• No se han encontrado resultados

Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2008

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2008"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

En el plenari del 3 de desembre passat, es va presentar el Progra-ma d’Actuació del Districte per als propers quatre anys. S’ha ela-borat amb una àmplia participa-ció de veïns, entitats, tècnics i grups polítics de les Corts. Per organitzar i dur a terme les pro-postes, s’han agrupat en línies d’acció. La regidora, Montserrat Sánchez, va destacar que amb el procés participatiu s’havia pogut recollir el màxim de veus i inte-ressos. D’entre totes les línies d’acció, va destacar-ne les relacio-nades amb el suport a les perso-nes, econòmiques i de comerç de proximitat, sostenibilitat i quali-tat, com també de millora de la participació.

Ja hi ha programa d’actuació

per als propers quatre anys

El carrer Montnegre

ja té uns nous jardins

El Ple del mes de desembre va aprovar la proposta de PAD 2008-2011.

INTERIORS

Estan en un tranquil

interior d’illa amb

molt de sol a l’hivern

ONDULACIÓ

Els suaus pendents del

terreny donen un toc

d’originalitat a l’espai

VEGETACIÓ

Hi predominen

les plantes baixes,

arbusts i flors

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Ginés Méndez

Excombatent de la lleva del biberó

“A la Sentiu, al

costat de Balaguer,

hi vam viure els

primers combats

i una carnisseria”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 4

Espai Movistar

Un oasi musical i d’oci a la zona universitària

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Bowling Pedralbes

Més de 30 anys donant diversió amb les bitlles

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Campanya de

subvencions per

a l’any 2008

E N T I TAT S Pàg. 6

Un calendari recull

propostes

d’integració dels

discapacitats

LES CORTS

B A R C E L O N A

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cultural Les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61

“Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07

Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

Centre Serveis Socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal Can Novell 93 291 64 88 Caballero, 29

Casal de Gent Gran 93 339 71 68

Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41

de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20

Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63

Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07

per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99

per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19

Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67

Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.

Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambranoi Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.

Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

LES CORTS

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions bcnrevistes@bcn.cat Dijous 17 de gener

Set Sebastian

A les 21 h. Casal de Joves (Dolors Masferrer, 33-35)

Rock d’autor.

Diumenge 20 de gener

Recital de Lied

A les 18 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)

Eulàlia Ara (soprano) i Tània Parra (piano).

Diumenge 20 de gener

Orquestra Simfònica Julià Carbonell

A les 19 h. Auditori Winterthur (Illa Diagonal)

IV Festival d'Hivern. Cinema mut acompanyat amb músi-ca en directe sincronitzada.

Dijous 24 de gener

Jaç de Gats

A les 21 h. Casal de Joves (Dolors Masferrer, 33-35)

Jazz, dins el cicle Accions de Nit.

Divendres 25 de gener

La Frontera

A les 21 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)

Un dels grups espanyols més sòlids del pop-rock dels 80. Consulteu preu.

Diumenge 3 de febrer

Compositors gironins

A les 18 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)

Recital de guitarra a càrrec de Josep Manzano.

Dimecres 23 de gener

Descobreix i treballa amb Linux

A les 19 h. Aula de Noves Tecnologies (Dolors Masferrer, 33)

Taller de “degustació” de programari lliure.

Dimecres 30 de gener

Introducció als blocs

A les 19 h. Aula de Noves Tecnologies (Dolors Masferrer, 33)

Aprèn a fer un bloc d’opinió a Internet.

Dissabte 26 de gener

De Cabrera de Mar al castell

de Sant Vicenç de Burriac

Hora i lloc de trobada: 10 h. Parada de Renfe de Vilassar de Mar-Cabrera de Mar

Dificultat: baixa. Desnivell: 300 m. Durada: 2,5 h. Orga-nitzada pel centre cívic Can Deu. Cal preinscripció.

Diumenge 20 de gener

L’ocell de colors

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Un rodamón ha perdut el seu ocell de colors i demanarà ajut als infants per recuperar-lo. Cia. En Clau de Clown.

Divendres 8 de febrer

La capsa fosca

A les 10 h. Ludoteca La Tardor (Riera Blanca, 1-3)

Activitats dins el cicle Juguem a descobrir.

Dissabte 9 de febrer

Barbablava

A les 11.30 h. Clot d’en Salvi

Activitat d’animació infantil al carrer.

Diumenge 10 de febrer

Planeta Gaia

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Un follet rialler i entremaliat ha estat escollit per salvar la Terra de la contaminació i les deixalles. Espectacle de dan-sa familiar de la Cia. Roberto G. Alonso.

Diumenge 13 de gener

Sucre amarg

A les 18.30 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33)

Una nova comèdia àcida de Montserrat Cornet sobre una mare sense estudis i una filla “llicenciada”. Del Grup de Rialles de les Corts.

Divendres 25 de gener

Libre comme l’air

A les 22 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

La Llibertat, la Lleugeresa i l’Alegria són els eixos d’un espectacle ingràvid com la pintura de Marc Chagall. Dansa contemporània de la Cia. Les 4 Souffles.

Dissabte 26 i diumenge 27 de gener

L’Avar

A les 21 h (ds) i 18.30 h (dg). Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Harpagon, ric i avar, fa viure la seva família en la misèria. El clàssic de Molière a càrrec del Grup de Teatre l’Esfera.

Divendres i dissabte 8 i 9 de febrer

El forjador de sueños

Divendres, a les 22 h. Ds (20 h). Auditori de les Corts

(3)

Dolors Roset

A

l’interior d’illa entre els carrers Montnegre, En-tença, Equador i la travesse-ra de les Corts, s’ha guanyat un nou espai de 3.832 me-tres quadrats per a ús de tots els veïns del barri. Són uns jardins que fan un suau pendent per salvar un desni-vell de 2 metres. Per crear un espai uniforme i facilitar-hi l’accés, s’facilitar-hi han fet ram-pes i s’hi han dibuixat uns camins amb color cru que serpentegen entre la

vegeta-ció i el paviment de tons ro-sats i verds.

Als jardins, hi predomina la vegetació baixa, bàsicament arbusts i moltes flors. Els afeccionats a la botànica po-dran reconèixer l’herba gate-ra, el cerastio, el codonyer del Japó i les gazànies als parterres. Els arbres que hi ha són tulipers de Virgínia, gingko i cica.

Els caminets traçats entre els parterres permeten fer-hi passejades tranquil·les. Tam-bé s’hi han instal·lat 36

cadi-res per seure i descansar. Per accedir-hi, s’han instal·lat tres grans portes, dues al carrer Montnegre i una al carrer Entença, que estan obertes durant les hores ha-bituals dels parcs municipals i amb les mateixes diferèn-cies entre hivern i estiu. Els nous jardins formen part del pla de transformació ur-bana de tota l’illa que inclou també, a part de zones ver-des, equipaments, renovació de vials –com la que ja s’ha fet al carrer Montnegre– i

habitatges protegits, alguns dels quals seran per a per-sones amb problemàtica mental. Per la seva ubicació interior, els jardins de Mont-negre connecten els equipa-ments que hi ha al voltant i dintre de la mateixa illa. Per la banda del carrer Entença hi ha la residència i el centre de dia per a gent gran. A la cantonad a dels car rers Montnegre i Equador, s’hi farà un nou Centre d’Atenció Primària (CAP) per al barri. I a la banda del carrer Mont-negre hi ha un centre d’a-tenció per a persones amb disminució psíquica. Preci-sament seran persones del centre ocupacional per a dis-minuïts qui tindrà cura dels jardins, sota la supervisió de personal municipal de Parcs i Jardins. D’aquesta manera,

aquestes persones comple-ten la seva educació i comple-tenen una feina al mateix districte, fet que els permet guanyar independència.

Els jardins estan situats a l’indret on hi havia hagut l’antiga Colònia Castells. Fruit d’una iniciativa de la família del mateix nom, més en concret de la vídua i la fi-lla de Manel Castells i Jun-cosa, la colònia es va cons-truir a la dècada de 1920 per facilitar habitatge de lloguer econòmic per als treballa-dors.

Els caminets entre parterres permeten fer-hi passejades tranquil·les.

És un interior d’illa original

pel suau pendent del terreny.

Uns caminets sinuosos, dibuixats

a terra, encara fan més fàcil la

passejada pels nous jardins,

on a l’hivern es pot gaudir

del sol

Els jardins de Montnegre són

un nou espai per a l’ús públic

Els jardins s’han

projectat per fer-hi

estades i passejades

tranquil·les

C I U TA D A N S O P I N E N

Ángeles Aguado

Psicòloga

Estan molt bé, abans estaven molt malament i no s’hi podia passar. Fa anys que ho esperà-vem.

Begoña Parra

Administrativa

Està molt bé, perquè els nens grans poden córrer i anar amb bici-cleta, però hi trobo a faltar un espai per als més menuts. És molt original.

Jordi Coronas

Mosso d’Esquadra

Bé, estan prou bé. Són grans, però també una mica freds. Potser hi faltaria alguna cosa per als nens petits.

Josep M. Puzo

Comercial

Estan molt bé i molt ben ocupats. És una bona idea i els accessos estan ben pensats, però falta alguna cosa per als nens petits; s’aprofi-taria més l’espai.

Olga Rodríguez

Jubilada

Precioso, antes había ratas y de todo. Yo vivo enfrente y la verdad es que esto ha mejorado mucho.

Josep Ezcurra

Jubilat

Em sembla molt bonic i a més en puc gaudir tots els matins, perquè sóc veí d’aquí. Per tant cada dia miro a veure com estan.

(4)

E Q U I P A M E N T S

Núria Mahamud

E

ntre el Parc Científic de

Barcelona i el cementiri de les Corts, tot just darre-re de les facultats de Física i Química, s’alça l’espectacu-lar carpa blanca de Movis-tar. Després d’una llarga operació de trasllat –tres mesos– des de l’anterior ubicació al Fòrum, l’espai multimèdia de la compa-nyia telefònica va obrir por-tes al principi de novembre en una indret més adequat al seu públic potencial. En els seus 2.000 metres quadrats, l’Espai Movistar concentra una gran pista per a concerts amb un afo-rament per a 1.500 perso-nes aproximadament, comptant-t'hi els dos amfi-teatres. Ja hi han actuat grups com Pereza, The Che-mical Brothers, Arctic Mon-keys, El Barrio i la cantant nord-americana Alicia Keys. Un espai on també s’ofereixen classes gratuïtes de Pilates i d’anglès, projec-cions i preestrenes de pelí-cul·les i alguns esdeveni-ments com la presentació

de la col·lecció d’un conegut dissenyador.

L a car pa disposa també d’un petit racó de l’estu-diant, una sala de lectura, una cafeteria, un bar club i una zona d ’exposicions amb els últims avenços tec-nològics com a leitmotiv.

En una planta superior, hi ha un espai de conexió Wi Fi a Internet, una petita sala de conferències, un espai reservat per al Parc C ientífic de B arcelona –que hi realitza alg uns dels seus tallers– i un

es-tudi de ràdio de l’emissora Ràdio Flaixbac, on cada di-mecres al vespre es fa un programa en directe. Al voltant de la carpa s’ha ha-bilitat un jardí chill out que recobrarà tot el seu atrac-tiu els mesos d’esatrac-tiu. L’Espai Movistar és obert de dilluns a dissabte de 10 h a 22 h, menys els dies de concert, i tanca a mitjanit en compliment de la nor-mativa de la llicència d’o-bertura. Totes les activi-tats són gratuïtes per als clients de la companyia, els quals també tenen des-compte en els concerts de pagament, que són oberts a tot el públic.

Més informació: Campus de la Diagonal Martí i Franquès s/n. www.espacio.movistar.es

L’Espai compta amb un bar club.

La carpa és just

davant del

cementiri i

envolta-da de facultats

universitàries

L’Espai Movistar

ha migrat del

Fòrum al Campus

de la Diagonal, on

continua oferint

concerts,

exposi-cions i projecexposi-cions

de pel·lícules

L’Espai Movistar, un oasi musical

i d’oci a la zona universitària

Vista aèria de les Corts l’any 1910 (Arxiu Històric de la ciutat Barcelona - Arxiu Fotogràfic)

Les Corts Noves

Durant el segle XIX el municipi de Les Corts, com altres pobles del pla de Barcelona, va experimentar un creixe-ment demogràfic i urbanístic important, en passar de ru-rals a urbanes diferents propietats. Una d’aquestes urba-nitzacions és la que es va produir a mitjan l’esmentat segle, amb la construcció de l’església del Remei i la urba-nització de la plaça de la Concòrdia i rodalies, un períme-tre que avui delimiten els carrers d’Anglesola, Remei, Ga-lileu, Travessera i Numància, i la plaça de la Concòrdia. Aquest creixement urbanístic es va estructurar al voltant de la plaça i l’obertura de nous vials, com foren la carre-tera de Sarrià, el carrer d’Anglesola i el de Vallespir, inci-dir molt a l’hora de facilitar la seva comunicació amb els pobles del voltant. Això va facilitar la sortida dels produc-tes que es generaven en els diferents establiments, co-merços o fàbriques, com les Destil·leries de Can Deu o les Cristalleries Planell, que s’establiren en l’indret. Aquests negocis, com succeí en altres bandes de les Corts Noves, convisqueren amb la resta de la població, formada majoritàriament per petites casetes, que compartien l’es-pai amb algunes de més grans, una barreja de gent benes-tant i petits burgesos que envoltaven els seus negocis de classes populars, la majoria dels quals treballaven pels primers.

Des del seu inici, i segurament per la ubicació de l’església en aquest indret, aquesta zona es va convertir en un eix per on han pivotat una gran part d’esdeveniments so-cials, culturals i polítics. Encara avui la plaça de la Concòr-dia esdevé un centre neuràlgic i de referència de molts cortsencs.

(5)

Dolors Roset

U

n total de 1.328 aporta-cions de veïns, associa-cions, tècnics i partits polítics, han ajudat a establir aquest programa per a l’actual legisla-tura municipal. Les idees i propostes s’han agrupat en 179 línies d’acció que s’han es-tructurat en quatre grans ei-xos: justícia i igualtat, progrés econòmic i oportunitats per a tothom, sostenibilitat i con-vivència, i participació en l’Ad-ministració i la seva millora. El PAD es va aprovar amb els vots a favor de PSC i IV-EUA, l’abstenció d’ERC i CiU, i els vots en contra del PP. La regi-dora del Districte, Montserrat Sánchez, va dir que aquest és un programa “participatiu, fet a partir de les aportacions de col·lectius i particulars, i que recull les sensibilitats tant dels veïns com dels grups polítics”. La regidora va reafirmar el seu

“compromís i responsabilitat perquè el PAD tiri endavant”. Els grups també van manifes-tar el seu parer. En opinió de Núria Cuenca, d’ERC, “les aportacions de les entitats i grups polítics milloren molt el pla”, tot i que troba que “el pla és continuista”. Per al porta-veu del PP, Sixto Cadenas, “no hi ha garantia pressupostària ni jurídica que el programa es

pugui complir i la participació ha estat minoritària”. Carles Domingo, de CiU, va acceptar que “moltes de los propostes que ha presentat CiU s’han consensuat i acceptat”, però hauria volgut un altre tipus de procés participatiu. Per part

d’IV-EUA, Daniel Moreno va considerar que “en sentit ge-neral, s’ha recollit la major part de les inquietuds dels veïns del districte i s’ha elabo-rat un programa realista per al pressupost que hi haurà”. Al seu torn, Jordi Vázquez, del PSC, va destacar que “en obrir les portes a la participació, s’ha aconseguit un programa ambiciós, que recull les expec-tatives dels cortsencs”. També es va aprovar la propo-sició d’ERC per garantir una tramitació participada del Pro-jecte Barça. Es va acordar que el projecte urbanístic es fes amb transparència i la partici-pació dels veïns, que la Comis-sió de mobilitat comenci a tre-ballar en els problemes de circulació actuals i els que hi haurà en el futur, que el pro-jecte respecti el pla director del portal del coneixement, que l’augment de la urbanitza-ció vagi acompanyada de més equipaments i que els com-promisos es traslladin a l’Ajun-tament.

N O T Í C I E S

f

I Concurs de Filmets en Català

El passat 28 de novembre es van lliurar els premis del I Concurs de Filmets en Català, una iniciativa organit-zada per la delegació de Sants-Montjuïc i les Corts del Centre de Normalització Lingüística, a fi d’ajudar a la integració d’alumnes immigrants que fa poc que han arribat a Catalunya. La festa, que va estar presentada pel duo d’actors argentins Románticos Empedernidos, es va celebrar al Centre Pepita Casanellas.

Dansa amb la Companyia Alexia

Arlequí, Pierrot i Colombinaés el nom de l’espectacle de dansa per a tota la família en general, i els més pe-tits en concret, que el passat 27 de desembre es va po-der veure al centre cultural Les Corts. L’obra és dirigi-da i coreografiadirigi-da per Olga Socías, de la Companyia Alexia, la qual enguany celebra el seu 30è aniversari. Els malentesos i les trifulgues que organitzen els pro-tagonistes són la base de l’argument d’aquesta obra.

Partit de Nadal al pavelló Illa Diagonal

Els equips d’Aspace i de Disport FC, entitats dedica-des a les persones amb paràlisi cerebral, van jugar el passat 16 de desembre el 2n Partit Amistós de Nadal, un campionat de futbol que té vocació de continuïtat i que en les dues edicions celebrades va tenir lloc al pa-velló municipal Illa Diagonal. El motiu d’aquesta cele-bració és que aquests jugadors tinguin una oportuni-tat més per jugar, ja que a Espanya existeixen molt pocs campionats per a aquests esportistes.

Mejía Lequerica tindrà vorera més ampla

Durant aquest primer trimestre és previst eixamplar la vorera del costat mar del carrer de Mejía Lequeri-ca, en el tram que transcorre perpendicular a l’avin-guda de Carles III. Durant les obres, s’ampliarà la vo-rera fins a 5 metres d’amplada i s’hi instal·larà nou enllumenat públic –cinc punts de llum– i també s’hi plantaran arbres –divuit exemplars–, perquè fins ara no n'hi havia en aquesta banda del carrer.

El Pla d’Actuació del Districte (PAD) és el

compromís d’acció del govern de les Corts

per als propers quatre anys

Un moment del Ple del mes de desembre.

Alumnes de l’escola Paideia.

Aniversari de dos centres per a persones amb discapacitat

Daniel Romaní

D

ues entitats de les Corts dedicades a persones amb discapacitat han estat notícia la passada tardor pel fet d’ha-ver celebrat sengles anid’ha-versa- aniversa-ris: els centres Paideia i Esclat. L’escola Paideia va iniciar la seva activitat en el camp de l’e-ducació especial l’any 1957 –ha complert, doncs, cinquanta anys–, sota la direcció d’Irene Gimeno Javierre, per tal d’aco-llir un grup reduït de nens amb

discapacitat intel·lectual de grau lleuger i amb trastorns de l’àrea del llenguatge. L’any 1980, la titularitat del centre, que ha anat creixent en alum-nes i activitats, es va cedir a l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes. D’altra banda, l’as-sociació Esclat ha fet trenta anys. Va ser fundada el 1977 per un grup de famílies els fills de les quals –tots en edat esco-lar– eren afectats de paràlisi ce-rebral. El grup va acordar crear

una associació i un centre per atendre les necessitats educa-tives i d’assistència terapèutica dels seus fills. Totes dues enti-tats tenen per objectiu aconse-guir el creixement harmònic dels seus alumnes, tant pel que fa al rendiment de les se-ves capacitats intel·lectuals com a l’autonomia i la madu-resa personal, cosa que els permetrà prendre part de ma-nera activa en el seu entorn social i laboral.

Joan Canyameres,

de CiU, va prendre

possessió com a

vicepresident

(6)

L

a tintoreria Gelabert és d’aquells llocs que fan que un no sàpiga on acaba l’establiment i on comença el carrer, ja que viu del tot obert al barri. Bona part de la gent que hi passa pel da-vant saluda la Montse Ribera, molt coneguda al barri. Va obrir la tintoreria fa cinc anys i la porta amb l’ajuda del seu marit, el Francesc Valverde. Els clients i els veïns, però, la coneixen des fa molt de temps, perquè abans havia treballat en una tintoreria que hi havia al costat, al carrer Gelabert cantonada amb Bordeus. Per això, no

li va costar gaire obrir el seu negoci, perquè els clients ja esperaven que ho fes. Hi ha qui aprofi-ta per fer peaprofi-tar la xerrada, quan hi poraprofi-ta alguna peça, o simplement hi entra per saludar i donar records, fins i tots els gossos hi fan entrar els amos, perquè saben que els pot caure alguna lla-minadura. A la tintoreria Gelabert, afecte i pro-fessionalitat hi fan bona parella.

Tintoreria Gelabert

C. Gelabert, 34 / Telèfon: 93 321 25 17

E L T A U L E L L

Una tintoreria amb els braços oberts al barri

Montse Ribera és al front de la tintoreria Gelabert.

Joan Anton Font

E N T I T A T S

Daniel Romaní

“U

n any... amb moltes c o s e s p e r fe r ”. Aquest és el títol del calen-dari elaborat per les entitats del Consell Sectorial de les Persones amb Discapacitat del Districte de les Cor ts amb la col·laboració del ma-teix Districte. Les entitats han trobat diverses frases que defineixen els seus ob-jectius. Algunes d'aquestes frases són: “Un any... per fer-nos la vida més fàcil” (ASPACE Associació de la Paràlisi Cerebral), “Un any... p e r a p re n d re q u e d o n a r també és guanyar” (ADER Associació de Malalts del R o ny ó ) , “ U n a ny. . . p e r aprendre a aprendre ”(Es-clat), “Un any... per fer cada dia un pas endavant” (Esco-la Moragas). Les fotografies són de Martín Correa Ur-quiza. El calendari va ser presentat el passat 4 de de-sembre a les jornades que van tenir lloc al Centre Cul-tural de Les Corts amb mo-tiu del Dia Internacional de les Persones amb

Discapaci-tat . Des que l'A ssemblea General de l’ONU va procla-mar el 3 de desembre com a D i a I n te r n a c i o n a l d e l e s

Persones amb Discapacitat, aquesta diada ha estat mo-tiu per a la presa de cons-ciència i la difusió de mesu-res destinades a la millora de la situació de les perso-nes amb discapacitats i a la consecució de la igualtat

d'oportunitats. A més de la presentació del calendari per part de la regidora del Districte, Montserrat Sán-chez, es va fer, també amb motiu de la celebració del D i a I n te r n a c i o n a l d e l e s Persones amb Discapacitat, una sessió sobre "Formació sobre les diferents discapa-citats", a càrrec de Manel Martí, president de l'Asso-ciació Catalana de Cecs i Discapacitats Visuals, i una altra sobre "Per què i com cuidar-se del propi treball", a c à r re c d e C a r l o s R e y, psicòleg clínic, supervisor i docent.

El Centre Cultural de

les Corts va acollir

unes jornades sobre

els discapacitats

Diverses entitats

del districte

vincula-des als discapacitats

participen en el

calendari “Un any...

amb moltes coses

per fer”

Portada del calendari.

Un calendari recull propostes

d’integració dels discapacitats

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Entre final de gener i principi de febrer s’obrirà la con-vocatòria de subvencions de l’Ajuntament de Barcelo-na, l’Institut de Cultura i l’Institut Barcelona Esports per a l’any 2008. En total es destinaran prop de 13 mi-lions d’euros a subvencions municipals.

Poden acollir-se a aquestes subvencions els projectes relatius a cultura, esports, educació, salut pública, ac-ció social, dones, joventut, drets civils, participaac-ció ciu-tadana, associacionisme, immigració, civisme i con-vivència, i medi ambient.

Hi haurà 16 punts, que es detallen a continuació, on es podrà recollir la documentació i on també es podrà lliurar les sol·licituds de subvencions.

PROJECTES D’ABAST DE DISTRICTE

Ciutat Vella: Ramelleres, 17 Eixample: Aragó, 328

Sants-Montjuïc: Creu Coberta, 104 Les Corts: plaça Comas, 18 Sarrià-Sant Gervasi: Anglí, 31 Gràcia: Francisco Giner, 46 Horta-Guinardó: ronda Guinardó, 49 Nou Barris: Dr. Pi i Molist, 133 Sant Andreu: plaça Orfila, 1 Sant Martí: plaça Valentí Almirall, 1

PROJECTES D’ABAST DE CIUTAT

Ajuntament de Barcelona: plaça Sant Miquel, 4 Institut de Cultura: Rambla, 99

Acció Social i Ciutadania: avinguda Diagonal, 233 Medi Ambient: Torrent de l’Olla, 218-220, 5è Institut Barcelona Esports: avinguda de l’Estadi, 40 Punt d’Arrelament (Immigració): Aragó, 311

L’any passat l’Ajuntament va atorgar subvencions per un import de més de 12,3 milions d’euros, quantitat que va permetre atorgar ajuts a 1.868 entitats, amb 2.805 projectes aprovats.

El programa Barcelona Solidària de cooperació inter-nacional disposarà d’una convocatòria específica de subvencions que s’obrirà properament.

Subvencions per a entitats

de l’Ajuntament de

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Gent del barri

Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 monmedia@monmedia.net

INTERNET

Mirades de Barcelona

Catàleg en línia amb les fotografies participants del concurs Fotoweb 2007 que organitza l'Ajuntament de Barcelona per promoure la participació ciutadana. Té format de llibre virtual i, a més de poder-se fullejar, també per-met accedir a les fotografies a través de l'índex, on trobem les dues catego-ries de l'edició d'enguany, "Com vius la teva Barcelona?" i "Un instant de Barcelona".

www.bcn.cat/mirades2007/ca/

Temps de barri, temps educatiu compartit

Hi ha tota la informació sobre l'oferta d'activitats emmarcades en el projecte Temps de Barri, temps educatiu com-partit, el qual té com a objectius prin-cipals reforçar les activitats educatives de qualitat dels nois i noies fora de l’horari escolar i afavorir la conciliació dels temps de les seves famílies.

www.bcn.cat/tempsdebarri

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

E

l Bowling Pedralbes fa més de trenta anys que està implantat al districte de les Corts i és un dels llocs més visitats per un públic molt divers, ja que hi podem trobar des de l’estudiant els matins, grups d’empreses a la tarda, el jugador fe-derat que s’està entrenant i un grup d’amics sopant o infants celebrant una divertida festa d’aniversari. Tal com explica l’Oriol Ros, admi-nistrador del Bowling Pedralbes, “pels nostres horaris i preus, tot-hom pot venir a gaudir d’un esport de precisió que t’enganxa des de la primera bola que llances”. Aquest club de les Corts, recorda Oriol, va ser el primer d’Espanya a tenir totalment automatitzat el sis-tema de palanques que netegen i tornen a col·locar les bitlles.

Jugar a bitlles és fàcil. No cal cap preparació especial per començar a practicar, perquè quan has jugat

unes poques partides tens més a mà les tècniques principals.

Una característica de les boles és que poden pesar des de cinc lliures (una mica més de dos quilograms),

per als nens, fins els quasi set quilo-grams per als més grans.

El Bowling Pedralbes, que té ca-torze pistes per jugar amb horaris que van des de les deu del matí fins a la matinada, ofereix als seus usuaris partides de bitlles des dels dos euros.

Un dels trets diferencials d’aquest club és que ofereix als seus usuaris federats serveis de vestidors, on d’una manera més relaxada poden canviar-se i deixar els seus equips i boles. Boles que en el taller del Bow-ling Pedralbes ens podem fer cons-truir des dels 65 euros.

Al final de febrer es disputarà en aquestes pistes la VI edició de l'Open Internacional Catalonia Ga-lasa, com també, al final de juliol, la XXX edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona.

Més informació:

Bowling Pedralbes

Av. Dr. Gregorio Marañón, 11 Telèfon: 93 333 03 52 www.bowlingpedralbes.com

La gran majoria de gent

ha vist jugar o ha jugat

alguna vegada a bitlles.

I la sensació que es nota

quan fas un strike no té

comparació amb res més

Fer-nos fer una bola,

a mida de la nostra mà

pot costar cap als 65 euros

Al Bowling es pot trobar un públic molt divers.

El Bowling Pedralbes, més de

trenta anys divertint amb les bitlles

(8)

Què va significar per a vostè anar a la guerra?

Durant la guerra treballava com a mecà-nic de sanitat, però jo volia anar al front, perquè pensava que era una altra cosa. Un dia, amb cinc o sis nois més del car-rer, vam anar a allistar-nos a les oficines del Partit Comunista, a l’hotel Colón de la plaça Catalunya. Quan vam arribar a casa i ho vam dir, pot comptar com va caure la notícia. Llavors la meva tia, amb les mares dels altres vailets, anaren a desapuntar-nos, perquè érem menors, però al final vam acabar anant-hi.

Bé, era el que volia, oi?

Sí, em semblava que anàvem de tabola. Ens van reunir el 27 d’abril de 1938, el dia de la Moreneta, a Colom, davant del Govern Militar. Tot seguit anàrem fins l’estació del Nord i amb tren fins a Sit-ges, on vam passar dues setmanes en un autòdrom, fent ordre de combat i aprenent a disparar.

I la realitat?

A la Sentiu, al costat de Balaguer, hi

vam viure els primers combats i una carnisseria. Amb altres soldats, vam quedar despenjats de la unitat i vaig passar tres dies estirat a terra sota un ametller, perquè al moment que t’incor-poraves les bales xiulaven al teu costat. Fins que finalment vam poder tornar a les nostres línies. Llavors vaig saber el que era una guerra, volia anar-hi, però no sabia el que feia.

Llavors l’Ebre?

Ens van portar amb camions fins da-vant del poble d’Ascó, a l’altra riba, on vam estar fins a la matinada del 25 d’a-gost, en què ens van fer passar un dar-rera l'altre per una passera a l’altra ban-da. Havia començat la gran ofensiva i ràpidament ens vam plantar a les por-tes del poble de Massaluca, però tot és va encallar. Palplantats en aquella posi-ció, ens donaren pics i pales i vam co-mençar a obrir trinxeres.

Va ser dur?

Molt. A la segona nit em va tocar fer d’escolta, o sigui tres hores de guàrdia, en terra de ningú, davant dels filats enemics, amb una bomba a la mà i tre-molant. La bomba era per si l’enemic in-tentava avançar, l'escolta la llancés i així donés l'avís coresponent. Poc temps

després del meu relleu va saltar l’alar-ma. Els nacionals començaven la con-traofensiva.

El resultat?

El resultat de tot aquell estira-i-arronsa, d’atacs i contraatacs va ser que dels 12.000 homes la divisió d’Enrique Lis-ter, 5è Cos d’Exèrcit, de la qual formava part, després de la batalla només en vam quedar 2.000. Hi havia tants morts que els enterràvem allí mateix, fèiem un sot i els hi deixaves tot pen-sant que el proper podies ser tu.

I la retirada?

Reculàrem fins a tocar el mar: després ens traslladaren a Tivenys i finalment, el 24 de desembre de 1938, quan els nacionals van trencar el front, ens va agafar a Camarasa. Amb l’ofensiva final, nosaltres començàrem a recular pràcti-cament sense parar. En tot això, la

meva companyia va ser feta presonera gairebé tota prop de Cervera, però per sort jo em vaig poder escapar.

Com va acabar?

Amb un altre company camp a través vam arribar a Manresa. Després vam continuar fins que, en arribar a Sant Fe-liu de Codines, una columna franquista ens va capturar. Amb ells vam entrar a un poble i amb l’enrenou que es va pro-duir mentre proclamaven la victòria, nosaltres ens van poder escapar. Final-ment, vaig arribar a Barcelona i, després de moltes precaucions, a casa.

I en tot això va passar molta gana?

Molta. Com tots els companys, em vaig aprimar uns quants quilos. Sobretot des que el front es va trencar i van dei-xar de donar-nos menjar. Llavors no-més menjàvem el que ens donava la gent dels pobles, un tros de pa i quatre ametlles.

Els records són amargs?

Sóc una persona que va fer la guerra al costat de la República contra els que s’hi van revoltar i van guanyar amb l’a-juda dels alemanys, italians, “moros”, etc. Aquesta és la meva història. Tot això em va passar i no s’oblida. Segura-ment perquè cal explicar-ho.

E N T R E V I S T A

Ginés Méndez

, excombatent de la lleva del biberó

Ginés Méndez, a casa seva, amb un llibre que parla de la batalla de l’Ebre.

Ginés Méndez va viure una guerra amb

només 17 anys i ara és una persona preocupada

per aconseguir que tothom conegui aquesta

etapa de la nostra història recent i que durant

molts anys es va mantenir oculta

“Llavors vaig saber

el que era una guerra,

volia anar-hi, però no

sabia el que feia”

“A la Sentiu, al costat de

Balaguer, hi vam viure

els primers combats i

una carnisseria”

Referencias

Documento similar

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Per la seva banda, Ríos (2009) empra aquesta metodologia en l'àmbit de la inclusió de persones amb diversitat i amb població reclusa; Himelein, Passman i

Metodologia: El passat mes d’abril i coincidint amb el Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, la CPiPS formada per professionals dels diferents àmbits d’atenció i

La visualització dels delictes amb uns segments de població i la propagació d’estereotips negatius en relació amb els immigrants per part dels partits polítics

Com saps, l’ecologia és una ciència que estudia, entre altres coses, la relació dels organismes amb el medi ambient (biòtic i abiòtic) i nosaltres recuperem aquesta

Aquests espais compten amb els hospitals universitaris referents (Consorci Hospitalari de Vic i Fundació Althaia de Manresa), així com amb un conjunt de centres i

La incorporació del gènere, com a categoria transversal en la recerca i en concret en els TFG i els TFM dels estudis d’Infermeria, pot ajudar a trencar amb aquests biaixos: