vmrè dia

J3

salten Icammen sense deivar de batre Ics ales

-\ partir del nm-i-desè ella. el, pareo Ja quasi no eo queden al nIU. per mcitar així ell polls -arnb IUl plomatge sunilar

ja al dels

adults-

a sortir

dell.

Totes aquestes esrimulauons Ian rerur el ,eu fruit

el vint-i-vuitè

dia

(1.3

de

[uhol].

quan lli1dels polls \ a fer

ci

primer \'01

cap aunabranca propera de

I

arbre de

da.

ant el niu. La resta dr polls no van nigar a fer el mateix en dies successrus. Durant els quatre o cinc dies seguents tornen al niu, però uns quants dies més tard (cins o sis) ja resten estones mès llargues fora del niu.

:1.4.1

HEPHODlCTOH l

'l(lHT\-uru

La mida de la posta, COllija s'ha indicat amenormcnt, va ser de 4 ous. Com que el nombre de polls que van nèixcr era de quatre, l'èxit global d' eclosió fou del 100%.

D'altra banda. l'èxit reproductor global, entès com a percentatge de polls volats sobre el total d'ous, va ser del

75%

a causa de la mort, el sis de juliol, del poll més perit

(l'úJrim

a néixer), sembla ser

que a causa d'un fort temporal amb

~qllesta pçprClf 1mb/tafimaresmeJ { mfl1155ar¡,

pluja. En tot cas. es tracta d'un

percentatge elevat Isimilar al crIe s'ha observat en altres especies d'ibis en llibertat.

:U

FASE \.

PEHlODE

POST-HEPHODL'CTOH

S'entén com a tal el temps que

transcorre des de l'abandonament del niu per part dels JOIes fins a la seva definiri\a independència tròfica.

Tots els JOIes ja són fora del nm a parnr d'aproximadament la cinquena setmana (cantan! des del primer naixement] (taula 2).

AI princrpr l'àrea explorada és molt redurda i pròxima al niu,

el

qual no perden de vista; però a poc a poc aniran perdent contacte amb els voltants del niu (fig. 2). EI nombre de vols realitzats

F¡g2bqllemade f,nocellera df'Doil([ll(/IIdel Zoo de Bareelona amb IIIdrrocro de {arca de camfJelg deU ¡oces de capo re!(ll d'llaa/III prunera par/ del penad, dllldcpClldencIU (l/-1m/rallO ¡L lile/ero)

Canal []Canyar

K

Arbre • Niu • 13-17/7/92 .18-19/7/92 .20/7/92 • 21-23/7/92

pels JOIes després d'abandonar el niu és

baix Iaquests sempre són de curt

recorregut. però s incrementen

progressivament. Tant és arxi qur a

l'onzè dia ja són capaços de volar

d'una

punta a l'altra de l'ocellera. Però malgrat tot. es mostren amb hàbit, molt terrestres,

Es dóna

ci

cas curiós que els genmms es mostren ell lm principi poc gregaris, és

a dir. es troben sempre bastant

dispersats entre ells i des del moment

que surten definitivament del niu

adquireixen una gran

independèncra

dels pares. Ara bé, sempre hi ha algun

instant en què demanen menjar als

pares Isón recompensats després

d'haver insistit molt. Aquestes peticions

es fan indiscriminadament tant al

mascle com a la femella.

Finalment, a partir ja de la setena

setmana (des del moment del

naixement) s'observa una total

independència tròfica dels joves

respecte dels pat·es. Es precisament en aquest moment eplan tots els individus,

que fins ara anaven dispersats, es

mostren més gregaris, s'observa

regularment tot el grup, inclosa la

parella B, tal com ho farien en

condicions naturals .

Pes d'un NOTYlbre Pes niuada Pes de la Relació ou (g) rr-ïrtjê d'ous _(g) f'errie ll a (g) rrr o acíaz'f'er-rrel la (%)

Capó reial 56 4 224 630 3S.s

Morell de p Lor-rrajI 53 10 530 700 75.1

-

'-1-

-Ànec coll-verd 51 11 561 1000 56.1

I~ -l-

I-Cia vià argentat _{90 3 270}

850 31.8

- 1- '-1- -1-

-Garsa de mar 47 3 141 525 26.9

Bernat pescaire 60 4 240 1500 16.0

!au!u! (omparaCl6 de diferent.¡ _des Iks sel'e.' rewrw," de pesfaporur de Pemns !9SJ enfront de! capo reUl!

Ou Data de posta Data d'eclosió Data d'abandonament

del niu

I 22/05/92 14/06/92 13/07/92

2 23/05/92 15/06/92 14/07/92

I

3 24/05/92 16/06/92 15/07/92

4 25/05/92 17/06/92 Mort el 06/07/92

I

7aula2Fcaologw delpenode reproductor dels polls de '"po remiolZoo de Bareeloaa durant 1992

l'etapa d'aprenentatge i maduresa.

4. CO\CIJ:SIO\S

1. El període reproductor començà la

primera setmana de maig is' allargà

fins a la primera setmana d'agost.

2. Hi ha una alternança d'activitat

repartida entre els progenitors. Es pot

parlar de cinc fases ben definides:

2

.1

Fase

l:

construcció del

niu i zel. La femella té una activitat

d'un 60% i el mascle d'un 40% del

temps tota!.

2.2 Fase lI: pre-posta. És

el mascle qui domina amb un 62%,

men tre que la femella ho fa amb el

38%.

2.3 Fase III: posta

i

mcubació. Es veu més activitat per part

de la femella; el80% enfront deI20%.

2.4 Fase IV: criança dels

polls. Ambdós sexes participen

de

forma

similar

amb un lleuger

predomini del mascle,

amb

un 56% del

temps total.

2.5

Fase

V:

post-reproductiva.

Tots dos progenitors

participen amb el mateix esforç en les

tasques d'alimentació i en la cura dels

polls.

3. El període d'incubació va ser de 23

dies.

4. La criança i el desenvolupament dels

polls en el niu durà 28 dies.

5

A

la cinquena setmana tots els joves

ja eren fora del niu.

6. L'èxit reproductor és elevat (75%),

semblant al d'altres espècies similars i

al de poblacions silvestres de capó reial.

7. La independència tròfica dels joves es

realitzà a partir de la setena setmana

després del naixement.

8. A partir de la vuitena setmana els

joves

i

els adults

mostraren

un

comportament social propi de l'espècie.

,\CRÜ\IE~TS

A

Salvador Filella, conservador auxiliar

del Zoo de Barcelona, que va llegir

críticament l'esborrany d'aquest estudi

fent anotacions i suggeriments útils,

així

com per la seva bona disponibilitat a

qua!sevol consulta.

A Emili Garcia, cuidador del Zoo de

Barcelona, per diversos comentaris

sobre el capó reial i per mantenir-me "a!

di "

a .

Ma. Rosa Torras

Josep

G,

Garcia (cuidador del Zoo)

-EIBL-ElBERSFELDT, I (1974)

-Etología - Ed Omega Barcelona

HANCOCK. JA, et al (1982)

"Storks, ihrses andspoonhills ol the world" Ac Press. Londres

III

:E

III: O

...

!

BELL. G (1982) -The costs of

reprcducnen and

mm

consequences -. Amer 'lat. 116 4'i-47

HARRISON, C (1975) "Cuía de los mdos,huevosypolluelos de las aves de España yde Europa" Ed Omega Barcelona

HORN. H S.,IRUBEN8TEIN, D I.

(1984) "Behavioural adaptanons and lúelustory" 279-298 a KREB8,

1.

R I

DAVIES, N B (eds) "Behavioural Ecology". B1ackwell,Oxford

HUERTA, A (1988) "8 O 8. de la fannaespañola" Ed Fondo Natural

KAHL, M P. (1972). "Comparative ethology of theCiconidae The wood storks (GeneraNyctena andIbIS)" Ibis 1140.

KING, M. P. (1973) "EnergetIcs of reproduction in hirds" a FARNES, D. S. (ed.). "Breeding blOlogy of brrds" National Academy of Soencres, Washington, D C.

KlNCERY, H. E. (1988) "The spring season. March 11- May 31, 1988 Mountam West Reg!On" Am. Birds 42(3).446-469

LALAS, C (1973) "ReproductIve behanour"

LOWE. K W. (1983). "Egg size, c1utch size and breedmg success of the glossy ibis(PlegadlSfalcznellus)". Emu 83( 1) PERRINS, C. (1987). "Birds of Bntam and Europe" William Collms Sons& Co. Ltd. Londres

SARGATAL, J, et. al. (1989) "Els ocells dels Aiguamolls de l'Empordà" Ed. Lynx Barcelona

SARGA TAL, J, DEL HOYO, J, ELLlOT, A., et. al. (1992). "Handbook of the birds of the world". Vol 1.Ed. Lym. Barcelona.