GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Establiment delegacions de firma interines en les
Actasessió 27-IX-1991 780 Presidències de quatre DistrictesMunicipals . . 796
Designació Regidors-Presidents de Districtes .... 797
Comissió de Govern Nomenament membres de la Comissió de Go¬
Actasessió4-X-1991 789 vern 797
Nomenament membres de la Comissió Municipal
Disposicions Generals de JocsOlímpics 797
Acords delsòrgans degovern Designació President de la Ponència de NomenclଠModificació de l'article 11è dels Estatuts de la tor delscarrers de Barcelona 797
Fundació Públicadel Pavelló Alemany Mies Van Modificació decret de l'Alcaldia per aampliar assig¬
der Róhe 792 nacióderesponsabilitats polítiquesde
l'Àrea
deModificacions de crèdit 792 Cultura 797
Decrets de l'Alcaldia Delegacióde funcions en el Regidor de Finances 797
Constitució d'un Grup de Treball adscrit a la Co¬
missió de JocsOlímpics, idesignació delsseus Consell Municipal Permanent
membres 795 Actasessió25-IX-1991 798
Cartipàs Anuncis
Nomenament Directora d'Ensenyaments Musicals 796 Notificacions 800
Nomenament representant de la propietat de la Anuncis publicatsen el ButlletíOficial de la Provín¬ capçelera del Diari de Barcelona i del Brusi . .. 796 cia dels dies 1 al 31 d'octubre de 1991 800
Ajuntament
de
Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebradael dia 27 desetembre
de 1991, i aprovada el
25 d'octubre de 1991.
AlSaló de laReina Regentde la Casa de la Ciutatde
Barcelona, el dia vint-i-set desetembre de mil nou-cents
noranta-u, es reuneix el Consell Plenarisota la
presidèn¬
cia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira, i hi
concorrenels llims. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i
els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i
Garriga, Joaquim
de Nadal i Caparà, Juan
José
Ferreiro iSuàrez, Joan
Torres iCarol, Antoni Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i
Lagares, Albert Batlle i
Bastardas,
Guerau
Ruiz
i Pena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina
Homar i Cruz, Josep M.
Espinàs
iXivillé, Núria Gispert i
Feliu, Francisco Narváez i Pazos, Joan Fuster i
Sobre-pere, Xavier Casas i Masjoan,
Antoni Lucchetti i
Farré,
Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell iNadal, Josep
Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Sama¬
ranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i
Agustí, Joan Colldecarrera i
Ortiz, Teresa
Perelló
i Do¬
mingo, Fèlix Amat i Parcerisa,
Antoni
Marcet iRocabert,
Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona,
Joan
Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i
Novell, Josep
L. Olmedo i López, JaumeAlsina i Oliva, Enric Lacalle i
Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernán¬
dez i Díaz, i Emilio
Álvarez
i Pérez, assistits perI'lllm. Sr.Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusa la seva assistència la ll·lma. Sra. M. Aurèlia
Capmany i Famés.
Hi és present l'Interventor Municipal,
Sr.
Martí
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i trenta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 31 dejuliol de 1991, l'esborrany de la qual ha estattramès atots els membres delConsistori; i s'a¬
prova.
En el despatxd'ofici el Consell Plenari acorda: Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
setembre de 1991 (NC-112), que disposa
l'adequació
de l'Administració municipal executiva de conformitat
amb el nou organigrama polític.
Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 17 de juliol de 1991 (NC-92), pel qual es nomenen membres
del Consell General de l'Institut Municipal de Presta¬
cions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal el Sr.
Albert Galofré i Isart i la Sra. Mercè Fresno i Lozano.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de juliol de 1991 (NC-93), pel qual es nomena el Sr.
Francesc Raventós i Torres Assessor de l'Alcalde per a
la promoció de Barcelona com a centre financer euro¬
peu, i representant de l'Ajuntament en l'Associació
Barcelona Centre Financer Europeu i en els òrgans
d'impulsió de la candidatura de Barcelona com a seu del Banc Central Europeu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de juliol de 1991 (NC-94), pel qual es nomena el Sr.
Francesc Raventós i Torres representant de l'Ajunta¬
ment al Pla Estratègic,
Econòmic
iSocial Barcelona
2.000.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 d'a¬
gost de 1991
(NC-87), pel qual
es nomenael Sr. Oriol
Bohigas i Guardiola representant
d'aquest
Ajuntament
enel Consorci del Gran Teatre del Liceu, ensubstitució
del Sr. Josep M. Bricall i Masip.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de
setembre de 1991 (NC-88), pel qual es noma el
Sr.
Miquel Lumbierres i
Méndez Coordinador de
Serveis
de
l'Àreade Cultura, ensubstitució del Sr. Ferran Martorell i Canalda.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de
setembre de 1991 (NC-89), pel quales deleguen atribu¬
cions referents a les Àrees de Manteniment i Serveis i
de Proveïments i Consum i al Servei Municipal deParcs
i Jardins, en l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma, Regidor de l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de
setembre de 1991 (NC-90), pel qual s'atribueixen al l'll im. Sr. EnricTruñói Lagares lesdelegacions de firma
corresponentsa les
competències
de laPresidència del
Districte de Sants-Montjuïc.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de
setembre de 1991 (NC-91), pel qualesdesigna l'll im.
Sr.
Xavier Casas i Masjoan representant de l'Ajuntamentala
Junta General del Consorci d'Hospitals de Barcelona, en
substitució del Sr. Francesc Rafart i Estela.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de
setembre de 1991 (NC-95), pel qual es nomena el
Sr.
Ernest Maragall i Mira Coordinador de
Serveis d'Infor¬
mació de Base.Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 23
de setembre de 1991 (NC-96 a 100), pels quals es
nomenen membres del Consell Municipal de Benestar
Social, l'Excma. Sra. Margarita Robles i Fernández,
I'll Im. Sr. Francesc de P. Labastida i Azemar, i els Srs.
Lluís M. Roda i Areste, Jaume Gomis i Muñoz, i Antoni
Negre i Villavecchia.
Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 23
de setembre de 1991 (NC-101 i 102), pels quals es
designen I'll Im. Sr. Joan Rangel i
Tarrés
iel Sr. Josep
Coromines i Busqueta, representants de l'Ajuntament a
les Assemblees Generals de la Caixa d'Estalvis Laieta¬
na i de la Caixa d'Estalvis de Terrasa, respectivament.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de
1991 (NC-103), que nomena amb
caràcter definitiu
els
membres que integren els Consells Municipals
de Dis¬
tricte.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de
1991 (NC-113), que designa els membres dels
Consells
dels Instituts i Patronats següents:
Institut Municipal de Barcelona Espectables:
Els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas, Oriol Bohigasi
Guardiola, la ll·lma. Sra. Carolina Homar i Cruz, i els
ll·lms. Srs. Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Sama¬
NÚM. 30 20--XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 781
Institut Municipal de Serveis Funeraris:
Els ll ims. Srs. Joan Clos i Matheu, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, la llima. Sra.
Carolina Flomar i Cruz, i els ll·lms. Srs. Xavier Valls i
Serra, i Antoni Lucchetti i Farré.
Institut Municipal de Música:
La ll ima. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim de Nadal i Caparà, i
Josep Caminal i Badia.
Institut Municipal d'Informàtica:
Els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas, Joaquim de
Nadal i Caparà, Francisco Narvàez i Pazos, Antoni Santiburcio i Moreno, Antoni Lucchetti i Farré, i Emilio Álvarezi Pérez.
Institut Municipal de Disminuïts:
Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, les II Imes. Sres.
Eulàlia Vintró i Castells, Marta Matai Garriga, i Carolina
Flomar i Cruz, i els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas,
Joan Torres i Carol, Juan José Ferreiro i Suàrez, Enric
Truñó i Lagares, i Antoni Lucchetti i Farré. Patronat Municipal deGuarderies:
L'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, i la II Ima. Sra.
Marta Mata i Garriga.
Patronat Municipal de l'Habitatge:
Els ll·lms. Srs. Joan Clos iMatheu, Juan José Ferreiro
i Suàrez, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, i Antoni Lucchetti i Farré.
Patronat Municipal de Turisme:
Els ll·lms. Srs. Enric Truñó i Lagares, Francesc Vicens i Giralt, Emilio
Álvarez
i Pérez, i Joan Colldecarrera i Or¬ tiz.Patronat de la Fundació Municipal Avillar Chavorros: Les ll imes. Sres. Eulàlia Vintró i Castells, MartaMata i
Garriga, i Carolina Homar i Cruz, i els ll·lms. Srs. Enric
Truñó i Lagares, i Xavier Valls i Serra.
Patronat de la Fundació Pública Escola Massana: L'Il·lm. Sr. Joan Clos i Matheu, la llima. Sra. Marta
Mata i Garriga, i els ll·lms. Srs. Joan Torres i Carol,
Joaquim de Nadal i Caparà, Antoni Santiburcio i More¬
no, i Francesc Vicens i Giralt.
Patronat de la Fundació Pública Pavelló Mies Van der Ròhe:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, i Francesc Vicens i Giralt. Patronat de la Fundació Privada Escoles Domènech:
La II Ima. Sra. Marta Mata i Garriga. Patronat de la Biblioteca Arús:
La ll·lma. Sra. M. Aurèlia Capmany i Famés, i l'll im. Sr. Josep M. Samaranch i Kirner.
Patronat del Castell de Montjuïc:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas, i Alberto Fernández i Díaz. Patronat de l'Escola Superior Relacions Públiques:
L'Il·lm. Sr. Albert Batlle i Bastardas.
Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya: L'Il·lm. Sr. Orioi Bohigas i Guardiola, i els Srs. Josep A. Acebillo i Marín, Lluís Domènech i Girbau, Gustau Gili, Ferran Mascarell i Canalda, i Cesáreo Rodríguez i
Aguilera.
Patronat de la Fundació Joan Miró:
Els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, i Joaquim de
Nadal i Caparà.
El Sr. Mas considera quehi ha certes disfuncions en els criteris relatius a la representació de tots els Grups
consistorials en els diversos Organismes i Empreses mixtes i demanaque s'encetiundiàleg pertrobar-hi una solució.
El Sr. Clos contesta queel criteri aplicat finsara erala
presència de tots els Grups en lesSocietats de capital
íntegrament municipal i també en aquells altres de
caràctermixt on fos possible en funció delsjocs de les
majories; i espera que la reestructuració del Consell
d'Empreses i Institucions Municipals el convertirà en la
plataforma idònia per a la discussió, en profunditat, del
funcionament dels ens que integra.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldiapels quals, en virtut
de concurs, es nomena:
A) Amb data d'1 d'agost de 1991: la Sra. Pilar
Comellas i Modol, Cap Adjunt de la Inspecció d'Hisen¬
da Municipal (P-822); el Sr. Joan Josep Fusté i Fruns,
Cap del Servei de Suport a l'Actuació Inspectora
(P-823); la Sra. Ma. Lluïsa Vallejo i Iglesias, Cap de
l'Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
(P-824); la Sra. Ma. Mercè Armengou i Martí, Cap del
Negociat d'Esports(P-825); el Sr. Miguel
Ángel
Barrabiai Aguilera, i Fernando Sánchez-Izquierdo i Morales,
Tècnic Auditor del Departament d'Auditories i Estudis de la Intervenció Municial (P-826 i 827); el Sr. Josep M.
Gifreu i Jové, Cap de la Divisió de Serveis Tècnics del
Districte de Gràcia(P-829); laSra. LourdesZorraquino i
Rico, Cap del Negociat del Règim Disciplinari (P-830); i
la Sra. Manuela López i Blasco, Cap de l'Oficina d'In¬
fraccions, Ordenances i Liquidacions, de
l'Àrea
deManteniment i Serveis (P-831).
B) Amb data de 2 d'agost de 1991: el Sr. Amado Garcíai Macho, Responsable de Grup de Primer Ordre
del Nucli Orgànic d'Obres, Edificis Públics i Neteja, del Districte d'Horta-Guinardó (P-828).
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 18 de juliol de 1991, pel quals'aprovadefinitivament el Projec¬
te de reparcel·lació i delimitació de la unitat d'actuació del carrer del Greco, entre el passeig de Maragall i el
carrer de Cartellà.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de
setembre de 1991, pel qual es resol el recurs de
reposició interposat pels Srs. Jaume Buqué i Rojals,
Jaume Ventura i Solans i Bernabé Carazo i Carazo contra l'acord de la Comissió de Govern de 18 de maig de 1990, ratificat pel Consell Plenari el 25 de maig de
1990, que aprovadefinitivament el Projecte de
reparcel-lació de la unitat d'actuació núm. 2 del Pla especial d'ajust d'alineacions i ordenació volumètrica de les illes
delimitades per l'avinguda Meridiana i els carrersde les
Navas deTolosa, de Mallorca i de Trinxant.
Donar conformitat al text refós del Projecte de com¬
pensació de la unitat d'actuació de la super illa Diago¬
nal-Centre, elaborat i aprovat per la Junta de Compen¬
sació; publicar aquest acord i els seus precedents al
Butlletí Oficial de la Província; i notificar-loal Sr. Román
Sanahuja i Bosch en representació de la Junta de
Compensació, als propietaris afectats i a la Comissió
d'Urbanisme de Barcelona.
Ratificar el Conveni amb el Ministeri de Defensa,
sobre l'alienació de la finca núm. 666 de l'avinguda
Diagonal, peralaconstrucciód'un equipament hoteler.
El Sr. Bonet pregunta si s'ha elaborat l'estudi de trànsit indicat a la resolució del Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, que aprovava el Pla d'ho¬
tels; i no comparteix el marge del 10 % sobre la
volumetria i ocupació del solar objecte d'aquest Conve¬
ni, marge que serà precisat en l'estudi de detall corres¬
ponent.
pendent,
del Pla
d'hotels, puntualitza
quel'estudi
so¬bre el trànsit fou tramès al Departament de
Política
Territorial i Obres Públiques l'octubre
de
1989,
i
am¬pliat el mes
de
marçde
1990, i
queel
Conveni deixa
clar el retorn del terreny a la Ciutat un cop
expirat
el
termini i accelerat una sèrie de processos que han
fet
possible la
cessió
dels quarters
de
Wellington al De¬
partament
d'Ensenyament
perubicar-hi la quarta
Uni¬
versitat.
El Sr. Fernández expressa la seva
disconformitat
amb laconversió en hotel de la residència d'oficials, la
qual, en la seva
opinió continua essent
necessària.
Quedar assabentat del resum numèric provisional
elaborat a partir dels fulls
de
renovació padronal de
1991, que s'aprova, d'on
resulta,
senseperjudici de la
reglamentària
exposició pública,
unapoblació de dret
d'1.612.550 habitants i unapoblació de fetd'1.639.770
habitants.
Designarrepresentants de
l'Ajuntament
de Barcelona
a les empreses d'economia
mixta i
Consorcis
que s'indiquen els membresdel
Consistori
següents:
Barcelona Holding Olímpico, SA:
Els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i
Capa¬
rà, Enric Truñó i Lagares, i Antoni Lucchetti i
Farré.
Iniciatives, SA:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els
ll·lms.
Srs.
Joan Clos i Matheu, i Guerau Ruiz i Pena.Mercabarna, SA:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira i els
ll·lms. Srs.
Guerau Ruiz i Pena, Joan Clos i Matheu, Enric Lacalle i Coll, Antoni Lucchetti i Farré, i Joan Torres i Carol.Procivesa:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els
ll·lm. Srs.
Joan Clos i Matheu, Xavier Casas i Masjoan, Joaquimde Nadal i Caparà, Xavier Valls i
Serra, Aleix
Vidal-Quadras i Roca,Antoni Lucchetti i Farré, i Modest Batlle
i Girona. Tersa:
L'II Im. Sr. Lluís Armet i Coma.
Tabasa:
L'II Im. Sr. Joaquim deNadal i
Caparà.
Consorci de la Bibliotecade Catalunya:
L'II Im. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola.
Consorci del Centre de Cultura Contemporània de la
Casa de Caritat:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els
ll·lms. Srs.
Oriol Bohigas i Guardiola, Xavier Casas iMasjoan, i
Francesc Vicens i Giralt.Consorci del Centre d'Estudis Olímpics:
L'II Im. Sr. EnricTruñó i Lagares.
Consorci delsHospitals de Barcelona:
Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i Xavier Casas i Masjoan.
Consorci del Museu d'Art Contemporani:
Els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas iGuardiola, Xavier Casas
i Masjoan, i Francesc Vicens i Giralt. Consorci del Palau de la Música Catalana:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, i Xavier Casas i Masjoan. Consorci de Promoció del Palau deCongressos:
Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i Joaquim de
Nadal i Caparà.
Consorci del Gran Teatre del Liceu:
Els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, lall·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i Xavier Casas i Masjoan.
Consorci de la Zona Franca:
Els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i
Capa¬
rà, Joan Torres i Carol, Xavier Valls
i Serra, i Antoni
Lucchetti i Farré.
Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona:
a) Consell General: l'Excm.
Sr. Pasqual Maragall i
Mira, i els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Joan
Clos i
Matheu, Joaquim de
Nadal i
Caparà, Guerau Ruiz i
Pena, i Antoni Santiburcio i Moreno, i Joan Torres
i Ca¬
rol.
b)
Comitè Executiu: els ll·lms.
Srs. Joan
Clos i Ma¬
theu, Guerau Ruiz i Pena, Antoni Santiburcio
i Moreno,
Joan Torresi Carol, i Joaquim de Nadal i
Caparà.
Mancomunitat d'Aigües del Ter:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
i els ll·lms.
Srs.
Lluís Armet i Coma, i Enric Lacalle i Coll.
Aprovar,
exercint funcions
de Junta General
de
ca¬dascuna de les Societats, la proposta següent:
A) Renovar els
membres Regidors
dels
Consells
d'Administració de les Societats Privades Municipals i, conseqüentment, cessar
els Regidors
quehan for¬
mat part dels esmentats
Consells durant el mandat
consistorial 1987-1991, tot agraint-los els serveis
prestats.
B) Designar
membres dels
Consells
d'Administració
de les Societats Privades Municipals, els Regidors se¬ güents:
Aparcaments i Serveis,
SA:
Els ll·lms. Srs. Joan Torres i Carol,Joaquim de Nadal i
Caparà, Xavier Valls
i Serra,
Antoni Lucchetti i
Farré,
Enric Lacalle i Coll, i Fèlix Amat i Parcerisa.
Parc Zoològic de Barcelona,
SA:
Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, Juan José Ferreiro
i Suàrez, la ll·lma. Sra. Núria Gispert i Feliu, i els ll·lms.
Srs. Francesc Vicens i Giralt, José Alberto Fernández i
Díaz i Juan Puigdollers i Fargas. Informació Cartogràfica i de Base, SA:
Els ll·lms. Srs. Joaquim de Nadal i
Caparà,
Albert
Batlle i Bastardas, Francesc Narvàez i Pazos, Emilio
Álvarez i Pérez, Antoni Lucchetti i Farré i Daniel Fabre¬
gat i Llorente.
Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA:
L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els
ll·lms. Srs.
Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas,Fran¬
cesc Vicens i Giralt, José Alberto Fernández i Díaz, i
Joan A. Audet i Novell.
C) El termini de designado dels
Consellers
que esnomenen s'adequarà al que prescriu l'article 15
dels
Estatuts Socials respectius.
D) Facultar els Presidents i al
Secretari
General de
l'Ajuntament, indistintament, per
comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública els nomenaments
anteriorment relacionats, així com per complir amb els
tràmits necessaris per a laseva
inscripció
en elRegistre
Mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en
cas necessari.
Presents en la sessió els Regidors designats per
els
càrrecs esmentats en l'apartat B) els accepten i
mani¬
festen no incórrer en incompatibilitats legals per
al
seu exercici, especialment les de la Llei25/1983, de
26 de
desembre.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de ca¬
dascuna de les Societats, el decret de l'Alcaldia, de 27
de setembre de 1991 (NC-114), que nomena
Presi¬
NÚM. 30 20-XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 783
Aparcaments i
Serveis, SA:
President: IIIm. Sr. Joan Torres i Carol.
Vice-President: II Im. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
Parc Zoològic de Barcelona, SA:
President: ll·lm. Sr. Joan Clos i Matheu.
Vice-president: ll·lm. Sr. Juan José Ferreiro i Suárez. Informació Cartogràfica i de Base, SA:
President: ll·lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
Vice-president: ll·lm. Sr. Albert Batlle i Bastardas.
Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA: President: Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira.
Vice-presidents: ll·lms. Srs. Enric Truñó i Lagares, i
Albert Batlle i Bastardas.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificareis acords de la Comissió deGovern, de 13
de setembre de 1991, pels quals s'aproven: a) inicial¬
ment, el Projected'urbanitzaciódelcarrer de Benedetti,
entreels de Plantada i dePomaret; i b) definitivament, el
Projecte d'urbanització del polígon Vallvidrera-Les Pla¬
nes.
El Sr. Alcalde comenta que a Catalunya, adiferència
d'altres comunitats autonomes, els Ajuntaments no
poden aprovar definitivament els seus plans especials,
ja que la Generalitat reté aquestacompetència.
El Sr. Amat assenyala lallarga tramitació del Projecte
relatiu a Vallvidrera-Les Planes, que comportaràla reur-banització del sector i elredreçament dela trama viària, ambunaàmplia participaciódel veïnat, i la conveniència
d'impulsar les converses sobre el finançament de les
obres perquè espugui materialitzar en un breu termini. El Sr. Armet confia que es podrà determinar un
finançament compartit entre l'Ajuntament i els propieta¬
ris del polígon perpoder executar el Projecte.
S'aprova per unanimitat el dictamen en debat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
Aprovar les modificacions de crèdit dins del Pressu¬ post General de 1991, d'acord amb la documentació adjunta.
El Sr. Àlvarez anuncia el vot en contra del Grup
Popular perquè després de repartit l'ordre del dia, s'hi
han inclòs noves modificacions de crèdit que han fet
pujar l'import del dictàmen de 8 a 85 milions de pes¬ setes.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, observaque
el termini d'admissió de modificacions pressupostàries
se sol allargar en profit de l'agilitat administrativa, però
es posa, si més no, enconeixement del Consell Munici¬
pal Permanent quan comporten canvis de funcions o tenen transcendènciapolítica, que no és el cas de cap
de les que avui es proposen.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Álvarez,
i ambl'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch,
Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Negociat d'Administració de Béns
Desestimaren totes les seves parts, per manca de
fonaments legals, el recurs de reposició interposat per la Sra. Rosa Gatnau i Prats, contra l'acord adoptat pel
Consell Plenari, el 26 d'abril de 1991, pel qual fou declarat desert el concurs per a l'adjudicació de la
concessió de l'ús i explotació del restaurant «La Font del Gat», del Parc de Montjuïc; estimar parcialment les
al·legacions formulades perla citada Sra. Gatnau en el
tràmit d'informació pública del plec de condicions de la concessió esmentada, aprovat pel mateix Consell Ple¬
nari, enelsentit desuprimir el segonincísde l'apartat d)
de la condició 7, relatiu alatransmissió d'accions de la
Societat concessionària, i en el de modificar l'últim
paràgraf de la condició 10, sobre la indemnització
procedenten el cas d'extinció anticipada de laconces¬ sió per causes d'interès públic sobrevingudes, d'acord
amb la novaredacció que figuraen el documentannex;
desestimar la resta de les al·legacions, encaminades a
aconseguir la anul·lació o alteració de determinades
condicions del plec que aquest Consell considera ajus¬
tades a dret; i convocar concurs per tal d'adjudicar la
concessió.
El Sr. De Nadal comenta que, segons els Serveis
Jurídics, les clàusules del plec impugnades per l'al·le¬
gant són ajustades a dret i que tampoc no es veu la
conveniència d'alterar-ne el contingut; tanmateix s'ha considerat precisar l'abast de la indemnització proce¬ denten cas d'extincióanticipada de laconcessióquant
a les possibles inversions del concessionari, i també, la comunicació del concessionari a l'Ajuntament, de la
venda o ampliació de capital de l'empresa.
El Sr. Fernández dóna perreproduïdes les considera¬
cions que formulà quan es va debatre l'acord recorre¬
gut, tot reiterant que, en la seva opinió, el concurs s'havia d'adjudicar a l'única oferta presentada, que
complia totes les exigències del plec de condicions i
acreditava unasolvència suficient: pertant, el seu Grup
had'expressar laseva disconformitat amb la propostaa
excepció dels pronunciaments relatius a l'estimació
parcial de les al·legacions presentades durant l'informa¬
ció pública.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Álvarez.
Constituirgratuïtament, de conformitatamb allò que
disposen l'article 178 i concordants de la Llei del Sòl, a favor de la Generalitat de Catalunya, el dret de superfí¬
cie, per un termini de cinquantaanys, sobre la finca de propietat municipal, de 5.809 m2 d'extensió, situada a l'illa delimitada pels carrers d'Aragó, de Lope de Vega, de Concili de Trento i de Bilbao, grafiada en el plànol
adjunt, amb l'obligació de construir-hi un centre d'en¬ senyament secundari, dintre del termini de dos anys; formalitzarl'escripturapública de constitució del dret de
superfície amb subjecció a les condicions del docu¬
ment annexque s'aproven; i inscriureaquest dret enel
Registre de la Propietat.
El Sr. De Nadal explica l'abast d'aquest dictamen,
que permetrà cobrir els dèficits de places d'ensenya¬
ment secundari en la zona, i remarca la conveniència
de negociar amb la Generalitat la construcció d'un
aparcament públic en el subsòl d'aquestterreny, quan
s'aprovi la normativa urbanística entràmit.
S'aprova el dictamen per unanimitat i es recull el
suggeriment del Sr. De Nadal sobre la instal·lació d'un
El Sr. Alcalde subratllaqueel conveni signat ahir
amb
la Gerència de l'Infrastructura de la Defensa, que serà
sotmès a ulterior ratificació plenària farà possible l'alie¬
nació de les casernesi dependències militars del carrer de Wellington al Departament d'Ensenyament.
ÀMBITDE LA VIA PÚBLICA
Negociat deTransports i
Circulació
Desestimar les reclamacions presentades durant el
període
d'informació pública pel Grup Popular de l'Ajun¬
tament deBarcelona, la Sra. GemmaSolanas i Romero,
i el Sr. Climent Fernández i Fornar; i aprovardefinitiva¬
ment l'Ordenança de
Circulació
de Vianantsi de Vehi¬
cles, d'acord amb l'article 49 c) de la Llei 7/1985, de 2
d'abril, Reguladora de les Bases de
Règim
Local,i
l'article 162.2 c) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Munici¬ pal i de Règim Local de
Catalunya.
El Sr. Fernández, explica que, coherent amb les
reticències expressades en el moment de l'aprovació inicial d'aquesta Ordenança, el seu Grup
presentà
les al·legacionsque araesdesestimen iquepretenien: a) la
consideració com obstaclesala via pública, dels defec¬
tesde pavimentació (comaraels sots, els abrasius dels
passos de vianants i els embornáis i registres enmales
condicions)que puguin constituirunperillper avianants
i conductors; b) larepressió dels sorolls; c) la
prohibició
de circular amb monopatinsperlesvoreres i
l'habilitació
d'espais adient a tais finalitats; i d) una
reglamentació
més acurada de l'ús de la grua municipal convertidaen
inquisició administrativa de la Ciutat, en un disbarat
jurídic i en causa d'indefensió per als ciutadans.
En aquest darrer aspecte desaprova que la grua
pugui retirar els vehicles que noportin elcomprovant de
pagament de la taxa corresponent i opina que l'actua¬
ció de la grua, tot i ésser necessària per a corregir les
conductes insolidàries d'alguns ciutadans que pertor¬ ben greument la circulació, genera uns beneficis il·le¬
gals en exigir-se 8.000 pessetes per uns serveis pels
quals les empreses privades, amb uns marges de
beneficis, en cobren 6.000 com a màxim comporta un ús abusiu en retirar qualsevol vehicle que hagi comès
una infracció a pesar que, segons la legalitat vigent,
només es poden retirar aquells vehiclesque provoquen
una pertorbació greu del trànsit, i causa indefensió ja
que, enexigir-se el pagamentprèviamenta la devolució
del vehicle retirat, es vulneren les garanties processals
de defensa i audiència prèvia dels administrats. També critica el cobrament de la meitat de la taxa si el conductor es presenta mentre la grua li està engan¬ xant el vehicle, sobretot atèsque la grua nosol despla¬
çar-se expressament per retirar els vehicles, sinó que està voltant constantment per veure qui enxampa; i demana una certa flexibilitat respecte als vehicles mal
aparcats durant la nit, però que no entorpeixen la circu¬
lació.
Per tots aquests motius, anticipa el vot negatiu dels
seu Grup tot anunciant el propòsit de recórrer en la via
contenciosa-administrativa l'acord queavuies prendrà.
El Sr. Amat indica que les dificultats del trànsiten una ciutat amb una xarxa viària insuficient i una circulació molt densaexigeixen unaeina com la novaOrdenança de Circulació per millorar la qualitat de vida en la Ciutat posant ordre, seriosament, en eltrànsit: pertant, el seu
Grup donarà suport al dictamen, encara que passarà
comptes al Regidor de
l'Àrea
de Circulació sobre l'apli¬cació de la nova normativa i el compliment d'algunes frases sentides en aquest hemicicle, com aquella de
«poques multes i ben posades». Tanmateix, recomana
que es reconsideri l'article 20 on es preveu la retirada
dels vehicles que continuïn en el mateix lloc mitja hora
després de la
infracció
de les normes del'estaciona¬
ment regulat, i que, en vista de les insinuacions
fetes
durant l'estiu sobre la regulació de la circulació durant els Jocs Olímpics, el Consell de Circulació i SeguretatVial reprengui la seva activitat
perquè
laCiutat
puguifuncionar normalment mentre durin els Jocs.
El Regidor de
l'Àmbit
de la ViaPública, Sr.
Torres, es refereix primerament al'actuació
de la gruamunicipal
explicant que de les 120.000 actuacions que fa durant
l'any, el 30 %
són
a requeriment dels ciutadansi el
70 % restantes concentraen quatre tipusd'infraccions:
l'aparcament en el carril-bus, en zones de
càrrega
idescàrrega, en doble fila o amb
obstrucció
dela
viapública; que, pertant, lagrua concentra la seva actua¬
ció en punts que tenen la plena cobertura jurídica de la
Llei de Circulació i Seguretat Vial; que el representant
del Grup Popular en el Consell
d'Administració
de laSocietat d'Aparcaments i Serveis han donat suport a l'actuació de la grua en aprovaranualmentels resultats i
la gestió de l'Empresa; que els costos de les grues
privades i la municipal no són comparables,
perquè
elsd'aquesta han d'incloure el de la corresponent
dotació
de la Guàrdia Urbana; que un estudi, que lliurarà als membres del Consistori, del Departament de Sociologia
de la Universitat de Barcelona sobre els infractors
reincidents ofereix el perfil de joves amb un cert poder adquisitiu i cultura, cosa que explica el posicionament
d'alguns partits sobre la grua; que les obstruccions
viàries perdefectes de pavimentació no s'han d'inclou¬
re en l'Ordenança, perquè l'Ajuntament ja té
l'obligació
de posar-hi remei; que des del 15 de setembre es pot obtenir un tiquet complementari amb el qual es poden enervar, en determinats supòsits, les multes per haver superat el temps límit d'aparcament autoritzat, tanma¬
teix hi hauncontingent considerable demultireincidents en aquesta infracció, i peraltra banda,
l'actuació
de lagrua és estrictament legal en aquests casos en no
exigir-se el pagament previ; que el 40 % dels vehicles
retirats perles grues corresponen aciutadans no domi¬
ciliats a la Ciutat; que l'enumeració enunciativa de les
causes de retirada dels vehicles en virtut de l'article 71 de la Llei de Circulació i Seguretat Vial i elsmecanismes de cobrament s'emparen jurídicament en el paràgraf segon de l'article esmentat; que l'Ordenança
només
permet la circulació amb monopatí per les voreres als
menors de dotze anys; i que els sorolls causats pels
vehicles són matèria pròpia de l'Ordenança de Control de la contaminació per agentsfísics.
El Sr. Amatapel·laal sentit comú perquè, en
evitació
de sorpreses als ciutadans, el temps determinant de laretirada del vehicle per haver-se sobrepassat el període
d'aparcament autoritzat s'ampliï atres o quatre hores.
El Sr. Torres indica que tal possibilitat pot tenir
cabuda en el debat sobre les ordenances fiscals i
ofereix «in voce» un nou redactat dels articles 19 i 20
que disciplina les conseqüències d'haver sobrepassat
el límit horari de lazonablava indicatenelcorresponent
comprovant.
El Sr. Fernández, envista de l'al·lusió del Sr. Torres al representant del Grup Popularen el Consell d'Adminis¬
puntua-NÚM. 30 2G-XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 785
litza que els darrers anys el seu Grup ha impugnat
l'Ordenança fiscal referent a la grua a fi que la taxa
s'adaptés al cost real del servei; i observa que el Sr.
Torress'aprofita del fet que el ciutadà defuig els plets, i invoca ara la Llei de Circulació i Seguretat Vial com
abans invocava el Codi de Circulació i, tot i això, es
produïren aleshores sentències del Tribunal Suprem i
del Tribunal Constitucional contràries a les sevestesis. El Sr. Torres replicaquela Llei de Circulació i Segure¬ tat Vial dóna la cobertura legal suficient al'actuació de
la grua, sobre la qual el Codi de Circulació presentava
algunes llacunes que donaven peu a interpretacions
contradictòries, fet que la nova normativa supera. El Sr. Alcalde subratlla la precedència que el títol de
lanovaOrdenança dónaals vianants sobre els vehicles,
i la contenció en eltemps i en l'estil del debat.
S'aprova el dictamen donant als articles 19 i 20 la
nova redacció presentada pel Regidorde la Via Pública i amb el vot en contra del Srs. Lacalle, Vidal-Ouadras,
Fernández, i
Álvarez.
ÀMBIT DE DESCENTRALITZACIÓ I RELACIONS CIUTADANES
Resolució de les al·legacions presentades durant el
període d'informació pública, i aprovaciódefinitiva de la
modificació de l'article 8.1 i 3 de les Normes Regulado¬
res de l'Organització dels Districtes.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Jo¬ sepM. Cullell i Nadal, enrepresentació del GrupMunici¬ pal de Convergència i Unió, i pel Sr. Eduard Cardona i Romeu, al'aprovació inicial de modificació dels articles
8.1 i 8.3 de les Normes Reguladores de l'Organització dels Districtes.
Aprovardefinitivament la modificació dels esmentats
articles, tal i com consten en l'acord núm. 18 de la sessió de 31 dejuliolde 1991 (esmenes desubstitució).
El Sr. Mas lamenta que aquesta proposta torni al Plenari enels mateixos termes que enelmes de juliol, ja
que creiaque la majoriaen elgovern obririaun període
de reflexió davant la contradicció ideològica de lamodi¬
ficació proposada amb els compromisos electorals dels
dos Grups components de l'equip de govern.
En aquest sentit, llegint els textos dels programes
presentats pel Partit del Socialistes en les diferents
conteses electorals, subratlla: que el de 1979 propug¬
nava la recuperació pels veïns de la seva facultat de governar-se com una condició indispensable per a consolidar la democràcia, i l'elecció per sufragi univer¬ sal directe i secret dels Consells de Districte, els quals
es dotaria d'atribucions polítiques; que quatre anys
després, el de 1983, considerava que la descentralitza¬
ció era l'aplicació ala Ciutat dels principispolítics vàlids a escala espanyola i catalana i
que la participació, el
control democràtic i, en definitiva, l'eficàcia només
serien plens quan molts dels serveis i funcions que
afecten la vida quotidiana dels ciutadans siguin deci¬
dits, gestionats i controlats pels trossos d'Ajuntament
quesón els Districtes; que el de l'any 1987 preconitza¬
vael
desenvolupament
jurídic del procésde descentra¬
lització, que havia de permetre l'acció directa dels
Consells de Districte i assenyalava la descentralització
com un dels eixos fonamentals de l'actuació municipal
dels socialistes d'ençàde l'advenimentde la democrà¬
cia municipal, i la participació com la manera d'anar
avançant en el canvi de la relació entre el poder i els
ciutadans mitjançant mecanismes de cogestió i auto¬
gestióque són formes d'aprofundiment de la democrà¬
cia; i que el de 1991 afirma, potser amb no tanta contundència, però encara amb força, que l'ordenació territorial del municipi barceloní, és a dir, la descentra¬ lització, haestat l'única ordenacióadministrativai territo¬ rial consensuada pertotes les forces polítiques,enume¬
ra entre els seus objectius la consolidació de la
descentralització i esmenta la consolidació dels Con¬ sells de Districte com un avanç en la participació i un
aprofundiment de la democratització de la vida muni¬ cipal.
Fa referència després al Programa d'Iniciativa per
Catalunyacorresponent ales darreres eleccions de 1991
tot subratllant que s'hi afirma: a) que els Districtes són
els òrgans representatius en què es divideix territorial¬
ment el municipi amb l'objecte de descentralitzar-lo, desconcentrant-ne el govern i l'administració i promoure la participació ciutadana i l'aplicació d'unapolítica muni¬
cipaligualitàriaorientadaala correcció dels desequilibris;
b) que el President del Districte ha d'éssernomenat per l'Alcaldeaproposta del Consell de Districte (requisitque
precisament ara es pretén canviar); i c) que els Conse¬ llers de Districte haurien d'ésser elegits per sufragi uni¬ versal i proporcional amb un límit del 3 %.
Posa en relleu, a continuació, els lligams entre el
concepte de descentralització i els de democràcia,
participació i eficàcia, i comenta que els canvis propo¬
satsafecten l'essència democràtica del procésdescen¬ tralitzador inotenen unobjectiu clar, sinó és el manteni¬ ment de determinades quotes de poder i no reforçaran pas l'autoritat moral de l'Alcaldia, que, si vol mantenir
una quota de credibilitat acceptable, només té dos
camins: l'un, renunciar al procés descentralitzador (op¬
ció legítima si no se'l considera prou eficaç i pràctic);
l'altre, deixar sense efecte pràctic els canvis que avui
s'introdueixen.
El Sr. Lacalle, havent advertit que el seu
posiciona-ment resulta més còmode en notenir la majoria en cap Districte nicompartir responsabilitats degovern, circums¬ tàncies que li permeten mantenir una actitud arbitral,
manifesta que l'equip de govern es vol fer un vestit a midaperquè l'actual normativano li resulta còmoda i les
urnes no li han donat els resultats que esperava, però en
lloc d'haver presentat aquesta proposta, havia d'haver
negociat una novafórmulade relació entre la Casa Gran
i els Districtes, els quals no s'han de convertir, certa¬ ment, en òrgans de contrapoder sinó de col·laboració i ajut per damunt dels partidismes polítics que s'han imposat moltes vegades els darrers quatre anys.
Creu que l'Alcaldia s'equivocaenpretendre nomenar els Presidents de Districte sense tenir en compte el
veredicte de les urnes; que és possible la cohabitació
d'un Alcalde socialista amb un President de Districte d'un altre color polític, si hi ha una lleialtat mútua,
corresponsabilització i diàleg; i que cal encetar una
reflexió per aconseguir en la nova Carta Municipal (si algun dia se'n reprenen els treballs) una reglamentació
dels Districtes millor que la vigent, per a laqual cosa el
seu Grup ofereix la seva col·laboració.
El Regidor deDescentralització, Sr. Batlle i Bastardas, contesta les anteriors intervencions dient queel Sr. Mas
ha fet una exposició esbiaixada del procés descentra¬
litzador, del qual l'equip de govern se sent orgullós
quetenen
més
competències i
recursosi
quecompagi¬
nen millor els principis de
representació i gestió;
que,concretament, el Districte
d'Horta-Guinardó,
quanell
n'assumí la presidència l'any1983,
tenia
unpressupost
de 200 milions de pessetes i ara
arriba als
2.000
milions; i que el nostre
procés de descentralització
resisteix molt favorablement la comparació ambels
produïts en altres ciutats
espanyoles i catalanes,
espe¬cialment les governades per
Convergència i
Unió.
Reitera que les quatre raons quecaracteritzen la
redacció proposada
són:
1)el manteniment
del principi
que el nomenament
dels
càrrecs
unipersonals
corres¬pon al'Alcaldia;
2) la
importància del
tràmit d'audiència
al Consell del Districte;3)el manteniment del principi
de
la coherència del govern
municipal; i 4) l'atorgament
al
Plenari del control últim mitjançant la
ratificació dels
nomenaments fets per l'Alcaldia.
Pensa que les al·legacions i el
posicionament
de
Convergència i
Unió qüestionen la
capacitat
autoorga-nitzativa de l'Ajuntament; que quan la
interpretació
quees fa d'una norma és contradictòria amb la voluntat de
l'òrgan que l'ha
aprovada, cal
introduir-hi la pertinent
rectificació, criteri aquestcompartit pel mateix
President
de Convergència
Democràtica
quan,fa
a penesqua-ranta-vuithores, advertia que si el Tribunal Constitucio¬
nal feia una lectura contrària a aquella amb la qual el
seu Partit donava suport a la Constitució i a l'Estatut, podria plantejar-se una
modificació de tals
textos.Per tot això, conclou que el seu Grup
manté les
modificacions proposades,
però
reiterala
sevavoluntat
que siguin unrègim transitori
que espugui aclarir
enla
CartaMunicipal; i acaba insistintqueaquest
Ajuntament
ha establert uns òrgans dedescentralització
idescon-centració democràtics i representatius i dotats de
més
competències que els Consells
Comarcals.
El Sr. Santiburcio significaque la lectura que ha fet
el
Sr. Mas dels Programes Socialistes ha
servit
per ademostrar que s'havien complert els diversos compro¬
misos que contenien; que la proposta en
debat
no atura, sinóqueaprofundeix, el procés de descentralitza¬ció en restituir alsòrgans polítics
democràtics (l'Alcalde
de la Ciutat i aquest Plenari) les
competències
per alnomenament dels Presidents de Districte, abans vincu¬
lades a un òrgan no elegit
democràticament;
quel'e¬
quip de govern se sent, alhora,
orgullós
del consensaconseguit en el
procés
dedescentralització
de la
Ciutat i decebut perquè esperava que aquest
camí
deconsensipacte polítichauria tingutcontinuïtatenl'orde¬
nació territorial de Catalunya atès que la creació dels
Districtes s'inscrivia en unprojecte d'un abast territorial
més ampli que el marc estrictament municipal, tanma¬
teix les Lleis d'ordenació territorial implicaren un retro¬
césen aquestcamp, de manera que el Partit socialista
hamantingutunagenerositatque noha tingut la contra¬
partida de les forces polítiques que governen Catalu¬
nya; i que el Grup Socialista es compromet a aplicar
una norma no escrita: respectar la voluntat majoritària
dels Consells de Districte, però demana al Grup de
Convergència i Unió que es comprometi a seguir-ne
unaaltra: entendre que els Districtes són també govern
i han de mantenir una lleialtat institucional de govern sense promoure accions d'oposició.
La Sra. Vintró replica al Sr. Mas dient que tallant-los per on convé, hom pot fer dir als textos tot allò que
l'interessa; que el Regidor convergent s'ha limitat a repassarles possibles contradiccions de la proposta en debat amb el Programa dels Socialistes i d'Iniciativa per
Catalunya, perquè citar el de
Convergència i Unió
li
crearia problemes; que, concretament,
ella
no sap en¬cara què pensa aquest
darrer Grup sobre
diverses
qüestions de la
Carta
Municipal
com arael percentatge
mínim de vots perobtenir
representació, l'increment del
nombre de Regidors,
l'elecció
directadels Consellers i
dels PresidentsdelsDistrictes; i que no es pot parlar de
la nova Carta Municipal sense desbloquejar
simultània¬
mentla modificació de les lleis d'ordenació territorial de Catalunya.
El Sr. Mas replica que la
referència
aaltres
ciutats
europees que estan darrere nostre
feta pel Sr. Mas
denota manca d'ambició política; que el seu
Grup està
disposata parlar de lesraons
amb
les quals el Regidor
ponent ha
justificat les
modificacions
proposades, i
reclama
l'explicitació
delseventuals
casosde
mancade
coherència de l'acció dels Districtes amb el govern
municipal; que la proposta sostreu
democràcia dels
Districtes per traspassar-la al
Consell
Plenari;
quela
lleialtat dels Districtes presiditspermembres
de
Conver¬
gència i
Unió ha
estat, com amínim, igual
ala dels
presidits per
membres del
Grup Socialista;
que, perdesgràcia pera la
Sra.
Vintró,
ell
noha hagut de fer
captallen els textos queha citat,
perquè
tenenunaclaredat
meridiana i la intervenció de l'esmentada Regidora fa
palès el preu del pacte
de
governsubscrit amb els
socialistes; i que no cal trencarel
procés
de descentra¬lització per discutir la Carta
Municipal, sobre
la qual
el
seu Grup farà
conèixer
els seuscriteris
enel
moment
oportú.
Celebra, per últim, el
compromís assumit pel
Sr.
Santiburciocom aportaveu del Govern
municipal,
enca¬raque no ha quedat clar si el concepte
de
majoria feia
referència a la llista més votada.
El Sr. Alcalde precisa que tal
compromís implica
queno se sotmetran a ratificació plenària nomenaments de
persones no proposades
pel
Districte, és
adir,
que es respectaran les propostes queformulin els
Districtes i
que, tanmateix, no
podien tenir
caràcter vinculant, i
espera quetot això propiciïun nou
clima
per ala
ràpida
promulgació de la
Carta Municipal i el
desbloqueig
simultani de la modificació de les lleis d'ordenació
territorial queatenallen el desenvolupament de
les
com¬petències que la Ciutat
hauria de tenir.
El Sr. Cullell recull els aspectes positius de les dues
intervencions precedents, però indicaque no pot
sentir-se orgullós de l'acordque tot
seguit
esprendrà perquè
fa un pas endarrera en el procés de
descentralització;
i
demana que es faci un pas més endavant i es
respecti
la voluntat popular posant al capdavant dels
Districtes
membres de les llistes més votades, norma no escrita
que estava en el pensament de tots quan
s'aprovà la
normativa sobre l'organització dels Districtes.
El Sr. Alcalde lamenta les darreres paraules del Sr.
Cullell, que no ha valorat degudament
l'actitud de
la
majoria, tal vegada perquè l'esmentat Regidor no esta¬
va en condicions de poder-la vincular amb
ulteriors
acordsen aquestamateixa Casa ien els Parlamentsde
Catalunya i de l'Estat, sobre la
Carta Municipal.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra
dels
Srs.
Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina, i amb l'abstenció
dels
Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Álvarez.
Justificada la urgència en la forma
reglamentària,
es debat la Moció següent:NÚM. 30 20-XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 787
Negociat de Planejament
Ratificar]'acord de la Comissió de Govern, de 14 de
desembre de 1990, relatiu a l'aprovació provisional del
Pla especial Gran Teatre del Liceu, promogutperl'enti¬
tat Consorcidel Gran TeatredelLiceu, amb les determi¬
nacions següents que s'hi afegeixen i que figuren
incorporades en el present text refós:
Determinar que, sens perjudici de la tramitació de
l'expedient expropiatori corresponent, la gestió del Pla
s'executarà preferentment per mutu acord, respectant
en tot cas les peticions de reallotjament dels ocupants
dels habitatges i comerços afectats per l'actuació en
altres condicions similars a les actuals, en règim de venda o lloguer i situant-se en zones properes a les
actuals ocupacions; precisarque el projecte arquitectò¬
nic conservarà la façana actual delteatre, i que la nova
façana
s'adaptarà
a lescaracterístiques
compositives iambientals de la Ramblaen aquest sector; determinar
així mateix, que l'alçada màxima de la caixa d'escena
no ultrapassarà els vuit metres mesurats sobre el
care-ner de l'actual coberta de la sala.
El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas, defensa aquesta
moció dient queel Gran Teatre del Liceués unelement
fonamental de la programació cultural de la Ciutat i un
signe de la identitat i capitalitat de Barcelona, tanmateix
estroba, pelque faa la seguretati tecnologia escènica, en unes condicions pèssimes que imposen una trans¬
formació que en conservi els valors artístics, històrics i funcionals; i que, per aquest motiu, avui no se sotmet
encara a la consideració del Consistori un projecte
constructiu (que serà elaborat més endavant i discutit acuradament per les diverses instàncies competents),
sinóun pla especialque regula els aspectesurbanístics com som, entre d'altres, la delimitació d'espais, i l'al¬
çada.
Explica que s'han concretat clarament els punts següents que en la versió inicial es prestaven a errors
d'interpretació: 1) es determina, sense perjudici de la
tramitació de l'expedient expropiatori, que la gestió s'efectuïpreferentment per mutu acord amb respecte de les peticions de reallotjament dels ocupants d'habi¬
tatges i comerços, per a la qual cosa es pot aprofitar
l'experiència aconseguidaen l'operació de la Vila Olím¬
pica; 2) es precisa l'adequació de la façana a la
morfologia arquitectònica de la Rambla; i 3) es fixa
l'alçadadelcos de la torre de l'escenarien8 metresper damunt del carener actual.
Fa avinent que l'aprovació del Pla no implica una
despesa immediata, sinóque després el Consorci hau¬
rà de confeccionar el programad'inversions pertinents,
per al finançament de les quals hi ha la perspectiva
d'una notable participació del Ministeri d'Obres Públi¬ ques, dintre de la campanya de reforma i restauració
dels teatres del segle XIX detota Espanya.
Destaca, finalment, que les dimensions de l'operació
esjustifiquen en unsestudis previs de situació i configu¬
ració dels serveis; i que després de la reforma el Liceu
assolirà, atot estirar, els nivells mitjans d'altres teatres
europeus, amb una relació desuperfície similar a la del
Teatre Nacional de Catalunya, que té la meitat de la
capacitat del Liceu, circumstància que posa en evidèn¬ cia que s'ha fetunplantejamentreduccionista i realista.
El Sr. Lacalle reitera el posicionament del seu Grup sobre aquest expedient llegint el final de la seva inter¬ venció en la sessió del dia 24 de desembre de 1990;
comenta que, lamentablement, continua sense haver-hi
diàleg amb els afectats, amb els quals no s'ha assolit
un acord satisfactori malgrat les bones intencions amb
què ara es suavitza laproposta. Hi afegeixque el Liceu
té un paper molt important en la vida cultural de
Barcelona, de Catalunya, d'Espanya i d'Europa; que
aquest Ajuntament ha de vetllar perquè mantingui la
seva projecció i ha de procurar-ne l'adequació a les
exigències del temps, però s'ha oblidat la part humana
del problema i ha mancat la sensibilitat necessària per
negociar amb els afectats i trobar punts d'entesa: per
això, el seu Grup votarà a favor dels afectats encara que hagi de fer-ho en contra del Pla, també discutible tècnicament, com assenyalava en les seves al·lega¬
cions presentades el 19 de desembre de 1990, que s'haurien de prendre en consideració.
El Sr. Alcalde matisa que éselConsorci del Liceu i no
aquest Ajuntament qui porta a terme la gestió
expro-piatòria.
El Sr. Casas indica que l'Ajuntament es limita a aprovar un planejament urbanístic promogut pel Con¬
sorci del Liceu; que tanmateix el Districte ha vetllat
durant molt temps i continuarà fent-ho perquè l'entesa amb els afectats es pugui produir; i que la mociórecull
els acords presos pel consell de Districte sobre el Pla, especialment pel que fa a la relació amb els veïns i
comerciants de la zona explicitant la preferència per la
via del mutu acord i el reallotjament dels afectats en
zones properes; que l'operació del Liceu, a més de
l'obligada adequació d'aquest equipament cultural,
contribuirà al procés de revitalització i millora de la Rambla i de tot el Districte de Ciutat Vella; i que el
Districte procura anar eliminant els motius de crispació
innecessària i auspicia la via del mutu acord per a l'execució del Projecte, queés absolutament necessari.
El Sr. Bonetsignificaquela mocióporta a la conside¬ ració d'aquest Plenari un document que des que fou retirat el 24 de desembre de 1990 ha sofert les modifi¬ cacions i canvis següents, a juí seusubstancials, enca¬
ra que el Regidor de Cultura no comparteixi aquesta
apreciació: 1) es posa remei a la manca de sensibilitat
social en recollir la necessitat d'esgotar la negociació amb els veïns afectats, aspecte en el qual el seu Grup mantindrà una actitud vigilant i atent perquè aquest determini es compleixi plenament; 2) es fa un reconei¬
xement explícit de les condicions de conservació i mantenimentde la façana del Teatre; i3) esredueix, de 40 a 8 metres, l'alçada de la caixa d'escena.
Remarca que a aquests elements que permeten al
seu Grupde valorar positivament l'objectiu de reformai
ampliació del Liceu (que reclama unaintervenció ràpida
i decisiva), s'hi suma l'anunci de l'acord sobre el dèficit acumulat que fa possible d'afrontar amb garanties les
obres de remodelació del primer teatre de la Ciutat.
Celebra, per acabar, la sensibilitat que ha portat a modificar aquells aspectes del document urbanístic en funció de l'atenció que mereixen els afectats, i de les
exigències estrictes de la remodelació i a partir de
l'acord sobre el finançament.
El Sr. Bohigas, tocant a la intervenció del Grup
Popular, abona les paraules del President del Districte
insistinten el fet que el Plaés unainiciativapromoguda
pel Consorci del Gran Teatre del Liceu, mentre que a
l'Ajuntament només pertoca el control del procésd'ad¬
quisició dels terrenys necessaris; i respecte a la del
GrupdeConvergènciai Unió, declinad'entraren disqui¬