GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 28-X-1994 1050
Comissióde Govern
Acta sessió 21 -X-1994 1070
Cartipàs
Designació representants en el Patronat de la
Fundació del Gran Teatre del Liceu 1075
Atribució de la Gerència Delegada de Patrimoni 1075
Consells Municipals de Districte
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 18-X-1994 1076
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 26-X-1994 1077
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir laconvo¬
catòriad'un concurs per a la provisió de
2 llocs de treball 1083
Concurs 580. 2 llocs de treball d'Auditor Dele¬
gat (Intervenció de Fons) 1084
Anuncis
Llicències d'obres. Novembre 1994 1085
Altres anuncis 1090
Ajuntament
mr
de Barcelona
1050 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 20-XII-1994
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 28 d'octubre de 1994 i aprovada el dia 30 de novembre de 1994
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit d'octubre de mil
nou-cents noranta-quatre, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els
ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra, Carolina Homar
i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narváez i
Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas
i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i
Carrió, Francesc Xavier Muñoz i Pujol, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i
Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle
i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Carles Por¬ rera i Sala, Enric Lacalle i Coll, José Alberto
Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, assistitsper l'll-lm. Sr. Secretan General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Aleix Vidal-Quadras i Roca, i Jaume Ciurana i Llevadot.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce¬ lebrada el 30 de setembre de 1994, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18
d'octubre de 1994 (6627), que adscriu l'Oficina Cen¬ tral de Pressupostos a la Direcció Adjunta de la
Gerència dels Serveis Centrals i delega en el Sr. Guillem Sánchez i Juliachs les funcions atribuïdes al Director de Serveis d'Hisenda pel decret de l'Alcaldia
de 12 de maig de 1992.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19
d'octubre de 1994 (6681), que estableix l'estructura
orgànica dels nivells superiors de l'Administració mu¬
nicipal executiva.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18
d'octubre de 1994 (6629), que designa el Sr. Oriol Morillo i Cuscó Recaptador Municipal amb les funcions que s'hi concreten.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 18 d'octubre de 1994 (6628), que designa la Comissió encarregada del sorteig peral nomenamentde Presidents i Vocals de les Meses de les eleccions a les Cambres
Agràries del dia 27 de novembre de 1994, la qual
estarà formada pels Sr. Josep M. Boleda i Rossell, la Sra. Lydia Sitjà i Torrent, el Sr. Josep Olivé i Figa, i el Secretari General de l'Ajuntament, i fixa per a la celebració del sorteig el dia 28 d'octubre a les 9
hores. Ratificar igualment el resultat de tal sorteig que ja ha tingut lloc en el dia d'avui.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 18 d'octubre de 1994 (6643), que nomena membres del Consell Mu¬
nicipal del Districte de Sant Andreu els Srs. Aleix
Cabezuelo i Pey, Antonio Merino i Requena, Pedro Robles i Sánchez, i Enrique Rodríguez i Sánchez, en substitució dels Srs. Salvador Angosto i Calvet, José Antonio Medina i
Álvarez,
Bernat Pereira i Mercadal ila Sra. Lucia Solís i Cardoso.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de setembre
de 1994 (6621), que atorga el títol d'Amic de Barce¬
lona al Sr. Rogers Nelson «Prince».
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 14 i 28 de setembre i 24 d'octubre de 1994
(6531-6533, 6806), pels quals s'aproven expedients de
generació de crèdit per ingressos per import
d'1.000.000, 25.777.683, 4.310.000, i 2.246.200 pessetes.
Ratificar la resolució dictada per delegació de l'Al¬
caldia pel President del Districte de Ciutat Vella, per la qual s'aprova el contracte de pavimentació del car¬ rer de Jaume I per un import de32.712.176 pessetes i es contracta directament l'execució de les obres amb l'empresa Corviam, SA.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Sama¬ ranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olme¬
do, Alsina, Miquel, Porrera, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Ratificar la resolució dictada per delegació de l'Al¬
caldia pel President del Districte de Nou Barris, perla
qual s'adjudica el contracte de remodelació de la nova seu del Districte (IV fase) per un import de 172.345.146 pessetes a Sociedad Anónima de Pro¬
yectos de Ingeniería y Construcciones (SAPIC).
El Sr. Puigdollers assenyala que ha trobat en l'ex¬
pedient les irregularitats següents: a) l'informe de
3 d'octubre de 1994 atribueix a l'Alcaldia la com¬
petència per a l'aprovació dels compromisos
plu-rianuals; b) les previsions, fetes a finals d'octubre,
de poder acabar dintre de l'any unes obres que haurien de durar quatre mesos, deuen pressuposar que les obres ja estan en marxa; i c) la devolució als
altres concurrents de la documentació presentada,
impedeix a l'oposició valorar tals ofertes. Conse¬
qüentment, anuncia que el seu Grup votarà en con¬
tra; i demana les explicacions pertinents en benefici
El Sr. Fernández abona les consideracions an¬ teriors.
El Sr. Santiburcio fa notar que justament per
trac-tar-se d'una despesa plurianual, tal decret es porta a
ratificació plenària, com tots els que tenen tal ca¬ ràcter.
El Sr. Puigdollers demana ques'aclareixi si les obres
han començat o no; i el Sr. Ferreiro precisa que
l'adaptació de la seu del Districte va començar perquè
era indispensable per a poder posar en marxa en la dataprevista la construcció de la biblioteca del Districte. El Sr. Puigdollers considera il·legal haver comen¬
çat les obres abans que l'òrgan competent en
ratifiqués l'adjudicació.
El Sr. Ferreiro puntualitza que les obres tenen una continuïtat des de fa tres anys, però no pot precisar, perquè tècnicament és molt difícil, si la fase sotmesa a ratificació ja ha començat.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Lacalle, Fernández,
i Álvarez.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 13 de setem¬
bre, 4 i 17 d'octubre de 1994, pels quals:
A) S'aprova el Plec de condicions del contracte de
manteniment dels serveis d'alarma telefònica del
Programa d'atenció a la vellesa per un import de
1.870.575 pessetes i es contracta tal prestació amb
Eulen, SA.
B) S'aprova el Plec de condicions del contracte
per a la gestió del Centre d'Acolliments i Urgències
per a Vells per un import de 14.965.663 pessetes i es contracta tal prestació amb Gestió de Recursos
Socials, SA.
C) S'aprova el Plec de condicions del contracte de
gestió del Col·lectiu infantil Canyelles per un import
de 46.182.208 pessetes i es contracta tal prestació
amb Progess, SL.
D) S'aprova el Plec de condicions del contracte de
manteniment dels serveis d'alarma telefònica del
Programa d'atenció a la vellesa per un import de
2.030.258 pessetes i es contracta tal prestació amb Telecon Catalunya, SA.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, Alsina, Miquel, i Porrera, i amb l'abstenció
dels Srs. Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 27 de setembre
de 1994 (5875), que trasllada a la Generalitat la
proposta de donar definitivament el nom de Col·legi públic Octavio Paz al situat al carrer de Mallorca,
núm. 657.
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de
Govern, de 21 d'octubre de 1994, pels quals s'aproven inicialment:
1) El Projecte d'urbanització del parc públic de les
Tres Xemeneies a l'illa compresa entre avinguda del
Paral·lel i els carrers de Mata, de Vila Vilà i de
Palaudàries, per un import de 318.237.000 pessetes
(inclòs l'impost sobre el valor afegit).
2) El Projecte d'urbanització del carrer de Saldes,
núms. 17-19, per un import de 2.702.500 pessetes
(inclòs l'impost sobre el valor afegit).
El Sr. Puigdollers reivindica la competència del
Consell Plenari sobre aquest tipus d'expedients.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 21
d'octubre de 1994, pel qual s'aprova que l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona actuï com a ava¬ lista del crèdit sol·licitat pels concessionaris del Mercat del Clot, corresponent a la primera fase de les obres de remodelació del mercat.
El Sr. Fernández demana a l'Alcaldia informació sobre la venda dels terrenys del Front marítim que eren propietat de Holsa.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes
inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 21
d'octubre de 1994, pel qual es desestima el recurs de reposició presentat per l'associació La Taula del Raval contra l'acord d'aprovació definitiva de l'Estudi
de detall de l'illa compresa entre els carrers de
Robador, de Sant Josep Oriol, de la Cadena i de
Sant Rafael, adoptat el 26 de novembre de 1993,
amb la fonamentació legal que figura a la proposta de resolució i d'acord amb dictamen de l'Assessoria Jurídica.
El Sr. Bonet reitera la discrepància del seu Grup amb la nova ordenació d'aquesta illa, tot lamentant que no s'hagi aprofitat el recurs presentat pels veïns
per resoldre les mancances de tal ordenació, ja
assenyalades pel seu Grup, donat que s'incrementa
la densitat urbana i es dóna una mala solució a la zona verda prevista.
El Regidor d'Urbanisme, Sr. Lucchetti, contesta
que els problemes de fons que planteja el recurs,
podran quedar resolts per mitjà del projecte
d'urbanització o d'un nou Estudi de detall; i que esti¬ mar el recurs retardaria la construcció del Centre universitari que es bastirà en l'illa de la Misericòrdia, gràcies a la transferència d'edificabilitat.
El Sr. Bonet mostra la seva perplexitat per aquesta
resposta.
El Sr. Casas, en la seva condició de Regidor del
Districte de Ciutat Vella, puntualitza que lluny d'augmentar la congestió urbana del Raval, el
document impugnat situa en la zona de Robadors 3.000 m2 de zona verda que abans no hi eren,
amplia fins a 10 o 12 m. l'amplada dels carrers de
Robador, de Sant Josep Oriol i de Sant Rafael, i comporta la pèrdua de 10.000 m de l'edificabilitat
avui existent. Afegeix que la forma de l'edificació no és vinculant, sinó que quedarà determinada en el
corresponent projecte; i que la Comissió que dic¬
taminà el canvi de la zona verda, l'encomià perquè millorava la qualitat de vida en l'entorn dels carrers esmentats
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels
Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers,
Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, i Porrera.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 21 d'octubre de 1994, pels quals s'aproven
inicialment:
1) la Modificació puntual del Pla General Metropo¬
lità a les vores de la Via Augusta, trams compresos:
primer, entre el passeig de la Bonanova i la ronda de
1052 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 20-XII-1994
2) Pla especial de l'illa delimitada pels carrers de
Pere IV, de Joan
d'Àustria,
i de Llull i l'avinguda del Bogatell.El Sr. Lucchetti, referint-se a la Modificació del Pla General Metropolità a les vores de la Via Augusta,
significa que part de les observacions del Districte ja
es tenen en compte en el document avui presentat i
altres s'estan negociant amb els promotors; que con¬
cretament s'accepta, allà on és possible, l'amplada mínima de 40 m; que en alguns llocs val més jugar
amb espais públics rectangulars que no pas amb els
xamfrans; que, efectivament, sembla més lògic desti¬ nar a zonaverda i no pas a equipament, l'espai trian¬
gular comprès entre la Via Augusta i els carrers
d'Isaac Albéniz i de Santa Filomena; que s'està estu¬
diant l'edificabilitat a fi de poder recol·locar els afec¬ tats en la zona; que s'està negociant amb els
propietaris de la finca compresa entre la Via Augusta
i els carrers de Margenat, de Dolors Montcerdà i de l'Aviador Plus Ultra per aclarir els coompromisos assumits per
PIMPUSÁ;
i que tots aquests aspectestindran resposta en el document que se sotmeti a
aprovació provisional.
El Sr. Amat, en la seva condició de President del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, agraeix les explica¬
cions anteriors i avança l'abstenció del seu Grup tot
demanant que consti en acta la voluntat del Districte
que es compleixin els compromisos entre IMPUSA i
uns determinats propietaris i que es tingui una espe¬ cial sensibilitat perla precarietat en què estroben els
veïns de determinades finques del carrer d'Isaac Al¬ béniz.
El Sr. Fuster expressa la seva sorpresa pel
posicionament del Grup de Convergència i Unió
quan el Consell Municipal de Districte va emetre el
seu informe favorable per unanimitat.
El Sr. Amat contesta que ell ahir també quedà sor¬
près en no trobar encaratal informe en l'expedient, si
bé avui ja s'hi ha incorporat per mitjà d'un fax.
El Sr. Alcalde subratlla la importància de la modi¬ ficació en debat pel seu impacte en la construcció d'habitatges en la zona.
S'aprova, amb l'abstenció dels Srs. Mas, Sa¬
maranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Mar-cet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Ol¬
medo, Alsina, Miquel, i Porrera, l'apartat 1) del
dictamen núm. 2 de l'ordre del dia, relatiu a la
modificació del Pla General Metropolità a les vores de la ViaAugusta.
El Sr. Bonet anticipa l'abstenció del seu Grup en relació al Pla especial de l'illa delimitada pels carrers de Pere IV, de Joan
d'Àustria
i de Llull i l'avingudadel Bogatell, perquè d'ençà de l'acord de la Comisió d'Urbanisme que el 1986 suspengué l'aprovació de
la modificació del Pla General Metropolità que afectava a tal illa, ha transcorregut prou temps per resoldre els problemes que tal resolució indicava.
El Sr. Alcalde, en vista de les preguntes que li adreçaren ahir, en una reunió de petits empresaris,
sobre els terminis d'aprovació dels diversos instru¬ ments de planejament urbanístic, pregunta al Regi¬ dor d'Urbanisme quan podrà quedar definitivament
aprovat el Pla especial en debat.
El Sr. Lucchetti contesta que entre els acords mu¬
nicipals d'aprovació inicial i provisional solen passar
entre dos i tres mesos i l'aprovació definitiva a càrrec
de la Generalitat en costa altres sis.
El Sr. Bonet assenyala que l'Ajuntament ha trigat
vuit anys a tramitar el corresponent Pla especial.
El Sr. Armet aclareix que la resolució del Conseller
de Política Territorial i Obres Públiques truncà la voluntat municipal sobre l'illa en qüestió i això ha
exigit un esforç de remodelació.
El Sr. De Nadal afegeix que tal illa quedà excep¬ tuada de l'aprovació de la modificació del Pla Gene¬ ral Metropolità per a la construcció de la Vila Olímpi¬ ca mentre no s'obtingués la cessió voluntària dels terrenys afectats de zona verda i, assolit aquest
condicionant, s'ha pogut tirar endavant el planeja¬
ment.
El Sr. Alcalde significa que la gestió urbanística sol
ser molt lenta de manera que ahir tranquil·litzà els
més de cinc-cents empresaris assistents a la reunió
abans esmentada amb la promesa, que fou molt ben
rebuda, que la Carta Municipal en simplificaria els
tràmits: per tant, invita tots els membres del Consistori a fer-la realitat abans de Nadal.
S'aprova, amb l'abstenció dels Srs. Mas, Sama¬
ranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olme¬
do, Alsina, Miquel, i Porrera l'apartat 2 relatiu al Pla especial de l'illa delimitada pels carrers de Pere IV,
Joan d'Àustria i de Llull i l'avinguda del Bogatell. Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de
21 d'octubre de 1994, pels quals s'aproven provi¬ sionalment:
1) El Pla especial de l'edifici del Reial Automòbil
Club de Catalunya a l'avinguda Diagonal, amb la
valoració de les al·legacions presentades continguda en l'informe de la Unitat Operativa de Planejament i
annex, i amb la precisió següent: «de conformitat
amb l'informe del Districte de les Corts, caldrà supri¬
mir qualsevol referència a la instal·lació possible d'unitats de subministrament de carburant en espais
pròxims a la zona «B», situació que no es considera
idònia per a aquest ús.
2) La Modificació del Pla General Metropolità per a la ordenació de l'Eix Nus Collserola-Lesseps, tram
del carrer d'Esteve Terrades, amb desestimació de
les al·legacions presentades de conformitat amb els raonaments i les precisions de l'informe de
l'Àrea
d'Urbanisme; i
3) La Modificació puntual del Pla especial de
millora, protecció i reforma interior de la Vila de
Gràcia en les parcel·les núms. 147 al 155 del carrer de Verdi amb desestimació de les al·legacions formulades d'acord amb l'informe de la Unitat
Operativa de Planejament I, de 4 d'octubre de 1994.
El Sr. Fernández anuncia que els membres del
seu Grup votaran favorablement el Pla especial de l'edifici del Reial Automòbil Club de Catalunya en haver-se suprimit una unitat de subministrament de
carburant en les proximitats del Parc Cervantes.
S'aprova l'apartat 1 del dictamen anterior, corres¬
ponent al Pla especial de l'edifici del Reial Automòbil
Club de Catalunya.
El Sr. Bonet lamenta no haver trobat en l'expedient corresponent l'informe sobre les al·legacions presen¬ tades durant la informació pública a la modificació del Pla General Metropolità per a l'ordenació de l'eix Nus de Collserola-plaça de Lesseps, ni tampoc cap
incidència en la connectivitat del Nus de Collserola i del Túnel Central de Collserola, si mai s'arriba a
realitzar.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Sa¬
maranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Mar-cet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Ol¬
medo, Alsina, Miquel, i Porrera l'apartat 2 de
dictamen núm. 3 de l'ordre del dia.
En relació a l'apartat 3) del mateix dictamen, es dóna compte d'una esmena en virtut de la qual es
corregeix l'error material detectat en la numeració de
les parcel·les objecte de la modificació puntual del Pla especial de la Vila de Gràcia, ja que els números
correctes són dels núms. 149 al 157 del carrer de Verdi.
S'aprova l'apartat esmentat introduint-hi la correc¬ ció indicada sobre la numeració de les parcel·les.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 21 d'octubre de 1994, pel qual s'aprova definitivament
l'Estudi de detall d'ordenació de volums de l'illa on és situat el Col·legi Sant Gabriel, al carrer de Ber¬
nat Metge, núms. 9-19, Gran Via de les Corts Ca¬
talanes, núms. 1192-1196, i Carretera de Mataró,
núms. 2-10.
El Sr. De Nadal, en la seva condició de President
del Districte de Sant Martí, comenta que l'aprovació
d'aquest dictamen permet l'adaptació del Col·legi a les exigències de la Llei d'Ordenació general del Sis¬ tema educatiu.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de
21 d'octubre de 1994, pels quals s'aproven:
A) Inicialment, els Projectes d'Estatuts i Bases
d'actuació per a la constitució de la Junta de Compensació per a l'execució del Pla especial
d'ordenació física de la finca dels carrers de Planta¬ da i de Pomaret; i
B) La constitució de la Junta de Compensació de
la unitat d'actuació V-4 del Pla especial de reforma interior del Carmel delimitada pels carrers del
Llobregós, de Mariano Vidal i de Santa Teresa,
formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el 21 de juny de 1993 davant el notari de Barcelona Sr. Andrés Sexto i Caballeiro.
S'aprova per unanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Departament de Gestió Administrativa de Personal
Resolució d'expedients de compatibilitat d'activi¬ tats.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les
propostes següents:
Autoritzar a les senyores: M. Paz Ardiaca i Hidal¬ go, Gemma Blasco i Callao, Susana Bonet i Casals,
Montserrat Brullet i Tenas, Enriqueta Durán i Condero, Fidencia Foz i Balfagón, Mercè Gálvez i Flaqué, Encarna García i Pérez, M. Carmen Gonzá¬
lez i Durán, M. Jacinta Gurpegui i Resano, Marina
Mañas i Vegara, Pilar Marsal i Agelet, Montse Masa¬ na i Sastre, Gloria Matas i Montmany, M. Rosa Pané i Solé, Mercè Sisquella i Gandia, i Gloria Torras i
García, la compatibilitat sol-licitada entre la seva acti¬
vitat municipal en aquesta Corporació amb la cate¬
goria de Tècnic Mitjà en Ciències Socials i l'exercici
lliure de la professió d'Assistent social en el torn
d'intervenció professional per a adopcions interna¬ cionals (Col·legi d'Assistents Socials de Catalunya) si bé no podran, per si mateixes o mitjançant substitut, assessorar, informar o desenvolupar les
activitats pròpies de la professió en aquells assump¬ tes o procediments en els quals l'Ajuntament o els seus Organismes tinguin relació, i d'acord amb allò que preveu l'article 12 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, d'Incompatibiltiats del personal al servei
de l'Administració de la Generalitat i l'article 329 del
Reglament del Personal al servei de les Entitats
locals aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, la seva dedicació professional privada no podrà supe¬ rar la meitat de la jornada laboral vigent a l'Admi¬
nistració pública; condicionant, en qualsevol cas, la
present autorització a l'efectiu i estricte compliment
dels deures públics i a la modificació del règim d'in¬
compatibilitats.
Autoritzar a la Sra. Marta Carranza Gil-Dolz del
Castellar, i als Srs. Arnaldo Basadonna i Andújar, i
Luis Doñate i Barea la compatibilitat sol·licitada entre la seva respectiva activitat municipal i la de professor associat de la Universitat que en cada cas s'indica,
per als cursos acadèmics que precisen els respectius expedients, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,
d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬
nistració de la Generalitat, i amb les limitacions pre¬ vistes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, i de
conformitat amb els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat
pel Decret 214/1990, de 30 de juliol.
S'aproven per unanimitat ambdues propostes.
Desestimar el recurs de reposició interposat, en data 16 d'agost de 1994, pel funcionari municipal Sr. Joan Fité i Utgés, contra l'acord del Consell Plenari de 17 de juny de 1994, pel qual se li imposa la
sanció de separació del servei, prevista en l'article 9.1.a) del Reglament Disciplinari de la Funció pública
de la Generalitat, aprovat pel Decret 336/1986, de 6 de novembre, per la comissió d'una infracció dis¬
ciplinària de caràcter molt greu prevista a l'article 3.N) del referit text reglamentari, en haver ocasionat desperfectes amb una arma de foc en el nou sostre
metàl·lic de la Gran Sala Oval del Palau Nacional en
dates 21 de setembre i 17 de novembre de 1989,
tota vegada que de l'examen i l'estudi de les al·lega¬ cions presentades s'observa que no apareixen des¬
virtuáis els fonaments fàctics i jurídics de les ac¬
tuacions administratives realitzades ni s'aporten
elements d'enjudiciament diferents dels inclosos en el corresponent expedient disciplinari; i, en conse¬
qüència, confirmar en tots els seus extrems l'acord
recorregut.
S'aprova per unanimitat.
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Districte de Sants-Montjuïc
Constituirun dret de superfície a favor de l'Institut
Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), sobre
el solar de 760 m2 d'extensió situat al carrer de Sant
Eloi, núms. 2-4, per un termini de cinquanta anys,
1054 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 20-XII-1994
projecte de construcció del qual
s'haurà
de presentaren el termini de dotze mesos a partir de la notifi¬
cació d'aquest acord i que s'haurà de posar en funcionament en el termini de vint i quatre mesos a
partir de l'aprovació de la
llicència), raó
per laqual
esdeixa sense efecte el conveni formalitzat el 22 de
gener de 1990 entre l'Ajuntament de
Barcelona i el
Taller Cooperativa Distrito II, SCCL; practicar les operacions de segregació, agrupació i d'altres ne¬
cessàries, per a identificar com a finca independent
la que és objecte del dret de superfície; formalitzar l'escriptura pública de constitució del dret de su¬
perfície, amb subjecció a les condicions del docu¬
ment annex, que s'aproven, i amb la reserva del dret
a explotar el subsòl per part de l'Ajuntament de ma¬ nera compatible i coordinada amb el projecte tècnic de l'edifici a construir per l'Institut Català d'Assis¬
tència i Serveis Socials, en els termes que acordin
ambdues Institucions; i inscriure el dret de superfície
en el Registre de la Propietat.
El Sr. Fernández considera que el Centre
ocu-pacional previst s'hauria de completar amb altres
iniciatives com la creació de centres de dia i
residències per als disminuïts físics profunds. Dema¬
na un informe sobre els tallers per a disminuïts atès que segons un dels escrits que figura a l'expedient,
caldria regularitzar-ne la situació jurídica de set dels deu que funcionen als locals de titularitat municipal i,
per tant, la sensibilitat social obliga a prendre els
determinis adients amb més celeritat que en el cas
en debat.
La Sra. Vintró puntualitza que les cessions de sòl
per a aquest tipus de centres públics només tenen
sentit quan l'Administació competent està disposada
a assumir els seus compromisos i això explica el retard que s'ha produït en el cas en debat; i que
l'Associació de Tallers de Barcelona i l'Institut Muni¬
cipal de Disminuïts estan acabant un estudi sobre la
viabilitat dels diversos tallers ocupacionals i ella l'ha ofertja a la Conselleria de Benestar Social, davant la
qual s'ha presentat ja, en diverses ocasions, l'anàlisi
dels dèficits en equipaments per a aquest col·lectiu, tanmateix la Conselleria en discrepa perquè conside¬
ra coberta tota la població de Catalunya a pesar que la majoria d'equipaments està situada fora del terme
municipal de Barcelona. De totes maneres, no té
inconvenient a presentar un informe sobre aquesta
qüestió.
S'aprova per unanimitat el dictamen anterior.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Cedir a la Fundació Blanquerna l'ús de l'edifici
principal de la finca la Tamarita, situada en el passeig de Sant Gervasi, núm. 47, de superfície
construïda 1.293 m2, amb la finalitat de rehabilitar-la
al seu càrrec i destinar-la durant un termini de
cinquanta anys a les activitats docents i culturals pròpies d'un centre universitari, d'acord amb el projecte d'obres que haurà d'aprovar l'Ajuntament i les condicions reguladores que figuren en el document annex i s'aproven; declarar l'excep¬ ció licitatòria que preveu l'article 275.1.a) de la Llei
8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local de Catalunya; i formalitzar amb aquella Fundació el con¬ tracte de cessió de l'ús.
El Sr. Fernández demana que aquest dictamen quedi sobre la taula perquè se'n puguin aclarir alguns interrogants.
El Sr. Amat formula igual demanda per tal de po¬
der trobar una sortida favorable als interessos de la
Universitat cessionària i també dels veïns.
El Sr. Armet indica que les primeres idees sobre l'aprofitament de l'edifici de la Tamarita apuntaven
usos en el camp de la restauració, del suport logístic del parc i, fins i tot, del món consular; creu, però, que
la seva conversió en un edifici simbòlic d'una de les Universitats de Barcelona mitjançant el pagament del cànon dóna una resposta satisfactòria a la preocu¬
pació de trobar un ús urbà digne i compatible amb el jardí.
El Sr. Amat reiteraen la seva petició peracabar de
lligar el tractament de les quatre peces que integren
la finca, advertint que no qüestiona ni la solvència de
l'Escola Blanquerna ni la conveniència de donar
suport al món universitari, però cal, també, pensar en
el veïnat de l'entorn com fa el dictamen següent de l'ordre del dia.
El Sr. Fuster fa notar que la cessió proposada
comportarà l'obertura d'un centre universitari en una
zona necessitada d'usos no residencials i evitarà
l'existència d'un edifici desocupat que degrada el
parc, tot això sens perjudici de negociar la utilització
de l'altre edifici existenten la finca.
El Sr. Amat insisteix en la conveniència, manifes¬
tada també per mitjà d'una carta adreçada a
l'Alcaldia, de fer una reflexió conjunta sobre la destinació de les quatre peces de que consta la fin¬
ca, i explicar-la a la Ciutat i al barri, més i quan el
Districte està mancat d'espais per al funcionament
dels serveis municipals, especialment en el barri de Sant Gervasi.
El Sr. Fernández abona les consideracions del President del Districte i agrega que no coneix encara el cost de la de restauració del jardí, ni el seu règim
ni horari d'obertura al públic ni la modalitat específica en què l'Institut Municipal de Parcs i Jardins en farà el manteniment; que no s'explica la fórmula com s'ha
calculat el cànon de la cessió; i que, curiosament, la valoració de la finca ha estat feta per una empresa externa sense que ulteriorment hagi estat contrasta¬ da pels serveis municipals.
El Sr. Fuster subratlla que un edifici tancat enmig
de la part de jardí ja oberta al públic és un càncer
que degrada tot el conjunt: troba, doncs, raonable
avançar pas per pas sens perjudici d'abordar pos¬
teriorment l'ús veïnal de l'altre edifici i la rehabilitació
de la resta dels jardins.
El Sr. Armet indica que el jardí té una part
històrica, molt delicada, que ja està rehabilitada i en els propers mesos està previst emprendre'n la
prolongació en la part de baix de la finca; que en
l'edifici situat enmig del parc no s'hi poden col·locar activitats lúdiques o de restauració que pertorbarien la vida del parc, sinó activitats tranquil·les, compati¬
bles i compiementàries del seu horari, condicions que ofereix l'ús de l'edifici esmentat com a seu dels serveis centrals d'una Universitat.
El Sr. Mas puntualitza que la petició de deixar el dictamen sobre la taula no tenia cap ànim contrari a la instal·lació universitària, sinó que tan sols pretenia
govern per
estudiar
la
possible
utilització
pelDistricte, i la deslleialtat de decidir sobre l'ús final de
tal edifici sense haver consultat prèviament el
Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant
Gerva-si ni haver establert un diàleg amb les entitats socials
interessades a ocupar-lo.
El Sr. Alcalde tanca ei debat dient que el Districte
ha tingut l'assumpte damunt la taula durant molts mesos, la Comissió de Govern l'ha examinat moit a fons i la setmana passada se'n pogué parlar amb les entitats del barri; que no tots els eventuals optants
estarien en disposició d'afrontar una inversió inicial
d'uns 150 milions de pessetes més uns cànons
anuals com els previstos en les condicions regulado¬
res de la cessió a la Fundació Blanquerna; que l'ús proposat vivificarà el barri i contribuirà al bon
manteniment de la finca; i que per totes aquestes raons la Comissió de Govern decidí sotmetre el dic¬ tamen a l'aprovació plenària.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Sama¬
ranch, Bonet, Colidecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Ol¬
medo, Alsina, Miquel, Porrera, Lacalle, Fernández, i Álvarez.
Districte d'Florta-Guinardó
Aprovar el Plec de les condicions reguladores de
la concessió per a la remodelació i adequació de la
masia de Can Travi Vell, a fi de destinar-la a centre
d'activitats culturals, científiques o d'esbarjo, vincu¬
lades en tot cas a l'interès ciutadà i sense ànim de
lucre; sotmetre'l a informació pública per un termini
de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions, convocar concurs públic per a l'adjudicació de la concessió; i facultar l'Alcaldia per adjudicar el con¬ tracte i resoldre les incidències de qualsevol classe que es produeixin en la tramitació de l'expedient,
donant-ne compte al Consell Plenari.
El Sr. Fernández reconeix la urgència d'empren¬ dre la consolidació de la Masia de Can Travi Vell,
que corre el perill d'enfonsar-se, però assenyala que
el Plec de condicions preveu un escàs control de la
inversions, la quantia mínima de les quals no queda justificada a pesar que un informe del Districte
l'estima en 50 milions de pessetes: per tant, els membres del seu Grup es decanten per l'abstenció.
Aprofitant l'avinentesa que el dictamen tracta
d'una de les masies del pla de Barcelona, demana informació sobre l'atorgament d'una llicència d'obres que permet la construcció d'un centre recreatiu i
lúdic en el subsòl del terreny abans ocupat per la Torre Melina i sobre el pagament de la multa de 10
milions de pessetes imposada als promotors per
haver-la enderrocat.
El Sr. Puigdollers fa notar la greu incoherència que hi ha entre aquest dictamen i l'anterior perquè en
aquest cas, a pesar que segons l'informe del
Districte la rehabilitació de l'edifici és urgent, s'ha seguit la tramitació ordinària i, en canvi, en l'anterior, relatiu a la Tamarita, la tramitació s'ha fet a corre-cui¬
ta sense cap informe del Districte que ho justifiqui.
El Sr. Batlle, en la seva condició de President del
Districte d'Horta-Guinardó, indica que els 30 milions
de pessetes corresponen a l'estimació mínima per al manteniment de l'edifici amb independència d'altres
obres de modernització i condicionament, que s'es¬ pecificaran en la pertinent sol·licitud de llicència; i
que s'ha optat pel concurs per poder discernir la
millor de les ofertes que formulin les diverses perso¬
nes que han mostrat interès per la concessió. El Sr. Armet, en resposta a les preguntes del Sr.
Fernández, informa que l'enderrocament de Torre
Melina ha comportat als promotors la pèrdua de 1.900 m2 de l'edificabilitat reconeguda pel planeja¬
ment urbanístic i a més perdecret de 21 d'octubre de 1992 (recorregut en via contenciosa administrativa) se'ls imposà una sanció per la qual ja s'han pagat 10.457.300 pessetes i resten pendents 2.100.000
pessetes per interessos, que s'abonaran en frac¬
cions properament; i que la llicència atorgada el 22 de juliol de 1994 sobre la zona d'equipament conti¬ gua a l'Hotel Joan Carles I compleix estrictament la
normativa urbanística vigent.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Oficina Central de Pressupostos
Aprovació inicial de les Ordenances Fiscals per a
1995.
Aprovació inicial de les Ordenances reguladores
dels preus públics per a 1995.
Aprovació inicial dels Pressupostos Generals de l'Ajuntament de Barcelona per a 1995.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori, traspassa al final de l'ordre del dia el debat dels tres punts precedents, els quals seran objecte de
discussió conjunta.
Sots-direcció de Comptabilitat
Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret
500/90, de 10 d'abril de 1990, reconeixements de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de 1994, per import de 45.855.688 pessetes (dos annexos).
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas, Sa¬
maranch, Bonet, Colidecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo,
Alsina, Miquel, Porrera, Lacalle, Fernández, i
Álvarez.
Aprovar modificacions de crèdit en el Pressupost
1994 perimport de 509.033.199 pessetes, de confor¬
mitat amb la documentació adjunta (tres annexos).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas, Sama¬
ranch, Bonet, Colidecarrera, Perelló, Amat, Marcet,
Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olme¬
do, Alsina, Miquel, Porrera, Lacalle, Fernández, i Álvarez.
Aprovar el Conveni entre l'Ajuntament de Barcelo¬
na, l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i
l'empresa Transports de Barcelona, SA, i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA (TMB), que estableix
les bases de col·laboració per tal de fer possible la incorporació dels usuaris de l'actual targeta rosa del municipi de Barcelona dins el sistema de tarifació so¬
cial del transport, i estableix el procés de liquidació a
Transports Metropolitans de Barcelona, del cost del
servei assumit fins al 31 de desembre de 1993.
Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret
1056 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 20-XIT1994
corresponents a la compensació per la gestió de la
targeta rosa per als beneficiaris del municipi de Bar¬
celona dels anys 1988, 1991, 1992 i 1993, perimport
de 788.516.977 pessetes, que seran finançats amb càrrec als Pressupostos següents:
Pressupost de 1995, 394.258.489 pessetes.
Pressupost de 1996, 394.258.489 pessetes.
La Presidència acumula al debat d'aquest punt la moció següent:
Dels Srs. Puigdollers, Perelló, i Alsina:
Reconèixer el deute real de l'Ajuntament de Barce¬ lona amb Transports Metropolitans de Barcelona per un import de 3.367 milions de pessetes, per no augmentar el forat patrimonial de les companyies i
fer honor als compromisos adquirits.
Donar d'alta en el capítol IV del Pressupost de
l'any 1994, en l'epígraf de Societats Mercantils, i
destinar-los a Transports Metropolitans de Barcelo¬
na, pel concepte Targeta rosa, 1.311 milions de pessetes. Donar de baixa aquest mateix import a càrrec de les partides 226 (despeses diverses no incloses en d'altres apartats) i 229 (previsió per nous
serveis).
Modificar el projecte de Pressupost pel 1995 do¬ tant una partida per transferència a Societats
mercantils-Transports Metropolitans de Barcelona
pel concepte Targeta rosa, per import de 2.056
milions de pessetes i reduir peraquest mateix import els conceptes 226 (despeses diverses no incloses en d'altres apartats) i 229 (previsió de nous serveis).
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, explica que aquest dictamen dóna conformitat al Conveni
entre aquest Ajuntament, l'Entitat Metropolitana del
Transport i les Companyies dels transports metropo¬
litans per harmonitzar la utilització de la targeta rosa en el conjunt de
l'Àrea
metropolitana, ja que mentre els ciutadans de Barcelona gaudien de la normativaaprovada el 1980, els de la resta de
l'Àrea
metropoli¬tana estaven subjectes a la tarifació social aprovada el 1994, a la qual ara s'adhereix aquest Ajuntament;
que tot això comporta uns criteris més progressistes
en la utilització de les targetes, la depuració de les
targetes actuals, una major comoditat en l'ús de les targetes i uns ajustaments comptables des del punt
de vista tant de la regularització de les subvencions
pendents d'anys anteriors com de l'aplicació de nous criteris a partir de 1994; que tots aquests aspectes formaran part del marc del nou Contracte-programa i són coherents amb el principi que, implantat el recàr¬
rec metropolità sobre l'impost de béns immobles, aquesta fiscalitat única ha de comportar també un tractament social únic.
Detalla que a Barcelona hi havia uns 200.000 beneficiaris, però amb les tasques de nova assigna¬
ció en curs s'han contestat unes 140.000 declara¬
cions, de les quals un 8% resta fora de l'aplicació de
la normativa vigent i entre un 8 i un 12 per 100 cor¬ responen a beneficiaris de la targeta rosa reduïda,
mentre que la resta pot gaudir de la targeta de lliure
circulació en els transports públics de tota
l'Àrea
me¬tropolitana i no tan sols en els de Barcelona; que
aquesta nova regulació ha estat debatuda amb
l'Àm¬
bit de Benestar Social i les entitats afectades; que, segons les últimes dades, els percentatges d'anul·la¬
ció de targetes oscil·len en funció de les rendes dels barris i així mentre se situen entre el 14 i el 18 per 100 en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, no arriben
ai 5% en el de Ciutat Vella; i que per primera vegada
la Generalitat contribueix al cost de la targeta rosa amb 20 milions de pessetes, xifra que confia veure
ampliada en el futur perquè el servei està costant
1.200 milions de pessetes anuals i, consegüentment, de cada 100 beneficiaris el món local en paga 99 i la Generalitat un.
El Sr. Fernández expressa la seva sorpresa en veure el Sr. Torres defensant un dictamen lesiu, ajuí
seu, per als interessos de l'Entitat Metropolitana del Transport i de les Companyies que l'esmentat Regi¬
dor presideix.
Considera que el Conveni confirma que l'Ajunta¬
ment no ha complert les seves obligacions en el
finançament de la targeta rosa i n'eludeix el cost
traslladant-ne 2.283 milions a l'Entitat Metropolitana del Transport i les seves Companyies, ja que les Memòries d'aquestes empreses reflecteixen, pel
concepte de la tarifació social, un deute conjunt de
3.423 milions de pessetes (2.618 en els autobusos, i 805 en el metro), dels quals en virtut del Conveni en debat només es faran efectius 1.140: per tant, pre¬ gunta com aquestes entitats podran assumir les quantitats que se'ls traslladen, ja que el Conveni fa
una remissió al Pla de sanejament i al Contracte-pro¬ grama, sobre l'estat de negociació del qual demana
informació donat que els Pressupostos Generals de
l'Estatja estan enllestits i contenen unes partides per al finançament dels transports metropolitans.
Estima que altres aspectes desafortunats del Conveni en debat són la incorporació de Barcelona al sistema de tarifació social, que deixa sense efecte la regulació de 1980 amb un retard de dos anys; i la no consideració com a beneficiaris dels jubilitats de menys de 65 anys, que es discriminatòria, i també
dels acompanyants de persones amb disminució. Creu que el Conveni constata també el desgavell
en la gestió de la targeta rosa jaque en no haver-se actualitzat el padró d'usuaris, hi ha en circulació
125.000 targetes que no estan justificades i això ha
comportat a l'Ajuntament una penalització del 10%; i
que no deixa clar, en canvi, com l'Entitat Metropolita¬
na del Transport finançarà la tarifació social a partir de 1994.
Anuncia, finalment, que per totes les conside¬
racions anteriors, els membres del seu Grup votaran
negativament el dictamen.
El Sr. Puigdollers recorda que l'acord polític, prés el 1980, d'oferir determinats avantatges en la utilit¬ zació dels transports públics, aleshores municipals, comportà unes determinades compensacions a les Companyies que l'Ajuntament va anar satisfent fins a
l'any 1991, en què deixà de fer-ho i tanmateix les
Companyies continuaren comptabilizant-les i reflec¬
tint peraquest concepte una pèrdua de 3.367 milions
de pessetes.
Llegeix, seguidament, diversos fragments d'una
carta del Conseller Delegat de les Companyies dels
transports metropolitans dirigida el 25 de gener de
1994 al Gerent dels Serveis Centrals d'aquest Ajun¬
tament, on, en resposta a una carta prèvia d'aquest
sobre la qüestió avui sotmesa al Plenari, es mani¬ festa: a) que les xifres s'haurien d'haver establert de comú acord; b) que la decisió no tindrà cap con¬
seqüència en la comptabilitat de les Empreses per¬
què l'existència i legitimitat d'un crèdit mai no depèn
so-bre l'impost de béns immobles no estava destinat,
amb caràcter finalista, a subvencionar la tarifació so¬
cial, sinó a finançar indiscriminadament el transport
públic metropolità amb independència que l'entitat que el gestiona pugui adoptar mesures compensa¬ tòries i atorgar beneficis socials concrets a determi¬
nats col·lectius; d) que en virtut d'un acord del
Consell d'Administració, el servei deixaria de prestar-se a partir del dia 1 d'abril si abans no s'assolia una
entesa; i e) que, en definitiva, interpretava la carta
anterior del Gerent dels Serveis Centrals com una
simple proposta perquè la decisió corresponia a altres nivells competencials.
Pregunta, doncs, si la posició dels Srs. Torres, Nadal, i Lucchetti és la que mantingueren en aprovar-se els comptes de les Empreses amb els expressats 3.367 milions o la que expressaran avui en donar suport a una proposta radicalment diferent.
Explica que la moció del seu Grup pretén que
aquest Ajuntament assumeixi els compromisos de
les seves decisions polítiques i no els difereixi en el
temps, sinó que faci l'esforç d'assumir en els
Pressupostos de 1994 ide 1995 els 3.367 milions de
deute generat per un acord polític pres en aquesta sala, és a dir, que faci honor a les responsabilitats adquirides.
Comenta, finalment, que d'ara endavant és cobra¬ ran els costos administratius de l'expedició de la
targeta rosa, que fins ara era gratuïta; i que, en defi¬
nitiva, cal imputar al Srs. Maragall i Clos el forat que en aquest moment es genera en l'Entitat Metropolita¬ na i en les seves Companyies.
El Sr. Torres contesta les anteriors intervencions dient que els costos d'expedició de la targeta rosa es deuen fonamentalment a l'assegurança obligatòria de viatgers i no pas a despeses administratives; que cal distingir entre la liquidació que fan les empreses
pel seu producte, els viatges, i la negociació que s'ha
de fer per al Contracte-programa; que les empreses
quantifiquen els costos de la targeta rosa mitjançant
enquestes basades en el criteri mercantilista de
l'ocupació, però després les entitats que han de sub¬
vencionar-los contrasten les xifres amb les dades de les seves enquestes i, per altra banda, tals viatges també són objecte de la subvenció que atorga l'Estat en funció dels viatgers transportats; i que tot aquest
complex sistema comporta una negociació posterior per a determinar la xifra a satisfer percada entitat.
Subratlla que el Conveni estén a tota
l'Àrea
Metro¬politana una nova concepció de la targeta rosa, de
manera que els beneficiaris de Barcelona puguin uti¬
litzar els transports existents en altres Municipis me¬
tropolitans, i els de tals Municipis puguin pujar també
en els de la nostra Ciutat; que, consegüentment, avui
es normalitza la targeta rosa; i que en el marc del nou Contracte-programa podran fer-se realitat el sa¬ nejament de l'Entitat Metropolitana del Transport i l'equilibri financer de les seves Companyies.
El Sr. Clos significa que, efectivament, a partir de 1991 hi ha hagut un canvi en la targeta rosa (implan¬
tada, percert, quan el Sr. Sòcies eraAlcaide) perquè l'aplicació del recàrrec metropolità del 0,06% sobre l'impost sobre els béns immobles representa per a
l'Ajuntament de Barcelona una aportació d'entre
3.300 i 2.400 milions de pessetes anuals, mentre que la resta d'Ajuntaments metropolitans pel mateix
concepte només n'aporta 1.000; que l'aplicació a
Barcelona del sistema vigent a la resta de
l'Àrea
me¬tropolitana és una mostra de bona gestió i de
pro-gressivitat; que en els compromisos de finançament
del primer Contracte-programa tenia també cabuda el trànsit generatperla targeta rosa, el qual, per altra
banda, en produir-se majoritàriament fora de les
hores punta, té un cost variable molt diferent; que el preu que es paga per l'expedició de la targeta rosa
comprèn els costos de tramitació i l'assegurança
d'accidents; i que la carta llegida pel Sr. Puigdollers
demostra que cada càrrec defensa amb rigor i contundència els drets i interessos de les respectives entitats.
El Sr. Mas creu que el Sr. Torres ha emprat en la seva intervenció un to compungit en haver de
defensar, com la resta de representants de la majoria de govern en els Consells d'Administració de
les Companyies, unes directrius, marcades per l'Alcaldia i la Segona Tinència d'Alcaldia, que com¬
porten engrandir el forat de les respectives empreses
ja que, segons els balanços auditats i aprovats, a 31
de desembre de 1993 l'Ajuntament tenia amb elles uns deutes per la targeta rosa de més de 3.300 milions de pessetes i, en canvi, avui només els en reconeix 1.140 i, per tant, els trasllada un forat
addicional de més de 2.200 milions, que, per una decisió política, no interessa incorporar als
Pressupostos municipals i es traspassen a uns malalts terminals, és a dir, no es vol fer honor al
compromís de finançar el cost del Programa de la
targeta rosa.
Fa notar que avui els representants polítics de la majoria en els Consells d'Administració de les
Companyies dels transports metropolitans diran el
contrari d'allò que van dir el 31 de desembre de
1993; i es pregunta si s'equivocaren aleshores o
s'equivoquen ara.
Remarca, finalment, que el preu d'expedició de la
targeta rosa inclou també despeses de tramitació; i
que no es vol assumir els costos d'aquest servei i,
per això, es traspassa el mort a les Companyies i a l'Entitat Metroplitana del Transport, pensant que ja
s'espavilarà qui vingui darrera.
El Sr. De Nadal observa que la targeta rosa ha
estat sempre conflictiva per la dificultat de
controlar-ne individualitzadament l'ús i, per això, des de 1983
s'està tractant de trobar uns sistemes objectius per
mesurar-lo, ja que les enquestes realitzades no feien
la distinció entre els usuaris de Barcelona i els dels
Municipis metropolitans i equiparaven el cost margi¬
nal dels viatges tant si es feien en hores punta com en la resta del dia; que vers 1987 els beneficis de la targeta es generalitzaren als habitants de tota
l'Àrea
metropolitana amb un sistema que permet constatar-ne rigorosamentl'ús real i controlar millor els usuaris; que a partir de la signatura del Contracte-programa,
l'Estat, per a atorgar la seva subvenció, començà a
exigir no ja estimacions estadístiques, sinó la de¬ mostració efectiva del viatge; que les aportacions
d'aquest Ajuntament quedaren en suspens per la
voluntat d'incorporar-se al sistema de protecció de la
gent gran vigent en
l'Àrea
metropolitana (procés querequeria el suport de les associacions de la gent
gran) i per això les auditories tant de l'Ajuntament
com de les Companyies deixen constància d'aquest
contenciós; que, consegüentment, no li planteja cap
1058 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 34 20-XII-1994
d'Administració de les Companyies com en aquest
Plenari, allà en defensa de l'eficàcia i ací en defensa
de l'economicitat, més i quan la generalització del
sistema iguala la protecció social dels habitants de tots els Municipis metropolitans i permet controlar
millor la utilització del servei.
El Sr. Fernández pensa que el Sr. De Nadal, remuntant-se als orígens de la targeta rosa, ha
volgut tirar una cortina de fum sobre una proposta
que supedita les finances de l'Entitat Metropolitana
del Transport i de les seves Companyies a les d'a¬
quest Ajuntament i propugna el sanejament financer municipal no per la via de retallar les despeses i adoptar mesures d'austeritat, sinó per la de transferir
a l'esmentada Entitat i les seves Empreses els cos¬
tos de la targeta rosa; que l'afirmació que els costos
de la targeta rosa figuren ja en el
Contracte-progra-ma és inexacta perquè, segons les memòries de les
Companyies, a part de les obligacions derivades del Contracte-programa, hi ha uns altres deutes de l'Ajuntament per 2.618 milions de pessetes cor¬
responents als autobusos i altres 805 corresponents
al metro.
Confia, finalment, que la transferència a l'Entitat Metropolitana del Transport i a les seves Empreses d'uns costos de la targeta rosa que no poden assumir per la seva precària situació econòmica, no
impliqui a la llarga la retallada de les prestacions per la via de la renovació dels padrons.
El Sr. Torres matisa que l'objectiu bàsic del Con¬
veni és igualar el tracte que reben els jubilats de tots els Municipis metropolitans; i que en els Consells d'Administració de les Companyies aquest Ajunta¬
ment no hi té majoria, perquè hi són representats els
Ajuntaments que conformen
l'Àrea
metropolitana.El Sr. Fernández opina que, per coherència amb les seves responsabilitats en l'Entitat Metropolitana del Transport i les seves empreses, el Sr. Torres no hauria d'haver intervingut en aquest debat; i que el
Conveni comporta la pèrdua de part dels beneficis de què gaudien fins araels titulars de la targeta rosa. El Sr. Mas observa que les explicacions del Sr.
Nadal no l'han convençut, perquè el seu Grup no demanava la història de la targeta rosa, sinó
congruència en el posicionament dels representants
de la majoria en les Companyies dels transports
metropolitans; i que la darrera argumentació del Sr.
Torres és demagògica i podria enfrontar col·lectius, en una discussió que no versa sobre els possibles beneficiaris, sinó sobre els aspectes econòmics de l'equilibri patrimonial de les Companyies, ja que acu¬ mula nous problemes sobre un malalt terminal i això no es pot ignorar de cara a la signatura del
Contracte-programa.
El Sr. Alcalde matisa que hi ha empreses en situacions més terminals que no pas la de les
Companyies dels transports metropolitans.
La Sra. Vintró deixa clar que la sensiblitat social
d'aquest Ajuntament, a bastament demostrada, con¬ tinuarà garantint l'ús de la targeta rosa a les perso¬ nes més grans de 65 anys que tinguin un nivell
d'ingressos inferior al salari mínim o al doble d'a¬ quest en el cas d'unitats familiars, i a les persones amb un 33% de disminució que tinguin el mateix nivell d'ingressos, i així s'ha manifestat al Consell Assessor de la GentGran, a la Junta de l'Institut Mu¬
nicipal de Disminuïts, a la Federació d'Associacions
de Veïns i a les coordinadores de jubilats i pen¬ sionistes de Comissions Obreres i de la Unió Gene¬
ral de Treballadors, en totes les quals s'ha trobat la
màxima comprensió i suport, com ella mateixa ja manifestà als Srs. Fernández i Puigdollers. Li sap,
doncs, greu que aquests Regidors hagin presentat
l'acord d'avui com un pas previ a l'eliminació d'una
prestació social, tanmateix les entitats estan perfec¬
tament informades de què esfa i, tot i haver plantejat l'extensió dels beneficis als jubilats de menys de 65 anys, han acceptat l'esforç d'homogeneïtzació que avui es presenta, i han demanat la incorporació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la targeta metropolita¬ na, pretensió aquesta que confia que rebrà el suport
dels Grups de l'oposició per tal de donar un nou servei a les persones amb pocs recursos, ja que el sentit de la tarifació social és tractar desigualment als que ho són.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels
Srs. Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Porrera, Lacalle,
Fernández, i
Àlvarez.
Departament de Finançament
Autoritzar la contractació d'una operació de prés¬
tec, per un import total de 10.000 milions de pes¬
setes amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona,
«La Caixa», destinada a substituir deute a llarg ter¬ mini, segons les condicions que s'adjunten; aprovar la realització d'operacions de permuta financera per tal de gestionar el risc de tipus d'interès, i autoritzar l'Il·lm. senyor Joan Clos i Matheu, Segon Tinent
d'Alcalde, a atorgar tota la documentació necessària
per a dur a terme l'operació.
El Sr. Puigdollers avança el vot negatiu dels membres del seu Grup perquè, si la present sessió
hagués tingut lloc abans del dia 10 d'octubre, hauria
estat necessari demanar autorització per poder con¬ certar aquesta operació.
El Sr. Àlvarez manifesta que en l'expedient en debat figura un informe on s'indica que comptant els avals se supera el límit del 25% dels recursos ordinaris i una nota, fora de termini, que diu que no; ara bé en no haver-se modificat l'expedient aprovat en la sessióanterior, el seu Grup pensa presentarun recurs basant-se en la carta de la Direcció Ge¬ neral de les Hisendes Locals i en la sentència del Tribunal Constitucional 56/1983, per aturar unes
operacions de crèdit que, en la seva opinió, no són
correctes.
El Sr. Clos es remet a la interpretació, ja explicada en la darrera sessió, que aquest Ajuntament ve
fent
del límit que el Sr. Alvarez invoca; i afegeix que segons l'últim informe de l'Interventor, ni aplicant el
criteri més restrictiu en cap cas no es pot considerar superat el límit del 25% en haver-se operat la subrogació d'Holsa en un crèdit del Banc d'Inversió Europeu de 20.000 milions de pessetes, que estava
avalat per aquest Ajuntament.
El Sr. Àlvarez es referma en el seu punt de vista adduint que l'autorització té caràcter previ i, això no
obstant, l'operació acordada la darrera sessió es
