• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 30 (20 nov. 1991)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 30 (20 nov. 1991)"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari Establiment delegacions de firma interines en les

Actasessió 27-IX-1991 780 Presidències de quatre DistrictesMunicipals . . 796

Designació Regidors-Presidents de Districtes .... 797

Comissió de Govern Nomenament membres de la Comissió de Go¬

Actasessió4-X-1991 789 vern 797

Nomenament membres de la Comissió Municipal

Disposicions Generals de JocsOlímpics 797

Acords delsòrgans degovern Designació President de la Ponència de NomenclଠModificació de l'article 11è dels Estatuts de la tor delscarrers de Barcelona 797

Fundació Públicadel Pavelló Alemany Mies Van Modificació decret de l'Alcaldia per aampliar assig¬

der Róhe 792 nacióderesponsabilitats polítiquesde

l'Àrea

de

Modificacions de crèdit 792 Cultura 797

Decrets de l'Alcaldia Delegacióde funcions en el Regidor de Finances 797

Constitució d'un Grup de Treball adscrit a la Co¬

missió de JocsOlímpics, idesignació delsseus Consell Municipal Permanent

membres 795 Actasessió25-IX-1991 798

Cartipàs Anuncis

Nomenament Directora d'Ensenyaments Musicals 796 Notificacions 800

Nomenament representant de la propietat de la Anuncis publicatsen el ButlletíOficial de la Provín¬ capçelera del Diari de Barcelona i del Brusi . .. 796 cia dels dies 1 al 31 d'octubre de 1991 800

Ajuntament

de

Barcelona

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió celebradael dia 27 desetembre

de 1991, i aprovada el

25 d'octubre de 1991.

AlSaló de laReina Regentde la Casa de la Ciutat

de

Barcelona, el dia vint-i-set desetembre de mil nou-cents

noranta-u, es reuneix el Consell Plenarisota la

presidèn¬

cia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira, i hi

concorrenels llims. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i

els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i

Garriga, Joaquim

de Nadal i Caparà, Juan

José

Ferreiro i

Suàrez, Joan

Torres iCarol, Antoni Santiburcio i Moreno, EnricTruñó i

Lagares, Albert Batlle i

Bastardas,

Guerau

Ruiz

i Pena,

Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina

Homar i Cruz, Josep M.

Espinàs

i

Xivillé, Núria Gispert i

Feliu, Francisco Narváez i Pazos, Joan Fuster i

Sobre-pere, Xavier Casas i Masjoan,

Antoni Lucchetti i

Farré,

Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell iNadal, Josep

Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Sama¬

ranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i

Agustí, Joan Colldecarrera i

Ortiz, Teresa

Perelló

i Do¬

mingo, Fèlix Amat i Parcerisa,

Antoni

Marcet i

Rocabert,

Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona,

Joan

Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i

Novell, Josep

L. Olmedo i López, JaumeAlsina i Oliva, Enric Lacalle i

Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernán¬

dez i Díaz, i Emilio

Álvarez

i Pérez, assistits perI'lllm. Sr.

Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Excusa la seva assistència la ll·lma. Sra. M. Aurèlia

Capmany i Famés.

Hi és present l'Interventor Municipal,

Sr.

Martí

Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i trenta minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,

celebrada el 31 dejuliol de 1991, l'esborrany de la qual ha estattramès atots els membres delConsistori; i s'a¬

prova.

En el despatxd'ofici el Consell Plenari acorda: Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de

setembre de 1991 (NC-112), que disposa

l'adequació

de l'Administració municipal executiva de conformitat

amb el nou organigrama polític.

Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 17 de juliol de 1991 (NC-92), pel qual es nomenen membres

del Consell General de l'Institut Municipal de Presta¬

cions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal el Sr.

Albert Galofré i Isart i la Sra. Mercè Fresno i Lozano.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de juliol de 1991 (NC-93), pel qual es nomena el Sr.

Francesc Raventós i Torres Assessor de l'Alcalde per a

la promoció de Barcelona com a centre financer euro¬

peu, i representant de l'Ajuntament en l'Associació

Barcelona Centre Financer Europeu i en els òrgans

d'impulsió de la candidatura de Barcelona com a seu del Banc Central Europeu.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de juliol de 1991 (NC-94), pel qual es nomena el Sr.

Francesc Raventós i Torres representant de l'Ajunta¬

ment al Pla Estratègic,

Econòmic

i

Social Barcelona

2.000.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 d'a¬

gost de 1991

(NC-87), pel qual

es nomena

el Sr. Oriol

Bohigas i Guardiola representant

d'aquest

Ajuntament

enel Consorci del Gran Teatre del Liceu, ensubstitució

del Sr. Josep M. Bricall i Masip.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

setembre de 1991 (NC-88), pel qual es noma el

Sr.

Miquel Lumbierres i

Méndez Coordinador de

Serveis

de

l'Àreade Cultura, ensubstitució del Sr. Ferran Martorell i Canalda.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

setembre de 1991 (NC-89), pel quales deleguen atribu¬

cions referents a les Àrees de Manteniment i Serveis i

de Proveïments i Consum i al Servei Municipal deParcs

i Jardins, en l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma, Regidor de l'Àmbit d'Urbanisme i Medi Ambient.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

setembre de 1991 (NC-90), pel qual s'atribueixen al l'll im. Sr. EnricTruñói Lagares lesdelegacions de firma

corresponentsa les

competències

de la

Presidència del

Districte de Sants-Montjuïc.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

setembre de 1991 (NC-91), pel qualesdesigna l'll im.

Sr.

Xavier Casas i Masjoan representant de l'Ajuntamentala

Junta General del Consorci d'Hospitals de Barcelona, en

substitució del Sr. Francesc Rafart i Estela.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de

setembre de 1991 (NC-95), pel qual es nomena el

Sr.

Ernest Maragall i Mira Coordinador de

Serveis d'Infor¬

mació de Base.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 23

de setembre de 1991 (NC-96 a 100), pels quals es

nomenen membres del Consell Municipal de Benestar

Social, l'Excma. Sra. Margarita Robles i Fernández,

I'll Im. Sr. Francesc de P. Labastida i Azemar, i els Srs.

Lluís M. Roda i Areste, Jaume Gomis i Muñoz, i Antoni

Negre i Villavecchia.

Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 23

de setembre de 1991 (NC-101 i 102), pels quals es

designen I'll Im. Sr. Joan Rangel i

Tarrés

i

el Sr. Josep

Coromines i Busqueta, representants de l'Ajuntament a

les Assemblees Generals de la Caixa d'Estalvis Laieta¬

na i de la Caixa d'Estalvis de Terrasa, respectivament.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de

1991 (NC-103), que nomena amb

caràcter definitiu

els

membres que integren els Consells Municipals

de Dis¬

tricte.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre de

1991 (NC-113), que designa els membres dels

Consells

dels Instituts i Patronats següents:

Institut Municipal de Barcelona Espectables:

Els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas, Oriol Bohigasi

Guardiola, la ll·lma. Sra. Carolina Homar i Cruz, i els

ll·lms. Srs. Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Sama¬

(3)

NÚM. 30 20--XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 781

Institut Municipal de Serveis Funeraris:

Els ll ims. Srs. Joan Clos i Matheu, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, la llima. Sra.

Carolina Flomar i Cruz, i els ll·lms. Srs. Xavier Valls i

Serra, i Antoni Lucchetti i Farré.

Institut Municipal de Música:

La ll ima. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.

Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim de Nadal i Caparà, i

Josep Caminal i Badia.

Institut Municipal d'Informàtica:

Els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas, Joaquim de

Nadal i Caparà, Francisco Narvàez i Pazos, Antoni Santiburcio i Moreno, Antoni Lucchetti i Farré, i Emilio Álvarezi Pérez.

Institut Municipal de Disminuïts:

Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, les II Imes. Sres.

Eulàlia Vintró i Castells, Marta Matai Garriga, i Carolina

Flomar i Cruz, i els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas,

Joan Torres i Carol, Juan José Ferreiro i Suàrez, Enric

Truñó i Lagares, i Antoni Lucchetti i Farré. Patronat Municipal deGuarderies:

L'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, i la II Ima. Sra.

Marta Mata i Garriga.

Patronat Municipal de l'Habitatge:

Els ll·lms. Srs. Joan Clos iMatheu, Juan José Ferreiro

i Suàrez, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, i Antoni Lucchetti i Farré.

Patronat Municipal de Turisme:

Els ll·lms. Srs. Enric Truñó i Lagares, Francesc Vicens i Giralt, Emilio

Álvarez

i Pérez, i Joan Colldecarrera i Or¬ tiz.

Patronat de la Fundació Municipal Avillar Chavorros: Les ll imes. Sres. Eulàlia Vintró i Castells, MartaMata i

Garriga, i Carolina Homar i Cruz, i els ll·lms. Srs. Enric

Truñó i Lagares, i Xavier Valls i Serra.

Patronat de la Fundació Pública Escola Massana: L'Il·lm. Sr. Joan Clos i Matheu, la llima. Sra. Marta

Mata i Garriga, i els ll·lms. Srs. Joan Torres i Carol,

Joaquim de Nadal i Caparà, Antoni Santiburcio i More¬

no, i Francesc Vicens i Giralt.

Patronat de la Fundació Pública Pavelló Mies Van der Ròhe:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, i Francesc Vicens i Giralt. Patronat de la Fundació Privada Escoles Domènech:

La II Ima. Sra. Marta Mata i Garriga. Patronat de la Biblioteca Arús:

La ll·lma. Sra. M. Aurèlia Capmany i Famés, i l'll im. Sr. Josep M. Samaranch i Kirner.

Patronat del Castell de Montjuïc:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas, i Alberto Fernández i Díaz. Patronat de l'Escola Superior Relacions Públiques:

L'Il·lm. Sr. Albert Batlle i Bastardas.

Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya: L'Il·lm. Sr. Orioi Bohigas i Guardiola, i els Srs. Josep A. Acebillo i Marín, Lluís Domènech i Girbau, Gustau Gili, Ferran Mascarell i Canalda, i Cesáreo Rodríguez i

Aguilera.

Patronat de la Fundació Joan Miró:

Els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, i Joaquim de

Nadal i Caparà.

El Sr. Mas considera quehi ha certes disfuncions en els criteris relatius a la representació de tots els Grups

consistorials en els diversos Organismes i Empreses mixtes i demanaque s'encetiundiàleg pertrobar-hi una solució.

El Sr. Clos contesta queel criteri aplicat finsara erala

presència de tots els Grups en lesSocietats de capital

íntegrament municipal i també en aquells altres de

caràctermixt on fos possible en funció delsjocs de les

majories; i espera que la reestructuració del Consell

d'Empreses i Institucions Municipals el convertirà en la

plataforma idònia per a la discussió, en profunditat, del

funcionament dels ens que integra.

Ratificare Is decrets de l'Alcaldiapels quals, en virtut

de concurs, es nomena:

A) Amb data d'1 d'agost de 1991: la Sra. Pilar

Comellas i Modol, Cap Adjunt de la Inspecció d'Hisen¬

da Municipal (P-822); el Sr. Joan Josep Fusté i Fruns,

Cap del Servei de Suport a l'Actuació Inspectora

(P-823); la Sra. Ma. Lluïsa Vallejo i Iglesias, Cap de

l'Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes

(P-824); la Sra. Ma. Mercè Armengou i Martí, Cap del

Negociat d'Esports(P-825); el Sr. Miguel

Ángel

Barrabia

i Aguilera, i Fernando Sánchez-Izquierdo i Morales,

Tècnic Auditor del Departament d'Auditories i Estudis de la Intervenció Municial (P-826 i 827); el Sr. Josep M.

Gifreu i Jové, Cap de la Divisió de Serveis Tècnics del

Districte de Gràcia(P-829); laSra. LourdesZorraquino i

Rico, Cap del Negociat del Règim Disciplinari (P-830); i

la Sra. Manuela López i Blasco, Cap de l'Oficina d'In¬

fraccions, Ordenances i Liquidacions, de

l'Àrea

de

Manteniment i Serveis (P-831).

B) Amb data de 2 d'agost de 1991: el Sr. Amado Garcíai Macho, Responsable de Grup de Primer Ordre

del Nucli Orgànic d'Obres, Edificis Públics i Neteja, del Districte d'Horta-Guinardó (P-828).

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 18 de juliol de 1991, pel quals'aprovadefinitivament el Projec¬

te de reparcel·lació i delimitació de la unitat d'actuació del carrer del Greco, entre el passeig de Maragall i el

carrer de Cartellà.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 13 de

setembre de 1991, pel qual es resol el recurs de

reposició interposat pels Srs. Jaume Buqué i Rojals,

Jaume Ventura i Solans i Bernabé Carazo i Carazo contra l'acord de la Comissió de Govern de 18 de maig de 1990, ratificat pel Consell Plenari el 25 de maig de

1990, que aprovadefinitivament el Projecte de

reparcel-lació de la unitat d'actuació núm. 2 del Pla especial d'ajust d'alineacions i ordenació volumètrica de les illes

delimitades per l'avinguda Meridiana i els carrersde les

Navas deTolosa, de Mallorca i de Trinxant.

Donar conformitat al text refós del Projecte de com¬

pensació de la unitat d'actuació de la super illa Diago¬

nal-Centre, elaborat i aprovat per la Junta de Compen¬

sació; publicar aquest acord i els seus precedents al

Butlletí Oficial de la Província; i notificar-loal Sr. Román

Sanahuja i Bosch en representació de la Junta de

Compensació, als propietaris afectats i a la Comissió

d'Urbanisme de Barcelona.

Ratificar el Conveni amb el Ministeri de Defensa,

sobre l'alienació de la finca núm. 666 de l'avinguda

Diagonal, peralaconstrucciód'un equipament hoteler.

El Sr. Bonet pregunta si s'ha elaborat l'estudi de trànsit indicat a la resolució del Conseller de Política

Territorial i Obres Públiques, que aprovava el Pla d'ho¬

tels; i no comparteix el marge del 10 % sobre la

volumetria i ocupació del solar objecte d'aquest Conve¬

ni, marge que serà precisat en l'estudi de detall corres¬

ponent.

(4)

pendent,

del Pla

d'hotels, puntualitza

que

l'estudi

so¬

bre el trànsit fou tramès al Departament de

Política

Territorial i Obres Públiques l'octubre

de

1989,

i

am¬

pliat el mes

de

març

de

1990, i

que

el

Conveni deixa

clar el retorn del terreny a la Ciutat un cop

expirat

el

termini i accelerat una sèrie de processos que han

fet

possible la

cessió

dels quarters

de

Wellington al De¬

partament

d'Ensenyament

per

ubicar-hi la quarta

Uni¬

versitat.

El Sr. Fernández expressa la seva

disconformitat

amb laconversió en hotel de la residència d'oficials, la

qual, en la seva

opinió continua essent

necessària.

Quedar assabentat del resum numèric provisional

elaborat a partir dels fulls

de

renovació padronal de

1991, que s'aprova, d'on

resulta,

sense

perjudici de la

reglamentària

exposició pública,

una

població de dret

d'1.612.550 habitants i unapoblació de fet

d'1.639.770

habitants.

Designarrepresentants de

l'Ajuntament

de Barcelona

a les empreses d'economia

mixta i

Consorcis

que s'indiquen els membres

del

Consistori

següents:

Barcelona Holding Olímpico, SA:

Els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i

Capa¬

rà, Enric Truñó i Lagares, i Antoni Lucchetti i

Farré.

Iniciatives, SA:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els

ll·lms.

Srs.

Joan Clos i Matheu, i Guerau Ruiz i Pena.

Mercabarna, SA:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira i els

ll·lms. Srs.

Guerau Ruiz i Pena, Joan Clos i Matheu, Enric Lacalle i Coll, Antoni Lucchetti i Farré, i Joan Torres i Carol.

Procivesa:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els

ll·lm. Srs.

Joan Clos i Matheu, Xavier Casas i Masjoan, Joaquim

de Nadal i Caparà, Xavier Valls i

Serra, Aleix

Vidal-Quadras i Roca,Antoni Lucchetti i Farré, i Modest Batlle

i Girona. Tersa:

L'II Im. Sr. Lluís Armet i Coma.

Tabasa:

L'II Im. Sr. Joaquim deNadal i

Caparà.

Consorci de la Bibliotecade Catalunya:

L'II Im. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola.

Consorci del Centre de Cultura Contemporània de la

Casa de Caritat:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els

ll·lms. Srs.

Oriol Bohigas i Guardiola, Xavier Casas i

Masjoan, i

Francesc Vicens i Giralt.

Consorci del Centre d'Estudis Olímpics:

L'II Im. Sr. EnricTruñó i Lagares.

Consorci delsHospitals de Barcelona:

Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i Xavier Casas i Masjoan.

Consorci del Museu d'Art Contemporani:

Els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas iGuardiola, Xavier Casas

i Masjoan, i Francesc Vicens i Giralt. Consorci del Palau de la Música Catalana:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, i Xavier Casas i Masjoan. Consorci de Promoció del Palau deCongressos:

Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i Joaquim de

Nadal i Caparà.

Consorci del Gran Teatre del Liceu:

Els ll·lms. Srs. Oriol Bohigas i Guardiola, lall·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i Xavier Casas i Masjoan.

Consorci de la Zona Franca:

Els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, Guerau Ruiz i Pena, Joaquim de Nadal i

Capa¬

rà, Joan Torres i Carol, Xavier Valls

i Serra, i Antoni

Lucchetti i Farré.

Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona:

a) Consell General: l'Excm.

Sr. Pasqual Maragall i

Mira, i els ll·lms. Srs. Lluís Armet i Coma, Joan

Clos i

Matheu, Joaquim de

Nadal i

Caparà, Guerau Ruiz i

Pena, i Antoni Santiburcio i Moreno, i Joan Torres

i Ca¬

rol.

b)

Comitè Executiu: els ll·lms.

Srs. Joan

Clos i Ma¬

theu, Guerau Ruiz i Pena, Antoni Santiburcio

i Moreno,

Joan Torresi Carol, i Joaquim de Nadal i

Caparà.

Mancomunitat d'Aigües del Ter:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,

i els ll·lms.

Srs.

Lluís Armet i Coma, i Enric Lacalle i Coll.

Aprovar,

exercint funcions

de Junta General

de

ca¬

dascuna de les Societats, la proposta següent:

A) Renovar els

membres Regidors

dels

Consells

d'Administració de les Societats Privades Municipals i, conseqüentment, cessar

els Regidors

que

han for¬

mat part dels esmentats

Consells durant el mandat

consistorial 1987-1991, tot agraint-los els serveis

prestats.

B) Designar

membres dels

Consells

d'Administració

de les Societats Privades Municipals, els Regidors se¬ güents:

Aparcaments i Serveis,

SA:

Els ll·lms. Srs. Joan Torres i Carol,Joaquim de Nadal i

Caparà, Xavier Valls

i Serra,

Antoni Lucchetti i

Farré,

Enric Lacalle i Coll, i Fèlix Amat i Parcerisa.

Parc Zoològic de Barcelona,

SA:

Els ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, Juan José Ferreiro

i Suàrez, la ll·lma. Sra. Núria Gispert i Feliu, i els ll·lms.

Srs. Francesc Vicens i Giralt, José Alberto Fernández i

Díaz i Juan Puigdollers i Fargas. Informació Cartogràfica i de Base, SA:

Els ll·lms. Srs. Joaquim de Nadal i

Caparà,

Albert

Batlle i Bastardas, Francesc Narvàez i Pazos, Emilio

Álvarez i Pérez, Antoni Lucchetti i Farré i Daniel Fabre¬

gat i Llorente.

Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA:

L'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, i els

ll·lms. Srs.

Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas,

Fran¬

cesc Vicens i Giralt, José Alberto Fernández i Díaz, i

Joan A. Audet i Novell.

C) El termini de designado dels

Consellers

que es

nomenen s'adequarà al que prescriu l'article 15

dels

Estatuts Socials respectius.

D) Facultar els Presidents i al

Secretari

General de

l'Ajuntament, indistintament, per

comparèixer davant

notari i elevar a escriptura pública els nomenaments

anteriorment relacionats, així com per complir amb els

tràmits necessaris per a laseva

inscripció

en el

Registre

Mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en

cas necessari.

Presents en la sessió els Regidors designats per

els

càrrecs esmentats en l'apartat B) els accepten i

mani¬

festen no incórrer en incompatibilitats legals per

al

seu exercici, especialment les de la Llei

25/1983, de

26 de

desembre.

Ratificar, exercint funcions de Junta General de ca¬

dascuna de les Societats, el decret de l'Alcaldia, de 27

de setembre de 1991 (NC-114), que nomena

Presi¬

(5)

NÚM. 30 20-XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 783

Aparcaments i

Serveis, SA:

President: IIIm. Sr. Joan Torres i Carol.

Vice-President: II Im. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.

Parc Zoològic de Barcelona, SA:

President: ll·lm. Sr. Joan Clos i Matheu.

Vice-president: ll·lm. Sr. Juan José Ferreiro i Suárez. Informació Cartogràfica i de Base, SA:

President: ll·lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.

Vice-president: ll·lm. Sr. Albert Batlle i Bastardas.

Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA: President: Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira.

Vice-presidents: ll·lms. Srs. Enric Truñó i Lagares, i

Albert Batlle i Bastardas.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

a l'ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificareis acords de la Comissió deGovern, de 13

de setembre de 1991, pels quals s'aproven: a) inicial¬

ment, el Projected'urbanitzaciódelcarrer de Benedetti,

entreels de Plantada i dePomaret; i b) definitivament, el

Projecte d'urbanització del polígon Vallvidrera-Les Pla¬

nes.

El Sr. Alcalde comenta que a Catalunya, adiferència

d'altres comunitats autonomes, els Ajuntaments no

poden aprovar definitivament els seus plans especials,

ja que la Generalitat reté aquestacompetència.

El Sr. Amat assenyala lallarga tramitació del Projecte

relatiu a Vallvidrera-Les Planes, que comportaràla reur-banització del sector i elredreçament dela trama viària, ambunaàmplia participaciódel veïnat, i la conveniència

d'impulsar les converses sobre el finançament de les

obres perquè espugui materialitzar en un breu termini. El Sr. Armet confia que es podrà determinar un

finançament compartit entre l'Ajuntament i els propieta¬

ris del polígon perpoder executar el Projecte.

S'aprova per unanimitat el dictamen en debat.

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

ÀREA DE FINANCES

Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes

Aprovar les modificacions de crèdit dins del Pressu¬ post General de 1991, d'acord amb la documentació adjunta.

El Sr. Àlvarez anuncia el vot en contra del Grup

Popular perquè després de repartit l'ordre del dia, s'hi

han inclòs noves modificacions de crèdit que han fet

pujar l'import del dictàmen de 8 a 85 milions de pes¬ setes.

El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, observaque

el termini d'admissió de modificacions pressupostàries

se sol allargar en profit de l'agilitat administrativa, però

es posa, si més no, enconeixement del Consell Munici¬

pal Permanent quan comporten canvis de funcions o tenen transcendènciapolítica, que no és el cas de cap

de les que avui es proposen.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.

Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez,

i amb

l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch,

Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,

Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.

Negociat d'Administració de Béns

Desestimaren totes les seves parts, per manca de

fonaments legals, el recurs de reposició interposat per la Sra. Rosa Gatnau i Prats, contra l'acord adoptat pel

Consell Plenari, el 26 d'abril de 1991, pel qual fou declarat desert el concurs per a l'adjudicació de la

concessió de l'ús i explotació del restaurant «La Font del Gat», del Parc de Montjuïc; estimar parcialment les

al·legacions formulades perla citada Sra. Gatnau en el

tràmit d'informació pública del plec de condicions de la concessió esmentada, aprovat pel mateix Consell Ple¬

nari, enelsentit desuprimir el segonincísde l'apartat d)

de la condició 7, relatiu alatransmissió d'accions de la

Societat concessionària, i en el de modificar l'últim

paràgraf de la condició 10, sobre la indemnització

procedenten el cas d'extinció anticipada de laconces¬ sió per causes d'interès públic sobrevingudes, d'acord

amb la novaredacció que figuraen el documentannex;

desestimar la resta de les al·legacions, encaminades a

aconseguir la anul·lació o alteració de determinades

condicions del plec que aquest Consell considera ajus¬

tades a dret; i convocar concurs per tal d'adjudicar la

concessió.

El Sr. De Nadal comenta que, segons els Serveis

Jurídics, les clàusules del plec impugnades per l'al·le¬

gant són ajustades a dret i que tampoc no es veu la

conveniència d'alterar-ne el contingut; tanmateix s'ha considerat precisar l'abast de la indemnització proce¬ denten cas d'extincióanticipada de laconcessióquant

a les possibles inversions del concessionari, i també, la comunicació del concessionari a l'Ajuntament, de la

venda o ampliació de capital de l'empresa.

El Sr. Fernández dóna perreproduïdes les considera¬

cions que formulà quan es va debatre l'acord recorre¬

gut, tot reiterant que, en la seva opinió, el concurs s'havia d'adjudicar a l'única oferta presentada, que

complia totes les exigències del plec de condicions i

acreditava unasolvència suficient: pertant, el seu Grup

had'expressar laseva disconformitat amb la propostaa

excepció dels pronunciaments relatius a l'estimació

parcial de les al·legacions presentades durant l'informa¬

ció pública.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.

Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

Constituirgratuïtament, de conformitatamb allò que

disposen l'article 178 i concordants de la Llei del Sòl, a favor de la Generalitat de Catalunya, el dret de superfí¬

cie, per un termini de cinquantaanys, sobre la finca de propietat municipal, de 5.809 m2 d'extensió, situada a l'illa delimitada pels carrers d'Aragó, de Lope de Vega, de Concili de Trento i de Bilbao, grafiada en el plànol

adjunt, amb l'obligació de construir-hi un centre d'en¬ senyament secundari, dintre del termini de dos anys; formalitzarl'escripturapública de constitució del dret de

superfície amb subjecció a les condicions del docu¬

ment annexque s'aproven; i inscriureaquest dret enel

Registre de la Propietat.

El Sr. De Nadal explica l'abast d'aquest dictamen,

que permetrà cobrir els dèficits de places d'ensenya¬

ment secundari en la zona, i remarca la conveniència

de negociar amb la Generalitat la construcció d'un

aparcament públic en el subsòl d'aquestterreny, quan

s'aprovi la normativa urbanística entràmit.

S'aprova el dictamen per unanimitat i es recull el

suggeriment del Sr. De Nadal sobre la instal·lació d'un

(6)

El Sr. Alcalde subratllaqueel conveni signat ahir

amb

la Gerència de l'Infrastructura de la Defensa, que serà

sotmès a ulterior ratificació plenària farà possible l'alie¬

nació de les casernesi dependències militars del carrer de Wellington al Departament d'Ensenyament.

ÀMBITDE LA VIA PÚBLICA

Negociat deTransports i

Circulació

Desestimar les reclamacions presentades durant el

període

d'informació pública pel Grup Popular de l'Ajun¬

tament deBarcelona, la Sra. GemmaSolanas i Romero,

i el Sr. Climent Fernández i Fornar; i aprovardefinitiva¬

ment l'Ordenança de

Circulació

de Vianants

i de Vehi¬

cles, d'acord amb l'article 49 c) de la Llei 7/1985, de 2

d'abril, Reguladora de les Bases de

Règim

Local,

i

l'article 162.2 c) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Munici¬ pal i de Règim Local de

Catalunya.

El Sr. Fernández, explica que, coherent amb les

reticències expressades en el moment de l'aprovació inicial d'aquesta Ordenança, el seu Grup

presentà

les al·legacionsque araesdesestimen ique

pretenien: a) la

consideració com obstaclesala via pública, dels defec¬

tesde pavimentació (comaraels sots, els abrasius dels

passos de vianants i els embornáis i registres enmales

condicions)que puguin constituirunperillper avianants

i conductors; b) larepressió dels sorolls; c) la

prohibició

de circular amb monopatinsperlesvoreres i

l'habilitació

d'espais adient a tais finalitats; i d) una

reglamentació

més acurada de l'ús de la grua municipal convertidaen

inquisició administrativa de la Ciutat, en un disbarat

jurídic i en causa d'indefensió per als ciutadans.

En aquest darrer aspecte desaprova que la grua

pugui retirar els vehicles que noportin elcomprovant de

pagament de la taxa corresponent i opina que l'actua¬

ció de la grua, tot i ésser necessària per a corregir les

conductes insolidàries d'alguns ciutadans que pertor¬ ben greument la circulació, genera uns beneficis il·le¬

gals en exigir-se 8.000 pessetes per uns serveis pels

quals les empreses privades, amb uns marges de

beneficis, en cobren 6.000 com a màxim comporta un ús abusiu en retirar qualsevol vehicle que hagi comès

una infracció a pesar que, segons la legalitat vigent,

només es poden retirar aquells vehiclesque provoquen

una pertorbació greu del trànsit, i causa indefensió ja

que, enexigir-se el pagamentprèviamenta la devolució

del vehicle retirat, es vulneren les garanties processals

de defensa i audiència prèvia dels administrats. També critica el cobrament de la meitat de la taxa si el conductor es presenta mentre la grua li està engan¬ xant el vehicle, sobretot atèsque la grua nosol despla¬

çar-se expressament per retirar els vehicles, sinó que està voltant constantment per veure qui enxampa; i demana una certa flexibilitat respecte als vehicles mal

aparcats durant la nit, però que no entorpeixen la circu¬

lació.

Per tots aquests motius, anticipa el vot negatiu dels

seu Grup tot anunciant el propòsit de recórrer en la via

contenciosa-administrativa l'acord queavuies prendrà.

El Sr. Amat indica que les dificultats del trànsiten una ciutat amb una xarxa viària insuficient i una circulació molt densaexigeixen unaeina com la novaOrdenança de Circulació per millorar la qualitat de vida en la Ciutat posant ordre, seriosament, en eltrànsit: pertant, el seu

Grup donarà suport al dictamen, encara que passarà

comptes al Regidor de

l'Àrea

de Circulació sobre l'apli¬

cació de la nova normativa i el compliment d'algunes frases sentides en aquest hemicicle, com aquella de

«poques multes i ben posades». Tanmateix, recomana

que es reconsideri l'article 20 on es preveu la retirada

dels vehicles que continuïn en el mateix lloc mitja hora

després de la

infracció

de les normes de

l'estaciona¬

ment regulat, i que, en vista de les insinuacions

fetes

durant l'estiu sobre la regulació de la circulació durant els Jocs Olímpics, el Consell de Circulació i Seguretat

Vial reprengui la seva activitat

perquè

la

Ciutat

pugui

funcionar normalment mentre durin els Jocs.

El Regidor de

l'Àmbit

de la Via

Pública, Sr.

Torres, es refereix primerament a

l'actuació

de la grua

municipal

explicant que de les 120.000 actuacions que fa durant

l'any, el 30 %

són

a requeriment dels ciutadans

i el

70 % restantes concentraen quatre tipusd'infraccions:

l'aparcament en el carril-bus, en zones de

càrrega

i

descàrrega, en doble fila o amb

obstrucció

de

la

via

pública; que, pertant, lagrua concentra la seva actua¬

ció en punts que tenen la plena cobertura jurídica de la

Llei de Circulació i Seguretat Vial; que el representant

del Grup Popular en el Consell

d'Administració

de la

Societat d'Aparcaments i Serveis han donat suport a l'actuació de la grua en aprovaranualmentels resultats i

la gestió de l'Empresa; que els costos de les grues

privades i la municipal no són comparables,

perquè

els

d'aquesta han d'incloure el de la corresponent

dotació

de la Guàrdia Urbana; que un estudi, que lliurarà als membres del Consistori, del Departament de Sociologia

de la Universitat de Barcelona sobre els infractors

reincidents ofereix el perfil de joves amb un cert poder adquisitiu i cultura, cosa que explica el posicionament

d'alguns partits sobre la grua; que les obstruccions

viàries perdefectes de pavimentació no s'han d'inclou¬

re en l'Ordenança, perquè l'Ajuntament ja té

l'obligació

de posar-hi remei; que des del 15 de setembre es pot obtenir un tiquet complementari amb el qual es poden enervar, en determinats supòsits, les multes per haver superat el temps límit d'aparcament autoritzat, tanma¬

teix hi hauncontingent considerable demultireincidents en aquesta infracció, i peraltra banda,

l'actuació

de la

grua és estrictament legal en aquests casos en no

exigir-se el pagament previ; que el 40 % dels vehicles

retirats perles grues corresponen aciutadans no domi¬

ciliats a la Ciutat; que l'enumeració enunciativa de les

causes de retirada dels vehicles en virtut de l'article 71 de la Llei de Circulació i Seguretat Vial i elsmecanismes de cobrament s'emparen jurídicament en el paràgraf segon de l'article esmentat; que l'Ordenança

només

permet la circulació amb monopatí per les voreres als

menors de dotze anys; i que els sorolls causats pels

vehicles són matèria pròpia de l'Ordenança de Control de la contaminació per agentsfísics.

El Sr. Amatapel·laal sentit comú perquè, en

evitació

de sorpreses als ciutadans, el temps determinant de la

retirada del vehicle per haver-se sobrepassat el període

d'aparcament autoritzat s'ampliï atres o quatre hores.

El Sr. Torres indica que tal possibilitat pot tenir

cabuda en el debat sobre les ordenances fiscals i

ofereix «in voce» un nou redactat dels articles 19 i 20

que disciplina les conseqüències d'haver sobrepassat

el límit horari de lazonablava indicatenelcorresponent

comprovant.

El Sr. Fernández, envista de l'al·lusió del Sr. Torres al representant del Grup Popularen el Consell d'Adminis¬

(7)

puntua-NÚM. 30 2G-XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 785

litza que els darrers anys el seu Grup ha impugnat

l'Ordenança fiscal referent a la grua a fi que la taxa

s'adaptés al cost real del servei; i observa que el Sr.

Torress'aprofita del fet que el ciutadà defuig els plets, i invoca ara la Llei de Circulació i Seguretat Vial com

abans invocava el Codi de Circulació i, tot i això, es

produïren aleshores sentències del Tribunal Suprem i

del Tribunal Constitucional contràries a les sevestesis. El Sr. Torres replicaquela Llei de Circulació i Segure¬ tat Vial dóna la cobertura legal suficient al'actuació de

la grua, sobre la qual el Codi de Circulació presentava

algunes llacunes que donaven peu a interpretacions

contradictòries, fet que la nova normativa supera. El Sr. Alcalde subratlla la precedència que el títol de

lanovaOrdenança dónaals vianants sobre els vehicles,

i la contenció en eltemps i en l'estil del debat.

S'aprova el dictamen donant als articles 19 i 20 la

nova redacció presentada pel Regidorde la Via Pública i amb el vot en contra del Srs. Lacalle, Vidal-Ouadras,

Fernández, i

Álvarez.

ÀMBIT DE DESCENTRALITZACIÓ I RELACIONS CIUTADANES

Resolució de les al·legacions presentades durant el

període d'informació pública, i aprovaciódefinitiva de la

modificació de l'article 8.1 i 3 de les Normes Regulado¬

res de l'Organització dels Districtes.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la

proposta següent:

Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Jo¬ sepM. Cullell i Nadal, enrepresentació del GrupMunici¬ pal de Convergència i Unió, i pel Sr. Eduard Cardona i Romeu, al'aprovació inicial de modificació dels articles

8.1 i 8.3 de les Normes Reguladores de l'Organització dels Districtes.

Aprovardefinitivament la modificació dels esmentats

articles, tal i com consten en l'acord núm. 18 de la sessió de 31 dejuliolde 1991 (esmenes desubstitució).

El Sr. Mas lamenta que aquesta proposta torni al Plenari enels mateixos termes que enelmes de juliol, ja

que creiaque la majoriaen elgovern obririaun període

de reflexió davant la contradicció ideològica de lamodi¬

ficació proposada amb els compromisos electorals dels

dos Grups components de l'equip de govern.

En aquest sentit, llegint els textos dels programes

presentats pel Partit del Socialistes en les diferents

conteses electorals, subratlla: que el de 1979 propug¬

nava la recuperació pels veïns de la seva facultat de governar-se com una condició indispensable per a consolidar la democràcia, i l'elecció per sufragi univer¬ sal directe i secret dels Consells de Districte, els quals

es dotaria d'atribucions polítiques; que quatre anys

després, el de 1983, considerava que la descentralitza¬

ció era l'aplicació ala Ciutat dels principispolítics vàlids a escala espanyola i catalana i

que la participació, el

control democràtic i, en definitiva, l'eficàcia només

serien plens quan molts dels serveis i funcions que

afecten la vida quotidiana dels ciutadans siguin deci¬

dits, gestionats i controlats pels trossos d'Ajuntament

quesón els Districtes; que el de l'any 1987 preconitza¬

vael

desenvolupament

jurídic del procésde descentra¬

lització, que havia de permetre l'acció directa dels

Consells de Districte i assenyalava la descentralització

com un dels eixos fonamentals de l'actuació municipal

dels socialistes d'ençàde l'advenimentde la democrà¬

cia municipal, i la participació com la manera d'anar

avançant en el canvi de la relació entre el poder i els

ciutadans mitjançant mecanismes de cogestió i auto¬

gestióque són formes d'aprofundiment de la democrà¬

cia; i que el de 1991 afirma, potser amb no tanta contundència, però encara amb força, que l'ordenació territorial del municipi barceloní, és a dir, la descentra¬ lització, haestat l'única ordenacióadministrativai territo¬ rial consensuada pertotes les forces polítiques,enume¬

ra entre els seus objectius la consolidació de la

descentralització i esmenta la consolidació dels Con¬ sells de Districte com un avanç en la participació i un

aprofundiment de la democratització de la vida muni¬ cipal.

Fa referència després al Programa d'Iniciativa per

Catalunyacorresponent ales darreres eleccions de 1991

tot subratllant que s'hi afirma: a) que els Districtes són

els òrgans representatius en què es divideix territorial¬

ment el municipi amb l'objecte de descentralitzar-lo, desconcentrant-ne el govern i l'administració i promoure la participació ciutadana i l'aplicació d'unapolítica muni¬

cipaligualitàriaorientadaala correcció dels desequilibris;

b) que el President del Districte ha d'éssernomenat per l'Alcaldeaproposta del Consell de Districte (requisitque

precisament ara es pretén canviar); i c) que els Conse¬ llers de Districte haurien d'ésser elegits per sufragi uni¬ versal i proporcional amb un límit del 3 %.

Posa en relleu, a continuació, els lligams entre el

concepte de descentralització i els de democràcia,

participació i eficàcia, i comenta que els canvis propo¬

satsafecten l'essència democràtica del procésdescen¬ tralitzador inotenen unobjectiu clar, sinó és el manteni¬ ment de determinades quotes de poder i no reforçaran pas l'autoritat moral de l'Alcaldia, que, si vol mantenir

una quota de credibilitat acceptable, només té dos

camins: l'un, renunciar al procés descentralitzador (op¬

ció legítima si no se'l considera prou eficaç i pràctic);

l'altre, deixar sense efecte pràctic els canvis que avui

s'introdueixen.

El Sr. Lacalle, havent advertit que el seu

posiciona-ment resulta més còmode en notenir la majoria en cap Districte nicompartir responsabilitats degovern, circums¬ tàncies que li permeten mantenir una actitud arbitral,

manifesta que l'equip de govern es vol fer un vestit a midaperquè l'actual normativano li resulta còmoda i les

urnes no li han donat els resultats que esperava, però en

lloc d'haver presentat aquesta proposta, havia d'haver

negociat una novafórmulade relació entre la Casa Gran

i els Districtes, els quals no s'han de convertir, certa¬ ment, en òrgans de contrapoder sinó de col·laboració i ajut per damunt dels partidismes polítics que s'han imposat moltes vegades els darrers quatre anys.

Creu que l'Alcaldia s'equivocaenpretendre nomenar els Presidents de Districte sense tenir en compte el

veredicte de les urnes; que és possible la cohabitació

d'un Alcalde socialista amb un President de Districte d'un altre color polític, si hi ha una lleialtat mútua,

corresponsabilització i diàleg; i que cal encetar una

reflexió per aconseguir en la nova Carta Municipal (si algun dia se'n reprenen els treballs) una reglamentació

dels Districtes millor que la vigent, per a laqual cosa el

seu Grup ofereix la seva col·laboració.

El Regidor deDescentralització, Sr. Batlle i Bastardas, contesta les anteriors intervencions dient queel Sr. Mas

ha fet una exposició esbiaixada del procés descentra¬

litzador, del qual l'equip de govern se sent orgullós

(8)

quetenen

més

competències i

recursos

i

que

compagi¬

nen millor els principis de

representació i gestió;

que,

concretament, el Districte

d'Horta-Guinardó,

quan

ell

n'assumí la presidència l'any

1983,

tenia

un

pressupost

de 200 milions de pessetes i ara

arriba als

2.000

milions; i que el nostre

procés de descentralització

resisteix molt favorablement la comparació amb

els

produïts en altres ciutats

espanyoles i catalanes,

espe¬

cialment les governades per

Convergència i

Unió.

Reitera que les quatre raons que

caracteritzen la

redacció proposada

són:

1)

el manteniment

del principi

que el nomenament

dels

càrrecs

unipersonals

corres¬

pon al'Alcaldia;

2) la

importància del

tràmit d'audiència

al Consell del Districte;3)el manteniment del principi

de

la coherència del govern

municipal; i 4) l'atorgament

al

Plenari del control últim mitjançant la

ratificació dels

nomenaments fets per l'Alcaldia.

Pensa que les al·legacions i el

posicionament

de

Convergència i

Unió qüestionen la

capacitat

autoorga-nitzativa de l'Ajuntament; que quan la

interpretació

que

es fa d'una norma és contradictòria amb la voluntat de

l'òrgan que l'ha

aprovada, cal

introduir-hi la pertinent

rectificació, criteri aquestcompartit pel mateix

President

de Convergència

Democràtica

quan,

fa

a penes

qua-ranta-vuithores, advertia que si el Tribunal Constitucio¬

nal feia una lectura contrària a aquella amb la qual el

seu Partit donava suport a la Constitució i a l'Estatut, podria plantejar-se una

modificació de tals

textos.

Per tot això, conclou que el seu Grup

manté les

modificacions proposades,

però

reitera

la

seva

voluntat

que siguin un

règim transitori

que es

pugui aclarir

en

la

CartaMunicipal; i acaba insistintqueaquest

Ajuntament

ha establert uns òrgans de

descentralització

i

descon-centració democràtics i representatius i dotats de

més

competències que els Consells

Comarcals.

El Sr. Santiburcio significaque la lectura que ha fet

el

Sr. Mas dels Programes Socialistes ha

servit

per a

demostrar que s'havien complert els diversos compro¬

misos que contenien; que la proposta en

debat

no atura, sinóqueaprofundeix, el procés de descentralitza¬

ció en restituir alsòrgans polítics

democràtics (l'Alcalde

de la Ciutat i aquest Plenari) les

competències

per al

nomenament dels Presidents de Districte, abans vincu¬

lades a un òrgan no elegit

democràticament;

que

l'e¬

quip de govern se sent, alhora,

orgullós

del consens

aconseguit en el

procés

de

descentralització

de la

Ciutat i decebut perquè esperava que aquest

camí

de

consensipacte polítichauria tingutcontinuïtatenl'orde¬

nació territorial de Catalunya atès que la creació dels

Districtes s'inscrivia en unprojecte d'un abast territorial

més ampli que el marc estrictament municipal, tanma¬

teix les Lleis d'ordenació territorial implicaren un retro¬

césen aquestcamp, de manera que el Partit socialista

hamantingutunagenerositatque noha tingut la contra¬

partida de les forces polítiques que governen Catalu¬

nya; i que el Grup Socialista es compromet a aplicar

una norma no escrita: respectar la voluntat majoritària

dels Consells de Districte, però demana al Grup de

Convergència i Unió que es comprometi a seguir-ne

unaaltra: entendre que els Districtes són també govern

i han de mantenir una lleialtat institucional de govern sense promoure accions d'oposició.

La Sra. Vintró replica al Sr. Mas dient que tallant-los per on convé, hom pot fer dir als textos tot allò que

l'interessa; que el Regidor convergent s'ha limitat a repassarles possibles contradiccions de la proposta en debat amb el Programa dels Socialistes i d'Iniciativa per

Catalunya, perquè citar el de

Convergència i Unió

li

crearia problemes; que, concretament,

ella

no sap en¬

cara què pensa aquest

darrer Grup sobre

diverses

qüestions de la

Carta

Municipal

com ara

el percentatge

mínim de vots perobtenir

representació, l'increment del

nombre de Regidors,

l'elecció

directa

dels Consellers i

dels PresidentsdelsDistrictes; i que no es pot parlar de

la nova Carta Municipal sense desbloquejar

simultània¬

mentla modificació de les lleis d'ordenació territorial de Catalunya.

El Sr. Mas replica que la

referència

a

altres

ciutats

europees que estan darrere nostre

feta pel Sr. Mas

denota manca d'ambició política; que el seu

Grup està

disposata parlar de lesraons

amb

les quals el Regidor

ponent ha

justificat les

modificacions

proposades, i

reclama

l'explicitació

dels

eventuals

casos

de

manca

de

coherència de l'acció dels Districtes amb el govern

municipal; que la proposta sostreu

democràcia dels

Districtes per traspassar-la al

Consell

Plenari;

que

la

lleialtat dels Districtes presiditspermembres

de

Conver¬

gència i

Unió ha

estat, com a

mínim, igual

a

la dels

presidits per

membres del

Grup Socialista;

que, per

desgràcia pera la

Sra.

Vintró,

ell

no

ha hagut de fer

cap

tallen els textos queha citat,

perquè

tenenuna

claredat

meridiana i la intervenció de l'esmentada Regidora fa

palès el preu del pacte

de

govern

subscrit amb els

socialistes; i que no cal trencarel

procés

de descentra¬

lització per discutir la Carta

Municipal, sobre

la qual

el

seu Grup farà

conèixer

els seus

criteris

en

el

moment

oportú.

Celebra, per últim, el

compromís assumit pel

Sr.

Santiburciocom aportaveu del Govern

municipal,

enca¬

raque no ha quedat clar si el concepte

de

majoria feia

referència a la llista més votada.

El Sr. Alcalde precisa que tal

compromís implica

que

no se sotmetran a ratificació plenària nomenaments de

persones no proposades

pel

Districte, és

a

dir,

que es respectaran les propostes que

formulin els

Districtes i

que, tanmateix, no

podien tenir

caràcter vinculant, i

espera quetot això propiciïun nou

clima

per a

la

ràpida

promulgació de la

Carta Municipal i el

desbloqueig

simultani de la modificació de les lleis d'ordenació

territorial queatenallen el desenvolupament de

les

com¬

petències que la Ciutat

hauria de tenir.

El Sr. Cullell recull els aspectes positius de les dues

intervencions precedents, però indicaque no pot

sentir-se orgullós de l'acordque tot

seguit

es

prendrà perquè

fa un pas endarrera en el procés de

descentralització;

i

demana que es faci un pas més endavant i es

respecti

la voluntat popular posant al capdavant dels

Districtes

membres de les llistes més votades, norma no escrita

que estava en el pensament de tots quan

s'aprovà la

normativa sobre l'organització dels Districtes.

El Sr. Alcalde lamenta les darreres paraules del Sr.

Cullell, que no ha valorat degudament

l'actitud de

la

majoria, tal vegada perquè l'esmentat Regidor no esta¬

va en condicions de poder-la vincular amb

ulteriors

acordsen aquestamateixa Casa ien els Parlaments

de

Catalunya i de l'Estat, sobre la

Carta Municipal.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra

dels

Srs.

Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina, i amb l'abstenció

dels

Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Álvarez.

Justificada la urgència en la forma

reglamentària,

es debat la Moció següent:

(9)

NÚM. 30 20-XI-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 787

Negociat de Planejament

Ratificar]'acord de la Comissió de Govern, de 14 de

desembre de 1990, relatiu a l'aprovació provisional del

Pla especial Gran Teatre del Liceu, promogutperl'enti¬

tat Consorcidel Gran TeatredelLiceu, amb les determi¬

nacions següents que s'hi afegeixen i que figuren

incorporades en el present text refós:

Determinar que, sens perjudici de la tramitació de

l'expedient expropiatori corresponent, la gestió del Pla

s'executarà preferentment per mutu acord, respectant

en tot cas les peticions de reallotjament dels ocupants

dels habitatges i comerços afectats per l'actuació en

altres condicions similars a les actuals, en règim de venda o lloguer i situant-se en zones properes a les

actuals ocupacions; precisarque el projecte arquitectò¬

nic conservarà la façana actual delteatre, i que la nova

façana

s'adaptarà

a les

característiques

compositives i

ambientals de la Ramblaen aquest sector; determinar

així mateix, que l'alçada màxima de la caixa d'escena

no ultrapassarà els vuit metres mesurats sobre el

care-ner de l'actual coberta de la sala.

El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas, defensa aquesta

moció dient queel Gran Teatre del Liceués unelement

fonamental de la programació cultural de la Ciutat i un

signe de la identitat i capitalitat de Barcelona, tanmateix

estroba, pelque faa la seguretati tecnologia escènica, en unes condicions pèssimes que imposen una trans¬

formació que en conservi els valors artístics, històrics i funcionals; i que, per aquest motiu, avui no se sotmet

encara a la consideració del Consistori un projecte

constructiu (que serà elaborat més endavant i discutit acuradament per les diverses instàncies competents),

sinóun pla especialque regula els aspectesurbanístics com som, entre d'altres, la delimitació d'espais, i l'al¬

çada.

Explica que s'han concretat clarament els punts següents que en la versió inicial es prestaven a errors

d'interpretació: 1) es determina, sense perjudici de la

tramitació de l'expedient expropiatori, que la gestió s'efectuïpreferentment per mutu acord amb respecte de les peticions de reallotjament dels ocupants d'habi¬

tatges i comerços, per a la qual cosa es pot aprofitar

l'experiència aconseguidaen l'operació de la Vila Olím¬

pica; 2) es precisa l'adequació de la façana a la

morfologia arquitectònica de la Rambla; i 3) es fixa

l'alçadadelcos de la torre de l'escenarien8 metresper damunt del carener actual.

Fa avinent que l'aprovació del Pla no implica una

despesa immediata, sinóque després el Consorci hau¬

rà de confeccionar el programad'inversions pertinents,

per al finançament de les quals hi ha la perspectiva

d'una notable participació del Ministeri d'Obres Públi¬ ques, dintre de la campanya de reforma i restauració

dels teatres del segle XIX detota Espanya.

Destaca, finalment, que les dimensions de l'operació

esjustifiquen en unsestudis previs de situació i configu¬

ració dels serveis; i que després de la reforma el Liceu

assolirà, atot estirar, els nivells mitjans d'altres teatres

europeus, amb una relació desuperfície similar a la del

Teatre Nacional de Catalunya, que la meitat de la

capacitat del Liceu, circumstància que posa en evidèn¬ cia que s'ha fetunplantejamentreduccionista i realista.

El Sr. Lacalle reitera el posicionament del seu Grup sobre aquest expedient llegint el final de la seva inter¬ venció en la sessió del dia 24 de desembre de 1990;

comenta que, lamentablement, continua sense haver-hi

diàleg amb els afectats, amb els quals no s'ha assolit

un acord satisfactori malgrat les bones intencions amb

què ara es suavitza laproposta. Hi afegeixque el Liceu

té un paper molt important en la vida cultural de

Barcelona, de Catalunya, d'Espanya i d'Europa; que

aquest Ajuntament ha de vetllar perquè mantingui la

seva projecció i ha de procurar-ne l'adequació a les

exigències del temps, però s'ha oblidat la part humana

del problema i ha mancat la sensibilitat necessària per

negociar amb els afectats i trobar punts d'entesa: per

això, el seu Grup votarà a favor dels afectats encara que hagi de fer-ho en contra del Pla, també discutible tècnicament, com assenyalava en les seves al·lega¬

cions presentades el 19 de desembre de 1990, que s'haurien de prendre en consideració.

El Sr. Alcalde matisa que éselConsorci del Liceu i no

aquest Ajuntament qui porta a terme la gestió

expro-piatòria.

El Sr. Casas indica que l'Ajuntament es limita a aprovar un planejament urbanístic promogut pel Con¬

sorci del Liceu; que tanmateix el Districte ha vetllat

durant molt temps i continuarà fent-ho perquè l'entesa amb els afectats es pugui produir; i que la mociórecull

els acords presos pel consell de Districte sobre el Pla, especialment pel que fa a la relació amb els veïns i

comerciants de la zona explicitant la preferència per la

via del mutu acord i el reallotjament dels afectats en

zones properes; que l'operació del Liceu, a més de

l'obligada adequació d'aquest equipament cultural,

contribuirà al procés de revitalització i millora de la Rambla i de tot el Districte de Ciutat Vella; i que el

Districte procura anar eliminant els motius de crispació

innecessària i auspicia la via del mutu acord per a l'execució del Projecte, queés absolutament necessari.

El Sr. Bonetsignificaquela mocióporta a la conside¬ ració d'aquest Plenari un document que des que fou retirat el 24 de desembre de 1990 ha sofert les modifi¬ cacions i canvis següents, a juí seusubstancials, enca¬

ra que el Regidor de Cultura no comparteixi aquesta

apreciació: 1) es posa remei a la manca de sensibilitat

social en recollir la necessitat d'esgotar la negociació amb els veïns afectats, aspecte en el qual el seu Grup mantindrà una actitud vigilant i atent perquè aquest determini es compleixi plenament; 2) es fa un reconei¬

xement explícit de les condicions de conservació i mantenimentde la façana del Teatre; i3) esredueix, de 40 a 8 metres, l'alçada de la caixa d'escena.

Remarca que a aquests elements que permeten al

seu Grupde valorar positivament l'objectiu de reformai

ampliació del Liceu (que reclama unaintervenció ràpida

i decisiva), s'hi suma l'anunci de l'acord sobre el dèficit acumulat que fa possible d'afrontar amb garanties les

obres de remodelació del primer teatre de la Ciutat.

Celebra, per acabar, la sensibilitat que ha portat a modificar aquells aspectes del document urbanístic en funció de l'atenció que mereixen els afectats, i de les

exigències estrictes de la remodelació i a partir de

l'acord sobre el finançament.

El Sr. Bohigas, tocant a la intervenció del Grup

Popular, abona les paraules del President del Districte

insistinten el fet que el Plaés unainiciativapromoguda

pel Consorci del Gran Teatre del Liceu, mentre que a

l'Ajuntament només pertoca el control del procésd'ad¬

quisició dels terrenys necessaris; i respecte a la del

GrupdeConvergènciai Unió, declinad'entraren disqui¬

Referencias

Documento similar

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de març de 1985, que nomena membres de la Comissió. mixta Ajuntament de Barcelona-"Consejo

Ratificar, exercint funcions de Junta General de la Societat privada municipal, Institut Municipal de Promo¬ ció Urbanística, SA, el decret de l'Alcaldia, de 22 de setembre de

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 (NC-192 i 190), que designen, respectivament, els membres del Plenari i del Comitè.. Permanent del

modificacions dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Ur¬ banisme, aprovats pel Consell Plenari en sessió de 17.. de juliol en no haver-s'hi presentat reclamacions en la

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15 de desembre de 1997 (S1/D/1997 4888), que designa membres de la Junta de Govern de l'Institut Municipal d'Urbanisme: president,

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 de març de 1998 (S1/D/1998 1051), que designa membre del Plenari del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat,

Quedar assabentat de l'acord del Consell Plenari de 22 de maig de 1998, pel qual s'aprova el plec de condicions per a la concessió de la gestió del Com¬ plex esportiu municipal Vintró

de 1999 (S1/D/1999 5380), que designa membres de la Junta de Govern, de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el Sr.. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia,