GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
ConsellPlenari
Actasessió extraordinària 15-111-1994 498
Actasessió 15-111-1994 505
Acords sessió 29-1V-1994 527
Comissióde Govern
Acta sessió 25-111-1994 531
Acords sessió 22-IV-1994 532
Disposicions generals Decretsde l'Alcaldia
Reservade competències al Comitè de
Govern 537
Denominacióde carrers 537
Modificacionsde crèdit 538
Cartipàs
Nomenamentrepresentants en laComis¬
sió Mixtade Seguiment 540
ConsellsMunicipals de Districte Districte 2. L'Eixample. Acords
sessió 24-111-1994 541
Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
sessió 12-IV-1994 542
ConsellMunicipal Permanent
Acta sessió 10-111-1994 543
Personal Concursos
Basesgenerals que han de regir la
covoca-tòria de 3concursos perala provisió de
4 llocs de treball 547
Concurs 555. Responsable de Sistemes
d'Informació 010 548
Concurs 556. 2 llocs de treball deSuper¬
visorAdjunt d'Informació Personalit¬
zada 549
Concurs 557. Cap de l'Oficina de Neteja ... 549
Anuncis
Llicències d'obres. Abril 1994 550
Concursos 554
Notificacions 555
Ajuntament
de
Barcelona
Núm.15 / Any LXXXI 20 de
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia
15 de març de 1994 i aprovada el dia 29 d'abril de 1994
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de març de mil nou-cents
noranta-quatre, es reuneix el Consell Plenari en
sessió extraordinària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde LluísArmet iComa, Joan
Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.
Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim deNadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i La¬
gares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Caroli¬
na Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Ca¬ sas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M.
Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc
Vicens i Giralt, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i
Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i
Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i
Par-cerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i
Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo
i López, Jaume Alsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez,assistits perI'll-lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies
i Cortal, que certifica.
Hi éspresent l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
S'inicia, tot seguit, el debat de l'únicpunt de l'ordre
del dia de la present sessió que diu:
ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA
ÀREADE CULTURA
Unitat de Serveis Generals de Cultura
Proposar la candidatura de la ciutat de Barcelona perquè sigui designada Capital Cultural Europea per
l'any 2001; demanar el suport institucional de la
Generalitat de Catalunya i del Govern Espanyol, i en
aplicació de les normes sobre procediment per la designació de les Ciutats Europees de la Cultura
acordades en resolució de 12 de novembre de 1992
(Diari Oficial de les Comunitats Europees 19 de
desembre de 1992); traslladar el present acord al Ministeri de Cultura a l'objecte de la presentació i de¬ fensa de la sol·licitud davant el Consell de Ministres
Responsables d'Afers Culturals de la Unió Europea.
El Regidor de Cultura, Sr. Bohigas, en defensa de la precedent proposta, fa un resum de l'informe redactat per
l'Àrea
de Cultura sobre aquest temai diu,d'antuvi, que la demanda de la Capitalitat cultural eu¬ ropea per a l'any 2001 no pot passar com un fet simplement anecdòtic, perquè és massa transcen¬
dental i un pas cap a noves etapes de progrés a la
Ciutat; que l'elecció de l'any 2001 pot obeir a raons
pràctiques i estratègiques en vista de les demandes
que ja s'han produït, però, sobretot pren en consi¬
deració la circumstància que tal any marca l'inici del
segle XXI i amb això es vol remarcar que Barcelona
aposta i vol treballar per posar els fonaments d'una estructura moderna més que no pas per recordar-ne
unade nostàlgica.
Referint-se al primer capítol de tal informe, dedicat als antecedents, comenta que s'hi destaca que
l'esforç urbanístic fet per la Ciutat els darrersanys ha
tingut unsresultats molt positius perquè la Ciutats'ha
transformat i ha creat un marc per a la convivència que s'ha d'omplir amb tots els elements del benestar
social, del qual la cultura és un camp específic; que hi
ha una referència a la història cultural de Barcelona,
que no és una ciutat qualsevol, perquè fa segles que lluita per una identitat culturalper raons diverses, però principalment perquè en la identitat cultural hi ha la
seva identitat profunda en no haver tingut l'ocasió de
ser capital estatal que han tingut altres ciutats europees; que s'hi assenyalen els períodes de creixe¬
ment seguits dels períodes de decadència intermèdia entre l'EdatMitjana i l'arrencada econòmica del segle XVIII i començaments del XIX quan un grup social
posà en marxa i modernitzà tot Catalunya amb la
Revolució industrial i la Renaixença cultural; que s'hi analitzen el Modernisme, el Noucentisme, la institu¬
cionalització cultural i política de Catalunya dins la Ciutat i com tot això decau a conseqüència de la Guerra Civil i del període subsegüent, en el qual, a
pesarde les dificultats, Barcelona continua lluitant per
mantenir la seva identitat, i com, arribada la demo¬ cràcia i restablerta laGeneralitat, l'estructura governa¬ mental de la Ciutat prengué empenta i seguretat i s'iniciaren les transformacions culturals que van
lligades a les transformacions socials i polítiques, de
maneraque paral·lelament a l'esforçurbanístic
s'inicià
un esforç cultural que arrenca amb els primersRegidors de Cultura i amb les primeres col·labo¬
racions institucionals, fonamentalment amb la Gene¬
ralitat.
Tocant al capítol relatiu als objectius per a l'any
2001, exposa que encara es mantenendeterminades
insuficiències històriques perquè amb l'empenta dels darrers anys s'han començat una colla de noves
institucions culturals (expressió aquestaque li agrada més que la d'infrastructures culturals que fan servir
altres), però encara no han estat superats tots els
dèficits que s'arrossegaven tot i seraquesta
afirmació
discutible, ja que Barcelona, comparada amb altres
demogràfiques i
econòmiques, potser
no enté
tants
com sembla, ara bé laseva ambició és prou
forta
peraspirar a comparar-se
amb ciutats
quetenen
cir¬
cumstàncies i mitjans superiors i,
conseqüentment,
undels objectius generals
de la política cultural de
la
Ciutat ha d'ésser superar aquests
dèficits, perquè la
cultura no rau en les institucions, sinó, sobretot, en
l'activitatcultural, però aquestai la
popularització de la
cultura estan condicionats per l'existència de grans
infrastructures i les institucions culturals, que
són els
instruments posats a
disposició de la ciutadania
perquè
la cultura
espugui
desenvolupar
entots
els
camps, social,
econòmic,
ideològic. Afegeix
quecal,
doncs, impulsar la
creació i acabament de les
institucions que total o parcialment no
ho estan,
de
manera que igual com els Jocs
Olímpics han servit
per fer una
transformació
urbanística essencial, la
Capitalitat
cultural
europea noha
d'ésser
unfoc
d'encenalls, sinó que ha de servir per
deixar
enla
Ciutat unsinstruments culturals i mostrara tot el món
l'eficàcia de les noves institucions culturals al servei
d'una política cultural
àmplia i
capaçde penetrar
entots els àmbits socials, nacionals i europeus: en
resum, l'objectiu
primordial
per al'any 2001
ha d'ésser
mostrar a tot el món les institucions culturals que la Ciutat ja té, i totes les que estan en
fase de
construcció i projecte, i oferir-les en
la
sevaplena
activitat que en justifica
l'existència, és
adir,
com afactors de penetració cultural.
Respecte al capítol dedicat a
les
gransinstitucions
culturals existents, assenyala que en
confeccionar-ne
la relació ha estat una sorpresa descobrir
el nombre
d'entitats culturals que funcionen aBarcelona, des de
lesd'alt nivell amb participació de les
Administracions
públiques, a lesque tenen
origen
enla iniciativa
priva¬
da: les Universitats, els Centressuperiors d'ensenya¬
ments artístics i empresarials, les
Acadèmies,
quehan tingut una continuïtat,
amb alts i
baixos, des de
l'èpòca de la Il·lustració
fins als
nostresdies,
l'Institut
d'Estudis Catalans, creat el 1907, els vint-i-cinc mu¬ seusque fan de Barcelona una
ciutat
museística, els
arxius i hemeroteques, les biblioteques(camp
enquè
malgrat comptaramb la
Biblioteca
de Catalunya, la
de
la Universitat i les dels Col·legis
professionals, hi ha
un cert retard pel que fa a la
instal·lació de bibliote¬
ques populars alsDistrictes),
els teatres,dels quals
deu depenen de la
Generalitat
ode l'Ajuntament,
el
món dels àudio-visuals, els auditoris de música(ambdós de caràcter permanent,
el Palau de la
Músi¬
ca i l'Auditori Eduard Toldrà, l'acció dels quais es
completa amb altres espais
d'Associacions veïnals
o privadescom l'Aliança del Poblenou,l'Orfeó Gracienc
0 el de Sants i, aviat, amb l'Auditori en procés de
construcció), el món editorial, els
mitjans de
co¬ municació, els centresd'investigació i dedivulgació i
foment(entre els quals cal esmentarel
Consell
Supe¬
riord'Investigacions Científiques,el Centre de Cultura
Contemporània, recentment inaugurat,
i la Comissió
Interdépartemental de Recerca i
Innovació
Tecnolò-gica-CIRIT) i la xarxa de Centrescívics amb
unasuperfície total de 50.000 m2 els quals, a
més de
funcions socials, despleguen també funcions
culturals
1 que es poden reorganitzar, potenciar iespecialitzar i
esdevenir elements de ladifusió i penetració de lacul¬
tura, cosaque hauria d'ésser undels
objectius de tots
els programessectorials de l'any 2001.
Dins el capítol referent a les grans
institucions
enconstrucció o en projecte, considera que, sense
necessitat deforçar gaire els
ritmes
d'inversió, totes
poden estarenfucionament
al voltant
dels
anys1998
i
1999 i disposaran, per tant, d'un
període
de rodatge
per poder-se presentar
el 2001
enla
plenitud i
maduresa de la sevaactivitat.
Confia que el Museu
Nacional d'Art de Catalunya
podrà inaugurar a finals
d'aquest
anyla
secció del
Romànici estarà enllestittotalment el 1998, igual que
el Museu d'Art Contemporani de Barcelona;
i
quedintre del mateix termini s'acabin també el Museu
d'Història de Catalunya i el Museu
d'Etnologia,
queaplegarà el Museu
Municipal
d'Etnologia i el
d'Arts
i
Indústries populars. Concreta que
els altres
projectes
en el camp de museussón lareinaguració del Museu
Picassoja remodelât,l'ampliació del Museu d'Història
de la Ciutat (part antiga)
al
sectormonumental de la
plaça del Rei i la
instal·lació de la
sevapart
moderna
al Centre de Cultura Contemporània, la
restauració
del Monestir de Pedralbes com a espai museístic
visitable, l'acabament del Jardí
Botànic, la
reorga¬nització dels museus científics segons uns criteris
més coherents, el nou emplaçament del Museu
Zoològic,
l'ampliació i
reordenació del Museu
Marès, i
el trasllat del Museu de Músicaal'Auditori.
Esmenta, també, la remodelació de l'Arxiu
Històric,
la instal·lació de l'Hemeroteca i l'Arxiu fotogràfic al
Conventdels
Àngels.
Fa avinent quepel
quefa
ala
xarxa de Biblioteques, amb el pla en marxa
queden
perconstruir-ne cinc
de Districte
i la Biblioteca
pública
estatal, que s'ha d'aixecar en un
solar
queha de cedir
aquestAjuntament,
cessió
queactualment
és objecte
de consulta amb la Generalitat i el Ministeri; que el
camp dels equipaments
teatrals, la
principal
preocu¬ pació és lareconstrucció del
Liceu, tanmateix
confia
que el 2001 ja
portarà
tres oquatre
temporades
funcionantnovament, igualcom el Teatre
Nacional de
Catalunya; que l'Auditori
completa la
xarxade
grans equipaments, laqual
potsemblar utòpica
en unalec¬
tura apressada,
tanmateix
es tractade projectes
ja
començats que
necessiten
només
unesforç
per aca¬bar-los, de manera que si la fita
de l'any 2001
és
capaç de suscitar unentusiasme
col·lectiu
perquedar
bé, totes les institucions previstes
poden
estarapunt
peroferir-les a tot
el món.
Significa, però, que
les Institucions
noho
són
tot,
que cal comptar
amb els altres
instruments
i
pro¬ gramadorsd'activitats
culturals, les societats promoto¬
resde concerts, les companyies de teatre,
els
centrescorals iorfeons, lescompanyies de dansa,
l'Orquestra
Ciutat de Barcelona i les altres que funcionen a
la
Ciutat i arreu de Catalunya, les iniciatives que
giren
entorn de les arts plàstiques, les
fundacions de les
caixes d'estalvis, les associacions d'escriptors, etc.,
de manera que a Catalunya,
al
costatde les
Insti¬
tucions, es desenvolupa una gran
activitat al
caliu de
l'entusiasme i l'ambient de determinades estructures
privades i associacions
veïnals,
quedurant
molts
anyshan impulsat l'activitat
cultural
enels
barris i
enels
Districtes i hi han mantingut la il·lusió per una
identitat
col·lectiva. Creu, doncs, que Barcelona
disposa d'un
bon nombre d'institucions operatives i de progra¬madors i instruments culturals que li permeten
aspirar
a la Capitalitat cultural europea en
el 2001,
i
té
enmarxa unes institucions que completaran
les exis¬
tents; ique totaixò fa
possible
formular
unaoferta
cul¬
Indica que l'últim capítol de l'informe és el més agosaraten intentar explicar en què podriaconsistir el
programa de l'any 2001, però és impossible fer un programa, ni tan sols aproximat, abans de definir uns
criteris generals, el primer dels quals hauria d'ésser no fer res fora de les estructures que té la Ciutat,
perquè no es tractade fer unaacció cultural paral·lela,
sinó de procurar que cada institució faci allò que creu convenient per al seu desenvolupament futur, així: el
Teatre Nacional hauria de portar companyies inter¬ nacionals de nom; l'Orquestra Ciutat de Barcelona hauria de ser dirigida pels quatre millors directors
d'Europa; les companyies de teatre haurien de fer un
esforçperoferir unestemporades singulars; i cadaun dels museus hauria de muntar exposicions de gran
qualitat. Precisa que, per tant, no es tracta de ferun
programa centralitzat, sinó de coordinar els progra¬ mes maximalistes i optimitzats de les diverses institucions evitant bastir un muntatge paral·lel, que seria un foc d'encenalls, a fi que cada institució es reafirmi en la seva estructura, ofereixi les seves màximes possibilitats de creació i obtingui de la Comissiócoordinadora els mitjans i suggeriments per resoldre el seu finançament; que, en conseqüència,
orgànicament s'haurà de constituir un Comitè orga¬
nitzador de Barcelona 2001, en el qual estiguin
representatsl'Ajuntament, la Generalitat, laDiputaciói l'Estat, i de crear unaoficinaespecial amb un respon¬ sable amb dedicació plena perquè s'encarreguin pri¬ merde la nominació i després de la coordinació gene¬ ral de tots els actes.
Declina esmentar els diversos suggeriments d'ac¬ tivitats que fa l'informe, perquè són simplement
indicatius; i apunta la conveniència de dedicar una
publicació al tema de la Capitalitat cultural perajudar
a conformar la programació i obrir la iniciativa al coneixementeuropeu.
Assenyala, finalment, que l'informe es tanca amb
unes referències sobre el procediment i calendari de les gestions de la Candidatura; que la iniciativa
compta ja amb el reconeixement de la Generalitatde
Catalunya; i que en la visita que ell i el Conseller
Guitart varen fer la setmana passada, la Ministra de Cultura mostrà el seu interès per la iniciativa.
Diu, com a cloenda, que l'objectiu primordial de la
Capitalitat cultural europea en l'any 2001 ha d'ésser
mostrar i oferir a tot el món una ciutat que ha
completatun cicle de profundapolíticacultural tanten
les institucions bàsiques com en l'activitat i oferir-la com un exemple metodològic i com un medi ja madurat de relacions comunitàries.
El Sr. Lacalle, en nom del Grup Popular, manifesta
que sovint les enquestes i els estudis sociològics
palesen undistanciament dels ciutadans de la política
cultural, la qual no és percebuda com un element
prioritari; que l'assoliment de laCapitalitat cultural eu¬ ropea en el 2001 pot donar l'oportunitat d'apropar els
ciutadans a l'oferta cultural, fer d'aquesta un símbol de la nostra identitat i convertir Barcelona en una veritable ciutateducadora; que Barcelona, segona ca¬
pital d'Espanya i capital natural i històrica de
Catalunya, compta amb unpatrimoni històric i cultural
i una oferta cultural al nivell de les principals capitals europees malgrat les insuficiències, sovint magnifi¬
cades per un sentit hipercrític, i disposa també d'una
de les millors estructures empresarials de producció
cultural; que, en canvi, no ha aconseguit generar un
sistema cultural plenament integrat; que no està resolta la coordinació cultural entre l'Estat i la Generalitat ni el problema de les despeses de
capitalitat cultural, el nostre patrimoni cultural no està
protegit adequadamenti nohi hauna xarxaconsolida¬
da de lectura pública; que hem estat més eficients en
l'organització d'activitatsculturals puntualsque no pas
en la modernització de les nostresinfrastructures; que
l'Olimpiada Cultural es pot elogiar pel treball de
producció i de captació de fons externs, però s'hi
esmerçà una xifra de diners molt superior a la
necessària per garantir la seguretatde molts recintes
culturals.
Continuadient que fer de Barcelona la Capital Cul¬
tural d'Europa és un repte molt emocionant i
engrescador; que cal presentar la nostra Ciutat com
un mirall on es reflecteixin els valors cívics, històrics i culturals que han informat a Europa; que tanmateix
Barcelona noés unaciutat morta, sinó viva i dinàmica
i, peraixò, laCapitalitatculturaleuropea no had'ésser
només un referent nostàlgic, sinó també l'ocasió per trobar un consens institucional sobre el futur cultural de la Ciutat i ha de permetre parlar de la coordinació
institucional entre l'Estat, la Generalitat, la Diputació i
l'Ajuntament i reflexionarsobre el paper de les ciutats
com a centres de recepció d'idees i creences; i que
Barcelona, com aciutat pluricultural i pluriètnica, s'ha
convertiten una llar per atothom i la nostra Candida¬ tura ha de personificar uns valors cívics mai tan necessaris com ara, quan la intolerància nacionalistai xenòfoba amenaça la convivència social de molts
països.
Afirma que el Grup Popular dónasuport a la Candi¬
datura sempre i quan sigui aprofitada en un sentit
cívic i no com un instrument partidistao personalista, a fi que ia nostra Barcelona esconverteixi en la Capi¬ tal cultural d'una Europa que creu en la dignitat i la llibertat de l'ésser humà i no es resigna a veure els drets humans com unaentelèquia filosòfica; que cap a
aquesta Europa de la llibertat, de la solidaritat, i de la
justícia aspira a avançar la inmensa majoria dels
catalans i dels barcelonins; i que la Ciutat necessita
noves fites i nous objectius i, per tant, l'Alcaldia pot
comptar amb el Grup Popular, que posarà el mateix
entusiasme dels Jocs Olímpics en la Capitalitat cultu¬ ral europea de l'any 2001, en el qual el Liceu ha de
tornara resplendir.
El Sr. Samaranch, en nom del Grup de Conver¬
gència i Unió, després de congratular-se d'antuvi que
s'hagi remarcat la transcendència de la proposta dela
candidatura de Barcelonaa laCapitalitatcultural euro¬ pea en l'any 2001 convocant una sessió extra¬
ordinària d'aquest Consell Plenari, considera que
l'informe del Regidor de Cultura fa un inventari de la situació cultural de Barcelona, a pesar d'algunes
mancances en el camp de la música, dels mitjans de
comunicació, de les activitats amateurs, dels orfeons i
dels centres culturals dels barris; i que la potència de la nostra cultura permet marcar uncontrapunta tal in¬
forme per posar èmfasi en aquells aspectes que cal
prioritzar.
Amb aquestpropòsit significa que Barcelona,com a
Cap i Casal de Catalunya, hatingut reis i comtesque
s'han caracteritzat perla sevaafeccióales lletres i pel
seu impuls a la cultura escrita; que ha estat també
del'intercanvi i el comerç, que equivala pacte
i acord,
estil diametralment oposat a la conquesta
i
ala
imposició barroera
(que nosaltres hem
sofert
tantes
vegades);
qued'aquest
estil
queforma part
de la
nostraculturai de la nostra manera deser, se'n deri¬
ven pautes de comportament
lligades
amb el civisme,
la cortesia i la urbanitat, però no renyides
amb
l'energia perdefensar
la
nostrallengua
i la nostra
cul¬
tura; que Barcelona com a
capital de
Catalunya ha
estat seu de nombroses associacions i iniciatives culturals, les quals han hagut de
suplir la
decapitació
de les nostres estructurescom apaís, i ha demostrat, fins i tot amb el nom dels seus carrers, la seva ad¬
miració i reconeixement als grans creadors
culturals
tantdel país comdels païsosde llengües
germanesi
així, al costat dels carrers i jardins
dedicats
aAribau,
Muntaner, Espriu, Foix, Pep Ventura,
Enric Morera,
Enric Granados o Monturiol, en trobem d'altres
dedicats a Marquina, Machado, Benavente,
Bécquer,
Cervantes, Dante, Descartes o Verdi i a diverses
ciutats d'Europa com Berlín, Londres,
París, Roma
oMadrid.
Subratlla que Barcelona és
capital d'un país i
unacultura que necessiten una
projecció i
un reco¬neixement internacional; que moltes vegades s'ha
acusat els catalans de no haver fet prou pedagogia
perfer
entendre i valorar
com apatrimoni de l'Estat
la
llengua, l'art,
la cultura, el
senyi la
sornegueria
catalans;que moltes vegades
interessos
puntuals han
fet magnificar, i això es
continua fent, aspectes
quein¬
tenten presentar com
irreconciliables
Catalunya i la
resta d'Espanya, tal coms'ha vist abans
amb la
cessió del 15% de l'impost sobre la renda de
les
per¬sones físiques i ara amb l'idioma; que
la Candidatura
dónal'oportunitat de presentar
Barcelona
com aciutat
de cultura i aconseguir que païsosmés desapas¬
sionats i més objectius coneguin i
valorin la
nostrahistòria i la nostracultura, i que aquest reconeixement
internacional ajudi a situar en els esquemes
dels
altres homes i donesde bona voluntat una Catalunya
que, majoritàriament, vol participar
amb Espanya de
l'aventura europea, però que necessitareconeixement
i respecte.
Apunta que convindria nomenar
subseus de
la
Capitalitat cultural europea les
capitals de les altres
Autonomies de cultura afí, les Illes i València, integrant-les en la projecció comuna
de llengua, cultu¬
ra,història.
Destaca que Barcelona necessita l'acabament
de
les infrastructures culturals dissenyades fa anys
(algunes de les quals encara no han estat comen¬
çades, com és el cas de la Biblioteca
provincial) i,
sobretot, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, per
oferir unahistòria de l'art català en el context europeu i posar de manifest la puixança del país, i
tanmateix
aquest museu no està encara avui a disposició dels
visitants estrangers ni dels nostres propis
fills, els
quals no han pogut sentir-se orgullosos de
la
nostrahistòria gràcies a aquest monument
cultural
tantranscendental, de manera que cal concentrar esforços i recursos a fi de poder-lo obrir amb la
màxima celeritat i aconseguir que el 2001 sigui
ja
àmpliament conegut i admirat i pugui preparar una mostra del nostre bagatge cultural i de lariquesa i
vitalitat de la cultura catalana al llarg dels anys i del
seu capteniment al principi deltercer mil·lenni, ja que
tot això serà en benefici del respecte i de la
projecció
internacional de Barcelona i de Catalunya i també
tindrà efectes positius sobre el turisme que
visita la
Ciutat. Afegeixque unaltre equipament
fonamental és
el Museu Marítim, que uneix uncontingut i
uncontinent excepcional, les Drassanes,
vinculats als
momentsmés estelars de la nostra història.Recomana que se cerquin formes
imaginatives
perafavorir la participació en la iniciativa
i demostrar
novament la capacitat de Barcelona per
concitar
unanimitat, entusiasme i voluntatde participació; que
s'estudiïn camins quefacilitin l'adhesió de les
entitats
que aposten per la
promoció
dela
nostracultura,
adhesió que és indispensable per a la
ràpida
recons¬trucció del Liceu; que cal compartir el nomenament
amb les ciutats veïnes que disposen de bons
equi¬
paments com Terrassa, Esparreguera
i
Granollers;
que els Col·legis professionals, les
entitats
culturals,
els organitzadors de congressos
científics interna¬
cionals, les Universitats i els col·lectius de teatre
s'haurien d'adherir a la iniciativa planificant trobades
peral'any 2001 i altretant
haurien de fer
els diversos
Departaments de la Generalitat en
el
marcde
les
respectives competències per
aconseguir
l'entusias-me de laciutadania versel projecte; que s'hauria
de
fer arribaratotes les entitatsculturals, des de l'Ateneu
Barcelonès o els Amics de la Ciutat a la coral més petita, l'interès de la
Ciutat
perobtenir el
seusuport;
que cal reconèixer el paper
dels voluntaris culturals
desenvolupantuna
programació d'activitats,
enla
qual
siguin els autèntics
protagonistes, ja
queels millors
consumidors de cultura són els creadorsde cultura i,
pertant, cal incentivar
l'amateurisme
enels
campsdel
teatre, la música, la pintura, l'escultura o
el cinema;
que la pretensió de
Barcelona hauria
d'anar
acom¬panyada d'una
reflexió sobre
determinades
manifes¬
tacions culturals pròpies que han
aconseguit
un certressò internacional, amb la consolidació del Grec, el replantejament del
Festival de Cinema i de
la Biennal
de les Arts i l'enfortiment dels Jocs Florals que la Ciutatcelebra des de 1395; i que cal donar
impuls
ales televisions locals com a escola de guionistes i programadors, i a
fórmules
quedonin
informació
diària sobre els esdeveniments culturals a la nostra
Ciutat.
Remarca, finalment, que tot això que acaba
de dir
és necessari perassolir la
Capitalitat cultural
europeaen l'any 2001,
però
s'hade fer
també
encara que nos'aconsegueixi la
designació; i
propugna que enels
òrgans promotors de la
candidatura hi
estiguin
re¬presentatstots els
Grups
Municipals
com amostra
de
la unanimitaten la promoció de la Ciutat
i de la cultu¬
ra, objectiusque s'han de
situar
perdamunt dels afers
polítics habituals.
La Sra. Vintró, en representació del
Grup d'Ini¬
ciativa perCatalunya,manifesta
queel
seuGrup dóna
el ple suport a la
Candidatura de
Barcelona
com aCapital Cultural Europea
el 2001,
el primer
anydel
segle XXI,
aspiració
per ala qual
es vacomprometre
atreballarel 1991.
Creu quela síntesi que
ha fet el Regidor
de Cultura
de la tradició cultural de la nostra Ciutat amb les
seves etapes de florida i
decadència
nopretenia
ésser pas una
exposició exhaustiva.
Subratlla que tots els
Grups
del
Consistori
comparteixen laidea de basar
la
Capitalitat
cultural
enel ple funcionament
de
totesles institucions i
serveis
xarxa que està en curs d'execució; que, tanmateix,
aquest ple funcionament només serà possible si en els anys que resten fins al 2001 espoden crearhàbits culturals; que l'educació té un paperclau per al gaudi
dels béns culturals i la cultura és un element bàsic de l'Estat del benestar; que disposant la Ciutat dels Cen¬ tres Cívics, amb una superfície de 50.000 m2, i tota
una xarxa d'entitats de cultura de base, en el període
que resta fins al 2001 hem d'ésser capaços de con¬ vertir la creació cultural, en totes les seves facetes i
expressions, en un dels elements bàsics del foment i
de la insistència en l'activitat cultural per tal que
després les noves infrastructures culturals i les noves institucions culturals assoleixin un ple funcionament que respongui a una necessitat sentida per la
ciutadania de Barcelona i, més enllà, de
l'Àrea
metro¬politana i que tregui de les inversions fetes una autèntica rendibilitat social (l'econòmicano sempreés
possible), la qual requereix que cada projecte tingui
les seves pròpies estratègies i estigui dotada dels
equips humans i dels recursos econòmics adequats
als objectius marcats, perquè la finalitat no és tant in¬ augurar uns edificis amb unes programacions excep¬ cionals per un sol any, sinó tenir unes institucions
dissenyades i dotades d'una manera que en garan¬ teixi el funcionament inicial i la continuïtat.
Suggereixque caldria fer unestudi seriós i complet
sobre lesaspiracionsi els hàbitsculturals de la Barce¬
lona de l'any 2001 per saber quines són les aspiracions de la gent de quinze, vint o trenta anys sobre les estructures culturals de la Ciutat; que la
Capitalitat cultural de Barcelona s'hauria de basar en la descentralització dins i fora de la Ciutat, ja que
aquesta fou una de les virtuts de l'organització dels
Jocs Olímpics, i hauria de servir perquè Barcelona, ciutat mediterrània, dediqui una mirada preferent a tota la Mediterrània i inclogui la cultura de les dues riberesd'aquest mardins lasevaoferta cultural; i que,
seguint l'experiència d'altres sectors de l'activitat mu¬
nicipal, s'hauria de crear unConsell municipal de cul¬
turade Barcelona, com a embrió de l'òrgan propulsor
de la nostra Capitalitatcultural.
Rubrica la seva intervenció dient que la imatge de la cultura de Barcelona que esdoni el 2001, ha desu¬ marlatrajectòria històricade la Ciutat, l'aportació dels diversos sectors emprenedors, lucratius o no, en àmbits culturals, l'esforç de les Acadèmies i Instituts, el món de la ciència i la Universitat i ha deplantejar, al
començament del tercer mil·lenni, la nova cultura
d'unaciutat, en la qual la igualtatentre homes i dones
sigui patrimoni de la Ciutat i que tingui com a signe
distintiu lasolidaritat, l'obertura, lacapacitatd'acollida, i i'habitabilitat; i que si s'aconsegueix acabar les infrastructuressense posar en perill altres necessitats i s'aconsegueix també el clima de col·laboració
adequat, la Capitalitat cultural pot ésser el punt
d'arrencada per al segle proper que Barcelona ambi¬
ciona.
El Sr. Alcalde pronuncia el parlament següent: "Voldria tancar aquesta sessió extraordinària amb unes paraules que faran referència a les que aquí s'han dit pel Regidor Bohigas i pels portaveus de cadascun dels Grups. Crec que hem d'agrair ai
Regidor Bohigas el seuinforme i felicitar-loperlaseva
designaciócom a Comissionat de la Candidatura, que serà notificada immediatament com a primeracte del Consell Plenari ordinari.
Crec que hem de subratllar el fetque la presentació
de laCandidatura, que eraprevistafamesos,s'ha vist
accelerada per l'incendi del Liceu; aquesta és una realitat. S'ha vist accelerada, no perquè això la faci
més o menys necessària, sinó perquè aquest fet
tràgic ha palesat també la capacitat de patir i de suportar accidents molt dolents per a la marxa de la Ciutat, l'extraordinària capacitat de reacció de la
ciutadania de Barcelona. En aquest sentit, tots nosaltres veuríem la Capitalitat cultural en l'any 2001
com a la culminació d'una reacció i d'un conjunt de
projectes d'infrastructura cultural anteriors, però també, com s'ha assenyalat més d'un cop en el curs de les intervencions, com una provade la vitalitat de l'ànima, del "soft", no només del "hard" que estem construint, sinó també de la creativitat de la nostra Ciutat.
Després d'una etapa caracteritzada per la renova¬ ció urbanística i d'una altra etapacaracteritzada perla creació de grans infrastructures que han fet la Ciu¬
tat més habitable i més accessible, ara, com ha dit
el Sr. Samaranch, és l'hora de gaudir de la Ciutat,
d'incrementar-ne la qualitat de vida, i la penetració, la capil·laritat de la seva qualitat.
És
l'hora de la urbanitat, de la qual la cultura és un elementfonamental.
Estic d'acord, com aquí s'ha demanat, que la Capitalitat cultural de Barcelona ha d'ésser la de
la Barcelona real, la de Badalona, la de Cornellà, la de SantAdrià, la de Castelldefels. Semblantmentcom
va ocórrer amb els Jocs, hem d'ésser capaços de capitalitzar aquest hinterland potent esportivament, però també culturalment, que està donant sorpreses
positivesd'una forma reiterada en la darrera dècada.
Encara anant més enllà i sent més optimista, com s'ha dit en algunes, gairebé totes, les intervencions que s'han escoltat, hauríem de fer que Barcelona fos
capaç de mostrar-se davant d'Europa com a capital
d'una cultura que és la catalana, i de fer-ho amb
modèstia i amb precaució i sol·licitant dels altres
components d'aquesta cultura catalana la seva
aportació i la seva contribució. Estem pensant tots en coses que tenim al darrera que no són desigs ni
invents, sinó realitats paleses, com és el cas de la
Xarxa C-6, aquesta regió sòcio-econòmica que en
aquestcasvoldríem cultural. Totsestem moltatents a notícies de la premsa d'avui i d'ahir sobre la
possibilitatque el Canal 9 de la Televisió Valenciana
es vegi a Catalunya. Tots hem constatat com d'una maneraprudent però progressiva les duesComunitats
Autònomes, sense crear recels, s'han anat amistan¬ çant, per dir-ho d'alguna manera. Crec que això, que també existeix en un altre nivell i a amb una altra intensitat a l'altra banda del Pirineu, Canigó inclòs, ha de tenir des del punt de vista cultural, com ha dit EulàliaVintró, un reflex claren l'any 2001.
Barcelona, peraltrabanda, ésuna altragran capital
cultural d'Espanya, i ho ésperdretpropi: som la capi¬ tal editorial espanyola en castellà, hem estat durant molts anys, i espero que tornarema ésser-ho, lacapi¬ tal operística espanyola, tenim una de les millors tradicions i realitats musicals i teatrals d'Espanya
(crec que la gira recent de l'Orquestra Ciutat de Bar¬
celona per Europa és irrepetible a Espanya; només
aquesta Ciutat es pot permetre l'esforç que hi ha
dedicat) i som, finalment, una gran capital cultural
nostracreació artística, que sempre han tingut un lloc
a Europa en aquest moment tornen a ésser mirats amb interès i admiració. Barcelona és un punt de
referència a Berlín, París, Nova York i em consta
personalment que
la Candidatura de Barcelona serà
ben rebuda a Brussel·les.
D'aquesta Candidatura, se n'ha parlat fins araamb
tres comissaris europeus, els Srs. Carlos Ripa di
Meana, Dondellinger i Joao de Deus Pinheiro, l'actual comissari, que ens havia suggerit, al Regidor Bohigas
i a mi, que Barcelona fos candidata per a l'any 2000,
ja que si ho
fóra
hauria de guanyar, perquè té moltaforça. Nosaltres, amb més modèstia, li vam
contra-proposar l'any 2001, que sembla d'una banda menys conflictiu des del punt de vista del nombre de can¬ didatures que hi ha per al 2000 i que són molt
importants en quantitat i en qualitat: hi ha ciutats que
emocionalment ens diuen molt, com Praga, que en
aquest moment estan jugant un rol important, i la
decisió que esprengui haurà de teniren compte el fet
de l'entrada de l'Est dins Europa i la manera més na¬ tural i lògica d'admetreaquestaentrada és reconèixer, des del puntde vista cultural, a la ciutat, més potent
de l'Est europeu la sevacapitalitat.
Pertant,no volem concórrer-hi en contra;volem ser
complementaris, seguidors i successius; volem el pri¬
mer anydel segle XXI i, això sí, dir a Europaque ens hem preparat molt seriosament per liderar la
renovació cultural que nosaltres necessitem i que Eu¬
ropa necessita.
Tinc aquí la llista, i es podria allargar molt, dels
premis i reconeixementsque hem tingut. El Premi Eu¬
ropa el donem aquí, és el premi que els Srs. Cario Ripa di Meana i Dondellinger han donat i Joao de
Deus Pinheiro donarà en el Pavelló Mies van der
Rohe, i s'ha convertitja de feten el premi europeu de l'arquitectura, com ho és el Pritzker als Estats Units, i
hi rivalitzaa nivell internacional. Vam tenir el Prince of Wales de Harvard, que mai més no ha estat donat a una ciutat, sinó a unes obres o uns projectes, per l'urbanisme pre-olímpic.
Crec que és important el fet que ja hàgim estat
internacionals en l'art públic, és a dir, que haguem
sabut, al costat de la nostra cultura i dels nostres
artistes, donar lloc perquè Foster, Gregotti, Aulenti,
Siza, Isozaki, Hollein, Graham, Ghery, Meyer en el
camp de l'arquitectura anglesa, americana, europea i japonesa siguin presents a Barcelona, o en el terreny
de l'escultura hi siguin Caro, Oldenburg, Lichtenstein,
Hunt, Ellsworth Kelly i Richard Serra. El fet que
l'Olimpíada cultural permetés que Turner, Kunellis,
Mario Merz, representants de l'última escultura euro¬ pea i americana, estiguin presents alscarrers de Bar¬
celona juntament amb Piensa, Susana Solano,
Chillida, Oteiza, Sergi Aguilar, Roqué, Teixidor, Tàpies, Rosselló, Leandre Cristòfol, Llena,jocrec que
ens dóna un caràcter de ciutat-museu obert en els
seus carrers que nohem de menysprear a l'hora de la
nostra candidatura: són arguments que ens avalen a
l'hora dedefensar-la.
Aquí s'ha parlat de les Acadèmies i dels Museus, i
és evident que nosaltres ens podem i ens hem
d'inserir dins una línia de ciutats que tenen una
potència acadèmica i museística que moltesvegades
els ve donada pel fet de ser capitals de cultures estatals i que, per tant, han tingut els fons estatals
més importants per fer les institucions. Hi ha una
xarxa de ciutats, des de Sant Petersburg i Oslo en el
nord, cap a Londres i Berlín, París i Amsterdam,Viena
i Frankfurt, Barcelona i Florència, Roma, Madrid, Sevi¬
lla, Atenes, en la qual nosaltres ens hem d'inserir
d'una manera potent, com ja ho hem estat. Aquestes ciutats es van passant el relleu de la culturaeuropea.
Barcelona va ser capital cultural europea per mor delsfets, nopermèrit propi, afinals dels anys20 i als
anys 30, quan el nazisme obligà a emigrar una part
importantde la classe intel·lectual i creativaeuropeai
Barcelona es convertí en la ciutat de Picabia, i de
Schònberg. Aquí es va compondre "Moses und Aron", i els amics surréalistes de Dalí es trobaven aquí per fer els seus manifestos de caràcter avantguardista. Aixòva deixar una empremtaimportantíssima. Walter
Benjamin, d'una forma molt més tràgica, mor a Portbou al final d'aquest període i després d'una pre¬ guerra que anuncia la guerra mundial; però aquesta
mort de Walter Benjamin penso que marca el final
d'una etapa de capitalitat cultural catalana i bar¬ celoninaa Europa, tràgica però real, amb el "Gernika" com a símbol i el "Aidez l'Espagne" de Miró, etapa que nosaltres hem de reformular en termes de se¬
gle XXI, entermesde creativitat.
Ara no enstoca rebre els fugitius de la barbàrie eu¬ ropea, intraeuropea; ara ens toca explicar que una ciutat europeaés possible, i això vol dirque una ciutat europea és sostenible, és a dir, que pot créixer en
profunditat i en qualitat i no fer malbé el seu entorn,
sinó conviure amb el seu entorn cultural, amb el seu
entorn natural, ésadir amb el convencionalcreatpels
homes i dones i també amb el natural.
Crec que quan ja hem fet, amb el Quadrat d'Or, el
renaixement dels segles XIX i XX amb l'urbanisme, el Modernisme i el Noucentisme, i quan s'ha fet tot el que s'ha fet i s'està fent per recuperar l'art gòtic dels segles XII al XV amb les coses que s'estan fent a la
Pia Almoina i a la Casa de l'Ardiaca i que acabaran donant-nos un dels museus, un dels conjunts gòtics
més important d'Europa i, a més, amb arrelsromanes i fins i tot gregues, hem fet i estem fent feines molt
importants en matèria de recuperació de la història.
Crec que hem de recuperar i estem recuperant els segles XVIII i XIX a la Casa de Caritat, amb el Centre
de Cultura Contemporània i el Museu d'Art Contem¬
porani i és una llàstima que no es pugui enderrocar
l'edifici del carrer de Montalegre que, tot i ésser del
XVIII, no és de gran categoria i priva la vista del
Museu d'Art Contemporani i del Centre de Cultura
Contemporània, però, enfi, entotcas la Barcelona del segle XVIII també s'està recuperant.
Què ens resta perfer? Què no té encara programa
ben definit? Doncs bé, el segle XXI, el segle de
davant, el de la creativitat, el de la capil·laritat, el de la
necessitat de la cultura distribuïda. Crec que no
podem fer una Capitalitat cultural en el 2001 i només
referir-nos al passat: aquesta és la nostra carta de presentació, però els que tindran vint-i-un anys el
2001, avui en tenen tretze i aquests són els que hauran de viure la Capitalitat cultural en primera per¬ sona com a gran esdeveniment de laseva entradaen l'edat adulta i de la seva condició de persones que
compten en la Ciutat. Nosaltres hem de ferun esforç
per obrir finestres i espais i per imaginar i no privar tecnològicament: avui tenim aquí l'Escola de Mitjans
Àudio-visuals,
que ens està filmant.És
enormementaquestasigui la Capitalitat
de la joventut de Barcelona
en un sentit més ampli que no ho van ser els grans
esdeveniments del 92.
Hi ha moltes lectures possibles d'Europa i una d'elles espodrà fer des de Barcelona.
És
evident queper a això necessitarem
"inversions" importants,
no tan sols en inversió, perdoneu la redundància,sinó
també en manteniment, en lleis, i en seducció i en
complicitats privades per
ésser
capaços totsde
manteniren bon funcionament les infrastructures que estem enllestint. És a dir,, d'aquí al 2001 ens queda
per definir, juntament
amb l'Estat i la Generalitat,
unscriteris de finançament de la cultura i de
distribució de
la cultura que sigui també ella mateixasostenible. En
fi, crec que hem demostrat, com a ciutat, que no
només tenim història, sinóque tenim futur.
El que va seduir del 92també va ser
descobrir
unaciutat viva, uns jocs creatius i unes formes creatives:
la Fura, els Comediants, el Tricicle, la Trinca, en
Boadella i els Joglars, la Cubana, el Dagoll Dagom,
i
ara els ticsd'en Monzó són d'alguna formal'expressió
d'una cultura que busca maneres d'expressar-se en
un món difícil en què la llengua pròpia ha estat
esmorteïda durant molt de temps i dominadaper una
altra, que és comuna i que valoremcom una riquesa,
peròque, involuntàriament la majoria de les
vegades i
voluntàriament en algunes, s'ha constituït en un fre per a la nostra expressivitat i,
així,
enshem hagut
d'expressar moltes vegades mímicament.
En
totsaquests exemples que he citat hi ha un
element
d'expressió no estrictament lingüística.
És
a dir, hemsigut capaços d'expressar l'ànima d'una cultura
d'un
país europeu d'una forma original i això el
món ho ha
descobert i ho valora inosaltres ho hem de potenciar.
Crec que les tecnologies amb què això
esdevindrà
assumible són diferentsde les que aratenim. Faríem
molt malament de no veure que estem damunt d'un
cavall o d'un toroo d'un animal de gran potènciaque es belluga, és a dir, que els peus els tenim sobre un
terraque esbelluga, queavança, queés el de la nova
tecnologia de la comunicació per fibra òptica, la qual
farà possibles noves tecnologies que ara mateix no
estem encondicions de preveure amb detall,peròque
ja s'endevinen: pertant, seràenormement decisiu que
d'aixòen fem un bon ús, més ben dit, que en fem una bona previsió.
I ha professions que no tenen Acadèmia: el guio-nisme no té Acadèmia. Ahir vaig estar a l'Acadèmia
de Bones Lletres amb el Sr. Martíde Riquer, i li vaig
preguntarpel seu objectiu social. Emvacontestar que era la promoció i el coneixement de la literatura, amb la seva proverbial exactitud i abundància d'exemples; i livaig preguntarsi el guionisme hi eracomprès, i em va dir que no, que només la literatura en sentit estricte. Hi ha professions i activitats de creació que no tenen encara la seva codificació social i nosaltres ens proposem d'encapçalar la cultura europea en un moment en què tot això fa eclosió i agafarà una
empenta molt i molt considerable. Aquesta ha d'ésser
la ciutat de les noves professions culturals, dels col·lectius voluntaris i experts de caràcter nou, dels
traductors de diferènciesde cultura, dels traductors de
diferències d'idioma. Aquía Barcelona, una de les co¬ ses meravelloses que succeïren el 1988 en ocasióde
l'Exposició dels Projectes del 1992 i del Centenari
de l'Exposició del 1888 en l'edifici de les Aigüesfoula creació d'unacooperativa de voluntaris per mostrarla
Barcelona del 1992 i del 1993 i els museus. S'hacreat un "expertise". En aquest moment
hi ha
un"know-how" de capacitat d'explicacióde la cultura i de gestió cultural més gran que no pas en altres ciutats, i això
ésun capitalque tenim i que hem de saberno només
explotar i defensar, sinó desenvolupar en
el futur:
aquestes cooperatives que es van crear
aleshores
enl'edifici de lesAigües i que segueixen existint, moltes
vegades ramificades en diverses
activitats
en elconjunt de l'àrea metropolitana.
Finalment ens haurem de preguntar (ens ho estem
preguntant cada dia, i quan ens
barallem, els mitjans
decomunicació i l'opinió pública haurien de saberque ens barallem no només per interès personal, sinó perquè les coses són per barallar-se,
perquè les
co¬sessóncomplicades), enshaurem depreguntari defi¬
nir, què és clàssic, què és modern. No farem una
ponència que es pregunti què
és clàssic i què és
modern, què és nacional, què és urbà; però de
passada estarem definint què és clàssic, què és
modern. Ens preguntarem si totes dues coses són el
mateix ja avui. Ens preguntarem què és nacional i
quin contingut ha de tenir i quin límit; ens pre¬
guntarem, en canvi, què és
contemporani i què és
urbà; què és allò que és laboratori, que encara no és
peça clàssica, acceptada i convencional i que, per tant, necessita una empentai res més, necessita que
la mirem com es vaformant. És a dir, les possibilitats
d'una ciutatsostinguda i sostenible en l'art i lacultura. Ens hem de preguntarencara què és popular,què és
marginal, què és contracultural, i quin
és el rol
detotes aquestes coses dins del conjunt de la cultura.
Preguntar, ho dic retòricament, perquè el que haurem
de fer és escoltarsobretot, i encertar en la distribució
territorial i generacional de l'organització que posem en marxa, que, en definitiva, serà molt potent.
L'art i la cultura són la llanterna amb la qual avancem com a espècie; aquesta és la veritat. I
l'espècie està aplegada, cadavegada més,en ciutats,
en aquestescoses que endiem ciutats: pertant, en la mesura que siguem capaços de demostrar que des de Barcelonaes potferuna reflexió seriosa i producti¬
va sobre el nostrefutur com a éssershumans, jocrec que ens haurem merescut la Capitalitat, i aquesta és
la finalitat de la demanda que avui formulem.
Per descomptat que no la volem només per a
nosaltressols, ni tan sols per ales zonesd'influència,
la volem també per a la interculturalitat: ho ha dit
Eulàlia Vintró i penso ques'ha d'anotar, i demanaria al
Comissionat "in pectore" que ho anoti. Hem de ser també la capital de la interculturalitat, del diàleg entre
cultures diferents. Fins ara hem parlat constantment en clau d'una cultura nostra que té molts nivells
diferents, com la crosta d'un animal de closca dura,
que té diverses sedimentacions; però a més hi ha
altres animals, altres artefactes culturals, altres civilitzacions amb les quals hem de dialogar no
perquè sí, sinó perquè hi haurem de conviure,
perquè
en un món de més mobilitat i demografies relatives, que ja coneixem, és més que probable que ens
haguem de fera la idea de la interculturalitat com un
fet quotidià, cosa que és molt fàcil de dir i moltdifícil
de fer. Per tant, nosaltres, ja ho sabeu, estem
treballanten la idea d'unaConferènciade ciutatsde la
Mediterrània per a començament de l'any que ve, la
qual seria només un puntde partida perquè després,
aquest
diàleg
intercultural en una norma europea, sobretot en el sud d'Europa.És
aquesta la nostraidea. Quan diem que Barcelona és la porta d'Europa
estem dient al conjunt d'Espanya i al conjunt del món: "entrin per aquí". Els ho estem dient físicament, mercantilment, pel Delta del Llobregat, pel nostre Port
renovat, per l'Aeroport, per la Zona d'activitats lo¬
gístiques.
Però també els
hoestem dientculturalment.Barcelona ha de feraquestafuncióde porta. Crecque
aquesta had'ésser la nostra divisa.
Segons les normes i reglaments que estan establerts, en el segon semestre de 1995 el Consell Europeu haurà de decidir sobre dos anys (la Capitalitat no es decideix d'anyen any, sinó que se'n
concentren dues en un semestre particular d'un any, en què presideix un país determinat), de manera que seràsota presidència espanyolaque s'hauran de de¬
cidir lesCapitalitats dels anys 2000 i 2001. (La prime¬
raés tan complicadaque ja s'admetque en el Consell
Europeu de Corfú, que és el proper, hi hagi una
reflexiósobre una pre-selecció, sobre laCapitalitat de
l'any 2000, a la qual es dóna un simbolisme tan i tan
gran). Això planteja un problema perquè, segons les
normesde la cortesia, un país presidenten un semes¬
tre determinat no pot postular la sevacandidatura per a res. Ara bé, segons ens comunicà el Comissariat fa
quinze dies a Lisboa, això no hauria d'ésser un
impedimentdiriment si la proposta noparteix del propi país president, sinó d'un tercer país, de manera que no es vulnerin les normes de la cortesia i del calendari. Si això ésaixí, podem estarben segurs que els factors juguen al nostre favor en el doble sentit que la Candidatura vindrà avalada de fora i la
presidència espanyola podrà exercir tota la seva influència sensedanyar lesnormes de la cortesia.
Crec que ens hem de felicitar de tenir la persona que podràtiraraixò endavant, i que és Oriol Bohigas. Us ho dic amb totafranquesa, cada moment té el seu
personatge i cada tema el seu intèrpret. Quan ho dic, sé molt bé què em dic; sé molt bé què és el que tot això representa des del puntde vista interinstitucional i des d'un punt de vista més enllà del partidisme
polític, que no és pas la característica més marcada
de lapersonalitat d'Oriol Bohigas (altres també així ho han entès), que representa una de les esperances més sòlidesde portarel projecte a bon port.
Dit això, voldria comunicar que el dia5 de gener va entrara la mesa del Congrésuna proposicióno de llei sobre ladeclaracióde la ciutat de Santiago com aCa¬
pital Europea de la Cultura l'any 2001, petició que es tramita en la Comissió de Cultura. Ho dic als efectes de les possibles gestions que s'hagin de fer, a fi que
aquest Plenari faculti el Comissionat i l'Alcaldia a
desenvolupar
la voluntat de fer els passos quecalguinperestaren la data convenienten elsorganismes que
hauran de pronunciar-se. M'atreveixo a suggerir,
doncs, que avui aquest Plenari faculti l'Alcalde i el Comissionat per preparar i trametre una demanda en
aquest sentit de manera que fos el Parlament de
Catalunya
qui, al seutorn, faci arribar alCongrés dels Diputats el designi -que esperem unànime- del propiParlamentcatalà."
S'aprova per unanimitat l'única proposta de l'ordre
del dia, relativa a la candidatura de Barcelona a la
designacióde
Capital
Cultural
Europea
de l'any 2001.
I s'acorda, també, de facultar
l'Alcaldia i el Comis¬ sionat de l'Alcaldia per trametre, en cas necessari,
aquesta iniciativa al Parlament de Catalunya tot
demanant-li el seu suport davant les Corts de l'Estat. No havent-hi altres assumptes per tractar, la
Presidència aixeca la sessió a les onze hores i
quaranta-set minuts.
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de març de 1994 i aprovada el dia 29 d'abril de 1994
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de març de mil nou-cents
noranta-quatre, es reuneix el Consell Plenari en
sessió ordinària, sotala presidència de l'Excm. Sr. Al¬
calde Pasqual Maragall i Mira. Hiconcorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i La¬
gares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Caroli¬ na Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc
Narváez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, XavierCa¬
sas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M.
Vegara i Carrió, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc
Vicens i Giralt, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Par-cerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i
Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo
i López, JaumeAlsina i Oliva, Antoni Miquel i Cerveró, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José
Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez,assistits per l'll-lm.Sr. Secretari General, Jordi Baulies
iCortal, que certifica.
Hi és presentl'Interventor Municipal, Sr. LluísMata i
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les dotze hores i vuit minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades el 28 de gener i el 10
de febrer de 1994, l'esborrany de les quals ha estat tramès tots els membres del Consistori; i s'aproven.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 15
de març de 1994, (2692) que designa el Regidor de
Cultura, ll·lm. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola, Comis¬
sionat de l'Ajuntament per a impuls i seguiment de l'acord plenari que proposa la candidatura de laCiutat de Barcelona perquè sigui designada Capital Cultural
Europeaper l'any 2001.
El Sr. Fernández felicita el Sr. Bohigas pel seu nomenament i li desitja els majors èxits en la seva comesa.
El Sr. Puigdollers també dóna l'enhorabona al Sr.
Bohigas per aquesta designació, el qual considera
feta enfunció de la condició de Regidor de Cultura del
designat.
Quedarassabentat del decret, de 27 de gener de
1994 (285), que aprova les directrius generals d'orga¬
nització de les divisions superiors de l'Administració
